21 ème année
Tidlisin nniḍen :
http://www.ayamun.com/telechargement.htm Inasiwen
(claviers) : 1_ Anasiw
azegrar : Clavier complet, deg-s ţ,Ţ, v, o, p ; deg-s taggaɣt (ḋ, ġ, k̇, ṫ)2_ Anasiw_n_mass_Sliman_Amiri : clavier complet, deg-s
ţ,Ţ, v, o, p |
|
|
Prénoms algériens authentiques (mis à jour et augmenté)
3°) Tidlisin nniḍen, en PDF : Culture_savante_culture_vecue_MAMMERI_Tala
Tiremt
i γ-d-tefka Terkuct druset maεna ẓidet, nreγb-iţ!
Sɣur Djamal Saadi
Aɣrab-ines
di Facebook
https://m.facebook.com/story.php?story_fbid=275751470891591&id=100053702198628
Taduli n tezmamt d tawwurt teldi terqem s tuklut, am win ara
k-yinin, eyyaw kecmet-d, dagi d agwni n tẓuri!
Dagi taẓuri s wawal, γas amedyaz d win yessnen i wawal,
d aεwebbaj, maεna zun akken tella lemkukra. Segmi aḥulfu n wul
yezdeγ bab-is, yewwi-yas-d ad d-ifuǧ, dγa yenna-yas d “asefru
qqel”! Aḥulfu yurag-d d asefru, d awalen feṣlen weznen, d imaẓẓayen!
Di tazwara, semmus isefra (neγ 5 “isefruqlen”) imenza, d aḥric
umedyaz s timmad-is, zdin d taffa, fγen-d seg wallaγ n bab n wawal,
sennan win γef win zun s ddemma, yella wanda wehhan!
Isefra muggen zun d isefra n lwezγi, ayen γef i d-wwin,
d tigwnatin isebken, d iberdan ireglen.
Ul inudan γef tayri, yedda-yas di nneqma i bab-is, yeḍfer
lferg n tsekrin, yedda γef isennanen
Ay ul iteffren felli
Ṭṭrayer-ik yak werǧin tt-frin
Berraγ deg-k seg wass-nni
Yeǧǧa-k wayen i γ-yeggunin
[…]
Amek ara n-rzuγ fella-k
Ay ul ur d-nerzi felli
Di lǧerra-k ulac leslak
Seg wasmi γ-tegdel tayri
Tayri yeqqlen d asekkak
Leḥmala truḥ wakali
Asefru n Wul (Asefrul) yelfu-d d asefru n Wul-ac, d tayri ur newwiḍ
iswi!
Turart umedyaz s wawal mačči i unecreḥ kan
(Asefruqqel, asefrul, asuqqel n Wulac), d anadi γef yixef n temsal
izedγen allaγ, d udem i yinumak yemgarden myufen, d tijbirin i wayen
yeqqazen deg ul akkin-akka …
Seg i s-tuγal i wul d wul-ac (ulac) amedyaz yerza γef
Ulac; yessaf-it akka d wakka, ifurr-it, ahat ad yili deg-s kra. Isenna wawal am
‘zrar, yal taεeqquct deg umkan-is. Aziγ yella wayen yellan deg
“ulac”! Ccbaḥa usefru tennerna, yewzen wawal. Seg “ulac” tennulfa-d
lmeεna!
Titewli n wawal yerna fella-s unecreḥ
Ssiffifen medden tirac
Yeslullucen deg isefra
Nekkini ferneγ-d ulac
Amzun terra-yi tmara
Awal-a yeččur d ulac
Seg ulac i d-brant tikta
Ma yehwa-yasent d ulac
Yis-sent ay d-bdiγ tira
Nezmer ad d-nini winna akken-nni tceggeε yemma-s ad
d-yaγ “ulac”, deg usefru-ya dulaqrar a t-yaf yella. Akka dγa awal
umedyaz-nneγ amezwar yemmed s umedyaz-nneγ n wass-a!
Yegra-d ahat amsefruy mačči d win ara yelzen s ulac,
isefk ad inadi γef kra nniḍnin. Yenna-yas:
Dacu akken i ttnadiγ tura ?
Ahat yella kra i yxuṣen, yewwi-d a nerzu fella-s, yella kra
i γ-iṛuḥen ur t-nezṛ’ ara!
Sked anda ur muqleγ ara
Agemmaḍ-in gemmaḍ-a
Sfeqdeγ akkin d wakka
Ḥawceγ-d anebdu ccetwa
Lexrif sawraγ n tferka
Tafsut fiḥel ma nenna
Ma drus-k aya i tenqendwa
Nettu ajeǧǧig amek iga
Sked amek ur neqlaleḥ ara
Leǧwareḥ kkan-tt di ccedda
Ttḥekkiren ma a s-d-afen kra
I wul a d-yebbureεqa
Ar-deqqal yezga uraju-nneγ, teqqur tudert-nneγ. Ahat
yella kra n tideţ yefren, ur s-nufa’ara amek!
Sked acu ur negguni ara
Neẓẓa am cached i uẓekka
[…]
La nettawi nettarra
Nesqarray-izṛa isekla
Taleγt ijdi d ukerra
Ma yella ka ad aγ-d-mlen
Ziγ tidet fren tegguǧa
Yekker wectal di tmenna
Dacut akka wa! Ur d-iban wara. Ntezzi nrennu, ngguma a s-naf
aqerru!
Sked anda ur ddiγ ara
Anadi yeqqel-i d izem
[…]
Nuyes ur d-iban wara
Nuγ-itent kan nessusem
A d-izg ahat neţnadi deg ilem, segm-akka ur nufi tren!
Sked anda ur nudaγ ara
[…]
Ziγ qqerseγ-d i yilem
Anadi ur yessufeγ sani…
Ka nudaγ yeffeγ allaγ-iw
D tatut i yeṭṭfen tasga
Almi εerqeγ deg unadi-w
D acu akken i ttnadiγ tura?
D awalen qerriḥen, ma yella deffir unadi kra ur d-illi, dacu
i d-yeqqimen? Ahat teqqimed tuzzma ?!
D asṭṭuhlel
Am win yettnadin kra
D netta yeḥsa
Ur n-yettaf din iqiḥ
Neẓra anda i γ-teγli zzayla
Mi akken nettaḍsa
I d aγ-d-yeḍra weqqriḥ
Tiyita n umedyaz qessiḥet akken i qessiḥet
tegwniţ deg i d-negra; nenuda ur nuf’ara, ulac d ulac, ayen nniḍen
ur yell’ara! Amek tura ?
La s-nettak ass-a i uzekka
Yerna nettgalla
Seg yiγed ar d-yekker uǧaǧiḥ
Sṭuhlul kan din ihi!
Wwet aṣeggan di tqummict
Tiniḍ-as i lweεd acimi
Yeqqim-d umedyaz neţţa d yiman-is, ayen akk γef i
yerza ur s-ţyeqqid ara. Yenna-yas deg usefru wayeḍ:
Mer ssineγ ad aruγ
Ad weccmeγ tasga
Mer zmireγ a d-qirreγ
A d-iniγ kra
Tira ahat d tawwurt s ara nweεεu ayen yellan
degneγ, ul-nneγ
Mer neṛwi ddunit
A d-neẓmi tiden akk
Umi nettḥulfu
Mer ssineγ ad aruγ
Mer ssineγ ad aruγ
Ad ṭṭfeγ imi-w
Ur d-qqareγ iqqiḥ
D tira a t-id-yinin
Tira am usafar n ḥellu d neţţat i d-iqqaren
asefru, yiss i yella umedyaz.
Racid Tiγilt yessen ad yaru, mi ara nwali taḥawact
isefra-ya, ad nwali yeldi usadel i tala, aman ur ţεeṭṭilen
ara ad d-gufεen nnig wakka. Isefra akken i mseḍfaren, d anamek seg
iman-is, d asenṭṭi n kra ara yeddun ar zdat. Am “Big Bang” i
d-yefkan ddunit, awal i γ-d-yefka umedyaz ass-a d aṛeggem i tira ara
yeggten azekka.
(Awal Irennu γef weḥric wis-sin n tezmamt)
Djamal Saadi (06/04/2021)
1)https://m.facebook.com/story.php?story_fbid=279720163828055&id=100053702198628
Aḥric wis-sin n tezmamt “Terki Terkuct” d asuγel n tḥawact
n yeḍrisen.
Yenna Muḥya “asuγel d abrid igezmen i usnnerni n
Teqbaylit s lemγawla”.
Maca asuγel mačči menwala yessen-as, acku
mačči d timeslayin-nni kan i d-iwwi ad yissin win ara yessuγlen,
isefk a s-tili diγ “titewli taseklant”, tamusni n tsekla, abrid s i-tleḥḥu,
asiweḍ ines (objectif). Win yezṛan dacu i teswa tsekla, win
yeţamnen yes-s, winna s tideţ izemr-as.
Ar Racid Tiγilt a n-af sin wawalen: asuγel (neγ
asuqqel) akk d wawal “asmuḥyet”.
Di Teqbaylit awal “uγal” (neγ “qqel”)
yeţţuseqdac deg waṭas n tegwnatin (amedya: wali ammud n
tullisin n Amar Mezdad “Tuγalin”, inumak n wawal-a di yal tagwniţ).
Taγawsa ad tili s wudem ad tennebran ad d-tefk udem nniḍen.
Dagi d aḍris, ad yili s wudem-ines amenzu, s tmeslayt-ines tamenzut, ad
ibren d aḍris s wudem wayeḍ, s tmeslayt tayeḍ.
Maca dacu yellan d amgirred gar “asuγel” akk d “asmuḥyet”?
“Asmuḥyet” d awal i d-innulfan drusaya, ahat d tajmilt i Muḥya,
yessawḍen asuγel ar tqacuct.
Awal n Racid Tiγilt: “asefru n tezlit-a n Charles Aznavour, i
d-rriγ si trumit γer Teqbaylit, annect i ssugteγ deg-s asuqqel ,
i s cuḥeγ i wesmuḥyet”.
Dγa mi ara nγer aḍris “Issin Amek” n Charles
Aznavour (Il faut savoir) yezmer ad nefhem dakken, “asuγel” d tuṭṭfa
n weḍris akken yella di tazwara-s, d tameslayt kan ara ibeddlen. Dγa
“asmuḥyet” ad d-ilfu d asmuzzeγ n weḍris, d “aseqbel” lqayen
ar uẓar, ad iţţi wudem d aqbayli.
