26 ème année
|
Inasiwen
(claviers) :
1_ Anasiw
azegrar : Clavier complet,
deg-s ţ,Ţ, v, o, p ; deg-s taggaɣt (ḋ, ġ,
k̇, ṫ)
2_ Anasiw_n_mass_Sliman_Amiri : clavier
complet, deg-s ţ,Ţ, v, o, p |
|
|
|
|
Prénoms
algériens authentiques (mis à jour et augmenté)
Sommaire :
1°) Texte en prose :
Albert Camus,
KALIGULA, tamezggunt s k̇uẓ yisekkiren, 1944, tasuɣelt sɣur
Ɛmer Mezdad, 1974-2026
2°) Chroniques_Timkudin : kraḍ temkudin sɣur Lmulud Sellam
3°) Etude :
Le
monde berbère vu par les écrivains arabes du
Moyen-Age, par Tadeusz LEWICKI, in
ACTES DU DEUXIEME CONGRES INTERNATIONAL ’ETUDE DES CULTURES DE LA MEDITERRNEE
OCCIDENTALE. II, pages 31-39.
4°) Un article : Tamurt
tezwar ddin, tamaziɣt tezwar taârabt, tafransit… taglizit !, sɣur
Aumer U Lamara, in Le Matin d’Algérie 15/10/2025.
5°)
Lecture – Taɣuri : ANYATEN-NNI N TSUSMI... D TUDERT, Taɣuri
n Mazgha Hallalel i wungal, “Tibratin” n Muḥend Akli Salḥi,
15/07/2025
Cid_Kaoui_Dictionnaire_pratique_français_tamaheq.pdf
8°) TIMEZDEYT-nneɣ :
Timεayin tineggura sɣur Ahmed Ait-Bachir
8°) Le poème : Arğu-yi,
asefru n Zhdi Menya Konstantin Simonov),
asuɣel n Ziri At Mɛemmer
11°) Toutes les rubriques :
Albert CAMUS
Tasuɣelt
sɣur Ɛmer
Mezdad
1974-2026
1944
KALIGULA
Gérard Philipe.
QAYSUNYA Margo
Lion.
HLIKUN Georges
Vitaly.
SIPYUN
Michel Bouquet Georges Carmier.
CERRIYA
Jean Barrère.
SINIKTUS, acrif awessur Georges
Saillard.
MITILLUS, acrif François
Darbon, puis René Desormes.
LIPIDUS, acrif
Henry Duval.
UKTAVIUS, acrif
Norbert Pierlot.
PATRICIUS, amazzad Fernand
Liesse.
MIREIA
Guy Favières.
MUCIUS Jacques
Leduc.
AƐESSAS AMEZWARU Jean
Oettly.
AƐESSAS WIS SIN Jean
Fonteneau.
AQEDDAC AMEZWARU Georges
Carmier, puis Daniel Crouet.
AQEDDAC WIS SIN Jean-Claude
Orlay.
AQEDDAC WIS KRAḌ
Roger Saltel.
TAMEṬUT N MUCIUS Jacqueline
Hébel.
ADEYYAZ AMEZWARU Georges
Carmier, puis Daniel Crouet.
ADEYYAZ WIS SIN Jean-Claude
Orlay.
ADEYYAZ WIS WIS KRAḌ Jacques
Leduc
ADEYYAZ WIS K̇UẒ François Darbon, puis René
Desormes
ADEYYAZ WIS SEMMUS Fernand
Liesse.
ADEYYAZ WIS ṢDIS Roger
Saltel.
Asayes iḍerru deg yiɣrem n Kaligula. Ad zrin 3
yiseggasen gar asekkir amezwaru d
yisekkiren ara d-iḍefren.
ASEKKIR AMEZWARU
Icrifen[2] n Ṛum,
yiwen deg-sen d awessur maḍi,
nnejmaεen deg yiwet tzeqqa n yiɣrem, atenad am akken ţeqliliḥen.
Ar
tura, ulac.
Ulac di tenzayt, ulac di tmeddit
Qraḍ wussan aya, anagar ulac.
Imazzanen jebbun, Imazzanen ţuɣalen-d.
Ţhuzzun aqerru, qqaren-d : “ Ulac.”
Nudan-d akk lemsaq. Ur as-ufan
ixf-is.
Ayɣer akka ara yizwir uḥeṭen[3] ? Ad nraǧu. Akken yejba ara d-yuɣal.
Walaɣ-t mi yeffeɣ seg yiɣrem. Tamuɣli-ines tesewham.
Uma d nekk, dinna i lliɣ. Nudaɣ
ad ẓreɣ acu i t-yuɣen.
Yerra-yak-d awal ?
Yiwen wawal kan i d-yerra :
« Ulac. »
ACRUF WIS SIN, yezga d aḥdiqer.
D lmeḥna.
Ahaw kan, ilmeẓyen akka yakkw.
Tideţ yellan, temɣer kra
din ad t-tesfeḍ.
Dɣa tumneḍ ?
Nesfallet ad yeţu.
Amek ihi ! Yemmut weɣyul, ɛiwed-d
aɣyul.
Anwa akka i ‘wen-d-yennan d
tayri ?
D acu nniḍen ihi ?
Amar d tamaggirt. Twet-it fell-awen s
uk̇uẓzu imi i kwen-iẓer yal ass. Limer sya ɣer da ţbeddilen medden ixenfyac ahat ad
asen-nawi. Acu, aha°, afaddad[4]
d win d win. Am wassa am ‘zekka aqli[5]
ur yeţbeddil.
Nekk smenyifeɣ ma d tayri. Ad
d-yili kra uḥunnu.
Tugeţ, adekket[6]
d win yezgan deg-s. D aṭan seg waṭanen ur nzeggel yiwen, ama d
ukyis, ama d ungif.
Akken bɣun ilin, ccwi kan dɣa
iɣeblan ḥeffun. Daɣ kečč, tzemreḍ ad testaṣreḍ
nnig useggas ?
Nekk, aha°, ur zmireɣ ara.
Ulac win izemren i wayen.
Limer akken, tudert d tiwezɣit.
Tuɣaleḍ-d armi d awal-iw.
Muqel tura, temmut tmeṭut-iw ilindi. Aṭas, aṭas i ruɣ
fell-as., syin ţuɣ-ţ. Sya ɣer da, ad ẓelwiɣ mara
ţ-id-mmektiɣ. Di taggara, ulac
kra i d-irennun.
Ddunit-a teẓra acu txeddem.
Mara ţwaliɣ deg-wen akka
kunwi amzun akken ddunit-a yella wanida tzeggel tiram.
Ihi, amek ?
Akken kan, ulac.
Yelha leɛqel, a medden, yelha leɛqel.
Ad nɣum ayen iwumi nezmer. Tampiraturiyit[7]
n Ṛum, d nekkni. Ma xerben wudmawen-nneɣ, Tampiraturiyit ad as-yerwi
wallaɣ. Mačči d taswiɛt, aha° ! Dɣa di tazwara,
eyyaw ad d-nefteṛ, Tampiraturiyit
ad taf iman-is ugar.
D tideţ, dir win iberrun i ṭbel
deg waman.
Aya yakk d ayen ur ḥemmleɣ.
Kra din igerrez armi d ulamek. ampiratur-a, ulac wayeḍ am neţa.
Ih, ampiratur akken i t-yebɣa
wul : yeţani timsal, ɣas d amanun.
Ihi, taggara, acu i kwen-yuɣen,
ayɣer akka ineẓman-a ? Ulac win i ‘s-yugin ad ik̇emmel.
Yella iḥemmel Drusiya, d ayen yellan.
Yak d weltma-s n tideţ. Iḍes yeggan yid-s, wwin-as medden. Ma
yekkat ad yesenġelwi Ṛum imi temmut, dayen yeffel i tlisa.
Anfet-as. D ayen ur iyi-nekcim deg wul, ma d
tarewla yerwel ur iyi-teɛǧib.
Ih, anida yella wabbu armi tella
tmes.
Akken tebɣu tili, taɣzent
uWanek[8]
ur tqebbel tifergent[9]
ara yawin abrid n twuɣay. Tifergent i d-yellan wicqa, acu tesefk ad d-tili
d tudrigt.
Teẓram tifergent, s udewwes,
yezga iḍfer-ţ uḍad. Ussu yeţijjiq, ma zemreɣ ad
d-iniɣ akka. Yerna, anwa i ‘wen-d-yennan dɣa d Drusiya ?
ACRIF WIS SIN
Anta nniḍen ihi ?
Ahaw, kecfet-d. Cfut nezzeh, amnir[10]
am tisulya. Ad tɣileḍ d kečč i ifernen, ziɣ kečč
i yeţwafernen. Akka i d-tus, ulac abrid nniḍen. Kaligula-yagi-nneɣ
ur yethenna ara, yerna ahat ur yeẓra ara acu d tasebbiwt ! Ahat iḥuss
i iman-is tɛekkel fell-as taluft, dɣa yerwel. Limer d nekkni iɣef
tɛekkel, akken daɣen ara nɛell.
Muqlet, nekk s timmad-iw, limer ufiɣ amek ara d-ferneɣ baba yili ur
d-luleɣ.
Amek ihi ?
Ar tura ur d-ikad. Kra yifellaḥen
am akken walan-t di lemsaq-a, iḍ
izeryen, yeţazzal ddaw lɣimra-nni.
Cerriya
yuɣal-d ɣer yisinaturen. Sipyun iḍfer-it.
Zemmen kraḍ wussan, a
Sipyun ?
Ih, zemmen. Lliɣ dinna, ṭafareɣ-t
akken nnumeɣ. Yuẓa ɣer ugerbuz n Drusiya. Yennul-iţ s sin
yiḍudan. Yuɣal, am akken yebda aɣeyyez[11],
itezzi ɣef yiman-is, syin yeffeɣ s tikli yersen. Seg yimiren, aql-aɣ
d tazzla deffir-s.
CERRIYA, s
uhuzzu uqerru.
Aqcic iḥemmel aṭas tiqsiḍin.
ACRIF WIS SIN
Am neţa, am tezzyiwin-is.
Acu, mačči n temtilt-is.
Ampiratur anaẓur d ayen ur aɣ-nwulem. Zik, d tudeţ, llan yakan ɣur-neɣ
yiwen neɣ sin. Ulac tirect ur nla akwerfa. Ma d wiyaḍ werǧin
ffiɣen abrid ilaqen, qqimen d inawuren[12].
Akken i d-yeţas usġunfu.
Yal yiwen d ṣsenɛa-s.
D acu nezmer ad nεell, a Cerriya
?
Ulac.
Ad nerǧu. Ma ur d-yuɣal ara, yesefk ma
nesenfel-it s wayeḍ. Gar-aneɣ kan, mačči d impiraturen i
ixuṣen.
Aha°, i ixuṣen kan d ṭbiεat.
I ma yuɣal-d s webran umeġreḍ
?
ACRIF AMEZWARU
Acu ar awen-iniɣ, sul-it d acawrar,
ad t-id-nerr s abrid.
I ma yeseεẓeg ameẓzuɣ
?
Imiren ! ṛra, asmi i yi-terbeḥ, yak uriɣ
tazmamt ɣef useɣli yigelliden.
Ayen ilaqen, ilaq ! Ma nekk eǧǧet-iyi
kan ad zzreɣ deg yidlisen-inu.
SIPYUN
Tura, ad iyi-tsurfem.
Yeţwaqehher.
ACRIF AWESSUR
Sul-it d acawrar. Icawraren ţemḥuddun
gar-asen.
Ad mḥudden neɣ ad qqimen,
ad iwsirenn anida bɣun rren.
Ad d-iḍil
uεessas : « Walan Kaligula di tebḥirt n yiɣrem. »
Ad ffɣen
akkw.
Asayes ad yeqqim d
ilem kra n tasinin. Kaligula ad d-yekcem xmat-xmat si tama n ẓelmeḍ.
Yeţkad-d yejla, yumes akkw, acebbub-is yellexs, ma d iḍarren-is
ddumbsen. Yeţawi, yeţarra afus-is ɣer yimi. Yuẓa ɣer
lemri, syin ibedd mi iwala iman-is amek yeqqel. Yesġermed-d kra n wawalen
ur nefriẓ, syin ad yeqqim ɣef yeffus, yebra i yiɣallen gar
tgecrar yeldin. Hilikun ad d-yekcem si tama n ẓelmeḍ. Mi t-iwala,
ibedd tirira usayes, yesusem, yeţḥekkir deg-s. Kaligula ibren-d
iman-is, iwala-t.
Azul, a Qayus.
Azul, a Hilikun.
Amzun
akken teεyiḍ.
Ddeqs i
d-lḥiɣ.
Ayih, aṭas
aya ur d-tkadeḍ.
Iwεer-iyi
i tifin.
D acu
iweεren ?
Wayen
akken riɣ.
D acu
akken triḍ ?
KALIGULA, s
yiwen umeslay.
D aggur n tiziri i riɣ.
D acu ?
Ih, riɣ
tiziri.
HILIKUN
Yyah !
I
wumi-ţ ?
Meḥsub
!... D yiwet di tɣasiwin ur liɣ ara.
Ḍasel[14]. Ihi tura, kra din igerrez ?
Aha ° ! Ur
ţ-id-ṭifeɣ ara.
Aţa
twaɣit.
Ih, daymi
tura akka aql-i rmiɣ.
Wa
Hilikun!
D acu, a
Qayus.
Ahat tɣileḍ
mxelleɣ ?
HILIKUN
Amzun
akken ur teẓriḍ ara, nekk ulac d acu ţɣiliɣ.
Tigzi-inu tezga-d nnig wannect-a.
KALIGULA
D
tideţ. Di taggara ! ad iniɣ, ur mxelleɣ ara, werǧin ṛwiɣ
leɛqel am wassa. Acu, di nniyya-w,
tikkelt-a, teɣli-d fell-i tuwwlin[15]
n wayen yellan dawezɣi. (Tasusmi.) Timsal
akka llant tura ur iyi-ččurent tiṭ.
Aṭas
ukked teḍra akka.
D
tideţ. Acu, zik ur ẓriɣ amek teddunt temsal. Tura ẓriɣ.
(Yezga di nniyya-s.) Ddunnit-a, akka tebna, tuɣal-iyi d ilili.
Daymi ḥwaǧeɣ tiziri, neɣ tumert,
neɣ timɣellelt,
ur iyi-teţḥaz tmeţant, neɣ kra n tɣawsa ara d-yeglun
ahat s timexllelt, ayen ur teţawi lqaɛa.
HILIKUN
Aseɣzen-ik
d win ur neffiɣ abrid. Acu, tugeţ, ur yeţdum, ur d-iqeṭu.
KALIGULA, ad d-yekker, yezga
di nniyya-s.
Anida teẓriḍ.
D tuṭfa ur ţaṭafen ara armi d taggara daymi ur yeţdum, ur
d-iqeṭu. Ahat limer ad neṭef deg-s alamma d taggara ad as-yefk zzuf.
Uma d nekk ẓriɣ d acu
tesmeḍrineḍ. Ggtent tmucuha, yak d tameṭut kan i yemmuten ! Aha°,
mačči anagar aya. Ma ur skaddbeɣ, d tideţ, tameṭut ḥemmleɣ
temmut ussan-a yezrin. Acu, d acu i d tayri ? Ulac deg-s maḍi. Jmaɛ-liman,
ar tameţant-is ma tḥuza-yi ; twet-iyi kan ɣef kra n
tideţ i yi-rran tiziri d taḍullit.
D tideţ fsusen, yezraren, txuṣ cwiṭ, acu, tewɛer i tifin,
tewɛer i uḃibbi.
D
acu-ţ tideţ-a, a Qayus ?
Irgazen
ţṃeţaten werǧin thennan.
Aha, a
Qayus, tideţ-a d tin zemren ad ḃibben, ur tḍur yiwen. Sikked
kan wid i ‘k-d-yezzin. Mačči d ta ara sen-yesirẓgen
učči deg yimawen.
Ihi, imi
akka, kra i yi-d-yezzin d askerkes, ma d nekk riɣ ad nidir di
tideţ ! Yerna dɣa zemreɣ ad ten-sidreɣ di tideţ.
Yak ẓriɣ akk ayen i ten-ixuṣen, a Hilikun. Ţwaḥerrmen
di tmussni, yerna ixuṣ-iten weprifisur yurzen ayen ara d-yini.
Ur reffu ara, a Qayus, deg wayen ara
ak-in-iniɣ. Acu, yif ma tesġunfaḍ cwiṭ.
Ulamek, a
Hilikun, ur yili wamek, sya d afella.
Ayɣer
akka ulamek ?
Dɣa,
ma ṭseɣ, anwa ara yi-d-yefken aggur n tziri ?
D ayen
yellan ideţa[16].
Ḥess
kan, a Hilikun. Selleɣ i dderz n tikli d umeslay. Eṭef imi-k,
yerna eţu tura kan i yi-teẓrid.
Ukwzeɣ[17].
Yerna,
ţxil-k, sya d afella, all-iyi.
Ad k-alleɣ
kan, a Qayus. Acu, ddeqs n tlufa i ẓriɣ, drusit tid iwumi giɣ
ccan. Ihi, deg wacu ara ak-alleɣ ?
Ad
iyi-talleḍ di twezɣit.
Ayen iwumi
zemreɣ ad t-maggeɣ.
Ulac uma d
yiwen. Ur t-twalaḍ ara, a Hilikun ?
Ur t-walaɣ
ara.
A Hilikun, dɣa ur ak-d-yenna kra weqbel
ad yerwel ?
HILIKUN
Nekk ur lliɣ d abaḍnay-ines,
nekk d imnezzeh deg-s. D aya kan iwumi zemreɣ.
QAYSUNYA
D awal.
HILIKUN
A Qaysunya
tamaɛzuzt, Qayus d amsaktu[18],
d ayen ẓran akk medden. Am akken ara d-nini, werɛad iferreẓ
tilufa. Nekk, ih, ferrẓeɣ deg-sent, daymi ur cliɛeɣ ara,
fkiɣ mayna. Qayus, ul-is d aleqqaq, ma yebda igezzi, iferreẓ tilufa,
kra din ad t-yesnegwdam. Anagar Ṛebbi i yeẓran mneck ara aɣ-d-tekker.
Acu, ma ulac aɣilif, d lawan yimekli.
Ad Yeffeɣ.
Qaysunya ad d-teqqim.Teţkad-d d tin yeɛyan.
QAYSUNYA
Iwala-t
yiwen uɛessas mi yezri sya. Acu, Ṛum d tirni yezga Kaligula zdat
wallen-is. Ma d Kaligula, yeţwali kan tikti-ines.
SIPYUN
Anta
tikti ?
QAYSUNYA
Anida ẓriɣ,
a Sipyun ?
SIPYUN
Drusiya ?
QAYSUNYA
Wi ‘ẓran
? Tideţ yellan, Drusiya, aḥemmel,
iḥemmel-iţ. D tideţ, d ayen iweɛren mara twaliḍ
yeţmeţat wayen teţaṭafeḍ deg yirebbi-ik iḍelli-nni
kan.
SIPYUN, s uḥilweḍ[19]
I
kemmini ?
QAYSUNYA
Ih !
Nekk d tasemmunt tawessurt.
SIPYUN
A
Qaysunya, ilaq-aɣ ad t-nesefrek.
QAYSUNYA
Ziɣen,
tḥemmleḍ-t ?
SIPYUN
Ḥemmleɣ-t.
Iga-yi lxir aṭas.
Yezga yesebɣas deg-i, dɣa ssneɣ am waman kra deg yimeslayen-is.
Yeqqar-iyi tudert ur tesgil ara, acu tella teḋyanit, tella tẓuri,
tella tayri gar medden. Yeţales i wawal-a ; astaṣer deg medden
d aḍurru kan i yeţḍurru di bab-is. Yekkat amek ara yili d
argaz uɣdim.
QAYSUNYA, mi twet ad tekker.
Yella d
aqruj maḍi.
Tuẓza ɣer lemri, tesţḥessin deg yiman-is.
Nekk aɛebbed
ţɛebbideɣ anagar tafekka-w, ɣur-i ur yelli uṛebbit-nniden
nnig-s, dɣa d aṛebbit-a ara ɛenniɣ akken ad iyi-d-yerr
Qayus.
Ad d-yekcem Kaligula. Mi iwala Qaysunya d Sipyun ikukra ; ad
iwexxer. Imir kan, asiẓraf[20] n yiɣrem d yicrifen
ad d-kecmen si tesga nniḍen. Ad bedden,
qquren. Qaysunya ad d- tezzi. Neţat
d Sipyun ad azzlen ɣer Kaligula. Yesɣel fell-asen ad bedden.
ASIẒRAF, taɣect-is tergagi.
Nella…nella
neţnadi-k, a Sizar.
KALIGULA, s taɣect wezzilen, tenbeddal.
La
ţwaliɣ.
ASIẒRAF
Nella … yeɛni…
KALIGULA, s ufḥetli.
D acu teɣsem ?
ASIẒRAF
Neţuqelleq,
a Sizar.
KALIGULA, ad yaẓ ɣur-s.
D acu ara
kwen-id-yegren ?
ASIẒRAF
Ih !
Aha°… (Dezqalla, s tɣawla nezzeh.) Taggara, akken yebɣu yili, ɣur-k kra n temsal
gar-ak d LKenz-azayaz, ad tent-tṣeggmeḍ.
KALIGULA, teṭef-it taḍsa ur nberru.
LKenz ?
Ih, d tideţ, amek ihi, lKenz d ayen yezwaren.
ASIẒRAF
D ayen
yezwaren, a Sizar.
KALIGULA, yezrareg taḍsa, i Qaysunya
Yak akka,
a tamaɛzuzt, ulac ayen yugaren lKenz ?
QAYSUNYA
Aha°, a
Kaligula, yella wacu i t-yugaren.
