17 ème année
Tidlisin nniḍen : http://www.ayamun.com/telechargement.htm |
Prénoms algériens authentiques (mis à jour et augmenté)
Numéro 89 Mai 2017
Lbumbat imeṭtawen ugarent rrɛud mara yebber deg igenni. Abbu-nsent yebda yeţali-d, yesluɣuy azwu, yuɣal d asigna. Ulac win imenɛen deg-s. Wid ara t-yesriḥen dayen ur t-sehhun, allaɣ ad t-yekles, rriḥa ad ţ-ţawint tinzar teɣzi n tudert ; ilufanen aṭas ara ihelken ; imuḍan llan wid ara ikemmlen, wid ara yemmten.
Wid yellan akka am Fawzi, nutni, abbu-nni ad asen-yuɣal d ccemma n Sidi-Ɛemmar, anida ara tili ilaq ad awḍen ɣur-s, ad ţ-sriḥen, d tasekruri ! Ad asen-d-tleqqem tebɣes anida ţnaɣen, anida neqqen !
I Fawzi yewweḍ-d imir yeţraǧu, imir-nni i wumi i d-yeţurebba. Ilaq ad yesmir kra zeggaɣen.
Widak i d-yudren seg ukamyun, mi wwḍen talemmast, ur qqimen ara aṭas bernen-d, ḥersen-d asurif. Ufan sdat-sen agadir n ibulisen, dderz d imatragen ; arrac kkaten s yeblaḍen, ţarran-asen-d s lbumbat.
Reglen akk ṭwiqan. Imezdaɣ ha kemnen, ha sikkiden-d sdeffir. Abbu yuɣen izergan yewweḍ ixxamen, yezrareg gar lejqayeq. Ileɣɣu di tɣerɣert uzrem abaḍni : ɣas cennin, ɣas yeɣba ɣef tmuɣli, yeţkerric anida yennul aglim, iteqqes anida tennul tiṭ neɣ tinzert.
Sya ɣer da, ad d-yifrir yiɣil si lmac, ad d-iserreḥ i tqerrɛeţ teččur d lxeld. Qqaren, lxeld-nni yesemsuy lgaz n lbumbat : ilmeẓyen, mi sbezgen acettiḍ ad t-weqmen i wanzaren d yimi, dɣa ad aẓen s ibulisen, widak ad asen-d-rnun tissi.
Agdud yeffukti, yeţkuffut, yeţbuεbun, irennu. Ffɣen-d seg-s wid yerran metwal tazeqqa iǧadarmiyen. Imezwura tuɣ wwḍen sdat-s, bdan kkaten s uwekkim ɣef tewwurt, am akken bɣan ad ddehmen s abraḥ n lkazirna.
Tuɣac-nsen ggtent, flayent, ddukklent, uɣalent d yiwet, tinna tura d taggeɛmirt, teţsuɣu : « Pouvoir assassin ! Ulac ssmaḥ, ulac ! » d wayen nniḍen.
