ayamun

CyberRevue de littérature berbère

ⴰⵢⴰⵎⵓⵏ, ⵛⵢⴱⴻⵔ-ⵔⴰⵙⵖⵓⵏⵜ ⵜⵙⴻⴽⵍⴰ ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ

 

21 ème année

Numéro 115  Septembre 2021

 

Email :  ayamun@hotmail.com

 

 

Retour à Bienvenue

 

Tidlisin nniḍen : http://www.ayamun.com/telechargement.htm

 

Inasiwen (claviers) :  

 1_ Anasiw azegrar :

Clavier complet, deg-s ţ,Ţ, v, o, p ; deg-s taggaɣt (, ġ, k̇, )

2_ Anasiw_n_mass_Sliman_Amiri :

clavier complet, deg-s ţ,Ţ, v, o, p

 

 

   

Prénoms algériens authentiques (mis à jour et augmenté)

 

Sommaire :

 

1°) Le texte en prose :  « Tiremt i γ-d-tefka Terkuct druset maεna ẓidet, nreγb-iţ! sɣur Djamal Saadi

2°) Chronique_tamkudt :  « Lemmer xeṛṣum neddem yiwet !»  sɣur lmulud Sellam

3°) Tidlisin nniḍen, en PDF :  Culture_savante_culture_vecue_MAMMERI_Tala

4°) L'interview :  Mouloud Mammeri, entretien avec Didier ERIBON, paru dans Libération, le 2 mars 1980. In Chouf-Chouf

5°) L'étude :  Asumer i unamek  n yisem n taddart Tala-Xliln sɣur  Remḍan Lahseb

 

6°) Le poème :  «Yir targit»,  asefru sɣur Ziri At-Mεemmer

 

8°) Toutes  les rubriques :

 

  

 

Retour en haut

Numéro 115  Septembre 2021

 

Le texte en prose :

                                                                                               

Tiremt i γ-d-tefka Terkuct druset maεna ẓidet, nreγb-iţ!

 

Sɣur Djamal Saadi

Aɣrab-ines di Facebook

https://m.facebook.com/story.php?story_fbid=275751470891591&id=100053702198628

 

 

Taduli n tezmamt d tawwurt teldi terqem s tuklut, am win ara k-yinin, eyyaw kecmet-d, dagi d agwni n tẓuri!

 

Dagi taẓuri s wawal, γas amedyaz d win yessnen i wawal, d aεwebbaj, maεna zun akken tella lemkukra. Segmi aḥulfu n wul yezdeγ bab-is, yewwi-yas-d ad d-ifuǧ, dγa yenna-yas d “asefru qqel”! Aḥulfu yurag-d d asefru, d awalen feṣlen weznen, d imaẓẓayen!

 

Di tazwara, semmus isefra (neγ 5 “isefruqlen”) imenza, d aḥric umedyaz s timmad-is, zdin d taffa, fγen-d seg wallaγ n bab n wawal, sennan win γef win zun s ddemma, yella wanda wehhan!

 

Isefra muggen zun d isefra n lwezγi, ayen γef i d-wwin, d tigwnatin isebken, d iberdan ireglen.

 

Ul inudan γef tayri, yedda-yas di nneqma i bab-is, yeḍfer lferg n tsekrin, yedda γef isennanen

 

Ay ul iteffren felli

Ṭṭrayer-ik yak werǧin tt-frin

Berraγ deg-k seg wass-nni

Yeǧǧa-k wayen i γ-yeggunin

[…]

Amek ara n-rzuγ fella-k

Ay ul ur d-nerzi felli

Di lǧerra-k ulac leslak

Seg wasmi γ-tegdel tayri

Tayri yeqqlen d asekkak

Leḥmala truḥ wakali

 

Asefru n Wul (Asefrul) yelfu-d d asefru n Wul-ac, d tayri ur newwiḍ iswi!

Turart umedyaz s wawal mačči i unecreḥ kan (Asefruqqel, asefrul, asuqqel n Wulac), d anadi γef yixef n temsal izedγen allaγ, d udem i yinumak yemgarden myufen, d tijbirin i wayen yeqqazen deg ul akkin-akka …

 

Seg i s-tuγal i wul d wul-ac (ulac) amedyaz yerza γef Ulac; yessaf-it akka d wakka, ifurr-it, ahat ad yili deg-s kra. Isenna wawal am ‘zrar, yal taεeqquct deg umkan-is. Aziγ yella wayen yellan deg “ulac”! Ccbaḥa usefru tennerna, yewzen wawal. Seg “ulac” tennulfa-d lmeεna!

Titewli n wawal yerna fella-s unecreḥ

 

Ssiffifen medden tirac

Yeslullucen deg isefra

Nekkini ferneγ-d ulac

Amzun terra-yi tmara

Awal-a yeččur d ulac

Seg ulac i d-brant tikta

Ma yehwa-yasent d ulac

Yis-sent ay d-bdiγ tira

 

Nezmer ad d-nini winna akken-nni tceggeε yemma-s ad d-yaγ “ulac”, deg usefru-ya dulaqrar a t-yaf yella. Akka dγa awal umedyaz-nneγ amezwar yemmed s umedyaz-nneγ n wass-a!

 

Yegra-d ahat amsefruy mačči d win ara yelzen s ulac, isefk ad inadi γef kra nniḍnin. Yenna-yas:

 

Dacu akken i ttnadiγ tura ?

 

Ahat yella kra i yxuṣen, yewwi-d a nerzu fella-s, yella kra i γ-iṛuḥen ur t-nezṛ’ ara!

 

Sked anda ur muqleγ ara

Agemmaḍ-in gemmaḍ-a

Sfeqdeγ akkin d wakka

Ḥawceγ-d anebdu ccetwa

Lexrif sawraγ n tferka

Tafsut fiḥel ma nenna

Ma drus-k aya i tenqendwa

Nettu ajeǧǧig amek iga

Sked amek ur neqlaleḥ ara

Leǧwareḥ kkan-tt di ccedda

Ttḥekkiren ma a s-d-afen kra

I wul a d-yebbureεqa

 

Ar-deqqal yezga uraju-nneγ, teqqur tudert-nneγ. Ahat yella kra n tideţ yefren, ur s-nufa’ara amek!

 

Sked acu ur negguni ara

Neẓẓa am cached i uẓekka

[…]

La nettawi nettarra

Nesqarray-izṛa isekla

Taleγt ijdi d ukerra

Ma yella ka ad aγ-d-mlen

Ziγ tidet fren tegguǧa

Yekker wectal di tmenna

 

Dacut akka wa! Ur d-iban wara. Ntezzi nrennu, ngguma a s-naf aqerru!

 

Sked anda ur ddiγ ara

Anadi yeqqel-i d izem

[…]

Nuyes ur d-iban wara

Nuγ-itent kan nessusem

 

A d-izg ahat neţnadi deg ilem, segm-akka ur nufi tren!

 

Sked anda ur nudaγ ara

[…]

Ziγ qqerseγ-d i yilem

 

Anadi ur yessufeγ sani…

 

Ka nudaγ yeffeγ allaγ-iw

D tatut i yeṭṭfen tasga

Almi εerqeγ deg unadi-w

D acu akken i ttnadiγ tura?

 

D awalen qerriḥen, ma yella deffir unadi kra ur d-illi, dacu i d-yeqqimen? Ahat teqqimed tuzzma ?!

 

D asṭṭuhlel

Am win yettnadin kra

D netta yeḥsa

Ur n-yettaf din iqiḥ

Neẓra anda i γ-teγli zzayla

Mi akken nettaḍsa

I d aγ-d-yeḍra weqqriḥ

 

Tiyita n umedyaz qessiḥet akken i qessiḥet tegwniţ deg i d-negra; nenuda ur nuf’ara, ulac d ulac, ayen nniḍen ur yell’ara! Amek tura ?

 

La s-nettak ass-a i uzekka

Yerna nettgalla

Seg yiγed ar d-yekker uǧaǧiḥ

Sṭuhlul kan din ihi!

Wwet aṣeggan di tqummict

Tiniḍ-as i lweεd acimi

 

Yeqqim-d umedyaz neţţa d yiman-is, ayen akk γef i yerza ur s-ţyeqqid ara. Yenna-yas deg usefru wayeḍ:

 

Mer ssineγ ad aruγ

Ad weccmeγ tasga

Mer zmireγ a d-qirreγ

A d-iniγ kra

 

Tira ahat d tawwurt s ara nweεεu ayen yellan degneγ, ul-nneγ

 

Mer neṛwi ddunit

A d-neẓmi tiden akk

Umi nettḥulfu

Mer ssineγ ad aruγ

Mer ssineγ ad aruγ

Ad ṭṭfeγ imi-w

Ur d-qqareγ iqqiḥ

D tira a t-id-yinin

 

Tira am usafar n ḥellu d neţţat i d-iqqaren asefru, yiss i yella umedyaz.

 

Racid Tiγilt yessen ad yaru, mi ara nwali taḥawact isefra-ya, ad nwali yeldi usadel i tala, aman ur ţεeṭṭilen ara ad d-gufεen nnig wakka. Isefra akken i mseḍfaren, d anamek seg iman-is, d asenṭṭi n kra ara yeddun ar zdat. Am “Big Bang” i d-yefkan ddunit, awal i γ-d-yefka umedyaz ass-a d aṛeggem i tira ara yeggten azekka.   

 

(Awal Irennu γef weḥric wis-sin n tezmamt)

Djamal Saadi (06/04/2021)

 

 

1)https://m.facebook.com/story.php?story_fbid=279720163828055&id=100053702198628

 

Aḥric wis-sin n tezmamt “Terki Terkuct” d asuγel n tḥawact n yeḍrisen.

 

Yenna Muḥya “asuγel d abrid igezmen i usnnerni n Teqbaylit s lemγawla”.

 

Maca asuγel mačči menwala yessen-as, acku mačči d timeslayin-nni kan i d-iwwi ad yissin win ara yessuγlen, isefk a s-tili diγ “titewli taseklant”, tamusni n tsekla, abrid s i-tleḥḥu, asiweḍ ines (objectif). Win yezṛan dacu i teswa tsekla, win yeţamnen yes-s, winna s tideţ izemr-as.

Ar Racid Tiγilt a n-af sin wawalen: asuγel (neγ asuqqel) akk d wawal “asmuḥyet”.

 

Di Teqbaylit awal “uγal” (neγ “qqel”) yeţţuseqdac deg waṭas n tegwnatin (amedya: wali ammud n tullisin n Amar Mezdad “Tuγalin”, inumak n wawal-a di yal tagwniţ).