KALIGULA
Ihi, ziɣen,
ur teẓriḍ anida ddant. LKenz ɣur-s azal d azuzmir. Kra din ɣur-s
azal : tizraf, taḥlaylit gar medden, tasertit n beṛra,
asiskrer i lɛeskeṛ, iṣudaf imigranen[21] !
Kra din s ccan-is, i ‘m-qqareɣ. Yiwen wazal-nsen ; timuɣri n Ṛum,
d zzellum teţaḍneḍ. Ih ! ad lhuɣ akk yid-sen. ḥess-iyi-d
cwiṭ, ay asizraf !
ASIẒRAF
Aql-aɣ
neţḥessis.
Ad d-aẓen yicrifen.
KALIGULA
Yak amunten[22] temuntneḍ ɣur-i, neɣ
nndeh ?
ASIẒRAF, awal
yeslumen deg-s.
Sizar !
KALIGULA
Ihi, ɣur-i
aɣawas ad ak-t-in-sumreɣ. Ad nsesġenwal tadamsa tasertant akka tella, di snat tizza.
Ad ak-t-id-segziɣ, ay Asiẓraf… mara ffɣen yicrifen .
Icrifen ad ffɣen.
Kaligula yeqqim ɣer tama n Qaysunya.
KALIGULA
Ḥess-d
mliḥ. Di tazwara : icrifen akk, imdanen akk yellan di Tampiraturiyit
ɣur-sen ayla, ayla meqqren neɣ meẓziy, yiwen-nsen, yiwet
tyita, yesefk fell-asen ad ḥerrmen
tarwa-nsen, ayen yellan d tisirit[23] ad
t-sersen ɣef yisem uwanek.
ASIẒRAF
Amek akka,
a Sizar ?
KALIGULA
Werɛad
i ‘k-in-nniɣ mmeslay. Akken ara niḥwiǧ ayla-nsen, ad ten-nenneɣ
wa deffir wa, umuɣ ara d-nheggi, ɣas s ugacur, ulac seg-s
tarewla. Ma ilaq, ad as-nbeddel anwa ara
nezzwer, anwa ara neseggri, s ugacur daɣen. Dɣa kra yellan ad
t-newret.
QAYSUNYA, tesensar iman-is.
D acu i
k-yuɣen akka ?
KALIGULA, yeṭef deg
wawal
Ih, a win
nezzwer ɣer tmeţant, ulac aɣilif. Neɣ, ma tebɣam,
timenɣiwin deg-sen azal-nsent d yiwen, syin nezmer ad d-nini ur sɛint
ara azal maḍi. Aḍlam ḍelmen akk, wwin-ţ-id akk am
yimezwura, am yineggura. Tukkerḍa deg medden akken tebɣu tili,
yiwet-ines, ama tewteḍ-ten qbala gar lǧib, ama trennuḍ deg
umekkes i wazal n tɣawisin
yeţwaḥeţmen fell-asen ad aɣen. Anbaḍ[24] d tukkerḍa,
d ayen ẓran akk medden. Acu, wissen kan amek ara neţakwer. Ihi,
nekk, ad ţakwreɣ ɛinani. Ad iyi-tesnefleḍ s yimerbaḥ
imectuḥen. (S wexcan, i uNaẓref.) Ayen
akka i d-ġemmneɣ, kečč ad taɣeḍ
awal. Tameddit-a kan, Imezdaɣ n Ṛum ad zemmlen tarusi fell-aɣ.
Gar-aɣ d waggur, ulac ugar, imezdaɣ n temnaḍin ad zemmlen daɣen.
Azen-asen akk tibratin.
ASIẒRAF
A Sizar,
wissen ma teẓriḍ amek ara teffeɣ…
KALIGULA
Ḥess-iyi-d
nezzeh, ay ajeɣluf. Ma lKenz ɣur-s
azal, ihi tudert n wemdan ur teswa ara. D ayen ikaden. Wid akk yeţxemmimen
akka am kečč, ilaq-asen ad qeblen awal-a, dɣa ad εemmden
tudert-nsen ulac deg-s azal imi tadrimt ɣur-sen ulac nnig-s. Imi akka,
nekk ġemmneɣ ad as-geɣ zzuf yerna imi adabu d ayla-w, ad twalim
acḥal ara awen-yekker zzuf-iw. Ad snegreɣ imεuṣa d
uεaṣi-nsen, anida ma llan. Ma
yesefk, ad bduɣ deg-k maḍi.
ASIẒRAF
A Siẓar,
ggulleɣ-ak, ar mačči d beqqu ur bɣiɣ ara.
KALIGULA
Ula d
nekk, amen-iyi. Anza, aql-i ddmeɣ ṛray-ik, greɣ-d lKenz-azayaz
s aɣeyyez. Ilaq ad iyi-terreḍ lxir imi kecmeɣ tazwayt-ik,
ţurareɣ s ljerya-k. (Tasusmi, yerna
s werẓan.) Yerna, ṛray-inu
d asisgal maḍi, d asmednan[25], ulac
nnig-s, daymi tura ad yezqef wawal. Γur-k 3 tasinin
akken ad neṭgeḍ sya. Ad smiḍneɣ : yiwet…
Asiẓraf ad yeɣbu.
QAYSUNYA
D
kečč aya ? Mačči akka i telliḍ. D tiqecmaɛ
iwumi i d-testufaḍ,neɣ ḍelmeɣ ?
KALIGULA
Ur d-tufiḍ
ara, a Qaysunya. Aya qqaren-as tapidagujit.
SIPYUN
D ayen
yellan dawezɣi, a Qayus !
KALIGULA
Daymi !
SIPYUN
Ur riɣ tigert.
KALIGULA
Daymi !
Ih d ayen yellan d ulamek, neɣ ma tebɣiḍ, amek ad d-nerr amek
ayen yellan d ulamek.
SIPYUN
Urar-a d
urar n win ur nla tilisa. D tiqecmaɛ n win yemxellen.
KALIGULA
Aha°, a
Sipyun. D taɛezzult d wampiraṭur.
(Yesnugdem iman-is, yeţkad-d d win yeddem facal.) Armi d tura i faqeɣ iwacu yelha udabu. Tawezɣit yellan, yezmer ad ţ-id-yesali. Assa, d
wayen ara d-yilin sya d asawen, tilelli-inu ur as-giɣ aleggam.
QAYSUNYA, s weskindew[26]
Ur neẓra
ma d ayen yesefraḥen, a Qayus.
KALIGULA
Uma d nekk
ur ẓriɣ anida ara teffeɣ. Acu, ma ur teɣni ad teṣser !
Cerriya ad d-yekcem.
CERRIYA
Sliɣ s tuɣalin-inek. Sarameɣ-ak tazmert
ufud.
KALIGULA
Afud-inu
yefreḥ, yeqqar-ak tanemmirt yis-k. (Tasusmi, syin,
d ezqella.) Ffeɣ sya, a Cerriya, tugi-k tmuɣli-iw.
CERRIYA
Aql-i hemhmeɣ, a Qayus.
KALIGULA
Ur ţḥemhim
ara. Imeskalen[27], ur ten-ḥemmleɣ
ara, ur zmireɣ ad slen i ifestiyen-nsen. Ţmeslayen ur smeḥsisen
i wayen i d-qqaren. Limer smeḥsisen i iman-sen, yili faqen ur swan tibṣelt, dɣa ad ggugmen dayen. Eyya, rreẓ sya, kesneɣ kra yellan d yir
anagi.
CERRIYA
Ma
neskerkes-d kra, tugeţ armi ur neẓri ara. Ad iniɣ, ur lliɣ
d amḍalmu.
KALIGULA
Tikkerkas
ulac deg-sent nniyya. Tikkerkas-nwen ţakkent azal ur swan yimdanen d tɣawsiwin.
Aya d ayen ideg ur zmireɣ ad awen-surfeɣ.
CERRIYA
Yerna,
yesefk ad nḥareb ɣef ddunit-a, ma nra kra n
tudert deg-s.
KALIGULA
Ur ţḥarab
ara fell-as, kra din nġemmen-as. Ddunit ur tla kra n wazal, win ifaqen d
ayen iḥella-d tilelli-ines. (Ad
d-yekker.) Dɣa daymi i kwen-kesneɣ, kesneɣ-kwen imi ur
tellam ara d ilelliyen. Deg tempiraturiyit n Ṛum, anagar nekk i yellan d
idellli. Γas ma tgem tameɣra, teddrem armi i wen-d-yusa wempiratur ara awen-yeslemden tilelli. Rreẓ
sya, a Cerriya, rnu ɣur-s, a Sipyun, ulac d acu i yi-seḍsayen am
tmidwa. Azzlet ɣer Ṛum, inet-as dayen tuɣal-iţ-id
tllelli : sya d afella ad d-teɣli fell-as ccedda meqqret.
Ad ffɣen.
Kaligula ad yezzi aqerru-s.
QAYSUNYA :
Aql-ak
teţruḍ ?
KALIGULA
Ih,
ţruɣ, a Qaysunya
QAYSUNYA
Tura akka
di taggara, d acu akka ibeddlen ? Ma d tideţ dɣa tḥemmleḍ
Drusiya, themmleḍ-ţ asmi i yi-tḥemmleḍ daɣen, deg
yiwet tallit, nekk akked tiyaḍ, mačči yiwet neɣ snat. Mačči d tameţant-ines kan i
k-iqeccεen qraḍ wussan d qraḍ
wuḍan, teffɣeḍ i lexla, tuɣaleḍ-aɣ-d s wudem d aεdaw.
KALIGULA, ibren-d.
Anwa akka
i ‘m-d-ibedren Drusiya, a tamexlult. Ur teẓriḍ ara daɣen mačči anagar ɣef
tayri i yezmer wergas ad iru ?
QAYSUNYA
Suref-iyi,
a Qayus. Ţnadiɣ ad fehmeɣ.
KALIGULA
Irgazen yeţrun, ţrun ɣef
temsal ur nteddu akken ilaq ad ddunt. (Ad taẓ ɣur-s.) Anef, a Qyasinya. (Ad
twexxer.) Ɣas, qim-d ɣer
tama-w.
QAYSUNYA
Akken i ‘k-yehwa. (Ad teqqim.) Win yeddan di leεmer yeẓra tudert mačči d tin igerrzen. Isegli[28] ma
yuɣ tamurt, ayɣer ara
neţleqqim deg-s ?
KALIGULA
Aya d ayen
i d-yekkan nnig tegzi-inem. Wicqa ? Ahat zemreɣ ar rgeɣ sya.
Acu, ḥulfaɣ ţalin deg-i yimexlaq werǧin ssineɣ. Amar
ara ten-qableɣ ? (Ad yezzi ɣur-s.) Ah ! a Qaysuniya, ẓriɣ yezmer ad
aɣ-yaɣ layas, acu, zik ẓriɣ
anida yeffeɣ unamek n layas. Am nekk am medden, ɣileɣ d aṭan n yiman. Ziɣ aha°,
mačči d win kan, d agerbuz i yestaṣaren d astaṣer. D
aglim-iw i yi-qerrḥen, akken d idmaren, ifadden-iw. Ḥulfaɣ i
uqerru-w d ilem, ul-iw yebɣa ad d-yeffeɣ. Ayen i ten-yugaren akk d
anεat[29] deg
yimi-w. Ur d idim, ur d tameţant, ur d tawla, wigi akk i
yi-ddukklen. Ma sembawleɣ cwiṭ
iles-iw, kra din ad yuɣal d aberkan, ad k̇uẓzeɣ medden.
Anagar ayen iweεren, d ayen rẓagen
ɣef win yeţuɣalen d argaz !
QAYSUNYA
Ilaq ad teṭseḍ,
ad teṭseḍ aṭas, eǧǧ
aman ad lḥun, dayen ur ţɣeyyiz.
Iḍes-ik d nekk ara iεassen fell-as. Mara d takiḍ, ad ak-tuɣal
twedḥa ɣef ddunit. Syin,
welleh adabu-inek akken ad
k-id-tuɣal tasa ɣef wayen ur nfut. Ayen ur neffiɣ tazmert yuklal
ad yeddem amur-is.
KALIGULA
Din i
yesefk yiḍes. Din yesek userreḥ di tilin n bab-is. D ayen yellan d awezɣi.
QAYSUNYA
Akka i
neţɣil mara d-yegget fell-aɣ weqlunju. Annect yebɣu yekk-it
ad d-yuɣal yiɣil uzmir.
KALIGULA
Acu, ilaq
ad iɣil uzmir anida ara yers. Uma
‘s-riɣ i yiɣil uzmir, uma
‘s-riɣ i udabu-ya abarag[30] ma ur
zmireɣ ad snefleɣ amek i teddunt temsal, ma ur zmireɣ ad rreɣ
aɣelluy n yiṭij metwal asammer, ma ur zmireɣ ad snesqeɣ
astaṣer, ma ur zmireɣ ad rreɣ imdanen ur
ţmeţaten ? Aha°, a Qaysunya, ur cligeɣ ma ṭseɣ
neɣ εawzeɣ, ma ur zmireɣ ad beddleɣ tikli i ddunit-a.
QAYSUNYA
Ihi,
makka tekkateḍ ad teṭfeḍ
amkan yiṛebbiten. Ulac timexllelt nnig ta.
KALIGULA
Uma d
kemm, tɣileḍ-iyi mxelleɣ ? Yerna, d acu n ccan i d-yernan
deg uṛebbit akken ur ţwaḍeɣ ara am neţa ? Ass
am wassa, ayen wwleɣ s tezmert-iw akk, yekka-d nnig yiṛebbiten. Aql-i
ḃubbeɣ tagelda anida d tiwezɣit
tetgelled.
QAYSUNYA
Ur tzemmreḍ
ad terreḍ igenni mačči d igenni, udem yeffulkin ad terreḍ
yecmet, ul n wemdan ad terreḍ yeḍubbez.
KALIGULA, s usineg[31] yeţnernin.
Wwleɣ
ad seɣliɣ igenni s illel, ad sεerqeɣ tifugnent d tfulkit,
ad d-tẓenneg taḍsa deg ustaṣer.
QAYSUNYA, ad d-tbedd zdat-s, teţǧeyyin[32]
Yella wayen yelhan d wayen n ḋiri, ayen meqqren d wayen yellan d
adday, ayen yellan d uɣdim d wayen yellan d aruɣdim. Anida i ‘k-yehwa
ad ak-ggalleɣ, ulac d acu ara ibeddlen.
KALIGULA, akken kan.
Amaɣzel[33]-inu, kra din ad ibeddel. I lqern-a
ad as-geɣ asefk s tagda. Asmi ayendin ad ifewwes, tiwezɣit ad d-ters ɣef
tmurt, aggur ad d-yers gar yifassen-iw, imiren, ahat, ula d nekk ad
ţusnefleɣ, akken daɣen ddunit, imiren dɣa imdanen d ayen ur
ţmeţaten, ad zzren di tmurt.
QAYSUNYA, s usuɣu
Ur tzemmreḍ ara ad tnekkreḍ tayri.
KALIGULA, ad yeṭerḍeq, s taɣect n win yeṣsḍen.
Tayri, a
Qaysunya ! (Yeṭef-iţ si tuyat,
yeţhuzzu deg-s.) Faqeɣ-as
ur tewwi, ur terri. D leflani i ɣur-s lḥeq :
lKenz-azayaz ! Tesliḍ-as mi d-yenna akka, neɣ nndeh ? Kra
din syin i d-yebda. Ah ! armi d tura ara ntameɣ tudert n tideţ ! Tudert, a Qaysunya, tudert
tezga mgal tayri. D nekk i ‘m-in-yeqqaren akka, d nekk i kem-i-d-inecden ɣer
eɣra ur nḥedded, ɣer weẓmaz
amatu[34], ɣer
uferreǧ ur yella wayeḍ nnig-s. Laqen-iyi medden ad ilin, imferrǧen,
tiseɣta[35], imḍullma.
Ad
ineggez armi d tagdemt, yebda yekkat
deg-s, ulac aɣtas, simal-simal irennu di tyita deg-s.
Sul-it yekkat.
Skecmet-d
imḍullma. Ih, imḍullma laqen ad ilin. Akken ma llan ḍellmen.
(Sul-it
yekkat.) Wid iwumi ḥekmeɣ s
tmeţant, bɣiɣ ad d-kecmen. Imferrǧen, bɣiɣ agdud
ara iferrǧen. Inezzurfa, inagan, anarday[36] ad
bbaṣin akk s tizwar. Ah ! a Qaysunya, ad asen-sekneɣ ayen werǧin
walan, argaz ilelli ayiwen yellan di tampiriyit-a.
Mi yekkat di
tegdemt, tiɣremt simal-simal teţacaṛ-d s uhurru yeţnernin,
i d-yeţaẓen. Tuɣac, dderz n yimrigen, dderz n tikli, win n
tirkin. Kaligula yeţaḍsa, yezga yekkat. Ad d-kecmen iεessasen,
syin ad ffɣen. Yezga yekkat.
Ma d kemm, a Qaysunya, ad iyi-taɣeḍ awal. Ad tezguḍ
s idis-iw. Ad d-yeɣli fell-aɣ tmagwa[37]. Ggall ard iyi-teţalleḍ,
a Qaysunya.
QAYSUNYA, ɛerqent-as, gar
snat tyitiwin n ṭbel.
Imi i k-ḥemmleɣ
fiḥel ma ggulleɣ-ak.
KALIGULA, yiwen wurar.
Ayen ara ‘m-iniɣ, kra din ad t-tmaggeḍ.
QAYSUNYA, yiwen wurar.
Kra din ad
t-maggeɣ, a Kaligula, ihi tura abeẓ[38], dayen.
KALIGULA, sul yekkat
Ad tqeḥḥded[39].
QAYSUNYA, tura teţru.
D taqeḥḥaṭ.
KALIGULA, yiwen wurar
Ad yegres wul-im, ulac aɣiḍi.
QAYSUNYA
Ulac aɣiḍi.
KALIGULA, yiwen
wurar
Ad testaṣreḍ daɣ kemm.
QAYSUNYA
Ihi, a Kaligula, bdiɣ
ţmexlleɣ.
Icrifen ad d-kecmen, ddbedben, ddan-d yid-sen yimezdaɣ n yiɣrem. Iwet Kaligula di
tegdemt tikkelt taneggarut, yesuli
azduz-is, ibren-d ɣur-sen, yeɣra-yasen.
KALIGULA, d uslib
Eyyaw akk.
Azet-d. Umṛeɣ-kwen ad d-taẓem. (Yesgedjir[40].) D ampiratur
i yenegmin[41]
ad d-taẓem. (Azen-d akk, ţeɛriricen di
tuggdi.) Ahaw, ɣiwlet.
Ma d tura, aẓ-d, a Qaysunya.
Yeṭef-iţ deg ufus, yawi-ţ ɣer tama n lemri. S wezduz–nni
deg ufus-is, izeɣɣel, yeɛna tugna yemzin di lemri. Yeţaḍsa !
Ur
d-yeggri wara. Ulac ccfawat, udmawen akk d wid irewlen ! Ulac, anagar
ulac. Teẓriḍ d acu i d-yeggran ? Rnu aẓ-d. Sikked. Aẓet-d.
Sikkdet.
Yetekka ɣef yiḍarren-is
zdat lemri, ikad-d timexllelt teddem-it.
QAYSUNYA, tesikkid di lemri s tremɣa.
A
Kaligula !
Kaligula ibeddel azraɛ, yesers aḍad-is ɣef lemri, tamuɣli-s dezqalla ireṣsa-ţ dinna, isuɣ,
taɣect-is tugem-d analek[42] :
Kaligula !
Kraḍ temkudin sɣur Lmulud Sellam :
09-01-2020
Ayemmel
!
Γas ma yella yal tamnaṭ , amek
tessawal i leṣnaf n uzemmur , ayemmel ɣur-neɣ d yiwet n tewsit
(ṣṣnef ) gar leṣnaf n uzemmur yellan di tmurt n leqbayel .
Aɛeqqa n uyemmel yezga-d ddaw n win uẓerraǧ
d ubuyiccer deg wayen yerzan lufa , yettcabi deg talɣa ar win iwumi neqqar
nekkni dagi deg yillulen n usammer "acemlal " , maca ufay ugar . Nnul
(ini ) n yifer-is imal cwiṭ ar yiɣed ,ladɣa ma d aḥeṛṛi
!
Tayemmelt ur tettidir ur tessegmay aṭas am
ucemlal d uɛebbas , tettaf iman-is deg yizuɣar , adfel ma yeṭṭuqet
fell-as yezmer ad tt-ineɣ . Tḥemmel afras d ayen kan , skud
nferres-itt skud tettnerni deg usegmi , yerna tettarew ɣas ulamma aseggas
s wayeḍ ( variété alternante ) , ma neǧǧa-tt mebla afras ,kra n
iseggasen ardeqqal ad teqqar deg yiferkan-is cwiṭ cwiṭ arma temmut
maḍi ,yekkat-itt "ubuyidis " ( carie blanche ) ladɣa ma d
taḥeṛṛit , ma d acerref ar lǧedra ( taille de
régénération ) ur s-ilaq ara , acku tettɛeṭṭil aṭas
iwakken ad d-texlef .
Tayemmelt am yisekla meṛṛa tḥemmel
nnqec d uṛambli ( remblayage ) s wakal ar lǧedra , leɣbaṛ
yettara-tt d tazeblit , ur yettiḥliw ara zzit-is am uḥeṛṛi
,yerna tettaḍen "tafuri n tzemmurt "( tuberculose de l'olivier
) .
Tayemmelt teshel i welqaḍ , acku iɣelli
uzemmur-is , d azway s tmextaft iɣelli nezzeh , maca yessefek ad nissin
anda ara nwet amek ilaq ad neṭṭef tamextaft iwakken ur nettḍurru
ara aqlum-is (ses rameaux ) , maca uqbel ad nali tazemmurt yessefk ad d-neg
icellafen ddaw-as ladɣa deg luḍa yeshel maḍi , ma deg ukeddaṛ
laqen imurar ɣezzifen iwakken ad igerrez ucellaf-nneɣ.
