ayamun

CyberRevue de littérature berbère

ⴰⵢⴰⵎⵓⵏ, ⵛⵢⴱⴻⵔ-ⵔⴰⵙⵖⵓⵏⵜ ⵜⵙⴻⴽⵍⴰ ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ

 

23 ème année

Numéro 121  Septembre 2022

 

Email :  ayamun@hotmail.com

 

 

Retour à Bienvenue

 

Tidlisin nniḍen : http://www.ayamun.com/telechargement.htm

 

Inasiwen (claviers) :  

 1_ Anasiw azegrar :

Clavier complet, deg-s ţ,Ţ, v, o, p ; deg-s taggaɣt (, ġ, k̇, )

2_ Anasiw_n_mass_Sliman_Amiri :

clavier complet, deg-s ţ,Ţ, v, o, p

 

 

   

Prénoms algériens authentiques (mis à jour et augmenté)

 

Sommaire :

 

1°) Texte en prose :   « Tameddurt  n  Galilei » n Bertold Brecht, Tukkist (Isuyas 14_15), asuɣel sɣur Σ.Mezdad, 2006 d 2021

2°) Chronique_Tamkudt:  Des écrivains qui ne savent ni lire ni écrire dans leur langue !  sɣur Lmulmud Sellam

3°) Interview mini :   Sin ‘isteqsiyen sɣur Dda Lḥusin Amazigh i Σmer Mezdad

4°) Tidlisin nniḍen, en PDF :  Tameddurt_n_Galilei_Bertold_Brecht_ASUΓEL.pdf

5°) Etude : La récurrence de la structure tripartite dans l’ungal « Tettḍilli-d, ur d-tkeččem » d’Amar Mezdad par Fetta_BLANCO

 6°) Tifert n tɣuri :  Taɣuri n “ Tuţya neɣ Aɣyul n wureɣ ” n Afulay n Madawruc, asuɣel n Djamal Saadi, sɣur Fafa Taqbaylit

7°) Le poème :      « Taqbaylit »  sɣur Zedjiga Belaidi

8°) Toutes  les rubriques :

 

  

 

Retour en haut

Numéro 121  Septembre 2022

 

Le texte en prose :

Tameddurt  n  Galilei n Bertold Brecht

Tukkist (Isuyas 14_15)

Asuɣel sɣur Σ.Mezdad

2006 d 2021

 

ASAYES 14

 

1633-1642. Galileo Galilei yezdeɣ  axxam deg umazir iqerben ɣer Firenze, d ameḥbus uḥeṭem alamma yemmut. Inan n  Galileo.

 

Si 1633

Ar 1642

Galileo Galilei d ameḥbus n Taklisya alamma yemmut.

 

Taxxamt meqqret, deg-s ṭabla, attag uɣeggad abrurag n lqaεa. Galilei, tura dayen d amɣar, cwiṭ ad yeḋerɣel maḍi, yesalay tirmit d tawerrabt[1] s tqennuẓt n wesɣar d tmizabt n wesɣar daɣen, teɣunneǧ. Di tesqift, arahib yeqqim, yeţεassa. Aṭenṭen di tewwurt. Arahib-nni yeldi-ţ. Ad d-yekcem ufellaḥ yewwi-d sin iwezziwen nnecwen. Virginia ad d-teffeɣ si tkuzint. Tura di leεmer-is azal [2]n 40 ʼiseggasen.

AFELLAḤ. Nnan-iyi-d  ad awen-d awiɣ lamana.

VIRGINIA. Anwa akka i ʼk-ten-id yefkan. Ur weṣsaɣ ara ɣef ʼiwezziwen. Yeffeɣ.

Virginia tesilim deg ʼiwezziwen, tbat. Arahib teddem-as-ten seg ʼifassen, yeţḥekkiṛ deg-sen s wedɣas[3].  Syin, idekket, yerra-yas-ten, tεelleq-iten seg uεenqiq, tewwi-ten i Galilei yellan deg wexxam wessiεen.

VIRGINIA. Iεedda-d yiwen d abrid-is, tefka-yi-d tarzeft.

GALILEO. D acu-ţ terzeft-a ?

VIRGINIA. Ur ţ-id-teεqileḍ ara ?

GALILEO. Aha°. Yuẓa. D iwezziwen. Yedda-d dinna kra n ʼisem yid-sen ?

VIRGINIA. Aha°, ulac.

GALILEI yeddem-as-d seg ʼifassen yiwen uwezziw. Ẓzay. Zemreɣ ahat ad rnuɣ ad ččeɣ kra.

VIRGINIA.  Amek akka telluẓeḍ daɣen, yak tura kan i teččiḍ imensi.  I wallen-ik, d acu daɣen i tent-yuɣen ? Iwezziwen, ilaq  ad ten-id-twaliḍ si ṭabla-nni.

GALILEI. Yesulles wanida akken teqqimeḍ.

VIRGINIA. D tafat wanida qqimeɣ, ur yesulles ara.

Tewwi yid-s iwezziwen-nni.

GALILEI. Rnu-yasen cciḥ akked  tiḍfutin.

VIRGINIA, i urahib.  Ilaq ad tlaɣim i weḍbib n wallen. Baba, si ṭabla, ur d-iwala ara iwezziwen-a.

ARAHIB. Ilaq ad iyi-d-yefk ttesriḥ, mass Karpula. Yuɣal ɣer tira-ines s ufus-is ?

VIRGINIA. Aha°. D nekk iwumi i d-yezubut tadlist-ines. Dayen twalaḍ. Tisebtar 131 d 132 ɣur-wen i llant, yerna d tidak i d tineggura.

ARAHIB. D uccen acaraf.

VIRGINIA. Ur d-irevveg kra ur nedda ara deg usuneḍ-nwen. Asterǧeε-ines imugg-it seg ʼul. Ţqaraεeɣ-t. Tmudd-as iwezziwen-nni. In’asen di tkuzint ad as-d-skenfen tasa ad as-rnun taḍfuţ d tebṣelt. Tuɣal-d ɣer texxamt-nni wessiεen. Tura ad d-nuɣal alamma d allen-nni,  ad nesers taqennuẓt-nni wesɣar, ad nezubet kra n cwiṭ  si tebraţ-nni n ddurt i umuṭran flayen.

GALILEI. Ḥulfaɣ i iman-iw ulwaɣ. Γer-iyi-d kan n Huraṣ.

VIRGINIA. Ddurt-nni yezrin kan, mass Karpula i ʼɣ-ixeddmen lxir,  mačči ddeqs aya yuzen-aɣ-d tizegzewt, yenna-yi-d mara iẓer amuṭran ameqqran winna yeţales-as-d, yebɣa ad iẓer ṛray-ik  ɣef ʼisteqsiyen d tenfalin i ʼk-d-yeţazen.

GALILEI. Anida akken sawḍeɣ ?

VIRGINIA. Taseddart tis 4 : Ma d tamuɣli n Taklisya timɣeddes ɣer werway i d-yeḍran deg ubaddar n Tevnizt, mtawaɣ nezzeh d wayen yexdem umaxter Spoletti deg ʼixeddamen n wemrar i d-yekkren...

GALILEO. Ih. Yenti azubet... Mtawaɣ nezzeh d wayen yexdem umaxter Spoletti deg ʼixeddamen n wemrar i d-yekkren, yif ma nfreq-asen aḥlaw i wudem n Rebbi d  teddyanit ma nerna-yasen deg uxelleṣ n ʼimraren i lbaburat d nnaqusat. Yeţusemma d ayen ireẓnen, d liman ara sen-nreṣsi deg ʼulawen mačči d aqrumeḍ  ... Imceggeε Paulus yeqqar : « Tin n Rebbi mačči d aḍeggeε. » D acu ar d-tiniḍ ?

VIRGINIA. D ayen yefulkin, a baba.

GALILEO. Ur twalaḍ ara ma yella win izemren ad iwali deg-s aεekki ?

VIRGINIA. Aha°. Amuṭran ad yebrasem nezzeh. Iḥemmel  ayen yesisgilen timsal.

GALILEO. Ihi, ad ḍefreɣ tamuɣli-m. D acu akken  i d-yernan ?

VIRGINIA. D inzi yefulkin : « Mara uzzifeɣ[4], imiren  i ţizmireɣ. »

GALILEO. Ihi, ula i d-nernu.

VIRGINIA.  Akken twalaḍ kečč.

GALILEO. D acu nniḍen daɣen ?

VIRGINIA. « Akken ad tegzum aḥemmel n Σisa yif ayen yellan d  tamussni. »  D ayen yenna Paulus di tebraţ-ines i Ephesiens, III, 19.

GALILEO. Ad snemmreɣ s telqay TiFuzya-nwen i tenfalit-a i d-nekkes si Tebraţ[5] yura Paulus i Ephesiens. Mi ḥulfaɣ ţwaneǧεeɣ akka, ufiɣ dayen aya ara d-iḍefren deg tedlist-nneɣ ur neţwaṣarex[6] Imitatio, Aṣarex – yebra-yas-d deg uqerru-s kan : « Win iwumi yesawal wawal amaɣlal ad nnefsusin fell-as aṭas n ʼisteqsiyen.  » Wissen ma zemreɣ ad d-sedduɣ da taluft ideg lliɣ ? Alummu yezga fell-i imi i d-suffɣeɣ tadlist ɣef ʼigerbuzen yellan deg ʼigenwan yerna s tmeslayt ţmeslayen medden di leswaq. Imiren ur d-ġemmneɣ ara ad d-serseɣ neɣ ad sbeɣseɣ tira n tedlisin ɣef ʼisental yugaren aya, am tasnakuct, s tmeslayt n wid yeznuzuyen ayen yellan d lmaqarun kan.  Tifukal i d-ufan wid yebɣan taẓallit s tlatinit d wa : talatinit tezdeɣ akk amaḍal, imi wid yeţẓallan anida ma llan mgadan akken sellen i tẓallit ;  ɣur-i yella wanida ccḍen, yak  at tqecmaεt, ssnen i usuget d uceεnen, qqaren ulac aɣref igezzun ayen yellan di tira. Ih, ad bruɣ i gezzu iseglen di tɣawsiwin timɣeddsin. Talatinit swayes xeṭben di tmezgida teţḥarab ɣef tiḍeţ tameɣlalt akken ur ţ-gezzun wid ur neɣra, acu, teţarra-d laman ma yeţmeslay-iţ uġurram i d-yekkren deg weɣref akken i ţ-ţmeslayen medden.  Aha°, aya yakk jreḍ-it.

VIRGINIA. Ayen i d-tenniḍ akk ad t-jerḍeɣ ?

GALILEO. Jreḍ ayen i d-iḍefren wid yeznuzuyen ayen yellan d lmaqarun kan.

Astebṭeb di tewwurt. Virgina terra ɣer tesqift. Arahib ad d-yeldi. Ad d-yekcem Andrea Sarti. Tura d argaz alemmas.

 ANDREA. Ns-azul[7]. Cwiṭ ad ǧǧeɣ Ṭelyan ad inigeɣ ɣer Holland, dinna ad ţ-rreɣ meqqar i tussna, weṣsan-iyi-d ad d-kkeɣ sya ad t-ẓreɣ, akken ad aruɣ rravul[8] fell-as.

VIRGINIA. Ur ẓriɣ ara ma ad yebɣu ad k-iẓer. Werǧin i d-tεeddaḍ ɣer da.

ANDREA. In’as kan.

GALILEI, yeεqel awal-is. Yeqqim, yeqqejmeṛ. Tuɣal-d ɣur-s Virginia.

GALILEO. D Andrea ?

VIRGINIA. Ih, d neţa. Ma tebɣiḍ, tura kan ad t-rreɣ sya.

GALILEO. Yesusem kra, syin. In’as ad d-yekcem.

Virginia ad d-tesekcem Andrea.

VIRGINIA, i urahib. Ur ţaggad, d imelsi[9] kan, [ur yeţebbi, ur yeţkerric]. Zik d aselmad-is. Tura yeffeɣ-as-d d acengu.

GALILEO. Eǧǧ-iyi kan iman-iw yid-s, a Virginia.

VIRGINIA. Bɣiɣ ad ẓreɣ d acu ara d-yini. Teqqim.

ANDREA, s wawal semmḍen. Amek akka telliḍ ?