11 n “imyura” akk d tmacahuţ, i d-yerra umedyaz ar Teqbaylit.
Ccnawi mucaεen, gar Brel, Aznavour, Dalida, Lennon; isefra: Tahar Djaout,
Kateb Yacine, Nazim Hikmet; iḍrisen: Azeddine Lateb, Baudelaire, Platon,
Sartre; akk d tmacahuţ n “Izandyanen” n Marikan.
Amedyaz ur irezzu γef umedyaz nniḍen almi i
yeţţaf γures, yeţissin iman-is deg-s, mwatan-t
tmuγliwin. Amedyaz-nneγ Racid Tiγilt seg wayen i γ-d-ifka
yakkan, seg leqdicat-ines i d-ifγen am Črek, Dda Spilu, kra n yeḍrisen
di FB, nezmer a d-nini seg wid igan anecṛeḥ d abrid ireṣṣan
di tira-s, anecṛeḥ yeskikiḍen yessakwayen
(yesmekta-yaγ-d abrid n Muḥya!)
Ur ixeddem ur igeddem
Yal iḍ netta d abewweq
Yesbuccuε zun d agellid
Argaz yekkat-itt menṭeq
S yir ccrab uculliḍ
Ttafen-t-in yal tafrara
Yesxerxur di tmezgida
Yeqqurem din am uqenfud
Yeqqaṭṭer wudem yeffud
Akken i γ-d-isḍes J.Brel s tefransist, i γ-d-isḍes
Racid Tiγilt s teqbaylit, myufen wawalen! W’ara d-yinin mačči di
tmurt-nneγ tadyant uskkarǧi yeţbewwiqen ccrab uculliḍ
yeqqurem am uqenfud, iqqaṭṭer wudem iffud, yesxerxur di tmezgida!
Amedyaz yessen amek ara d-yaf awalen yeṭenṭṭunen, isseḍsayen,
yeţceṛṛihen!
Tinna:
Mi ara tebduḍ awal d ayen i d tissirt
Susem neγ qqen ilsi-k deg imi-k
Ad stummneγ ciṭ i tsusmi
[…]
Awalen, lehdur; zzuzer-iten din i waḍu
Ihi a tafjiεt-ik, innan war igan ula i wacu
D tilawin-nni timaεurin deg ujlal, mi ara netren-t deg yiwen,
dγa win ara yrewlen ad irwel, win ara ifelqen deg teḍsa ad ifelleq!
Awal wayeḍ:
“Ad as-neg xerrfeγ, skunnreγ-d kra mezleg neγ
briγ-as-d i wayen icemten, akka am wesriccew deffir tzemmurt, yerna
snefsusiγ taεebbuṭ-iw s wewriḍ. Iwacu ara wteγ
agejdur? …”
Sɣur Djamal Saadi
Numéro 115 Septembre 2021
Lemmer
xeṛṣum neddem yiwet !
Tamkudt skud Lmulud Sellam
1e septembre
Modernité ou tradition ? Lemmer xeṛṣum neddem yiwet ! Ulac
akk!
Ttebyita taneggarut yesdukklen yakk imezdaɣ , i d-yeḍran
deg taddart-nneɣ taqdimt ( Mliḥa ) , tella-d ass 28 /09 / 1995 (un
grand merci pour notre ami Said Meziant pour ces belles photos prises le même
jour , ceux qui y figurent et nous ont quittés, paix à leurs âmes,
malheureusement la totalité des maisons aujourd'hui ont été détruites à jamais
!). Deg yimiren ar ass-a ulac, ur nerbiḥ yiwet , neggujel !
Ansayen-nneɣ ( nos traditions ) , ama lhan , ama xuṣṣen
, d wigi i ɣ-yessemgarden ɣef yiɣerfan-nniḍen , ulac din
ccekk .
Necfa-d asmi meẓẓiyit gar 1962 d 1980 , nettayes ad
d-yaweḍ wass ideg nettemlil, ussan n leɛwayed ( leɛwaceṛ
), neɣ n tegnatin-nniḍen:
- Amenzu n tefsut anda nettarra leɛgez s isuɣan ɣef
tyizziwen-nneɣ.
- Amenzu n yennayer ( imensi-s yufrar ) .
- Taɣerbalt n yiweǧǧiben n tyerza ideg yettilin
isufar n tgella yemxallafen .
- Tiwiziwin ideg ttemɛawanen medden ( d axeddim maca tettagar
tgella )
- Ula d timeɣriwin n zik xulfent di kullec tigi n tura ,
lbenna n tid n zik iman-nsent , anwa ur d-necfi i lɛada (leḥlawat )
i d-tettḍeggiṛ teslit i werrac milmi d-tewweḍ ɣef uɛewdiw
.
- Timecṛeḍt tettili-d ar deqqal yal ttebyita ,
tettili-d taggara n lexṛif .
- Ma d ttebyita tettili-d deg wussan imuras (vaccances ) iwakken
ad d-mlilen yakk imezdaɣ n taddart i lferḥ i ten-yezdin , ttebyita n
taddart-nneɣ tettili-d di lemqam n Sidi Lmehdi , anda ttilin ixuniyen ,neɣ
iḍebbalen , d tameɣra tameqqrant n taddart , d tagnit ideg ttafen
iman-nsen imezdaɣ d inibgiwen i d-yettassen di yal tama , amdan itett
akken iwata izehhu d yimeddukal-is d watmaten-is .
Maca taneggarut-agi i d-yeḍran deg useggas n 1995 , txulef aṭas
d teqdimin , kullec d atrar , icennayen deg umkan n ixuniyen , ulac tiṛbuyin
d-ttawin werrac deg yixxamen-nsen iwakken ad ččen lwaḥid d wiyaḍ
, aṭas n yisufar iqburen i gxuṣṣen , aṭas n isufar
atraren i d-ikecmen , ula d lbenna txulef , neɣ tɣab maḍi .
Atentaya kra n tewlafin n ttibyita n 28 /09/ 1995 .
Assen ula d Tilivizyu (ENTV ) d ṛadyu tis snat (Chaine 2 )
ttwaɛerḍent-d . Tanemmirt i umeddakel-nneɣ " Said Meziant
" i d aɣ-tent-id-yeṣṣawḍen . Lmulud Sellam .
Lmulud Sellam
Numéro 115 Septembre 2021
Culture_savante_culture_vecue_MAMMERI_Tala
Dictionnaire_Français_Kabyle_Père
Huygue_1902_1903.PDF
JOURNEE_D_ETUDE_DE_LINGUISTIQUE_BERBERE_LA_SORBONNE_1989.pdf
Akken
qqaren medden sɣur Mohia GEB, 1978
Berber Art_Jeanne_d'Ucel_Norman_University_Oklahoma_1942
Dictionnaire_de_proverbes_Remḍan_At_Menṣur_3eme_Edition.pdf
Ageldun-amecṭuḥ_St-Exupery_Tasaɣelt_sɣur
Habib-Llah-Mansouri
Aglam-deg-wungal-n-Amer-Mezdad-Ass-nni,
sɣur Ferhane Badiaa
RECUEIL_DE_PRENOMS_AMAZIGHS_Md_Akli_HADDADOU.pdf
ITIJ_BU_TCERKETT_Taher_Djaout_tasuqilt_Samir_Tighzert.pdf
La_Babel_du_Ponant_2eme_partie_Ali_Farid_Belkadi.pdf
Aglam_deg_wungal_n_Amer_Mezdad_Ass-nni_FERHANE_BADIAA.pdf
DESCRIPTION_ET_HISTOIRE_DU_MAROC_Leon_GODARD_1860.pdf
APERCU_SUR_TRENTE_TROIS_SIECLES_DE_L'HISTOIRE_DES_IMAZIGHEN.PDF
MUHYA_SI_PERTUF_traitement_de_texte.pdf
Revue
Izen Amaziɣ, 3 numéros :
Textes berbères de l'Aurès_ Parler des Ait Frah
Romans
et ambiances dans la maison kabyle traditionnelle.pdf
La_Kabylie_Recherches_et_Observations_1833.pdf
Jules_Maistre_Moeurs_et_Coutumes_Kabyles_1905.pdf
Tighermin_yemmeccen_Sari_Med.pdf
MOULIERAS_Auguste_Une_tribu_Zenete_anti-musulmane_au_Maroc_Les_Zkara.pdf
LA_LANGUE_BERBERE_EN_AL_ANDALUS_Md_Tilmatine.pdf
Inédite, une pièce de
théâtre de Idir Amer :
Idir_Amer_Ay_Afrux_iferelles.pdf
Inédite,
Dom Juan de Molière, en langue kabyle :
DOM_JUAN_LE FESTIN_DE_PIERRE_MOLIERE_SI
YEHYA_TASEGLULT-S-UDΓAΓ.PDF
Dictionnaire_Francais_Berbere_Antoine_JORDAN.PDF
Les_Cabiles_et_Boudgie_F.PHARAON_Philippe_libraire_Alger_1835.PDF
Habib-Allah_Mansouri_Inventaire_des_neologismes_amazighs.pdf
Ddem_tabalizt-ik_a_Mu_Kateb_Yacine, version bilingue
Ad
lemmdeɣ tamaziɣt n Hamek : http://www.ayamun.com/adlis-usegmek.pdf
Belkacem Bensedira_Cours de langue kabyle_Adolphe
Jourdan_1887
JM_DALLET_LE_VERBE_KABYLE_FDB_1953.pdf
AMAWAL_TUSNAKT_H.SADI_1990.pdf
CHANTS_BERBERES_DE
_KABYLIE_Jean_AMROUCHE_CHARLOT_Ed.1947.pdf
OUARGLA_M.JARDON_J.DELHEURE_Tome1_FDB_1971.pdf
OUARGLA_M.JARDON_J.DELHEURE_Tome2_FDB_1971.PDF
Plus de livres dans notre rubrique Téléchargement :
http://www.ayamun.com/telechargement.htm
Numéro 115 Septembre 2021
Mouloud Mammeri, entretien avec Didier
ERIBON, paru dans Libération, le 2 mars 1980.