Tayemmelt yettarra uzemmur-is arma d 25 litrat i
wqenṭar neɣ ugar ,maca qqaren zzit-is imessu zik yerna yettiqsiḥ
, degmi ula d iqbayliyen ur t-ttleqqim ur t-tteẓẓun s tuget . Ayen
d-nniɣ d ayen kan jeṛbeɣ deg unnar ur lliɣ d amussnaw ur ɣriɣ
di la "SORBONNE " ..Tanemmirt-nwen i wid yeqqaren ayen d-ttaruɣ
, d wid yettnadin deg tussna , ma yella kra ttuɣ , ur ɣ- ttɣullut
ara ma d tidet tḥemmlem taqbaylit tebɣam ad tenerni lɣella n
uzemmur . S usɣeti n ṣṣwab i nezmer ad nalbab !
12-01-2026
Néologismes : richesse ou confusion ?
Lḥaṣun uqbel kulci Ssarameɣ-awen
aseggas aseɛdi amerbuḥ.
Le terme Ameggaz (bon), associé pour la première
fois au mot Aseggas pour souhaiter la bonne année, est un néologisme créé dans
les années 1970, vraisemblablement par l'écrivain et anthropologue feu Mouloud
Mammeri et ses compagnons. Ce mot a été accueilli par le monde amazigh comme
une pluie tant attendue ; il est aujourd'hui célèbre, même au-delà de nos
frontières et auprès d'autres peuples.
Dès lors, pourquoi le remettre en cause aujourd'hui,
sous prétexte qu'il ne satisferait pas certains critères de la recherche
linguistique ? Ne pourrait-on pas lui adjoindre un synonyme plus récent sans
pour autant l'évincer ? Ce n'est d'ailleurs pas le seul mot contesté : timetti
(société), tamedyazt (poésie) ou encore aɣerbaz (école) subissent les
mêmes critiques. Pourquoi ce procès intervient-il maintenant, et non dans les
années 1980 ou 1990 ?
À mon avis, il est préférable de préserver ces
mots adoptés par le grand public plutôt que de semer la confusion. Il serait
plus judicieux d'encourager et de vulgariser les termes issus de la recherche
linguistique académique, tout en laissant le temps faire son œuvre. Tôt ou
tard, l'usage finira par se stabiliser.
Toutefois, restons vigilants face aux apprentis
chercheurs qui inventent quotidiennement de nouveaux termes. Le néologisme
n'est pas l'affaire d'un simple enseignant, poète ou animateur de média. Si des
erreurs ont été commises par le passé, il ne faut surtout pas les réitérer.
Win yebɣan taqbaylit, ad yemmeslay yes-s,
ad yaru yes-s, ad tt-yesselmed i tarwa-s, anda yebɣu yili, ma nebɣa
ad neg lḥedd i weɛdaw i ɣ-d-ikecmen ɣer tudrin ur nuki.
Taqbaylit mačči kan d seksu d Lɛesban d yiyuzaḍ.
Lmulud Sellam
07/01/2026
Tous les hypocrites ont des symboles
Tous les hypocrites ont des symboles, des
refuges. Ils se cachent derrière des slogans, derrière des banderoles, derrière
des animateurs de télé, derrière des chanteurs, derrière des écrivains. Le
mensonge devient un fonds de commerce. Les personnes fausses trouvent toujours
refuge : un bidon en cache un autre.
La médiocrité des années 2020 est très élevée si
on la compare à la perfection et à la grandeur des années d'or (1970, 80 et
90). Nous avançons à reculons, et quel gouffre nous attend ! Ceux qui aiment
vraiment leur pays et leur langue ont été dissimulés par le bruit des tambours
des arrivistes et des opportunistes. Peu de personnes leur tendent la main.
Win iḥemmlen taqbaylit neɣ tamaziɣt,
akken i k-yehwu semmi-yas. Yettaru yes-s. Yerna yal ass. Yekkat amek ara iṣeggem
tira mebla tuccḍiwin. Winna ur yeḥwaǧ la tabeḥnuqt, la
taceṭṭiṭ, ixaḍ, win tt-yebnan ɣef tkerkas. Ur yeḥwaǧ
arraz neɣ cciɛa ara s-iɛelleq win akken werǧin yeɣra
neɣ yefhem ayen yura. Ur yeḥwaǧ aberreḥ iwakken ad yeznez
idlisen yura, am win akken yeznuzun zik taɛeṭṭart deg
yizenqan. Ayen yura, yura-t i wid iḥemmlen taɣuri, wid yessuturen di
tmussniwin, mačči d asafar i wučči, neɣ d ddwa i
usejji.
Win iḥemmlen tamurt-is iḥemmel-itt
deg wul, mebla acebbuɛ, mebla isuɣan, mebla tabenta yesseddarayen
udem n win ur nefliḥ, udem n win iteddun ɣef uɛebbuḍ am
uzrem.
D acu ara yini umussnaw yettmeyyizen, deg win
akken yeǧǧan tamurt-is, iṛuḥ ar tmurt-nniḍen, anda
yufa ayen i t-ixuṣṣen : talwit, izerfan, d wayen yettiḥwiǧ
umdan, ar deqqal yenkeṛ lxiṛ, deg-s yal ass ireggem, yettu tid
yedder di lhemm di tmurt-nni i s-yettwakksen ?
L'ingratitude est toujours une sorte de
faiblesse. Je n'ai jamais vu d'hommes vigoureux être ingrats.
"Goethe"
Lmulud Sellam
Le monde berbère vu par les écrivains
arabes du Moyen-Age
par Tadeusz LEWICKI,
ACTES DU
DEUXIEME CONGRES INTERNATIONAL ’ETUDE DES CULTURES DE LA MEDITERRNEE
OCCIDENTALE. II
pages 31-39
The Berber world as seen by Arab writers of the Middle Ages-The only (or almost only) written
sources which are at our disposal to reconstruct the history of the Berbers in the Middle Ages are the works treating of the history and geography of North Africa,as well as the collections of biographies of North Africans,composed by Arab authors who had in general a first-hand knowledge of the Berbers. Works of this type,the oldest of which date from the 9th century
onwards,are very numerous. Among the most important of these writings,mention must be
made of the historical works of Ibn Idari and Ibn Haldun,
as well as the geographical treatises of Ya'qubi, Ibn Hawqal,Bekri and Idrisi. There were also chronicles by Ibadite writers and other
miscellaneous material, some of it modern, dealing with such topics as genealogies, distribution of tribes. Information is equally found on the political,economic and religious aspects of life.
The speaker concentrated on only two aspects: food and language. The former dealt
with the food eaten by nomadic and sedentary peoples,prohibited food(poultry, eggs,fish)
and
certain particular practices,e.g.eating dog's flesh. The latter dealt with data on phonetics and grammar,lexical material about the various Berber languages,adaptations of the Arabic alphabet, onomastics,toponymy,etc.
Le sujet de ma communication est le monde berbère vu par les écrivains arabes du Moyen-
Age. Il m'a été suggéré par les organisateurs du Congres au lieu
d'une communication
d'une
étendue beaucoup plus limitée que je me proposais de faire à l'origine et qui aurait traité seulement des sources arabes de la secte
ibadite pour l'histoire des Berbères.
Je dois donc me pencher ici sur la valeur que présentent les sources arabes médiévales (nous verrons plus loin que je comprends sous ce terme les ouvrages provenant du IXème au XVIème siècle) relatives à tous les aspects du passé médiéval des Berbères, en commençant
par
l'histoire politique des tribus et des États berbères et en finissant par la langue berbère dans la phase moyenâgeuse de son développement. Du fait que les renseignements des sources arabes sur les différents aspects du passé berbère sont extrêmement riches, il ne me sera
pas
possible de donner ici, dans le peu de
temps qui m'a
été
accordé, une
étude et une
discussion approfondie de ces informations. Je ne peux, en effet, qu'effleurer ici ce problème, en me bornant seulement à une présentation des sources arabes les plus importantes sur les Berbères médiévaux et à une rapide revue des groupes de renseignements contenus dans ces sources concernant les différentes activités de
ce peuple.
Les sources arabes dont nous parlons proviennent
d'une époque qui commence au IXème
el
finit au XVIème siècle, mais leurs données
concernent aussi les temps plus anciens, notamment à partir de la conquête
arabe de
l'Afrique du Nord
au
VIlème siècle. Ce dernier fait constitue une borne dans l'histoire des Berbères. Nous croyons qu'une autre étape dans
l'histoire de ce peuple et de toute l'Afrique du Nord est due a l'apparition des Turcs ottomans dans
la Berbérie orientale et centrale vers le milieu du XVIème siècle, et que la période comprise entre le VIlème et le XVIème siècle correspond vaguement à notre Moyen-Age. C'est la raison pour laquelle en parlant de cette époque nous avons adopté le terme "médiéval". Je tiens à souligner cependant que ces bornes ont un caractère conventionnel,
l'arrivée des Turcs
ottomans n'étant pas le seul événement au XVème / XVIème siècle qui pouvait marquer le commencement d'une nouvelle ère
dans l'histoire
de l'Afrique
du
Nord.
II convient aussi de noter que, pour l'époque dont nous parlons, les sources écrites arabes
sont presque les seules qui nous fournissent des renseignements sur les Berbères. Certes,
nous possédons également quelques sources compilées en langues européennes,
mais le plus important de ces documents, à savoir la Description de l'Afrique de Jean-Léon l'Africain,' œuvre
provenant de la première moitié du XVIème siècle, quoique compilée
en
italien par son auteur,
un
Arabe provenant de Fès et converti au christianisme à Rome, est basée sur les notes prises
par Jean-Léon en arabe: ainsi cette œuvre peut être considérée comme appartenant, du moins
partiellement, à la littérature arabe. Nous la laissons d'ailleurs de côté dans la présente communication.
Les ouvrages arabes les plus anciens qui nous sont parvenus et contiennent des renseignements sur les Berbères, proviennent
du IXème siècle de notre ère. Ce sont deux traités géographiques, à savoir le Kitab al-masalik wa 'l-mamalik ("Livre des routes et royaumes ”) d'Ibn
Hurradādbin et le Kitab
al-Buldan
("Livre des pays") d'al-Ya'qūbi,' ainsi
qu'un ouvrage historique intitulé Kitāb Futūh
Misr ("Livre de la conquête de l'Égypte”), dont l'auteur est Ibn
'Abd al-Hakam. Nous trouvons dans ces ouvrages la première mention des noms des tribus berbères ainsi que différents faits géographiques et historiques relatifs au monde berbère. Ces renseignements, dont la valeur est dès le début assez considérable, deviennent
de plus en plus
nombreux et importants dans les siècles suivants. Parmi les ouvrages arabes médiévaux qui ont contribué d'une façon toute particulière à notre connaissance du monde berbère, il faut citer surtout les traités géographiques de Ibn Hawqal (Xème siècle), d'al-Bakri(XIème siècle),"d'al- Idrisi' etd'az-Zuhri(XIlème siècle),' de Yāqūt,' d'Ibn Sa'id al-Ġarnāti'° et d'al-Qazwini (XIIIème siècle)' et enfin les relations de voyages d'at-Tiğāni'" et d'Ibn Bațțūța'3 (XIVème siècle)ainsi que
les
traités historiques d'Ibn 'Idāri
(XIIIème siècle),'' d'Ibn Abi Zar*15 et d'Ibn Haldun'“ (XIVème siècle). C'est surtout l'Histoire des Berbères de ce dernier auteur qui nous fournit des renseignements d'une importance capitale sur les Berbères et leur histoire médiévale. Mais à
côté de ces grandes sources géographiques et historiques, nous avons aussi à notre disposition des
ouvrages monographiques, comme
par ex. la Chronique des imams rostémides de Tahert d'Ibn
Sagirl
provenant du début du Xème siècle et les recueils de biographies de personnages
remarquables nord-africains. Ces ouvrages nous fournissent aussi de nombreuses données, quelquefois infiniment précieuses, sur les Berbères, leur histoire politique, leur langue et leur vie économique et sociale. De ces recueils de biographies je cite ici, à
tire
d'exemple, les Vies
des
saints du Sud marocain d'at-Tadili, un ouvrage
compile au XIlleme siècle. Ajoutons qu’outre les ouvrages arabes provenant des milieux orthodoxes, sunnites, auxquels appartient la majorité de nos sources sur les Berbères médiévaux, nous avons aussi à notre disposition des écrits compilés dans des milieux
musulmans hétérodoxes, dont il faut mentionner surtout les livres sacrés de la secte ibadite.
Je pense ici,
avant tout, aux chroniques de cette secte, comme par ex.
la
chronique d'Abu Zakariya' compilée à Wargla vers le commencement du XIIème siècle,"
et aux recueils de
biographies des remarquables personnages ibadites nord-africains compilés par al-
Wisyani et
un auteur anonyme contemporain au XIleme siècle,
par
ad-Darğini
(au
XIIIème siècle22) et par as-Sammahi (début du XVIème siècle). Tous ces ouvrages ont été
compilés
dans le Sud tunisien, sauf celui d'as-Sammahi compilé dans le Gabal Nafusa en
Tripolitaine. Cependant nous possédons aussi d'autres écrits médiévaux ibadites contenant des renseignements sur les Berbères moyenâgeux, comme par ex. une liste des personnages ibadites d'origine berbère, classés selon les tribus, document rédigé, selon
toute vraisemblance, vers le commencement du XIlème siècle' et une liste des sanctuaires du Gabal Nafusa compilée probablement au XVème siècle.
Je ne cite ici que les sources les plus importantes, en laissant de côté celles, dont la valeur pour l'histoire du monde berbère est moindre ou bien dont l'originalité par rapport aux autres écrits est douteuse. Il convient de mentionner d'ailleurs qu'une partie assez considérable de ces sources n'est pas encore éditée. Ainsi nous ne possédons aucune édition critique des recueils de "siyar”(biographies) ibadites du XIIème et du XIIIème
siècles ,et en ce qui concerne les ouvrages arabes sunnites, édition de ces parties du dictionnaire géographique d'al-Himyari du XVème siècle, qui traitent de la géographie de l'Afrique du Nord.
Les renseignements contenus dans les ouvrages arabes médiévaux sur les Berbères
sont fort nombreux, mais d'une valeur très inégale, variable selon celle de la source où ils furent puisés. Ainsi on y trouve, à côté d'observations directes,
des renseignements fournis par des informateurs pas toujours dignes de foi et outre des pièces tirées des archives des différents souverains musulmans d'une grande valeur historique (je pense ici par ex. à la relation de Zemmūr, ambassadeur du prince berbère de Bergawata auprès du caliphe omayyade al-Hakam, dont nous connaissons le texte grâce à al-Bakri2) nous trouvons des récits naïfs des
généalogistes berbères. Pour la plupart, ces données
sont des recueils de
notes prises par les auteurs au cours de leurs lectures et accumulées les unes à la suite
des autres. Ces notes proviennent souvent de différentes époques et il peut arriver qu'elles se contredisent
ou,
plus souvent ne concordent pas.
Leur
valeur documentaire dépend de la source où elles furent prises. Cette source, nous pouvons la retrouver dans bien des cas ;
dans d'autres elle reste imperceptible. Quelquefois on trouve, chez les auteurs arabes traitant des Berbères, des pages, ou même des chapitres entiers transcrits d'un ouvrage plus ancien. C'est d'ailleurs grâce à ce fait que nous connaissons des fragments des ouvrages d'une grande importance pour nos études sur les Berbères médiévaux, mais dont la version complète ne nous est pas parvenue. Ainsi par ex. al-Bakri qui écrivait dans la
deuxième moitié du XIème siècle, a emprunté, dans son traité géographique, des chapitres entiers concernant l'Afrique du Nord et les Berbères aux ouvrages d'Ibn al-Warraq, géographe et
historien du Xème siècle, lesquels ouvrages
sont aujourd'hui disparus.
Les renseignements fournis par les ouvrages arabes constituent surtout une source
d'information riche et importante pour une étude de l'histoire politique des Berbères. Il est ainsi naturel que ce soit surtout ce domaine du passé médiéval des Berbères qui ait attire l’attention des savants modernes. Je vais citer ici, à titre d'exemple,
les
travaux méritoires et toujours utiles de Fournel, Les Berbères (1875_ 1881),les pages suggestives et attrayantes de Gautier, dans son ouvrage Les siècles obscurs du Maghreb (1927),ou celles de Julien dans son Histoire de l' Afrique du Nord (1931). Mais en général
on s'intéressait très peu aux renseignements concernant les autres facettes du passé
médiéval des Berbères, outre peut-être la répartition des anciennes tribus berbères. Et pourtant les sources arabes nous fournissent aussi des informations plus ou moins riches et
détaillées sur le genre de vie des groupes
berbères au Moyen-Age. On y trouve de
nombreux détails sur les aspects économiques de leur vie, c'est-à-dire sur l'agriculture,
l'arboriculture, l'élevage, la chasse et la cueillette,
sur leur activité artisanale, et sur leur
commerce. Une importante partie de ces renseignements concerne aussi l'alimentation,
l'habitat, les vêtements et les parures, ainsi que les armes chez les Berbères moyenâgeux. De même, nous trouvons dans les sources arabes des données intéressantes sur les
coutumes concernant divers aspects de la vie sociale des vieux Berbères comme la
structure de la vie familiale, le rôle de la femme, les coutumes pénales, la vie religieuse y inclus différentes survivances préislamiques, la vie politique comme par ex. le rôle de la djemaa, ou assemblée berbère et sur la littérature orale et écrite de groupes
berbères. Ajoutons encore que les sources arabes nous fournissent aussi de riches
matériaux linguistiques provenant de différents dialectes berbères.
Le manque de temps ne me permet pas
de m'occuper de tous ces groupes de renseignements fournis par les sources arabes médiévales. Mais je crois qu'il serait peut-
être intéressant à mon savant auditoire de prendre connaissance de ce que ces sources
nous enseignent sur quelques domaines au moins de la vie des Berbères au Moyen-Age.
J’ ai choisi ,à titre d'exemple, deux faisceaux de renseignements, dont le premier concerne
l'alimentation et
le
second la langue berbère.
Avant d'aborder la discussion de ces renseignements,
je
voudrais encore vous
rappeler que j'ai déjà attiré l'attention, il
y a
quelques années,
sur
un autre groupe d'informations de sources arabes relatives aux Berbères du Moyen-Age. Je veux parler ici de mes deux
études publiées en français dans les Folia Orientalia qui concernent les renseignements fournis par des auteurs arabes médiévaux et traitent de certaines croyances religieuses des Berbères du Moyen-Age. Dans une de ces études j'ai soumis à la discussion les données de sources arabes concernant la foi aux prophètes et aux divinations chez les Berbères moyenâgeux de l'ère musulmane ; quant
à la deuxième étude, elle analysait
des informations de ces sources concernant les survivances, chez les Berbères du Moyen-Age, de cultes anciens et de croyances païennes. Ces informations concernent surtout cinq faits,
à savoir, la question des derniers
païens berbères (VIIIème-XIème siècles : les problèmes de culte de rochers, de pierres et de l’eau ; la foi en des génies tutélaires et en d'autres êtres mythiques démoniaques ; le culte d'empreintes de pieds et de traces de sang et
enfinles prohibitions et recommandations magiques. A côté des œuvres d'al-Bakrietd'Ibn Haldun, ce sont surtout les écrits de la secte ibādite, comme par ex. aš-Šammāhi, et la liste
anonyme des sanctuaires du Gabal Nafusa qui nous ont apporté de précieux détails sur ces croyances et
rites magico-religieux des Berbères médiévaux de l'ère musulmane.
Je tiens à vous rappeler, en même temps, qu'on s'est
occupé aussi des informations de sources
arabes médiévales
sur l’ancienne littérature berbère. Ce problème a surtout été étudié par Henri Basset dans son important Essai sur la littérature des Berbères : II ne faut pas oublier que feu René Basset s'est occupé, entre autres, des récits de généalogistes berbères du Moyen-Age."
A ces études il faudrait ajouter aussi
quelques nouveaux faits tirés de sources ibadites, dont je parle dans deux articles
publiés, dans la Revue des Etudes Islamiques en 1935 et 1936.
S'il s'agit de l'alimentation des Berbères médiévaux, les sources arabes nous en parlent amplement, en marquant les différences notables entre l'alimentation des sédentaires qui vivaient surtout des produits de leurs champs et jardins et celle des
nomades qui vivaient des produits de l'élevage (lait, viande),de la cueillette et de la chasse, étant entièrement sous la dépendance des sédentaires pour les céréales et
les
fruits. Nous possédons aussi plusieurs renseignements sur les plats consommés par les Berbères. Ainsi, par ex., nous savons qu'au VIIIème siècle le repas frugal de Timam rostémide de Tahert se composait de galettes réchauffées, mises en miettes
et arrosées
de beurre fondu. D'autre part, en Tripolitaine le plat de base se composait
souvent, à la même époque, de farine d'orge qu'on accommodait d'huile d'olive. Cependant les gens plus aisés mangeaient aussi beaucoup de viande de chèvre, de mouton et
de bœuf. On disait
à propos d'un ibadite qui habitait,
au
IXème siècle,
dans le Sud tunisien et qui était à la fois jurisconsulte et architecte qu'il "mérite bien de la galette et de la viande". A côté du beurre fondu et de l'huile d'olive on consommait, chez
les Berbères du Maroc, de l'huile de l'arganier. On mangeait aussi le couscous.