GALILEO. Qerreb-d. Acu akka txeddmeḍ ? Mmeslay-yi-d kan ɣef umahel-inek. Sliɣ telhiḍ tura d tussna n waman.

ANDREA. D Fabricius n Amsterdam i yi-d-yuznen ad steqsiɣ ma sul-ik tṣeḥḥaḍ.

Aṛkan.

GALILEO. Ur i-yuɣ wara. Lhan yid-i akken ilaq.

ANDREA. Brasmeɣ nezzeh imi ad siwḍeɣ awal ur k-yuɣ wara.

GALILEO. Ula d Fabricius ad yebrasem. Ihi, In’as anida lliɣ ur iyi-ixuṣ wara, am akken ufiɣ iman-iw. Asmi walan sterǧεeɣ akken ilaq, wigi yellan nnig-i ǧǧan-iyi kra deg uḥunnu-nsen, cwiṭ, cwiṭ unfen-iyi  kra ad kemmleɣ tizrawin tussnanin, ddaw uqareε ʼigurram-nsen.

ANDREA. Ih, ula d nekkni nesla Taklisya tebrasem yis-k. Annuz-ines yekmel, yegla-yas-d s wayen terɣeb. Demmu dman wigi yellan nnig-k, di Ṭelyan, seg ʼasmi tunẓeḍ ara assa, ulac d acu i d-yeffɣen  d tiẓri tamaynut.

GALILEO, yesmuzgut. Bnaqes, llant tmura iwexxren ɣef leεnaya n Teklisya. Uġadeɣ amar tiẓra yeţwagelden dinna sul ţusemrasent.

ANDREA. Ula d dinna, seg ʼasmi testerǧεeḍ, aṭas i d-ibernen s abrid, akken tebɣa Teklisya.

GALILEO. Eyyah ? Timirt. Ulac d acu i d-yerna Descartes ? Ulac kra dihin di Paris ?

ANDREA. Awah, yella-d kra. Akken yesla s usterǧeε-inek, iger di leqjeṛ tadlist-nni yura ɣef wamek tmugg tafat.

Timirt ɣezzifen.

GALILEO. I yi-ceɣben, d kra ʼimedduk̇al-iw imawlan n tussna, gliɣ yis-sen s abrid n tuccḍa. Wissen ma sulin-d kra seg usterǧeε sterǧεeɣ ?

ANDREA. Akken ad rreɣ ddehn-iw i tussna, ġemmneɣ ad awḍeɣ ɣer Holland. Azger n tyerza ur yezmir ad yennal ayen ur ibeqqu umekraz yetgellden fell-as.

GALILEO. D ayen yellan. Gziɣ.

ANDREA. Federzoni atan di Milan, yuɣal s alekkwen n tlantiyin di tḥanuţ timsullest.

GALILEO, yeḍsa-ţ-id. Ur yeţmeslay ara talatinit.

Timirt.

ANDREA. Fulgenzio, arahib-nneɣ amectuḥ,  yebra i unadi ussnan, yuɣal s irebbi n Taklisya.

GALILEO. Ih.

Timirt.

GALILEO. Wigi yellan nnig-iw ɣur-sen iman-inu cwiṭ ad yejji. Simal simal surufeɣ  deg webrid yeţawin,  nnig n tsiram-nsen.

ANDREA. Eyyah !

VIRGNIA. Ḥemdeɣ Rebbi !

GALILEO, yexxenfeṛ. Aweḍ kan s iwezziwen-nni, a Virginia.

Virginia, teffeɣ tezuben. Mi tewweḍ zdat urahib, iluɣa-yas-d.

ARAHIB. Argaz-inna, ur i-yeččur ara tiṭ.

VIRGNIA. Awah,  nniɣ-ak d amesli, [ur yeţebbi, ur yeţkerric]. Yak kra din tselleḍ-as. Mi twet ad treg. Uznen-aɣ-d aguglu n taɣaṭ.

Arahib iḍfer-iţ.

ANDREA. Akken ad zegreɣ tilisa azekka tanezzayt, Ilaq ad inigeɣ kra yekka yiḍ. Zemreɣ ad rgeɣ ?

GALILEO. Ur ẓriɣ ara d acu i k-id-yewwin, a Sarti. Ahat akken ad iyi-temriḍ[10] ? Zgiɣ ţidireɣ deg ukukru, ţxemmimeɣ s ukukru, segmi i d-ufiɣ iman-iw da. Acu, ɣas akken, sya ɣer da, tikkwal ţafeɣ-d iman-iw ţeccḍeɣ.

ANDREA. Yif ma ur ak-ddiɣ ara di nnmara, a mass Galilei.

GALILEO. Barberini isemma-yas ajeǧǧiḍ. Ula d neţa wergin iwexxeṛ-as maḍi. Uɣaleɣ daɣen ɣer tira.

 ANDREA. Eyyah ?

GALILEO. Fukkeɣ s tira tadlist-nni n « ʼInan ».

ANDREA. Amek ? « Inan yennulen snat tussnawin timaynutin : Tamikanikt d ʼilugan n tɣelwayt ʼigerbuzen  » ? Tfukkeḍ-ten da ?

GALILEO. Ţakken-iyi-d ticcert d lkaɣeḍ. Wigi yellan nnig-iw mačči d ijeɣlufen. Ẓran anida tger aẓar ccina ur yezmir  ara d-teqleε deg wass ɣer wayeḍ. Acu, akken ad ḥerben fell-i ur iḍerru yid-i kra, ayen ara aruɣ ţekksen-iyi-t asebtar, asebtar.

ANDREA. Ahya Rebbi !

GALILEO. D acu i d-tenniḍ akken ?

ANDREA. Ihi, ǧǧan-k kan tkerrzeḍ seg ʼaman. Ţakken-ak-d ticert d lkaɣeḍ akken ad rekdeḍ ! Amek tqebleḍ ad taruḍ s tafada am ta zdat wallen-ik ?

GALILEO. Ah, nekk d asmeg n tnnumi-inu.

ANDREA. Ihi, tura « Inan » atenad gar ʼifassen ʼirahiben ! Ma d Amstersam, London d Praġ rɣan fell-asen !

GALILEO. Sya akka, aql-i selleɣ-as i Fabricius yesutur arḍel-ines n weksum, neţa yeddurin akken ilaq di Amsterdam.

ANDREA. Sin ʼifeggagen n tmussni ɣas eg-asen dayen ḍaεen !

GALILEO. Neţa d kra nniḍen, ulac din ma,  ad jeεqen  mara slen qemmṛeɣ tiseggar n cwiṭ-nni i yi-d-yeqqimen di lltu amcum akken ad as-geɣ tansixt, s weεrur-iw kan akken qqaren, deg-s i fukkeɣ abziz-nni n tafat i d-yi-yeggran deg ʼuḍan ifawen kra, 6 wagguren-a ineggura.

ANDREA. Tgiḍ-as tansixt ?

GALILEO. D azegdef[11] ideg zgiɣ i i-yugin ad ţ-cerrgeɣ.

ANDREA. Anida tella ?

GALILEO. « Tiṭ-ik ma tḍurr-ik, qleε-iţ-id. » Wissen anwa i d-yeǧǧan awal-a, anwa yebɣun yili-t,  yugar-iyi d acu ijerreb di liser. Ad iniɣ di tibbuhelt ma yella win iwumi i ţ-fkiɣ. Imi ur jbideɣ ara iman-iw ɣef umahel ussnan, d kunwi kan i ţ-yuklalen. Ihi tansixt aţan deg ubrurag-inna. Ma tġemmneḍ ad ţ-tesuffɣeḍ ɣer Holland,  aggway-ines  ad t-tawiḍ i ʼiri-k. Ma  ṭfen-k, d tiɣin i ţ-id-tuɣeḍ ɣer yiwen i d-imuggen tansixt seg tinna yella deg Uzeqqa-Imɣeddes. 

Andrea yuẓa s abrureg. Ijbed-d syin tansixt-nni

ANDREA. « Inan »-nni !

Yesferket  arusfus-nni.

ANDREA yeqqar. « Di ddehn-iw ad d-serseɣ tussna d tamaynut nezzeh, ad d-tawi ɣef usentel d aqdim aṭas, ambiwel. Seg ʼakken i ʼgiɣ ajerreb, kadent-iyi kra n tɣara uklalent ad ţwassnent. »

GALILEO. Ufiɣ-d ccɣel i iman-iw, amek ihi.

ANDREA. Tadlist-a ad tili d lsas i tfizikt tamaynut.

GALILEO. Ger-iţ kan ddaw uḃaltu-inek.

ANDREA. Yerna nɣil teẓartiḍ dayen ! Yiwen d nekk, ɣliɣ deg-k, ur ak-cuḥḥeɣ ara !

GALILEO.  D ayen kan i yesefken. Selmadeɣ-ak tussna, ţeffreɣ fell-ak tideţ.

ANDREA. Tura ldint-d wallen. Kra  din yesenfel.

GALILEO.  Eyyah ?

ANDREA. Teffreḍ tideţ. Γef  ʼicenga. Deg wayen yeεnan tasniklit[12], s leqrun i ʼɣ-tezwareḍ.

GALILEO. Segzu-yi-d kan, a Andrea.

ANDREA. Imdanen n menwala neqqar-asen : ad yeqbel ad yemmet, d awezɣi ad yesterǧeε. Mi d-tberneḍ : sterǧεeɣ, ma d tudert, ad idireɣ. Nenna-yak : ifassen-ik umsen dayen. Terriḍ : yif ma umsen wala d ilmawen.

GALILEO. Yif ma umsen wala d ilmawen. Aya yezmer ad yili d anilaw[13]. Ikad deg ʼimi-w i d-yeffeɣ. Tussna tamaynut, tihdi tamaynut.

ANDREA. Nekk, limer d lebɣi ad akwiɣ uqbel wiyaḍ ! 11 ʼiseggasen fell-i asmi tezenzeḍ timsik̇det i d-yesnulfa yiwen nniḍen  i tejmaεt n ʼIcibanen n Tevnizt. Syin, ḥeḍreɣ mi tesemraseḍ taɣawsa-nni asemres ur nfennu. Imedduk̇al-ik ţhuzzun iqerra asmi tunzeḍ i weġruḋ n Firenze : Dinna tussna terbeḥ-d tisfeldit[14].  Seg zik, teţarraḍ-ţ i teḍsa mara k-d-bedren  ifeḥliyen. « Imdanen yesṭasren, reggwleɣ fell-asen. » i teqqareḍ. « Ccum, si yir aseḥseb i d-yeţas. » Neɣ : « Anida llan wuguren, abrid usgil i tiwḍin tikkwal  d win yezzin. »

GALILEO.  Cfiɣ.

ANDREA. Deg useggas-nni n 33, asmi tġemmneḍ  testerǧεeḍ ɣef ʼayen akk mucaεen di tiẓra-inek, yif limer ẓriɣ d ajbad kan i tjebdeḍ iman-ik seg umεenfer asertan, winna ur nesuffuɣ, akken ad tkemmleḍ amahel  usali di temsal  n tussna...

GALILEO. Timsal i d-yeqqaren...

ANDREA. ... tazrawt n tɣara n umbiwel, baba-tsen n tmacinin, timacinin, d nutenti kan i izemren ad rrent lqaεa teţwazdeɣ, alamma neṭaxer i igenni.

GALILEO. Hhh ! Hhh ! Akka.

ANDREA. Tewteḍ amek i d-teskefleḍ akud turiḍ, amahel ussnan d kečč i ʼs-izemren ad t-taruḍ. Limer i d-tufiḍ iman-iks tufawt[15],  deg ugettil[16] n tmes, yečča-k ʼilizeq, d widak nniḍen kan ara yeffɣen d imernayen.

GALILEO. Dayen, d nutni i d imernayen. Ulac amahel ussnan i yezmer ad yaru yiwen wergaz i iman-is.

ANDREA. Ihi, ayɣer testerǧεeḍ ?

GALILEO.  Uġadeɣ aqraḥ di ţeǧga, daymi sterǧεeɣ.

ANDREA. Aww ?

GALILEO.  Seknen-iyi-d dduzan-nsen.

ANDREA. Ihi, mačči d tiḥileţ ?

GALILEO. Aha°, mačči d tiḥileţ.

Timirt.

ANDREA, s wawal meqqren. Tussna, yiwen ulagan kan i tessen : D abzar ara d-yawi bab-is.