Awal-agi “assassin” i ţleqqimen i Udabu, ur ḍlimen ara deg-s. Awal-agi n tefransist, si teɛrabt i d-yekka. Anamek-ines : wid yekkaten taḥcict ! Zik iqettalen i ţceggiɛen akken ad nɣen, ur ţragen ara alamma serwan-asen taḥcict n tsekruri : zeṭlen yes-s. Mi keyyfen taḥcict-nni alamma ṛwan, zeṭlen armi dayen, lemɣiḍa tmeḥḥu deg ulawen-nsen, lebɣeḍ yeffren dinna ad-yemmir, ulac tuffra. Tɣelli-d fell-asen tezmert ur ssinen. Tilawt tamaynuţ ad d-tegger tayeḍ ! Akka am Udabu am Fawzi ṛwan taḥcict, ţsummun deg-s segmi i d-kkren, daymi mxellen ! Adabu daɣen d taḥcict, wid i t-yeṭtfen dawezɣi ad as-brun : deg allaɣ-nsen, ma bran-as zun mmuten, ad tefsi tezmert-nsen ! Am udabu am tsekruri, wid i ten-iɛerḍen neqqen fell-asen, ţmeţaten fell-asen ! Ad temdel tasa-s ɣef wiyaḍ, ad qqnent wallen ɣef medden ! Win yennulen taḥcict d udabu, yennum yid-sen, d neţa kan i yesɛan azal. Yuɣ talemmast, kra n wid i s-yezzin d izan, ur d imdanen. Daymi tura, Fawzi iţeffeẓ irennu : « Agdud amerku ! » Ţeǧǧal i ɣ-iḥekmen ţeffẓen, rennun : « Agdud ur neswa ! »
Anida akken ddurin, Utudert d imeddukal-is, acu yeḍran ur t-tzeggel tiṭ-nsen ! Cwiṭ ad yuɣal fell-asen umerdax, wten ad d-mmimḍen syin, mi walan aqcic la d-yeţazzal ɣer talemmast, ansi i d-bdan reggwlen-d wiyaḍ. Ɣilas, yewweḍ ddaw anida ddurin. Isuɣ fell-as Utudert :
– A Ɣilas, acu i k-id-yewwin ɣer da ?
– I nekk, ɛni d amuttuḍ ? i s-yerra.
Deg ul-is : “ Ad yebren baba deg uẓekka-s, ma uɣeɣ-ak awal ! ”
Yeseḍwi metwal talemmast.
Mi yewweḍ terbaɛt-nni i d-irewlen, ikad-asen Briruc dinna, yezwar-d i ugdud. Yerra ɣur-s Ɣilas. Mlalen. Nnan kra imeslayen.
Yebda-d rrsas, s tideţ, d igefran n waldun i yekkaten metwal igenni. Zeɛma, d aɛeggen ayen i d-ţɛegginen i warrac, akken ad ten-saggden : « Ɣurwat win i d-yeţaẓen ! »
Ma s yedmaren kan, ulac s wacu gar ifassen, tebɣes ara yeffuktin sdat rrsas, mačči d tebɣes, d tisselbi ! Ilmeẓyen bernen-d syin, ɣilen tarewla tmenneɛ bab-is. Ussan-d kan ad inin, d igerjumen i d-ineṭqen. Usan-d ad d-seknen d beqqu i bɣan taɣdemt. Usan-d ad d-seknen amenni deg usugdu meqqer, umnen yes-s, amenni deg tlelli meqqer, umnen yes-s ! Ur d-usan ad nɣen, twalam ifassen d ilmawen. Ur d-usan ad mmten, ssnen azal n tudert. Ulac win i d-teǧǧa tuzzuţ, d tisednan i ten-id-yurwen ! Akken ma llan din, ɛzizit ɣef imawlan-nsen yeţraǧun, msakit, deg uɣedlalaf ideg zzren.
Ilmeẓyen bernen aɛrur, ddzen igerzan abrid, yerna s tazzla, tiṭ ɣer sdat, tayeḍ ɣer deffir ! Ageffur n waldun ur yewwi ara, ibeddel tanila, tura yekkat d akessar neɣ d aglawan. Arrac ur mniɛen ara ! Amek ara menɛen ?
Fawzi yeḥma. Yesla-yas wayug-ines : « Rǧu kan ad gluɣ s kra deg-sen. Mer ur d-wwiḍen tawwurt axir, imi d-wwḍen tawwurt, nnulen-ţ, ilaq ad xellsen, ilaq ad as-cfun i wassa. Win yeccḍen ad ixelles ! Agdud amerku ! Ad asen-mleɣ amek ţmeţaten medden ! »
Ulac asegged isehlen am win n zzerzur : wi bɣan ad d-ineɣ zzerzur, ad iwet kan lferg di tlemmast, anagar qeṭtu ara d-yeqḍu, timenɣiwt tella !
Arrac, ukessar, ččuren abrid teɣzi, tehri, tuɣ bdan tarewla, s uɛrur akk i s-d-zzin. Fawzi izenned.
