23 ème année
Tidlisin nniḍen : http://www.ayamun.com/telechargement.htm Inasiwen
(claviers) : 1_ Anasiw
azegrar : Clavier complet, deg-s ţ,Ţ, v, o, p ; deg-s taggaɣt (ḋ, ġ,
k̇, ṫ)
2_ Anasiw_n_mass_Sliman_Amiri : clavier complet, deg-s ţ,Ţ, v, o, p |
|
|
Prénoms algériens authentiques (mis à jour et augmenté)
4°) Tidlisin nniḍen, en PDF : Tameddurt_n_Galilei_Bertold_Brecht_ASUΓEL.pdf
5°)
Etude :
La récurrence de la structure tripartite dans l’ungal « Tettḍilli-d,
ur d-tkeččem » d’Amar Mezdad par Fetta_BLANCO
Tameddurt n
Galilei n Bertold Brecht
Tukkist
(Isuyas 14_15)
Asuɣel
sɣur Σ.Mezdad
2006
d 2021
ASAYES
14
1633-1642.
Galileo Galilei yezdeɣ axxam deg
umazir iqerben ɣer Firenze, d ameḥbus uḥeṭem alamma
yemmut. Inan n Galileo.
Si 1633
Ar 1642
Galileo Galilei d ameḥbus n Taklisya alamma
yemmut.
Taxxamt meqqret, deg-s ṭabla,
attag uɣeggad abrurag n lqaεa. Galilei, tura dayen d amɣar, cwiṭ
ad yeḋerɣel maḍi, yesalay tirmit d tawerrabt[1] s tqennuẓt n wesɣar
d tmizabt n wesɣar daɣen, teɣunneǧ. Di tesqift, arahib
yeqqim, yeţεassa. Aṭenṭen di tewwurt. Arahib-nni
yeldi-ţ. Ad d-yekcem ufellaḥ yewwi-d sin iwezziwen nnecwen. Virginia
ad d-teffeɣ si tkuzint. Tura di leεmer-is azal [2]n
40 ʼiseggasen.
AFELLAḤ. Nnan-iyi-d ad awen-d awiɣ lamana.
VIRGINIA. Anwa akka i ʼk-ten-id yefkan.
Ur weṣsaɣ ara ɣef ʼiwezziwen. Yeffeɣ.
Virginia tesilim deg ʼiwezziwen,
tbat. Arahib teddem-as-ten seg ʼifassen, yeţḥekkiṛ
deg-sen s wedɣas[3]. Syin, idekket, yerra-yas-ten,
tεelleq-iten seg uεenqiq, tewwi-ten i Galilei yellan deg wexxam
wessiεen.
VIRGINIA. Iεedda-d yiwen d abrid-is,
tefka-yi-d tarzeft.
GALILEO. D acu-ţ terzeft-a ?
VIRGINIA. Ur ţ-id-teεqileḍ
ara ?
GALILEO. Aha°. Yuẓa. D iwezziwen. Yedda-d dinna kra n ʼisem yid-sen ?
VIRGINIA. Aha°, ulac.
GALILEI yeddem-as-d seg ʼifassen
yiwen uwezziw. Ẓzay. Zemreɣ ahat
ad rnuɣ ad ččeɣ kra.
VIRGINIA.
Amek akka telluẓeḍ daɣen, yak tura kan i
teččiḍ imensi. I
wallen-ik, d acu daɣen i tent-yuɣen ? Iwezziwen, ilaq ad ten-id-twaliḍ si ṭabla-nni.
GALILEI. Yesulles wanida akken teqqimeḍ.
VIRGINIA. D tafat wanida qqimeɣ, ur
yesulles ara.
Tewwi yid-s iwezziwen-nni.
GALILEI. Rnu-yasen cciḥ akked tiḍfutin.
VIRGINIA, i urahib. Ilaq ad tlaɣim i weḍbib n wallen. Baba,
si ṭabla, ur d-iwala ara iwezziwen-a.
ARAHIB. Ilaq ad iyi-d-yefk ttesriḥ,
mass Karpula. Yuɣal ɣer tira-ines s ufus-is ?
VIRGINIA. Aha°. D nekk iwumi i d-yezubut
tadlist-ines. Dayen twalaḍ. Tisebtar 131 d 132 ɣur-wen i llant,
yerna d tidak i d tineggura.
ARAHIB. D uccen acaraf.
VIRGINIA. Ur d-irevveg kra ur nedda ara deg
usuneḍ-nwen. Asterǧeε-ines imugg-it seg ʼul.
Ţqaraεeɣ-t. Tmudd-as
iwezziwen-nni. In’asen di tkuzint ad as-d-skenfen tasa ad as-rnun taḍfuţ
d tebṣelt. Tuɣal-d ɣer
texxamt-nni wessiεen. Tura ad d-nuɣal alamma d allen-nni, ad nesers taqennuẓt-nni wesɣar, ad
nezubet kra n cwiṭ si
tebraţ-nni n ddurt i umuṭran flayen.
GALILEI. Ḥulfaɣ i iman-iw ulwaɣ.
Γer-iyi-d kan n Huraṣ.
VIRGINIA. Ddurt-nni yezrin kan, mass Karpula
i ʼɣ-ixeddmen lxir,
mačči ddeqs aya yuzen-aɣ-d tizegzewt, yenna-yi-d mara iẓer
amuṭran ameqqran winna yeţales-as-d, yebɣa ad iẓer ṛray-ik ɣef ʼisteqsiyen d tenfalin i ʼk-d-yeţazen.
GALILEI. Anida akken sawḍeɣ ?
VIRGINIA. Taseddart tis 4 : Ma d tamuɣli
n Taklisya timɣeddes ɣer werway i d-yeḍran deg ubaddar n
Tevnizt, mtawaɣ nezzeh d wayen yexdem umaxter Spoletti deg ʼixeddamen
n wemrar i d-yekkren...
GALILEO. Ih. Yenti azubet... Mtawaɣ nezzeh d wayen yexdem umaxter Spoletti
deg ʼixeddamen n wemrar i d-yekkren, yif ma nfreq-asen aḥlaw i wudem
n Rebbi d teddyanit ma nerna-yasen deg
uxelleṣ n ʼimraren i lbaburat d nnaqusat. Yeţusemma d ayen ireẓnen,
d liman ara sen-nreṣsi deg ʼulawen mačči d aqrumeḍ ... Imceggeε Paulus yeqqar : « Tin n
Rebbi mačči d aḍeggeε. » D acu ar d-tiniḍ ?
VIRGINIA. D ayen yefulkin, a baba.
GALILEO. Ur twalaḍ ara ma yella win
izemren ad iwali deg-s aεekki ?
VIRGINIA. Aha°. Amuṭran ad yebrasem
nezzeh. Iḥemmel ayen yesisgilen
timsal.
GALILEO. Ihi, ad ḍefreɣ tamuɣli-m.
D acu akken i d-yernan ?
VIRGINIA. D inzi yefulkin : « Mara uzzifeɣ[4],
imiren i ţizmireɣ. »
GALILEO. Ihi, ula i d-nernu.
VIRGINIA.
Akken twalaḍ kečč.
GALILEO. D acu nniḍen daɣen ?
VIRGINIA. « Akken ad tegzum aḥemmel n
Σisa yif ayen yellan d tamussni.
» D ayen yenna Paulus di tebraţ-ines
i Ephesiens, III, 19.
GALILEO. Ad snemmreɣ s telqay TiFuzya-nwen i tenfalit-a i d-nekkes si
Tebraţ[5] yura
Paulus i Ephesiens. Mi ḥulfaɣ ţwaneǧεeɣ akka,
ufiɣ dayen aya ara d-iḍefren deg tedlist-nneɣ ur neţwaṣarex[6]
Imitatio, Aṣarex – yebra-yas-d deg
uqerru-s kan : « Win iwumi yesawal wawal amaɣlal ad nnefsusin fell-as
aṭas n ʼisteqsiyen. » Wissen
ma zemreɣ ad d-sedduɣ da taluft ideg lliɣ ? Alummu yezga fell-i
imi i d-suffɣeɣ tadlist ɣef ʼigerbuzen yellan deg ʼigenwan
yerna s tmeslayt ţmeslayen medden di leswaq. Imiren ur d-ġemmneɣ
ara ad d-serseɣ neɣ ad sbeɣseɣ tira n tedlisin ɣef ʼisental
yugaren aya, am tasnakuct, s tmeslayt n wid yeznuzuyen ayen yellan d lmaqarun
kan. Tifukal i d-ufan wid yebɣan taẓallit
s tlatinit d wa : talatinit tezdeɣ akk amaḍal, imi wid yeţẓallan
anida ma llan mgadan akken sellen i tẓallit ; ɣur-i yella wanida ccḍen, yak at tqecmaεt, ssnen i usuget d
uceεnen, qqaren ulac aɣref igezzun ayen yellan di tira. Ih, ad bruɣ
i gezzu iseglen di tɣawsiwin timɣeddsin. Talatinit swayes xeṭben
di tmezgida teţḥarab ɣef tiḍeţ tameɣlalt akken
ur ţ-gezzun wid ur neɣra, acu, teţarra-d laman ma
yeţmeslay-iţ uġurram i d-yekkren deg weɣref akken i
ţ-ţmeslayen medden. Aha°, aya
yakk jreḍ-it.
VIRGINIA. Ayen i d-tenniḍ akk ad t-jerḍeɣ
?
GALILEO. Jreḍ ayen i d-iḍefren
wid yeznuzuyen ayen yellan d lmaqarun kan.
Astebṭeb di tewwurt. Virgina
terra ɣer tesqift. Arahib ad d-yeldi. Ad d-yekcem Andrea Sarti. Tura d
argaz alemmas.
ANDREA. Ns-azul[7]. Cwiṭ ad ǧǧeɣ
Ṭelyan ad inigeɣ ɣer Holland, dinna ad ţ-rreɣ meqqar
i tussna, weṣsan-iyi-d ad d-kkeɣ sya ad t-ẓreɣ, akken ad
aruɣ rravul[8]
fell-as.
VIRGINIA. Ur ẓriɣ ara ma ad yebɣu
ad k-iẓer. Werǧin i d-tεeddaḍ ɣer da.
ANDREA. In’as kan.
GALILEI, yeεqel awal-is.
Yeqqim, yeqqejmeṛ. Tuɣal-d ɣur-s Virginia.
GALILEO. D Andrea ?
VIRGINIA. Ih, d neţa. Ma tebɣiḍ,
tura kan ad t-rreɣ sya.
GALILEO. Yesusem kra, syin. In’as ad d-yekcem.
Virginia ad d-tesekcem Andrea.
VIRGINIA, i urahib. Ur ţaggad, d imelsi[9] kan,
[ur yeţebbi, ur yeţkerric]. Zik d aselmad-is. Tura yeffeɣ-as-d d
acengu.
GALILEO. Eǧǧ-iyi kan iman-iw
yid-s, a Virginia.
VIRGINIA. Bɣiɣ ad ẓreɣ
d acu ara d-yini. Teqqim.
ANDREA, s wawal semmḍen. Amek akka telliḍ ?
GALILEO. Qerreb-d. Acu akka txeddmeḍ
? Mmeslay-yi-d kan ɣef umahel-inek. Sliɣ telhiḍ tura d tussna n
waman.
ANDREA. D Fabricius n Amsterdam i
yi-d-yuznen ad steqsiɣ ma sul-ik tṣeḥḥaḍ.
Aṛkan.
GALILEO. Ur i-yuɣ wara. Lhan yid-i
akken ilaq.
ANDREA. Brasmeɣ nezzeh imi ad siwḍeɣ
awal ur k-yuɣ wara.
GALILEO. Ula d Fabricius ad yebrasem. Ihi,
In’as anida lliɣ ur iyi-ixuṣ wara, am akken ufiɣ iman-iw. Asmi
walan sterǧεeɣ akken ilaq, wigi yellan nnig-i ǧǧan-iyi
kra deg uḥunnu-nsen, cwiṭ, cwiṭ unfen-iyi kra ad kemmleɣ tizrawin tussnanin, ddaw
uqareε ʼigurram-nsen.