 

Taγawsa ad tili s wudem ad tennebran ad d-tefk udem nniḍen. Dagi d aḍris, ad yili s wudem-ines amenzu, s tmeslayt-ines tamenzut, ad ibren d aḍris s wudem wayeḍ, s tmeslayt tayeḍ.

 

Maca dacu yellan d amgirred gar “asuγel” akk d “asmuḥyet”?

 

“Asmuḥyet” d awal i d-innulfan drusaya, ahat d tajmilt i Muḥya, yessawḍen asuγel ar tqacuct.

 

Awal n Racid Tiγilt: “asefru n tezlit-a n Charles Aznavour, i d-rriγ si trumit γer Teqbaylit, annect i ssugteγ deg-s asuqqel , i s cuḥeγ i wesmuḥyet”.

Dγa mi ara nγer aḍris “Issin Amek” n Charles Aznavour (Il faut savoir) yezmer ad nefhem dakken, “asuγel” d tuṭṭfa n weḍris akken yella di tazwara-s, d tameslayt kan ara ibeddlen. Dγa “asmuḥyet” ad d-ilfu d asmuzzeγ n weḍris, d “aseqbel” lqayen ar uẓar, ad iţţi wudem d aqbayli.

 

11 n “imyura” akk d tmacahuţ, i d-yerra umedyaz ar Teqbaylit. Ccnawi mucaεen, gar Brel, Aznavour, Dalida, Lennon; isefra: Tahar Djaout, Kateb Yacine, Nazim Hikmet; iḍrisen: Azeddine Lateb, Baudelaire, Platon, Sartre; akk d tmacahuţ n “Izandyanen” n Marikan.

 

Amedyaz ur irezzu γef umedyaz nniḍen almi i yeţţaf γures, yeţissin iman-is deg-s, mwatan-t tmuγliwin. Amedyaz-nneγ Racid Tiγilt seg wayen i γ-d-ifka yakkan, seg leqdicat-ines i d-ifγen am Črek, Dda Spilu, kra n yeḍrisen di FB, nezmer a d-nini seg wid igan anecṛeḥ d abrid ireṣṣan di tira-s, anecṛeḥ yeskikiḍen yessakwayen (yesmekta-yaγ-d abrid n Muḥya!)

 

Ur ixeddem ur igeddem

Yal iḍ netta d abewweq

Yesbuccuε zun d agellid

Argaz yekkat-itt menṭeq

S yir ccrab uculliḍ

Ttafen-t-in yal tafrara

Yesxerxur di tmezgida

Yeqqurem din am uqenfud

Yeqqaṭṭer wudem yeffud

 

Akken i γ-d-isḍes J.Brel s tefransist, i γ-d-isḍes Racid Tiγilt s teqbaylit, myufen wawalen! W’ara d-yinin mačči di tmurt-nneγ tadyant uskkarǧi yeţbewwiqen ccrab uculliḍ yeqqurem am uqenfud, iqqaṭṭer wudem iffud, yesxerxur di tmezgida! Amedyaz yessen amek ara d-yaf awalen yeṭenṭṭunen, isseḍsayen, yeţceṛṛihen!

 

Tinna:

Mi ara tebduḍ awal d ayen i d tissirt

Susem neγ qqen ilsi-k deg imi-k

Ad stummneγ ciṭ i tsusmi

[…]

Awalen, lehdur; zzuzer-iten din i waḍu

Ihi a tafjiεt-ik, innan war igan ula i wacu

 

D tilawin-nni timaεurin deg ujlal, mi ara netren-t deg yiwen, dγa win ara yrewlen ad irwel, win ara ifelqen deg teḍsa ad ifelleq!

 

Awal wayeḍ:

“Ad as-neg xerrfeγ, skunnreγ-d kra mezleg neγ briγ-as-d i wayen icemten, akka am wesriccew deffir tzemmurt, yerna snefsusiγ taεebbuṭ-iw s wewriḍ. Iwacu ara wteγ agejdur? …”

 

Sɣur Djamal Saadi

 

 

 

       

 

 

 

Retour en haut

Numéro 115  Septembre 2021       

TAMKUDT (chronique) :  

 

Lemmer xeṛṣum neddem yiwet !

Tamkudt skud Lmulud Sellam

Mouloud Sellam 

1e septembre

Modernité ou tradition ? Lemmer xeṛṣum neddem yiwet ! Ulac akk!

Ttebyita taneggarut yesdukklen yakk imezdaɣ , i d-yeḍran deg taddart-nneɣ taqdimt ( Mliḥa ) , tella-d ass 28 /09 / 1995 (un grand merci pour notre ami Said Meziant pour ces belles photos prises le même jour , ceux qui y figurent et nous ont quittés, paix à leurs âmes, malheureusement la totalité des maisons aujourd'hui ont été détruites à jamais !). Deg yimiren ar ass-a ulac, ur nerbiḥ yiwet , neggujel !

Ansayen-nneɣ ( nos traditions ) , ama lhan , ama xuṣṣen , d wigi i ɣ-yessemgarden ɣef yiɣerfan-nniḍen , ulac din ccekk .

Necfa-d asmi meẓẓiyit gar 1962 d 1980 , nettayes ad d-yaweḍ wass ideg nettemlil, ussan n leɛwayed ( leɛwaceṛ ), neɣ n tegnatin-nniḍen:

- Amenzu n tefsut anda nettarra leɛgez s isuɣan ɣef tyizziwen-nneɣ.

- Amenzu n yennayer ( imensi-s yufrar ) .

- Taɣerbalt n yiweǧǧiben n tyerza ideg yettilin isufar n tgella yemxallafen .

- Tiwiziwin ideg ttemɛawanen medden ( d axeddim maca tettagar tgella )

- Ula d timeɣriwin n zik xulfent di kullec tigi n tura , lbenna n tid n zik iman-nsent , anwa ur d-necfi i lɛada (leḥlawat ) i d-tettḍeggiṛ teslit i werrac milmi d-tewweḍ ɣef uɛewdiw .

- Timecṛeḍt tettili-d ar deqqal yal ttebyita , tettili-d taggara n lexṛif .

- Ma d ttebyita tettili-d deg wussan imuras (vaccances ) iwakken ad d-mlilen yakk imezdaɣ n taddart i lferḥ i ten-yezdin , ttebyita n taddart-nneɣ tettili-d di lemqam n Sidi Lmehdi , anda ttilin ixuniyen ,neɣ iḍebbalen , d tameɣra tameqqrant n taddart , d tagnit ideg ttafen iman-nsen imezdaɣ d inibgiwen i d-yettassen di yal tama , amdan itett akken iwata izehhu d yimeddukal-is d watmaten-is .

Maca taneggarut-agi i d-yeḍran deg useggas n 1995 , txulef aṭas d teqdimin , kullec d atrar , icennayen deg umkan n ixuniyen , ulac tiṛbuyin d-ttawin werrac deg yixxamen-nsen iwakken ad ččen lwaḥid d wiyaḍ , aṭas n yisufar iqburen i gxuṣṣen , aṭas n isufar atraren i d-ikecmen , ula d lbenna txulef , neɣ tɣab maḍi .

Atentaya kra n tewlafin n ttibyita n 28 /09/ 1995 .

Assen ula d Tilivizyu (ENTV ) d ṛadyu tis snat (Chaine 2 ) ttwaɛerḍent-d . Tanemmirt i umeddakel-nneɣ " Said Meziant " i d aɣ-tent-id-yeṣṣawḍen . Lmulud Sellam .

 

Lmulud Sellam

 

 

 

 

Haut du formulaire

Bas du formulaire

Retour en haut

Numéro 115  Septembre 2021       

Tidlisin nnien :

 

Culture_savante_culture_vecue_MAMMERI_Tala

 

 

Dictionnaire_Français_Kabyle_Père Huygue_1902_1903.PDF

MUHYA_Sinistri.pdf

BOULIFA_TEXTE_KABYLE_MAJ.pdf

JOURNEE_D_ETUDE_DE_LINGUISTIQUE_BERBERE_LA_SORBONNE_1989.pdf

Akken qqaren medden sɣur Mohia GEB, 1978

Berber Art_Jeanne_d'Ucel_Norman_University_Oklahoma_1942

Dictionnaire_de_proverbes_Remḍan_At_Menṣur_3eme_Edition.pdf

Ageldun-amecṭuḥ_St-Exupery_Tasaɣelt_sɣur Habib-Llah-Mansouri

Aglam-deg-wungal-n-Amer-Mezdad-Ass-nni, sɣur Ferhane Badiaa

TUDERT-IW_Abdellah_Hamane.pdf

RECUEIL_DE_PRENOMS_AMAZIGHS_Md_Akli_HADDADOU.pdf

ITIJ_BU_TCERKETT_Taher_Djaout_tasuqilt_Samir_Tighzert.pdf

La_Babel_du_Ponant_2eme_partie_Ali_Farid_Belkadi.pdf

Aglam_deg_wungal_n_Amer_Mezdad_Ass-nni_FERHANE_BADIAA.pdf

DESCRIPTION_ET_HISTOIRE_DU_MAROC_Leon_GODARD_1860.pdf

APERCU_SUR_TRENTE_TROIS_SIECLES_DE_L'HISTOIRE_DES_IMAZIGHEN.PDF

MUHYA_SI_PERTUF_traitement_de_texte.pdf

Revue Izen Amaziɣ, 3 numéros :

Izen-amazigh3.PDF

Izen-amazigh5.PDF

Izen-amazigh6.PDF

Textes berbères de l'Aurès_ Parler des Ait Frah

Romans et ambiances dans la maison kabyle traditionnelle.pdf

La_Kabylie_Recherches_et_Observations_1833.pdf

Jules_Maistre_Moeurs_et_Coutumes_Kabyles_1905.pdf

Tighermin_yemmeccen_Sari_Med.pdf

MOULIERAS_Auguste_Une_tribu_Zenete_anti-musulmane_au_Maroc_Les_Zkara.pdf

Si_Pertuf_Muhend_Uyehya.pdf

LA_LANGUE_BERBERE_EN_AL_ANDALUS_Md_Tilmatine.pdf

Inédite, une pièce de théâtre de Idir Amer :

Idir_Amer_Ay_Afrux_iferelles.pdf

Inédite, Dom Juan de Molière, en langue kabyle :

DOM_JUAN_LE FESTIN_DE_PIERRE_MOLIERE_SI YEHYA_TASEGLULT-S-UDΓAΓ.PDF

 Dictionnaire_Francais_Berbere_Antoine_JORDAN.PDF

Les_Cabiles_et_Boudgie_F.PHARAON_Philippe_libraire_Alger_1835.PDF

Tidmi tamirant, n°2, 1990

Habib-Allah_Mansouri_Inventaire_des_neologismes_amazighs.pdf

Ddem_tabalizt-ik_a_Mu_Kateb_Yacine, version bilingue

Ad lemmdeɣ tamaziɣt  n Hamek : http://www.ayamun.com/adlis-usegmek.pdf

Belkacem Bensedira_Cours de langue kabyle_Adolphe Jourdan_1887

JM_DALLET_LE_VERBE_KABYLE_FDB_1953.pdf

AMAWAL_TUSNAKT_H.SADI_1990.pdf

CHANTS_BERBERES_DE _KABYLIE_Jean_AMROUCHE_CHARLOT_Ed.1947.pdf

OUARGLA_M.JARDON_J.DELHEURE_Tome1_FDB_1971.pdf

OUARGLA_M.JARDON_J.DELHEURE_Tome2_FDB_1971.PDF

 

  

Plus de livres dans notre rubrique  Téléchargement :

http://www.ayamun.com/telechargement.htm

 

 

 

Retour en haut

Numéro 115  Septembre 2021

 

L’interview :

 

"Je crois profondément à la préservation de la culture berbère, mais aussi à son développement"

Mouloud Mammeri, entretien avec Didier ERIBON, paru dans Libération, le 2 mars 1980.