Briruc yeɣli. Iwala-t Ɣilas mi yerrtem din menṭeq, azgen deg uqerru-s yufeg, d tadellaɛt yeḍbeɛ s tgesrart yir fellaḥ ! Ɣilas, yuzzel ɣur-s, neţa daɣen Fawzi yeser-as yiwet, ur t-yezgil ara ! Yeɣli dinna, yečča-ţ deg uḍar d taɣma, tarsast d tinna yeţfelliqen, adrar ufud ifelleq d iceqfan.
Fferčačwen ifillusen iɣef i d-tedla tsiwant ; ffɛefɛen, yal wa anida yerra, inuda anida ara yeffer. Arrac i d-yeţurebban s lḥif d lḥifan, ibubben asirem n tegmaţ d imawlan, tura la seffḍen deg-sen. A tawaɣit, a lbaṭel ! D timenna kan i bɣan ad d-inin, ur d adabu i bɣan ad asen-kksen.
Wid yentellen, sakkden metwal ssḍeḥ ansi akken i d-yekka rrsas, arrac n temdint ɛeqlen-t. Bdan ţsuɣun : « D Fawzi, d Fawzi, d Fawzi ! » Ur d warisem, Fawzi ! D aterras ssnen imezdaɣ akken ma llan : yeswa, yečča, yedda gar-asen, d iseggasen aya ! Ziɣ win yeččan tagella d lmelḥ yezmer ad yexdaε !
Taberkant, ulac win yebnan fell-as, qlil win yeẓran ansi ara s-d-tekk. Wis sin-nni ɣef ssdaḥ, winna yeṭtfen takamerawt, yebɣa ad t-id-yerr ɣer leɛqel-is, yenna-yas : « Lahu ! lahu, a Fawzi ! d atmaten-ik, d arraw-ik ayen ! »
Yebren ɣur-s Fawzi, allen berrqent, zeggaɣet tmelli.
“ Ayug afuḥan yebɣa ad i-yenhu, imal s agdud amerku ! Ahat maḍi ad yeqreḍ ! ”
Yefka-yas tiyita s terkizt n tmekḥelt ɣer texjiṭ uqerru i wayug-is yebɣan ad t-yenhu. Argaz annect n teslent yemderkal, yeɣli-d si ssdeḥ, ur yeẓra ansi i s-d-tekka tyita. Yeqrem ujgu uɛenqiq-is, mi yeṭerḍeq ugerbuz deg uzniq, 30 iɣallen d aɣelluy :
“ Ula d kečč, mliɣ-ak amek ţmeţaten medden ! Ccah deg-k ! Akka, ulac anagi ! Azekka, ad afeɣ agerruj ! ”
Fawzi la yeţṛami : Iwala, 3 medden agemmaḍ, mi d-ffɣen si lbatima. D tilawin !
“ Tura tigi, acu akka xeddment da, ass am assa ! Ihi, ţekkint ! Nekk ad asent-ttekkiɣ ! ”
Yuzen-asent amur-nsent deg aldun, aleblab annect-ilat, syin iwet iɛedda anida-nniḍen.
Tura iḥesseb : « Yiwen, sin, 3 ! One two, three ! » Mi izenned yiwen, ad yebren ɣer wayeḍ. Yir amger, di tferka ur nla imawlan : qucc ma ad tqucceḍ deg imguden dayen ur d-ngemmu. Ass-nni mačči d izli wid iɣef yemdel uzekka. Yeqrem usaru n tudert-nsen.
Teɣli-d tmeddit ɣef Tmurt, izuɣar d iɣallen. Ɣas tignewt tremmeg, tiqit n waman ur d-teɣli ! Ayen akk terɛed, ur twit !
Mi tesla s lexbar amcum, yemma-s n Briruc twet tuccent deg tasa-s. Tuɣwas s tiɣwisin fellunt, teldi imi-s am lxelq-nni deg ufelwi n Edvard Munch. Yiwet tikkelt kan, syin teggugem : seg assen ur ţ-id-yuɣal umeslay. Ar assa n wussan !