Un
plat de couscous surmonté de viande de mouton et accompagné d'une jarre de lait
aigre constituait déjà un repas très recherché. On consommait aussi une sorte de saucisse qui contenait des fragments d'intestins de mouton. Chez les sédentaires, on
mangeait aussi beaucoup de légumes (pois, fèves, concombres) et de fruits (raisins, figues, grenades, noix, et dattes: ces dernières appartenaient d'ailleurs aussi au régime
des nomades). On consommait aussi le sucre et le miel. Comme provision de voyage,
à la fois délicate
et nourrissante, on utilisait l'ăsallū:
c'était du blé grillé et broyé, mélangé avec du beurre et du miel, pétri et cuit. Il est intéressant de voir que les œufs,
prohibés quelquefois par les vieilles croyances berbères, comme d'ailleurs les poules, étaient consommés, cuits dans l'eau, chez d'autres groupes berbères." On sait aussi que dans certaines régions de la Berbérie
(Siğilmāsa, Bilād al-Garid) on pratiquait
la
cynophagie.
La cynophagie avait sans doute un caractère magico-religieux et appartenait aux
vestiges de. Vieilles croyances populaires berbères qui ont survécu à la conversion
officielle des Berbères à l'Islam vers le commencement du VIIIème siècle de notre ère.
Quoique nous ne puissions-nous occuper ici, vu le manque de temps, sera peut-être
non sans intérêt de dire un mot sur les vieux usages berbères de ce domaine de la vie des
Berbères médiévaux, il concernant les prohibitions et recommandations magiques de consommer tel ou tel aliment. Ainsi ,par ex. ,nous savons, grâce à al-Bakri et aux
autres auteurs arabes du Moyen-Age que les adeptes de Șalih ibn Tarif, prophète
antimusulman de la tribu de Bergwata qui vécut au VIIIème siècle de notre ère, de meme que ceux de Ha-Mim, un autre prophète berbère actif auprès de la tribu Gomara
(dans le Rif actuel) qui vécut au Xème siècle, s'abstenaient de tout œuf de quelque oiseau que ce fut. Chez certaines tribus berbères, les choses sont demeurées
inchangées jusqu'à nos jours. C'est ainsi que, par ex. ,les Touareg ne mangent pas d'oeufs, en principe, et la tribu berbère de Šenuwa à proximité de l'antique Tipasa, en Algérie, ne touche pas un œuf de poule, si l'on peut en croire l'observation de René
Basset.
Les disciples de la doctrine de Salih ibn Tarif
ne mangeaient pas de poule.
Un autre interdit concernait
encore les poissons,
Sauf
ceux qui avaient été tués rituellement, les
poissons étaient nourriture défendue également par les religions de
Șālih ibn Tarif et
Hā-Mim.
Ajoutons encore que Salih ibn Tarif avait défendu de manger la tête d'animaux. Cette prohibition qui parait être la survivance d'une interdiction magico- religieuse très ancienne, n'est d'ailleurs point le monopole des Berbères préislamiques. Elle fait songer en effet, à des défenses magiques ayant cours chez certains peuples autochtones du Caucase, chez les
Slaves orientaux etc., pour la fête de la Décollation de Saint Jean(20 août).En effet, les
peuples mentionnés ne pouvaient, il n'y a pas longtemps encore, ni couper, ni arracher, ni
manger "rien de rond", pas plus que ce qui "possède une tête”, tête de chou, citrouille,etc.t5
Fait curieux, l'usage de la viande de porc, objet de prohibition non seulement dans le judaïsme et dans l'islam, mais aussi chez les anciens Egyptiens et les Lybiens orientaux,
était toléré auprès des Berbères de l'époque du Moyen-Age. Le prophète gomara du Rif, Hā-Mīm, en permettait l'emploi, si nous pouvons en croire al-Bakri. Aujourd'hui encore, les bergers nord-marocains de la tribu de Sumata-on sait que cette tribu habitait au Xème siècle
dans le Sud de la Berbérie orientale-consomment la chair de sanglier, comme cela se
faisait, encore vers la fin du XIXème siècle, chez les Kroumirs berbères, dont les femmes
et les enfants pouvaient en manger sous le regard approbateur des hommes.6
En fait de prescription d'ordre magique, l'on pourrait citer-nous parlons toujours des Berbères médiévaux de l'ère musulmane-celle de consommer certaines espèces d'animaux auxquels les autres musulmans ne touchaient pas. Telle était la cynophagie ou absorption de
viande de chien répandue depuis longtemps parmi les peuples berbères des confins Sud de la Berbérie et de certaines oasis sahariennes. Al-Muqaddasi, al-Bakri, al-Idrisi, Abū
Hamid al-Andalusi et d'autres encore nous ont transmis, dans leurs ouvrages, des informations à la
fois curieuses et importantes. Marius Canard et P.Chalumeau ont constaté l'existence
de cette coutume dans certaines oasis sahariennes encore de nos jours. Chose curieuse, cet usage existait aussi, au XIXème siècle, si l'on peut en croire le grand voyageur français René Caillée,
chez certains peuples noirs du Soudan occidental, où il se peut que nous ayons affaire à des influences berbères. Là, de même qu'en Berbérie, la consommation de viande
de chien s'accompagnait de sortes de festivités passant à l'orgie alcoolique.
Pour revenir sur les autres aliments,
dont
l'usage nous a été attesté par les données des
sources arabes médiévales, il faut mentionner que les sauterelles frites et salées étaient
considérées comme une friandise. 18 On mangeait quelquefois aussi la viande de lézard
(aqzim, en berbère)° et de lion.s0 Comme boisson, on utilisait de l'eau et du lait, d'ailleurs
à côté de certaines boissons enivrantes, comme l'hydromel et une autre boisson qu'on
appelait en berbère anziz et qu'on préparait
de
mout de raisin doux.
On voit par cet exemple que les renseignements des sources arabes médiévales nous
permettent de reconstituer d'une façon assez détaillée cet important domaine de la vie quotidienne des
Berbères médiévaux, et encore je n'ai signalé qu'un faisceau des faits tirés
au hasard d'un important
fichier, concernant l'alimentation de ce peuple, que j'ai amassé en feuilletant les ouvrages
arabes traitant de l'Afrique du Nord.
Penchons-nous maintenant sur le rôle que les sources arabes médiévales jouent, ou
plutôt peuvent jouer, dans l'étude de l'histoire de la langue, ou plutôt des dialectes berbères. Ce rôle est, à mon avis, considérable. En effet, les auteurs arabes moyenâgeux
n'ont pas seulement remarqué l'existence de ces dialectes berbères- on y trouve par ex.
mention des “langues"
de la tribu berbère de Nafusa et de celle de Sanhağa,-mais ils ont
aussi signalé quelques faits concernant la phonétique et la grammaire berbère. Je désire
citer ici, à titre d'exemple, le passage de la sonante vélaire, consonne longue ww, en une
gutturale longue gg dans les noms de tribus berbères de Huwwara et de Hoggâr, qu'on
trouve, au XIVème siècle, dans l'ouvrage historique d'Ibn Haldūn.
' Mais nous disposons
d'après les écrits médiévaux arabes, avant tout, de riches matériaux linguistiques provenant de différentes régions du monde berbère et appartenant aux différents dialectes berbères. Dans ces matériaux, dont l'importance est très grande puisqu'ils nous permettent d'étudier ces dialectes dans la phase médiévale de leur développement, sont inclus des mots isolés et aussi des textes plus ou moins longs, contenant des phrases et de brefs récits en berbère. Ils témoignent d'une adaptation de l'alphabet arabe à une langue dont les sons ne sont pas toujours identiques à ceux de l'arabe. Ainsi par ex. les consonnes longues berbères y sont rendues, assez souvent, au moyen d'une répétition des consonnes arabes d'une longueur normale qu'on appelle tašdīd.
C'est d'ailleurs par le même moyen qu'on transcrit une consonne longue berbère en français, où l'on rend, par
ex., dans le mot tabburt “la porte” un b long par un bb. Quant à la notation des voyelles,
on observe l'adaptation des graphies arabes voyelle longue/voyelle brève au système
berbère voyelle pleine/voyelle zéro. Cette dernière voyelle peut d'ailleurs comporter un minimum d'élément vocalique, ce qui justifie l'usage de la voyelle brève dans la
transcription arabe.
À côté des riches matériaux lexicaux qu'on trouve éparpillés, souvent par dizaines, dans les
ouvrages des
géographes arabes,
comme par ex.
de celui d'al-Bakri,
ou bien dans les traités de pharmacologie, comme par ex. dans celui d'Ibn Baytar-dans ce dernier cas il s'agit de noms de plantes55-nous disposons, je le répète, de nombreux textes berbères.
Je voudrais mentionner ici, à titre d'exemple, les phrases berbères en dialecte de la tribu de Masmuda du Maroc, transcrites dans certains documents arabes d'histoire almohade du XIIème siècle publiés par feu Lévi-Provencal en 1928. Ces phrases ont été étudiées ensuite, quatre ans plus tard, par
feu Marcy. Nous disposons aussi de
vingt-quatre textes berbères pourvus
de signes vocaliques
que
j'ai eu la chance de découvrir dans
un recueil
anonyme de biographies ibadites intitulé Kitāb as-Siyar; ces
textes ont été étudiés par feu André Basset. Ils appartiennent aux dialectes de la Berbérie orientale, pour la plupart à celui
de Nafusa.
Une autre catégorie de matériaux linguistiques berbères fournis dans des ouvrages
arabes moyenâgeux appartient à l'onomastique. Ce sont les noms des hommes, des tribus et les toponymes. Ils sont extrêmement nombreux. Ainsi, par ex., s'il s'agit des noms de
personnes, Berbères ou Berbérisés, le seul traité géographique d'al-Bakri nous en fournit environ une centaine. Ils proviennent de tous les côtés de la Berbérie et appartiennent à
plusieurs dialectes berbères. Beaucoup plus homogènes sont les noms
propres berbères
contenus dans le recueil des vies des saints du Sud marocain d'at-Tadili, dont le nombre égale celui des noms de personnes chez al-Bakri.
Un
autre groupe considérable de noms
propres berbères (plus de deux cents) appartenant aux dialectes berbères orientaux, surtout à celui de
Nafusa, et provenant du VIIIème
siècle au XVème siècle nous a été fourni par différents écrits de la
secte ibadite. Le manque de temps m’empêche
de
me pencher sur cette catégorie
de
noms berbères. Il convient de
noter cependant, qu’on trouve parmi
eux, outre des noms purement berbères qui constituent la majorité de ce matériel linguistique
et
dont les traces peuvent être suivies quelquefois jusqu’à
l’Antiquité, aussi des noms
d’origine punique, latine ou
arabe. Ces derniers ont été d’ailleurs quelquefois assez profondément berberisés. Ainsi, par ex. Le nom arabe Abd aWahid a donné en berbère Haddu, ce qui n'est
peut-être que la forme berbère enfantine de ce nom.
Mais
à côté de noms arabes,
si profondément
berbérisés, il
y en
a aussi d'autres dont
la
forme originaire est nettement mieux reconnaissable.
Je voudrais citer ici,
à titre d'exemple, un Yumar connu de la Description de l'Afrique septentrionale d'al-Bakri qui
n'est autre qu'un 'Umar ('Omar) arabe.
Un second
exemple : on sait grâce au livre saint
de la tribu de Bergawata que le nom de Muhammad a été transformé, dans
le
dialecte de cette tribu, en Màmet .
Nous avons fait, plus haut, une allusion aux noms propres berbères médiévaux, dont les traces
peuvent être suivies jusqu'à l'Antiquité. Je voudrais citer ici, à titre d'exemple, un Sānāğ,"2 Sanādi
dans un autre dialecte, apparenté sans doute à Șanhāğ, éponyme de la tribu de Sanhağa d'après les généalogistes berbères médiévaux. Or, on retrouve ce nom dans celui de Sannasius des inscriptions latines de l'Afrique romaine.65 Un autre nom berbère, à savoir Yaldas cité dans un
ouvrage ibadite médiéval" correspond fidèlement à laldas, nom d'un Maure connu du poème latin
de Corippe composé au VIème siècle.
Le nom de Dieu occupe une position très particulière
parmi les noms propres berbères moyenâgeux. On
l'appelait Yākūš (Yakuš) chez les adeptes du prophète bergawata Salih ibn Tarif au Maroc occidental, si l'on peut en croire al-Bakri. Une forme apparentée à cette appellation, à savoir Madyakus nous a été transmise, au commencement du Xème siècle, par Ibn al-Faqih al-Hamadāni. Le nom de Yakus entre aussi, sans doute, dans l'appellation de la tribu berbère de Mazalyakuš que nous connaissons par l'ouvrage d'lbn Hawqal
L'étymologie berbère de ce nom proposée par René Basset fait dériver Yakus de la forme verbale berbère uš“donner" n'est pas admise par tous les berbérisants.
Nous avons signalé il y a un instant que les noms propres berbères transcrits dans les ouvrages arabes médiévaux appartiennent aux différents dialectes. On remarque, en effet, dans ce matériel certaines
différences phonétiques.
Ainsi à côté d'un Mağdulos on trouve Maydūl,° à côté d'un Seğmīmān'',
Sedmīmān”, et à côté d'un
Mizwer,Miswer.
Les sources arabes médiévales nous fournissent aussi des centaines de noms de peuplades berbères,
souvent alignés dans des listes plus ou moins longues. La plus ancienne de ces listes est contenue dans le traité géographique d'Ibn Hurradādbih: elle contient 28 noms. ' Un autre géographe arabe de la même époque, à savoir al-Ya'qūbi mentionne
environ 60
noms de tribus berbères Ibn Hawqal a compilé une
liste
renfermant plus de deux cents noms de tribus, al-Bakri nous en cite environ 150 et Ibn Haldun
nous fournit, dans son ouvrage fondamental sur l'histoire des Berbères, quatre à cinq cents noms. Ces noms ont été
transcrits dans les sources arabes ou d'après la forme berbère originale,
ou bien sous une forme arabisée. Ainsi par ex., on
y trouve Sedraten à côté de Sedrata.
Aussi les toponymes berbères sont-ils très nombreux dans les ouvrages arabes, surtout dans ceux qui concernent la géographie .On les trouve déjà par dizaines dans
les sources provenant du IXème et du Xème siècles, mais c'est surtout al-Bakriet al-Idrisi qui
nous en livrent un grand nombre dans leurs descriptions du Maghreb. Nous possédons aussi des
catalogues de noms de lieux berbères. Je veux mentionner ici, à titre d'exemple, une liste des
endroits vénérés du Gabal Nafusa en Tripolitaine, rédigée probablement au XVème siècle et contenant 97 toponymes berbères, et un document similaire, mais beaucoup plus ancien, qui a été rédigé probablement
au XIIème siècle. Ce dernier document
qui
porte le titre de Liste des sayhs du Gabal Nafusa et de leurs villages nous fournit les noms d'une cinquantaine de villages
du Gabal
Nafusa, à côté de plusieurs
dizaines de noms de personnages
berbères.
En parlant des toponymes, il ne faut pas oublier qu'une partie seulement de noms de lieux nord-africains signalés par les auteurs arabes moyenâgeux est d'origine berbère. À côté de ces toponymes, et à côté de noms de lieux d'origine arabe, les géographes et les historiens arabes
nous ont transmis une quantité considérable de toponymes d'origine punique, latine ou bien
libyque, qui ont tous recu une forme extérieure arabe. Ainsi, par ex., le nom de la région de Mittiğa située dans l'Algérie centrale n'est pas berbère, mais provient du nom propre latin féminin Matidia3,et Mağğāna, une ville de la Berbérie orientale, tire son appellation du latin Medianae. Quant aux noms d'origine libyque transmis par les auteurs arabes, ils sont assez nombreux.
Citons de ce groupe, à titre d'exemple, Qābis, Gabès actuel qui provient du libyque latinisé
Tacapis,85 ou bien Qamūda
dont la forme ancienne était Taga-muta.s6 Malgré leur ressemblance extérieure avec les noms de lieux berbères, ces toponymes doivent être traités séparément, vu que la parenté de l'ancien libyque avec le berbère n'est pas encore admise par tous les linguistes.
En raison du temps limité, il m'est impossible, je le répète, de me pencher sur les autres
groupes de renseignements tirés des sources arabes et concernant les différents aspects de l'activité des Berbères médiévaux. Cependant la richesse et l'importance de ces données ne nous permet pas
de les négliger dans
les études concernant
l'histoire,
la
culture et la langue de
ce peuple. Espérons qu'il se trouvera un jour quelque savant, un berbérisant, un arabisant, un ethnologue et un historien à la fois qui pourra mettre ensemble ces données dans une œuvre
qui
correspondrait,
sous
tous ses aspects, à la monumentale Histoire ancienne de l'Afrique du Nord de Stéphane Gsell. Ou bien faudrait-il penser aux renseignements des sources arabes
médiévales en compilant les notices pour l'Encyclopédie Berbère ? Dans ce cas, une collaboration étroite entre les
différents spécialistes
serait indispensable à mon avis.
Notes
Jean-Léon l'Africain, Description de l'Afrique. Nouvelle édition traduite de l'italien par A.
Épaulard et annotée par A. Épaulard, Th. Monod. H. Lhote et R.Mauny, 2 vol.,Paris,1956.
Kitâb al-masalik wa l-mamalik(Liber viarum et regnonum) auctore...Ibn Khordâ-dhbeh...Ed.
M.J. de Goeje,Lugduni-Batavorum 1889 (= Ibn Khordâdhbeh,Kitâb al-masâlik wa l-mamâlik).
Kitâb al-boldân,auctore Ahmed ibn abî Jakûb ibn Wâdhih al-Kâtib al-Jakûbî. Biblio-theca geographorum arabicorum,éd M.J.de Goeje. Pars septima.Ed.secunda,Lug-duni
Batavorum,1892,pp. 231-373,et préface,pp.VII-VIII(= Al-Jakûbi,Kitâb al-boldan).
Numéro 141 janvier 2026
Tamurt tezwar ddin,
tamaziɣt tezwar taârabt, tafransit… taglizit !
15 octobre
in Le Matin d’Algérie 15/10/2025
Ussan-a, adabu n Lezzayer
yufa-d anida ara yekmez i Izzayriyen : « aselmed n tmaziɣt di yal tamnaṭ
n tmurt, irnu ad as-ikkes ‘’facultatif’’-nni... ». (1)
Nnan imezwura awal
iteddun, d win ur ǧǧin wussan : « Ma yenna-yak sired, ɣas ames !
».
D tin kan i d tamuɣli
swayes ara nẓer taḥilet tamaynut n udabu : armi yella wayen nniḍen
deffir tḥilet-a, acku iban d asluffu kan…
S tefransit, gan-as isem
iwatan : « instrumentalisation », zun asali d-iffɣen iga d
allal/instrument kan, akken ad issiweḍ ɣer wayen nniḍen,
mačči ɣer ubrid d-ibanen afella. Ayen iffren, ala nutni i t-iẓran,
acku d nutni kan i ibennun ahil, gar-asen, akken ad tiɣzif tallit n
udabu-nsen.
Anwi wigi « nutni » ? : d
yal Azzayri ikecmen agraw n wid iṭṭfen tisura ass-a, akken ad
irekkel adabu, ad iṭṭef amur si tsura-nni ula d netta, syin ad
d-iqleb ɣef Izzayriyen, si tama ufella, s uberrem, zun inna : « qqimet din
kunwi ! »…
Llan kan sin iderma n
Izzayriyen : wid ufella, akked wid n wadda.
Tamurt n Lezzayer (am
tmura nniḍen n Tefrikt n Ugafa), d yiwet gar tkemmict n tmura n umaḍal
i yekksen tutlayt-nsent deg uwanak/Etat, di tadbelt akked uɣerbaz,
sbeddent deg umkan-is tutlayt nniḍen d-ikecmen tamurt : d tin n
temharsa/colonisation n wass-a, neɣ d tin n temharsa n umezruy aqbur, n
ddin.
D tasertit illan deg ufus
n at tmurt, maca tamuɣli n wid iṭṭfen tisura, mazal-iten qqnen
di tmuɣli n wid iḥeqren iman-nsen s yiman-nsen, « ur ttilin d aɣref
ma ur sbedden deg uxxam-sen idles akked tutlayt n wiyaḍ », d
‘’auto-minoration’’.
Ɣas akken almud n
tutlayin nniḍen n umaḍal ilha, d tamara.
Aselmed d usedwel n
tutlayt tamaziɣt di yal tamnaṭ n tmurt ad d-yaweḍ. Izzayriyen
anida llan, si Meɣniya ar Lqala akkin, ad as-gen ccan, ad tt-ddmen d
tutlayt-nsen, maca mačči d ayen ad d-yawḍen seg ufus n wid
iqqnen di ‘’Liga aârabiyya », akked wid isseqdacen ddin ineslem akken ad dewlen
d ixuniyen, d aklan n igelliden n pétrole i ten-id-isseqdacen si lebruǧ n
Qatar, n Emirates, n Saâudya…
Asirem akked tsertit n igelliden-nni
iban am uzal : akken azekka ad yenger waɣlan/nation amaziɣ, ad tenger
tutlayt akked yidles amaziɣ.
D ayen ur nezmir ad
d-yaweḍ, acku, am akken illa wawal-nni s darǧa :
« ma yebqa fi lwad ɣir
ḥǧar-u » (2),
Ihi, d Imaziɣen i d
aẓru-nni yellan ddaw waman, aẓru n leqrun d leqrun armi d tazwara n
umezruy akkin...
Tuttra / question :
Issefk yal yiwen/yiwet ad
yefk tameẓẓuɣt i Yizzayriyen, ad isell i wawal-nsen, akken ibɣu
yili, acku tella tmussni, tentel kan di yal tiɣmert, tegguni tagnit deg ad
d-teffeɣ.
Inna-yi-d yiwen :
- Lemmer d tamurt n Japu
i yaɣ-d-iwwin ddin ineslem, yura s tutlayt tajapunit, ihi ass-a ad aɣ-d-arun
di tmenḍawt/constitution n Lezzayer :
« Le japonais langue
nationale » ?
Aumer U Lamara
Timerna / Notes :
1.
Projet de généralisation de l’enseignement obligatoire de la langue amazighe
sur tout le territoire national.
2.