 

In Chouf-Chouf

 

Libération : Vous êtes né dans une tribu Kabyle qui comprenait un grand nombre d'artisans. Votre père lui-même était artisan. C'est ce qui déterminé votre rapport à la culture.

 

Mouloud Mammeri : Je suis effectivement d'une famille d'artisans : bijoutiers mais surtout armuriers. Et il est certain qu'il est plus facile d'assimiler la culture traditionnelle à l'intérieur du groupe des artisans que de celui des paysans. Ceci pour des raisons matérielles : l'artisan a du loisir et du temps ; ce qui n'est pas le cas du paysan.
Mais surtout le travail du paysan est individuel : il est seul avec ses bêtes dans son champ, sur sa terre. C'est tout à fait le contraire pour l'artisan. Il y a dans une échoppe d'armurier un défilé sensationnel de gens, qui viennent non seulement pour faire arranger leur fusil, mais aussi pour parler. C'est un lieu de rencontre. Au bout d'un certain temps, l'artisan emmagasine toute la culture ambiante et même, il peut contribuer à développer.


Libération : D'ailleurs, c'est souvent un artisan qui est le poète de la tribu.

 

Mouloud Mammeri : sans doute pas les seuls à être porteurs de cette culture, mais cela leur est plus facile.
Le rapport entre la poésie et l'artisanat est tout à fait évident. L'artisan est préparé par son métier, déjà, à faire œuvre de poète. Parce que la poésie dont nous parlons est une poésie orale. Elle est contrainte, pour pouvoir se transmettre, à un certain nombre de règles. Si elle était écrite, il n'y aurait qu'à ouvrir le livre pour voir ce qu'il y a dedans. Mais comme ce n'est pas cas, il faut toute une technique sur laquelle s'appuyer pour que la transmission soit possible. Et cette technique correspond dans le domaine des mots à celle appliquée par l'artisan dans son travail... Quand je dis cela, je pense à des gens très précisément... Quelle application, quel amour du beau il faut pour ciseler 1e cuivre sur la crosse d'un fusil. C'est un travail très long et seul un véritable artiste peut le réussir. Alors, cet artisan n'était pas dépaysé d'apporter la même application dans le domaine du verbe, pour ciseler des vers qui riment bien.


Libération : Ce rapport entre la technique artisanale et la technique poétique s'explique aussi par le fait que le poème véhicule un savoir pratique. Cela n'a rien à voir avec l'art pour l'art.

 

Mouloud Mammeri : ans une telle société, on ne voit pas bien comment cela pourrait exister. Cette poésie orale a une fonction très réelle, elle n'a rien de gratuit. Littérature orale, cela signifie qu'un homme se présente devant d'autres, qui sont là, vivants, qui réagissent, et auxquels il récite ses vers. C'est un rapport tout à fait extraordinaire où on ne peut absolument pas trouver avec un livre. Un livre, c'est quelque chose d'un peu mort. Tandis que là, le poète a devant lui des gens à qui il s'adresse. Ou bien il les intéresse et ils 1'écoutent favorablement, ou bien il tape à côté de la cible et ils s'en vont. Cela implique que cette poésie soit toujours engagée dans la vie, insérée dans l'existence des hommes.

 

Libération : Par exemple, on attend du poète, qu'il soit porteur d'un savoir médical.

 

Mouloud Mammeri : Celui à qui on demande ces connaissances, c'est la "sage", l'amousnaw. Mais l'amousanaw et le poète sont souvent une seule et même personne qui a en même temps une maîtrise des mots et un savoir pratique : il doit répondre à des questions d'ordre tout à fait matériel ; dans le domaine médical, mais également pour le calendrier des travaux agricoles, la construction d'un pressoir...

 

Libération : Dès votre enfance avez été de plain-pied avec cet univers de connaissance ?

 

Mouloud Mammeri : Je suis né dans ce milieu. Mon père était un de ces poètes. Un grand nombre de gens venait le voir pour arranger telle ou telle question. Quand on m'a envoyé au lycée, je me suis aperçu que j'avais hérité d'une sorte d'acquis extraordinaire, que les élèves français n'avaient pas. Je suis sûr que le contact direct avec cette poésie vivante m'a sensibilisé à toute littérature, même si ce n'était pas la mienne. Quand j'étais en cinquième, j'avais lu presque tout Racine. Ce qui n'est pas si vous pensez que le français était pour moi une langue étrangère.

 

Libération : Mais par la suite vous avez écrit des romans et non pas des poèmes.

 

Mouloud Mammeri : Je ne pouvais pas rester prisonnier de cette culture que j'avais acquise durant mon enfance. D'ailleurs, contrairement à ce que 1'on croît, cette culture n'est pas du tout figée. Les occidentaux pensent que ce sont des sociétés "froides" fermées sur elles mêmes. C'est loin d être vrai. Cette culture que j'ai vécue étant enfant, était une culture très ouverte. Mon père citait des vers de Hugo et de Voltaire, alors que le français, qui était pour moi une langue étrangère l'était encore plus pour lui qui n'avait même pas le Certificat d'Etudes.

 

Libération : On retrouve là encore une fonction du poète : assurer la communication avec l'extérieur.

 

Mouloud Mammeri : La société berbère est toujours présentée comme segmentaire, composée de groupes repliés sur eux-mêmes. II faudrait analyser longuement pour voir comment cette société dite figée avait réussi à instaurer un équilibre entre les forces qui tendent à la fermer et celles qui la poussent à s'ouvrir pour acquérir des éléments extérieurs.
Les poètes qui se promenaient d'un bout à l'autre du domaine berbère, et souvent même au-delà, étaient les agents de cette communication. C'est à eux qu'était confié, justement parce qu'ils voyageaient,le soin de trier le bon grain de l'ivraie, i j'ose dire, et d'assurer ainsi l'évolution.
Prenons un exemple historique : la conquête coloniale. C'était véritablement l'arrivée des martiens, l'irruption des for mes de culture, de croyances totalement étrangères à la société. Les Berbères se sont battus, et ont été vaincus. Logiquement il ne pouvait se produire à ce moment qu'une seule chose : une société qui trouve face à elle l'obstacle d'une civilisation infiniment plus efficace qu'elle, est vouée à la disparition. Pourtant elle a survécu. Elle a été durement secouée, mais il s'est trouvé des hommes qui, devant ces évènements impensables jusque là, ont repris les vieilles valeurs, en laissant tomber ce qui était dépassé, et ont ainsi permis à l'essentiel de survivre et ressurgir. Le poète Si Mohand, par exemple, a redonné à celte société désemparée les moyens d'expliquer la défaite, de la supporter pendant des générations. Encore aujourd'hui on cite ses vers. C'est qu'ils avaient une valeur libératrice.

 

Libération : D'autant que la culture berbère avait été reléguée au rang de culture secondaire par l'islam. Au poète porteur d'une culture propre, de valeurs "nationales", s'oppose le marabout, dépositaire de la lettre du Coran, culture écrite, dominante et étouffante.

 

Mouloud Mammeri : Le marabout est porteur d'u savoir livresque, d'un savoir religieux qu'il a appris dans les livres. C'est une religion qui est née à un endroit précis et qui porte la marque ; elle s'est durcie à l'usage. La religion est peut-être révolutionnaire au départ, et puis la pratique sociale fait qu'elle se fige dans des dogmes très contraignants. Les marabouts étaient porteurs d'un savoir étranger, livresque, dogmatique. Leur fonction était de l'imposer tel quel, comme vérité descendue du ciel, de plaquer ce savoir sur une société qui existait déjà.


Libération : D'où venaient les marabouts ?

 

Mouloud Mammeri : Ce sont des Berbères du Sud-marocain. Ils sont venus au moment où les Portugais et les Espagnols faisaient des expéditions sur les côtes marocaines. Un mouvement de résistance religieuse s'est développé contre eux. Les marabouts ont dit que ces agressions s'étaient produites parce que les musulmans n'étaient pas assez religieux : et ils se sont donné pour tâche la réislamisation.
C' est pourquoi ils ont essaimé. Ils sont venus en Kabylie parce qu'ils retrouvaient là une humanité un peu semblable à celle qu'ils avaient quittée : des Berbères. Au 15e et 16e siècles, ils se sont installés et si bien intégrés qu'ils ont fini par se fondre dans la société kabyle.
Mais cette société n'était pas vierge : ils ont trouvé là une culture, des valeurs, qui étaient incarnées en particulier par les poètes.
Dans certains cas ils ont collaboré. Dans d'autres ils se sont opposés.
La masse des laïcs a un préjugé favorable pour la lettre du Coran. Ce que dit le marabout ne se discute pas, puisque c'est Dieu qui parle par sa bouche. Il y a déjà un primat symbolique, une imposition de valeurs.

 

Libération : L'orthodoxie islamique produisait donc un effet de censure sur les valeurs berbère.