ANDREA. Ih, ula d nekkni nesla Taklisya tebrasem
yis-k. Annuz-ines yekmel, yegla-yas-d s wayen terɣeb. Demmu dman wigi
yellan nnig-k, di Ṭelyan, seg ʼasmi tunẓeḍ ara assa,
ulac d acu i d-yeffɣen d tiẓri
tamaynut.
GALILEO, yesmuzgut. Bnaqes, llant tmura iwexxren ɣef
leεnaya n Teklisya. Uġadeɣ amar tiẓra yeţwagelden
dinna sul ţusemrasent.
ANDREA. Ula d dinna, seg ʼasmi testerǧεeḍ,
aṭas i d-ibernen s abrid, akken tebɣa Teklisya.
GALILEO. Eyyah ? Timirt. Ulac d acu i d-yerna Descartes ? Ulac kra dihin di Paris ?
ANDREA. Awah, yella-d kra. Akken yesla s
usterǧeε-inek, iger di leqjeṛ tadlist-nni yura ɣef wamek
tmugg tafat.
Timirt ɣezzifen.
GALILEO. I yi-ceɣben, d kra ʼimedduk̇al-iw
imawlan n tussna, gliɣ yis-sen s abrid n tuccḍa. Wissen ma sulin-d
kra seg usterǧeε sterǧεeɣ ?
ANDREA. Akken ad rreɣ ddehn-iw i
tussna, ġemmneɣ ad awḍeɣ ɣer Holland. Azger n tyerza
ur yezmir ad yennal ayen ur ibeqqu umekraz yetgellden fell-as.
GALILEO. D ayen yellan. Gziɣ.
ANDREA. Federzoni atan di Milan, yuɣal
s alekkwen n tlantiyin di tḥanuţ timsullest.
GALILEO, yeḍsa-ţ-id. Ur yeţmeslay ara talatinit.
Timirt.
ANDREA. Fulgenzio, arahib-nneɣ amectuḥ, yebra i unadi ussnan, yuɣal s irebbi n
Taklisya.
GALILEO. Ih.
Timirt.
GALILEO. Wigi yellan nnig-iw ɣur-sen
iman-inu cwiṭ ad yejji. Simal simal surufeɣ deg webrid yeţawin, nnig n tsiram-nsen.
ANDREA. Eyyah !
VIRGNIA. Ḥemdeɣ Rebbi !
GALILEO, yexxenfeṛ. Aweḍ kan s iwezziwen-nni, a
Virginia.
Virginia, teffeɣ tezuben. Mi
tewweḍ zdat urahib, iluɣa-yas-d.
ARAHIB. Argaz-inna, ur i-yeččur
ara tiṭ.
VIRGNIA. Awah, nniɣ-ak d amesli, [ur yeţebbi, ur
yeţkerric]. Yak kra din
tselleḍ-as. Mi twet ad treg. Uznen-aɣ-d
aguglu n taɣaṭ.
Arahib iḍfer-iţ.
ANDREA. Akken ad zegreɣ tilisa
azekka tanezzayt, Ilaq ad inigeɣ kra yekka yiḍ. Zemreɣ ad rgeɣ
?
GALILEO. Ur ẓriɣ ara d acu i
k-id-yewwin, a Sarti. Ahat akken ad iyi-temriḍ[10] ? Zgiɣ ţidireɣ
deg ukukru, ţxemmimeɣ s ukukru, segmi i d-ufiɣ iman-iw da. Acu, ɣas
akken, sya ɣer da, tikkwal ţafeɣ-d iman-iw ţeccḍeɣ.
ANDREA. Yif ma ur ak-ddiɣ ara di
nnmara, a mass Galilei.
GALILEO. Barberini isemma-yas ajeǧǧiḍ.
Ula d neţa wergin iwexxeṛ-as maḍi. Uɣaleɣ daɣen
ɣer tira.
ANDREA. Eyyah ?
GALILEO. Fukkeɣ s tira tadlist-nni n «
ʼInan ».
ANDREA. Amek ? « Inan yennulen snat tussnawin timaynutin : Tamikanikt d ʼilugan
n tɣelwayt ʼigerbuzen » ?
Tfukkeḍ-ten da ?
GALILEO. Ţakken-iyi-d ticcert d lkaɣeḍ.
Wigi yellan nnig-iw mačči d ijeɣlufen. Ẓran anida tger aẓar
ccina ur yezmir ara d-teqleε deg
wass ɣer wayeḍ. Acu, akken ad ḥerben fell-i ur iḍerru
yid-i kra, ayen ara aruɣ ţekksen-iyi-t asebtar, asebtar.
ANDREA. Ahya Rebbi !
GALILEO. D acu i d-tenniḍ akken ?
ANDREA. Ihi, ǧǧan-k kan tkerrzeḍ
seg ʼaman. Ţakken-ak-d ticert d lkaɣeḍ akken ad rekdeḍ
! Amek tqebleḍ ad taruḍ s tafada am ta zdat wallen-ik ?
GALILEO. Ah, nekk d asmeg n tnnumi-inu.
ANDREA. Ihi, tura « Inan » atenad
gar ʼifassen ʼirahiben ! Ma d Amstersam, London d Praġ rɣan
fell-asen !
GALILEO. Sya akka, aql-i selleɣ-as i
Fabricius yesutur arḍel-ines n weksum, neţa yeddurin akken ilaq di
Amsterdam.
ANDREA. Sin ʼifeggagen n tmussni ɣas
eg-asen dayen ḍaεen !
GALILEO. Neţa d kra nniḍen, ulac
din ma, ad jeεqen mara slen qemmṛeɣ tiseggar n cwiṭ-nni
i yi-d-yeqqimen di lltu amcum akken ad as-geɣ tansixt, s weεrur-iw
kan akken qqaren, deg-s i fukkeɣ abziz-nni n tafat i d-yi-yeggran deg ʼuḍan
ifawen kra, 6 wagguren-a ineggura.
ANDREA. Tgiḍ-as tansixt ?
GALILEO. D azegdef[11] ideg zgiɣ i i-yugin ad
ţ-cerrgeɣ.
ANDREA. Anida tella ?
GALILEO. « Tiṭ-ik ma tḍurr-ik,
qleε-iţ-id. » Wissen anwa i d-yeǧǧan awal-a, anwa yebɣun
yili-t, yugar-iyi d acu ijerreb di
liser. Ad iniɣ di tibbuhelt ma yella win iwumi i ţ-fkiɣ. Imi ur
jbideɣ ara iman-iw ɣef umahel ussnan, d kunwi kan i ţ-yuklalen.
Ihi tansixt aţan deg ubrurag-inna. Ma tġemmneḍ ad
ţ-tesuffɣeḍ ɣer Holland,
aggway-ines ad t-tawiḍ i ʼiri-k.
Ma ṭfen-k, d tiɣin i
ţ-id-tuɣeḍ ɣer yiwen i d-imuggen tansixt seg tinna yella
deg Uzeqqa-Imɣeddes.
Andrea yuẓa s abrureg.
Ijbed-d syin tansixt-nni
ANDREA. « Inan »-nni !
Yesferket arusfus-nni.
ANDREA yeqqar. « Di ddehn-iw ad d-serseɣ
tussna d tamaynut nezzeh, ad d-tawi ɣef usentel d aqdim aṭas,
ambiwel. Seg ʼakken i ʼgiɣ ajerreb, kadent-iyi kra n tɣara
uklalent ad ţwassnent. »
GALILEO. Ufiɣ-d ccɣel i iman-iw,
amek ihi.
ANDREA. Tadlist-a ad tili d lsas i
tfizikt tamaynut.
GALILEO. Ger-iţ kan ddaw uḃaltu-inek.
ANDREA. Yerna nɣil teẓartiḍ
dayen ! Yiwen d nekk, ɣliɣ deg-k, ur ak-cuḥḥeɣ ara !
GALILEO.
D ayen kan i yesefken. Selmadeɣ-ak tussna, ţeffreɣ
fell-ak tideţ.
ANDREA. Tura ldint-d wallen. Kra din yesenfel.
GALILEO. Eyyah ?
ANDREA. Teffreḍ tideţ.
Γef ʼicenga. Deg wayen
yeεnan tasniklit[12], s
leqrun i ʼɣ-tezwareḍ.
GALILEO. Segzu-yi-d kan, a Andrea.
ANDREA. Imdanen n menwala neqqar-asen : ad
yeqbel ad yemmet, d awezɣi ad yesterǧeε. Mi d-tberneḍ :
sterǧεeɣ, ma d tudert, ad idireɣ. Nenna-yak : ifassen-ik
umsen dayen. Terriḍ : yif ma umsen wala d ilmawen.
GALILEO. Yif ma umsen wala d ilmawen. Aya
yezmer ad yili d anilaw[13].
Ikad deg ʼimi-w i d-yeffeɣ. Tussna tamaynut, tihdi tamaynut.
ANDREA. Nekk, limer d lebɣi ad akwiɣ
uqbel wiyaḍ ! 11 ʼiseggasen fell-i asmi tezenzeḍ timsik̇det
i d-yesnulfa yiwen nniḍen i
tejmaεt n ʼIcibanen n Tevnizt. Syin, ḥeḍreɣ mi
tesemraseḍ taɣawsa-nni asemres ur nfennu. Imedduk̇al-ik
ţhuzzun iqerra asmi tunzeḍ i weġruḋ n Firenze : Dinna
tussna terbeḥ-d tisfeldit[14]. Seg zik, teţarraḍ-ţ i teḍsa
mara k-d-bedren ifeḥliyen. «
Imdanen yesṭasren, reggwleɣ fell-asen. » i teqqareḍ. « Ccum,
si yir aseḥseb i d-yeţas. » Neɣ : « Anida llan wuguren, abrid
usgil i tiwḍin tikkwal d win
yezzin. »
GALILEO. Cfiɣ.
ANDREA. Deg useggas-nni n 33, asmi tġemmneḍ testerǧεeḍ ɣef ʼayen akk mucaεen di
tiẓra-inek, yif limer ẓriɣ d ajbad kan i tjebdeḍ iman-ik
seg umεenfer asertan, winna ur nesuffuɣ, akken ad tkemmleḍ
amahel usali di temsal n tussna...
GALILEO. Timsal i d-yeqqaren...
ANDREA. ... tazrawt n tɣara n
umbiwel, baba-tsen n tmacinin, timacinin, d nutenti kan i izemren ad rrent
lqaεa teţwazdeɣ, alamma neṭaxer i igenni.
GALILEO. Hhh ! Hhh ! Akka.
ANDREA. Tewteḍ amek i d-teskefleḍ
akud turiḍ, amahel ussnan d kečč i ʼs-izemren ad t-taruḍ. Limer i d-tufiḍ iman-iks tufawt[15], deg ugettil[16] n tmes, yečča-k ʼilizeq,
d widak nniḍen kan ara yeffɣen d imernayen.
GALILEO. Dayen, d nutni i d imernayen. Ulac
amahel ussnan i yezmer ad yaru yiwen wergaz i iman-is.
ANDREA. Ihi, ayɣer testerǧεeḍ
?
GALILEO. Uġadeɣ aqraḥ di ţeǧga,
daymi sterǧεeɣ.
ANDREA. Aww ?
GALILEO. Seknen-iyi-d dduzan-nsen.
ANDREA. Ihi, mačči d tiḥileţ
?
GALILEO. Aha°, mačči d tiḥileţ.
Timirt.
ANDREA, s wawal meqqren. Tussna, yiwen ulagan kan i
tessen : D abzar ara d-yawi bab-is.
GALILEO. Winna newwi-t-id. Ihi, anṣuf
yis-k, a gma n tussna, tabenεemmeţ s wexdaε ! Tseţeḍ
iselman ? Llan ɣur-i kra. Mačči d iselman-iw i d-yeţfuḥun,
d nekk. Nekk ad serrḥeɣ, kečč ad taɣeḍ. Ay awal imɣurru n tektabt, sselεa
timɣeddest. Aqemmuc ad d-yarew aman, ad zzrent din rregmat. Tababylonit
taggeεmirt, lhayca tamenɣayt, tin zeggaɣen, ad teldi imeṣṣaḍen,
kra din ad ibeddel ! Ad yeţwaɣeddes werbaε-nneɣ yeznuzun,
yesiḥlilen sselεa, yeţaggaden tameţant.