« Ma yebqa fi lwad ɣir ḥǧar-u » : ara d-iqqimen deg wasif
siwa/ala iwedcen-is ;
Ger
tamawt : awal ‘’lwad’’, ikka-d seg wawal ‘’adday’’, tama n wadda, asif. D win i
d lwad, d win i d asif.
Anyaten-nni n tsusmi... d tudert.
Taɣuri
n Mazgha
Hallalel i wungal, “Tibratin” n Muḥend Akli Salḥi
15/07/2025
Taɣuri tamezwarut i Wungal
"Tibratin, anyaten-nni n tsusmi... D tudert" i yura Muḥend Akli
Salḥi. I d-yeffɣen deg useggas 2024 ɣer teẓrigin Imtidad.
" D tibratin-nni tigi ih! Meɛna,
ur llint ara d tibratin-nni n Ayt Mangellat i yura i yemma-s, taxḍibt-is
d yiḥbiben-is. Ur llint diɣen d tibratin-nni i d-yesuqqel Umeẓyan
Kezzar, i yecna Muḥend Waɛli Kezzar, d tibratin i tmeṭṭut-is.
Mačči d tibratin-nni i yura Makar ALEXEIEVITCH i Varvara ALEXEIEVINA,
deg "Les pauvres gens" n. Dostoïevski. Mačči diɣen d
tibratin-nni i as-yettazzen Yuba At Ɛli i Dihya deg wungal-nni "Gar
igenni d tmurt".
Tigi, d tibratin, d anyaten-nni n tsusmi...
D tibratin i Ṭaw ɛzizen. Yura-tent bu tdemi ixerben, mbeɛd mi
as-d-yessuter ay-a Bu wanyaten. Tcuba ɣer tinna n tebṛatin n
Umangellat : "Aru-tent am tebṛatin, d kečč ara tent-yawin,
d kečč ara asen-yinin dayen iruḥ!". Bu wanyaten yenna-as
:" Aru-tent d tibratin... Aru-tent d tibratin amer ad d-cafɛent akken
i iyi-ɛetqen wanyaten seg wasmi kecmeɣ leɛnaya n yisefra i d-sawḍen
yinelbaḍen n tmurt n yijdi d tsusmi...
Aru-tent d tibratin, amer tijellabin-nsent
ad ṣṣrent diɣen ass-nni ideg ugiɣ ṛwaḥ ɣur-s
am win ur neqbil yir targit i yurga iḍ-nni."
Akka i d-bdant tebṛatin-agi i yuɣalen
d ungal!
15 n tebṛatin, yal yiwet s uzwel-ines.
Yal yiwet d acu n lbeḍna i d-tewwi yid-s. Yal yiwet s wanya-ines, s
tsusmi-ines.
Mi ara tent-teqqareḍ, yella wanda ara
as-tiniḍ : tibratin-agi llant-d d akemmel i Wungal "Tiṭ d
yilleḍ". D tudert n uwadem-nni "Amuḍin" i ikemmlen.
ad d-tafeḍ ula d Ṭawes dagi. Ad ak-ɛerqent gar bu wanyaten d
umuḍin, gar Ṭawes d Ṭaw ɛzizen. Ad ak-yekcem ccek.
Tasusmi d wanyaten, tiselbi d tmuɣli n Ṭaw
ɛzizen, asefru d tmedyezt. Ayen i iselken bu wanyaten seg lḥebs n
tarwiḥt uɣur i t-id-nfan. D ayen i as-yellan d miḥlal. Yeɛteq
tarwiḥt-is yis-sen. D imwanasen-is di tmurt n yijdi d tafukt.
Neqqar-as Tasusmi d war ameslay, Tasusmi ur
tezmir ad d-tenṭeq, netta yenna-ak :" Tasusmi mačči d
azqqaf n wawal neɣ d tiɛuggent n tmeslayt... Tasusmi d asnuffes uffir
n Turin..." Yal yiwen d acu i d Tasusmi ɣur-s, imi Tasusmi d
tisusmiwin... Bu wanyaten yerra-tt d leɛnaya, d miḥlal, d leslak. D
Tasusmi tasellakt. Yerna-as tiselbi, d talaba i leɛqel-is, akken ur
t-itteffeɣ leɛqel, d tawaṣra. D yisefra-nni i yernan tizeɣzeɣt,
i d-yuǧew ɣer yinelbaḍen d sin-nni n yidlisen...
D tlata n yiwudam, d tlata n terwiḥin
i d-yufan iman-nsent deg yiwet n tmurt. D yiwen n wakal i ten-ijemɛen, i
ten-isdukklen. Iḥebba-ten yijdi am wakken i tettḥebbi tyemmatt
arraw-is s idmaren-is. Yal yiwen d acu ara as-d-tefk tmurt n yijdi, yal yiwen d
acu ara yaf ɣer Yimucaɣ. Bu tdemi ixerben, d isem-is i d awal-is ;
tidmi-nni i as-ixerben, ad as-tt-id-tseggem. Ad yaf ayen akken iɣef yettnadi
acḥal ay-a: ad yaf tudert-nni taḥerfit, tamsarit. Ad yaf tiririyin
i yisteqsiyen i d-yerẓan allaɣ-is. Ad d-teslal deg-s amdan amaynut,
iman amaynut seg yiman-is, ad yaf iman-is wa ad d-yaf iman-is. Bu llebsa
mellulen, ad as-tili d tamkant-nni iɣef yella yettnadi acḥal ay-a,
ad as-tili d tamkant-is taneggarut, deg-s ad iserked iman-is. Ad yaf abrid-is ɣer
Ṛebbi, wa ad yaf iman-is gar Yimucaɣ ; ad asen-yili d taɣect, d
imru ara irefden isefra-nsen deg sin-nni n yidlisen.
Wa d neffu i t-id-nfan ɣer tmurt n
yijdi, wayeḍ d aḍar-is i d-yeddan ɣur-s, wayeḍ d
tarist-ines i t-id-yewwin.
Imucaɣ, d agdud d aɣref i yiman-is
deg wanaw n tudert-is. Ɣer uɣref-agi, ayen akk i d-yellan yesɛa
azal, ur d-yelli almi i yesɛa azal. Akud, ɣer-s ileḥḥu
akken yebɣa netta.
Tudert-is, d taḥerfit. D tudert ideg
tella talwit d leɛnaya. Ad imenni uḍar ad yeɛfes tamurt-a. Ad
yedder ula d netta deg yijdi-ines kra n tallit, ar d-yaf iman-is am bu tdemi
ixerben d bu llebsa mellulen.
Ulamek i teɣriḍ tibratin-agi, ur
tɛeccqeḍ ara di tmedyezt. Tabṛat tis 09, tecna-d tamedyezt,
tecna i tmedyezt. Mi ara tt-teɣreḍ, ad as-tɛiwdeḍ taɣuri.
Mačči imi ur tt-tefhimeḍ ara, imi kan teɛǧeb-ak.
Tsedha allen-ik d wallaɣ-ik. Ad ak-teḍru am bu tdemi ixerben mi
as-yenna :" S kra ddiɣ d kra ɣriɣ, ur ufiɣ tamsirt am
tagi ɣef ccbaḥa d wazal n tmedyezt."
D wagi i d aɣanib n bab-nsent, d urar i
yetturar s wawalen. Tikwal, ḥebbseɣ taɣuri qqareɣ-as :
"Amek i yessaweḍ umaru-agi tura, yura-d tifyar am tigi, amek i
yessaweḍ yessenfalay-d s wudem-agi, irennu-as ccbaḥa i
teqbaylit."
Imi i d-uriɣ awal-agi "Ccbaḥa
", deg tebṛatin-agi awal-agi yesɛa amḍiq-is d wazal-is.
Ittekka deg-sent. Deg usebter amezwaru seg Tebṛatin, yettwaru-d :"
Ccbaḥa ad d-teɛteq ddunit." D awal ziɣ i yettusemman i
ugeldun Maychkin deg L'idiot n Dostoïevski, issexdem-it ula d Tzvetan Todorov d
azwel i tezrawt-is. Ad t-naf tɛawed-d tnefalit-agi tilin deg tebrat tis
10, d bu tdemi ixerben i as-yuran i Ṭaw ɛzizen " A Ṭaw ɛzizen...
D ccbaḥa ara isellken ddunit".
Ma yella Tiṭ d yilleḍ d ungal i
yettwameslen s tfelsafit, Tibratin, ad naf yessdukkel-itent akk. Gar tfelsafit
d tnefsit n umdan, gar umezruy d yidles d tsertit n tudert.
Tibratin-agi, wwint-d ɣef temsal yerzan
amdan d yiman-is, amek i d-yettaf umdan iman-is isteqsay iman-is d anwa-t! D acu-t!
D acu i ixeddem di tilin-agi ideg yella!
Wwint-d ɣef tudert n tɣerma d tin
n ugama. Amek i yuɣal umdan d aɛdaw n yiman-is, amek i yuɣal d
Akli i udrim, amek i isemmeḥ di talwit-ines, yuɣal yettazzal deffir
wakud. Dagi, am wakken d azɣan i d-yellan ɣef unagraw amsihran.
Wwint-d ula ɣef wassaɣ n umdan d Ṛebbi.
D tilin-ines. ( D waṭas n wayen niḍen...)
Akken i yemlal Bu tdemi ixerben akked bu
wanyaten deg wass-nni n tbuciḍant. Ara d-yili wass ideg ara msefraqen.
Yal yiwen ad yaɣ abrid-is, ɣer wansi akken i d-yekka. Bu wanyaten d
abrid ɣer udrar, s ukukru d tuggdi i yedda, yuggad Tasusmi ara n-yaf,
yuggad tamuɣli-nni n tin i n-yeǧǧa ass-nni... Bu tdemi ixerben
ad yeṭṭef timesrifegt, ad yawi iman-is i yufa ɣer tmurt-is.
Ayen i ilaqen fell-as ixdem-it. Yura tibratin-nni, yuzen-itent i Ṭaw ɛzizen,
wwḍent-as. Akken i as-d-yenna bu wanyaten. Lamana tewweḍ bab-is.
Wissen dɣa ma teɣra tibratin-agi,
amek akka i tent-ɣriɣ! Ma yella teɣra-tent, wissen amek-it uḥulfu-ines
imiren!
Wissen dɣa ma txemmem ad d-terr fell-asent.
Neɣ ad tent-teǧǧ akken kan, mebla tiririt, ttuɛelqent!!
Ula d bu wanyaten-nni, wissen amek i teḍra
yid-s mi i tt-yemlal akken! Wissen amek i as-tega tsusmi-nni d tmuɣli-nni
i ikukra i yuggad
Tidlisin nniḍen :
Les_Kebailes_
Du_Djerdjera_1859_Charles Devaux.pdf
Paroles_de_Touaregs_Vautier_Maguy_1930_1997.pdf
Essai_de_grammaire_berbere_Hanoteau
Introduction_a_la_litterature_berbere_HADDADOU
Textes
Berbères des Ait Souab (Anti-Atlas, Maroc)_Jean Podeur_1995.pdf
Tizi_wwuccen_methode_de_langue_berbere_kabyle.pdf
Dictionnaire-français-touareg-E.masqueray-1893.pdf
Menyif_akka
wala_seddaw_uZekka_Mohia_Abdellah.pdf
Numérisation
du lexique arabo-berbère d’Ibn Tunart - K. Naït Zerad _ S. Lounissi _ S.
Djemai.pdf
Essai_sur_la_litterature_des_Berberes_Henri_Basset_1920.pdf
Etudes_sur_les_dialectes_berberes_René_Basset_1894.pdf
Nasserdine_Ait_Ouali_Le_Roman_Kabyle_vol_I_Voix_et_voies_francophones.pdf
Numerisation_du_lexique_arabo_berbere_d_Ibn_Tunart
_K.Nait Zerad_S.Lounissi_S.Djemai.pdf
Amazigh_Voice_Vol-25-Issue-1_Summer-2023.pdf
Grammaire-Dialogues-et-Dictionnaire-Touaregs-Tome-1-Motylinski.pdf
LA_BERBERIE_ORIENTALE_SOUS_LES ZIRIDES.pdf
2 numéros de la revue
Aguedal contenant la conférence de Mouloud Mammeri sur la Société
Berbère :
Dictionnaire_de_proverbes_RAM_Edition_Zyriab.pdf
LEXIQUE_ANIMAL_Mohamed_Oussous.pdf
Mehenna Mahfoufi, CHANTS ET POÈMES DE LA KABYLIE DANS LA
LUTTE DE LIBÉRATION,
pages 1-86
DICTIONNAIRE_FRANÇAIS_TOUAREG_EMILE_MASQUERAY_1893.pdf
Tameddurt_n_Galilei_Bertold_Brecht.pdf,
asuɣel sɣur Σ.Mezdad
TEXTES_BERBERES_DANS_LE_PARLER_DES-AIT-SEGROUCHEN_Charles_PELLAT_1955.PDF
LA_VIE_BERBERE_ PAR_ LES_TEXTES_ARSENE_ROUX_1955.PDF
Les grands symboles meditérranéens dans la poterie
algérienne_JB_Moreau
SIN-NNI.PDF, par Muḥend-Uyeḥya
Culture_savante_culture_vecue_MAMMERI_Tala
Dictionnaire_Français_Kabyle_Père
Huygue_1902_1903.PDF
JOURNEE_D_ETUDE_DE_LINGUISTIQUE_BERBERE_LA_SORBONNE_1989.pdf
Akken qqaren medden sɣur
Mohia GEB, 1978
Berber
Art_Jeanne_d'Ucel_Norman_University_Oklahoma_1942
Dictionnaire_de_proverbes_Remḍan_At_Menṣur_3eme_Edition.pdf
Ageldun-amecṭuḥ_St-Exupery_Tasaɣelt_sɣur
Habib-Llah-Mansouri
Aglam-deg-wungal-n-Amer-Mezdad-Ass-nni,
sɣur
Ferhane Badiaa
RECUEIL_DE_PRENOMS_AMAZIGHS_Md_Akli_HADDADOU.pdf
ITIJ_BU_TCERKETT_Taher_Djaout_tasuqilt_Samir_Tighzert.pdf
La_Babel_du_Ponant_2eme_partie_Ali_Farid_Belkadi.pdf
Aglam_deg_wungal_n_Amer_Mezdad_Ass-nni_FERHANE_BADIAA.pdf
DESCRIPTION_ET_HISTOIRE_DU_MAROC_Leon_GODARD_1860.pdf
APERCU_SUR_TRENTE_TROIS_SIECLES_DE_L'HISTOIRE_DES_IMAZIGHEN.PDF
MUHYA_SI_PERTUF_traitement_de_texte.pdf
Revue Izen Amaziɣ, 3 numéros :
Textes berbères de l'Aurès_
Parler des Ait Frah
Romans et ambiances dans la maison
kabyle traditionnelle.pdf
La_Kabylie_Recherches_et_Observations_1833.pdf
Jules_Maistre_Moeurs_et_Coutumes_Kabyles_1905.pdf
Tighermin_yemmeccen_Sari_Med.pdf
MOULIERAS_Auguste_Une_tribu_Zenete_anti-musulmane_au_Maroc_Les_Zkara.pdf
LA_LANGUE_BERBERE_EN_AL_ANDALUS_Md_Tilmatine.pdf
Inédite, une pièce de
théâtre de Idir Amer :
Idir_Amer_Ay_Afrux_iferelles.pdf
Inédite, Dom Juan de Molière, en langue
kabyle :
DOM_JUAN_LE
FESTIN_DE_PIERRE_MOLIERE_SI YEHYA_TASEGLULT-S-UDΓAΓ.PDF
Dictionnaire_Francais_Berbere_Antoine_JORDAN.PDF
Les_Cabiles_et_Boudgie_F.PHARAON_Philippe_libraire_Alger_1835.PDF
Habib-Allah_Mansouri_Inventaire_des_neologismes_amazighs.pdf
Ddem_tabalizt-ik_a_Mu_Kateb_Yacine, version bilingue
Ad lemmdeɣ tamaziɣt n Hamek : http://www.ayamun.com/adlis-usegmek.pdf
Belkacem Bensedira_Cours de
langue kabyle_Adolphe Jourdan_1887
JM_DALLET_LE_VERBE_KABYLE_FDB_1953.pdf
AMAWAL_TUSNAKT_H.SADI_1990.pdf
CHANTS_BERBERES_DE
_KABYLIE_Jean_AMROUCHE_CHARLOT_Ed.1947.pdf
OUARGLA_M.JARDON_J.DELHEURE_Tome1_FDB_1971.pdf
OUARGLA_M.JARDON_J.DELHEURE_Tome2_FDB_1971.PDF
Plus de livres dans notre rubrique Téléchargement :
http://www.ayamun.com/telechargement.htm
TIMEZDEYT-nneɣ
Timεayin tineggura
i tesɣunt Ayamun sɣur Ahmed Ait-Bachir :
22/07/2025
Yiwen wass, yiwen
ufellaḥ yekker-d taṣebḥit
Yiwen wass, yiwen ufellaḥ yekker-d taṣebḥit
iruḥ ar tejnat-is, ifarned yiwen ugazu n tẓuṛin ackit.
Yettwali deg-s, yenna-yas :
-Agazu yagi buddɣ-as-t i wεessas n
tewwurt n teglizt (église), ad εeddiɣ a s tawiɣ.
Mi yewweḍɣur-s, yenna-yas :
-Ass-a wwiɣ-ak-d agazu n tẓuṛin
yiffen akk iguza i isεiɣ di tejnat-iw. Sarammeɣ ak d-yawi cwiṭ
n tafat n yiṭij, d cwiṭ n cbaḥa n ugeffur, d cwiṭ n
tayri n bab igenwan. Axaṭer yal mi ara k-id qesdeɣ, tawwurt-ik tezga
telddi. Yal ma ara yili uɣuṛar yesɣaṛ lɣela inu :
tefkkiḍ-iyi-d ččiɣ, tefkkiḍ-iyi-d swiɣ. Yal ma
ara qeḍεeɣ layes, tesliḍ-iyi-d tefkkiḍ-iyi-d
afud...
Aεessas-nni, yeṭṭef agazu-nni
yettwali deg-s, iεeǧbit, yesnammer afellaḥ-nni, yenna-yas :
-Agazu-yagi a s tawiɣ i wpapas yellan s
nig-i, axaṭer d netta i yufiɣ, d netta iyi d-yettaken afud s
imeslayen-is ẓiden.
Yewwi-yas agazu-nni i upapas ameqqran, yeṭṭf-it,
iεeǧb-as, yeffṛeḥ s yis. Yemekta-d ssεan yiwen
gma-tsen yuḍen. Dɣa yenna-yas :
-Agazu yagi a s tawiɣ i wmuḍin-nneɣ,
a s ifek cwiṭ n tumart (joie) di tudart-is.
Gma-tsen amuḍin, mi yeṭṭef
agazu-nni iεeǧeb-it, yefṛeḥ imi apapas ameqqran iga-yas
azal. Ula d netta diɣ yemmekta-d amsewway-nnsen (cuisinier), yenna-yas :
-D netta iyi d-yettawin ad ččeɣ,
yettkaber-iyi yettḥinni-d felli, a tesfaṛḥeɣ s ugazu
yagi.
Yewwi-yas agazu-nni, yeṭṭf-it,
yeqqim yewhem di cbaḥa-s, yenna-yas :
-Agazu yagi a s tawiɣ i gma-tneɣ i iḥemmlen
cbaḥa akked tẓuṛi (art), d netta i wumi i iwulem.
Mi i isyewwi agazu-nni, yeṭṭf-it,
i tezzi deg-s, yettwali-t si yal tama, yewhem di cbaḥa-s, yenna-yas :
-Agazu-yagi, a s tawiɣ i gma-tneɣ
ilemẓi-nni i d-ikecmen d ajdid, ad iwali ccbaḥa n bab igenwan tella
di yal taɣawsa n lexliqa-s.
Ilemzi-nni yeṭṭef agazu-nni,
yeččur wul-is s lfaṛḥ. Yemekta-d aεessas-nni n
twwurt. Ass amezwaru mi d-yussa d netta i s d-yelddin tawwurt iqubel-it-id s
wecmumeḥ. Uqbel a d-yeɣli yiḍ, yewwi-yas agazu-nni n tẓuṛin
i wεessas n tewwurt n teglizt.
Akka, agazu-nni i tezzi i tezzi, alarmi i d-yuɣal
ar uεassas n tewwurt.
*Aḍṛis agi yura s tefransist,
yella yettmenṭer di internet, εeddaɣ rriɣ-t-id ɣer
teqbaylit.
20/07/2025
Akli Uḥenṭeḍ,
yeẓẓa tibḥirt
Akli Uḥenṭeḍ, yeẓẓa
tibḥirt n delleε di tensawt, rrif n ubaraj n ticiḥaf.
Delleε iḥemmel aman, ilaq ad isew sin ibarden deg wass, ssbeḥ
tameddit. Ass-nni amcum, terẓa-s lpumpa-nni s-id ijebbed aman deg ubaraj.
Akli Uḥenṭeḍ yefeɣ-it leεqel. Ma ur yessiw ara tibḥirt-is,
azekkani ad d-yaf tiriwa n delleε-is uɣalent d isɣaren. Yettnadi
anwa i yesεan lpumpa di leḥnaḍ-nni. Yezzi-d akk, yufa siwa
Ameqqran bu Gecrir i yesεan lpumpa, yerna ur d-myizgan ara. Yeqqim
yettxemim ma d iruḥ as yesuter lpumpa tamcumt, neɣ amek! Yuɣal
yefrett, yenna-yas : "Yif-it ad rrẓeɣ ɣur-s, wala ad iyi
teqqar tebḥirt n wacḥal!" Yekker iruḥ ar Umeqqran bu
Gecrir. Mi yewweḍ ɣur-s, ur yelli slam wala kalem, yenna-yas :
-Teẓriḍ a bu Gecrir! Ma ur terbiḥeḍ
ara ass-a, jami a tuɣaleḍ ad trebḥeḍ di ddunit-ik!