GALILEO. Winna newwi-t-id. Ihi, anṣuf yis-k, a gma n tussna, tabenεemmeţ s wexdaε ! Tseţeḍ iselman ? Llan ɣur-i kra. Mačči d iselman-iw i d-yeţfuḥun, d nekk. Nekk ad serrḥeɣ, kečč ad taɣeḍ.  Ay awal imɣurru n tektabt, sselεa timɣeddest. Aqemmuc ad d-yarew aman, ad zzrent din rregmat. Tababylonit taggeεmirt, lhayca tamenɣayt, tin zeggaɣen, ad teldi imeṣṣaḍen, kra din ad ibeddel ! Ad yeţwaɣeddes werbaε-nneɣ yeznuzun, yesiḥlilen sselεa, yeţaggaden tameţant.

ANDREA. Tuggdi n tmeţant tḥuza akk medden ! Tuzzfa-nsen ur teεna ara  tussna.

GALILEO. Eyyah ? A Sarti, a mmi, ɣas akka twalaḍ akka uɣaleɣ, ɣliɣ, ar tura llant tɣawsiwin di tussna-ya ideg tezzreḍ zemreɣ ad ak-tent-mleɣ.

Timirt tamectuḥt.

GALILEO, igerrez iman-is amzun d aselmad-nni yella zik, yesguz[17] ifassen ɣef uεebbuḍ. Mara iliɣ di sswayeε n usġunfu, tura ddeqs i yi-d-iṣaḥen, ţḥekkiṛeɣ deg ʼiman-iw, qqareɣ, ɣer zdat, d acu n tmuɣli ara srusuyen fell-i ʼimawlan n tmussni, nekk yeffɣen seg-sen. Ula d amzenzu n taduṭ, ikad-as ad yaɣ s rrxa, ad yezenz s leɣla, ilaq-as  daɣen ad iwet amek astug n taḍut ad yili fiḥel cckal. Asnerni n tussna ilaq-as uḥader, tlaq-as tebɣest nnig n wayen yugaren aya. Yak astug-ines d win n tmussni i d-yuɣen aẓar seg ucukket. Tussna tgellu-d s tmussni n kra yellan i medden, medden anida ma llan, tekkat amek ara ʼɣ-terr d imawlan ucukket. Acu kan, tugeţ di lεamma urzen-ten ʼimawlan udabu, ʼimawlan n wakal, ʼigurram n teddyanit, ggaren-ten deg uɣemɣum yesleɣ s texrurin d ʼinzan imzikiyen n wi-cfan aya, swayes ţɣummun ticerktin-nsen. Azlaḍ n tuggti di talsa wesser akken wesser-it ʼidurar :  win yesersen iman-is ɣef  ukkersiw neɣ ɣef uminbbar, di tmezgida neɣ di tezdawit, ad yesugut, ad yeqqar, ad yeţales, azlaḍ  amzun d adrar, d awezɣi ad ihudd. Ṣsenεa-nneɣ tamaynut ideg acukket yezga tura yezreε deg uqusis[18]. Aqusis ijleq-aɣ tamsik̇det gar ʼifassen, iwehha-ţ ɣer wigi i ʼs-yeseṛwan aɣilif, irgazen-a imḥedmaren, yebbuɣḋeddan, ur nessin tawant,  yesegḍin ayen i tgemmer tussna ; ma d wigi ḥulfan daɣen i tiṭ tasemmaṭ n tussna ɣef zzelṭ  i d-xelqen d aqdim n lqedma, faqen yezmer ad yeţwaqleε, ma ţwaqelεen nutni. Tura suguten-d fell-aɣ asḥillef,  kkaten amek ara ẓzun arjan gar wid yellan rhifit. Dɣa nezmer ad as-nerwel i wegdud yerna ad neţzuxxu nekkni d irgazen n tussna ? Ambiwel  ʼigerbuzen itezzin deg ʼigenwan tura neţfiqi-yas ;  ma d iɣerfan ur zmiren ad sḥesben i umbiwel n wid yetgellden fell-asen. Imenɣi akken ad yeţwaktil ʼigenni ara t-id-yawin d acukket. Skud tameṭut n Rom ara yennaɣen ad d-taɣ ayefki, tezzer di liman, amennuɣ-is,  assa, azekka, texṣer-it. Tussna, a Sarti, ilaq ad tger iman-is deg sin imennuɣen-a i yellan. Talsa yesḋerdufen deg uɣemɣum yesleɣ s texrurin d ʼinzan imzikiyen n wi-cfan aya, di lqella n tmussni, ur tzemmer ara d-tesuffeɣ tazmert tagmawant iwumi teţcemmiṛen kunwi. I wacu teţhembbirem ? Nekk qqareɣ, tussna yiwen ʼiswi kan i ɣur-s : amek ara tesfeḍ iɣilifen yezgan d talsa. Skud imawlan n  tussna lhan kan d wegmar n tmussni i tmussni, zgan ţaggaden imawlan udabu, tussna ad teţwaḥerref ; ma d timacinin-agi-nwen timaynutin ad d-glun s ʼiɣilifen nniḍen.  Akud izerrin, ɣer zdat, ahat tzemrem ad d-tesnulfum kra n wayen izemren ad d-yennulfu neţa s timmad-is, ma d afara-nwen d tiẓin kan ara kken-yesgemmḍen ɣef talsa. Maylellif[19] ara d-yeɣzen gar-as d kunwi, ahat yiwen wass, ad yeggeεmer aṭas, dɣa mara d-tegrem asuɣu n tumert mi d-tgemrem kra yellan d amaynut, ad awen-yerr usuɣu n ʼikkeḍ[20] ara yaɣen akk amaḍal. Nekkini, asmi lliɣ d argaz n tussna, yiwen usulef kan i yellan ɣur-i. Di tallit-iw, tasnaggurt tenti tkeččem inurar anida itezzi wegdud. Imiren, akken i d-kadent temsal, argaz ara d-ibeggsen yezmer  ad yeglu s ungelwi meqqren. Limer i ten-qubleɣ, imfizikiyen ahat ad d-suffɣen kra ara icabin Tagallit n Hippokrat n ʼiḍbiben, aṛeggwem i tussna ad tili kan di lfayda n Talsa ! Γef akka wwḍent tura tlufa, ara nesirem kan imesnulfuyen ad ilin d ikudacen ara yeskruyen ayen ssnen i menwala ara ten-id-isawmen. Yerna syin ɣer da, alkan[21] lekneɣ, a Sarti, ur d-tewwiḍ ara s aqerru-w. Kra ʼiseggasen akken, di tezmert, qerneɣ tiɣurad ; sawḍeɣ tamussni-inu anida yella wuzmir, akken bɣan, ad t-smersen, neɣ ur ţ-semrasen ara, neɣ ad juṛen yis-s, ad d-qḍun nnfeε-nsen.  Virǧinia ad d-tekcem s ssniwa. Tbedd.  Xedεeɣ ṣsenεa-inu. Argaz ara imaggen  ayen muggeɣ ilaq ad yeffeɣ seg ʼadaren n tussna.

VIRGINIA. Tkecmeḍ adaren n lmumnin.

Tkemmel asuref-ines, tesers ssniwa-nni ɣef ṭabla.

GALILEO. D tideţ ! D ayen yellan. Tura ilaq ad ččeɣ.

Andrea imekken-as afus. Galileo iwala afus-nni, acu, ur t-yeṭif ara.

GALILEO. Tura  d kečč i yesɣarayen. Dɣa ad tqebleḍ ad tarzeḍ afus n yiwen yellan am nekk ? Yuẓa ɣer ṭabla. Yella yiwen iεedda-d sya, yuzen-iyi-d iwezziwen. Tura akka, ţarraɣ-ţ kan i wučči.

ANDREA. Ihi, ɣef akka teţwaliḍ, ulac tallit tamaynut i d-ineqqren ?

GALILEO. Tella. Ţḥadar iman-ik ma tzegreḍ Tamurt n Walman, tideţ ddaw ubalṭu.

ANDREA, ur yezmir ad ireg. Ayen yeεnan tamuɣli-inek ɣef umaskar-nni i d-nebder, ur yella wacu ara k-in-iniɣ. Acu, ur umineɣ ara d ayen i d-tenniḍ qessḥen ara d-yilin d awal aneggaru.

GALILEO. Tanemmirt meqqren, a mass. Yeɣli deg ʼučči.

VIRGINIA, mi tmun[22] Andrea. Ur nḥemmel ara zziyaṛ i d-yeţasen seg ʼizri. ţmarin-t.

Andrea ad ireg. Virginia ad d-tuɣal.

GALILEO. Γef akka teţwaliḍ, anwa i ʼɣ-id-iceggεen iwezziwen-nni ?

VIRGINIA. Mačči d Andrea.

GALILEO. Ahat maččî d neţa. Amek ara d-yili ʼiḍ-a ?

VIRGINIA, deg usfaylu. Ad yizrir.


 

ASAYES 15

 

1637. « Inan »,  Discorsi, TAdlist n Galileo tezger tilisa n Ṭelyan.

Ay imdananen n ʼiseɣ, ur teţut

tadlist tezger tilisa.

Nekkni yelluẓen tamussni,

Neggra ɣer deffir.

Timess yeseḥdiqiren gar ʼifassen-nwen

 Ţxilwat ur sfuhruyet

Mulac ad aɣ-tezher akken ma nella

Ih, akken ma nella.

 

Tamdint d tamectuḥt di tlisa n Ṭelyan, i tafara. Γer tama n tseɣlit uεessas n tlisa, arrac ţuraren. Andrea, tama n ukrarsi, yeţraǧu iεessasen n tlisa ad ḥekkren lekwaɣeḍ-is. Yeqqim ɣef tsenduqt, yeqqar arusfus n Galilei. Akkin i tseɣlit, d takerrust.

 

ARRAC  cennun.

Meriem teqqim ɣef teblaṭ

Telsa taqenḋurt d taxuxit tuzrar

Tesames-as akk sdeffir.

Mi d-tuɣal tegrest

Taqemjeţ-ines teffeɣ dayen :

Ammus mačči d acerrig.

 

AΣESSAS N TLISA. Ayɣer akka ara teffɣeḍ si Ṭelyan?

ANDREA. Nekk d amussnaw.

AΣESSAS N TLISA, i umaruy : Aru ddaw « tamentilt n twada[23] » : Amussaw. Ilaq ad ḥekkreɣ ifecka-inek. Iḥekkeṛ ifecka.

AQCIC AMEZWARU, i Andrea. Ur ilaq ara ad teqqimeḍ da. Iwehha ɣer tejdart[24], yeqqim zdat-s Andrea. D tastut i izedɣen deg-s.

AQCIC wis SIN. Marina tamɣart ur d tastut.

AQCIC AMEZWARU. Tebɣiḍ ad ak-sluɣeẓmeɣ afus-ik ?

AQCIC wis KRAD. D tideţ, d tastut. Deg ʼiḍ, teţferfir deg ʼigenni.

AQCIC AMEZWARU. Amek armi ulac di temdint akk win ara ʼs-yefken taḍwist[25] uyefki limer ur d tastut ?

AQCIC wis SIN. Amek ara tizmir akka ad tefferfer deg ʼigenni ? Ulac win izemren ad yefferfer. I Andrea. Yella win izemren ?

AQCIC AMEZWARU, yeksa-d wis sin. Wagi d Giuseppe. Ur yessin tigert, werǧin yekcim aɣerbaz imi ur yesεa ara ula d yiwet testawt ara yels.

AΣESSAS N TLISA. I tedlist-nni n wacu-ţ ?

ANDREA. D tadlist ufelsaf ameqqran Aristot.

AΣESSAS N TLISA, yedɣes. Anwa-t daɣen wa ?

ANDREA. D yiwen yemmuten yakan.

Arrac-nni, akken ad εekkin Andrea atan yeqqar, ţawin, ţarran, tezzIn’as amzun ula d nutni qqaren tidlisin akken leḥḥun.

AΣESSAS N TLISA, i umaruy. Sik̇ed kan ma yella deg-s kra ɣef teddyanit.

AMARUY, iferrek. Ur ufiɣ kra. 