 

Mouloud Mammeri : C'est plutôt un effet de blocage dans la mesure où elle substitue un corps de doctrines, une vision du monde à tout ce qui n'est pas elle. L'islam à cet égard est pire que le christianisme : c'est une religion encore plus unitaire.
Il y a un certain nombre de domaines dans lesquels la culture laïque ne peut absolument pas se manifester, parce que le terrain est déjà occupé de façon impérative par la religion.
On aboutit à un partage de domaines de la culture, des symboles et de l'expression. Les aspects nobles font réservés a la religion et les parties les plus quotidiennes, les plus pratiques sont le domaine des poètes.
Dès qu'il s'agit des grands principes moraux, des grandes valeurs, de ce qui est légitime, c'est le marabout qui est dominant. Dans la pratique on s'adresse à l'amusnaw.

 

Libération : Est-ce que la culture berbère souffre aujourd'hui de la montée en force de l'islam ?

 

Mouloud Mammeri : Je ne peux pas répondre cette question, car de toute façon la culture berbère n'a jamais été reconnue dans les Etats nouvellement indépendants. Il y a ici une espèce de concordance entre le régime monarchique et le régime algérien qui, du moins dans son principe, est socialiste. Sans doute parce que les Etats qui ont
acquis l'indépendance ressentent un besoin d'intégration nationale très aigu.

 

Libération : Votre but est de redonner vie à la culture berbère, en restituant sa continuité historique. On pourrait vous taxer de passéisme ?

 

Mouloud Mammeri : Ce n est pas du tout dans une vision passéiste que j accomplis ce travail. Mais il faut garder I'essentiel tout en liquidant ce qui est purement formel.

 

Libération : C'est à dire que votre rôle serait celui d'un "amousnaw" moderne ?

 

Mouloud Mammeri : Pourquoi pas ? Je serais heureux que ce soit vrai. Parce que le travail qui a été fait par les 'amousnaw dans leur temps peut être repris aujourd'hui dans les conditions et avec les moyens actuels.
Je crois profondément à la préservation de la culture berbère, mais aussi à son développement. J'y crois parce que ce n'est pas uniquement l'intérêt des Berbères.
Bien sûr ils sont intéressés au premier chef. Mais je pense qu'il s'agit d'un problème planétaire.
Le monde entier va vers la réalisation d'un type de civilisation qui est la vôtre. On arrive à des blocages, des répressions de l'homme dans sa vie ; il est aliéné, esclave de son travail, quand il n'est pas esclave tout court.
Alors je crois qu'il faudrait se garder de rayer d'un trait de plume des formules qui sont encore vivantes dans un certain nombre de parties du monde. Je crois que au contraire leur existence est une chance, parce que ça rompt avec cette uniformité mondiale. Il faut laisser aux gens le soin d'inventer leurs propres valeurs en leur donnant au départ le maximum de liberté de création.
Car à un certain niveau de profondeur, si une culture est réelle, elle est libératrice.

 

Propos recueillis par
Didier ERIBON

Libération (France), 1er et 2 mars 1980.
Rubrique "Enquête" : "Les entretiens du samedi".
* Ce titre n'est pas celui du texte original.
Merci à @Hacene Loucif

 

 

 

 

Haut du formulaire

 

 

Retour en haut

Numéro 115  Septembre 2021       

 

L’ étude :

 

Anadi deg yinumak n yismawen n tudrin :

 

Asumer i unamek  n yisem n taddart Tala-Khelil /Tala-Xlil

 

Sɣur Remḍan Lahseb

 

Anadi ɣef unamek n yisem n taddart nTala-xlil d anadi yerzan izri n taddart. Ineḍruyen i d-iḍran d yimezdaɣ, zegren-d leqrun d tsutwin, seg yimi ɣer umeẓẓuɣ, ta tessaweḍ-iten i tayeḍ, alammi d-wwḍen ɣer-neɣ. Akka, ineḍruyen uɣalen d tidyanin neɣ maḍi d timucuha imi kra yella, kra yerna. Ullisen-agi imazrayen neɣ tidyanin d iɣbula isɛan azal i umnadi n tussna n umdan. Maca, akken ad ten-isseqdec yiwen, issefk ad ifru tirect d ukerfa s tsellaḍt tussnant. Anamek amezwaru n yisem n Tala-xlil, tefka-t tedbelt tamharsit tafransit deg useggass 1880 mi ggan uddun amezwaru i tmurt n Leqbayel. Uran deg yizmamen-nsen, isem n Tala-xlil ibɣa ad d-yini s tutlayt tafransist « Fontaine de Khelil ». Asumer agi ur t-neqbil ara.

 Isem n wadeg ittwazedɣen n taddart yezmer ad aɣ-d yeffk kra n yisallen ɣef umezruy n yimezdaɣ, akken daɣen amezruy n yimezdaɣ yezmer ad ɣ-iɛiwen si tama-s ad nsenfali anamek n yisem n taddart. Tussna n uẓar n wawal d tin izemren ad tɛiwen i usenfali n yismawan n yimekwan ittwazdɣen maca deg kra n teswiɛin ittɣimi mebla tazmert acku weḥd-s ur issawaḍ ara ad d-igzi kullec. Ihi, asenfali n yisem, mačči kan d anadi deg uẓar n wawal di lmeɛna-ines, issefk daɣen ad yerzu amezruy n yimezdaɣ, meḥsub timuɣliwin-nsen (représentations symboliques) ɣef tudrin-nsen. Isem n wadeg «  d yiwet n talɣa (Fossile) uɣur rnan kra n y ibaliɣen[1] (sediments), ineḍruyen : isnelsiyen, imazrayen, imettiyen, idelsanen, idamsayen, irakaliyen (geographique) d wid yerzan talɣa n udrar… »[2] . Tidyanin, tineqqisin, isefra, ullisen yerzan asbeddi n tudrin (recits de fondation) zemren ad ɛiwnen deg usenfali n unamek n yismawen ittwazedɣen. D acu t-unamek n yisem n wadeg ittwazedɣen Tala-xlil ? Akken ad d-nerr ɣef useqsti-a, ad neg tasellaḍt i sin wullisen d usefru (taneqqist) i d-nejmeɛ s wudem atlay ɣer kra n yimɣaren n taddart akked lɛerc n At Dwala. Deg tazwara, uqbel kullec ad nebdu s unadi n yismawen uddisen n yimekwan yettwazedɣen n tmurt n Leqbayel. Ssyin akin ad nɛeddi ɣer ussissen n yiɣbula (ullisen isbaddayen), asefru, isenqaden irkiyulujiyen  (Prospections archéologiques) ara nesseqdec deg unadi n unamek n yisem n taddart Tala-xlil. Deg uḥric wis sin, ad nuɣal ɣer tsellaḍt n wayen d-nebder seg wayen d-nejmeɛ. Deg tagara, awal ad d-yezzi ɣef yisumar n unamek n yisem Tala-xlil.

 

I. Ismawen uddisen n yimekwan yettwazedɣen n tmurt n Leqbayel[3]

Isem n yimekwan ittwazedɣen d azamul n timant[4]. Si tama, isem n taddart, yezmer ad aɣ-d yefk takti d yisallen ɣef tudert n yimezdaɣ. Akken daɣen, tamuɣli n yimezdaɣ d tin izemren ad aɣ-tɛiwen deg usenfali n unamek n yisem n wadeg ittwazedɣen si tama nniḍen. Tamurt n Leqbayel d tamurt n yidurar d yicerfan, tettwazdeɣ seg tallit n uzermezruy. Srekden iman-nsen yimedurar deg wedrar s uḥerrez d ucuḥu n wakal. Ɣef waya sbedden tinezduɣin suffella n yiɣallen d tɣaltin neɣ deg yixnaqen d tewririn, ɣef wakal ur nelhi ara i tfellaḥt. Ma d akal iskessren rran-t i yiẓekwan. Tiqaɛtin ǧǧân-tent i tfellaḥt. S wakka, ad naf akk tudrin ttemcabint deg tuddsa-nsent, wala deg umekkan akked wakal deg beddent. Akken ad ggen amgired ger yimezdaɣ n taddart  d tayeḍ, imezwura fkan isem i yal taddart. Akka, imezdaɣ ttwassnen s yisem n tudrin-nsen.Yiwen n yisem yezmer kan ad d-isban bab-is sdaxel n twacult-is am yismawen Belɛid, Dehbiya. Simel netteffeɣ i twacult simel netteḥwiǧi isem nniḍen ara irnun ɣef umezwaru am sdaxel n taddart, ttwassnen yimdanen s yisem n uxerrub. Amedya Belɛid At Aɛli. Ma berra n taddart, imdanen ttwassnen s yisem n taddart-nsen. Amedya tameṭṭut n taddart n Buzeḥrir ara irclen d urgaz n taddart n Tɣanimt ad as-ssawalen di taddart-nni Melḥa n Buzeḥrir neɣ tabuzeḥṛirt, s yisem n  taddart anda tlul. Akka, uqbel ad tegg ismawen Fransa i twaculin n tmurt n Leqbayel tuɣ lḥal ttwassnen yemdanen s yisem n uxerrub-nsen neɣ n taddart-nsen. Ɣef waya, F. Cheriguen yura: « adeg immal-d amdan i t-izedɣen, akked amdan ittwassen s yisem n wadeg ittwazedɣen »[5].  Akken ad ttwassnen yemdanen n tudrin n tmurt n Leqbayel i isɛan aṭas n lɣaci ggan ismawen uddisen imi tikwal yiwen n yisem weḥd-s ur izmir ara ad isemgired gar yisem d wayeḍ, am umedya n yismawen agi n tudrin:

-Tawrirt-Musa 

-Tawrirt-Ɛaden

-Tawrirt-Mimun

-Tawrirt-lḥeǧǧaǧ

-Tawrirt-meqqran

 

Ismawen-agi uddisen n tamiwin ittwazedɣen ɣur-sen akk awal amezwaru Tawrirt maca mgaraden deg wawal wis sin. D aneggaru-a i ten-isemgaraden. Awalen imezwura n yismawen n tamiwin yettwazedɣen di tuget ttwakksen-d seg yismawen:

-N udrar am Iɣil-bwammas.

-N wakal  am Arqub-n-tbarda. 

-N udɣaɣ  am Adɣaɣ-acebḥan.

-N waman am  Iɣzer-ameqqran.

-N tnezduɣt amTaddart-ufella.

-N yimɣi neɣ aseklu am Tasaft-ugemun.

-N wussan am Larebɛa- n- at wasif.

-N umdan am At yidir.

 

A.Isem amezwaru n yismawen ittwazedɣen

1. Ismawen tudrin isɛan awal amezwaru n wakal

a. Adrar                

Adrar : Adrar Ufernu.