In Chouf-Chouf
Libération : Vous êtes né dans une tribu Kabyle qui comprenait un grand
nombre d'artisans. Votre père lui-même était artisan. C'est ce qui déterminé
votre rapport à la culture.
Mouloud Mammeri : Je suis effectivement d'une famille d'artisans :
bijoutiers mais surtout armuriers. Et il est certain qu'il est plus facile
d'assimiler la culture traditionnelle à l'intérieur du groupe des artisans que
de celui des paysans. Ceci pour des raisons matérielles : l'artisan a du loisir
et du temps ; ce qui n'est pas le cas du paysan.
Mais surtout le travail du paysan est individuel : il est seul avec ses bêtes
dans son champ, sur sa terre. C'est tout à fait le contraire pour l'artisan. Il
y a dans une échoppe d'armurier un défilé sensationnel de gens, qui viennent
non seulement pour faire arranger leur fusil, mais aussi pour parler. C'est un
lieu de rencontre. Au bout d'un certain temps, l'artisan emmagasine toute la
culture ambiante et même, il peut contribuer à développer.
Libération : D'ailleurs, c'est souvent un artisan qui est le poète de la tribu.
Mouloud Mammeri : sans doute pas les seuls à être porteurs de cette
culture, mais cela leur est plus facile.
Le rapport entre la poésie et l'artisanat est tout à fait évident. L'artisan
est préparé par son métier, déjà, à faire œuvre de poète. Parce que la poésie
dont nous parlons est une poésie orale. Elle est contrainte, pour pouvoir se
transmettre, à un certain nombre de règles. Si elle était écrite, il n'y aurait
qu'à ouvrir le livre pour voir ce qu'il y a dedans. Mais comme ce n'est pas
cas, il faut toute une technique sur laquelle s'appuyer pour que la
transmission soit possible. Et cette technique correspond dans le domaine des
mots à celle appliquée par l'artisan dans son travail... Quand je dis cela, je
pense à des gens très précisément... Quelle application, quel amour du beau il
faut pour ciseler 1e cuivre sur la crosse d'un fusil. C'est un travail très
long et seul un véritable artiste peut le réussir. Alors, cet artisan n'était
pas dépaysé d'apporter la même application dans le domaine du verbe, pour
ciseler des vers qui riment bien.
Libération : Ce rapport entre la technique artisanale et la technique poétique
s'explique aussi par le fait que le poème véhicule un savoir pratique. Cela n'a
rien à voir avec l'art pour l'art.
Mouloud Mammeri : ans une telle société, on ne voit pas bien comment cela
pourrait exister. Cette poésie orale a une fonction très réelle, elle n'a rien
de gratuit. Littérature orale, cela signifie qu'un homme se présente devant
d'autres, qui sont là, vivants, qui réagissent, et auxquels il récite ses vers.
C'est un rapport tout à fait extraordinaire où on ne peut absolument pas
trouver avec un livre. Un livre, c'est quelque chose d'un peu mort. Tandis que
là, le poète a devant lui des gens à qui il s'adresse. Ou bien il les intéresse
et ils 1'écoutent favorablement, ou bien il tape à côté de la cible et ils s'en
vont. Cela implique que cette poésie soit toujours engagée dans la vie, insérée
dans l'existence des hommes.
Libération : Par exemple, on attend du poète, qu'il soit porteur d'un
savoir médical.
Mouloud Mammeri : Celui à qui on demande ces connaissances, c'est la
"sage", l'amousnaw. Mais l'amousanaw et le poète sont souvent une
seule et même personne qui a en même temps une maîtrise des mots et un savoir
pratique : il doit répondre à des questions d'ordre tout à fait matériel ; dans
le domaine médical, mais également pour le calendrier des travaux agricoles, la
construction d'un pressoir...
Libération : Dès votre enfance avez été de plain-pied avec cet univers de
connaissance ?
Mouloud Mammeri : Je suis né dans ce milieu. Mon père était un de ces
poètes. Un grand nombre de gens venait le voir pour arranger telle ou telle
question. Quand on m'a envoyé au lycée, je me suis aperçu que j'avais hérité
d'une sorte d'acquis extraordinaire, que les élèves français n'avaient pas. Je
suis sûr que le contact direct avec cette poésie vivante m'a sensibilisé à
toute littérature, même si ce n'était pas la mienne. Quand j'étais en cinquième,
j'avais lu presque tout Racine. Ce qui n'est pas si vous pensez que le français
était pour moi une langue étrangère.
Libération : Mais par la suite vous avez écrit des romans et non pas des
poèmes.
Mouloud Mammeri : Je ne pouvais pas rester prisonnier de cette culture
que j'avais acquise durant mon enfance. D'ailleurs, contrairement à ce que 1'on
croît, cette culture n'est pas du tout figée. Les occidentaux pensent que ce
sont des sociétés "froides" fermées sur elles mêmes. C'est loin d être
vrai. Cette culture que j'ai vécue étant enfant, était une culture très
ouverte. Mon père citait des vers de Hugo et de Voltaire, alors que le
français, qui était pour moi une langue étrangère l'était encore plus pour lui
qui n'avait même pas le Certificat d'Etudes.
Libération : On retrouve là encore une fonction du poète : assurer la
communication avec l'extérieur.
Mouloud Mammeri : La société berbère est toujours présentée comme
segmentaire, composée de groupes repliés sur eux-mêmes. II faudrait analyser
longuement pour voir comment cette société dite figée avait réussi à instaurer
un équilibre entre les forces qui tendent à la fermer et celles qui la poussent
à s'ouvrir pour acquérir des éléments extérieurs.
Les poètes qui se promenaient d'un bout à l'autre du domaine berbère, et
souvent même au-delà, étaient les agents de cette communication. C'est à eux
qu'était confié, justement parce qu'ils voyageaient,le soin de trier le bon
grain de l'ivraie, i j'ose dire, et d'assurer ainsi l'évolution.
Prenons un exemple historique : la conquête coloniale. C'était véritablement
l'arrivée des martiens, l'irruption des for mes de culture, de croyances
totalement étrangères à la société. Les Berbères se sont battus, et ont été
vaincus. Logiquement il ne pouvait se produire à ce moment qu'une seule chose :
une société qui trouve face à elle l'obstacle d'une civilisation infiniment
plus efficace qu'elle, est vouée à la disparition. Pourtant elle a survécu.
Elle a été durement secouée, mais il s'est trouvé des hommes qui, devant ces
évènements impensables jusque là, ont repris les vieilles valeurs, en laissant
tomber ce qui était dépassé, et ont ainsi permis à l'essentiel de survivre et
ressurgir. Le poète Si Mohand, par exemple, a redonné à celte société
désemparée les moyens d'expliquer la défaite, de la supporter pendant des
générations. Encore aujourd'hui on cite ses vers. C'est qu'ils avaient une
valeur libératrice.
Libération : D'autant que la culture berbère avait été reléguée au rang
de culture secondaire par l'islam. Au poète porteur d'une culture propre, de
valeurs "nationales", s'oppose le marabout, dépositaire de la lettre
du Coran, culture écrite, dominante et étouffante.
Mouloud Mammeri : Le marabout est porteur d'u savoir livresque, d'un
savoir religieux qu'il a appris dans les livres. C'est une religion qui est née
à un endroit précis et qui porte la marque ; elle s'est durcie à l'usage. La
religion est peut-être révolutionnaire au départ, et puis la pratique sociale
fait qu'elle se fige dans des dogmes très contraignants. Les marabouts étaient
porteurs d'un savoir étranger, livresque, dogmatique. Leur fonction était de
l'imposer tel quel, comme vérité descendue du ciel, de plaquer ce savoir sur
une société qui existait déjà.
Libération : D'où venaient les marabouts ?
Mouloud Mammeri : Ce sont des Berbères du Sud-marocain. Ils sont venus au
moment où les Portugais et les Espagnols faisaient des expéditions sur les
côtes marocaines. Un mouvement de résistance religieuse s'est développé contre
eux. Les marabouts ont dit que ces agressions s'étaient produites parce que les
musulmans n'étaient pas assez religieux : et ils se sont donné pour tâche la
réislamisation.
C' est pourquoi ils ont essaimé. Ils sont venus en Kabylie parce qu'ils
retrouvaient là une humanité un peu semblable à celle qu'ils avaient quittée :
des Berbères. Au 15e et 16e siècles, ils se sont installés et si bien intégrés
qu'ils ont fini par se fondre dans la société kabyle.
Mais cette société n'était pas vierge : ils ont trouvé là une culture, des
valeurs, qui étaient incarnées en particulier par les poètes.
Dans certains cas ils ont collaboré. Dans d'autres ils se sont opposés.
La masse des laïcs a un préjugé favorable pour la lettre du Coran. Ce que dit
le marabout ne se discute pas, puisque c'est Dieu qui parle par sa bouche. Il y
a déjà un primat symbolique, une imposition de valeurs.
Libération : L'orthodoxie islamique produisait donc un effet de censure
sur les valeurs berbère.
Mouloud Mammeri : C'est plutôt un effet de blocage dans la mesure où elle
substitue un corps de doctrines, une vision du monde à tout ce qui n'est pas
elle. L'islam à cet égard est pire que le christianisme : c'est une religion
encore plus unitaire.
Il y a un certain nombre de domaines dans lesquels la culture laïque ne peut
absolument pas se manifester, parce que le terrain est déjà occupé de façon
impérative par la religion.
On aboutit à un partage de domaines de la culture, des symboles et de
l'expression. Les aspects nobles font réservés a la religion et les parties les
plus quotidiennes, les plus pratiques sont le domaine des poètes.
Dès qu'il s'agit des grands principes moraux, des grandes valeurs, de ce qui
est légitime, c'est le marabout qui est dominant. Dans la pratique on s'adresse
à l'amusnaw.
Libération : Est-ce que la culture berbère souffre aujourd'hui de la
montée en force de l'islam ?
Mouloud Mammeri : Je ne peux pas répondre cette question, car de toute
façon la culture berbère n'a jamais été reconnue dans les Etats nouvellement
indépendants. Il y a ici une espèce de concordance entre le régime monarchique
et le régime algérien qui, du moins dans son principe, est socialiste. Sans
doute parce que les Etats qui ont
acquis l'indépendance ressentent un besoin d'intégration nationale très aigu.