AΣESSAS N TLISA. Yehwa-yasen kan, afurru-ya neţfurru  ifecka ur yewwi, ur yerri.  I win yebɣan  ad yeffer kra dɣa ad aɣ-t-id-yesers kan yeldi zdat wallen-nneɣ ! I Andrea. Ilaq ad tesyenyiḍ kra din nḥekkeṛ-it.

Andrea yekker, yesgayez, akken yeqqar, yeḍfer aεessas n tlisa,  yekcem ɣer lbiru.

AQCIC wis KRAD, i umaruy, yesken-as tasenduqt-nni. Yella deg-s kra nniḍen, Twalaḍ ?

AMARUY. Ulac-it dagi llina ?

AQCIC wis KRAD. D ccitan i ţ-id-yesersen da. D tasenduqt.

AQCIC wis SIN. Aha°, n wergaz-nni awerdan.

AQCIC wis KRAD. Limer am nekk, ur ţ-furreɣ.  Tkerrer i ijedεunen n Passi, akrarsi. Sakkdeɣ seg yiwet teṭituct tga lɣimra n wedfel di ssqef, sliɣ-asen mi sġeḥġuḥen.

 AMARUY, nniqal cwiṭ ad yaweḍ tasenduqt-nni, yesgayez, syin ibren-d. Ccitan deg umahel-ines, yak ? Dayen, ur nezmir ad nfurr kra yellan. Anida ara nerr ?

Andrea yuɣal-d, tegla-d s tecmuxt uyefki. Yeqqim ɣef tsenduqt-ines, yuɣal ɣer tɣuri.

AΣESSAS N TLISA iḍfer-it-id s lekwaɣeḍ. Derreε isendyaq. Dayen kra din nura-t.

AMARUY. Dayen, kra din.

AQCIC wis SIN, i Andrea. Tura kečč d amussnaw. Ini-d ihi :  nezmer ad nefferfer deg ʼigenni ?

ANDREA. Raǧu kan cwiṭ.

AΣESSAS N TLISA. Tzemrem ad tesahlem.

Akrarsi dayen yeddem ifecka. Andrea yeddam tasenduqct, iwet ad ireg.

AΣESSAS N TLISA. Bedd kan din ! D acu yellan di tsenduqt-nni ?

ANDREA, yeddem-d daɣen tadlist-ines. D tidlisin.

AQCIC AMEZWARU. D tasenduqt-nni n testut.

AΣESSAS N TLISA. D tixrurin. Amek ara tseḥḥer i tsenduqt ?

AQCIC wis KRAD. Yak cciṭan yezga yid-s !

AΣESSAS N TLISA yeḍsa-ţ-id. D ayen ur neţεedday da ɣur-neɣ. I umaruy. Ldi-ţ.

Ldin tasenduqt-nni.

AΣESSAS N TLISA, yeġren. Acḥal i yellan ?

ANDREA : 34.

AΣESSAS N TLISA, i umaruy. Ddeqs ara teqqimeḍ deg-s ?

AMARUY yenti yeţnadi di tsenduqt, sufella kan. Kra yella deg-s yesedsel[26] yakan. Ad ak-iniɣ kan ma bdiɣ aḥuffu, ilaq ad tsellmeḍ tiremt n tṣebiḥt-a. Ma yewwi-d ad ferneɣ akk tidlisin-a, ur walaɣ amek ara awḍeɣ s akrarsi Passi ad aɣ-ixelleṣ  tabzert i ʼs-neţalas tura makka i d-yesers axxam-is ad yenz s tseɣlawit[27].

AΣESSAS N TLISA. Ih, tlaq-aɣ tedrimt-nni, [mezwarent tlufa]. Idegger s uḍar-is tidlisin-nni. Anef ! Ur walaɣ d acu ara naf kra yesεan azal di tsenduqt-a ! I ukrarsi. Tzemreḍ ad tqelεeḍ.

Andrea yezger tilist akked ukrarsi iḃubben tasenduqt-nni. Mi ţ-zeggren iger arusfus n Galilei deg usegres-ines n yinig.

AQCIC wis KRAD yesken-d tacmuxt-nni  uyefki yeǧǧa dinna Andrea. Dihin !

AQCIC AMEZWARU. Dɣa d tasenduqt-nni tufeg ! Dɣa d  cciṭan i ţ-yeddmen ?

ANDREA ibren-d. Aha°,  d nekk i ţ-yeddmen. Ilaq ad tissineḍ ad tleddiḍ allen-ik. Ayefki yeţwaxelleṣ, akken daɣen tacemmuxt. Awi-ten i temɣart-nni. Ih, a Giuseppe, werεad i ʼk-in-rriɣ awal ɣef usteqsi-inek. Ur nezmir ara ad nefferfer deg ʼigenni sufella uεekkaz ! Ilaq ad tili deg-s xerṣum yiwet tmacint. Acu, timacinin am tinna taswiεt-a werεad llant. Ahat, d awezɣi maḍi ad ilint imi argaz ẓzay aṭas. Acu ulac win yeẓran,  amek ihi ? Taswiεt-a, nxuṣ mačči d kra  di tmussni, a Giuseppe. Aql-aɣ akken kan tebda tallit.

 

 

 

Retour en haut

Numéro 121  Septembre 2022       

      Chronique-Tamkudt :  

 

Des écrivains qui ne savent ni lire ni écrire dans leur langue !

sɣur Lmulud Sellam

 

Des écrivains qui ne savent ni lire ni écrire dans leur langue !

Une abominable particularité Kabyle !

Mouloud Sellam, 09-08-2022

( Aḥric amezwaru - "Première partie ")

 Rien en leur possession , ni livre quelconque , ni celui de grammaire, ni le moindre dico , écrit en kabyle , pourtant ils publient des livres , des romans . D asxuṛṛeḍ ɛinani ay aqbayli !

Llan wid yettarun yal ass s teqbaylit , ama deg Facebook neɣ di YouTube , am wakken llan diɣen wid i d-yessufuɣen idlisen , ungalen , maca ur gin ara azal i yilugan n tira , ur cliɛen ara deg useqdec n yisegzawalen yettwarun s teqbaylit , iwacu?

 Ima ur ksiben ara idlisen yerzan taɣulin-agi ( idlisen iwulmen tudert n win iḥemmlen s tidet taɣuri ) .

 Ima ur ttnadin ara maḍi ad beddlen aswir-nsen deg wayen yerzan almad n teqbaylit . 

I snat n liḥalat-agi , ulac deg-sent lfayda , ama i tutlayt-nneɣ (yeḥqer ula d adabu-ineslem-abaɛti  i d-iṣelleṭ zzman fell-aɣ )  ,

ama i umdan-nni s timmad-is i ɣ-yuɣalen d aggag ( intellectuel ) n bessif  yeɛmeṛ zzux , zuni iḥemmel tutlayt-is . 

Qqaren " win ur nettaẓ ar sdat , tegguni-t tuɣalin ar deffir " .

Ma nemmeslay-d ɣef yidlisen ilaqen i umeɣri aqbayli, ad naf ggten ; Maca ma nebder-d yiwen ṣṣnef kan gar wigi , ad d-nini yelha nezzeh ma nekseb " asegzawal n teqbaylit " ma d tidet nebɣa ad nɣer , neɣ nebɣa ad naru ( ladɣa isegzawalen i nesseqdac yal ass , wid ay nesɛa lḥaṣun ) .

Ddeqs isegzawalen d imawalen i yellan ( Wid kesbeɣ atnan deg tewlafin d-rriɣ sdat-wen ) , maca ad d-bedreɣ kan kraḍ n yisegzawalen uran wigi di tlata , " Jean Marie DALLET  " , " Kamal Bouamara " d " M. Akli Haddadou " ( mebla ma ttuɣ imawalen yerzan kan awalen imaynuten sseqdaceɣ di sya ɣer da ) .

Ẓriɣ ad yiɣzif wawal nezzeh , ihi riɣ ad d-mmeslayeɣ deg uḥric-agi amezwaru  ɣef " usegzawal " n " Jean Marie Dallet "  . D asegzawal amenzu , s wazal-is , n tutlayt taqbaylit , yura umṛabeḍ-agi aṛumi (ɣas llan kra n imawalen uran uqbel yagi kra n iṛumyen-nniḍen , am win yura "G. Huyghe " ( 1901)  , maca xuṣṣen nezzeh ) .

Asegzawal n "Dallet" yerna ccan ameqqran i teqbaylit , taqbaylit iɣef yefka azgen n tudert-is ( 1909 - 1972 ) , tudert yesṛuḥ ɣef tutlayt ur nelli d ayla-s , tutlayt iwumi yekker i lebni seg zik , ur s-iwexxeṛ armi i t-tewwi lmut deg useggas 1972 .

Yerna d netta i yellan ɣef uqerru n uɣmis i d-yetteffɣen di tmurt n leqbayel  " afaylu n uselɣet amaziɣ " ( fichier de documentation berbère  "FDB" ) i d-snulfan " ibabaten iṛumyen ( pères blancs ) "deg useggas 1946 " .

D aɣmis s wazal-is , yellan d lsas amezwaru n usegzawal-agi "Kabyle-Français" , d aɣmis anda i d-yemmeslay deg tazwara ɣef umyag n teqbaylit iga netta s timmad-is .

 Γas ulamma d asegzawal yerzan awalen sseqdacen deg temnaḍt "At Mengellat" kan , maca yesɛa azal meqqren . D aɣbalu n wawalen d tenfaliyin yuran s teqbaylit i d-yettwasfehmen s tṛumit , yesduklen aṭas n temnaḍin , ɣas yella cwiṭ n umgired di ssya ɣer da .

D leqdic n umussnaw , i tt-yebnan  ɣef tussna , d inadiyen lqayen iga deg unnar .

D asegzawal swayes yerfed aqerru-s uqbayli , imi ar ass-a ulac win igan ayen iga i teqbaylit umṛabeḍ-agi aṛumi netta d yimeddukal-is , yerna werǧin yezzux s yiman-is neɣ yeḍmeɛ di ḥedd lexlaṣ d ccwayeɛ , neɣ inuda amkan d ccuhṛa , iswi-ines d asnerni n teqbaylit daya .

Qqaren ula d tira n teqbaylit tamezwarut yebnan ɣef tussna d nutni i s-igan lsas , imi yefka-yasen-d afus n tallalt " André Basset " (Linguiste Français , considéré comme fondateur de la linguistique berbère à L' INALCO des années 1940 ). Dɣa Dda Lmulud Mɛemmri d akemmel kan i tt-ikemmel , iṣeggem-itt , yerna-d ayen ixuṣṣen , armi yessaweḍ yeǧǧa-yaɣ-d " tajeṛṛumt" i nesseqdac tura . Ula d wagi yuklal nezzeh tajmilt meqqren , lemmer mačči d netta ur s-nettaf aqerru-s i tira , ur nettaweḍ anda newweḍ ass-a .

Mi neṭṭef asegzawal n " Dallet " gar yifassen-nneɣ , nettḥulfu am wakken neṭṭef " Larousse " ( Dictionnaire Français ) ; Acku ula d netta yeḍfer abrid ussnan di lebni n usegzawal-agi ,  imi asesmel (classement ) n wawalen yebna-ten ɣef uẓar n wawal . Yal awal ḍefren-t-id wawalen i d-yefrurin deg-s , ara d-nemlil deg yiwet n tewwurt gar tewwura yerzan asegzawal-agi . Tamsalt-agi n usesmel n wawalen ,  teḥwaǧ aṭas n usegzi , wissen dɣa ma zemreɣ ad d-mmeslayeɣ fell-as deg uḥric wis sin yerzan asegzawal-agi n J.M.Dallet ,ad ɛeṛḍeɣ ɣas ad yiɣzif wawal fell-as .

Asegzawal-agi yura di lkaɣeḍ kan " J.M. Dallet "  , d leqdic i s-yeṭṭfen acḥal d aseggas  , asegzawal werɛad yessuli , imi teḥwes-it tmettant deg useggas 1972 , d asegzawal yuɣalen d adlis ar deqqal , i d-ssufɣen yimeddukal-is deg useggas n 1982 , mraw (10 ) iseggasen ar deqqal tamettant-is . D tagi i d tajmilt yuklal , rran-as-tt , imi d wagi d asirem izedɣen " Dallet " , d asiẓreg n usegzawal n teqbaylit , taqbaylit yessen amzun yes-s i d-ilul  , tin ineṭṭeq akken iwata , tin yerra d tutlayt-is tis snat , ar deqqal tin n tefṛansist .