Awrir : Awrir-uzemmur.

Tawrirt : Tawrirt Musa.

Agemmun : Agemmun-gizem.

Iɣil : Iɣil bwammas.

Tiɣilt : Tiɣilt-n-Lhaǧ-Aɛli.

Tizi :Tizi-wezzu.

Agni : Agni-geɣran.

Lbuṛ : Lbuṛ-Ḥemmu)

 

b.Lexlawi /Tibḥirin

Alma :  Alma B°aman

Iger : Iger-Gedmim.

Tigert : Tigert Beɣlis.

Tamazirt : Tamazirt-Urabah.

Timizar :Timizar- leɣbar.

Arqub : Arqub-n-tbarda.

Urti : Urti-Beqqac.

Tasga : Tasga-mellul.

Azaɣar :  Azaɣar-ukerruc.

 

 

c. Idɣaɣen

Adɣaɣ : Adɣaɣ acebḥan. 

Azru : Azru-uqellal.

Tazrut :Tazrut-n-Ɛuwda.

Tizra :Tizra-Ɛisa.

 

2. Ismawen n tudrin isɛan awal amezwaru n waman

Tala : Tala-n-lluh.

Iɣzer : Iɣzer ameqqran.

Asif :Asif -lḥemmam.

Tamda :Tamda-b°ezwiɣ.

Taɛwint : Taɛwint-ulexrif.

Tiɛwinin : Tiɛwinin-ufella.

Ɛin : Ɛin-lḥemmam.

 

3. Ismawen n tudrin isɛan awal amezwaru n tnezduɣt

Taddart : Taddart-ufella.

Laɛzib : Laεzib-Ḥmed.

Lḥara : Lḥara-ufella.

Taxxamt : Taxxamt-lǧir.

Axxam : Axxam-n-Ḥmed.

4. Ismawen n tudrin isɛan awal amezwaru n yimɣi

Tadekkart :Tadekkart-ujeǧǧig.

Taẓebbujt  : Taẓebbujt-tizi

Tasaft : Tasaft-ugemmun.

Tamadaɣt : Tamadaɣt-n-Ḥemmuc.

Azemmur  : Azemmur-n-Ɛisa.

 

5. Ismawen isɛan awal amezwaru n wussan

Larebea : Larebea- n- at wasif.

Lǧemɛa : Lǧemɛa-n-sariǧ.

 

F. Ismawen isɛan awal amezwaru At, Sidi d Abid

At :   At Yidir

 

Sidi :   Sidi-Smaɛil

Abid : Abid-camlal

 

Ismawen uddisen n yimekwan ittwazedɣen n tmurt n Leqbayel cudden-d aṭas ɣer leṣnaf n wakal n tmurt. Sumata, isem amezwaru ittwakkes-d seg yismawen n udrar, n wakal, n udɣaɣ, n waman, n tnezduɣt, n yimɣi, n wussan akked n umdan. Isem n taddart n Tala-xlil d isem uddis ibedden ɣef sin wawalen : isem n waman « Tala » d yisem wis sin « Xlil ». Send ad n ɛeddi ɣer unamek n yisem Tala-xlil,  ad nsissen kra n yiɣbula atlayanen akked yirkilujiyen i d-njmeɛ deg wennar.

 

II.  Iɣbula atlayanen akked yirkilujiyen

A.Iɣbula atlayanen : ullisen, asefru/taneqqist

Ad nezwir seg usefru d-ttawin imezdaɣ n tudrin tiǧiratin mi ara bɣun ad serfun At Tal-xlil.

 

1. Asefru /Taneqqist

Tala-Xlil ixla waḍu  

Iwwi-tt alammi d Amalu    

Ikkes-as cedd(a) i uqerru        

 

2.Ullis amezwaru

Zik, di taddart taqdimt n Tala-xlil, yella yiwen n udrum ssawalen-asen At Waḍu. Qqaren fell-asen, d at ufud. D nutni i d ṛṛay xas akken yella yiwen n udrum i ten-ittqamaren: sean ula d nutni irgazen n at yiɣil.

Yiwen wass, deg wussan n ḥartadem teffeɣ yiwet n teslit d tlawin n udrum i ten-ittqamaren ɣer tala, ad d-tagem tacmuxt tamezwarut, ass n sebea n wussan seg d-tedda (ass n sebea yam).Tislit tcebbeḥ, tesbur tabniqt i uqerru-ines akken xeddment akk teslatin mi ara d-agment ass amezwaru. Iṭij iḥma, ifures tagnit ad as tiniḍ d anebdu, lɣaci ffɣen akk ɣer lecɣal-nsen. Akken izgen wass, ssayqa seg yigenni tayeḍ si lqaea, igenni yeɣli-d ɣef tmurt seg waḍu, Yettsuḍu d izumal. Ayen d-yufa sdat-s iḍum-it.Tislit, nettat mazal-itt uread d-tuɣal si tala. Yeṭṭef-itt waḍu deg ubrid, yessufeg-as tabniqt-nni i teqqen, tuqqel aqerru eeryan. Tilawin-nni yeddan yid-s, eerḍent ad tt-id-ṭṭfent ulac, yewwi-tt waḍu akkin. Bdant tteeggiḍent, ssawalent: Ikkes-as waḍu tabniqt i teslit ! Ikkes-as waḍu tabniqt i teslit!  Imiren, d leḥya ad teddu tmeṭṭut aqerru eeryan, ladɣa tislit ara d-yagmen tikkelt tamezwarut. Ɣer-sen, am wakken d lḥerma i yettwakksen fell-asen. Tilawin-nni ssekkrent leeyaḍ alammi lɣaci fehmen belli d adrum n At Waḍu, adrum wid akked sɛan taɛdawt i ikksen tabniqt i teslit. Tislit tḥar deg yiman-is, tugad u tsetḥa ad tuɣal s axxam aqerru eeryan, war tabniqt. Lexber iwweḍ imawlen n teslit: At Waḍu, adrum  akked sean taedawt kksen tabniqt i teslit-nsen.Tettwakkes lḥerma fell-asen. Di lḥamu-nni, irgazen n udrum n teslit qqnent wallen-nsen seg wurrif, uzzlen, ad d-erren ttar. Akka, ikker yimenɣi ger udrum n teslit d win n At Waḍu.

Qqaren-d, lemmer mačči d imrabḍen n At Lḥaǧ i d-yuzzlen fran-ten, yili msengaren. Kkren amek ara asen-gen ! Nnan-asen : taddart-a yessefk ad tt-teǧǧem imi ur terbiḥem ara fell-as. Ad tesbeddem taddart nniḍen ukessar ihin deg umalu, deg wakal n At Lḥaǧ. Imezdaɣ uɣen-asen awal, sbedden taddart nniḍen di tama-nni i asen d-nnan. Qqaren-d,  adrum n At Waḍu iguǧǧa, iruḥ anda nniḍen.

 

3. Ullis wis sin [6] 

Zik, ttalsen-d, taddart n Tala-Xlil  ɣur-s irgazen n at ufud, tekksen timecraḍ i tudrin i asen-d-izzin.

Yiwet n tikkelt, tudrin-nni mcawarent, sdukklent iɣil-nsent akken ad ḥerzent  ɣef nnif-nsent. Kkren amek ara xedmen, zlan izgaren, gan timecreḍt am tidak yezrin. Bḍan aksum-nni d tuna am wakken uɣen tanumi qedcen. Ssyin, sbedden yiwet n taggayt n yirgazen n at yiɣil, ddurin isekla, qqimen ttrajun. Akken wwḍen wat Tala-Xlil, bdan la tihiyen ɣef wigad ufan ɣer uksum-nni, qqqaren-asen: « Aksum n tmecreḍt-a igerrez, d aleqqaq, ala nekni i wumi ilaq».  Wid-nni, ddurin isekla, ttrajun. Akken bdan yirgazen-nni n Tala-xlil ttaddamen iftaten n uksum, ttacaren isegras, qersen-d, ɣlin-d fell-asen wid-nni iddurin isekla s tcaqurin d yijenwiyen. Wa yeɣli din yemmut, wa yerwel. Ḍefren-ten alammi d taddart-nsen. Qqaren, d At Meḥmud i yuzzlen ḥudden-ten. Kra n wakud mbeεd, yiwet seg tudrin-nni akked sean taedawt, thegga-d yiwet n tmeɣra n rrcel. Imiren, teggen medden urar, ttawin-d medden imeddaḥen.Yiwen seg yimeddaḥen-nni, ibda ittawi-d isefra ɣef tedyanin yeḍran. Yewwi-d yiwen usefru ɣef tedyant n tmecreḍt, anda icemmet At Tala-xlil.Tuɣ lḥal, llan din ilmeẓyen n Tala-xlil, ruḥen ad nezzhen. Iɣaḍ-iten lḥal aṭas, nneḥcamen nezzeh. Qqimen alammi akk lɣaci zhan di tmeɣra, ukren aḍar  ɣer deffir, ruḥen kksen-d tislit-nni, wwin-tt  ɣer taddart-nsen. Seg ugaden ad ten-id-afen ur ukin ara, sbedden taeessast. Assen, ssayqa seg yigenni tayeḍ si lqaea, igenni yeɣli-d  ɣef tmurt seg waḍu.Yiwen seg yieessasen-nni yesla i uqecquc n tmeɣrust iḍum-it-id waḍu, inwa d imawlen n teslit i d-yewwḍen. Yugad, isuffeɣ aberraḥ : « rwalut! At teslit a-ten-in da! Rwalut! At teslit a-ten-in da »! Imezdaɣ ḥaren deg yiman-nsen, iffeɣ-iten leeqel, tarewla temnee bab-is, d akessar s akal n At Lḥaǧ. Lexber iwweḍ imrabḍen n At Lḥaǧ. Wwḍen-d, wwin-d yid-sen ssif d ssenǧaq. Wwin-d s tedyant amek tella, semsawin gar-asen. Nnan-asen : « Kunwi ma tuɣalem  ɣer lexsara, ur treffdem ara aqerru-nwen, ma d wigi ( At Tala-xlil ) nezmer-asen ».