Libération : Votre but est de redonner vie à la culture berbère, en
restituant sa continuité historique. On pourrait vous taxer de passéisme ?
Mouloud Mammeri : Ce n est pas du tout dans une vision passéiste que j
accomplis ce travail. Mais il faut garder I'essentiel tout en liquidant ce qui
est purement formel.
Libération : C'est à dire que votre rôle serait celui d'un
"amousnaw" moderne ?
Mouloud Mammeri : Pourquoi pas ? Je serais heureux que ce soit vrai.
Parce que le travail qui a été fait par les 'amousnaw dans leur temps peut être
repris aujourd'hui dans les conditions et avec les moyens actuels.
Je crois profondément à la préservation de la culture berbère, mais aussi à son
développement. J'y crois parce que ce n'est pas uniquement l'intérêt des
Berbères.
Bien sûr ils sont intéressés au premier chef. Mais je pense qu'il s'agit d'un
problème planétaire.
Le monde entier va vers la réalisation d'un type de civilisation qui est la
vôtre. On arrive à des blocages, des répressions de l'homme dans sa vie ; il
est aliéné, esclave de son travail, quand il n'est pas esclave tout court.
Alors je crois qu'il faudrait se garder de rayer d'un trait de plume des
formules qui sont encore vivantes dans un certain nombre de parties du monde.
Je crois que au contraire leur existence est une chance, parce que ça rompt
avec cette uniformité mondiale. Il faut laisser aux gens le soin d'inventer
leurs propres valeurs en leur donnant au départ le maximum de liberté de
création.
Car à un certain niveau de profondeur, si une culture est réelle, elle est
libératrice.
Propos
recueillis par
Didier ERIBON
Libération
(France), 1er et 2 mars 1980.
Rubrique "Enquête" : "Les entretiens du samedi".
* Ce titre n'est pas celui du texte original.
Merci à @Hacene Loucif
Numéro 115 Septembre 2021
Anadi deg
yinumak n yismawen n tudrin :
Asumer i unamek n yisem n
taddart
Tala-Khelil /Tala-Xlil
Sɣur Remḍan Lahseb
Anadi ɣef unamek n yisem n
taddart nTala-xlil d anadi
yerzan izri n taddart. Ineḍruyen i d-iḍran d yimezdaɣ, zegren-d leqrun d
tsutwin, seg yimi ɣer umeẓẓuɣ, ta tessaweḍ-iten i
tayeḍ, alammi d-wwḍen ɣer-neɣ. Akka, ineḍruyen uɣalen
d tidyanin neɣ maḍi d timucuha imi kra yella, kra yerna. Ullisen-agi
imazrayen neɣ tidyanin d iɣbula isɛan azal i umnadi n tussna n
umdan. Maca, akken ad ten-isseqdec yiwen, issefk ad ifru tirect d ukerfa s
tsellaḍt tussnant. Anamek amezwaru n yisem n Tala-xlil,
tefka-t tedbelt tamharsit tafransit deg useggass 1880 mi ggan uddun amezwaru i tmurt n
Leqbayel. Uran deg yizmamen-nsen, isem n Tala-xlil ibɣa ad d-yini s
tutlayt tafransist « Fontaine de
Khelil ». Asumer agi ur t-neqbil ara.
Isem n
wadeg ittwazedɣen n taddart yezmer ad aɣ-d yeffk kra n yisallen ɣef
umezruy n yimezdaɣ, akken daɣen amezruy n yimezdaɣ yezmer ad ɣ-iɛiwen
si tama-s ad nsenfali anamek n yisem n taddart. Tussna n uẓar n wawal d
tin izemren ad tɛiwen i usenfali n yismawan n yimekwan ittwazdɣen
maca deg kra n teswiɛin ittɣimi mebla tazmert acku weḥd-s ur
issawaḍ ara ad d-igzi kullec. Ihi, asenfali n yisem, mačči kan
d anadi deg uẓar n wawal di lmeɛna-ines, issefk daɣen ad yerzu
amezruy n yimezdaɣ, meḥsub timuɣliwin-nsen (représentations symboliques) ɣef
tudrin-nsen. Isem n wadeg « d yiwet
n talɣa (Fossile) uɣur rnan kra n y ibaliɣen[1] (sediments), ineḍruyen :
isnelsiyen, imazrayen, imettiyen, idelsanen, idamsayen, irakaliyen
(geographique) d wid yerzan talɣa n udrar… »[2] . Tidyanin,
tineqqisin, isefra, ullisen yerzan asbeddi n tudrin (recits de fondation) zemren ad ɛiwnen deg usenfali n unamek n
yismawen ittwazedɣen. D acu t-unamek n yisem n wadeg ittwazedɣen Tala-xlil ?
Akken ad d-nerr ɣef useqsti-a, ad neg tasellaḍt i sin wullisen d
usefru (taneqqist) i d-nejmeɛ s wudem atlay ɣer kra n yimɣaren n taddart akked lɛerc n At Dwala.
Deg tazwara, uqbel kullec ad nebdu s unadi n yismawen uddisen n
yimekwan yettwazedɣen n tmurt n Leqbayel. Ssyin akin ad nɛeddi
ɣer ussissen n yiɣbula (ullisen isbaddayen), asefru,
isenqaden irkiyulujiyen (Prospections
archéologiques) ara nesseqdec deg unadi n unamek n yisem n taddart Tala-xlil.
Deg uḥric wis sin, ad nuɣal ɣer tsellaḍt n wayen d-nebder
seg wayen d-nejmeɛ. Deg tagara, awal ad d-yezzi ɣef yisumar n unamek
n yisem Tala-xlil.
I. Ismawen uddisen n yimekwan
yettwazedɣen n tmurt n Leqbayel[3]
Isem n yimekwan ittwazedɣen d azamul n timant[4]. Si tama, isem n
taddart, yezmer ad aɣ-d yefk takti d yisallen ɣef tudert n
yimezdaɣ. Akken daɣen, tamuɣli n yimezdaɣ d tin izemren ad
aɣ-tɛiwen deg usenfali n unamek n yisem n wadeg ittwazedɣen si
tama nniḍen. Tamurt n Leqbayel d tamurt n yidurar d yicerfan,
tettwazdeɣ seg tallit n uzermezruy. Srekden iman-nsen yimedurar deg wedrar
s uḥerrez d ucuḥu n wakal. Ɣef waya sbedden tinezduɣin
suffella n yiɣallen d tɣaltin neɣ deg yixnaqen d tewririn,
ɣef wakal ur nelhi ara i tfellaḥt. Ma d akal iskessren rran-t i
yiẓekwan. Tiqaɛtin ǧǧân-tent i tfellaḥt. S wakka, ad
naf akk tudrin ttemcabint deg tuddsa-nsent, wala deg umekkan akked wakal deg
beddent. Akken ad ggen amgired ger yimezdaɣ n taddart d tayeḍ, imezwura fkan isem i yal
taddart. Akka, imezdaɣ ttwassnen s yisem n tudrin-nsen.Yiwen n
yisem yezmer kan ad d-isban bab-is sdaxel n twacult-is am yismawen Belɛid,
Dehbiya. Simel netteffeɣ i twacult simel netteḥwiǧi isem nniḍen
ara irnun ɣef umezwaru am sdaxel n taddart, ttwassnen yimdanen s yisem n
uxerrub. Amedya Belɛid At Aɛli. Ma berra n taddart, imdanen ttwassnen
s yisem n taddart-nsen. Amedya tameṭṭut n taddart n Buzeḥrir
ara irclen d urgaz n taddart n Tɣanimt ad as-ssawalen di taddart-nni Melḥa
n Buzeḥrir neɣ tabuzeḥṛirt, s yisem n taddart anda tlul. Akka, uqbel ad tegg
ismawen Fransa i twaculin n tmurt n Leqbayel tuɣ lḥal ttwassnen
yemdanen s yisem n uxerrub-nsen neɣ n taddart-nsen. Ɣef waya, F.
Cheriguen yura: « adeg immal-d
amdan i t-izedɣen, akked amdan ittwassen s yisem n wadeg ittwazedɣen »[5]. Akken ad ttwassnen yemdanen n tudrin n tmurt
n Leqbayel i isɛan aṭas n lɣaci ggan ismawen uddisen imi tikwal
yiwen n yisem weḥd-s ur izmir ara ad isemgired gar yisem d wayeḍ,
am umedya n yismawen agi n tudrin:
-Tawrirt-Musa
-Tawrirt-Ɛaden
-Tawrirt-Mimun
-Tawrirt-lḥeǧǧaǧ
-Tawrirt-meqqran
Ismawen-agi uddisen n tamiwin ittwazedɣen ɣur-sen
akk awal amezwaru Tawrirt maca mgaraden deg wawal wis sin. D aneggaru-a i
ten-isemgaraden. Awalen imezwura n yismawen n tamiwin yettwazedɣen di
tuget ttwakksen-d seg yismawen:
-N udrar am Iɣil-bwammas.
-N
wakal am Arqub-n-tbarda.
-N
udɣaɣ am Adɣaɣ-acebḥan.
-N
waman am Iɣzer-ameqqran.
-N
tnezduɣt amTaddart-ufella.
-N yimɣi neɣ
aseklu am Tasaft-ugemun.
-N wussan am Larebɛa-
n- at wasif.
-N umdan am At yidir.
A.Isem
amezwaru n yismawen ittwazedɣen
1.
Ismawen tudrin isɛan awal amezwaru n wakal
Adrar :
Adrar Ufernu.
Awrir : Awrir-uzemmur.
Tawrirt
: Tawrirt Musa.
Agemmun
: Agemmun-gizem.
Iɣil
: Iɣil bwammas.
Tiɣilt :
Tiɣilt-n-Lhaǧ-Aɛli.
Tizi :Tizi-wezzu.
Agni : Agni-geɣran.
Lbuṛ
: Lbuṛ-Ḥemmu)
Alma :
Alma B°aman
Iger :
Iger-Gedmim.
Tigert :
Tigert Beɣlis.
Tamazirt : Tamazirt-Urabah.
Timizar :Timizar- leɣbar.
Arqub : Arqub-n-tbarda.
Urti : Urti-Beqqac.
Tasga : Tasga-mellul.
Azaɣar : Azaɣar-ukerruc.