Atan wayen yenna Salem Chaker ɣef " J. M. Dallet " deg tezwart s-iga i usegzawal-agi amezwaru n teqbaylit :

 " Jean-Marie Dallet consacrait sa vie à une langue et une culture qui n'étaient pas les siennes , sans même pouvoir espérer en tirer jamais un quelconque bénéfice ou pouvoir , il était au service de l'autre sans en attendre rien en contrepartie " .

 Γas ulamma yufrar-d usegzawal-agi n " Dallet " , yuran s snat n tutlayin , ulac din ccekk yella wayen ideg ixuṣṣ . Yelha ladɣa  nezzeh i win ur nessin amek ara d-yessuqqel seg tutlayt n tṛumit ar tin n teqbaylit . Igerrez iwulem i win iḥemmlen taqbaylit yerna iwulef yettaru s tefṛansist , acku asegzawal-agi ad as-yili d yiwen wallal swayes ara yelmed ugar tutlayt-is .

Asegzawal-agi ɣas yelha , maca yella wayen ideg ixuṣṣ , acku werɛad t-ifuk bab-is ( Dallet ) armi t-teḥweṣ lmut . Ayen walaɣ  ixuṣṣ deg-s , nekk yellan d ameɣri kan (ur lliɣ d amaru ur lliɣ d amussnaw) ad ɛerḍeɣ ad d-mmeslayeɣ fell-as deg uḥric wis sin .

 

Lmulud Sellam ( Lmu Lud )

 

 

 

 

 

Retour en haut

Numéro 121  Septembre 2022       

      Interview mini :

 

Sin ‘isteqsiyen sɣur Dda Lusin Amazigh i Σmer Mezdad

 

1)      Asteqsi : Amek tga tegnit n yimir mi akken i d-turam kunwi s yimezwura ungalen (Kečč, Said Sadi, Rachid Alliche...)?

Tiririt : Imiren  nedder am yinelmaden imesdurar :  si temẓi  mgal abrid asertan i d-yewwi udabu si 1962. Akken ulac akabar, ulac tuddsa yeţnaɣen mgal adabu di tallit-nni, akken nwala daɣen wid i ɣ-yugaren di leεemer wa yemmut, wa yenfa, kaden-aɣ-d iberdan i d-yeqqimen d wid ideyqen : dɣa newwi di tallit-nni win nwala yezmer ad yesuffeɣ nnfaε i tmeslayt d yidles-nneɣ, ngemmeḍ takriṭ :  di tazwara  nerra-ţ i walmud n tmeslayt, imi akken ma nella nekka-d akkw seg temsirin yeţakk Mulud Mεemeri.

 Kra deg-neɣ daɣen, ideg yella Said, ideg lliɣ,  ijbed-iten ubrid i d-yewwi Kateb Yasin s amezgun.  Rran-d ɣer teqbaylit ayen yura umaru ageεemir : « Ddem tabalizt-ik, a Muh », « Aɣebbar s allen », « Lgirra n 20 timmaḍ », atg…

Adabu yellan di tallit am akken yesuref  kra  axeddim-a n tmaziɣt, ahat iwala ulac amihi ara d-yekken sɣur-neɣ. Nurar amezgun, nεedda-d di rradyu ɣas akken d tikkwal ţilin wuguren di tama ibaΣtiyen, nekles tizlatin, neţekki di tfaskwin, neǧgar iman-nneɣ deg uskasi i d-yeţilin deg wannar azayaz, ɣas tilelli teţuhekkem, nekkni nezga nenna-d ixemmimen-nneɣ.

Adabu yebda imeddel tiwwura asmi i d-nnulfan widak yesersen lmumbat.

Ma d tira s teqbaylit, nekk s timmad-iw, ur as-giɣ ara yakkw « ma », imi zik i ţ-bdiɣ, asmi lliɣ di lkulij. Acu, iseggasen-nni ur nufa ara anida ara nsenned, neɣ wid ara ɣ-yemlen tanila. Anagar ayen tesmeckukul temẓi-nneɣ !

 

2) Asteqsi : D acu i tzemreḍ ad d-tiniḍ ɣef Rachid Alliche ? Seg tama i ak-yehwan.

 

Tiririt :    Ungalen yura Rachid Aliche ddeq-s segmi i ten-ɣriɣ ur asen ulseɣ ara tamuɣli seg wasmi sɣareɣ tamaziɣt,  30 iseggasen aya. Mer i yi-d-tεeggneḍ zik ɣef yisteqsien-a-inek, ahat ad asen-alseɣ taɣuri. Ur cfiɣ ara nezzeh ɣef wayen yellan deg-sen, akken cfiɣ asmi i ten-ɣriɣ. Cfiɣ kan tameslayt yelsemres ded-sen, d taqbaylit timserreḥt, tira d taskelant : ass am wassa, 30 iseggasen zrin mačči aṭas i ţ-yurzen am neţa !

Tameddurt tudmawant n Rachid ur ţ-ssineɣ ara imi d awezɣi newwi-s fell-as awal gar-aneɣ, yerna akken xeddmen wat tsuta-nneɣ tameddurt tudmawant tezga fell-as tduli.

Ẓriɣ kan yeɣra tusnakt, ẓriɣ yezri-d  kra n tallit di Fransa, syin yuɣal-s ixeddem di tmanaɣt acu werǧin yezzim assaɣ d taddart-is.

Tikkelt taneggarut i mawalant wallen, deg uxxam n yidles deg unebdu 2000, nexdem dinna aznuz n tedlisin s ubuddu. Nekk serseɣ yiwen wungal, neţa yesers-s tadlist-nni yura ɣef « Tmaziɣt i imecṭuḥen » Cfiɣ neqqim di ssbeḥ armi d tameddit dinna, di rrayeεn ur aɣ-ffiɣent ara tedlisin-nni i d-nesers. Tameddit n wassen am akken ur necrih ara nezzeh.

Nefka-d akken yiwen tdiwennit u uɣmis « Liberté ». Nexdem iṣenfaren i tdiwennin i Radyu, akked d usaru i sinima. Ass yeţakk-iten i wayeḍ, ur aɣ-yefka ara wakud tagniţ  akkaen ad ad maggen. Assaɣ-nneɣ s tilifun wer-ǧin yegzim.

 

 

GM : Nniqal adiwenni ad ikemmel, syin yewweḍ-d waṭan n gma-tneɣ  Dda lḤusin Amazigh.

 

 

 

 

 

 

 

Haut du formulaire

Bas du formulaire

Retour en haut

Numéro 121  Septembre 2022       

Tidlisin nnien :

 

Tameddurt_n_Galilei_Bertold_Brecht.pdf

 

TEXTES_BERBERES_DANS_LE_PARLER_DES-AIT-SEGROUCHEN_Charles_PELLAT_1955.PDF

LA_VIE_BERBERE_ PAR_ LES_TEXTES_ARSENE_ROUX_1955.PDF

Les grands symboles meditérranéens dans la poterie algérienne_JB_Moreau

SIN-NNI.PDF, par Muḥend-Uyeḥya

Culture_savante_culture_vecue_MAMMERI_Tala

Dictionnaire_Français_Kabyle_Père Huygue_1902_1903.PDF

MUHYA_Sinistri.pdf

BOULIFA_TEXTE_KABYLE_MAJ.pdf

JOURNEE_D_ETUDE_DE_LINGUISTIQUE_BERBERE_LA_SORBONNE_1989.pdf

Akken qqaren medden sɣur Mohia GEB, 1978

Berber Art_Jeanne_d'Ucel_Norman_University_Oklahoma_1942

Dictionnaire_de_proverbes_Remḍan_At_Menṣur_3eme_Edition.pdf

Ageldun-amecṭuḥ_St-Exupery_Tasaɣelt_sɣur Habib-Llah-Mansouri

Aglam-deg-wungal-n-Amer-Mezdad-Ass-nni, sɣur Ferhane Badiaa

TUDERT-IW_Abdellah_Hamane.pdf

RECUEIL_DE_PRENOMS_AMAZIGHS_Md_Akli_HADDADOU.pdf

ITIJ_BU_TCERKETT_Taher_Djaout_tasuqilt_Samir_Tighzert.pdf

La_Babel_du_Ponant_2eme_partie_Ali_Farid_Belkadi.pdf

Aglam_deg_wungal_n_Amer_Mezdad_Ass-nni_FERHANE_BADIAA.pdf

DESCRIPTION_ET_HISTOIRE_DU_MAROC_Leon_GODARD_1860.pdf

APERCU_SUR_TRENTE_TROIS_SIECLES_DE_L'HISTOIRE_DES_IMAZIGHEN.PDF

MUHYA_SI_PERTUF_traitement_de_texte.pdf

Revue Izen Amaziɣ, 3 numéros :

Izen-amazigh3.PDF

Izen-amazigh5.PDF

Izen-amazigh6.PDF

Textes berbères de l'Aurès_ Parler des Ait Frah

Romans et ambiances dans la maison kabyle traditionnelle.pdf

La_Kabylie_Recherches_et_Observations_1833.pdf

Jules_Maistre_Moeurs_et_Coutumes_Kabyles_1905.pdf

Tighermin_yemmeccen_Sari_Med.pdf

MOULIERAS_Auguste_Une_tribu_Zenete_anti-musulmane_au_Maroc_Les_Zkara.pdf

Si_Pertuf_Muhend_Uyehya.pdf

LA_LANGUE_BERBERE_EN_AL_ANDALUS_Md_Tilmatine.pdf

Inédite, une pièce de théâtre de Idir Amer :

Idir_Amer_Ay_Afrux_iferelles.pdf

Inédite, Dom Juan de Molière, en langue kabyle :

DOM_JUAN_LE FESTIN_DE_PIERRE_MOLIERE_SI YEHYA_TASEGLULT-S-UDΓAΓ.PDF

 Dictionnaire_Francais_Berbere_Antoine_JORDAN.PDF

Les_Cabiles_et_Boudgie_F.PHARAON_Philippe_libraire_Alger_1835.PDF

Tidmi tamirant, n°2, 1990

Habib-Allah_Mansouri_Inventaire_des_neologismes_amazighs.pdf

Ddem_tabalizt-ik_a_Mu_Kateb_Yacine, version bilingue

Ad lemmdeɣ tamaziɣt  n Hamek : http://www.ayamun.com/adlis-usegmek.pdf

Belkacem Bensedira_Cours de langue kabyle_Adolphe Jourdan_1887

JM_DALLET_LE_VERBE_KABYLE_FDB_1953.pdf

AMAWAL_TUSNAKT_H.SADI_1990.pdf

CHANTS_BERBERES_DE _KABYLIE_Jean_AMROUCHE_CHARLOT_Ed.1947.pdf

OUARGLA_M.JARDON_J.DELHEURE_Tome1_FDB_1971.pdf

OUARGLA_M.JARDON_J.DELHEURE_Tome2_FDB_1971.PDF

 

  

Plus de livres dans notre rubrique  Téléchargement :

http://www.ayamun.com/telechargement.htm

 

 

 

Retour en haut

Numéro 121  Septembre 2022

 

Etude :

 

 

 

Titre du dossier : La récurrence de la structure tripartite dans lungal

 

« Tettḍilli-d, ur d-tkeččem » d’Amar Mezdad

 

 


Introduction

 

La littérature c’est ce que les professeurs et les éditeurs insèrent dans la littérature. Ses frontières se déplacent quelquefois, tout doucement. Toutefois, il est inenvisageable de glisser de son étendue à sa compréhension. La littérature c’est la littérature. (Compagnon Antoine, 1998)

 

Le texte tel qu’il est écrit et l’intention de celui qui l’a écrit, c’est-à-dire, l’auteur, ne conduisent pas à détenir la signification du texte. Se limiter seulement à ces deux critères aboutira à une interprétation insatisfaisante du texte. Et encore, peut-on réellement connaître l’intention de l’auteur (Compagnon Antoine, 1998) ?! Barthes présume que depuis toujours, dès lors quun fait est raconté par voie de l’écriture, celle-ci, commence ; quant à l’auteur, il entre dans sa propre mort1.