S wakka, At Tala-xlil, guǧǧan d akessar ɣer wakal n At Lḥaǧ u sbedden taddart nniḍen. Znuzun tiferkiwin-nsen yellan di taddart taqdimt i Wat Yidir d Wat Bueli, ttaɣen ukessar ɣef Wat Lḥaǧ d Wat Bueli. Seg yimiren llan seddaw leenaya n At Meḥmud alammi d asmi tt-id-rren Wat Dwala. Yugra-d wawal, qqaren: ‘‘At Tala-Xlil s fṛank u nnefs i nzan’’[7]. Alammi fkan Wat Dwala frank d nnefs i wat Maḥmud i d-tuɣal ɣer-sen. Almend n lxir i asen-gan Wat Lḥaǧ, yugra-d yiwen  unsay: ar taggara n lɣella, jemmeen-asen cwiṭ si lɣella, yettusemma d leecur, ttawin-t d lwaeda  ɣer Sidi Mḥend Lḥaǧ. Uɣalen d ieeccaren-nsen.Si lgirra  ɣer da, ikkes unsay-a, acukan rezzun  ɣer-s deg wass n taecurt, ttẓurun-t, ttakken lweeda.

 

B. Iɣbula irkiyulujiyen

Asenqed sufella n wakal deg wadeg iwumi ssawalen Ixarban, izemren ad yili d amkan n taddart taqdimt, itebbet-aɣ-d adsil[8] (later) n taddart n Leqbayel : tinezduɣin, iẓekwan, tamesgida d tala. Adsil n taddart taqdimt teṭṭef tajumma n kra ihiktaren. Tama ɛlayen tewweḍ azal 602 n lmitrat, azal n 195 n lmitrat seg taddart n tura, illan ukessar.

 

1. Tinezduɣin

Adsil n tnezduɣin illan sufella n wakal iban-d d aɛemmur n yiẓra ixelḍen d yiqermuden n menwala (wid ixedmen s uffus ). Mferwazen rrif, teɣzi n yibarden isuffuɣen ɣer kra n tferkiwin. Kra n lmitrat seg udsil n tnezduɣin tella yiwet n tferka teqɛed ssawalen-as Azniq-iḍeballen, mebla ccek, d azniq n taddart anda ttemlilin lɣaci, anda kkaten iḍebbalen.Nejmeɛ-d daɣen kra n yigduren d yiceqfan n ufexxar yerzan allalen i sqedcen yimezdaɣ deg tmeddurt-nsen n yal ass am tmeṣṣbaḥt (lemba n zzit isiɣiyen deg yiɛessasen)  d lqeɛa n useksut.

 

          

 

2.Iẓekwan

Iẓekwan banen-d deg yiwet n tama iskessren cwiṭ, deg wadeg iwumi ssawalen Lemqabar akked Afir i d-yuzgan azal n meyya n lmitrat, ɣer unẓul n udsil n tnezduɣin n taddart taqdimt. Imawlen n teferkiwin-nni skeflen-d iɣsan n yimdanen mi ɣzan lsas i yixxamen-nsen.

 

3.Tala

Tala iwumi ssawalen Tala-zeggaɣen mazal later-is ar ass-a ɣer ugafa n tnezduɣin, ukessar deg wadeg iwumi ssawalen Imidek-n- tsebbalt, tama, anda ibda ubrid ukeṛṛus ittawin ɣer taddart n Tbudrist.

 

 

 

 

 

 

 

 

Figure 4 Later n taddart taqdimt

 

 

 

 

 

 

III. Tasellaḍt  n wullisen d usefru

A.Tafelwit n tsellaḍt (grille d’analyse)

Akken ad nesleḍ sin wullisen imazrayen d usefru ɣef  Tala-xlil, nesbedd-d yiwet tfelwit n tsellaḍt. Seg nexdem taɣuri tamezwarut (lecture flottante), nekkes-d tikta yellan deg-sen. Ssyin,  neɛreḍ ad tent-nesddukkel akken sɛant lmeɛna deg yisental igejdanen. Swakka nekkes-d isental igejdanen, isental n ddaw (sous thèmes) akked d yisental-ddaw n ddaw. Ssyin akin, negzem ullisen d iferdisen inamkanen (unites de sens/items).Ssyin, nerra yal aferdis di yal amkan i as-iwulmen di tfelwit n tsellaḍt-a.

 

 

 

 

1.Isental 

 

a.Cwel : Asentel n « cwel », yemmal-d kra n yineḍruyen idṛan di taddart am taɛdawt ger yiderma neɣ ger taddart n Tala-xlil d tudrin i as-id-izzin akked d yimenɣi ger uxerrub n At Waḍu d win n At teslit si tama, gar Tala-xlil d tudrin-nniḍen si tama-nniḍen.

 

b.Imdanen : Asentel-a yemmal-d di tazwara imdanen yellan deffir n cwel d umennuɣ am At Waḍu, At teslit, taddart n Tala-xlil d kra tudrin n lɛerc n At Dwala. Akken d-iskanay daɣen imdanen yellan deffir tifrat n taluft tedder taddart am yemrabḍen n At Lḥaǧ d Wat Meḥmud.

 

c.Inalkamen[9] neɣ timseg°rit: Asentel-agi, yemmal-d ayen d-tesseg°ra taluft (cwel d yimenɣan) am :

-Agaǧǧi n udrum n At Waḍu akked taddart

-Asbeddi n taddart tamaynut

-Laman d usenned ɣer Wat Meḥmud

-Tiɛuccert n yimrabḍen n Sidi Mḥed Lḥaǧ

-Azenzi n tferkiwin n yimezdaɣ

 

d.Akud : asentel-a, yemmal-d kra n wakuden yellan deg ullisen i d-mmalen wawalen zik, yiwen wass, yiwet n tikkelt, di ḥartadem…

 

e. Adeg : yesskanay-d Ixarban, adeg n taddart taqdimt, Amalu, adeg deg tbedd taddart tamaynut.

 

2.Tasellaḍt n wullisen d usefru

a. Asentel  « Cwel »  

Deg wullis amezwaru, cwel yella-d ger sin iderma n taddart, gar udrum n At Waḍu d win isɛan tislit  akken i t-id-temmal tenfalit-a : « Ikker imenɣi gar udrum n teslit d udrum n at Waḍu ». Ineggura-a, d nutni i d ṛṛay imi sɛan afud. At teslit ttqamaren-ten imi sɛan ula d nutni irgazen  n at yiɣil. Ayagi islul-d taɛdawt akken i t-id-teskanay tenfalit : « adrum n At Waḍu d udrum n teslit sɛan taɛdawt ». Deg wullis wis sin, cwel yella-d ger taddart n Tala-xlil d tudrin i as-id-yezzin. Cwel yella-d imi at Tala Xlil « tekksen timecraḍ i tudrin i as-id-yezzin ». Ayagi d ayen ara iǧǧen tudrin-a ad «sdukklent iɣil-nsent akken ad ḥerzen ɣef nnif-nsent ».Cwel ad d-yili mi ara « bedden tihiyen ɣef wid ufan din », sdat tmecreḍt akked mi ara « knun ad d-ddmen aksum-nni ». Ad ikemmel mi ara « ɣlin fell-asen wid iddurin isekla s tcaqurin d yijenwiyen ». Cwel gar at Tala-xlil d tudrin ad inerni mi ara ten « ten-cemmten di tmeɣra » si tama, si tama nniḍen, mi ara « kksen tislit-nni » wat Tala-xlil i yimawlen n tmeɣra.

 

b. Asentel «  Imdanen  » 

Deg wullis amezwaru imdanen mmalen-ten-id udrum n At Waḍu, adrum n at teslit, tislit, tilawin, imrabḍen n At Lḥaǧ d lɛerc n At Meḥmud. Llan yemdanen illan deffir n cwel am udrum n At waḍu d udrum n At teslit, llan wid illan deffir tifrat am yemrabḍen n At lḥaǧ.

Deg wullis wis sin, ad naf imdanen n Tala-xlil, n tudrin i as-id yezzin, imeddaḥen, tislit, imrabḍen n At Lḥaǧ. Am wullis amezwaru, llan yemdanen illan deffir cwel am yemdanen n Tala-xlil, n tudrin akked imeddaḥen, akken llan imdanen deffir tifrat am yemrabḍen n At lḥaǧ. Ma d asefru, ur d-banen ara imdanen d anwi-ten ?

 

Isental

 cwel

Imdanen

Inelkamen  / (conséquences)

Akud

Adeg

Isental n seddaw

Taɛdawt

Imenɣi

Imenɣi

tifrat

Agaǧǧi

Asbeddi n taddart tamaynut

Laman/Asenned

Tiɛeccart n Sidi Mḥed

azenzi n tferkiwin

Zik, yiwen wass, ḥartadem

Ixarban

Amalu

Isental n seddaw- ddaw

ṛṛay-afud-at yiɣil-

 

tudrin

At Waḍu

At Teslit

AT Lḥaǧ

At Meḥmud

Agaǧgi n At Waḍu

Agaǧǧi n Taddart

 

AT Lḥaǧ

At Meḥeḥmud

 

 

 

c. asentel  «  Inalkamen/Timseg°rit »

Deg wullisen, inalkamen d:

-agaǧǧi n taddart

-agaǧǧi n udrum At waḍu

-asbeddi n taddart nniḍen

-timenziwt n tferkiwin

-asenned ɣer lɛerc n At Meḥmud

-Tiɛuccert n yimrabḍen n At Lḥaǧ

 

Cwel issegla-d s ugaǧǧi n yimezdaɣ n taddart ɣer Amalu neɣ ɣer wanda nniḍen icban adrum At Waḍu. Sbedden taddart tamaynut deg wadeg iwumi ssawalen Amalu, ukessar, seddaw taddart taqdimt. Ssenden ɣer lɛerc n At Mehmud deg llan imrabḍen n At lḥaǧ. Uɣalen d  iɛeccaren n yineggura-a.

Deg usefru, inalkamen d agaǧǧi n taddart ɣer Amalu akken i t-id-iskanay ufyir « iwwi-tt alammi d Amalu » d tukksa n «cedda i uqerru » ittidiren yimezdaɣ.

 

d. Isentalen : « adeg » akked « akud »

Deg wulissen asentel « adeg » skanayen-t-id wawalen, « taddart taqdimt », « tala » akked « Amalu ».  « Taddart taqdimt » d tama deg zedɣen imezdaɣ zik. « Tala » d adeg deg ttagment tilawin, anda i truḥ ad d-tagem teslit ass n sebɛa yam seg d-tedda. « Amalu » d tama uɣur d-guǧǧan yimezdaɣ n taddart taqdimt, anda sbedden taddart tamaynut. Deg usefru, ad d-naf kan adeg « Amalu », amkan uɣur d-guǧǧan yimezdaɣ n taddart taqdimt.

Ayen yerzan asentel n wakud deg wullisen akked usefru skanayen-t-id wawalen « zik », « yiwen wass », « yiwet n tikkelt » akked  « di ḥartadem ». D akuden d-nettaf sumata di tmucuha.