Adɣaɣ : Adɣaɣ
acebḥan.
Azru : Azru-uqellal.
Tazrut :Tazrut-n-Ɛuwda.
Tizra :Tizra-Ɛisa.
2. Ismawen
n tudrin isɛan awal amezwaru n waman
Tala :
Tala-n-lluh.
Iɣzer : Iɣzer ameqqran.
Asif :Asif
-lḥemmam.
Tamda :Tamda-b°ezwiɣ.
Taɛwint : Taɛwint-ulexrif.
Tiɛwinin : Tiɛwinin-ufella.
Ɛin : Ɛin-lḥemmam.
3.
Ismawen n tudrin isɛan
awal amezwaru n tnezduɣt
Taddart :
Taddart-ufella.
Laɛzib : Laεzib-Ḥmed.
Lḥara :
Lḥara-ufella.
Taxxamt :
Taxxamt-lǧir.
Axxam : Axxam-n-Ḥmed.
4.
Ismawen n tudrin isɛan
awal amezwaru n yimɣi
Tadekkart :Tadekkart-ujeǧǧig.
Taẓebbujt : Taẓebbujt-tizi
Tasaft : Tasaft-ugemmun.
Tamadaɣt : Tamadaɣt-n-Ḥemmuc.
Azemmur
: Azemmur-n-Ɛisa.
5.
Ismawen isɛan awal amezwaru
n wussan
Larebea : Larebea- n- at wasif.
Lǧemɛa : Lǧemɛa-n-sariǧ.
F. Ismawen
isɛan awal amezwaru At, Sidi d Abid
At : At Yidir
Sidi : Sidi-Smaɛil
Abid : Abid-camlal
Ismawen uddisen n yimekwan ittwazedɣen n tmurt n
Leqbayel cudden-d aṭas ɣer leṣnaf n wakal n tmurt. Sumata,
isem amezwaru ittwakkes-d seg yismawen n udrar, n wakal, n udɣaɣ,
n waman, n tnezduɣt, n yimɣi, n wussan akked n umdan. Isem n
taddart n Tala-xlil d isem uddis ibedden ɣef sin wawalen : isem n
waman « Tala » d yisem wis sin « Xlil ». Send ad n ɛeddi
ɣer unamek n yisem Tala-xlil, ad
nsissen kra n yiɣbula atlayanen akked yirkilujiyen i d-njmeɛ deg
wennar.
II. Iɣbula atlayanen akked yirkilujiyen
A.Iɣbula
atlayanen : ullisen, asefru/taneqqist
Ad nezwir seg usefru d-ttawin imezdaɣ n tudrin tiǧiratin mi ara
bɣun ad serfun At Tal-xlil.
Tala-Xlil ixla waḍu
Iwwi-tt
alammi d Amalu
Ikkes-as
cedd(a) i uqerru
Zik, di taddart taqdimt n Tala-xlil, yella yiwen n udrum ssawalen-asen At Waḍu. Qqaren
fell-asen, d at ufud. D nutni i d ṛṛay xas akken yella yiwen n
udrum i ten-ittqamaren: sean ula d nutni irgazen n at yiɣil.
Yiwen wass,
deg wussan n ḥartadem teffeɣ yiwet n teslit d tlawin n udrum i
ten-ittqamaren ɣer tala, ad d-tagem tacmuxt tamezwarut, ass n sebea n wussan seg d-tedda (ass n sebea yam).Tislit tcebbeḥ, tesbur
tabniqt i uqerru-ines akken xeddment akk teslatin mi ara d-agment ass amezwaru.
Iṭij iḥma, ifures tagnit ad as tiniḍ d anebdu, lɣaci ffɣen
akk ɣer lecɣal-nsen. Akken izgen wass, ssayqa seg yigenni tayeḍ
si lqaea, igenni yeɣli-d ɣef tmurt
seg waḍu, Yettsuḍu d izumal. Ayen d-yufa sdat-s iḍum-it.Tislit,
nettat mazal-itt uread d-tuɣal si tala. Yeṭṭef-itt
waḍu deg ubrid, yessufeg-as tabniqt-nni i teqqen, tuqqel aqerru eeryan. Tilawin-nni yeddan yid-s, eerḍent ad tt-id-ṭṭfent
ulac, yewwi-tt waḍu akkin. Bdant tteeggiḍent, ssawalent: Ikkes-as
waḍu tabniqt i teslit ! Ikkes-as waḍu tabniqt i teslit! Imiren, d leḥya ad teddu tmeṭṭut
aqerru eeryan, ladɣa tislit ara d-yagmen
tikkelt tamezwarut. Ɣer-sen, am wakken d lḥerma i yettwakksen
fell-asen. Tilawin-nni ssekkrent leeyaḍ alammi lɣaci fehmen
belli d adrum n At Waḍu, adrum wid akked sɛan taɛdawt i ikksen
tabniqt i teslit. Tislit tḥar deg yiman-is, tugad u tsetḥa ad tuɣal
s axxam aqerru eeryan, war tabniqt. Lexber iwweḍ
imawlen n teslit: At Waḍu, adrum akked sean taedawt kksen tabniqt i
teslit-nsen.Tettwakkes lḥerma fell-asen. Di lḥamu-nni, irgazen n
udrum n teslit qqnent wallen-nsen seg wurrif, uzzlen, ad d-erren ttar. Akka,
ikker yimenɣi ger udrum n teslit d
win n At Waḍu.
Qqaren-d, lemmer mačči d imrabḍen n At Lḥaǧ i
d-yuzzlen fran-ten, yili msengaren. Kkren amek ara asen-gen ! Nnan-asen :
taddart-a yessefk ad tt-teǧǧem imi ur terbiḥem ara fell-as. Ad
tesbeddem taddart nniḍen ukessar ihin deg umalu, deg wakal n At Lḥaǧ.
Imezdaɣ uɣen-asen awal, sbedden taddart nniḍen di tama-nni i
asen d-nnan. Qqaren-d, adrum n At Waḍu
iguǧǧa, iruḥ anda nniḍen.
Zik, ttalsen-d, taddart n Tala-Xlil ɣur-s irgazen n at ufud, tekksen timecraḍ
i tudrin i asen-d-izzin.
Yiwet n tikkelt, tudrin-nni
mcawarent, sdukklent iɣil-nsent akken ad ḥerzent ɣef nnif-nsent. Kkren amek ara xedmen, zlan izgaren,
gan timecreḍt am tidak yezrin. Bḍan aksum-nni d tuna am wakken uɣen
tanumi qedcen. Ssyin, sbedden yiwet n taggayt n yirgazen n at yiɣil,
ddurin isekla, qqimen ttrajun. Akken wwḍen wat Tala-Xlil, bdan la tihiyen ɣef wigad
ufan ɣer uksum-nni, qqqaren-asen: « Aksum n tmecreḍt-a igerrez,
d aleqqaq, ala nekni i wumi ilaq». Wid-nni, ddurin isekla, ttrajun. Akken
bdan yirgazen-nni n Tala-xlil ttaddamen iftaten n uksum,
ttacaren isegras, qersen-d, ɣlin-d fell-asen wid-nni iddurin isekla s
tcaqurin d yijenwiyen. Wa yeɣli din yemmut, wa yerwel. Ḍefren-ten
alammi d taddart-nsen. Qqaren, d At Meḥmud i yuzzlen ḥudden-ten.
Kra n wakud mbeεd, yiwet seg tudrin-nni akked sean taedawt, thegga-d yiwet n tmeɣra n
rrcel. Imiren, teggen medden urar, ttawin-d medden imeddaḥen.Yiwen seg
yimeddaḥen-nni, ibda ittawi-d isefra ɣef tedyanin yeḍran.
Yewwi-d yiwen usefru ɣef tedyant n tmecreḍt, anda icemmet At Tala-xlil.Tuɣ lḥal, llan din
ilmeẓyen n Tala-xlil, ruḥen ad nezzhen. Iɣaḍ-iten
lḥal aṭas, nneḥcamen nezzeh. Qqimen alammi akk lɣaci
zhan di tmeɣra, ukren aḍar ɣer
deffir, ruḥen kksen-d tislit-nni, wwin-tt
ɣer taddart-nsen. Seg ugaden ad
ten-id-afen ur ukin ara, sbedden taeessast. Assen, ssayqa seg yigenni tayeḍ
si lqaea, igenni yeɣli-d ɣef tmurt seg waḍu.Yiwen seg yieessasen-nni yesla i uqecquc n tmeɣrust
iḍum-it-id waḍu, inwa d imawlen n teslit i d-yewwḍen. Yugad,
isuffeɣ aberraḥ : « rwalut! At
teslit a-ten-in da! Rwalut! At teslit a-ten-in da »! Imezdaɣ ḥaren deg
yiman-nsen, iffeɣ-iten leeqel, tarewla temnee bab-is, d akessar s akal n At Lḥaǧ.
Lexber iwweḍ
imrabḍen n At Lḥaǧ. Wwḍen-d, wwin-d yid-sen ssif d
ssenǧaq. Wwin-d s tedyant amek tella, semsawin gar-asen. Nnan-asen :
« Kunwi ma tuɣalem ɣer
lexsara, ur treffdem ara aqerru-nwen, ma d wigi ( At Tala-xlil ) nezmer-asen ».
S wakka, At Tala-xlil, guǧǧan d akessar ɣer
wakal n At Lḥaǧ u sbedden taddart nniḍen. Znuzun
tiferkiwin-nsen yellan di taddart taqdimt i Wat Yidir d Wat Bueli, ttaɣen ukessar ɣef Wat
Lḥaǧ d Wat Bueli. Seg yimiren llan seddaw leenaya n At Meḥmud alammi d asmi
tt-id-rren Wat Dwala. Yugra-d wawal, qqaren: ‘‘At Tala-Xlil s fṛank u nnefs i nzan’’[7]. Alammi fkan Wat Dwala frank d nnefs i wat
Maḥmud i d-tuɣal ɣer-sen. Almend n lxir i asen-gan Wat Lḥaǧ,
yugra-d yiwen unsay: ar taggara n lɣella,
jemmeen-asen cwiṭ si lɣella,
yettusemma d leecur, ttawin-t d lwaeda
ɣer Sidi Mḥend Lḥaǧ. Uɣalen d ieeccaren-nsen.Si lgirra ɣer da, ikkes unsay-a, acukan
rezzun ɣer-s deg wass n taecurt, ttẓurun-t, ttakken lweeda.