ANDREA. Tuggdi n tmeţant tḥuza
akk medden ! Tuzzfa-nsen ur
teεna ara tussna.
GALILEO. Eyyah ? A Sarti, a mmi, ɣas
akka twalaḍ akka uɣaleɣ, ɣliɣ, ar tura llant tɣawsiwin
di tussna-ya ideg tezzreḍ zemreɣ ad ak-tent-mleɣ.
Timirt tamectuḥt.
GALILEO, igerrez
iman-is amzun d aselmad-nni yella zik, yesguz[17]
ifassen ɣef uεebbuḍ. Mara iliɣ di sswayeε n usġunfu,
tura ddeqs i yi-d-iṣaḥen, ţḥekkiṛeɣ deg ʼiman-iw,
qqareɣ, ɣer zdat, d acu n tmuɣli ara srusuyen fell-i ʼimawlan
n tmussni, nekk yeffɣen seg-sen. Ula d amzenzu n taduṭ, ikad-as ad
yaɣ s rrxa, ad yezenz s leɣla, ilaq-as daɣen ad iwet amek astug n taḍut
ad yili fiḥel cckal. Asnerni n tussna ilaq-as uḥader, tlaq-as tebɣest
nnig n wayen yugaren aya. Yak astug-ines d win n tmussni i d-yuɣen aẓar
seg ucukket. Tussna tgellu-d s tmussni n kra yellan i medden, medden anida ma
llan, tekkat amek ara ʼɣ-terr d imawlan ucukket. Acu kan, tugeţ
di lεamma urzen-ten ʼimawlan udabu, ʼimawlan n wakal, ʼigurram
n teddyanit, ggaren-ten deg uɣemɣum yesleɣ s texrurin d ʼinzan
imzikiyen n wi-cfan aya, swayes ţɣummun ticerktin-nsen. Azlaḍ n
tuggti di talsa wesser akken wesser-it ʼidurar : win yesersen iman-is ɣef ukkersiw neɣ ɣef uminbbar, di
tmezgida neɣ di tezdawit, ad yesugut, ad yeqqar, ad yeţales, azlaḍ amzun d adrar, d awezɣi ad ihudd. Ṣsenεa-nneɣ tamaynut
ideg acukket yezga tura yezreε deg uqusis[18]. Aqusis ijleq-aɣ tamsik̇det gar ʼifassen,
iwehha-ţ ɣer wigi i ʼs-yeseṛwan aɣilif, irgazen-a imḥedmaren,
yebbuɣḋeddan, ur nessin tawant,
yesegḍin ayen i tgemmer tussna ; ma d wigi ḥulfan daɣen i tiṭ tasemmaṭ n
tussna ɣef zzelṭ i d-xelqen d
aqdim n lqedma, faqen yezmer ad yeţwaqleε, ma ţwaqelεen
nutni. Tura suguten-d fell-aɣ asḥillef, kkaten amek ara ẓzun arjan gar wid
yellan rhifit. Dɣa nezmer ad
as-nerwel i wegdud yerna ad neţzuxxu nekkni d irgazen n tussna ? Ambiwel ʼigerbuzen itezzin deg ʼigenwan
tura neţfiqi-yas ; ma d iɣerfan ur zmiren ad sḥesben
i umbiwel n wid yetgellden fell-asen. Imenɣi
akken ad yeţwaktil ʼigenni ara t-id-yawin d acukket. Skud tameṭut n Rom ara yennaɣen
ad d-taɣ ayefki, tezzer di liman, amennuɣ-is, assa, azekka, texṣer-it. Tussna, a Sarti, ilaq ad tger iman-is
deg sin imennuɣen-a i yellan. Talsa
yesḋerdufen deg uɣemɣum yesleɣ s texrurin d ʼinzan
imzikiyen n wi-cfan aya, di lqella n tmussni, ur tzemmer ara d-tesuffeɣ
tazmert tagmawant iwumi teţcemmiṛen kunwi. I wacu teţhembbirem ? Nekk
qqareɣ, tussna yiwen ʼiswi kan i ɣur-s : amek ara tesfeḍ iɣilifen
yezgan d talsa. Skud imawlan n tussna lhan kan d wegmar n tmussni i tmussni,
zgan ţaggaden imawlan udabu, tussna ad teţwaḥerref ; ma d
timacinin-agi-nwen timaynutin ad d-glun s ʼiɣilifen nniḍen. Akud
izerrin, ɣer zdat, ahat tzemrem ad d-tesnulfum kra n wayen izemren ad
d-yennulfu neţa s timmad-is, ma d afara-nwen d tiẓin kan ara
kken-yesgemmḍen ɣef talsa. Maylellif[19] ara
d-yeɣzen gar-as d kunwi, ahat yiwen wass, ad yeggeεmer aṭas, dɣa
mara d-tegrem asuɣu n tumert mi d-tgemrem kra yellan d amaynut, ad
awen-yerr usuɣu n ʼikkeḍ[20] ara yaɣen akk amaḍal. Nekkini, asmi lliɣ d argaz n
tussna, yiwen usulef kan i yellan ɣur-i. Di tallit-iw, tasnaggurt tenti
tkeččem inurar anida itezzi wegdud. Imiren, akken i d-kadent temsal, argaz ara d-ibeggsen yezmer ad yeglu s ungelwi meqqren. Limer i ten-qubleɣ,
imfizikiyen ahat ad d-suffɣen kra ara icabin Tagallit n Hippokrat n ʼiḍbiben, aṛeggwem i tussna ad tili kan di
lfayda n Talsa ! Γef akka wwḍent
tura tlufa, ara nesirem kan imesnulfuyen ad ilin d ikudacen ara yeskruyen ayen
ssnen i menwala ara ten-id-isawmen. Yerna syin ɣer da, alkan[21]
lekneɣ, a Sarti, ur d-tewwiḍ ara s aqerru-w. Kra ʼiseggasen akken, di tezmert, qerneɣ tiɣurad ; sawḍeɣ tamussni-inu anida
yella wuzmir, akken bɣan, ad t-smersen, neɣ ur ţ-semrasen ara,
neɣ ad juṛen yis-s, ad d-qḍun nnfeε-nsen. Virǧinia
ad d-tekcem s ssniwa. Tbedd. Xedεeɣ
ṣsenεa-inu. Argaz ara imaggen
ayen muggeɣ ilaq ad yeffeɣ seg ʼadaren n tussna.
VIRGINIA. Tkecmeḍ adaren n lmumnin.
Tkemmel asuref-ines, tesers
ssniwa-nni ɣef ṭabla.
GALILEO. D tideţ ! D ayen yellan. Tura ilaq ad ččeɣ.
Andrea imekken-as afus. Galileo
iwala afus-nni, acu, ur t-yeṭif ara.
GALILEO. Tura d kečč i yesɣarayen. Dɣa
ad tqebleḍ ad tarzeḍ afus n yiwen yellan am nekk ? Yuẓa ɣer ṭabla. Yella
yiwen iεedda-d sya, yuzen-iyi-d iwezziwen. Tura akka, ţarraɣ-ţ
kan i wučči.
ANDREA. Ihi, ɣef akka teţwaliḍ,
ulac tallit tamaynut i d-ineqqren ?
GALILEO. Tella. Ţḥadar iman-ik
ma tzegreḍ Tamurt n Walman, tideţ ddaw ubalṭu.
ANDREA, ur yezmir ad ireg. Ayen yeεnan tamuɣli-inek
ɣef umaskar-nni i d-nebder, ur yella wacu ara k-in-iniɣ. Acu, ur umineɣ ara d ayen i
d-tenniḍ qessḥen ara d-yilin d awal aneggaru.
GALILEO. Tanemmirt meqqren, a mass. Yeɣli deg ʼučči.
VIRGINIA, mi tmun[22] Andrea. Ur nḥemmel ara zziyaṛ
i d-yeţasen seg ʼizri. ţmarin-t.
Andrea ad ireg. Virginia ad d-tuɣal.
GALILEO. Γef akka teţwaliḍ,
anwa i ʼɣ-id-iceggεen iwezziwen-nni ?
VIRGINIA. Mačči d Andrea.
GALILEO. Ahat maččî d neţa.
Amek ara d-yili ʼiḍ-a ?
VIRGINIA, deg usfaylu. Ad yizrir.
ASAYES
15
1637. «
Inan », Discorsi, TAdlist n Galileo
tezger tilisa n Ṭelyan.
Ay imdananen n ʼiseɣ, ur teţut
tadlist tezger tilisa.
Nekkni yelluẓen tamussni,
Neggra ɣer deffir.
Timess yeseḥdiqiren gar ʼifassen-nwen
Ţxilwat
ur sfuhruyet
Mulac ad aɣ-tezher akken ma nella
Ih, akken ma nella.
Tamdint d tamectuḥt di tlisa
n Ṭelyan, i tafara. Γer tama n tseɣlit uεessas n tlisa,
arrac ţuraren. Andrea, tama n ukrarsi, yeţraǧu iεessasen n
tlisa ad ḥekkren lekwaɣeḍ-is. Yeqqim ɣef tsenduqt, yeqqar
arusfus n Galilei. Akkin i tseɣlit, d takerrust.
ARRAC cennun.
Meriem teqqim ɣef teblaṭ
Telsa taqenḋurt d taxuxit tuzrar
Tesames-as akk sdeffir.
Mi d-tuɣal tegrest
Taqemjeţ-ines teffeɣ dayen :
Ammus mačči d acerrig.
AΣESSAS N TLISA. Ayɣer akka ara teffɣeḍ
si Ṭelyan?
ANDREA. Nekk d amussnaw.
AΣESSAS N TLISA, i umaruy : Aru ddaw « tamentilt n twada[23] » :
Amussaw. Ilaq ad ḥekkreɣ ifecka-inek. Iḥekkeṛ ifecka.
AQCIC AMEZWARU, i Andrea. Ur ilaq ara ad teqqimeḍ da. Iwehha ɣer tejdart[24],
yeqqim zdat-s Andrea. D tastut i izedɣen deg-s.
AQCIC wis SIN. Marina tamɣart ur d tastut.
AQCIC AMEZWARU. Tebɣiḍ ad ak-sluɣeẓmeɣ
afus-ik ?
AQCIC wis KRAD. D tideţ, d tastut. Deg ʼiḍ, teţferfir deg
ʼigenni.
AQCIC AMEZWARU. Amek armi ulac di temdint akk win
ara ʼs-yefken taḍwist[25]
uyefki limer ur d tastut ?
AQCIC wis SIN. Amek ara tizmir akka ad tefferfer
deg ʼigenni ? Ulac win izemren ad yefferfer. I Andrea. Yella win izemren ?
AQCIC AMEZWARU, yeksa-d wis sin. Wagi d Giuseppe. Ur yessin
tigert, werǧin yekcim aɣerbaz imi ur yesεa ara ula d yiwet
testawt ara yels.
AΣESSAS N TLISA. I tedlist-nni n wacu-ţ ?
ANDREA. D tadlist ufelsaf ameqqran Aristot.
AΣESSAS N TLISA, yedɣes.
Anwa-t daɣen
wa ?
ANDREA. D yiwen yemmuten yakan.
Arrac-nni, akken ad εekkin
Andrea atan yeqqar, ţawin, ţarran, tezzIn’as amzun ula d nutni qqaren
tidlisin akken leḥḥun.
AΣESSAS N TLISA, i umaruy. Sik̇ed kan ma yella deg-s kra
ɣef teddyanit.
AMARUY, iferrek. Ur ufiɣ kra.
AΣESSAS N TLISA. Yehwa-yasen kan, afurru-ya
neţfurru ifecka ur yewwi, ur yerri. I win yebɣan ad yeffer kra dɣa ad aɣ-t-id-yesers
kan yeldi zdat wallen-nneɣ ! I
Andrea. Ilaq ad tesyenyiḍ kra din nḥekkeṛ-it.
Andrea yekker, yesgayez, akken
yeqqar, yeḍfer aεessas n tlisa,
yekcem ɣer lbiru.