 

La fonction d’auteur est caractéristique du mode dexistence, de circulation et de fonctionnement de certains discours à l’intérieur dune société. Parmi les caractères différents qui pourraient être reconnus à la fonction-auteur c’est qu’elle peut donner lieu simultanément à plusieurs ego (FOUCAULT Michel, 1969). C’est l’une des raisons qui fait que l’unité dun texte n’est pas dans son origine mais dans sa destination (le lecteur). (BARTHES Roland, 1968)

 

La littérature parle-t-elle du monde? Certes, le livre sépare le monde de l’écrivain, mais la littérature parle bien de lui.

 

Quant à la force du style, elle résiderait notamment dans ses trois aspects fondamentaux, que lon ne peut ni éviter, ni dépasser. Il permet d’identifier l’auteur, il est une variation formelle sur contenu stable et il est une sélection entre divers « écritures ». (Compagnon Antoine, 1998)

 

L’on a étud ce qu’est le roman, donc il serait inutile de revenir dessus. Toutefois, ce qui est dit plus haut sur la littérature, pourrait aisément s’appliquer sur le roman.

 

Comment analyser alors le dernier roman d’Amar Mezdad ; le romancier -médecin de profession-, né en 1958, que lon ne voit jamais et que l’on ne connait que très peu... Beaucoup expliquent cela par sa modestie. On a étud et même interprété certains de ses poèmes, les plus connus : Yemma tedda afi et Cebent tira2. On a par ailleurs, cité certain de ses écrits dans les chansons, notamment par Zimou3. Ses romans figurent parmi les meilleurs dans la littérature kabylophone et kabyle. Il a écrit :

 

·              Tafunast igujilen, poèmes, 1977 et 1993 ;

·              I d wass, roman, 1990 et 2010 ;

·              Tagrest Urɣu, roman, 2000 ;

·              Tuɣalin, nouvelles, 2003 ;

·              Ass-nni, roman, 2006 ;

·              Tettilli-d, ur d-tkeččem, 2014.

 

Au début de la lecture, le contenu de « tettilli-d, ur d-tkeččem » m’a semb quelque peu nf. En effet, l’histoire relatée en un kabyle vernaculaire, puisant quelquefois dans la néologie, était des plus ordinaires. Petit à petit, en avançant, je commençais à détecter comme une certaine logique. Mon attention a été particulièrement attirée, non pas par le style, mais par la structure du texte et ses deux fonctions mimétique et historique.

 

 

1  BARTHES Roland, « La mort de l’auteur », Le bruissement de la langue, Ed. Seuil 1968, p 63 - 69.

 

2  Mennad, Cebḥent tira : http://www.youtube.com/watch?v=2hCzVGie8A4, consulté le 08/05/2014.

 

3  Zimu, I d wass : http://www.youtube.com/watch?v=c7KCTJlfq4U, consulté le 08/05/2014.


 

 

J’ai alors décidé de consirer ce texte comme un matériau brut ; que lon couvre pour la première fois ; de relever ses principaux composants (ici, des extraits du texte avec leur objet), de les classer et de les réorganiser dune façon à en faire sortir un ensemble cohérent. Du moins, je l’espère !

 

Puisqu’il s’agit dun roman kabylophone et kabyle, je me permets de garder la transcription usuelle des « langues berbères » des noms propres, de quelques expressions et des extraits du livre.

 

Voici donc ce qui ressort de l’analyse du texte :

 

PLAN

 

Introduction

 

I.  Un « ungal », des histoires, des protagonistes et des chrono-topos

 

I.1.   Trois protagonistes principaux sous la voix d’un narrateur, mais pas que

 

1.1.             id

1.2.             Meyan

1.3.             Utudert

 

I.2. Un monde, des temps par trois

 

2.1.  Trois temps dans un aller sans retour

 

a.                   Le départ

b.                  L’incident

c.                   L’arrivée

 

2.2. Trois temps vécus, ancrés dans les souvenirs

a.                   Les années 1980 ou le printemps berbère

b.                  Les années 1990 ou la cennie noire

c.                   Les années 2000 ou le printemps noir

 

2.3.A chaque personnage, son temps

a.                   Le temps de Sɛid ou le passé omnipsent (Megduda)

b.                  Le temps de Meyan ou la réalité du présent (Amsebrid)

c.                   Le temps d’Utudert ou l’avenir en construction (Aberriq)

 

I.3. Trois espaces en une journée

 

3.1.             La ville ou la capitale

3.2.             La route (le lieu de l’incident)

3.3.             Le village ou Iɣil-Uzzal

 

II.  Un texte dans toute sa complexi

 

II. 1. « Un certain goût de l’archive » !

 

1.1.             L’insertion dans une littérature fictive

1.2.             L’usage de l’oraliture

1.3.             L’usage de l’i-documentation

 

II. 2. Des intrigues qui tiennent en haleine


 

 

2.1.            Quelle est la date de ce jour?

2.2.            Que contiennent-elles ?

2.3.            Que veut-il ou que lui arrive-t-il ?

 

III-  Le dessous des écritures…

 

III.1.     Tillin-d, ur d-keččmen

 

1.1.             Le berbère

1.2.             La liberté

1.3.             Le livre

 

III.2. allen-d, kecmen-d

 

2.1.             L’arabe ou le français

2.2.             L’oppression

2.3.             La suspension de lécriture

 

III.3. Nced-itent-id, ad d-kecment

 

3.1.             En travaillant la langue

3.2.             En se libérant…

3.3.             En écrivant…

 

Conclusion

 

 

 

I.                   Un « ungal », des histoires, des protagonistes et des chrono-topos

 

Vers vingt-et-une heures, Meyan reçoit un appel dun ami de longue date Utudert qui lui demande de se rendre, bon g mal gré, à son village.  Le temps de lui demander la  raison de la  visite obligatoire, la communication se coupe

 

Le lendemain avant l’aurore; qui tombe, par hasard, le jour de l’anniversaire du décès de son père ; Meyan, avec une grande flemme, entreprend le voyage avec son ami id qui le met souvent hors de lui, car trop ancré dans le passé.

 

Tout le long du voyage, les deux amis discutent tour à tour. Ils parlent de l’histoire, de la société, de leur ami Utudert, de sa vie très mouvementée et de sa femme qui lui faisait subir des misères. Ils débattent sur la tradition et la moderni tout en se demandant de temps à autre ce que peut bien leur vouloir Utudert ou ce qui lui est peut-être arri

 

En début d’après-midi, il reste que quelques heures avant d’arriver à Iɣil-Uzzal, quand Meyan demande à id de prendre le volant. Le silence prend place, Meyan s’assoupit quelques instants quand tout à coup, un bruit de klaxon le veille et entend id en train de sermonner un certain homme dun âge mûr qui avait failli être renversé. Celui-ci finit par les accompagner. Commencent alors des discussions autour de la société kabyle, des contes, de l’histoire et même de la vie dUtudert qui s’avère être un proche du nouveau compagnon de la route, Bu-Icubaɣ.

 

Ils arrivent au village Iɣil-Uzzal, les deux étrangers sont surpris de ce qu’ils voient et entendent. L’ambiance du village leur donne l’impression qu’il y avait non seulement un décès mais aussi un mariage. Un garçonnet, Aberriq, vient à leur rencontre. Trop perspicace et acerbe pour son âge, il les met dans une situation vraiment inconfortable. Pour s’en échapper, les deux hommes se cachent


 

 

dans une vieille maisonnette où id déclame une étrange histoire qui éveille bien des questionsArrive enfin Utudert, très joyeux de les recevoir, qui les conduit au lieu de lévènement. Ils finissent par savoir, après d’incessantes questions qu’il s’agissait, en réalité, du mariage de leur ami et non pas du décès de sa re, Megduda, qu’ils retrouvent avec joie, encore une fois.

 

I. 1.  Tr oi s pr ot agon i stes p r in ci p au x sou s  l a voi x  d’u n  n ar r ateur ,  mai s p as q u e

 

Dans le texte, le narrateur apparaît comme étant omniscient et impliqué. Par ailleurs, un narrateur secondaire, qui se trouve être l’un des protagonistes principaux, introduit le texte Tettḍilli-d, ur d- tkeččem en utilisant la première personne du singulier.

 

Dans ce qui suit, on verra quelques caractéristiques des trois personnages principaux à travers des propos émis par le narrateur premier ou par eux-mêmes et les personnages se trouvant dans le texte.

 

1.1. Sɛ id

 

-          P07: , anida yeqqen i yebra, . (M4.)

-          P07 :, iteffeẓ awal irennu, yugar tamɣart. (M.)

-          P11: Sɛid, aggway ɛzizen fell-as, mara d-yettawi amek tella tmessi-nn zik-nni, amek i d- teggra tura. (N5.)

 

Sɛid  apparait  ici  comme  étant  quelquun  dobstiné  dans  ses  opinions,  quelquun  de  bavard, quelquun qui aime parler de la socié et de l’histoire.

 

1.2. Me yan

 

-          P08: Ma ikemmel tikli-ya, wagi yiwen wass ad fruɣ yid-s!. (M.)

-          P12: Meyan, netta, tidak-nni n « amalah a zik-nni » mer yettaf ur isell ara akk yes-sent. (N.)

-          P19: Dduqseɣ-d, ccwi kan d nek i yeṭṭfen taẓayert, mer d k i inehhren, ad tt-id-tawiḍ ukessar deg asif. Ur ttafen ara madden acu ara melen deg-neɣ!. (M.)

 

Les extraits de Tettḍilli-d, ur d-tkeččem précités, vèlent un personnage qui fait passer ses intérêts en premier lieu, un personnage qui a une grande confiance en lui-même, un personnage franc et directe.

 

1.3.Utudert

 

-          P17: aqa n wawal d actal, uggad ad nennaɣ da, yerna ulac Utudert i ɣ-iferrun. (S6.)

-          P22: Lemibba n tmurt-a tuɣal-ak d azaglu, terra ddhen-ik yesɣirriw! Tɣummeḍ iṭij s uɣerbal, tettsebbireḍ deg iman-ik…”. (Femme dU7.)

-          P26: Utudert, kra din i d-yeqqar umɣar, teddem-it tmezzuɣt. (N.).

 

Utudert, quant à lui, paraît comme étant un médiateur, comme quelquun qui aime et qui tient à son pays. C’est quelquun qui est très à lécoute.

 

I.2. Un monde, des temps par trois

 

2.1.      Trois temps dans un aller sans retour

 

 

4  Meẓyan

5  Le narrateur

6  Sɛid

7  Utudert


 

 

L’histoire racontée se passe en une seule journée. Il s’agit dun voyage. Seulement, dans celui-ci, y a trois temps : le départ, le temps d’un incident et l’arrivée.

 

a.                   Le départ

 

-          P07 :  Berneɣ  tasarut,  amutur  yeggeḥge,  syin  yezher.  Newwi  abrid  usammer,  metwal Tamurt. (M.)

-          P08: [] akka werɛad tafrara, inig-a ur yebna fell-as []. (N.)

 

b.                   L’ i nc i dent

 

-          P110 : Iṭij yeffel-d agemma, nnig tewririn, la d-yettazzal ɣer tegwa. (N.)

-          P116: Tbedd tkerrust. (N.)

 

c.                    L’ ar ri v ée

 

-          P129 : Mi wwen ɣer unnar, imi n taddart, tbedd tkerrust []. (N.)

 

2.2.      Trois temps vécus, ancrés dans les souvenirs

 

Dans le texte Tettḍilli-d, ur d-tkeččem, trois temps reviennent dans les souvenirs des personnages principaux. Ces temps ne sont pas sans lien avec la réali kabyle. En effet, chaque temps correspond un évènement majeur qu’a connu la Kabylie depuis les années 1980. Encore une fois, des extraits nous renvoient sans risque de confusion à ces évènements.

 

a.                   Les années 1980 ou le printemps berre

 

-          P48: Llan wid yekkan lebus. (Dr Legziri)

-          P48: Llan gar-awen wid yuran isefra, tidlisin, sulin tasekla. (U.)

 

b.                  Les années 1990 ou la décennie noire

 

-          P48: Llan wid i wumi qeben tudert, mmuten s rras, di lgirra umar. (Dr Legziri)

 

c.                   Les années 2000 ou le printemps noir

 

-          P07: Wid tewwi tberkant…. (S.)

-          P11: Imeddukal-nneɣ msakit d lmeggtin uqbel lawan (S.)

-          P22: Di tefsut tamcumt, ass n 29 di yebrir i ten-izenned uǧadarmi, . (N.)