Asenqed sufella n wakal
deg wadeg iwumi ssawalen Ixarban, izemren ad yili d amkan n taddart taqdimt,
itebbet-aɣ-d adsil[8] (later) n taddart
n Leqbayel : tinezduɣin, iẓekwan, tamesgida d tala. Adsil n
taddart taqdimt teṭṭef tajumma n kra ihiktaren. Tama ɛlayen
tewweḍ azal 602 n lmitrat, azal n 195 n lmitrat seg taddart n tura, illan
ukessar.
Adsil n tnezduɣin illan
sufella n wakal iban-d d aɛemmur n yiẓra ixelḍen d yiqermuden
n menwala (wid ixedmen s uffus ). Mferwazen rrif, teɣzi n yibarden isuffuɣen
ɣer kra n tferkiwin. Kra n lmitrat seg udsil n tnezduɣin tella yiwet
n tferka teqɛed ssawalen-as Azniq-iḍeballen,
mebla ccek, d azniq n taddart anda ttemlilin lɣaci, anda kkaten iḍebbalen.Nejmeɛ-d
daɣen kra n yigduren d yiceqfan n ufexxar yerzan allalen i sqedcen yimezdaɣ
deg tmeddurt-nsen n yal ass am tmeṣṣbaḥt (lemba n zzit isiɣiyen
deg yiɛessasen) d lqeɛa n
useksut.
Iẓekwan banen-d deg yiwet n
tama iskessren cwiṭ, deg wadeg iwumi ssawalen Lemqabar akked Afir i d-yuzgan azal n meyya n lmitrat, ɣer
unẓul n udsil n tnezduɣin n taddart taqdimt. Imawlen n
teferkiwin-nni skeflen-d iɣsan n yimdanen mi ɣzan lsas i
yixxamen-nsen.
Tala iwumi ssawalen Tala-zeggaɣen
mazal later-is ar ass-a ɣer ugafa n tnezduɣin, ukessar deg wadeg
iwumi ssawalen Imidek-n- tsebbalt,
tama, anda ibda ubrid ukeṛṛus ittawin ɣer taddart n
Tbudrist.
Figure 4 Later n taddart taqdimt
III. Tasellaḍt n wullisen d usefru
A.Tafelwit n
tsellaḍt (grille d’analyse)
Akken ad nesleḍ sin wullisen imazrayen d usefru ɣef Tala-xlil, nesbedd-d yiwet tfelwit n tsellaḍt.
Seg nexdem taɣuri tamezwarut (lecture
flottante), nekkes-d tikta yellan deg-sen. Ssyin, neɛreḍ ad tent-nesddukkel akken sɛant
lmeɛna deg yisental igejdanen. Swakka nekkes-d isental igejdanen, isental
n ddaw (sous thèmes) akked d
yisental-ddaw n ddaw. Ssyin akin, negzem ullisen d iferdisen inamkanen (unites de sens/items).Ssyin, nerra yal
aferdis di yal amkan i as-iwulmen di tfelwit n tsellaḍt-a.
a.Cwel : Asentel n
« cwel », yemmal-d kra n yineḍruyen idṛan di taddart am
taɛdawt ger yiderma neɣ ger taddart n Tala-xlil d tudrin i
as-id-izzin akked d yimenɣi ger uxerrub n At Waḍu d win n At teslit
si tama, gar Tala-xlil d tudrin-nniḍen si tama-nniḍen.
b.Imdanen : Asentel-a
yemmal-d di tazwara imdanen yellan deffir n cwel d umennuɣ am At Waḍu,
At teslit, taddart n Tala-xlil d kra tudrin n lɛerc n At Dwala. Akken
d-iskanay daɣen imdanen yellan deffir tifrat n taluft tedder taddart am
yemrabḍen n At Lḥaǧ d Wat Meḥmud.
c.Inalkamen[9] neɣ timseg°rit: Asentel-agi,
yemmal-d ayen d-tesseg°ra taluft (cwel d yimenɣan) am :
-Agaǧǧi
n udrum n At Waḍu akked taddart
-Asbeddi n
taddart tamaynut
-Laman d
usenned ɣer Wat Meḥmud
-Tiɛuccert
n yimrabḍen n Sidi Mḥed Lḥaǧ
-Azenzi n
tferkiwin n yimezdaɣ
d.Akud : asentel-a, yemmal-d kra n wakuden
yellan deg ullisen i d-mmalen wawalen zik, yiwen wass, yiwet n tikkelt, di ḥartadem…
e. Adeg : yesskanay-d Ixarban, adeg n taddart
taqdimt, Amalu, adeg deg tbedd taddart tamaynut.
2.Tasellaḍt
n wullisen d usefru
Deg wullis amezwaru, cwel yella-d ger sin
iderma n taddart, gar udrum n At Waḍu d win isɛan tislit akken
i t-id-temmal tenfalit-a : « Ikker
imenɣi gar udrum n teslit d udrum n at Waḍu ». Ineggura-a,
d nutni i d ṛṛay imi sɛan afud. At teslit ttqamaren-ten imi
sɛan ula d nutni irgazen n at
yiɣil. Ayagi islul-d taɛdawt akken i t-id-teskanay
tenfalit : « adrum n At
Waḍu d udrum n teslit sɛan taɛdawt ». Deg wullis wis sin,
cwel yella-d ger taddart n Tala-xlil d tudrin i as-id-yezzin. Cwel yella-d imi
at Tala Xlil « tekksen
timecraḍ i tudrin i as-id-yezzin ». Ayagi d ayen ara
iǧǧen tudrin-a ad «sdukklent
iɣil-nsent akken ad ḥerzen ɣef nnif-nsent ».Cwel
ad d-yili mi ara « bedden tihiyen
ɣef wid ufan din », sdat tmecreḍt akked mi ara « knun ad d-ddmen aksum-nni ». Ad
ikemmel mi ara « ɣlin fell-asen
wid iddurin isekla s tcaqurin d yijenwiyen ». Cwel gar at Tala-xlil d
tudrin ad inerni mi ara ten « ten-cemmten
di tmeɣra » si tama, si tama nniḍen, mi ara « kksen tislit-nni » wat Tala-xlil i
yimawlen n tmeɣra.
Deg wullis amezwaru imdanen mmalen-ten-id udrum
n At Waḍu, adrum n at teslit, tislit, tilawin, imrabḍen n At
Lḥaǧ d lɛerc n At Meḥmud. Llan yemdanen illan deffir n
cwel am udrum n At waḍu d udrum n At teslit, llan wid illan deffir tifrat
am yemrabḍen n At lḥaǧ.
Deg wullis wis sin, ad naf imdanen n Tala-xlil,
n tudrin i as-id yezzin, imeddaḥen, tislit, imrabḍen n At
Lḥaǧ. Am wullis amezwaru, llan yemdanen illan deffir cwel am yemdanen
n Tala-xlil, n tudrin akked imeddaḥen, akken llan imdanen deffir tifrat
am yemrabḍen n At lḥaǧ. Ma d asefru, ur d-banen ara imdanen d anwi-ten ?
Isental |
cwel |
Imdanen |
Inelkamen /
(conséquences) |
Akud |
Adeg |
|||||||||||
Isental n seddaw |
Taɛdawt |
Imenɣi |
Imenɣi |
tifrat |
Agaǧǧi |
Asbeddi n taddart tamaynut |
Laman/Asenned |
Tiɛeccart n Sidi Mḥed |
azenzi n tferkiwin |
Zik, yiwen wass, ḥartadem |
Ixarban |
Amalu |
||||
Isental n seddaw- ddaw |
ṛṛay-afud-at yiɣil- |
|
tudrin |
At Waḍu |
At Teslit |
AT Lḥaǧ |
At Meḥmud |
Agaǧgi n At Waḍu |
Agaǧǧi n Taddart |
|
AT Lḥaǧ |
At Meḥeḥmud |
|
|||
c. asentel « Inalkamen/Timseg°rit »
Deg wullisen, inalkamen d:
-agaǧǧi n taddart
-agaǧǧi n udrum At waḍu
-asbeddi n taddart nniḍen
-timenziwt n tferkiwin
-asenned ɣer lɛerc n At
Meḥmud
-Tiɛuccert n yimrabḍen n At
Lḥaǧ
Cwel issegla-d s ugaǧǧi n
yimezdaɣ n taddart ɣer Amalu neɣ ɣer wanda nniḍen
icban adrum At Waḍu. Sbedden taddart tamaynut deg wadeg iwumi ssawalen
Amalu, ukessar, seddaw taddart taqdimt. Ssenden ɣer lɛerc n At Mehmud
deg llan imrabḍen n At lḥaǧ. Uɣalen d iɛeccaren n yineggura-a.
Deg usefru, inalkamen d agaǧǧi n
taddart ɣer Amalu akken i t-id-iskanay ufyir « iwwi-tt alammi d Amalu » d tukksa n «cedda i
uqerru » ittidiren yimezdaɣ.
d. Isentalen : « adeg » akked
« akud »
Deg wulissen asentel « adeg »
skanayen-t-id wawalen, « taddart
taqdimt », « tala »
akked « Amalu ». « Taddart
taqdimt » d tama deg zedɣen imezdaɣ zik. « Tala » d adeg deg ttagment tilawin,
anda i truḥ ad d-tagem teslit ass n sebɛa yam seg d-tedda. « Amalu » d tama uɣur
d-guǧǧan yimezdaɣ n taddart taqdimt, anda sbedden taddart
tamaynut. Deg usefru, ad d-naf kan adeg « Amalu », amkan uɣur d-guǧǧan yimezdaɣ n
taddart taqdimt.
Ayen yerzan asentel n wakud deg wullisen akked usefru skanayen-t-id
wawalen « zik », « yiwen wass », « yiwet n
tikkelt » akked « di ḥartadem ».
D akuden d-nettaf sumata di tmucuha.