AQCIC wis KRAD, i umaruy, yesken-as tasenduqt-nni.
Yella deg-s kra nniḍen, Twalaḍ ?
AMARUY. Ulac-it dagi llina ?
AQCIC wis KRAD. D ccitan i ţ-id-yesersen da.
D tasenduqt.
AQCIC wis SIN. Aha°, n wergaz-nni awerdan.
AQCIC wis KRAD. Limer am nekk, ur ţ-furreɣ. Tkerrer i ijedεunen n Passi, akrarsi.
Sakkdeɣ seg yiwet teṭituct tga lɣimra n wedfel di ssqef, sliɣ-asen
mi sġeḥġuḥen.
AMARUY, nniqal cwiṭ ad yaweḍ
tasenduqt-nni, yesgayez, syin ibren-d. Ccitan deg umahel-ines, yak ?
Dayen, ur nezmir ad nfurr kra yellan. Anida ara nerr ?
Andrea yuɣal-d, tegla-d s
tecmuxt uyefki. Yeqqim ɣef tsenduqt-ines, yuɣal ɣer tɣuri.
AΣESSAS N TLISA iḍfer-it-id
s lekwaɣeḍ. Derreε isendyaq. Dayen kra din nura-t.
AMARUY. Dayen, kra din.
AQCIC wis SIN, i Andrea. Tura kečč d amussnaw.
Ini-d ihi : nezmer ad nefferfer deg ʼigenni
?
ANDREA. Raǧu kan cwiṭ.
AΣESSAS N TLISA. Tzemrem ad tesahlem.
Akrarsi dayen yeddem ifecka.
Andrea yeddam tasenduqct, iwet ad ireg.
AΣESSAS N TLISA. Bedd kan din ! D acu yellan di
tsenduqt-nni ?
ANDREA, yeddem-d daɣen
tadlist-ines. D tidlisin.
AQCIC AMEZWARU. D tasenduqt-nni n testut.
AΣESSAS N TLISA. D tixrurin. Amek ara tseḥḥer
i tsenduqt ?
AQCIC wis KRAD. Yak cciṭan yezga yid-s !
AΣESSAS N TLISA yeḍsa-ţ-id.
D ayen ur
neţεedday da ɣur-neɣ. I
umaruy. Ldi-ţ.
Ldin tasenduqt-nni.
AΣESSAS N TLISA, yeġren.
Acḥal i
yellan ?
ANDREA : 34.
AΣESSAS N TLISA, i umaruy. Ddeqs ara teqqimeḍ deg-s ?
AMARUY yenti yeţnadi di
tsenduqt, sufella kan. Kra yella deg-s yesedsel[26] yakan. Ad ak-iniɣ kan ma bdiɣ aḥuffu, ilaq ad tsellmeḍ
tiremt n tṣebiḥt-a. Ma yewwi-d ad ferneɣ akk tidlisin-a, ur
walaɣ amek ara awḍeɣ s akrarsi Passi ad aɣ-ixelleṣ tabzert i ʼs-neţalas tura makka i
d-yesers axxam-is ad yenz s tseɣlawit[27].
AΣESSAS N TLISA. Ih, tlaq-aɣ tedrimt-nni,
[mezwarent tlufa]. Idegger s uḍar-is
tidlisin-nni. Anef ! Ur walaɣ
d acu ara naf kra yesεan azal di tsenduqt-a ! I ukrarsi. Tzemreḍ ad tqelεeḍ.
Andrea yezger tilist akked ukrarsi
iḃubben tasenduqt-nni. Mi ţ-zeggren iger arusfus n Galilei deg
usegres-ines n yinig.
AQCIC wis KRAD yesken-d
tacmuxt-nni uyefki yeǧǧa dinna
Andrea. Dihin !
AQCIC AMEZWARU. Dɣa d tasenduqt-nni tufeg ! Dɣa
d cciṭan i ţ-yeddmen ?
ANDREA ibren-d. Aha°, d nekk i ţ-yeddmen. Ilaq ad tissineḍ
ad tleddiḍ allen-ik. Ayefki yeţwaxelleṣ, akken daɣen
tacemmuxt. Awi-ten i temɣart-nni. Ih, a Giuseppe, werεad i ʼk-in-rriɣ
awal ɣef usteqsi-inek. Ur nezmir ara ad nefferfer deg ʼigenni sufella
uεekkaz ! Ilaq ad tili deg-s xerṣum yiwet tmacint. Acu, timacinin am
tinna taswiεt-a werεad llant. Ahat, d awezɣi maḍi ad ilint
imi argaz ẓzay aṭas. Acu ulac win yeẓran, amek ihi ? Taswiεt-a, nxuṣ
mačči d kra di tmussni, a
Giuseppe. Aql-aɣ akken kan tebda tallit.
Numéro 121 Septembre 2022
Des écrivains qui ne savent ni lire ni écrire dans leur langue !
sɣur Lmulud Sellam
Des écrivains qui ne savent ni lire ni écrire dans
leur langue !
Une
abominable particularité Kabyle !
Mouloud
Sellam, 09-08-2022
( Aḥric amezwaru - "Première partie
")
Rien en leur possession , ni livre
quelconque , ni celui de grammaire, ni le moindre dico , écrit en kabyle ,
pourtant ils publient des livres , des romans . D asxuṛṛeḍ ɛinani
ay aqbayli !
Llan wid yettarun yal ass s teqbaylit , ama deg
Facebook neɣ di YouTube , am wakken llan diɣen wid i d-yessufuɣen
idlisen , ungalen , maca ur gin ara azal i yilugan n tira , ur cliɛen ara
deg useqdec n yisegzawalen yettwarun s teqbaylit , iwacu?
Ima ur
ksiben ara idlisen yerzan taɣulin-agi ( idlisen iwulmen tudert n win iḥemmlen
s tidet taɣuri ) .
Ima ur
ttnadin ara maḍi ad beddlen aswir-nsen deg wayen yerzan almad n teqbaylit
.
I snat n liḥalat-agi , ulac deg-sent lfayda ,
ama i tutlayt-nneɣ (yeḥqer ula d adabu-ineslem-abaɛti i d-iṣelleṭ zzman fell-aɣ
) ,
ama i umdan-nni s timmad-is i ɣ-yuɣalen d
aggag ( intellectuel ) n bessif yeɛmeṛ
zzux , zuni iḥemmel tutlayt-is .
Qqaren " win ur nettaẓ ar sdat ,
tegguni-t tuɣalin ar deffir " .
Ma nemmeslay-d ɣef yidlisen ilaqen i umeɣri
aqbayli, ad naf ggten ; Maca ma nebder-d yiwen ṣṣnef kan gar wigi ,
ad d-nini yelha nezzeh ma nekseb " asegzawal n teqbaylit " ma d tidet
nebɣa ad nɣer , neɣ nebɣa ad naru ( ladɣa isegzawalen
i nesseqdac yal ass , wid ay nesɛa lḥaṣun ) .
Ddeqs isegzawalen d imawalen i yellan ( Wid kesbeɣ
atnan deg tewlafin d-rriɣ sdat-wen ) , maca ad d-bedreɣ kan kraḍ
n yisegzawalen uran wigi di tlata , " Jean Marie DALLET " , " Kamal Bouamara " d
" M. Akli Haddadou " ( mebla ma ttuɣ imawalen yerzan kan awalen
imaynuten sseqdaceɣ di sya ɣer da ) .
Ẓriɣ ad yiɣzif wawal nezzeh , ihi
riɣ ad d-mmeslayeɣ deg uḥric-agi amezwaru ɣef " usegzawal " n "
Jean Marie Dallet " . D asegzawal
amenzu , s wazal-is , n tutlayt taqbaylit , yura umṛabeḍ-agi aṛumi
(ɣas llan kra n imawalen uran uqbel yagi kra n iṛumyen-nniḍen
, am win yura "G. Huyghe " ( 1901)
, maca xuṣṣen nezzeh ) .
Asegzawal n "Dallet" yerna ccan ameqqran
i teqbaylit , taqbaylit iɣef yefka azgen n tudert-is ( 1909 - 1972 ) ,
tudert yesṛuḥ ɣef tutlayt ur nelli d ayla-s , tutlayt iwumi
yekker i lebni seg zik , ur s-iwexxeṛ armi i t-tewwi lmut deg useggas
1972 .
Yerna d netta i yellan ɣef uqerru n uɣmis
i d-yetteffɣen di tmurt n leqbayel
" afaylu n uselɣet amaziɣ " ( fichier de
documentation berbère "FDB" )
i d-snulfan " ibabaten iṛumyen ( pères blancs ) "deg useggas
1946 " .
D aɣmis s wazal-is , yellan d lsas amezwaru n
usegzawal-agi "Kabyle-Français" , d aɣmis anda i d-yemmeslay deg
tazwara ɣef umyag n teqbaylit iga netta s timmad-is .
Γas
ulamma d asegzawal yerzan awalen sseqdacen deg temnaḍt "At Mengellat"
kan , maca yesɛa azal meqqren . D aɣbalu n wawalen d tenfaliyin yuran
s teqbaylit i d-yettwasfehmen s tṛumit , yesduklen aṭas n temnaḍin
, ɣas yella cwiṭ n umgired di ssya ɣer da .
D leqdic n umussnaw , i tt-yebnan ɣef tussna , d inadiyen lqayen iga deg
unnar .
D asegzawal swayes yerfed aqerru-s uqbayli , imi ar
ass-a ulac win igan ayen iga i teqbaylit umṛabeḍ-agi aṛumi
netta d yimeddukal-is , yerna werǧin yezzux s yiman-is neɣ yeḍmeɛ
di ḥedd lexlaṣ d ccwayeɛ , neɣ inuda amkan d ccuhṛa
, iswi-ines d asnerni n teqbaylit daya .
Qqaren ula d tira n teqbaylit tamezwarut yebnan ɣef
tussna d nutni i s-igan lsas , imi yefka-yasen-d afus n tallalt " André
Basset " (Linguiste Français , considéré comme fondateur de la linguistique
berbère à L' INALCO des années 1940 ). Dɣa Dda Lmulud Mɛemmri d
akemmel kan i tt-ikemmel , iṣeggem-itt , yerna-d ayen ixuṣṣen
, armi yessaweḍ yeǧǧa-yaɣ-d " tajeṛṛumt"
i nesseqdac tura . Ula d wagi yuklal nezzeh tajmilt meqqren , lemmer
mačči d netta ur s-nettaf aqerru-s i tira , ur nettaweḍ anda
newweḍ ass-a .
Mi neṭṭef asegzawal n " Dallet
" gar yifassen-nneɣ , nettḥulfu am wakken neṭṭef
" Larousse " ( Dictionnaire Français ) ; Acku ula d netta yeḍfer
abrid ussnan di lebni n usegzawal-agi ,
imi asesmel (classement ) n wawalen yebna-ten ɣef uẓar n
wawal . Yal awal ḍefren-t-id wawalen i d-yefrurin deg-s , ara d-nemlil
deg yiwet n tewwurt gar tewwura yerzan asegzawal-agi . Tamsalt-agi n usesmel n
wawalen , teḥwaǧ aṭas n
usegzi , wissen dɣa ma zemreɣ ad d-mmeslayeɣ fell-as deg uḥric
wis sin yerzan asegzawal-agi n J.M.Dallet ,ad ɛeṛḍeɣ ɣas
ad yiɣzif wawal fell-as .
Asegzawal-agi yura di lkaɣeḍ kan "
J.M. Dallet " , d leqdic i s-yeṭṭfen
acḥal d aseggas , asegzawal werɛad
yessuli , imi teḥwes-it tmettant deg useggas 1972 , d asegzawal yuɣalen
d adlis ar deqqal , i d-ssufɣen yimeddukal-is deg useggas n 1982 , mraw
(10 ) iseggasen ar deqqal tamettant-is . D tagi i d tajmilt yuklal , rran-as-tt
, imi d wagi d asirem izedɣen " Dallet " , d asiẓreg n
usegzawal n teqbaylit , taqbaylit yessen amzun yes-s i d-ilul , tin ineṭṭeq akken iwata , tin
yerra d tutlayt-is tis snat , ar deqqal tin n tefṛansist .