 

2.3.      A chaque personnage, son temps

 

Sɛid, Meyan et Utudert, représentent chacun, de par leur façon dêtre et de penser, un temps : passé, présent ou avenir. Trois autres personnages ; apparaissant notamment à partir de l’incident survenu au cours du voyage ; représentent la droite parallèle à celle des trois amis et temps.

 

a.                   Le temps de id ou le pas omniprésent (Megduda)

 

-          P07: afara, ma ulac lsas, ad imil, lsas-ines d anecfu!. (S.)

-          P07: “…, d Sɛid i yi-izzuɣren,nur-d iekwan. (M. de S.)

-          P11: Dadda-k Sɛid, yal awal s lmizan-is. (S.)

 

b.                  Le temps de Me yan ou la réalité du présent (Amsebrid)


 

 

 

-          P07: Ilaq ad neddu d ufara!. (M.)

-          P07: Tikkwal mer ad afeɣ ad t-ɣeẓẓeɣ. (M. de S.)

-          P16: Mer am zik, assa mačči di tumubil ara teserse timeccacin-ik, 2 n 3 sswayeɛ, ad d- tawiḍ amecwar si tmanaɣt ɣer Tmurt. (M. à S.)

 

d.           Le temps  dUtudert ou l ’aveni r  en c onstr ucti on  (Aberriq)

 

Le troisième chapitre lui est consacré.

 

I.3. Trois espaces en une journée

 

3.1.             La ville ou la capitale

 

-          P08 : La yi-d-yettuɣu : « D lawan ! » Yesaki-d akk iǧiranen. (M.)

-          P10: Tura cwi ad ffɣen seg ubrid uzaɣar, ad awin win n udrar, agemmaḍ-nsen d tiwririn. (N.)

 

3.2.              La r oute  ( l e li eu de l i nci dent )

 

-          P116: Tbedd tkerrust, d amsebrid i d-igezmen abrid, nniqal tegla yes-s. (N.)

 

3.3.             Le village ou Iɣil-Uzzal

 

-          P152: Kecmen imi n taddart. (N.)

-

 

II.  Un texte dans toute sa complexi

 

II. 1. « Un  certai n go û t de l ’a rch ive  » !

 

Il s’agit ici de l’intertextualité qui prend plusieurs formes. Apparaissent dans Tettḍilli-d, ur d- tkeččem des textes écrits par certains personnages, des textes de la littérature orale et même des textes puisés du seau internet. Le sujet des ces textes ont un lien étroit avec la société kabyle et la réali tout court.

 

1.1.              L’ i ns er ti on dans une littérature fictive

 

-          P37/40: Atan wayen yejre Utudert []. P40: Ifukk wayen yejre Utudert ɣef ussan-nni. (N.)

-          P61: Atan wayen yesers deg uḍris Dda-Ferḥat ɣef asmi yemlal d terbaɛt-nsen : P62/66 : Tarbaɛt, tarusi tamenzut ; P69/73 : Tarbaɛt, tarusi tis snat ; P85/88 : Tarbaɛt, tarusi tis kra.

-          P90 : Atan wayen yellan deg uris : P90/94. (N.)

 

1.2.              L’ us ag e de l ’orali tur e

 

-          P25: Yiwen wass i tkeḥḥel tyazi yeddem-itt ufalku. (Père dU.)

-          P29: Ayug yeɛqel gma-s, win d netta d yetmeḥḥen!”. (N.)

-          P40: Ljeryeqqaz iellu, yir awal yeqqaz irennu . (Ecrit d’U.)

 

1.3.              L’ usage de l i -documentation

 

-          P34: Mi d-yekcem s axxam, yessaɣ aselkim, yekcem ɣer Google. Inuda Abinus. Asebtar yettak-it i wayeḍ, armi d-yufa ziɣ d isem n Ṭerk. (N.)


 

 

-          P59: Yekcem ɣer Google. Inuda isem Brünhild. [].Syin, yemekta-d les encyclopédies yellan deg uẓetta n Internet. (N.) P59/60 : reprise du texte trouvé sur Brünhild.

-          P120 : Ihi, tagi n uɣyul yeɣlin ɣer wanu, kkseɣ-tt-id deg Internet. P121/123. (Amsebrid / Bu Icubaɣ)

 

 I I . 2.  Des i ntr i gu es q ui  tien n en t  en h al ei n e

 

3                    Trois questions principales sont a priori posées à la lecture de Tettḍilli-d, ur d-tkčem. Ces questions servent d’intrigues qui poussent le lecteur à vouloir continuer la lecture du livre afin de satisfaire sa curiosité.

 

2.1.             Quelle est la date de ce jour ?

 

Le texte lui-même tarde à révéler la date ou même lannée du voyage. Seulement, petit à petit, les choses s’éclaircissent. En effet, des indices sont donnés au fil du texte jusqu’à révéler la date.

 

 

-          P17: Ula d tura uɣalen-d iqeṭṭaɛen, yerna mačči d taxriṭ-ik, d tudert-ik ara ak-qebḍen”. (S.)

-          P18: , ddem-d kan di tekwaṭ-nni tasarut USB ččur-tt-id llina s tuɣac n Lwennas. (M.)

-          P18: Ad t-yaca d ccab-nni ikecmen lebs8  ilindi ɣef taluft n wuzuf9, n winna i yerẓan

anzaren-is i tmettut-is. Deg sin yid-sen ad ten-id-ẓẓɛen si Fransa, akka i   t-ɣriɣ deg MSN, aggur-agi yezrin. (M.)

 

2.2.             Que contiennent-elles ?

 

-          P157 : Tessneḍ tinna n usergel ukufi, neɣ ma ur tt-tessine ara, ma yehwa-yak, ad ak-tt-id- awiɣ. (S.)

-          P162: yufa daɣen, ddaw iniɣman, [], deg-s isura n twiztin. (S.)

-          P207 (dernière page): Acu-tent twiztin-a iɣef theddreakka ? . (M.)

 

2.3.             Que veut-il ou que lui arrive-t-il ?

 

L’intrigue principale du texte est celle qui concerne Utudert. Le voyage s’effectue à sa demande. Seulement, il nen donne pas la raison. Ce nest que vers la fin du livre quest révélé ce qui est arrivé à cet ami de Sɛid et de Meyan.

 

-          P07: Rniɣ Utudert yeɣra-iyi-d di tilifun: azekka, lmut tudert, ilaq ad d-tawem taddart ! Mi s-iniɣ acu sseba, ur iyi-d-yerra ara, ha yegzem neɣ ha d tinelli i ulac dihin ɣur-s. (M.)

-          P29: Amar d yemma-s i ikemmlen. Ilindi tekcem sbita armi i s-rnan idammen. (M.)

-          P163: Acu-tt taddart-agi? Deg-s tamelt, deg-s derbuka!” (M. ou S.)

 

III-  Le dessous des écritures

 

III.1. T illin-d, ur d-keččmen

 

4                    Le titre du libre est une énigme. Elle a été citée trois fois dans le texte, souvent, en guise de réponse à des questions posées par lun ou l’autre des personnages ou comme une sorte de pensée traversant lesprit de lun des personnages.

 

8Le Monde, Cheb Mami condam à cinq ans de prison pour tentative d’avortement for : http://www.lemonde.fr/societe/article/2009/07/03/cheb-mami-condamne-a-cinq-ans-de-prison- ferme_1214946_3224.html, consulté le 08/05/2014.

9 TF1 News, La star algérienne du raï Cheb Mami sort de prison: http://lci.tf1.fr/france/faits-divers/2011-03/la-

star-algerienne-du-rai-cheb-mami-sort-de-prison-6327644.html, consulté le 08/05/2014.


 

 

1.1.             Le berre

 

-          P23: Bɣan ad salin tarbaɛt nniḍen umezgun, ad xedmen am zik ɣef tmeslayt… Netta ayen i k- yeǧǧan yeǧǧa-k, ɣas tettazzaleḍ deffir-s. (N.)

-          P45: Ihi i tmaziɣt-nni tetteddu kra si tama-nwen, n anida tufeg i ters?”   (Dr Legziri) _ Tettḍilli-d, ur d-tkeččem. (U.)

 

1.2.             La liber

-          P128 : Tilelli, wicfan aya, tettḍilli-d ur d-tkeččem ! Akken daɣ tawant. (Probablement S.)

 

1.3.             Le livre

-          P135 : Tadlist-agi-inek am uqermud, tettḍilli-d, ur d-tkeččem ! . (Probablement M.)

 

III.2. allen-d, kecmen-d

 

5                    Ici, la femme d’Utudert, de par sa nature, incarne l’image d’une société niant sa langue et son histoire, dun pouvoir despotique, empêchant l’expression artistique et culturelle. Elle est, en quelque sorte, ce qui empêche la mise en œuvre des trois objets cités plus haut, à savoir : le berbère, la liberté et le livre.

 

2.1.              L’ ar abe ou le français

 

-          P23 : Yuɣ yiwet tzayrit. (N.)

-          P37: Mara s-d-tlaɣi sstut-nni n yemma-s di tilifun, ad as-teqqar: []” tikkwal s teqbaylit, tikkwal s teɛrabt, tikkwal s fransist. Sut tura ggtent fell-asent tmeslayin, ahat degmi lmeɛqul ixuḍ!. (Ecrit d’U.)

-          P37: Nniɣ-as : « I Mumu, ma ccwi? » Terra-yi-d : « Ckun Mumuḥ ? Hna makac Mumuḥ ! » .

(Ecrit d’U.)

 

2.2.              L’ oppr es si on

 

-          P10: Axxi tinna i s-yeseṛwan akessar d usawen. (M.)

-          P23: Segmi i tt-id-yewwi, terra-yas luḍa d asawen. (N.)

-          P24: Tessen amek tekkat! Akken i s-tenna, ad yini ih. (N.)

 

2.3.             La suspension de l ’écr i tur e

 

-          P157: Saramen ad d-suffɣen tadlist, acu aseggas yettak-itt i wayeḍ. (S.) - Ur ihenna ara meskin. Zik d tasertit, yuɣal yemlal d llaa-nni, tegzem-as ifadden”. (M.)

 

III.3. Nced-itent-id, ad d-kecment

 

Lungal Tettḍilli-d, ur d-tkčem” met en scène un homme, Utudert, qui travaille dans le sens de la sauvegarde de la langue et de la culture, de sa libération et de l’écriture en kabyle et sur la société kabyle.

 

5.1.              En t r av ai ll ant l a l ang ue

 

-          P35: Semmaɣ-as am Leqbayel, akken ad d-yeff d bu yiseɣ, d aḥlayli”. (U.)

 

5.2.              En s e li r ant

 

-          P37: senseɣ aportable-inu, ad d-agmeɣ lehna meqqar. (dans l’écrit d’U.)


 

 

-          P60 : Yesmuqel tabewwaṭ, yaf sin yiznen, ielli ulac-iten. Yiwen sɣur Brünhild, icegg-it ɣer tqecwalt. ifukk uɣrum yid-s, uggaɣ tɣil rad yettkemmil!. (N. – U.)

-          P68: Yir meṭṭu, axir beṭṭu!. (U.)

 

5.3.              En éc ri v ant…

 

-          P37: Atan wayen yejreUtudert ɣef ass-nni. (N.)

-          P67/68: [] ameslay d yemma-s yettarra-t-id ɣer leɛqel-is. Da, yesemlal-d s tira ayen akk i s- teqqar, ddurt deffir taye. (U.)

-          P207: Tadlist-nni yettaru wicfan aya? Ad as-nini ad as-isemmi meqqar Tettilli-d (M.)

Wayeḍ igzem-as, ikemmel: - … ur d-tkčem! . (S.)

 

Conclusion

 

L’ungal Tettḍilli-d, ur d-tkčem” dAmar Mezdad prend la forme dun puzzle auquel il manque une pièce. Les pièces de ce puzzle sont les différents indices, dispatchés, mais bien distincts dans le texte et qui sont reconstruits dans ce dossier sous formes d’ensembles, de manière à en dégager la structure ou devrais-je dire, les structures. Ce texte est présen comme une structure dans laquelle s’insèrent plusieurs structures tripartites.