 

IV.Agaǧǧi n taddart seg Ixarban ɣer Amalu d timental-is[10]

A. Agaǧǧi n taddart seg Ixarban ɣer Umalu

Agaǧgǧi n taddart seg Ixarban ɣer Amalu yella-d akken i t-id-yettwales deg ullis amezwaru. At Tala-xlil, ceggeḍ-asen (conjures) yemrabḍen ad ǧǧen taddart-nsen, ad gaǧǧin d akessar,ɣer Amalu ad sbedden taddart nniḍen deg wakal n yimrabḍen n At Lḥaǧ. Slid adrum n At Waḍu i guǧǧan ɣer wanda nniḍen, meṛṛa iderma guǧǧan s Amalu akken i t-id immal wullis amezwaru : «   Taddart-a yessefk ad tt-teǧǧem imi ur terbiḥem ara fell-as. Ad tesbeddem taddart nniḍen ukessar ihin deg Amalu, deg wakal n At Lḥaǧ. Imezdaɣ uɣen-asen awal, sbedden taddart nniḍen di tama-nni i asen d-nnan ». Taddart taqdimt teqel texla, ur d-yegri umezdaɣ deg-s. Ugar ɣef wannecta, isbeddi n taddart tamaynut tella deg wakal n yemrabḍen n At Lḥaǧ i yellan sennden ɣer lɛerc n At Meḥmud. Agaǧǧi n taddart d akessar, yettwales-d ula deg wullis wis sin acukan deg wis sin, agaǧǧi yusa-d s tmara, mačči s lebɣi am wakken i yella deg wullis amezwaru : «Imezdaɣ ḥaren deg yiman-nsen, iffeɣ-iten leeqel, tarewla temnee bab-is, d akessar s akal n At Lḥaǧ ». Deg sin wullisen, At Lḥaǧ d nutni i ifran tamsalt. Ama deg umezwaru wala deg wis sin.  At Tala-xlil ḥamin-ten yemrabḍen, fkan-asen laman, llan seddaw tecḍaḍt-nsen, akken llan seddaw laɛnaya n AT Meḥmud imi imrabḍen n At Lḥaǧ senden ɣer Wat Meḥmud akken i-t-id-immal wullis wis sin : «  Seg yimiren llan seddaw leenaya n At Meḥmud alammi d asmi tt-id-rren Wat Dwala.». Iban-d daɣen deg ullis wis sin belli imezdaɣ ǧǧan ula d tiferkiwin-nsen[11]  : « Znuzun tiferkiwin-nsen yellan di taddart taqdimt i Wat Yidir d Wat Bueli, ttaɣen ukessar ɣef Wat Lḥaǧ d Wat Bueli ». Ɣef wakken d-qqaren, akal deg tbedd  taddart tamaynut d akal n At lḥaǧ.  Ass-a tiferkiwin i d-izzin i taddart seg yidis n usammer, sumata d ayla n  At Lḥaǧ akked wat xelfun.Tin ɣer-s, asefru i d-nejmeɛ, ittmeslay-d deg wafir wis sin ɣef  ugaǧǧî n taddart seg Ixarban ɣer Amalu : « Iwwi-tt alammi d Amalu ». Akken d-yemmal belli taddart teqel texla :Tala-xlil ixla waḍu . Di tmettiyin timensayin, ayen ttidiren, isɛan azal di tmeddurt n yimezdaɣ  yella  ttalsen t-id deg wullisen, timucuha d yisefra… seg yimi ɣer umeẓẓuɣ, tasuta tessawaḍ-it i tayeḍ alammi cwiṭ yella, cwiṭ yerna. Ɣef waya, akken ad ifru lḥeb d ukerfa, ad d-iban wayen ddren s tidet imezdaɣ, yessefk usenqed, tsellaḍt lqayen deg wullisen d usemgired-nsen d yisallen irkilujiyen d-nejmeɛ ɣef taddart taqdimt.

Asenqed deg wadeg iwumi ssawalen Ixarban, immal-d adsil taddart Leqbayel. Ayen akk s wayes tettwassen am tinezduɣin, tamesgida, tala akked d tmeqbart, later-is yella deg wadeg iwumi ssawalen Ixarban, awal ibɣan ad d-yini later.

Ɣer tagara, taddart n Tala-xlil tguǧǧa seg usawen, seg Ixarban ɣer Amalu, ukessar, ɣer wakal n At Lḥaǧ. Tsenned, teqqim seddaw leɛnaya n At Meḥmud alammi d asmi d-tuɣal ɣef ttufiq n At Dwala.

Akken yebɣu yili ugaǧgǧi, s lebɣi neɣ s tmara ɣer-s timental.

 

B. Timental[12] n ugaǧǧi n taddart

             Ɣef tmental n ugaǧǧi n taddart, nezmer ad d-nebder snat :

-Uguren ttidiren imezdaɣ daxel n taddart.

-Uguren yellan gar yimezdaɣ n taddert de wid n tudrin i asen-d-izzin.

Tamentilt tamezwarut n ugaǧǧi n taddart ɣer Amalu d imenɣi d-yellan gar udrum n At waḍu akked d udrum n teslit, wid i ten-ittqamaren akken id-yettwales deg wullis amezwaru : «irgazen n udrum n teslit qqnent wallen-nsen seg wurrif, uzzlen, ad d-erren ttar. Akka, ikker yimenɣi gar udrum n teslit d udrum n At Waḍu ». Ma d tamentilt tis snat, d  imenɣi d-yellan gar Taddart n Tala-xlil d tudrin i as-id-yezzin akken i t-id-teskanay tseddart-a : «Akken knan yirgazen-nni n Tala-Xlil, ad d-ddmen aksum-nni, ɣlin-d fell-asen wid-nni iddurin isekla s tcaqurin d yijenwiyen. Wa yeɣli din yemmut, wa yerwel. Ḍefren-ten alammi d taddart-nsen. Qqaren, d At Meḥmud i yuzzlen ḥudden-ten ». Imenɣi n yimezdaɣ akked d tudrin nniḍen mazal-itent di cfawat ɣer kra n yimɣaren akken i t-id-tesskanay tedyant[13] d-nejmeɛ ɣer yimɣaren : Mi xeddmen abrid ittawin seg Larebɛa n At Dwala ɣer ubrid aɣelnaw wis 30, ixeddamen skeflen-d iɣessan n umdan tama n taddart n At Yidir.Yenna-as Muḥ At Aɛli si taddart n Tala-xlil : « Ad tafem wagi ahat yekkes-asen aksum i wat Dwala ».Yerra-as Aɛli Weḥsen si taddart n At Buɛli : «  Muqel ma tufiḍ Taqabact terṣa deg uqerru-s, teḥsiḍ d netta ».

 

Tamentilt tis snat d aḍu akken d-yettwales daɣen deg wullis amezwaru. Akken ad d-erren ttar Wat Tala-xlil mi ten-cemmten immeddaḥen deg yiwet n tmeɣra n rcel deg taddart akked sɛan yakan taɛdawt n tmecreḍt, ruḥen kksen-d tislit wwin-tt-id ɣer taddart-nsen. Mi ggan taɛessast, yiwen seg yiɛessasen, isla i uqecquc n tmeɣrusin ittawi-t-id waḍu, yugad isuffeɣ aberraḥ : « Rwalut At teslit a-ten-in da ! » Imezdaɣ iffeɣ-iten leɛqel, nwan d At teslit d-yewwḍen, rewlen ɣer Amalu, ɣer wakal n yemrabḍen  n At Lḥaǧ.Tamentilt n waḍu, tettwales-d daɣen deg ufyir amezwaru n usefru: «Tala ixla waḍu ».

Timental n ugaǧǧi n yimedaɣ si taddart taqdimt ɣer Amalu d uguren ttidiren yimezdaɣ daxel n taddart neɣ berra-ines. D imenɣan gar yiderma neɣ gar yimezdaɣ n taddart d wid n tudrin i asen-d-izzin. Deg wullisen, tamsalt n ttar d nnif  tettuɣal-d yal tikkelt mi ara yili imenɣi. Seg nezrew ɣef ugagǧi n taddart d timental-is s, ad nɛeddi tura ɣer unadi n unamek n yisem uddis Tala-xlil.

 

V. Anamek n yisem « Tala-xlil »

Taddart n Tala-xlil ɣer-s isem uddis :

Tala : uddis amezwaru (premier composant).

Xlil : uddis wis sin (le deuxième composant).

 

A. Isem n waman « Tala »

Tala, d yiwen n yisem n waman gar 85 n yismawen uddisen imaziɣen ittwasqedcen i usbeddi n yismawen n yimekwan uddisen deg tmurt n lzzayer. Azal n 37 n yismawen n yimekwan uddisen deg lwilaya n Tizi- Wezzu[14] sɛan awal amezwaru n waman.

Tala d adeg n tudert anda ttemlilint d ttagment tlawin.D azamul n tudert, n laman d usebbeb. Seqdacen aman-is i usejji n llufanat. Ttamnen s uɛessas-is. Ad naf siɣiyen-as ticemmuɛa, ttnawel-as, zellun-as asfel mi ara tt-id sizdgen. D adeg i ḥemlen akked i ttkukrun medden. Ɣef waya, Iqbayliyen ggan aṭas n yismawen n tudrin i isɛan awal amezwaru n Tala.

 

B.Isumar i unamek n « Xlil » d Yisem « Tala-xlil »

             Akken ad nsenfali isem Tala-xlil, isem isɛan uddis amezwaru n waman, nsenqed di tazwara deg wawal n At dwala ma yella kra d-yettmeslayen ɣef unamek n yisem n Tala-xlil.Ssyin akin nsitteɛ anadi ɣer temnaḍin nniḍen. Ulac kra ɣef unamek n taddart. Anamek ɣef tudrin ittwazedɣen mačči d lḥaǧa isehlen akken i t-id-yura Fodil Cheriguen : « Ulac d acu iweɛren am usenfali n yismawen n yimekwan, i yellan yerna d lsas deg yinadiyen unumastikiyen (onomastiques) . (…) Imusnawen n tnumastikt ɣer-sen tamawt n turda deg uḥric n usenfali n yismawen »[15].  Swakka, asumer-nneɣ ɣef yisem n taddart n Tala-xlil ad d-yili s wudem n turdiwin[16].

 

1. Turda tamezwarut

Xlil d isem n umdan akken i t-uran wuddunen imezwura du bureau arabe.