Atan wayen yenna Salem Chaker ɣef " J. M.
Dallet " deg tezwart s-iga i usegzawal-agi amezwaru n teqbaylit :
" Jean-Marie
Dallet consacrait sa vie à une langue et une culture qui n'étaient pas les
siennes , sans même pouvoir espérer en tirer jamais un quelconque bénéfice ou
pouvoir , il était au service de l'autre sans en attendre rien en contrepartie
" .
Γas
ulamma yufrar-d usegzawal-agi n " Dallet " , yuran s snat n tutlayin
, ulac din ccekk yella wayen ideg ixuṣṣ . Yelha ladɣa nezzeh i win ur nessin amek ara d-yessuqqel
seg tutlayt n tṛumit ar tin n teqbaylit . Igerrez iwulem i win iḥemmlen
taqbaylit yerna iwulef yettaru s tefṛansist , acku asegzawal-agi ad
as-yili d yiwen wallal swayes ara yelmed ugar tutlayt-is .
Asegzawal-agi ɣas yelha , maca yella wayen
ideg ixuṣṣ , acku werɛad t-ifuk bab-is ( Dallet ) armi t-teḥweṣ
lmut . Ayen walaɣ ixuṣṣ
deg-s , nekk yellan d ameɣri kan (ur lliɣ d amaru ur lliɣ d
amussnaw) ad ɛerḍeɣ ad d-mmeslayeɣ fell-as deg uḥric
wis sin .
Lmulud Sellam ( Lmu Lud )
Numéro 121 Septembre 2022
Interview mini :
Sin
‘isteqsiyen sɣur Dda
Lḥusin Amazigh i Σmer Mezdad
1)
Asteqsi : Amek tga tegnit n
yimir mi akken i d-turam kunwi s yimezwura ungalen (Kečč, Said Sadi,
Rachid Alliche...)?
Tiririt :
Imiren nedder am yinelmaden
imesdurar : si temẓi mgal abrid asertan i d-yewwi udabu si 1962. Akken
ulac akabar, ulac tuddsa yeţnaɣen mgal adabu di tallit-nni, akken
nwala daɣen wid i ɣ-yugaren di leεemer wa yemmut, wa yenfa,
kaden-aɣ-d iberdan i d-yeqqimen d wid ideyqen : dɣa newwi di
tallit-nni win nwala yezmer ad yesuffeɣ nnfaε i tmeslayt d yidles-nneɣ,
ngemmeḍ takriṭ : di
tazwara nerra-ţ i walmud n
tmeslayt, imi akken ma nella nekka-d akkw seg temsirin yeţakk Mulud
Mεemeri.
Kra deg-neɣ daɣen, ideg yella Said,
ideg lliɣ, ijbed-iten ubrid i
d-yewwi Kateb Yasin s amezgun. Rran-d ɣer teqbaylit ayen yura umaru
ageεemir : « Ddem tabalizt-ik, a Muh », « Aɣebbar
s allen », « Lgirra n 20 timmaḍ », atg…
Adabu
yellan di tallit am akken yesuref
kra axeddim-a n tmaziɣt,
ahat iwala ulac amihi ara d-yekken sɣur-neɣ. Nurar amezgun,
nεedda-d di rradyu ɣas akken d tikkwal ţilin wuguren di tama
ibaΣtiyen, nekles tizlatin, neţekki di tfaskwin, neǧgar iman-nneɣ
deg uskasi i d-yeţilin deg wannar azayaz, ɣas tilelli
teţuhekkem, nekkni nezga nenna-d ixemmimen-nneɣ.
Adabu
yebda imeddel tiwwura asmi i d-nnulfan widak yesersen lmumbat.
Ma
d tira s teqbaylit, nekk s timmad-iw, ur as-giɣ ara yakkw
« ma », imi zik i ţ-bdiɣ, asmi lliɣ di lkulij. Acu,
iseggasen-nni ur nufa ara anida ara nsenned, neɣ wid ara ɣ-yemlen
tanila. Anagar ayen tesmeckukul temẓi-nneɣ !
2) Asteqsi : D acu i tzemreḍ
ad d-tiniḍ ɣef Rachid Alliche ? Seg tama i ak-yehwan.
Tiririt : Ungalen yura Rachid Aliche ddeq-s segmi i
ten-ɣriɣ ur asen ulseɣ ara tamuɣli seg wasmi sɣareɣ
tamaziɣt, 30 iseggasen aya. Mer i
yi-d-tεeggneḍ zik ɣef yisteqsien-a-inek, ahat ad asen-alseɣ
taɣuri. Ur cfiɣ ara nezzeh ɣef wayen yellan deg-sen, akken cfiɣ
asmi i ten-ɣriɣ. Cfiɣ kan tameslayt yelsemres ded-sen, d
taqbaylit timserreḥt, tira d taskelant : ass am wassa, 30 iseggasen
zrin mačči aṭas i ţ-yurzen am neţa !
Tameddurt tudmawant n Rachid ur
ţ-ssineɣ ara imi d awezɣi newwi-s fell-as awal gar-aneɣ,
yerna akken xeddmen wat tsuta-nneɣ tameddurt tudmawant tezga fell-as
tduli.
Ẓriɣ kan yeɣra
tusnakt, ẓriɣ yezri-d kra n
tallit di Fransa, syin yuɣal-s ixeddem di tmanaɣt acu werǧin
yezzim assaɣ d taddart-is.
Tikkelt taneggarut i mawalant
wallen, deg uxxam n yidles deg unebdu 2000, nexdem dinna aznuz n tedlisin s
ubuddu. Nekk serseɣ yiwen wungal, neţa yesers-s tadlist-nni yura ɣef
« Tmaziɣt i imecṭuḥen » Cfiɣ neqqim di ssbeḥ
armi d tameddit dinna, di rrayeεn ur aɣ-ffiɣent ara tedlisin-nni
i d-nesers. Tameddit n wassen am akken ur necrih ara nezzeh.
Nefka-d akken yiwen tdiwennit u uɣmis
« Liberté ». Nexdem iṣenfaren i tdiwennin i Radyu, akked d
usaru i sinima. Ass yeţakk-iten i wayeḍ, ur aɣ-yefka ara wakud
tagniţ akkaen ad ad maggen. Assaɣ-nneɣ
s tilifun wer-ǧin yegzim.
GM : Nniqal adiwenni ad ikemmel, syin yewweḍ-d waṭan n
gma-tneɣ Dda lḤusin Amazigh.
Numéro 121 Septembre 2022
TEXTES_BERBERES_DANS_LE_PARLER_DES-AIT-SEGROUCHEN_Charles_PELLAT_1955.PDF
LA_VIE_BERBERE_ PAR_ LES_TEXTES_ARSENE_ROUX_1955.PDF
Les grands symboles meditérranéens dans la poterie
algérienne_JB_Moreau
SIN-NNI.PDF, par Muḥend-Uyeḥya
Culture_savante_culture_vecue_MAMMERI_Tala
Dictionnaire_Français_Kabyle_Père
Huygue_1902_1903.PDF
JOURNEE_D_ETUDE_DE_LINGUISTIQUE_BERBERE_LA_SORBONNE_1989.pdf
Akken
qqaren medden sɣur Mohia GEB, 1978
Berber
Art_Jeanne_d'Ucel_Norman_University_Oklahoma_1942
Dictionnaire_de_proverbes_Remḍan_At_Menṣur_3eme_Edition.pdf
Ageldun-amecṭuḥ_St-Exupery_Tasaɣelt_sɣur
Habib-Llah-Mansouri
Aglam-deg-wungal-n-Amer-Mezdad-Ass-nni,
sɣur Ferhane Badiaa
RECUEIL_DE_PRENOMS_AMAZIGHS_Md_Akli_HADDADOU.pdf
ITIJ_BU_TCERKETT_Taher_Djaout_tasuqilt_Samir_Tighzert.pdf
La_Babel_du_Ponant_2eme_partie_Ali_Farid_Belkadi.pdf
Aglam_deg_wungal_n_Amer_Mezdad_Ass-nni_FERHANE_BADIAA.pdf
DESCRIPTION_ET_HISTOIRE_DU_MAROC_Leon_GODARD_1860.pdf
APERCU_SUR_TRENTE_TROIS_SIECLES_DE_L'HISTOIRE_DES_IMAZIGHEN.PDF
MUHYA_SI_PERTUF_traitement_de_texte.pdf
Revue Izen Amaziɣ, 3 numéros :
Textes berbères de l'Aurès_ Parler des Ait Frah
Romans
et ambiances dans la maison kabyle traditionnelle.pdf
La_Kabylie_Recherches_et_Observations_1833.pdf
Jules_Maistre_Moeurs_et_Coutumes_Kabyles_1905.pdf
Tighermin_yemmeccen_Sari_Med.pdf
MOULIERAS_Auguste_Une_tribu_Zenete_anti-musulmane_au_Maroc_Les_Zkara.pdf
LA_LANGUE_BERBERE_EN_AL_ANDALUS_Md_Tilmatine.pdf
Inédite, une pièce de
théâtre de Idir Amer :
Idir_Amer_Ay_Afrux_iferelles.pdf
Inédite, Dom Juan de Molière, en langue
kabyle :
DOM_JUAN_LE FESTIN_DE_PIERRE_MOLIERE_SI
YEHYA_TASEGLULT-S-UDΓAΓ.PDF
Dictionnaire_Francais_Berbere_Antoine_JORDAN.PDF
Les_Cabiles_et_Boudgie_F.PHARAON_Philippe_libraire_Alger_1835.PDF
Habib-Allah_Mansouri_Inventaire_des_neologismes_amazighs.pdf
Ddem_tabalizt-ik_a_Mu_Kateb_Yacine, version bilingue
Ad lemmdeɣ tamaziɣt n Hamek : http://www.ayamun.com/adlis-usegmek.pdf
Belkacem Bensedira_Cours de langue kabyle_Adolphe
Jourdan_1887
JM_DALLET_LE_VERBE_KABYLE_FDB_1953.pdf
AMAWAL_TUSNAKT_H.SADI_1990.pdf
CHANTS_BERBERES_DE
_KABYLIE_Jean_AMROUCHE_CHARLOT_Ed.1947.pdf
OUARGLA_M.JARDON_J.DELHEURE_Tome1_FDB_1971.pdf
OUARGLA_M.JARDON_J.DELHEURE_Tome2_FDB_1971.PDF
Plus de livres dans notre rubrique Téléchargement :
http://www.ayamun.com/telechargement.htm
Numéro 121 Septembre 2022
Titre du dossier
: La récurrence de la
structure tripartite dans l’ungal
« Tettḍilli-d, ur d-tkeččem » d’Amar Mezdad
Introduction
La littérature c’est ce que les professeurs et les éditeurs insèrent dans la littérature. Ses frontières se déplacent quelquefois, tout doucement. Toutefois, il est inenvisageable de glisser de son étendue à
sa compréhension. La littérature c’est
la littérature. (Compagnon Antoine, 1998)
Le texte tel qu’il est écrit et l’intention de celui qui l’a écrit,
c’est-à-dire, l’auteur, ne conduisent
pas à détenir la signification du texte. Se limiter seulement à ces deux critères aboutira à une
interprétation insatisfaisante du texte. Et encore, peut-on réellement connaître l’intention de
l’auteur (Compagnon Antoine, 1998) ?! Barthes présume que depuis toujours, dès lors qu’un fait est
raconté par voie de
l’écriture, celle-ci, commence ; quant à l’auteur, il
entre dans sa
propre mort1.
La fonction d’auteur est caractéristique du mode d’existence,
de circulation et de fonctionnement de certains discours à l’intérieur d’une société. Parmi les caractères différents qui pourraient être
reconnus à la fonction-auteur c’est qu’elle peut donner lieu simultanément à plusieurs ego (FOUCAULT Michel, 1969). C’est l’une des raisons qui fait que l’unité d’un texte n’est pas dans son origine mais
dans sa destination (le lecteur). (BARTHES
Roland, 1968)
La littérature parle-t-elle du monde? Certes, le livre sépare le monde de l’écrivain, mais la littérature
parle bien de lui.