Ameqqran bu Gecrir, yettwali-t-id, yeqqar-as :
"Waqila amexluq-a yedderwec!" Yuɣal yenna-yas-d :
-D acu i k-id yewwin ɣur-i, yak ur
nettemlaεi ara!
-S tidet, maεna ass-a yerra-yi-d lḥewj
ɣur-k. Teẓriḍ ẓẓiɣ tibḥirt n
delleε?
-Waleɣ! Seg-mi ara d-kkreḍ
kečč tessewayeḍ delleε-ik, alami atan qrib ad tsekfeḍ
abaraj!
-Ihi, tareẓ-iyi lpumpa! Nnudeɣ-d
akk, tamnaṭ-agi nneɣ, siwa kečč i yesεan lpumpa. Ihi,
sekru-yi-tt, neɣ zenz-iyi-tt! Ccreḍ tqelbeḍ aqqaru! Nniɣ-ak,
ma ur tarbiḥeḍ ara ass-a, werǧin ad trebḥeḍ di
ddunit-ik!
Ixeẓer-it-id Umeqqran bu Gecrir s ṭarf
n ṭiṭ, yenna-yas-d :
-Ruḥ attan lpumpa dihina, εebbi-tt
ar tkamyunit-ik, mi d-xedmeḍ lpumpa-k, erri-yi-tt-id! Nekk ur ḥwaǧeɣ
ara idrimen-ik!
04/07/2025
Aɣyul n Dda
Caεban
Dda Caεban d afellaḥ, yesεa
lfirma deg uẓaɣar. Akal-is akk yeẓẓa-t d lbaṭaṭa.
Ɣur-s yiwen mmi-s, isem-is Beɣdad, iḍaren-is ugaren wid n welɣem.
Yiwwas, Dda Caεban iqen aɣyul-is ɣer yiwet n tenqqeltt iruḥ
ɣer ceɣl-is. Aɣyul aεekam, yetteḥrukut yetteḥrukut,
alami i d-isseɣṛes cedd-nni s yiqqen. Taεtaε amcum
tesnem-t, yenna-yas : "Eǧǧ-t-iyi kan ad ṣṣiwdeɣ
icenfiren-iw!". Dɣa yebda azlikkeḍ di tlemast n yexbuḍen
n lbaṭaṭa. Beɣddad akked ifalaḥen yellan-dina, ḍeffṛen-t
s defir ttazzalen ad t-id ṭṭfen. Dda Caεban, iwala ddiga i
yxeddem Beɣdad s iḍaren-is, yugar ayen yaεfes waɣyul-is, dɣa
yesawal-asen i yfellaḥen :
-Ṭteff-t-d Beɣdad aneft-as i weɣyul
ad yezlikkeḍ! Ṭṭeff-t-d Beɣdad anefft-as i weyul a
d-yezlikkeḍ...
30/06/2026
Di taddart n Yeɣzar-Ḥnif
Di taddart n Yeɣzar-Ḥnif, ttidiren
tleta yemdanen, Bussaεd agezzar, Yebrahim akewwac akked Sadeq asihran
(amarkanti). Bussaεd agezzar, yal ass ibeṭṭu ɣef imezdaɣ
n taddart azgen n uksum i d-izellu. Yebrahim akewwac, netta diɣ i ibeṭṭu
ɣef imezdaɣ azgen n weɣrum i d-yesewway. Ma d Sadeq asihran,
netta yezga tawenza-s tekres, akustim d lemḍella ɣef uqqaruy-is,
yettali yeṭṭar di taddart, ur yettmeslay ula d yiwen. Imezdaɣ
akk n taddart karhen-t, qqaren-ad yessimɣur iman-is, yesεa kan adrim
iɣil ad aɣ-istteεmar, dɣa ula d nutni ulac win i
t-ittlaεin. Yiwen wass, Sadeq asihren yehlek, yeqqim acḥal ur
d-yeffiɣ ara. Imezdaɣ n taddart ur nnḥarewan ara akk seg-s,
ulac win neɣ tin yesteqsan fell-as, siwa tawacult-is d wid i s-yettilin i
ibeden ɣer tama-s. Akken alami d ass-mi yewweḍ laεfu Rebbi. Ula
d akken, ulac win neɣ tin i iεezzan tawacult-is, nnettlen-t
iman-nnsen. Azekka-nni n tmettant n Sadeq asihren, Bussaεd agezzar yehbes
tikci n uksum i imezdaɣ n taddart, Yebrahim akewwac diɣ ula d netta
yeḥbes beṭṭu n weɣrum. Imezdaɣ n taddart marra
ssteqsayen d acu-t wannect-a! Ziɣ, kra tetten akken yakk aɣrum d
weksum baṭel, d Sadeq asihren i sent-yettxeliṣen s tufra. Qqimen
tezzmen deg-yiman-nnsen, a tin xedmen di rray-nnsen, yerna tura yemut, ur yeli
wamek ara sutren seg-s smaḥ.
Yal wa yesefru taqṣiṭ-a akken
yenwa.
** Wagi d yiwen weḍris i yufiɣ
yettmenṭar di internet, rriɣ-t-id ɣer Teqbaylit.
13-06-2025
Zṛureq d wakraren-is.
Zṛureq seg wasmi i d-yekker d amenṭer.
Tamnaṭ tettak-it i tayeḍ, tamurt tettak-it i tayeḍ! Ɛerqent-as,
yewweḍ almi yettu acu i d leḥdaqa, acu i d tterbegga. Yuɣal d
amakar, d axeddaε, d asekṛan... yesεedday lweqt-is deg uheggi n
txessarin ara yexdem. Uḥdiq awer t-yesεu d axṣim.
Zṛureq yiwet n tikkelt yunag ar yiwet n
tmurt tebεed nezzeh, yedda di lbabuṛ. Di lbabuṛ-nni yufa Ḥebṭic,
d tajjer ameqqran, yewwi-d yid-s taqeḍεit n wakraren annect-ila-tt,
iwakken ad tt-yezenz di yiwen ssuq n lmal. Ḥebṭic diɣ d ṭṭameε,
d ssaqeṭ, ur yessεi ara yakk rreḥma deg wul-is.
Yeqqim di ssdeḥ n lbabuṛ yettḥekkir
di Zṛureq! Iwala-t d acu n llebsa d acu n liḥala. Ačamar,
acekkuḥ ur yemciḍ ara... Dɣa yettmeslay weḥdes weḥdes,
yeqqar-as:
-Amdan-inna iban seg wid-nni yekkaten ar lǧib,
yettakker iṭezḍamen, d amakraḍ ameqqran!
Zṛureq, yesala-yas-d i Ḥebṭic
d acu i d-yenna, maεna yuɣ-itt kan mkemda, yesussem! Yettxemmim amek
ara d-yerr ttar-is.
Ḥebṭic, yuder ar lqeε n lbabuṛ
ad d-yessali akraren-is ar ṣṣdeḥ ad ṭṭfen cwiṭ
n ubeḥri. Zṛureq mi iwala Ḥebṭic gar wakraren-is,
tussa-yas-d tikti, iruḥ ɣur-s, yenna-yas :
-Azul fell-ak a Mass Ucbiḥ!
Ḥebṭic yerra iman-is ur as d-yesli
ara. Zṛureq, s leḥdaqa, yerna yenna-yas : -Akraren-a inek meqqrit,
yerna cebḥen rrwan a Mass! Tzemreḍ ad iyi tezenzeḍ yiwen?
Ḥebṭic yeṭṭerḍeq
tteḍsa, yerra-yas-d :
-S liḥala-yagi inek ad as tinniḍ d
amakar, tebɣiḍ ad ttaɣeḍ ikerri! Ruḥ beddel suq, ruḥ!
Ḥebṭic yesεuẓeg-as.
Iwala yiwen ikerri d uqlib n wacciwen ibed rrif n Ḥebṭic, dɣa
yenna-yas :
-Ulac fell-as a Mass, ɣas, zenz-iyi kan
yiwen ikerri, bɣiɣ wina ibedden rrif-ik.
-Keččini tedrewceḍ! Wagi d Muḥuc,
d netta i d aqqaru n tqeḍεit-iw! Wagi warǧin ad inez! Yugar-ik
i yeswa! Ur teḥṣiḍ ara, s taḍuṭ-is xeddmen-d li dṛat
yelhan akk di dunit? Tagglimt-is mucaεet, xeddmen yes iqqraben d isebbaḍen...?
S iẓarmen-is i ixeddmen-d lexyuḍ i les violons?
-S tidet a Mass, maεna wali taxṛiṭ-iw.
Inni-yi-d kan acḥal yeswa ikerri-yagi inek?
Ḥebṭic iwala taxṛiṭ n
Zrureq twarrek tiwiztin, dɣa yebɣa ad yessali di suma i ikerri-ines,
yenna-yas :
-Teẓriḍ tacriḥt n wakraren-a
inu, ttagi i itetten igelliden! Taleqqaqt, taẓident, s lebεid ara
tt-id ssreḥeḍ! Nnal tuyat-is nnal! Wali timeṣṣaḍin-is
wali! Muqqel tidmarin-is...
-Nniɣ-ak acḥal yeswa ikerri yagi?
-Tlatin n twiztin! Yerna imi d kečč,
bɣiɣ ad k-dduɣ di lebɣi, yerna bɣiɣ ad k-ssfarḥeɣ.
Waneg ih... yugar annect-a.
-Tlatin n twiztin a yiwen ṭṭameε!
Di tmurt-iw s wannect-a, tzemreḍ ad taɣeḍ xemsa wakraren!
Maεna wicqa, ur tt-ḥawaleɣ ara ameslay yid-k, ax idrimen-ik...
dayen, tḥessebeḍ-ṭen?
-Dayen, leḥsseb yeṣfa.
-Ihi mekken-iyi-d Muḥuc uqlib-nni n
wacciwen!
Imekken-as-d ikerri-nni, Zṛureq yeṭṭef-it
deg wacciwen, yeẓuɣer-it, i teddu yesbabuε alami d irri n
lbabur, idegger-it yeɣli ar tlemast n lebḥar.
Akrarren-nni nniḍ mi d-walan Muḥuc
ineggez ar lebḥar, dɣa ḍefren-t, tt-neggizen yiwen yiwen.
Ḥebṭic yefɣ-it leεqel,
yettuɣu :
-Annaɣ ay axxam-iw yexlan, annaɣ ay
axxam-iw yexlan...
Yaεreḍ ma yella kra ara d-yeṭṭef,
ulac. Tagara yesemḥalleq i yikerri aneggaru, yenna-yas :
-Ad d-ssmenεeɣ wagi meqqar!
Dɣa yewwi-t ikkerri-nni di lhefa-as, ɣlin
di sin ara lebḥar, isbelεiten.
Seg wassen yeqqim-d wawal-agi "les
moutons d Panurge". Qqaren-t i wid yeṭṭafaren s tuqemca n
wallen am tqeḍεit n wuli, mebla ma xemen i tagara.
Wagi d aḍris isem-is "Les moutons
de Panurge", yella deg udlis "Gargantua" n François Rabelai.
Bedleɣ ismawen inaṣliyen, rriɣ-ten
akka:
Panurge d amsafer, yuɣal d Zṛureq.
Dindenaul d ttejjer, yuɣal d Ḥebṭic.
Robin ikerri, yuɣal d Muḥuc.
29/05/2022
Muḥend d Ṭalev,
yeɣra
Muḥend
d Ṭalev, yeɣra alami ijemmel, yeṣaweḍ akken a d-yeffeɣ
d Ccix. Yibbas yenna-yas Ccix-is :
--A Muḥend a mmi, dayen tura aqlek teɣṛiḍ
seţţin ḥizev, tjemmleḍ! Ihi yebbi-ya-k-d a ţruḥ-eḍ
a ţeseɣṛeḍ, iwakken a ţefkkeḍ tamusni-k i wiyaḍ
am akka i ţ-tebbiḍ ar ɣur-i!
--Anεem a Ccix ur ẓriɣ andda
ara ṣeɣṛeɣ!
--Ṛuḥ ɣer taddart n Yiɣil
Ujenjjar, atan ur sεin ara Ccix, inna-sen d Ccix Lfuḍil Useḥnun
iyi d-iceggεen.
Iruḥ. Deg-wuvrid yeṭṭf-it
lawen n tẓalit di taddart n Weḥṛiq Ufilus. Yenna-yas :
"A d-εεeddiɣ kan ad ẓalleɣ di lǧamaε n
taddart agi!"
Yekkcem ɣer lǧamaε, yuffa Imeẓẓula
mačči d kra, Ccix nnsen ixeddem-asen-d "lxxuṭva".
Yeqim isell i Ccix-nni, yuffa mačči d-ayen akken i d-yelmed di
temεammart ar Lfuḍil i sen d-yeqqar. Dɣa yekker s-iveddi
yenna-yasen :
--Sureft-iyi ay a Taddart awen d-inniɣ
kra n imeslayen!
Ccix-nni yesusem yeǧǧa Muḥend
a d-imeslay.
Muḥend iṣella-yas-end ɣef
nnvi, yevda :
--Ay a taddart, Ccix-agi nnwen atan iɣuṛi-kken!
Ayen akka yakk i-wen d-yenna, atan varra bbwanner! Ulac akk annect-a di ddin n
tineslemt!
Mi dayen iffuk, yenṭeq Ccix-nni nnsen,
yenna-sen :
--Twallem ay a Taddart : 40 iseggwasen aya
nekk d Ccix fell-awen, t-ḥemmlem-iyi ḥemmleɣ-kken! Ass-a,
yusad umesevrid agi yevɣa a d-aɣ ismarkki, yevɣa a d-aɣ yevḍu!
Wagi d cciṭan, ilaq a tṛejjmem!
Dɣa anneggaru ulac andda ara ţ-isres
deg-s. D idaṛen-is i t-iffuk-en.
Muḥend yeffɣ-d di lǧamaε
yeffk-aţ ţarewla, yekuffer, dɣa i ţţmeslay d yiman-is
:
--Abbuh a lmumnin! Ihi ayen akka yakk i d-ɣṛiɣ
ur iṣṣeḥa-ara, iɣuṛ-iyi Ccix Lfuḍil!
Iεedda yeṭṭef avrid yuɣal
ɣer Ccix-is. Mi yebbeḍ, yenna-as-d Ccix Lfuḍil :
--A Muḥend, yak d lxir kan i k-id yarren
akka?
--Anεem Ccix ur yelli lxir!
Dɣa yeḥkka-yas-d ayen akk yeḍṛan
yid-s.
Yenna-yas Ccix Lfuḍil :
--Teẓriḍ a Muḥend a mmi,
ayen yakk i telemmdeḍ ar ɣur-i iṣeḥa. Ccix n taddart
agi, yerna yelmmed yiwen n Lεilm ur tesinneḍ ara!
--D acu-t Lεilm agi anεem a Ccix?
--Wagi qqar-en-as "Lεilm n teḥṛaymmit".
--Anεem a Ccix, tessneḍ Lεilm
agi?
--Ssneɣ-t, umaεna nekk ur ḥemleɣ-ara
a teslemmdeɣ i ṭelva-inu, acku mačči dayen yesuffuɣ-en
ɣer wervrid yellhan.
--Anεem a Ccix, nekk vɣiɣ a
d-isinneɣ Lεilm agi.
--Ihi a Muḥend ddnuv-ik i yiri-k, qim a
ţarnnuḍ kra bbwassan.
Yerna d acu yerna, yibbas yeṭef avrid yuɣal
ɣer taddart n Iɣil Ujenjjar andda ara yesɣar. Yersa aεmmam,
avarnnus, yeffer akk iman-is. Am tikkelt-nni iεeddan, yeṭṭfit
lawen n tẓẓalit di taddart n Weḥṛiq Ufilus. Yekcem ɣer
lǧameε, yuffa Ccix-nni am zik, yeţţxaṭṭav.
Yeqim isell-as. Am vrid-nni yezrin, yekker s iveddi, yenna-yasen :
--Ay a Taddart! Tesεam yiwen Ccix, ad
ivarek Ṛebbi! Tamusni, lefhama, leḥdaqa..., d Lǧennet ara
t-yeččen. Yerna win ara d-yeksen yiwen wanẓad
deg-wččamar-is, ula d neţţa a d yekcem ɣer Lǧennet!
Dɣa nneɣllen fell-as, annegaru ur
yuffi ara anẓad ara d-yekkes deg-wččamar-is. Di ḍaṛen-is
i t-ifuken.
15-05-2022
TAQṢIṬ N UGAZU N TẒUṚIN
Yibbwas yiwen ufellaḥ yekkr-d taṣevḥit
iṛuḥ ɣer tejjnat-is, ifarned yiwen ugazu n tẓuṛin
ackit. Yeţţwali deg-s, yenna-yas :
--Agazu yagi vuddɣ-as-t i wεessas n
tebbwurt n Ligliz, a d-εeddiɣ as tawiɣ.
Mi yebbweḍ, yenna-yas :
--Ass-a, bbwiɣ-ak-d yiwen n ugazu n tẓuṛin
yiffen akk igguza i ssεiɣ di tejjnat-iw. Sarammeɣ ak d-yawi cwiṭ
n tafat n yiṭij, d cwiṭ n cvaḥa n ugeffur, d cwiṭ n
tayri n Ṛebbi. Acku, yal ma ara k-id qesdeɣ tabbwurt-ik tellddi
felli. Yal ma ara yili uɣuṛar yessɣaṛ leɣela inu :
tefkkiḍ-iyi-d cciɣ, teffkiḍ-iyi-d swiɣ. Yal ma ara qeḍεeɣ
layes, tessliḍ-iyi-d teffkiḍ-iyi-d tavɣest...
Aεessas-nni, yeṭṭef agazu-nni
yeţţwali deg-s, iεeǧvit, yesnammer afellaḥ-nni,
yenna-yas :
--Agazu-yagi as tawiɣ i wpapas yellan s
nnig-i, acku d neţţa i yuffiɣ, i yi-d yeţţaken tavɣedt
s imeslayen-is ẓiden.
Yebbwi-yas agazu-nni, yeṭṭf-it,
iεeǧǧv-as, yeffṛeḥ s yis. Din kan yemekktad
ssεan yiwen gmat-sen yuḍen. Dɣa yenna-yas :
--Agazu yagi as tawiɣ i neţţa,
as ifek cwiṭ n tumart di tudart-is.
Gma-t-sen amuḍin, mi yeṭṭef
agazu-nni iεǧǧv-it, yeffṛeḥ imi apapas ameqqran
iga-yas azel. Cwiṭ kan yemmektad amsebbway-nnsen (cuisinier), yenna-yas :
--D neţţa iyi d-yeţţawin a
d-cceɣ, yeseḥvivir felli, a tesfaṛḥeɣ s ugazu yagi.
Yebbwi-yas agazu-nni, yeṭṭf-it,
yeqqim yesxec di cvaḥa ines, yenna-yas :
--Agazu yagi as tawiɣ i gmat-nneɣ i
g-ḥemmlen cvaḥa akk ţẓuṛi (art), d neţţa
i wumi ilaq.
Mi s-yebbwi agazu-nni, yeṭṭf-it, i
tezzi deg-s, yettwali-t si yal tamma, yewhem di cvaḥa-s, yenna-yas :
--As tawiɣ i gmat-nneɣ ilemẓi-nni
i d-ikeccmen d ajdid, a d-iwali cvaḥa n Ṛebbi tella di yal taɣawsa
n lexliqa-ines.
Ilemzi-nni yeṭṭef agazu-nni,
yeččur wul-is s lfaṛḥ. Din kan yemekta-d aεessas-nni
n tbbwurt. Ass amezwaru mi d-yussa d neţţa i s d-yelddin tabbwurt
iquveli-t-id s wecmumeḥ. Uqvel a d-yeɣli yiḍ, yebbwi-yas
agazu-nni n tẓuṛin i wεessas n tbbwurt n Ligliz.
Akka, agazu-nni i tezzi i tezzi, alarmi i d-yuɣal
ar uεassas n tebbwurt i wumi i t-ivudd ufellaḥ-nni di tazwara, s
tumert d tanufli (bonheur) yeseffṛaḥen ugar ma ara tefdkkeḍ
wala ma ara d-ṭṭfeḍ.
*Aḍṛis agi yella yura s tṛumit,
rriɣ-t-id ɣer teqvaylit.
11/04/2025
Dda
Rabeḥ At-Umεuc
Dda Rabeḥ At-Umεuc, di tallit-nni n
lgira 54/62, yella axeddam di Rubi (Roubaix). Dda Rabeḥ d amaggad,
yettwali imenɣiyen-nni i iḍarun gar le FLN akked le MNA, dɣa
yeqqar-as : "Ad yessar Rebbi kan tameddit! Yewεar ma ssubben-k ɣer
lakav."
Axaṭer imir-nni, am le FLN am le MNA, i
sin ttsubbun ɣer lakav.
Dɣa umeɣbun Rebbi, di texxamt ar
luzin, di luzin ar texxamt.
Yiwen wass fkan-as-d kra n wussan n ttriḥ
di luzin, yefreḥ, yenna-yas : "Meqqar ad ruḥeɣ ar tmurt
ad sentleɣ ixef-iw kra n wussan!"
Yewweḍ ar tmurt, yuffa dinna tugdi d
rrehba ugar Rubi. Di taddart win neɣ tin i t-id isteqsan ɣef
win-nnsen, yeqqar-asen : " Ruḥ-t ad d-wali-m!"
Liḥala di tmurt tesexleε,
mačči kan d assubbu ar lakav, dinna yegla uzegzaw ɣef uquran.
Deg-zal d lεeskar n iṛumyen di iḥarkiyen, deg-iḍ d imjuḥad.
Dɣa Dda Rabeḥ aεekkem, am akken i s-yeqqar di Rubi: "Ad
yessar Rebbi kan tameddit ar d uɣaleɣ!" Yesmenyif lakav-nni n
Rubi, wala lexlayeε-nni n taddart; ur yeẓri ansi ara as d-tek tyita.