 Deg unadi n yismawen uddisen n yimekwan ittwazedɣen, isɛan awal amezwaru Tala, nufa-d belli awal wis sin yezmer ad d-yekk seg :

- Isem n umdan am Tala-Bwamar

- Uṭṭun am Tala-ɛecrin

- Azṛu am Tala-b°ezru

- Imɣi/aseklu am Tala-n-tulmut

-Ini[17] am Tala-mellulen

- Aɣersiw am Tala-gilef

Ar ass-a, ur d-nufi ara kra d-yettmeslayen (ama di tira neɣ deg cfawat) ɣef yisem n umdan neɣ n twacult n Xlil. Ɣef waya turda d-sbedden wuddunen yimezwura n temharsit tafransist deg useggas 1880, belli isem n taddart Tala-xlil yebɣa ad d-yini s tefransist [fontaine de Khelil] ur teṣḥa ara imi ulac kra n ttbut neɣ ifukal[18] (arguments) i t-id-iskanayen.

 

2. Turda tis snat

Isem n Xlil yezmer ad d-yekk seg wawal n ujeǧǧig iwumi ssawalen tixlulin imi sin wawalen-agi ttemcabin deg usiwel, cerken-ten sin yisekkilen « X » d « L ». Isem n wadeg d-yekkan seg yimɣi tixlulin yella di temnaḍin n tmazɣa am di Lmaruk. Am turda tamezwarut, ulac kra i t-id isskanyen, ulac-it deg tira wala deg cfawat n yemdanen. 

 

3. Turda tis krad

               Akken i  d-ittwales deg wullisen, yal tikkelt mi ara yili umennuɣ gar yiderma neɣ ger yimezdaɣ n taddart d tudrin nniḍen, d imrabḍen n At Lḥaǧ d-ittasen ferrun-ten. Assaɣen illan gar Wat Tala-xlil d  yemrabḍen n At Lḥaǧ i isɛan timɛemmart deg selmaden ccraɛ n sidi xlil, ad aɣ-yeǧǧ ad nesteqsi ma yella wassaɣ gar ccraɛ n sidi xlil d wuddis wis sin « Xlil » n yisem n taddart n Tala-xlil. Ma, imrabḍen ṭebqen ɣef wat Tala-xlil ccraɛ n Sidi Xlil. Ass-a ulac kra ttbut fell-as, ama di tira wala di cfawat. Lemmer illa kra d-yeḍran icban ayagi, ad d-yegri di cfawat imi ineḍruyen ur nesɛi ara azal ameqqran gran-d, ttalsen-ten-id medden.

 

4. Turda tis ukuẓ

Agemmuḍ n tasellaḍt n sin wullisen, asefru akked usenqed irkiyulujiyen, d agaǧǧî n taddart seg Ixarban ɣer Amalu. Ɣef waya, adeg n tudert Tala, ǧǧân-t imezdaɣ, yuɣal ixla. Ma nsenqed awal n « Xlil », ad naf ittwasbedd ɣef sin wawalen : XL-IL

XL : Aẓar ÖXL immal-d anamek ixla/xlu.

L : Ö Aẓar L immal-d anamek ala/il, meḥsub aman.

XLIL :

XL-L yezmer ad d-yefk anamek-a : Tama n waman texla. Ma d anamek n yisem n wadeg yettwazedɣen « Tala-Khelil », nezmer ad t-nsenfali Tala-Ixlan. Isem-a, ibeddel cwiṭ,  yuɣal Xlil.

 

Tagrayt

Agaǧǧi n taddart yella-d seg Ixarban ɣer Amalu d-yuzgan ukessar deg wakal n yemrabḍen n At Lḥaǧ. Adsil n taddart taqdimt (tinezduɣin, iẓekwan, tala, tamezgida) mzal-it ar ass-a deg wadeg iwumi ssawalen Ixarban.Uguren ttidren yimezdaɣ daxel n taddart am yimenɣi ger udrum At waḍu d udrum nniḍen i t-ittqamaren neɣ berra n taddart, gar yimezdaɣ-is d yimezdaɣ n tudrin i as-id-zzin, banen-d d imental n ugaǧǧî-a. Seg sbedden taddart tmaynut, Tala-xlil teqqim ddaw leɛnaya n yimrabḍen  n At Lḥaǧ, di laman n lɛerc n At Meḥmud alammi d asmi d-tuɣal ɣer ttufiq n At Dwala. Ayen yerzan melmi d-yella ugaǧǧi n taddart, nezmer kan ad d-nini belli agaǧǧi yella-d seg d-usan yemrabḍen ɣer tmurt Leqbayel di lqern wis XVI[19]. Ma d amek d yella ugaǧǧi mazal-it yeqqim d asteqsi. Ahat, tiririt tezmer ad d-tili s wudem n tussna tirkiyulujiyen (fouilles archéologiques) deg wadeg n taddart taqdimt.

Tiririt ɣef unamek n yisem n taddart n Tala-xlil akken i t-id nenna uqbel yella-d kan s wudem n turdiwin. Seg negga tasellaḍt i  wullisen d usefru akked isenqaden irkiyulujiyin, iban-d belli anamek d-tefka tadbelt (administration) tafransist di 1880 : Tala-xlil yebɣa ad d-yini s tefransist « fontaine de Khelil », meḥsub Tala n umdan « Xlil », ur isɛi ara kra n lsas iṣṣeḥḥan. Maca, turda nwala tbedd ɣef kra n ṣṣaḥ d turda tis ukuẓ meḥsub tin issenfalayen anamek n yisem Tala-xlil d Tala ixlan.

Remḍan Lahseb

 

 

 

Retour en haut

Numéro 115  Septembre 2021       

Le poème : 

 

Yir targit

Sɣur Ziri At Mεemmer

 

Σusseγ ULAC akken ur yettfat

Ifaq-iyi kan yerwel

Werεad d-tuli TAFAT

GMA-S mi d as-d-yessawel

Ul ur inuda yufa-t

ULAC yennejla iγawel

Ulamma AṬUKKEK yesserfa-t

Yunef-as yesserwet ur s-isel

 

Yesserwet WULAC di TREWLA

Imi d ULAC tehmel-it

ULAC ur s-nekkis TAWLA

Tḥebba-t ziγen tḥemmel-it

Tenna, AYEN yellan yella

Awer d-tuγal TMEDDIT

N WIDAK akk is tegla

Tcennu, awer TIMLILIT

 

Tesla-d TUΓALIN terfa

D acu KRA ur d as-tezmir

KRA γef tuḥsift yecfa

Yurar-itt d YIR LMIR

TUΓALIN tewweḍ Faffa

TAFFAṬ-IS ad s-tt-tesmir

Azekka-nni tbeddel ṢṢIFA

Teğğa ula d TAREWLA zdeffir

 

D TAREWLA i tt-yettḥellilen:

Qqel kemm a TUΓALIN

Wehmen MEDDEN i s-isellen

Ṣefḍen akk ALLEN ad walin

Ay AḌU i ten-yessemlalen

D YIR TAYRI ideg γlin

ISEGGASEN ttazzalen

Ddren ulac-iten ur llin

 

Ziri At Mεemmer

 

 

 

 


LES RUBRIQUES :

 

ACCUEIL         INDEX  GENERAL     NUMEROS PARUS

LIBRAIRIE      TELECHARGEMENT  SITES FAVORIS

 

             

Retour en haut

Adresse de messagerie électronique :  ayamun@Hotmail.com

Adresse Web : http://www.ayamun.com/

 

Retour en haut

 

tanemmirt, i kra iuren « ayamun, cyber-tasγunt n tsekla tamaziɣt » akked wid i d-yefkan afus.

ⵜⴰⵏⴻⵎⵎⵉⵔⵜ, ⵉ ⴽⵔⴰ ⵉⵥⵓⵔⴻⵏ “ⴰⵢⴰⵎⵓⵏ, ⵛⵢⴱⴻⵔ-ⵔⴰⵙⵖⵓⵏⵜ ⵏ ⵜⵙⴻⴽⵍⴰ ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ” ⴰⴽⴽⴻⴷ ⵡⵉⴷ ⵉ  ⴷ-ⵢⴻⴼⴽⴰ, ⴰⴼⵓⵙ.

 

Retour à Bienvenue

@Copyright  ayamun 2000


Dernière révision :
  01/10/2021               vendredi 1er octobre 2021

 

 

 



[1] Abaliɣ : sédiment (Dallet).

[2]M. Ahmed Zaid, 1999, « Toponymie villageoise Kabyle » in Revue Tiziri, n°17, Belgique, Association culturelle des Amazighs de Belgique.

[3] R. Lasheb, 2013, « Toponymie des lieux habités de Kabylie (Noms composés) », in Autour de la civilisation amazighe, Tizi-Ouzou, Ed. L’odyssée, p. 63-68.

[4] Timant : identité (Amawal).

[5]F. Cheriguen, 1993, Toponymie algérienne des lieux habités. Les noms composés, Alger, Épigraphe, p. 18.

 

 

[6] Ullis-a, yules-aɣ-t-id Yidir Medjad (Si u Yidir) si Taddart Ufella d Mass Fekkar seg taddart n At Buɛl, i i isɛan 95 n yiseggasen di leɛmer-is deg useggas 1995.

[7]

[8] Adsil d awal acelḥi yebɣa ad d-yini later (les traces)

[9] Analkam : conséquence (Amawal)

[10] Tamentilt : cause (Dallet)

[11]Llan wid ur nezenz ara  tiferkiwin-nsen am kra n twaculin seg At Lḥaǧ Aɛmar. Mazal-itent ar ass-a deg wadeg iwumi ssawalen Ixarban.

[12] Tamentilt : cause (Amawal).

[13] Tadyant-a, ulsen-aɣ-tt-id yimɣaren n taddart n At Buɛli.

[14]F. Cherigguen, 1993, Toponymie algérienne des lieus habités. Les noms composés, op.cit., p. 140.

 

[15]F. Cheriguen, 2012, Dictionnaire de l’hydronymie générale de l’Afrique du Nord, Tizi-Ouzou, Ed. Achab, p. 22.

[16] Turda : hypothèse (Amawal)

[17] Ini : couleure

[18] Afakul :argument (Amawal)

[19] Seg lqern wis XVI, aṭas n yimrabḍen ara d-yasen si Terga Zeggaɣen ɣer tmurt Leqbayel. Cɣel-a, ad-asen yishil imi ulac ugur n tmeslayt wala n leɛwayed. Reclen d teqbayliyin u sbedden ixxamen d tudrin.