Quant à la force du style,
elle résiderait notamment dans ses trois aspects fondamentaux,
que l’on ne
peut ni éviter, ni dépasser. Il permet d’identifier l’auteur, il est une variation formelle sur contenu
stable et
il est une sélection entre divers « écritures ». (Compagnon Antoine, 1998)
L’on a étudié ce qu’est le roman, donc il serait inutile de revenir dessus.
Toutefois, ce qui est dit plus haut sur la littérature, pourrait
aisément s’appliquer sur le roman.
Comment analyser alors le dernier roman d’Amar Mezdad ; le romancier -médecin de profession-, né en 1958, que l’on ne voit jamais et que l’on ne connait que très peu... Beaucoup expliquent cela par
sa modestie. On a étudié et même interprété certains de ses poèmes, les plus connus : Yemma tedda ḥafi et Cebḥent tira2. On a par ailleurs, cité certain de ses écrits dans les chansons, notamment par Zimou3. Ses romans figurent parmi les meilleurs dans
la littérature kabylophone et kabyle. Il a écrit :
·
Tafunast igujilen,
poèmes, 1977 et 1993 ;
·
Iḍ d wass, roman, 1990 et 2010 ;
·
Tagrest Urɣu, roman, 2000 ;
·
Tuɣalin, nouvelles, 2003 ;
·
Ass-nni, roman, 2006
;
·
Tettḍilli-d,
ur d-tkeččem, 2014.
Au début de la lecture, le contenu de «
tettḍilli-d, ur d-tkeččem » m’a semblé quelque peu naïf. En effet,
l’histoire relatée en un kabyle vernaculaire, puisant quelquefois dans la néologie, était des plus
ordinaires. Petit à petit, en avançant, je commençais à détecter comme une certaine logique. Mon
attention a été particulièrement attirée, non pas par le style, mais par la structure du texte et ses
deux fonctions mimétique et historique.
1
2 Mennad, Cebḥent tira : http://www.youtube.com/watch?v=2hCzVGie8A4, consulté le 08/05/2014.
3 Zimu, Iḍ
d wass : http://www.youtube.com/watch?v=c7KCTJlfq4U, consulté le 08/05/2014.
J’ai
alors décidé de considérer
ce texte comme
un
matériau brut ; que
l’on découvre
pour la première fois ; de relever ses principaux composants (ici, des
extraits du texte avec leur objet), de les classer et de les
réorganiser d’une façon à en faire sortir un
ensemble cohérent.
Du moins, je
l’espère !
Puisqu’il s’agit d’un roman kabylophone et kabyle, je me permets de garder la transcription usuelle
des « langues berbères
» des noms propres, de quelques expressions et des extraits du
livre.
Voici donc ce
qui ressort de l’analyse du texte :
PLAN
Introduction
I. Un « ungal
», des histoires, des
protagonistes et des
chrono-topos
I.1.
Trois protagonistes principaux sous
la voix d’un narrateur, mais pas que…
1.1.
Sɛid
1.2.
Meẓyan
1.3.
Utudert
I.2. Un monde, des temps par trois
2.1. Trois temps
dans
un aller sans retour
a.
Le départ
b.
L’incident
c.
L’arrivée
2.2. Trois temps vécus, ancrés dans les souvenirs
a.
Les années 1980 ou le
printemps
berbère
b.
Les années 1990 ou la décennie
noire
c.
Les années 2000 ou le
printemps
noir
2.3.A chaque personnage, son temps
a.
Le temps de Sɛid ou le passé omniprésent (Megduda)
b.
Le temps de Meẓyan ou la
réalité du présent (Amsebrid)
c.
Le temps d’Utudert ou l’avenir en construction (Aberriq)
I.3. Trois espaces en une journée
3.1.
La ville ou la capitale
3.2.
La route (le
lieu de l’incident)
3.3.
Le village ou Iɣil-Uzzal
II. Un texte dans toute
sa complexité
II. 1. « Un certain goût de l’archive » !
1.1.
L’insertion dans une littérature fictive
1.2.
L’usage de l’oraliture
1.3.
L’usage de l’i-documentation
II. 2. Des intrigues qui tiennent en haleine…
2.1.
Quelle est la date de ce
jour?
2.2.
Que contiennent-elles ?
2.3.
Que veut-il ou que lui
arrive-t-il ?
III- Le dessous des
écritures…
III.1. Tḍillin-d, ur d-keččmen
1.1.
Le berbère
1.2.
La liberté
1.3.
Le livre
III.2. Ḍallen-d, kecmen-d
2.1.
L’arabe ou le français
2.2.
L’oppression
2.3.
La suspension de
l’écriture
III.3. Nced-itent-id, ad d-kecment
3.1.
En travaillant
la langue…
3.2.
En se libérant…
3.3.
En écrivant…
I.
Un « ungal
», des histoires, des protagonistes et des chrono-topos
Vers vingt-et-une heures, Meẓyan reçoit un appel d’un ami de longue date Utudert qui lui demande
de
se rendre, bon gré mal gré, à son village. Le temps de lui demander la raison de la visite obligatoire,
la communication se coupe…
Le lendemain avant l’aurore; qui tombe, par hasard, le jour de l’anniversaire du décès de son père ; Meẓyan, avec une grande flemme, entreprend le voyage avec son ami Sɛid qui le met souvent hors de
lui, car trop ancré dans le
passé.
Tout le long du voyage, les deux amis discutent tour à tour. Ils parlent de l’histoire, de la société, de leur ami Utudert, de sa vie très mouvementée et de sa femme qui lui faisait subir des misères.
Ils débattent sur la tradition et la modernité tout en se demandant de temps à autre ce que peut bien
leur vouloir Utudert ou ce qui
lui est peut-être arrivé…
En début d’après-midi, il reste que quelques heures avant d’arriver à Iɣil-Uzzal, quand Meẓyan
demande à Sɛid de prendre le volant. Le silence prend place,
Meẓyan s’assoupit quelques instants quand tout à coup, un bruit de klaxon le réveille et entend
Sɛid en train de sermonner un certain homme d’un âge mûr qui avait failli être renversé. Celui-ci finit par les accompagner. Commencent
alors des discussions autour de la société kabyle, des contes, de l’histoire et même de la vie
d’Utudert qui s’avère être un proche du nouveau compagnon de la route, Bu-Icubaɣ.
Ils arrivent au village Iɣil-Uzzal, les deux étrangers sont surpris de ce qu’ils voient et entendent. L’ambiance du village leur donne l’impression qu’il y avait
non seulement un décès mais aussi un mariage. Un garçonnet, Aberriq, vient à leur rencontre. Trop perspicace et acerbe pour son âge, il les met dans une situation vraiment inconfortable. Pour s’en échapper, les deux hommes se cachent
dans une vieille maisonnette où Sɛid déclame une étrange histoire qui éveille bien des questions…
Arrive enfin Utudert, très joyeux de les recevoir…, qui les conduit au lieu de l’évènement. Ils finissent par
savoir, après d’incessantes
questions qu’il s’agissait, en
réalité, du mariage de
leur ami et non pas
du
décès de sa mère, Megduda, qu’ils
retrouvent avec joie, encore
une
fois.
I. 1. Tr oi s pr ot agon i stes p r in ci p au x sou s l a voi x d’u n n ar r ateur
, mai s p
as
q u e…
Dans le texte, le narrateur apparaît comme étant omniscient et impliqué. Par ailleurs, un narrateur secondaire, qui se trouve être l’un des protagonistes principaux, introduit le texte “Tettḍilli-d, ur d-
tkeččem” en utilisant la
première personne du singulier.
Dans ce qui suit, on verra quelques caractéristiques des trois personnages principaux à travers des
propos émis par le narrateur premier ou par eux-mêmes et les personnages se trouvant dans le texte.
1.1. Sɛ id
-
P07: “…, anida yeqqen i yebra, …”. (M4.)
-
P07 : “…, iteffeẓ awal irennu, yugar tamɣart”. (M.)
-
P11: Sɛid, aggway ɛzizen fell-as, mara d-yettawi amek tella tmessi-nneɣ zik-nni, amek i d- teggra tura. (N5.)
Sɛid apparait ici comme
étant quelqu’un
d’obstiné dans ses
opinions,
quelqu’un
de bavard, quelqu’un qui
aime parler de
la société et de l’histoire.
1.2. Meẓ yan
-
P08: “Ma ikemmel tikli-ya, wagi
yiwen wass ad fruɣ yid-s!”.
(M.)
-
P12: Meẓyan, netta, tidak-nni
n « amalah a zik-nni
» mer yettaf ur isell ara
akk yes-sent. (N.)
-
P19: “Dduqseɣ-d, ccwi kan d nek i yeṭṭfen taẓayert, mer d keč i inehhren, ad tt-id-tawiḍ ukessar deg asif.
Ur
ttafen ara madden
acu
ara meḍlen deg-neɣ!”. (M.)
Les extraits de “Tettḍilli-d, ur d-tkeččem” précités, révèlent un personnage qui fait passer ses intérêts en premier lieu, un personnage qui a une grande confiance en lui-même, un personnage franc et
directe.
1.3.Utudert
-
P17: “Ṭaqa n
wawal d actal, uggadeɣ ad nennaɣ da, yerna ulac Utudert i ɣ-iferrun”.
(S6.)
-
P22: “Lemḥibba n tmurt-a tuɣal-ak d azaglu, terra ddhen-ik yesɣirriw!
Tɣummeḍ iṭij s uɣerbal,
tettsebbireḍ deg iman-ik…”.
(Femme d’U7.)
-
P26: Utudert, kra din i d-yeqqar umɣar, teddem-it tmezzuɣt.
(N.).
Utudert, quant à lui, paraît comme étant un médiateur, comme quelqu’un qui aime et qui tient à son pays.
C’est quelqu’un qui est très
à l’écoute.
I.2. Un monde, des temps par trois
2.1. Trois temps dans un aller sans
retour
4
5 Le narrateur
6 Sɛid
7 Utudert
L’histoire racontée se passe en une seule journée. Il s’agit d’un voyage. Seulement, dans celui-ci, y a
trois temps : le départ, le
temps d’un incident et
l’arrivée.
a.
Le départ
-
P07 : “Berneɣ tasarut,
amutur yeggeḥgeḥ, syin yezher.
Newwi
abrid usammer,
metwal
Tamurt”. (M.)
-
P08: […] akka werɛad tafrara,
inig-a ur yebna fell-as […]. (N.)
b.
L’ i nc i dent
-
P110 : Iṭij yeffel-d agemmaḍ,
nnig tewririn, la d-yettazzal ɣer tẓegwa. (N.)
-
P116: Tbedd tkerrust. (N.)
c.
L’ ar
ri v ée
-
P129 : Mi wwḍen
ɣer unnar, imi n
taddart, tbedd tkerrust […]. (N.)
2.2. Trois temps vécus,
ancrés dans
les souvenirs
Dans le texte “Tettḍilli-d, ur d-tkeččem”, trois temps reviennent dans les souvenirs des personnages
principaux. Ces temps ne sont pas sans lien avec la réalité kabyle. En effet, chaque temps correspond
un évènement majeur
qu’a connu la Kabylie
depuis les années 1980. Encore une fois, des extraits
nous renvoient sans risque de
confusion à ces évènements.
a.
Les années 1980 ou le printemps
berbère
-
P48: “Llan wid
yekkan leḥbus”.
(Dr
Legziri)
-
P48: “Llan gar-awen wid
yuran isefra, tidlisin, sulin tasekla”. (U.)
b.
Les années 1990 ou la décennie noire
-
P48: “Llan wid
i wumi qebḍen tudert,
mmuten s rrṣas, di
lgirra ičumar”. (Dr Legziri)
c.
Les années 2000 ou le printemps
noir
-
P07: “Wid tewwi tberkant…”. (S.)
-
P11: “Imeddukal-nneɣ msakit
d lmeggtin uqbel
lawan…” (S.)
-
P22: “Di tefsut tamcumt, ass n 29
di yebrir i ten-izenned
uǧadarmi, …”.
(N.)