Ur yumin ara ad d-yewweḍ wass-nni n tuɣalin, alami i tt-icrew marriɣet.
Diɣ,
mi d-yewweḍ ar Rubi, steqsayen-t-id
warraw n taddart-is ɣef liḥala n tmurt, ɣef wid-nnsen, Dda Rabeḥ
yeqqar-asen: "Ruḥ-t ad d-wali-m!"
07/04/2025
Muḥ Usmina
Illa yiwen zik-nni sawalen-as Muḥ
Usmina. Netta yederɣel, icuf akk meskin. Ahat ad yili issaweḍ aqenṭar
d wezgan. Ittlus aqendur n lfina, axater d win kan i s d-iṣebḥen.
Wejjir, d aqcic amecṭuḥ, yettaṭaf-as afus. Yal ssuq ad
bedden-fell-as. Muḥ Usmina yekkat dinna derbuka, yettɣenni. Ad iqqim
ar lqaεa sufella n tgertilt, ad isers ar zzad-s taḍebsitt. Win i
d-iεeddan deg imsewwqen,ad as d-iḍegger tapyast n duru neɣ
rebεa duru... ar daxel n tḍebsitt-nni ines. Netta mi isla teccecen
tepyast-nni, dɣa ad s-idεu i winna : "Ruḥ a mmi, ad ig
Rebbi qquren-t lbuniyat-ik!"
Ḥmimi, yiwen akkeni, ibed dinna yettfeṛiǧ
deg wayen akk iḍarun. Yuɣal inṭeq ar Muḥ Usmina,
yenna-yas : "Ẓar tura a Dda Muḥ! Kečč meqqar aten ttɣitin
k-id s cwiṭ umesruf. Wanag nekkini, a Dda Muḥ, zzgiɣ sedhuyeɣ
lɣaci-yagi nneɣ s tmucuha-nni n baba u jeddi, ulac win ara yewwten a
lǧib-is ad iyi d-iɣit s tepyast am akka i k-id ttɣitin. Ksed tin
s wacu ur wwiteɣ, ulac. Mi Kfiɣ, ad dessen alama qqarḥet-tten
tεabbḍin-nnsen, ad iyi d-inin tanemmirt a Hmimi! Xas rnu-yaɣ-d
tayeḍ. Ulac wara d-iḍegren akka, ula d azal n ufenǧel n lqahwa
!
Muḥ Usmina iεeql-d taɣuct n Ḥmimi,
dɣa yenna-yas : "Ẓriɣ a Ḥmimi! Wigi d lmal-iw ayen!
Ilaq ad tt-harceḍ yidsen! Ma tebɣiḍ ad d-ssewreḍ aɣrum-ik
akk d wigi, a Hmimi... Yya-d ar dagi ɣur-i, ad k-slefɣeɣ i taṭṭucin-ik
!
27/03/2025
Lḥaǧ Lfuḍil
Ubarbec
Lḥaǧ
Lfuḍil Ubarbec si taddart n Dda Lḥusin, d amarkanti, yessεa
siwa yiwen n mmi-s i isemma-yas Weḥmed, sawalen-as Ḥidduc,
yesekr-it-id s tnefcic. Yebbeḍ kan d illemẓi yuɣ-as-d yiwet n
Lamirsidis. Yuɣal ur tettawi ara lqaεa, yeččat zux, kra ara
yek wass, ad yekkat a d-yezriddiḥ di tlemmast n taddert s
lamirsiddis-ines, alama yesekr-d tinifift n uɣebbaṛ.
Yiwen webrid, iεedda-d di tlemmast n taddert
am zik-is, yesekr-d yiwet tinifift n uɣebbar, iruḥ yeggaṛi
Lamirsidis-ines. Ass-nni Dda Lḥusin yella di tejamεt. Ḥidduc,
yewwet-it Ṛebbi iruḥ yeqqim rrif-is, yenna-yas :
--Twalleḍ lamirsidis agi yenu a Dda Lḥusin?
--Ih a mmi, walaɣtt ! Tesaṛṛwa-yaɣ
aɣebbaṛ s allen!
--Tnac (12) iεudiwen i tessεa
deg-uεeddis-is, a Dda Lḥusin, tagi ur tesqeccmiε ara!
--Ih a Ḥidduc a mmi akka, ih!
Umaεna, tettuḍ aɣyul-nni i t n-id i inehṛen!
25/03/2025
Dda Lḥusin
yeqqim di tajmaεt
Dda Lḥusin yeqqim di tajmaεt
yettqesir netta d Dda Yidir, alarmi ata yaεna-t-id Yuba, mmi-s n mmi-s,
yenna-yas :
--A Jeddi, axx stennyi-yi-d akarni skuliṛ
agi ynu.
--Awi-yas-t i baba-k ad k t-id istennyi.
--Baba ulac-it, yerna netta jami yestufa.
--Awi-d ziɣ a d-waliɣ lxir n ukaṛni-yagi
inek!
DA Lḥusin, ur yessin-ara a d-iɣar
taεrabt, umaεna uṭunen yiwen-nnsen. Yettwali s daxel n
ukrni-nni amcum, siwa ulac(0), ulac ticart (0,5...) ara tt-difilin, dɣa iḍeggr-as
akaṛni-nni ar lbεid, yenna-yas :
--Ṛuḥ ad k-ifek Ṛebbi i
lexla! Baba-k ulac-it, hen! Tebɣiḍ ad tkellxeḍ Jeddi-k, ad
istennyi beli mmi-s n mmi-s d aɣyul, hen? Ṛuḥ nadi-d baba-k a
yiwen ufuḥan ad k-ifek tamcumt-ik!
25-03-2025
Dda Lḥusin am
zik-is
Dda Lḥusin am zik-is. Tiɣimit-is di
Tejmaεt, aqaṛṛuy-is yezga yenti s daxel n weɣmis FRANCE
SOIR.
Da Lḥusin yettẓala, umaεna
ssya ɣer da, yekkat-as yiwen lkes n uzeggaɣ. Mi iwala yiwen di
taddart ad iṣṣub ɣer Tizi Wezu,ad as ifek idrimen, ad as yinni
s tufra kan :
--Ɣuṛ-k ihi awi-yi-d yiwet n Maskaṛa!
Da Lḥusin, yesεa yiwen wemddakkel
kan di taddart i yzemren ad s-yinni d acu yebɣa mebla ma
yačča-t-id : wagi d Da Yidir.
Ass-en ihi, ata yussa-d Da Yidir tagelzimt deg
yiwen ufus, yiwen n wesɣaṛ n uḥeccad deg-wfus nniḍen.
Yerra slam ɣef Tejmaεt, iruḥ yeqim rrif n Da Lḥusin,
yebda ineǧǧaṛ deg-wesɣaṛ nni, iwakken ad s-ig taṛeggaɣt
i wqabac-is.
Cwiṭ akka, inṭṭeq ar Da Lḥusin,
yenna-yas :
-- Wa Lḥu!
-- D acu a Yidir?
-- I tura, keččinni kan-akka
axentus-ik yezga yenti s daxel ugartil-nni?
-- Wa d agartil agi a Yidir, iyi teksen lxiq,
wama iqudam agi n Ttaryel yekkaten ttezriddiḥen zzat wallen-iw ad iyi
s-drewccen!
-- Tura ma ad iyi d-fkkeḍ tameẓuɣt,
acḥal aya bɣiɣ ad k-id inniɣ sin imeslayen?
-- Ṛuḥ, a k-isenṭṭeq Ṛebbi
ɣef ṣwab!
-- Wali tura a Lḥusin!
Keččinni tettẓaleḍ, lamaεna ssya ɣer da, ad
s-tewteḍ yiwen lkes n uzeggwaɣ!
-- Yah! D wigi i d sin imeslayen i tebɣiḍ
ad iyi d-inniḍ a Yidir?
-- Ih, d wigi! Acḥal aya i bɣiɣ
ad k t n-id inniɣ, ttawiɣ-ten deg-wass ar wayeḍ!
-- Akka Yidir! Yerna nekk ttareɣ-k tesnneḍ
cwiṭ n ddin agi n Tineslemt!
-- Ih snneɣ cwiṭ, ɣef
wannect-a i bɣiɣ ad k-neddṛeɣ !
-- Ihi cqaṛweɣ-k a Yidir, fek-iyi-d
tassuṛett andda Sidi Ṛebi iḥarrm-d tisit n uzeggwaɣ agi!
-- Wa s tidet a Lḥusin, ulac!
Lamaεna : yenna-d mekruh, dirit i tezmart!
-- I tura keččinni a Yidir, tuḍneḍ
aɣbel i tddeyanit, neɣ i tezmart-iw?
-- Ukkuk a Lḥusin, tɣelbeḍ Laṛbεa
: ansi i k-yekka wemdan yaf-ik d asawen! Nekk tura bɣiɣ kan a
k-id-inniɣ : ddu d webrid n Tẓalit, neɣ ḍfaṛ abrid
agi n uzeggwaɣ, daya!
-- Ayɣaṛ a Yidir a gma i ttetefriḍ
akka di ṛay-ik? Yak qqaṛen Sidi Ṛebbi yesεa snat n
Lmalayekkat : yiwet tḥetteb tid yelhan, tayeḍ tḥeteb tid n
ddir? Ihi Acuɣaṛ a Yidir i tebɣiḍ ad iyi tɣulleḍ
di tid-ak agi yelhan?
18-03-2025
Mbarek U Muḥend
Mbarek U Muḥend
si taddart n Wegni Lɣella. Mbarek, d amaεḍur, ixuṣ cwiṭ
di laεqel, itett tiεeqqucin-nni n wid iḥerken akka cwiṭ.
Dda Muḥend U Yidir d lǧar-is di taddart, daɣen d lǧar-is
di yiwen lmelk deg yeɣzer wadda. Yiwen wass yenna-yas Mbarek i Dda Muḥend
:
-A Dda Muḥend bɣiɣ ad k
d-sutreɣ yiwet lḥaǧa.
-Inni-d a mmi ini-d , ad k yessenṭeq
Rebbi ɣef sswab.
-Wali tura a Dda Muḥ, nekk yid-k d lǧiran
dagi di taddart, daɣen d lǧiran deg yeɣzer wadda.
-Akka i yella lḥal a Mbarek a mmi.
-Ihi, nniɣ-as iwakken ad neg lisseε
i yiman-nneɣ, ad nemsufaɣ di yiwet n tama.
-D rray lεali a Mbarek a mmi. Anda i tebɣid
ad k-fɣeɣ?
-Aql-ik ara tettwalid a Dda Muḥ, nekk bniɣ
dagi. Ihi, bɣiɣ ad iyi-tefɣeḍ si tmazirt-a yellan rrif n
wexxam-iw, nekk ad k-fɣeɣ deg yeɣzer wadda.
-Nniɣ-ak a Mbarek a mmi, azekka ruḥ
ar ṭbib-ik, ini-as a k-yeḥbes ddwa-k, dayen teḥliḍ!
16-03-2025
Zik di Tmurt n Leqbayel
Zik di Tmurt n Leqbayel iwakken ad k-id isaḥ
ad tkecmeḍ ar tejmaεt, ilaq ad tiliḍ tzewǧeḍ neɣ
ad trefdeḍ lmaεun ad tṛuḥeḍ ad tkerzeḍ weḥd-k,
neɣ diɣ ad tiliḍ tuẓameḍ aggur n remḍan
kamel. Imir-nni ulac la majuriṭi n 18 n iseggasen, ilaq ad txedmeḍ
yiwen di twetlin-a (conditons).
Ihi, yella Leḥlu-u-Siεmar si
taddart n Ijεed di Lεerc Nat-Ɛidel, yebɣa ad yuɣal d
argaz, ad ikcem ar tejmeεt. Yiwen wass, tasebḥit iεebba
lmaεun ɣef weɣyul, yebra-d i tyuga deg uddaynin, yeṭṭef
abrid ar weḥriq uzemmur, ad yekrez am netta am yergazen. Yewweḍ.
Yewwaḍ kan, iccud lmaεun ar uzaglu, anzel deg yiwen ufus, afus nniḍen
yeṭṭef lmqεun, yebda tayerza. Simi yesres lmaεun yenddeh
i yezgaren : "Ruḥet a tarwa ad ttrebḥem...", tweḥel-as
tgursa deg yiwen uẓar n teslent, dɣa lmaεun yerreẓ yerbḍa
ɣef sin. Leḥlu ameɣbun yeɣli-d fella-s igenni. Yettxemim
amek ar i iεeddi di tejmaεt. Iεebba lmaεun ɣef weɣyul,
iruḥ. Iteddu ihedder d yman-is, yettεawed-d acu i ttmeslayen
fella-s, imakken ara t-id walin s lmaεun yebḍa ɣef sin :
"Hatan! Yebɣa ad yuɣal d argaz netta warεed yewwiḍ!
Yezwar di temɣar yeǧǧa temẓi! Awwah, mmi-s n Qasi
yečča-t zzux! Hatan tura, yesexsar kan baba-s di lmaεun..."
Lḥassun iḥedder-itent-id akk. Mi yewweḍ ar tejmaεt
yuffa-tt twarek d imɣaren, wiyaḍ fɣen akk ar lexlawi, yenna-yasen
:
-Teẓram! Ɣur-wat w-iyi d-yeqqaren
kra ! Ayen akk ara yi-d innim, nniɣ-t i yman-iw!
Yewwet iεedda. Ar-ass-a yeqqim d awal deg
At-Ɛidel.
11-03-2025.
Xali Aḥmed At Lmehdi d Xali Nafaε At Hmidduc
Xali Aḥmed
At Lmehdi d Xali Nafaε At Hmidduc si taddart n Buεidel (ad sgunfun di
talwit), d ineǧǧaren. Nneǧren tirbuyin, tiqedḥin,
tikeckuyin, lemterdat... Yiwen wass uɣen yiwet n teslent di taddart n
Tizi-Usamer, ruḥen ɣeḍlentt. Xedmen alarmi tameddit, dayen
εyan, yedda fell-asen lḥal. Xali Aḥmed inṭṭeq ar
Xali Nafaε, yenna-yas :
-Ruḥ
ziɣ a Nafaε, inna-s i lamin n taddart-a ma ulac uɣilif, a nngen
di lǧamaε agi nnsen iḍ agi.
Xali
Nafaε, ssya ɣer da keččment-as s iger. Iṛuḥ ar Lamin,
yerra fell-as slam, yenna-yas:
-Ma
yehda-k Ṛebbi ad ɣ tanfeḍ a neṭṭes iḍ agi di
lǧamaε agi nnwen.
Yemuql-it-id
lamin-nni, yenna-yas-d :
-Tettẓalem?
-Bien
sur nettẓalla!
S
wudem-nni swayes i s-yerra Xali Nafaε, Lamin-nni ur iqenneε-ara, dɣa
yesqsa-t-id:
-Acḥal
n rrekεat yellan di lmeɣṛeb?
-Rrbaεṭṭac!
-Yah a
yamskaddab! Trezem-iyi tkkuffaṛt ur t-sarsem idis-nnwen dagi.
Yuɣal-d
ɣer Xali Aḥmed, yenna-yas :
-Awah,
yugi!
-Amek
akka yugi, si melmi akka taddart Leqbayel tettagi i wemsebrid, neɣ i
waεṭṭaṛ ad ines di lǧamaε? D acu i s-tenniḍ
εni?
-Ulac,
d netta iyi d-yesteqsan, yenna-yi-d acḥal n rrekεat yellan di lmeɣṛeb,
nniɣ-as rrbaεṭṭac!
-A
k-icemmaε Ṛebbi a Nafaε! Yak lmeɣṛeb tlata
rrekεat kan i tesεa!
-Ruḥ
a Yezzi Ḥmed, ruḥ! Nekk nniɣ-as rrbaεṭac n
rrekεat yugi, keččini tura s tlata a d-yeqbel! Wa ttannint-ak
tsekkrin ay Zi Ḥmed!
08-03-2025
Taddart n Tiɣilt n Ṭraḥi
Taddart
n Tiɣilt n Ṭraḥi sεan ajemmaε, ttawin lmal-nnsen
amecṭuḥ s adrar ad ikes. Yiwen wass mi d-yuɣal ujemmaε
seg wedrar, yedda yiɣid n Wezwaw at Weẓru d lmal n Belεid
Uεezzi. Meslayɣ-awen-d yakken ɣef Wezwaw at Weẓru, d
abelheddar. Belεid Uεeẓẓi am Wezwaw, neɣ ahat
yugar-it cwiṭ. Iruḥ Wezwaw ad yawi iɣid-is deg wexxam n
Belεid, yewweḍ ar zzat wesqif, yesawl-as. Yefɣ-d Belεid,
rren-tt i wawal, hattan ɣur-k ḥattan ɣur-i, ax-ttin rritt-id...
qqimen sufella n sin yeẓra azal n tleta swayaε, nutni ur rrin
ilsawen-nnsen ar daxel. Azwaw yettu akk iɣid-is. Farruǧa, tameṭṭut
n Belεid tesen argaz-is ur ireggu-ara awal, dɣa ma yemlal netta d
Wezwaw at Weẓru. Teḥṣa zemren ad d-awin iḍ am ulac, dɣa
tewwi-d iɣid n Wezwaw, tesawel-as :
-Ay
Azwaw, waqila ɣer yiɣid-ik i d-ruḥeḍ ad t-awiḍ?
09-03-2025
Sidi Larvi d Ḥmaddac d imdukal
Sidi
Larvi d Ḥmaddac d imdukal seg wasmi llan d iggerden. Ksen akken,
laεben akken.
Ass-nni,
ihi, ramḍan d ramḍan... atni uɣalen-d di ssuq n lḥed. Leḥun-d
af ḍar, dac dac kan deg webrid izergniwen, teddun ar taddart. Bɣan
ad ṣiwḍen lawan n tadanit n Ccix. Ciṭuḥ akka, mlalen-d
lεasker-nni urumi. Imir-nni mazal d lgira.
Inteq Ḥmaddac
ar Sidi Lεarbi, yenna-yas
- Wa
Sidi Lεer..., nnteq kan ar irumyen-agi... steqsisen sani i tebbed
saεa-nni, iwakken ur ɣ ccakaten-ara. Keččini tesṭarḍiqeḍ
tameslayt-agi nnsen. Steqsisen kan !
Sidi
Lεarbi icuf uqenddur-is, mi s-yenna Ḥmaddac kečč tesneḍ
tameslayt-nnsen. Netta di tidet cwiṭ n taεrabt kan i yerɣra di
temεemmart n Sidi Ɛli Tɣalat. Maεna ulamek yuker taqejjirt.
Dɣa iruḥ ar cif-nni nnsen... ibda isharwiḍ akk dinna... isḥilif
akk s ifassen-is, yesenεat-as lḥekka n afus-is andda kan tteqnen
saεa. Ur yefhim tapyut deg wayen i s d-yenna Cif-nni. Yenna-yas mirsi,
iqqel-d ar Ḥmaddac.
Yesteqsa-t
Ḥmaddac :
-Amek
ihi ? D acu i k-id-yenna ?
-Yenna-yi-d
attan d zuǧ d wezgen!
Uɣalen
kemmlen abrid-nnsen ar taddart s laεqel s laεqel... alami slan i Ccix
ittedden lmeɣreb.
Ḥmaddac
yewhem, yenna-yas i Sidi Lεarbi : -D acu-t wakka a Sidi Lεarb...?
Tenniḍ-iyi-d, yenna-yak uεeskriw attan d zuǧ d wezgen, ar deqel
Ccix atan itedden lmeɣreb? Ula d itij ara tettwalid atan yeɣli !
Sidi
Lεarvi... irra-yas-d:
-Wa Ḥmidduc!
Aεni tḥeqreḍ annect-a yakk i d-nelḥa!
05-03-2025
Azwaw At Weẓru
d Mḥend At Wucen
Azwaw
At Weẓru d Mḥend At Wucen, si taddart n Tiɣilt n Traḥi.
Azwaw At Weẓru d abelhedder, ad s-tinniḍ yečča takaṣṣit.
Mi yeṭṭef awal deg unejmaε n taddart, ur s-iberru ara, alama
isuɣ-d fella-s Lamin :
-Dayen
tura ay Azwaw, bru i wawal, iεum-ak!
Yiwen
wass sewqqen ar Buḥemmu netta akked Mḥend At Wucen. Aεelam lefǧer
ṭṭfen abrid. Segmi bdan tikli, Azwaw ur yerri iles-is ar daxel. Mi
wwḍen ar suq, iwakken ad yesgunfu deg-s cwiṭ Mḥend, yenna-yas
:
-Ruḥ
tura kečč si-tama, nekk si tayeḍ, yal yiwen deg-nneɣ ad
innadi ɣef wayen yeḥwaǧ. Azwaw iruḥ, Mḥend igr-d
nnehta, yenna-yas :
-Abbuh ay
At Laεreḍ! Iqḍaε dgi nnefs.
Mi
yefra suq, Mḥend yaεreḍ ad d-ysenser iman-is, ad d-yuɣal
weḥdes s axxam. Ur yuḥtam-ara kan, alami i t-id yewwet Wezwaw ar
tayett, yenna-yas :
-Uf!
cwi uffiɣ-k-id! Tilaq ad awiɣ asawen n Yiɣil Iɣanimen weḥdi.
Wwin-d
abrid am ssbeḥ, Azwaw yeṭṭef awal alami i d-wwḍen ar
Tala Ḥlu. Dina⁵ isgunfuyen yemsewqen, sswayen zwayel-nnsen. Dina
yenna-yas Mḥend i Wezwaw :
-Ay
Azwaw, yak awal s nnuba?
-Akka i
yella lḥal a Mḥend.
-Ihi,
yak ssbeḥ-a newwi-d abrid, ur d-nniɣ awal?
-S
tidet a Mḥend.
-Tura
diɣ newwi-d abrid alami i d-newweḍ ar da, kečč ur terriḍ
iles-ik ɣer daxel?