IV.Agaǧǧi n taddart
seg Ixarban ɣer Amalu d timental-is[10]
A. Agaǧǧi
n taddart seg Ixarban ɣer Umalu
Agaǧgǧi n taddart seg
Ixarban ɣer Amalu yella-d akken i t-id-yettwales deg ullis amezwaru. At Tala-xlil,
ceggeḍ-asen (conjures) yemrabḍen ad ǧǧen taddart-nsen, ad
gaǧǧin d akessar,ɣer Amalu ad sbedden taddart nniḍen deg
wakal n yimrabḍen n At Lḥaǧ. Slid adrum n At Waḍu i
guǧǧan ɣer wanda nniḍen, meṛṛa iderma
guǧǧan s Amalu akken i t-id immal wullis amezwaru : « Taddart-a yessefk ad tt-teǧǧem imi ur terbiḥem
ara fell-as. Ad tesbeddem taddart nniḍen ukessar ihin deg Amalu, deg
wakal n At Lḥaǧ. Imezdaɣ uɣen-asen awal, sbedden taddart
nniḍen di tama-nni i asen d-nnan ». Taddart
taqdimt teqel texla, ur d-yegri umezdaɣ deg-s. Ugar ɣef wannecta,
isbeddi n taddart tamaynut tella deg wakal n yemrabḍen n At Lḥaǧ
i yellan sennden ɣer lɛerc n At Meḥmud. Agaǧǧi n taddart d akessar, yettwales-d ula deg wullis wis sin
acukan deg wis sin, agaǧǧi yusa-d s tmara, mačči s lebɣi
am wakken i yella deg wullis amezwaru : «Imezdaɣ ḥaren
deg yiman-nsen, iffeɣ-iten leeqel, tarewla temnee bab-is, d
akessar s akal n At Lḥaǧ ». Deg sin wullisen, At Lḥaǧ d nutni i ifran tamsalt. Ama deg
umezwaru wala deg wis sin. At Tala-xlil ḥamin-ten
yemrabḍen, fkan-asen laman, llan seddaw tecḍaḍt-nsen, akken
llan seddaw laɛnaya n AT Meḥmud imi imrabḍen n At Lḥaǧ
senden ɣer Wat Meḥmud akken i-t-id-immal wullis wis
sin : « Seg yimiren llan seddaw leenaya n At Meḥmud alammi d asmi tt-id-rren Wat Dwala.». Iban-d daɣen deg ullis wis sin belli imezdaɣ ǧǧan
ula d tiferkiwin-nsen[11] : « Znuzun tiferkiwin-nsen yellan di taddart taqdimt i Wat Yidir d Wat Bueli, ttaɣen ukessar ɣef Wat Lḥaǧ d Wat Bueli ».
Ɣef wakken d-qqaren, akal deg tbedd
taddart tamaynut d akal n At lḥaǧ. Ass-a tiferkiwin i d-izzin i taddart seg
yidis n usammer, sumata d ayla n At Lḥaǧ
akked wat xelfun.Tin ɣer-s, asefru i d-nejmeɛ, ittmeslay-d deg wafir
wis sin ɣef ugaǧǧî n
taddart seg Ixarban ɣer Amalu : « Iwwi-tt alammi d Amalu ». Akken d-yemmal belli taddart teqel texla :Tala-xlil ixla waḍu . Di tmettiyin timensayin, ayen ttidiren,
isɛan azal di tmeddurt n yimezdaɣ
yella ttalsen t-id deg wullisen,
timucuha d yisefra… seg yimi ɣer umeẓẓuɣ, tasuta tessawaḍ-it
i tayeḍ alammi cwiṭ yella, cwiṭ yerna. Ɣef waya, akken
ad ifru lḥeb d ukerfa, ad d-iban wayen ddren s tidet imezdaɣ,
yessefk usenqed, tsellaḍt lqayen deg wullisen d usemgired-nsen d yisallen
irkilujiyen d-nejmeɛ ɣef taddart taqdimt.
Asenqed deg wadeg iwumi ssawalen Ixarban, immal-d adsil taddart Leqbayel.
Ayen akk s wayes tettwassen am tinezduɣin, tamesgida, tala akked d
tmeqbart, later-is yella deg wadeg iwumi ssawalen Ixarban, awal ibɣan ad
d-yini later.
Ɣer tagara, taddart n Tala-xlil tguǧǧa seg usawen, seg
Ixarban ɣer Amalu, ukessar, ɣer wakal n At Lḥaǧ. Tsenned,
teqqim seddaw leɛnaya n At Meḥmud alammi d asmi d-tuɣal ɣef
ttufiq n At Dwala.
Akken yebɣu
yili ugaǧgǧi, s lebɣi neɣ s tmara ɣer-s timental.
B.
Timental[12] n ugaǧǧi n taddart
Ɣef tmental n
ugaǧǧi n taddart, nezmer ad d-nebder snat :
-Uguren ttidiren imezdaɣ daxel n taddart.
-Uguren yellan gar yimezdaɣ n taddert de wid n tudrin i
asen-d-izzin.
Tamentilt tamezwarut n ugaǧǧi n taddart ɣer Amalu d imenɣi
d-yellan gar udrum n At waḍu akked d udrum n teslit, wid i ten-ittqamaren
akken id-yettwales deg wullis amezwaru : «irgazen n udrum n teslit qqnent wallen-nsen seg wurrif, uzzlen, ad
d-erren ttar. Akka, ikker yimenɣi gar udrum n teslit d udrum n At Waḍu
». Ma d tamentilt tis snat, d imenɣi d-yellan gar Taddart n Tala-xlil
d tudrin i as-id-yezzin akken i t-id-teskanay tseddart-a : «Akken knan yirgazen-nni n Tala-Xlil, ad d-ddmen aksum-nni, ɣlin-d fell-asen wid-nni iddurin
isekla s tcaqurin d yijenwiyen. Wa yeɣli din yemmut, wa yerwel. Ḍefren-ten
alammi d taddart-nsen. Qqaren, d At Meḥmud i yuzzlen ḥudden-ten ». Imenɣi n yimezdaɣ akked d tudrin nniḍen mazal-itent di
cfawat ɣer kra n yimɣaren akken i t-id-tesskanay tedyant[13] d-nejmeɛ ɣer yimɣaren : Mi xeddmen abrid ittawin seg
Larebɛa n At Dwala ɣer ubrid aɣelnaw wis 30, ixeddamen skeflen-d
iɣessan n umdan tama n taddart n At Yidir.Yenna-as Muḥ At Aɛli
si taddart n Tala-xlil : « Ad tafem
wagi ahat yekkes-asen aksum i wat Dwala ».Yerra-as Aɛli Weḥsen si taddart n At Buɛli : « Muqel ma
tufiḍ Taqabact terṣa deg uqerru-s, teḥsiḍ d netta ».
Tamentilt
tis snat d aḍu akken d-yettwales daɣen deg wullis amezwaru. Akken ad
d-erren ttar Wat Tala-xlil mi ten-cemmten immeddaḥen deg yiwet n tmeɣra
n rcel deg taddart akked sɛan yakan taɛdawt n tmecreḍt, ruḥen
kksen-d tislit wwin-tt-id ɣer taddart-nsen. Mi ggan taɛessast, yiwen
seg yiɛessasen, isla i uqecquc n tmeɣrusin ittawi-t-id waḍu,
yugad isuffeɣ aberraḥ : « Rwalut At teslit a-ten-in
da ! » Imezdaɣ iffeɣ-iten leɛqel,
nwan d At teslit d-yewwḍen, rewlen ɣer Amalu, ɣer wakal n
yemrabḍen n At Lḥaǧ.Tamentilt
n waḍu, tettwales-d daɣen deg ufyir amezwaru n usefru: «Tala ixla waḍu ».
Timental n ugaǧǧi n
yimedaɣ si taddart taqdimt ɣer Amalu d uguren ttidiren yimezdaɣ
daxel n taddart neɣ berra-ines. D imenɣan gar yiderma neɣ gar
yimezdaɣ n taddart d wid n tudrin i asen-d-izzin. Deg wullisen, tamsalt n
ttar d nnif tettuɣal-d yal tikkelt
mi ara yili imenɣi. Seg nezrew ɣef ugagǧi n taddart d
timental-is s, ad nɛeddi tura ɣer unadi n unamek n yisem uddis Tala-xlil.
V. Anamek n yisem « Tala-xlil »
Taddart n Tala-xlil ɣer-s isem
uddis :
Tala : uddis amezwaru (premier composant).
Xlil : uddis wis
sin (le deuxième composant).
Tala, d yiwen n
yisem n waman gar 85 n yismawen uddisen imaziɣen ittwasqedcen i usbeddi n
yismawen n yimekwan uddisen deg tmurt n lzzayer. Azal n 37 n yismawen n
yimekwan uddisen deg lwilaya n Tizi- Wezzu[14] sɛan
awal amezwaru n waman.
Tala d adeg n tudert anda ttemlilint d ttagment
tlawin.D azamul n tudert, n laman d usebbeb. Seqdacen aman-is i usejji n
llufanat. Ttamnen s uɛessas-is. Ad naf siɣiyen-as ticemmuɛa,
ttnawel-as, zellun-as asfel mi ara tt-id sizdgen. D adeg i ḥemlen akked i
ttkukrun medden. Ɣef waya, Iqbayliyen ggan aṭas n yismawen n tudrin
i isɛan awal amezwaru n Tala.
B.Isumar i unamek n « Xlil » d
Yisem « Tala-xlil »
Akken ad nsenfali isem Tala-xlil,
isem isɛan uddis amezwaru n waman, nsenqed di tazwara deg wawal n At dwala
ma yella kra d-yettmeslayen ɣef unamek n yisem n Tala-xlil.Ssyin akin
nsitteɛ anadi ɣer temnaḍin nniḍen. Ulac kra ɣef
unamek n taddart. Anamek ɣef tudrin ittwazedɣen mačči d lḥaǧa
isehlen akken i t-id-yura Fodil Cheriguen : « Ulac d acu iweɛren am usenfali n yismawen n yimekwan, i yellan
yerna d lsas deg yinadiyen unumastikiyen (onomastiques) . (…) Imusnawen n
tnumastikt ɣer-sen tamawt n turda deg uḥric n usenfali n yismawen »[15].
Swakka, asumer-nneɣ ɣef yisem n taddart n Tala-xlil ad d-yili s wudem
n turdiwin[16].
Xlil d isem n umdan akken i t-uran
wuddunen imezwura du bureau arabe.