 

L’énigme qu’est Tettḍilli-d, ur d-tkeččem” pourrait être aisément appliquée à la pièce manquante. Effectivement, on entrevoit cette pièce mais n’entre pas. Cette pièce manquante (le grand point d’interrogation dans le tableau), on la découvre par la lecture verticale et horizontale du tableau. Elle apparait comme une sorte de proposition de troisième volution kabyle. Une volution qui transcende les deux premières car cette fois-ci, elle se mettrait en pratique par lécriture. Lécriture cest la mémoire, cest la sauvegarde, cest lavane Ne dit-on pas que les livres sont les monuments les plus durables ?

 

Temps

Les

personnages principaux (dès              le

départ)

La voie

Les lieux

Les     personnages

secondaires partir de l’accident à larrivée)

Les        années

marquant      la Kabylie

Tettilli-

d,   ur   d- tkeččem

Pas

Sɛid        (aime

l’histoire,

aime           en

parler, aime la société traditionnelle, nostalgique)

Le  départ  (la

crainte, l’effort,                     le travail malgré l’épuisement ou la flemme)

La   ville   (le

changement, l’altération)

Megduda     (vieille

dame, conservation de la langue   et   de   la culture kabyle)

1980 (se battre

pour la langue et la culture reconnaissance identitaire)

Le

berbère

Présent

Meẓyan (aime

la  modernité, aime             la

science,  aime

la             ville,

réaliste)

La           route

(l’évitement, la confrontation, l’acceptation)

La  route  (le

corollaire)

Amsebrid

(l’accident, le choc et l’accompagnement dans    la     voiture rappellent               le présent)

2000 (se battre

pour la liberté)

La liberté

Avenir

Utudert (aime

la langue et la culture kabyle, travaille  pour leur sauvegarde par        l’écrit,

Larrivée     (la

belle découverte, la     fête,        le soulagement)

Le village (la

source, la richesse de la culture et de langue)

Aberriq     (garçon,

perspicace, éveillé, dynamique, parle le                  kabyle,

représente           la

postérité)

 

 

(?)

Lécriture

 

 

 

 

 

 

 

Références bibliographiques :

 

1.        COMPAGNON Antoine, Le démon de la théorie : Littérature et sens commun, Ed. Seuil, Paris, 1998, 338 p.

2.        MEZDAD Amar, Tettilli-d, ur d-tkeččem, Ayamun, Algérie, 2014, 210 p.

 

Article et compte rendu :

 

3.        BARTHES Roland, « La mort de l’auteur », Le bruissement de la langue, Ed. Seuil 1968, p 63 - 69.

4.        FOUCAULT Michel, « Quest-ce qu’un auteur ? », Compte rendu de la conrence de la société française de philosophie, 22 février 1969, p 3 - 32. Conférence publiée dans le Bulletin de S.F.P., juillet-septembre 1969.

 

Sitographie :

 

5.        Le  Monde,  Cheb  Mami  condamné  à  cinq  ans  de  prison  pour  tentative  d’avortement  forcé : http://www.lemonde.fr/societe/article/2009/07/03/cheb-mami-condamne-a-cinq-ans-de-prison- ferme_1214946_3224.html, consulté le 08/05/2014.

6.        Mennad, Cebḥent tira : http://www.youtube.com/watch?v=2hCzVGie8A4, consulté le 08/05/2014

7.        TF1 News, La star algérienne du raï Cheb Mami sort de prison: http://lci.tf1.fr/france/faits- divers/2011-03/la-star-algerienne-du-rai-cheb-mami-sort-de-prison-6327644.html,                                                                                        consulté le 08/05/2014.

8.        Zimu, I d wass : http://www.youtube.com/watch?v=c7KCTJlfq4U, consulté le 08/05/2014.

 

 

Retour en haut

Numéro 121  Septembre 2022       

 

Tifert n tɣuri :

Taɣuri n “ Tuţya neɣ Aɣyul n wureɣ

n Afulay n Madawruc, asuɣel n Djamal Saadi,

 

Sɣur Fafa Taqbaylit

Fafa Taqbaylit

 

 

Afulay n Madawruc / Apulée de Madaure , d yiwen n umaziɣ iddren di tallit n udabu n Rruman, yura ayendin n yidlisen s Tlatinit d tegrikit , win mucaɛen d ungal-is iwumi isemma : " Tuttya / metamorphoses neɣ Aɣyul n wuraɣ ".

 

Ass-a, ad-awen-d awiɣ amaynut i d-yewwi Mass Djamel Saadi isuɣɣlen ungal-a ɣer teqabylit .

Nekk I t-yeɣran ad mmeslayeɣ fell-as, i wakken ad tnadim fell-as, imi yuklal asemɣer d leqder.

Taɣuri n wungal-a , tewwi-yi ɣer yiwet n tallit ibeɛden fell-aɣ, yiwet n tallit i d-iskanayen amek i tga tmetti n yimir.

 

Taɣuri n wungal-a diɣ, d tukksa n lxiq s uɣenja n zzhu d unecraḥ d tayri d waṭas n teḍsa. D inig ɣezzifen yeččuren d tidyanin n tgezzanin sut iḥeckulen d tmucuha ɣef Ibabayen Ilatiniyen yesɛan di tallit-nni lhiba meqqren deg wallaɣen n yimdanen, daymi, ittuḥettem fell-asen ad ten-smeɣren s tfaskiwin d tejmilin d tmezgunin aya d asfel i wussan n sser d liser ara ten-id-iqablen.

 

Awadem agejdan deg wungal-a, d Lukyus/ Licius, d yiwen Uristukrat fayeg ɛeddant tedyanin icuban leɛjeb. Send-akin segmi d-terra tmeɛcuqt-is taseḥḥart Futis / Phutis, d asnus neɣ d aɣyul yerna mačči s temɛamda,netta di lbal-is ad-terr d itbir nettat teɣleḍ di leḥsab-is yuɣal d aɣyul...

 

Akken Lukyus ad yuɣal d amdan am zik-is, issefk ad yečč iferrawen n lweṛd; ihi, deg wakken yeṛwa lmerta, yal tikkelt ara iqerreb ɣer yiger n tuččit, ittas-d wayen yugaren aya, netta fell-as d tagnit i wakken ad aɣ-d-iḥku timucuha ɣef yibabayen d tgennawin akk d takna mm iḥeckulen.

 

Ungal yecbeḥ ayendin, tameslayt d timserreḥt d tin n yal ass xas llan wawalen imaynuten yerra ilmend usefhem n tsuɣilt , asaru ɣezzif , tidyanin ttemseḍfarent ta deffir tayeḍ, yessuli-t akken ssalayent tlawin azeṭṭa, yal ustu yedda d gam-s, mi tkecmeḍ deg-s ur s-tetteriḥeḍ ara alamma ifukk .

Tanemmirt i Djamel Saadi ɣef leqdicat-is awennɛan ilmend n teqbaylit.

 

Sɣur Fafa Taqbaylit

Retour en haut

Numéro 121  Septembre 2022       

Le poème : 

Taqbaylit

 

Asefru n Zeǧiga Belaidi

Kkreɣ-d tafejrit

Nek yurja wass d aɣezfan

Ad rewleɣ ɣer targit

Ad yifsus wul bu wurfan

Ay cebḥent tirga

 D tignawt iṛuccen s yetran

 Targit n tirga

  A zman fek-as-d amekkan

 

                     Afus di tessirt

                     Iɣuṛaf ara shiwriren

                     Aqarruy icax

                     D asirem i d t-id-isamen

                     Ay zeynent tirga

                     D lxetyaṛ deg ɛeqqayen

                     Targit n tirga

                     A zman sels-as-d afriwen

 

Refdeɣ taɣarbalt

Ḥellaɣ-tt-id ger ifassen

 Ara fetleɣ tirga

 A yul ɣleb aqṛaḥen

 Ay ẓident tirga

 D seksu n yirden mellulen

 Targit n tirga

  A zman wa a tt-id yemmuqlen

 

                      Ssenduyeɣ tirga

                      S texcact ger ifassen

                      S ucewwiq d cna

                      Ttnefsusin yemraren

                      Ay ẓident tirga

                      D tawaract id yufraren

                      Targit n tirga

                      A zman w ad tt-id-yemlilen

 

Ara leqdeɣ tazart

Aɛeqqa deffir wayeḍ

Ara ttarguɣ tifrat

Di tebḥatt n bu xaṛweḍ

Ay ẓident tirga

Ay ẓident tirga

D taɣanimt-nni tfarneḍ

Targit n tirga

A zzman wis m ad tessiweḍ

 

                    S tseṭṭa n tliggit

                    Di leḥyuḍ ttjeggireɣ

                    Ttarguɣ ticṛaḍ

                    Swayes ara ten cebḥeɣ

                    Ay ẓident tirga

                    D dduḥ n wayen ḥulfeɣ

                    Targit n tirga

                    A zman m ad tt-id-mlileɣ

 

Ara bennuɣ tirga

S talaxt d udi yeṣfan

Garreɣ-tent suɣud

Akken ad qdent dayen kan

Zeynent s tecṛaḍ

 Id yeqqaṛen aǧuǧǧeg n wussan

Targit n tirga

A zzman fars-as-d amekkan

 

                    Refdeɣ-d ulman

                    Am dfel d imellalen

                    Rniɣ-d taṛuka

                    Ḥellaɣ-tt-id ger ifassen

                    Ara zeṭṭeɣ tirga

                    D asaru yettṛeqriqen

                    Targit n tirga

                    A zzman ger-as-d iɣallen

 

Cuddeɣ taragla

Sbeddeɣ ifeggagen

Ara zeṭṭeɣ tirga

S wulman n izamaren

D ttislit n wenẓar

Ay cebḥent s yiniten

Targit n tirga

A zman w ad tt-id-yessiwḍen

 

                    Dayen yelḥa yiḍ

                    Amdan ḥaṛṛen-t yemnaren

                    Ad fsiɣ agus

                    Ṭsen waman d yesɣaren

                    Ad arguɣ tirga

                     Tid n ma medlent wallen

                     Targit n tirga

                     A zman ṭṭef-as-d imnayen

 

Zeǧiga Belaidi  Berdjane, 2014

 

 

                             

                                                          

 

 

                           

 

 

Retour en haut

Numéro 121  Septembre 2022       

 


LES RUBRIQUES :

 

ACCUEIL         INDEX  GENERAL     NUMEROS PARUS

LIBRAIRIE      TELECHARGEMENT  SITES FAVORIS

 

             

Retour en haut

Adresse de messagerie électronique :  ayamun@Hotmail.com

Adresse Web : http://www.ayamun.com/

 

Retour en haut

 

tanemmirt, i kra iuren « ayamun, cyber-tasγunt n tsekla tamaziɣt » akked wid i d-yefkan afus.

ⵜⴰⵏⴻⵎⵎⵉⵔⵜ, ⵉ ⴽⵔⴰ ⵉⵥⵓⵔⴻⵏ “ⴰⵢⴰⵎⵓⵏ, ⵛⵢⴱⴻⵔ-ⵔⴰⵙⵖⵓⵏⵜ ⵏ ⵜⵙⴻⴽⵍⴰ ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ” ⴰⴽⴽⴻⴷ ⵡⵉⴷ ⵉ  ⴷ-ⵢⴻⴼⴽⴰ, ⴰⴼⵓⵙ.

 

Retour à Bienvenue

@Copyright  ayamun 2000


Dernière révision :
  25/11/2022               vendredi 25 novembre 2022

 

 

 



[1] Awerrab :  méticuleux, minutieux

[2] Silem : contempler

[3] Adɣas : méfiance

[4] Uzzif : faible

[5] Tarbraţ ; épître, lettre

[6] Ur neţwaṣarex : inimitable

[7] Ns-azul : bonsoir

[8] Rravul : rapport administratif, compte rendu plus ou moins officiel

[9] Amelsi : innocent, inoffensif

[10] Mri : tourmenté, troublé [être]

[11] agezdef : vanité

[12] Tasniklit, tihdi : éthique

[13] Anilaw : réaliste

[14] Tasfeldit : audience

[15] Tufawt : auréole, halo

[16] Agettil : bûcher

[17] Sguz : croiser

[18] Aqusis : public [nm]

[19] Maylellif : abîme

[20] ikkeḍ : horreur

[21] Alkan : conviction

[22] Mun : accompagner

[23] Tawada : départ

[24] Tajdart : cabane

[25] taḍwist : petit pot

[26] Sedsel : imprimer

[27] Taseɣlawit : enchère