-Yella
wannect-a a Mḥend.
-Yak
win i d-iṣaḥ wawal, ma yehwa-yas ad yemeslay, ma yebɣa diɣ
ad yesusem?
-Akka a
Mḥend!
-Ihi,
nekkini tura ad susmeɣ, ad anawi abrid s tsusmi!
04-03-2025
Dda Wesεid simi tefra lgira
Dda Wesεid simi tefra lgira, yezger ɣer Fransa. Yexdem
kan kra di luzin, tendeh yis, yuɣ lqahwa. Kra kan diɣ, yerna yuɣ
lutil yellan sufell-as. Di tegnitt-nni, iɣriben Iqbayliyen zedɣen di
lutil, ganen din, tetten din. Imεelmen n lutilat ddantt s deffir-sen, ttḥettimen
fell-asen ad ččen ɣur-sen ad swen ɣur-sen. Mmedlen-asen
tewwurt-nni yettawin srid ɣer texxamin-nnsen, ilaq ad εeddin
di-tlemast n lqahwa. Dda Wesεid yella seg wigad-agi. Aεeqqa ɣezz-it!
Akked Dda Wesεud ddu d uḍar-ik, neɣ yeǧǧa-k umiṭru.
Dda Wesεid yewwi mmi-s Weḥmed ar Fransa. Weḥmed mi yewweḍ,
yexdem kra ar baba-s di Lqahwa. Dda Wesεid i iwala mmi-s ur iwulem ara i
lxedma n lqahwa, ur d-yettaki-ara ssbeḥ zik, yuɣal yenna-yas :
-Nniɣ-ak
a Weḥmed a mmi, tḥemleḍ aṭas xuc xuc, ruḥ kan ad
tsεeddiḍ lpirmi n uṭaksi, tabeε kečč tḥemmleḍ
avula.
Weḥmed
isεedda lpirmi n uṭaksi, yewwi-t-id. Ikerru-d ṭumubil di yiwet
n tkubbanit n iṭaksiyen, ixeddem s yis. Yiwen wass, yenna-yas Dda
Wesεid :
-Ma tebɣiḍ
ad ttḥebseḍ ixeddim ɣer medden, ad ttxedmeḍ ar yiman-ik,
ass n ttleta ɣef lεecra n ssbeḥ, ad nemmlil di lbanka, ad
k-ffkeɣ azgen n wazal n lkarṭa n uṭaksi, lbanka mmsefhameɣ
yid-sen, ad k d-reḍlen azgen i d-yeqqimen. Dda Wesεid ḥemmlen-t
di lbanka, axṭar lkunt-is yezga iwarek.
Ass-nni
ttleta, Dda Wesεid yelsa akustim-is, ɣef tesεa d wezgen
yečča-tt-id di lbanka, yettraǧu mmi-s. Tewweḍ d
lεecra uxemsa, Weḥmed ur yewwiḍ ara, Dda Wesεid yenna-yas
i ubankyi-nni :
-Dayen a
Mesyu Ṛubir, ayen ɣef nemsefham yebṭel!
Dda
Wesεid yeffɣ-d di tewwurt n lbanka, yemlal udem ar wudem netta d Weḥmed,
yenna-yas-d :
-Alxir
a baba, andda akka i tttedduḍ εni?
-Dayen
yebṭel kulec!
-Acuɣar
a baba?
-Tussiḍ-d
iwakken ad k d-ffken idrimen, tewwḍeḍ-d reṭar! Asmi ara
d-yass wass iwakken asent-nid reḍ, assen ur d-ttaseḍ-ara akk a Weḥmed
a mmi! Uɣal ar xuc xuc-ik!
03-03-2025
At taddart n Tiɣilt Ubelluḍ
At
taddart n Tiɣilt Ubelluḍ nudan ur uffin ara Ccix, εeddan sbedden-d
Mejber, mmi-s n Ccix Ubuzid (tarwiḥt-is di talwit), ad iceyyex fell-asen.
Nnan-as, ɣas sin leḥzab kan i yeɣra wicqa, yak taddanit kan ar ɣ
d-yettadan.
Yiwen
wass, imlal Urezqi bu Ucebbub, mmi-s-nni n Lhadj Uyidir Awannugh, akked Umeqran
Aεissiw di suq Iεeẓẓugen, d imddukel. Acḥal aya ur
mmwalan ara, dɣa iweqε-it slam dina gar asen... ssawḍen slam s
igenni. Ssyina kecmen ar lqahwa n Si Saεdi ad swen leḥwayeǧ.
Mmseteqsan akk amek llan, amek llan yemddukal-nnsen... Ameqqran Aεissiw
yessen Mejber, d amddakel-is aqdim, yeẓra sin leḥzeb kan i iyeɣra.
Dɣa s uzmumeg, yesteqsa Arezqi fell-as :
-Amender
amek tettidir akk taddart-nnwen di remḍan-a, seg-wasmi akka yettceyix
fell-awen Ccix Mejber?
-Da acu
ara k-inni-ɣ ay Ameqqran?
-D
lxir?
-Remḍan-nni
n yilindi sa va, yuẓam Ccix Mejber akked yemma.
-A Nbi
cafaε!
-Ma d
aseggas-a, welleh siwa yemma i iyuẓamen weḥdes.
28-02-2025
Yidir Awjεud si taddart n Tala Leɣrus
Yidir
Awjεud si taddart n Tala Leɣrus. Yidir Awjεud, d amjahed ameqqran
di lgira-nni gar Lzzayer d Fransa. Yidir mussan di temnaṭ-nnsen,
yesarwa-yasen lemṛar i lεeskar n Fransa. Yiwen wass, yeḍra-d
yiwen lakruccaǧ ameqqran, deg yefri ukarmus. Lεeskar n Fransa ussan-d
deg waṭas yid-sen, imjuḥad wwten alami dayen ur zmiren. Kra deg-sen
mmuten, kra selken iman-nnsen rrewlen, kra ṭṭfen-ten s uffus, i deg
yettiki Yidir Awjεud. Wwin-ten ɣer lka, Yidir Awjεud ṭurṭurin-t,
ccudden-t, kksen-as εeryan akken i t-id ssεa yemma-s. Wisen amek i
yexdem, yefsi-d cced-is, yeseɣfel lεeskar irwel-asen-d. Deg webrid,
iwala tarbeεt n tlawin ar yiwet n tebḥirt, yesawel i yiwet deg-sent,
yenna-yas :
-Nekk d
Yidir Awjεud, ur ttaggad-mt ara. Wali tin id -yelsan deg-kent snat n
tqenddyar, ad d-kkes yiwet, ǧǧem-tet dina, ruḥ-mt s axxam, ur
ttaggad-mt ara. Yidir yelsa taqenddurt-nni, yefka-t tazla s axxam-nnsen. Mi
yekcem di tewwurt n wexxam, Dda Wesεid, baba-s, trekb-it lxelεa, axeṭar
yeḥsa mmi-s ṭṭfen-t-id lεeskar d ameḥbus, ihi
ttarewla i sen d-yerwal. Yenna-yas i Yidir :
-Anaɣ
a Yidir a mmi acimi i d-rewleḍ ɣer wexxam, tura kan ad d-awḍen
lεeskar ad qelben axxam!
Dɣa
ur yelli d aεezam, yeddem-d tasupirt, yeččur-it d seksu d useqi,
yeṭṭef abrid ɣer lka. Yewweḍ ar ubaryir n lka,
iwala-t-id Ḥmaddac abayuε, yaεna-t-id. Yewweḍ-d kan ɣur-s,
yewwet-it s lbbunya, yeseɣli-t ar lqaεa. Dda Wesεid ageswaḥ
yekker-d, yefka-yas tasupit-nni i Ḥmaddac, yenna-yas :
-Ttxil-k
a Ḥmaddac a mmi, fek-as cwiṭ n seksu yagi i Yidir inu, fiḥel
ma yemmut s laẓ.
Ḥmaddac
yerna-yas-d lbbunya i Dda Wesεid, yenna-yas-d :
-Meḥsub
ur teḥṣiḍ ara Yidir inek yerwel!
-Ɣef
wudem Rebbi a Ḥmaddac a mmi, m-ur d-iyi tenniḍ anida i tenɣam,
ad d-ṛuḥeɣ ad t-id awiɣ ad t-neṭṭleɣ!
27-02-2025
Ccix Ubuzid n taddart n Tiɣilt
Ubelluḍ
Ccix Ubuzid n taddart n Tiɣilt Ubelluḍ, yebbeḍ
laεfu Rebbi.
Simi
yeffeɣ lexbar, uzlen-d yemdanen si yal taddart, ruḥen-d ad
εezin twacult n Ccix. Ccix Ubuzid d win yeɣran leqran nezzeh,
ittceyyix s sswab, iferru timsal, inehu ɣef lmenkker. Lhaṣun, d
argaz i tent iferrun, mačči d win i tent iḍellun. Ɣef
wannect-a i t-ḥemlen, tεuzzunt medden.
Tamedit-nni
ruḥen-d akk wat -taddart a d-ssebbren twacult-is.
Iweqqeε-itt
dinna lqahwa, latay, ttmer, kaw kaw, lmeqrrut... lhaṣun kra ur ixus.
Medden
ččan s ssin iɣesmaren !
Imɣaren
zzin-as akk i Mejber mmis n ccix Ubuzid, ttqṣiren yid-s...
Cwiṭ
akka, inteq-d Lḥadj Yidir Awannugh, inna-yasen :
- Tura
a tarwa, imi i ɣ yenser Ccix neɣ ad fellas yaεfu Rebbi... ilaq
ad d-nnadi Ccix nniḍen. Ur yeli wamek ara nqqim mebla Ccix.
Wid-nni
nnan-as akk :
-Akken twalad
a Lḥadj ssyin! Rray d rray-ik, awal d awal-ik!
Inetq-d
Mejber, mmis-nni n Ccix Ubuzid, yenna-yasen :
-Ma
yehwayawen a xwali, aqli dagi. Ma tga-m-iyi laman, zemreɣ yaεni ad
cceyxeɣ fell-awen. Yefka-yi baba ad t-irḥem Rebbi, ad ɣreɣ
di temammert n Tizi Uberquq.
Inteq-d
Lḥadj Yidir inna-yas :
-Acḥal
n lehzab i d-taɣriḍ a mmi di temεemmart-agi ?
-Ɣrir-d
sin leḥzab.
Lḥadj
Yidir ihuz aqqaruy-is, ides... inna-yas:
-Baba-k...
winna wi ! Sliɣ-ak! Ccix neɣ amaεzuz iɣra settin ḥizeb
kumpli... limmer ur tecleqef ara lmut meskin !
Mejber
inna-yas:
-Ɣef
wakka ttwaliɣ a xwali... taddart-agi nwen mectuḥet. Welleh ɣef
wakken walegh... ar sin leḥzab ar awen εumen!
10-02-2025
Ɛmar Ulmehdi yebɣa ad yawi yemma-s ad d-xdem
lεumra
Ɛmar
Ulmehdi yebɣa ad yawi yemma-s ad d-xdem lεumra. Mi akken iruḥ
ar lawilaya ad yesuter lipaspur, yuffa dina amaddakel-ud Arezqi Udeḥman,
ula d netta yussad ad yawi lipaspur n lεumra i yemma-s d netta, ssεan
tamusni di lawilaya. Dɣa farḥen, nnan-as ad nawi lbaraka di
tyemmatin nneɣ, yerna ad d-mlilent-dina ad mmyukasent lxiq.
Ar
tagara Ɛmar Ulmehdi yewwi yemma-s, ma d yemma-s n Urezqi Udeḥman
tenna-yas i mmi-s : "Ruḥ kan weḥd-k, nekk lḥiǧ-iw
ata zzat wexxam, di-taddart-iw!" Dɣa iruḥ weḥd-s. Mi
yewweḍ ar wexxam Rebbi, yemlal-d Ɛmar Ulmehdi ibubb-d yemma-s i
tezzi-d yis i Lkaεba Crifa. Ɛmar isteqsa-d Arezqi ɣef yemma-s,
anida tella. Arezqi iwakken ad isεeddi iman-is, yewwet-as-d yiwen lekdeb
imzenneq, yenna-yas :
-Ad
yiwen i t-id ixeḍben, dɣa tezweǧ yid-s.
Yemma-s
n Ɛmar tesla-d i wRezqi d acu i s d-yenna mmi-s, dɣa teɣli-fell-as
s lbunyat ar tuyat-is, tenna-yas :
-Atan
win ara yawin lbaraka di yemma-s, mačči am keččini tewwiḍ-iyi-d
ar rreḥba yagi ur nesεi lbaraka wala rreḥma!
09-02-2025
Ilindi akka imir-a i d-yuɣal Lḥaǧ Ucaεlel
si lḥiǧ
Ilindi
akka imir-a i d-yuɣal Lḥaǧ Ucaεlel si lḥiǧ.
Ass-nni ihi, at wexxam-is kkren sbeḥ-zzik, i wakken ad sebben imekli i
inebgawen nnsen. Ferḥen akk swa-swa kan. Lewhi n thur, slan i w-taksi i
tt- jewwiq-d si turna n nezla. Ziɣ d Lḥaǧ Ucaεlel i d-yewḍen.
Akken kan i d-ikcem ar uzniq n wedrum... axxam n Wat-knuda, lǧiren nnsen,
nutni deg waṭas yidsen, d abaṭayu, fɣen-d qeccuc-meccuc
zzwaren-d ad magren Lḥaǧ Ucaεlel. Lḥaṣun,
iweqε-itt yiwen zhir... tiɣratin , lir... ula ṭaleεa
Lbdruna εeleyna ccnan-t-id... tekker ddunit ad telḥu! Yerna nutni,
Tineslemt agi, ur d-kcim ara akk ɣer wexxam-nnsen ula d yiwen deg-sen ur
yettẓala, umaεna kantt di ccedda, ruḥ tura kečč
inni-yasen. Nna Xelluǧa Tabuǧlilt, tamɣart n Lḥaǧ
Ucaεllel tefɣ-d, twala at wat-Knuda εemmren taqaεtt, ur
tuffi ara abrid ad tt-εeddi ɣer wargaz-is. Dɣa yewwet-it ujeniw.
Nettat tekreh-iten yaka ula i ddwa ! Tekkat deg ifasen-is, tetteɣẓaẓ
icenfiren-is, teqqar-as : "Saḥa ya Reppi, saḥa ! Ulac akk
annwa ara d-yemmagren Lhadj nneɣ... mmugren-t-id wat-Knuda! Aḥeq
Aεessas n tezribin, limmer ẓriɣ akka... ar ad as d-zewreɣ,
ad t-id ssεeddiɣ iɣzer, iɣzer Ufalu, ur twalan wat-Knuda!
06-02-2026
Asmi i d-iwwi Dda Bujemεa Umexluf lentrit
Asmi i
d-iwwi Dda Bujemεa Umexluf lentrit, ikcem-d ar tmurt. Inejmaε-d ar
wexxam-is, ad ikemmel ussan-is akked ttarwa-s d ttemɣart-is.
Cɣel
ulac, dɣa yerra-tt kan i wfareǧ n tilifizyu. Ass kkamel ad idleq af umeṭreḥ...
ad yettwali tilifizyu n lzzayer a yabendayer. Yettwali kan li zimaǧ, ur
ifehem abziz deg wayen akk i d-qqaren deg tilifiziu-nni... Dɣa yettara
urfan ɣef at-wexxam.
Yiwen
wass terfa temɣart-is, tenna-yas
-Ruḥ
aɣ-d lǧefna-nni i d-yettaṭafen tilifizyuwat akk n ddunit, akka
ad aɣ tefkkeḍ lehna.
-Tesεiḍ
lḥeq a tamɣart, dɣa jmaε liman azekka ad ruḥeɣ
ar iεezzugen ad d-aɣeɣ yiwet.
Dda
Bujemεa yuɣ-d aparabul d ajdid deg εezzugen. Yewweḍ-d kan
s axxam, yessawel i Muḥ Didin, ad d-yass ad s-iserkeb aḍebsi-nni
amcum.
Tameddit,
Dda Bujemεa yefeɣ ar tejmaεt, sya w sya ara s d-sarebaḥen
aparabul.
Cwiṭ
akka, iseqsat-id Crif nnsen, yenna-yas-d :
-Wa Dda
Buj, amender s wacḥal i k-itteka Muḥ-Didin mi k-yesuli aḍebsi-nni?
-Welleh
ar iyi ḥuder meskin, siwa xems mmyat alef i d iyiwwi.
Dɣa
wid akk yellan dinna... terḍqen ttaḍsa,
yenna-yas-d
Crif nnsen :
-Xems
mmyat alef ? D aya ? Aḥeq Sidi-Ǧaεfar ar k-igerrez tiqebqbin,
Muḥ Didin!
-Jmaε
Liman, limmer d iyi d-icreḍ sin imelyen... ar s t-nefkeɣ am tiqit n
tament ! Ih ! irrunǧa-yi, ih! S xems mmyat alef... isufeɣ-iyi
Aεraben seg wexxam-iw !
Asefru n
Zhdi Menya (Konstantin Simonov)
asuɣel
sɣur Ziri At Mɛemer
Arğu-yi ad n-uɣaleɣ, ad teẓreḍ
Maca, arğu-yi nezzeh neɣ ugar
Arğu mi ara d-yeɣli
ugeffur am ssxeḍ
Mi ara iɣumm
wedfel yakk tuddar
Arğu ɣas widak
akk tessneḍ
Gezmen asirem, knan ɣef
tgecrar
Arğu ɣas si
tmura ugemmaḍin ur
tessineḍ
Ur teṭṭifeḍ ula d tabrat meqqar
Arğu ayen akk tzemreḍ
Alamma ur tzemmer tɣerɣert i
tikli uḍar
Arğu-yi ad n-uɣaleɣ, ad teẓreḍ
Rfed aqerru-m sel-iyi ɣas d
asemmiḍ
Win yessnen ɣur-m ad
as-tesleḍ
Ma yenna-yam, ur d-yettuɣal yettɣiḍ
Ɣas
imeddukal-iw ɣur-sen teğğleḍ
Di yemma, gma d mmi-s tettwaliḍ
La ttrun fell-i, ɣur-m ad
tmeğğdeḍ
Yak nekk ddreɣ, kemm teḥṣiḍ
Ulamma s waya iman-im kan ara
tamneḍ
Ḥrez tabɣest-im d
yid-s tiliḍ
Arğu-yi ad n-uɣaleɣ, ad teẓreḍ
Ih, ddu-yas i tmettant di
nneqma
La d iyi-teqqar, ur yelli sani
ad terreḍ
Lmus ɣef temgerṭ, teẓẓuɣur-iyi si
ṣṣrima
Ilmend n tlelli n tmurt-nneɣ ideg
teddreḍ
M tayri is ḥulfaɣ ur d
iyi-ixuṣṣ wacemma
Deg umennuɣ
timerğa-m deg-i tessaweḍ
Amzun d tasedda i d yemma
Di ssebba n lettkal-iw fell-am
tessneḍ
Acku tettrağuḍ-iyi anda timerğa
teggumma
asuɣel
sɣur Ziri At Mɛemer
ACCUEIL INDEX
GENERAL
NUMEROS
PARUS
LIBRAIRIE TELECHARGEMENT SITES
FAVORIS
Adresse de messagerie électronique : ayamun@Hotmail.com
Adresse
Web : http://www.ayamun.com/
tanemmirt, i kra iẓuren « ayamun, cyber-tasγunt n tsekla tamaziɣt » akked wid i d-yefkan afus.
ⵜⴰⵏⴻⵎⵎⵉⵔⵜ,
ⵉ ⴽⵔⴰ ⵉⵥⵓⵔⴻⵏ
“ⴰⵢⴰⵎⵓⵏ, ⵛⵢⴱⴻⵔ-ⵔⴰⵙⵖⵓⵏⵜ
ⵏ ⵜⵙⴻⴽⵍⴰ ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ”
ⴰⴽⴽⴻⴷ ⵡⵉⴷ ⵉ ⴷ-ⵢⴻⴼⴽⴰ,
ⴰⴼⵓⵙ.
@Copyright ayamun 2000
Dernière révision : 31/01/2026
samedi 31 janvier 2026
[1] Tazmilit usuɣal : Ismawen n wid yuraren di tmezsgunt-a tikkelt tamezwaryt qqien akken. Asmi ara r d teqbaylit tamaziɣt, ad d- nsesers ismawen n yimurar-is
[2] acrif : patricien
[3] aḥeṭen : inquiétude
[4] afaddad : menu
[5] aqli, qellu : fricassée
[6] adekket : quiétude
[7] tampiraturiyit, tamnukkda : empire
[8] taɣzent uWanek : raison d Etat
[9] tifergent : inceste
[10] amnir : malheur
[11] aɣeyyez : médiation, réflexion
[12] anawaur : fonctionnaire
[13] ceṛ, kraḍ : trois
[14] daṣel, s welkan : sûrement, bien-sûr, bien entendu :
[15] tuwwlin : désir
[16] deţa : vrai, réel [ê.]
[17] akwez : comprendre
[18] amsaktu : idéaliste
[19] s uḥilweḍ : timidement :
[20] intendant
[21] amigran : agraire
[22] nunten : être fidèle
[23] tisirit : héritage
[24] nbeḍ : gouverner
[25] asmednan : génial [adj.]
[26] tristement
[27] littérateurs
[28] iseggli ; mal [nm.]
[29] anɛat : goût fort, rance
[30] étonnant
[31] ansineg : exaltation
[32] ḥellel, ḥiwet, naǧi, ǧéynen, nεer : supplier
[33] amazɣel : volonté
[34] azmaz amatu : procès général
[35] tiseɣta : victimes
[36] anarday : accusé
[37] tamagwa : merveille
[38] abeẓ : arrêter
[39] qeḥḥeḍ : être cruel
[40] sgejder : trépigner
[41] negmi exiger
[42] triomphe
[43] rideau