Deg unadi n yismawen uddisen n yimekwan ittwazedɣen,
isɛan awal amezwaru Tala, nufa-d belli awal wis sin yezmer ad d-yekk seg :
- Isem n umdan am Tala-Bwamar
- Uṭṭun am Tala-ɛecrin
- Azṛu am Tala-b°ezru
- Imɣi/aseklu am Tala-n-tulmut
-Ini[17] am Tala-mellulen
- Aɣersiw am Tala-gilef
Ar ass-a, ur d-nufi ara kra
d-yettmeslayen (ama di tira neɣ deg cfawat) ɣef yisem n umdan neɣ
n twacult n Xlil. Ɣef waya turda d-sbedden wuddunen yimezwura n temharsit
tafransist deg useggas 1880, belli isem n taddart Tala-xlil yebɣa ad
d-yini s tefransist [fontaine de Khelil]
ur teṣḥa ara imi ulac kra n ttbut neɣ ifukal[18] (arguments) i t-id-iskanayen.
Isem n Xlil yezmer ad d-yekk seg
wawal n ujeǧǧig iwumi ssawalen tixlulin imi sin wawalen-agi ttemcabin
deg usiwel, cerken-ten sin yisekkilen « X » d « L ». Isem n
wadeg d-yekkan seg yimɣi tixlulin yella di temnaḍin n tmazɣa am
di Lmaruk. Am turda tamezwarut, ulac kra i t-id isskanyen, ulac-it deg tira
wala deg cfawat n yemdanen.
Akken i d-ittwales deg wullisen,
yal tikkelt mi ara yili umennuɣ gar yiderma neɣ ger yimezdaɣ n
taddart d tudrin nniḍen, d imrabḍen n At Lḥaǧ d-ittasen
ferrun-ten. Assaɣen illan gar Wat Tala-xlil d yemrabḍen n At Lḥaǧ i isɛan
timɛemmart deg selmaden ccraɛ n sidi xlil, ad aɣ-yeǧǧ
ad nesteqsi ma yella wassaɣ gar ccraɛ n sidi xlil d wuddis wis sin
« Xlil » n yisem n taddart n Tala-xlil. Ma, imrabḍen ṭebqen
ɣef wat Tala-xlil ccraɛ n Sidi Xlil. Ass-a ulac kra ttbut fell-as,
ama di tira wala di cfawat. Lemmer illa kra d-yeḍran icban ayagi, ad
d-yegri di cfawat imi ineḍruyen ur nesɛi ara azal ameqqran gran-d,
ttalsen-ten-id medden.
Agemmuḍ n tasellaḍt n
sin wullisen, asefru akked usenqed irkiyulujiyen, d agaǧǧî n taddart
seg Ixarban ɣer Amalu. Ɣef waya, adeg n tudert Tala, ǧǧân-t
imezdaɣ, yuɣal ixla. Ma nsenqed awal n « Xlil », ad naf
ittwasbedd ɣef sin wawalen : XL-IL
XL : Aẓar ÖXL immal-d
anamek ixla/xlu.
L : Ö Aẓar
L immal-d anamek ala/il, meḥsub aman.
XLIL :
XL-L yezmer ad d-yefk anamek-a : Tama n waman texla. Ma d anamek n
yisem n wadeg yettwazedɣen « Tala-Khelil »,
nezmer ad t-nsenfali Tala-Ixlan. Isem-a, ibeddel cwiṭ, yuɣal Xlil.
Agaǧǧi n
taddart yella-d seg Ixarban ɣer Amalu d-yuzgan ukessar deg wakal n
yemrabḍen n At Lḥaǧ. Adsil n taddart taqdimt (tinezduɣin,
iẓekwan, tala, tamezgida) mzal-it ar ass-a deg wadeg iwumi ssawalen
Ixarban.Uguren ttidren yimezdaɣ daxel
n taddart am yimenɣi ger udrum At waḍu d udrum nniḍen i
t-ittqamaren neɣ berra n taddart, gar yimezdaɣ-is d yimezdaɣ n
tudrin i as-id-zzin, banen-d d imental n ugaǧǧî-a. Seg sbedden
taddart tmaynut, Tala-xlil teqqim ddaw leɛnaya n yimrabḍen n At Lḥaǧ, di laman n lɛerc n
At Meḥmud alammi d asmi d-tuɣal ɣer ttufiq n At Dwala. Ayen
yerzan melmi d-yella ugaǧǧi n taddart, nezmer kan ad d-nini belli
agaǧǧi yella-d seg d-usan yemrabḍen ɣer tmurt Leqbayel di
lqern wis XVI[19]. Ma d amek d yella ugaǧǧi mazal-it yeqqim d asteqsi. Ahat,
tiririt tezmer ad d-tili s wudem n tussna tirkiyulujiyen (fouilles archéologiques) deg wadeg n taddart taqdimt.
Tiririt ɣef unamek n yisem n taddart n Tala-xlil akken i t-id nenna
uqbel yella-d kan s wudem n turdiwin. Seg negga tasellaḍt i wullisen d usefru akked isenqaden
irkiyulujiyin, iban-d belli anamek d-tefka tadbelt (administration) tafransist
di 1880 : Tala-xlil yebɣa ad d-yini s tefransist « fontaine
de Khelil », meḥsub Tala n umdan « Xlil », ur isɛi
ara kra n lsas iṣṣeḥḥan. Maca, turda nwala tbedd ɣef kra n ṣṣaḥ d turda
tis ukuẓ meḥsub tin issenfalayen anamek n yisem Tala-xlil d Tala ixlan.
Remḍan Lahseb
Numéro 115 Septembre 2021
Yir targit
Sɣur
Ziri At Mεemmer
Σusseγ ULAC akken ur yettfat
Ifaq-iyi kan yerwel
Werεad d-tuli TAFAT
GMA-S mi d as-d-yessawel
Ul ur inuda yufa-t
ULAC yennejla iγawel
Ulamma AṬUKKEK yesserfa-t
Yunef-as yesserwet ur s-isel
Yesserwet WULAC di TREWLA
Imi d ULAC tehmel-it
ULAC ur s-nekkis TAWLA
Tḥebba-t ziγen tḥemmel-it
Tenna, AYEN yellan yella
Awer d-tuγal TMEDDIT
N WIDAK akk is tegla
Tcennu, awer TIMLILIT
Tesla-d TUΓALIN terfa
D acu KRA ur d as-tezmir
KRA γef tuḥsift yecfa
Yurar-itt d YIR LMIR
TUΓALIN tewweḍ Faffa
TAFFAṬ-IS ad s-tt-tesmir
Azekka-nni tbeddel ṢṢIFA
Teğğa ula d TAREWLA zdeffir
D TAREWLA i tt-yettḥellilen:
Qqel kemm a TUΓALIN
Wehmen MEDDEN i s-isellen
Ṣefḍen akk ALLEN ad walin
Ay AḌU i ten-yessemlalen
D YIR TAYRI ideg γlin
ISEGGASEN ttazzalen
Ddren ulac-iten ur llin
Ziri At Mεemmer
ACCUEIL INDEX GENERAL
NUMEROS PARUS
LIBRAIRIE TELECHARGEMENT SITES FAVORIS
Adresse de messagerie électronique : ayamun@Hotmail.com
Adresse
Web : http://www.ayamun.com/
tanemmirt, i kra iẓuren « ayamun, cyber-tasγunt n tsekla tamaziɣt » akked wid i d-yefkan afus.
ⵜⴰⵏⴻⵎⵎⵉⵔⵜ,
ⵉ ⴽⵔⴰ ⵉⵥⵓⵔⴻⵏ
“ⴰⵢⴰⵎⵓⵏ, ⵛⵢⴱⴻⵔ-ⵔⴰⵙⵖⵓⵏⵜ
ⵏ ⵜⵙⴻⴽⵍⴰ ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ”
ⴰⴽⴽⴻⴷ ⵡⵉⴷ ⵉ ⴷ-ⵢⴻⴼⴽⴰ,
ⴰⴼⵓⵙ.
@Copyright ayamun 2000
Dernière révision : 01/10/2021
vendredi 1er octobre 2021
[1]
Abaliɣ : sédiment (Dallet).
[2]M. Ahmed Zaid, 1999,
« Toponymie villageoise Kabyle » in Revue Tiziri, n°17, Belgique, Association culturelle des Amazighs
de Belgique.
[3] R. Lasheb, 2013,
« Toponymie des lieux habités de Kabylie (Noms composés) », in Autour de la civilisation amazighe,
Tizi-Ouzou, Ed. L’odyssée, p. 63-68.
[4] Timant :
identité (Amawal).
[5]F. Cheriguen, 1993, Toponymie algérienne des lieux habités. Les noms composés, Alger, Épigraphe, p. 18.
[6] Ullis-a, yules-aɣ-t-id
Yidir Medjad (Si u Yidir) si Taddart Ufella d Mass Fekkar seg taddart n At Buɛl, i i
isɛan 95 n yiseggasen di leɛmer-is deg useggas 1995.
[8] Adsil d awal acelḥi yebɣa ad d-yini
later (les traces)
[9] Analkam :
conséquence (Amawal)
[10] Tamentilt :
cause (Dallet)
[11]Llan wid ur nezenz ara tiferkiwin-nsen am kra n twaculin seg At Lḥaǧ
Aɛmar. Mazal-itent ar ass-a deg wadeg iwumi ssawalen Ixarban.
[12] Tamentilt :
cause (Amawal).
[13] Tadyant-a, ulsen-aɣ-tt-id yimɣaren n
taddart n At Buɛli.
[14]F. Cherigguen, 1993, Toponymie algérienne des lieus habités. Les
noms composés, op.cit., p. 140.
[15]F. Cheriguen, 2012, Dictionnaire de l’hydronymie générale de
l’Afrique du Nord, Tizi-Ouzou, Ed. Achab, p. 22.
[16] Turda :
hypothèse (Amawal)
[17] Ini :
couleure
[18] Afakul :argument
(Amawal)
[19]
Seg lqern wis XVI, aṭas n yimrabḍen ara d-yasen si Terga Zeggaɣen
ɣer tmurt Leqbayel. Cɣel-a, ad-asen yishil imi ulac ugur n tmeslayt
wala n leɛwayed. Reclen d teqbayliyin u sbedden ixxamen d tudrin.