2.3. A chaque personnage, son temps
Sɛid, Meẓyan et Utudert, représentent chacun, de par leur façon d’être et de penser,
un temps : passé, présent ou avenir. Trois autres personnages ; apparaissant notamment à partir de l’incident survenu au cours
du voyage ; représentent la droite
parallèle à celle des trois amis et
temps.
a.
Le temps de Sɛ id ou le passé omniprésent (Megduda)
-
P07: “afara, ma
ulac lsas, ad imil,
lsas-ines d anecfu!”. (S.)
-
P07: “…, d Sɛid i yi-izzuɣren,nẓur-d iẓekwan…”. (M. de S.)
-
P11: “Dadda-k Sɛid,
yal awal s lmizan-is”.
(S.)
b.
Le temps de Meẓ yan ou la réalité du présent (Amsebrid)
-
P07: “Ilaq ad neddu d ufara!”.
(M.)
-
P07: “Tikkwal mer ad afeɣ ad t-ɣeẓẓeɣ”.
(M. de S.)
-
P16: “Mer am zik, assa mačči di tumubil ara teserseḍ timeccacin-ik, 2 neɣ 3 sswayeɛ, ad d-
tawiḍ amecwar si
tmanaɣt ɣer
Tmurt”. (M. à S.)
d. Le temps d’
Utudert ou l ’aveni r en c onstr
ucti
on
(Aberriq)
Le troisième chapitre lui est consacré.
I.3. Trois espaces en une journée
3.1.
La ville
ou
la capitale
-
P08 : La yi-d-yettuɣu :
« D lawan !
» Yesaki-d akk iǧiranen.
(M.)
-
P10: Tura cwiṭ ad ffɣen
seg ubrid uzaɣar, ad awin win n udrar, agemmaḍ-nsen
d tiwririn. (N.)
3.2.
La r oute
( l e li eu de l ’i
nci
dent )
-
P116: Tbedd tkerrust, d amsebrid i d-igezmen
abrid, nniqal tegla
yes-s. (N.)
3.3.
Le village
ou
Iɣil-Uzzal
-
P152: Kecmen imi
n taddart. (N.)
-
II.
Un texte dans toute
sa complexité
II. 1. « Un certai n go
û t
de l ’a rch ive
» !
Il s’agit ici de l’intertextualité qui prend plusieurs formes.
Apparaissent dans “Tettḍilli-d, ur d- tkeččem” des textes écrits par certains personnages, des textes de la littérature orale et même des
textes puisés du réseau internet. Le sujet des ces textes ont un lien étroit avec la société kabyle et la
réalité tout court.
1.1.
L’ i ns
er ti on dans une littérature fictive
-
P37/40: Atan wayen yejreḍ
Utudert […]. P40: Ifukk wayen yejreḍ
Utudert ɣef ussan-nni. (N.)
-
P61: Atan wayen yesers deg uḍris Dda-Ferḥat
ɣef asmi yemlal d terbaɛt-nsen : P62/66 :
Tarbaɛt, tarusi tamenzut ; P69/73 : Tarbaɛt,
tarusi
tis
snat ; P85/88 : Tarbaɛt, tarusi tis
kraḍ.
-
P90 : Atan wayen yellan deg uḍris : P90/94. (N.)
1.2.
L’ us
ag e
de l ’orali
tur e
-
P25: “Yiwen wass i tkeḥḥel tyaziṭ
yeddem-itt ufalku”. (Père d’U.)
-
P29: “Ayug yeɛqel gma-s, win
d netta d yetmeḥḥen!”. (N.)
-
P40: “Ljerḥ yeqqaz iḥellu,
yir awal yeqqaz irennu
”.
(Ecrit
d’U.)
1.3.
L’ usage de l ’i -documentation
-
P34: Mi d-yekcem s axxam, yessaɣ
aselkim, yekcem ɣer Google. Inuda “Abinus”. Asebtar
yettak-it i wayeḍ,
armi d-yufa ziɣ d isem n Ṭerk.
(N.)
-
P59: Yekcem ɣer Google. Inuda isem “Brünhild”. […].Syin, yemekta-d les encyclopédies yellan
deg uẓetta n Internet. (N.) – P59/60 : reprise du texte trouvé sur Brünhild.
-
P120 : “Ihi, tagi n uɣyul yeɣlin ɣer wanu, kkseɣ-tt-id deg Internet“. P121/123. (Amsebrid / Bu Icubaɣ)
I I . 2. Des i ntr i gu
es
q ui tien n en t en h al
ei n e…
3
Trois questions principales sont a priori posées à la lecture de “Tettḍilli-d, ur d-tkeččem”. Ces questions servent d’intrigues qui poussent le lecteur à vouloir continuer la lecture du livre afin de satisfaire sa curiosité.
2.1.
Quelle est la date de ce jour ?
Le texte lui-même tarde à révéler la date ou même l’année du voyage. Seulement, petit à petit, les choses s’éclaircissent.
En effet, des indices sont donnés
au fil du texte jusqu’à
révéler la date.
-
P17: “Ula d tura uɣalen-d iqeṭṭaɛen, yerna mačči d taxriṭ-ik, d tudert-ik
ara
ak-qebḍen”. (S.)
-
P18: “…, ddem-d kan di tekwaṭ-nni tasarut USB ččureɣ-tt-id llina s tuɣac n Lwennas”. (M.)
-
P18: “Ad t-yacaṛ d ccab-nni ikecmen lḥebs8 ilindi ɣef
taluft n wuzuf9, neɣ winna i yerẓan
anzaren-is i tmettut-is. Deg sin yid-sen ad ten-id-ẓẓɛen
si Fransa, akka i t-ɣriɣ deg MSN,
aggur-agi yezrin”.
(M.)
2.2.
Que contiennent-elles ?
-
P157 : “Tessneḍ tinna n usergel ukufi, neɣ ma ur tt-tessineḍ ara, ma yehwa-yak, ad ak-tt-id- awiɣ”. (S.)
-
P162: “yufa daɣen, ddaw iniɣman,
[…], deg-s isura n twiztin.” (S.)
-
P207 (dernière page): “Acu-tent
twiztin-a iɣef
theddreḍ akka ? ”. (M.)
2.3.
Que veut-il ou que lui
arrive-t-il ?
L’intrigue principale du texte est celle qui concerne Utudert. Le voyage s’effectue à sa demande. Seulement, il n’en
donne pas la raison.
Ce n’est que vers
la fin du livre qu’est révélé ce qui
est arrivé à cet ami de
Sɛid et de Meẓyan.
-
P07: Rniɣ Utudert yeɣra-iyi-d di tilifun: “azekka, lmut tudert, ilaq ad d-tawḍem taddart ! ” Mi
s-iniɣ
acu sseba, ur iyi-d-yerra ara,
ha yegzem neɣ ha d tinelli
i ulac dihin ɣur-s. (M.)
-
P29: “Amar d
yemma-s i ikemmlen.
Ilindi tekcem sbitaṛ
armi i s-rnan idammen”. (M.)
-
P163: “Acu-tt taddart-agi? Deg-s tamḍelt, deg-s derbuka!” (M. ou S.)
III-
Le dessous des
écritures…
III.1. Tḍ illin-d, ur d-keččmen
4
8Le Monde, Cheb Mami condamné à cinq ans de prison pour tentative d’avortement forcé : http://www.lemonde.fr/societe/article/2009/07/03/cheb-mami-condamne-a-cinq-ans-de-prison- ferme_1214946_3224.html, consulté le 08/05/2014.
9 TF1 News, La star algérienne
du raï Cheb Mami sort de prison: http://lci.tf1.fr/france/faits-divers/2011-03/la-
star-algerienne-du-rai-cheb-mami-sort-de-prison-6327644.html, consulté le 08/05/2014.
1.1.
Le berbère
-
P23: Bɣan ad salin tarbaɛt nniḍen umezgun, ad xedmen am zik ɣef
tmeslayt… Netta ayen i k-
yeǧǧan yeǧǧa-k, ɣas tettazzaleḍ
deffir-s. (N.)
-
P45: “Ihi i tmaziɣt-nni tetteddu kra si tama-nwen,
neɣ anida tufeg i ters?” (Dr
Legziri) _ “Tettḍilli-d, ur d-tkeččem”. (U.)
1.2.
La liberté
-
P128 : “Tilelli, wicfan aya,
tettḍilli-d ur d-tkeččem
! Akken daɣ tawant”. (Probablement
S.)
1.3.
Le livre
-
P135 : “Tadlist-agi-inek am uqermud, tettḍilli-d, ur d-tkeččem ! ”. (Probablement M.)
III.2. Ḍallen-d, kecmen-d
5
Ici, la femme d’Utudert, de par sa nature, incarne l’image
d’une société niant sa langue et son histoire, d’un pouvoir despotique, empêchant l’expression artistique et culturelle. Elle
est,
en quelque sorte, ce qui empêche la mise en œuvre des trois objets cités plus haut, à savoir : le berbère, la liberté et
le
livre.
2.1.
L’ ar
abe ou le français
-
P23 : Yuɣ yiwet tzayrit. (N.)
-
P37: “Mara s-d-tlaɣi sstut-nni n yemma-s di tilifun, ad as-teqqar: “[…]” tikkwal s teqbaylit,
tikkwal s teɛrabt, tikkwal s fransist. Sut tura ggtent fell-asent tmeslayin, ahat degmi lmeɛqul
ixuḍ!”. (Ecrit d’U.)
-
P37: “Nniɣ-as : « I Mumuḥ,
ma ccwi? » Terra-yi-d : «
Ckun Mumuḥ ? Hna makac Mumuḥ ! » ”.
(Ecrit
d’U.)
2.2.
L’ oppr es
si on
-
P10: “Axxi tinna i s-yeseṛwan akessar d
usawen…”. (M.)
-
P23: Segmi i tt-id-yewwi, terra-yas luḍa d asawen.
(N.)
-
P24: Tessen amek tekkat! Akken i s-tenna, ad
yini ih. (N.)
2.3.
La suspension de l ’écr i tur
e
-
P157: “Saramen ad d-suffɣen
tadlist, acu aseggas yettak-itt i wayeḍ”. (S.) - “Ur ihenna ara
meskin. Zik d tasertit, yuɣal yemlal
d llafɛa-nni, tegzem-as ifadden”.
(M.)
III.3. Nced-itent-id, ad d-kecment
L’ungal “Tettḍilli-d, ur d-tkeččem”
met en scène un homme, Utudert, qui travaille dans le sens de la
sauvegarde de la langue et de la culture, de sa libération et de l’écriture en kabyle et sur la société kabyle.
5.1.
En t
r av ai ll ant
l a l ang ue…
-
P35: “Semmaɣ-as am Leqbayel,
akken ad d-yeffeɣ d bu yiseɣ,
d aḥlayli”.
(U.)
5.2.
En s
e li
bér ant…
-
P37: “…senseɣ aportable-inu, ad
d-agmeɣ lehna meqqar”. (dans l’écrit
d’U.)
-
P60 : Yesmuqel tabewwaṭ, yaf sin yiznen, iḍelli ulac-iten. Yiwen sɣur Brünhild, iceggeɛ-it ɣer
tqecwalt. “ifukk uɣrum yid-s, uggaɣ tɣil
ṭrad yettkemmil!”. (N. –
U.)
-
P68: “Yir meṭṭu, axir beṭṭu!”. (U.)
5.3.
En éc
ri v ant…
-
P37: Atan wayen
yejreḍ Utudert ɣef ass-nni. (N.)
-
P67/68: […] ameslay d yemma-s yettarra-t-id ɣer leɛqel-is. Da, yesemlal-d s tira ayen akk i s-
teqqar, ddurt deffir tayeḍ. (U.)
-
P207: “Tadlist-nni yettaru wicfan aya? Ad as-nini ad as-isemmi meqqar “Tettḍilli-d… (M.) –
Wayeḍ igzem-as, ikemmel:
- … ur d-tkeččem!
”. (S.)
Conclusion
L’ungal “Tettḍilli-d, ur d-tkeččem” d’Amar Mezdad prend la forme d’un puzzle auquel il manque une pièce. Les pièces de ce puzzle sont les différents indices, dispatchés, mais bien distincts dans le texte
et qui sont reconstruits dans ce dossier sous formes d’ensembles, de manière à en dégager la structure ou devrais-je dire, les structures. Ce texte est présenté comme une structure dans laquelle
s’insèrent plusieurs
structures tripartites.
L’énigme qu’est “Tettḍilli-d, ur d-tkeččem” pourrait être aisément appliquée à la pièce manquante. Effectivement, on entrevoit cette pièce mais n’entre pas. Cette pièce manquante (le grand point d’interrogation dans le tableau), on la découvre par la lecture verticale et horizontale du tableau. Elle
apparait comme une sorte de proposition de troisième révolution kabyle. Une révolution qui
transcende les deux premières car cette fois-ci, elle se mettrait en pratique par l’écriture. L’écriture
c’est la mémoire, c’est la sauvegarde, c’est l’avancée… Ne dit-on pas que les livres sont les monuments les plus
durables ?
Temps |
Les personnages principaux (dès le départ) |
La voie |
Les lieux |
Les personnages secondaires (à partir de l’accident à l’arrivée) |
Les années marquant la Kabylie |
Tettḍilli- d, ur d- tkeččem |
Passé |
Sɛid (aime l’histoire, aime en parler, aime la société traditionnelle, nostalgique) |
Le départ
(la crainte, l’effort, le travail malgré l’épuisement ou la flemme) |
La ville (le changement, l’altération) |
Megduda (vieille dame, conservation de la langue et de
la culture kabyle) |
1980 (se battre pour la langue et la culture →
reconnaissance identitaire) |
Le berbère |
Présent |
Meẓyan (aime la modernité, aime la science,
aime la ville, réaliste) |
La route (l’évitement, la confrontation, l’acceptation) |
La route
(le corollaire) |
Amsebrid (l’accident, le choc et l’accompagnement dans la voiture rappellent le présent) |
2000 (se battre pour la liberté) |
La liberté |
Avenir |
Utudert (aime la langue et la culture kabyle, travaille pour
leur sauvegarde par l’écrit, |
L’arrivée (la belle découverte, la fête, le soulagement) |
Le village (la source, la richesse
de la culture et de langue) |
Aberriq
(garçon, perspicace,
éveillé, dynamique,
parle le kabyle, représente la postérité) |
(?) |
L’écriture |
1.
COMPAGNON Antoine, Le démon de la théorie : Littérature et sens commun, Ed. Seuil, Paris, 1998, 338 p.
2.
MEZDAD Amar, Tettḍilli-d, ur d-tkeččem, Ayamun, Algérie, 2014, 210 p.
Article et compte rendu :
3.
BARTHES Roland, « La mort de l’auteur », Le bruissement de la langue, Ed. Seuil 1968, p 63 - 69.
4.
FOUCAULT Michel, « Qu’est-ce qu’un auteur
? », Compte rendu de la conférence de la société française de philosophie, 22 février 1969, p 3 - 32. Conférence publiée dans le Bulletin de S.F.P., juillet-septembre 1969.
Sitographie :
5.
Le Monde,
Cheb
Mami condamné
à
cinq
ans de
prison
pour
tentative d’avortement
forcé : http://www.lemonde.fr/societe/article/2009/07/03/cheb-mami-condamne-a-cinq-ans-de-prison- ferme_1214946_3224.html, consulté le 08/05/2014.
6.
Mennad, Cebḥent tira : http://www.youtube.com/watch?v=2hCzVGie8A4, consulté le 08/05/2014
7.
TF1 News, La star algérienne du raï Cheb Mami sort de prison: http://lci.tf1.fr/france/faits- divers/2011-03/la-star-algerienne-du-rai-cheb-mami-sort-de-prison-6327644.html, consulté le 08/05/2014.
8.
Zimu, Iḍ
d wass : http://www.youtube.com/watch?v=c7KCTJlfq4U,
consulté le 08/05/2014.
Numéro 121 Septembre 2022
Taɣuri n “ Tuţya neɣ Aɣyul n wureɣ ”
n Afulay n Madawruc, asuɣel n Djamal Saadi,
Sɣur Fafa
Taqbaylit
Afulay n Madawruc / Apulée de
Madaure , d yiwen n umaziɣ iddren di tallit n udabu n Rruman, yura ayendin
n yidlisen s Tlatinit d tegrikit , win mucaɛen d ungal-is iwumi isemma :
" Tuttya / metamorphoses neɣ Aɣyul n wuraɣ ".
Ass-a, ad-awen-d awiɣ amaynut
i d-yewwi Mass Djamel Saadi isuɣɣlen ungal-a ɣer teqabylit .
Nekk I t-yeɣran ad mmeslayeɣ
fell-as, i wakken ad tnadim fell-as, imi yuklal asemɣer d leqder.
Taɣuri n wungal-a , tewwi-yi ɣer
yiwet n tallit ibeɛden fell-aɣ, yiwet n tallit i d-iskanayen amek i
tga tmetti n yimir.
Taɣuri n wungal-a diɣ, d
tukksa n lxiq s uɣenja n zzhu d unecraḥ d tayri d waṭas n teḍsa.
D inig ɣezzifen yeččuren d tidyanin n tgezzanin sut iḥeckulen
d tmucuha ɣef Ibabayen Ilatiniyen yesɛan di tallit-nni lhiba meqqren
deg wallaɣen n yimdanen, daymi, ittuḥettem fell-asen ad ten-smeɣren
s tfaskiwin d tejmilin d tmezgunin aya d asfel i wussan n sser d liser ara
ten-id-iqablen.
Awadem agejdan deg wungal-a, d
Lukyus/ Licius, d yiwen Uristukrat fayeg ɛeddant tedyanin icuban leɛjeb.
Send-akin segmi d-terra tmeɛcuqt-is taseḥḥart Futis / Phutis,
d asnus neɣ d aɣyul yerna mačči s temɛamda,netta di
lbal-is ad-terr d itbir nettat teɣleḍ di leḥsab-is yuɣal
d aɣyul...
Akken Lukyus ad yuɣal d amdan
am zik-is, issefk ad yečč iferrawen n lweṛd; ihi, deg wakken yeṛwa
lmerta, yal tikkelt ara iqerreb ɣer yiger n tuččit, ittas-d
wayen yugaren aya, netta fell-as d tagnit i wakken ad aɣ-d-iḥku
timucuha ɣef yibabayen d tgennawin akk d takna mm iḥeckulen.
Ungal yecbeḥ ayendin,
tameslayt d timserreḥt d tin n yal ass xas llan wawalen imaynuten yerra
ilmend usefhem n tsuɣilt , asaru ɣezzif , tidyanin ttemseḍfarent
ta deffir tayeḍ, yessuli-t akken ssalayent tlawin azeṭṭa, yal
ustu yedda d gam-s, mi tkecmeḍ deg-s ur s-tetteriḥeḍ ara
alamma ifukk .
Tanemmirt i Djamel Saadi ɣef
leqdicat-is awennɛan ilmend n teqbaylit.
Sɣur
Fafa Taqbaylit
Numéro 121 Septembre 2022
Taqbaylit
Asefru n Zeǧiga
Belaidi
Kkreɣ-d
tafejrit
Nek yurja
wass d aɣezfan
Ad
rewleɣ ɣer targit
Ad
yifsus wul bu wurfan
Ay
cebḥent tirga
D tignawt iṛuccen s yetran
Targit n tirga
A zman fek-as-d amekkan
Afus di tessirt
Iɣuṛaf ara
shiwriren
Aqarruy icax
D asirem i d t-id-isamen
Ay zeynent tirga
D lxetyaṛ deg ɛeqqayen
Targit n tirga
A zman sels-as-d afriwen
Refdeɣ
taɣarbalt
Ḥellaɣ-tt-id
ger ifassen
Ara fetleɣ tirga
A yul ɣleb aqṛaḥen
Ay ẓident tirga
D seksu n yirden mellulen
Targit n tirga
A zman wa a tt-id yemmuqlen
Ssenduyeɣ tirga
S texcact ger ifassen
S ucewwiq d cna
Ttnefsusin yemraren
Ay ẓident tirga
D tawaract id yufraren
Targit n tirga
A zman w ad
tt-id-yemlilen
Ara
leqdeɣ tazart
Aɛeqqa
deffir wayeḍ
Ara
ttarguɣ tifrat
Di
tebḥatt n bu xaṛweḍ
Ay ẓident
tirga
Ay ẓident
tirga
D taɣanimt-nni
tfarneḍ
Targit
n tirga
A
zzman wis m ad tessiweḍ
S tseṭṭa n
tliggit
Di leḥyuḍ
ttjeggireɣ
Ttarguɣ ticṛaḍ
Swayes ara ten cebḥeɣ
Ay ẓident tirga
D dduḥ n wayen ḥulfeɣ
Targit n tirga
A zman m ad tt-id-mlileɣ
Ara
bennuɣ tirga
S
talaxt d udi yeṣfan
Garreɣ-tent
suɣud
Akken
ad qdent dayen kan
Zeynent
s tecṛaḍ
Id yeqqaṛen aǧuǧǧeg n
wussan
Targit
n tirga
A
zzman fars-as-d amekkan
Refdeɣ-d ulman
Am dfel d imellalen
Rniɣ-d taṛuka
Ḥellaɣ-tt-id ger
ifassen
Ara zeṭṭeɣ
tirga
D asaru yettṛeqriqen
Targit n tirga
A zzman ger-as-d iɣallen
Cuddeɣ
taragla
Sbeddeɣ
ifeggagen
Ara
zeṭṭeɣ tirga
S
wulman n izamaren
D
ttislit n wenẓar
Ay
cebḥent s yiniten
Targit
n tirga
A
zman w ad tt-id-yessiwḍen
Dayen yelḥa yiḍ
Amdan ḥaṛṛen-t
yemnaren
Ad fsiɣ agus
Ṭsen waman d yesɣaren
Ad arguɣ tirga
Tid n ma medlent wallen
Targit n tirga
A zman ṭṭef-as-d
imnayen
Zeǧiga
Belaidi Berdjane, 2014
Numéro 121 Septembre 2022
ACCUEIL
INDEX GENERAL NUMEROS
PARUS
LIBRAIRIE TELECHARGEMENT SITES
FAVORIS
Adresse de messagerie électronique : ayamun@Hotmail.com
Adresse
Web : http://www.ayamun.com/
tanemmirt, i kra iẓuren « ayamun, cyber-tasγunt n tsekla tamaziɣt » akked wid i d-yefkan afus.
ⵜⴰⵏⴻⵎⵎⵉⵔⵜ,
ⵉ ⴽⵔⴰ ⵉⵥⵓⵔⴻⵏ
“ⴰⵢⴰⵎⵓⵏ, ⵛⵢⴱⴻⵔ-ⵔⴰⵙⵖⵓⵏⵜ
ⵏ ⵜⵙⴻⴽⵍⴰ ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ”
ⴰⴽⴽⴻⴷ ⵡⵉⴷ ⵉ ⴷ-ⵢⴻⴼⴽⴰ,
ⴰⴼⵓⵙ.
@Copyright ayamun 2000
Dernière révision : 25/11/2022
vendredi 25 novembre 2022
[1] Awerrab : méticuleux, minutieux
[2] Silem : contempler
[3] Adɣas : méfiance
[4] Uzzif : faible
[5] Tarbraţ ; épître, lettre
[6] Ur neţwaṣarex : inimitable
[7] Ns-azul : bonsoir
[8] Rravul : rapport administratif, compte rendu plus ou moins officiel
[9] Amelsi : innocent, inoffensif
[10] Mri : tourmenté, troublé [être]
[11] agezdef : vanité
[12] Tasniklit, tihdi : éthique
[13] Anilaw : réaliste
[14] Tasfeldit : audience
[15] Tufawt : auréole, halo
[16] Agettil : bûcher
[17] Sguz : croiser
[18] Aqusis : public [nm]
[19] Maylellif : abîme
[20] ikkeḍ : horreur
[21] Alkan : conviction
[22] Mun : accompagner
[23] Tawada : départ
[24] Tajdart : cabane
[25] taḍwist : petit pot
[26] Sedsel : imprimer
[27] Taseɣlawit : enchère