Deg tzenqatin d tudrin, tullas sbitrirent, tilawin ţmeǧǧident. Irgazen ṭtfen imuyag s ifassen, mačči akka i nwan ad d-tas. Ayen uggaden akk yeḍra. Qqaren :
– Yekkes ucekkal i zznad !
– Ad ţ-yerr Rebbi sya !
– Ixessaren-a ffɣen-asen afus !
– Yeɣli uleggam i lebɣeḍ !
– Ayen xedmen wigi, Irumyen ur t-xdimen ara !
– Ad sen-yefk Rebbi xawsu !
Utudert yeqqundel cwiṭ. Iḥulfa i kra am akken itezzi nnig-s, ad igemmeḍ, ad d-yuɣal. Ixemmem, gar undekwel d tnafa : « Ahat d rruḥ i la itezzin i uxxam ! » Syin yesla i kra n usbecbec iwet-d deg umeẓzuɣ-is. Utudert nniqal yesmeɛẓeg. Mi yesla i usbecbec-nniḍen : « Acuɣer ? », yerra-yas : « Ruḥ, a rruḥ, ayen yeḍran yid-k ad t-naru ! » Akken zgan zemmen lecfar, yerna-yas : « Lmut-ik d tifidi-nneɣ ! ». Mi bdan jeddben lexwan, yuɣal-d ɣer tilawt.
Ifis yeţneqniqen deg tillas iɣil tigemmi d ayla-ines. Akk iḍ, sufella n tzeqqa, Fawzi yeţɣenni : « One, two, three … » A win i s-yehwan isel-as-d !
Cwiṭ d tafrara mi yuder, ad igen.
I iman-is : « Melmi ilaq ad as-nales ! Win yeffɣen abrid ad ixelles ! » Ulac aɣiḍi ! Ulac nndama !
Akken kan yesers aqerru-s, yeɣli am tbarda, yezzer deg tirga. Iḍes uqettal. Tirga uɣerḍi.
Numéro 89 Mai 2017
Tinselfasin s tmaziɣt : tarrayt n usileɣ (sigles et abréviations en Tamazight)
Tarrayt n usileɣ n tenselfasin s tmaziɣt
===========================
____________________________
D tazrawt sɣur : Omar MOUFFOK
_____________
Wagi d asumer n tarrayt i lebni d tira n tenselfasin (méthode de construction et de notation des sigles) s tmaziɣt. Tutlayt tamaziɣt, imi melmi-kan i tekcem ɣer taɣult n tira, mazal deg-s aṭas n ay deg mazal ur tefri. Ɣas ulamma tigti deg yesmazaɣen mtawan ɣef ugemmay ara nesseqdec akked wamek ara naru tajerrumt tamaziɣt yeddukien (anamek-is tamfiemrit), maca ttyimint-d kra n temsal iɣef mazal ur d-sukken ara tit, neɣ i 'ɣef mazal ur d-yelli ara wawal. Ger temsal-a 2 tira n tenselfasin s tmaziɣt. Ɣef-s ay d-yewwi usumer-a. Tanselfast d asiwzel ( neɣ d asmecteh ) n yisem neɣ n umazrar n yismawen i wakken ad yifsus ussenteq-ines / nnsen. lsmawen-a nezmer ad ten-id-naru s isekkiien-nnsen imenza, dɣa d ineggura-a ad d-nettader i wakken ad nessinef i usseɣzef deg wawal, neɣ tikwal, ntekkes kra n isekkilen i wakken ad nessiwzel ameslay. Amedya : deg tmaziɣt « ar taggara » nettaru-t s usewzel « atg… » i wakken ad d-yezg fessus. Deg tigti n tmeslayin yettwannan, tinselfasin fessusit i wakken ad tent-id-ssilɣen ( neɣ ad tent- id-sbedden ). Deg tṛumit neɣ deg teglizit, tinselfasin (les sigles ) ṭṭuqtent mliḥ deg tmeslayt, ɣas tin n yall ass : ONU (Organisation des Nations Unies ), TVA ( Taxe sur la Valeur Ajoutée ), USA ( United States of America ), atg… Yernu nezmer ad nger tamawt belli ula d assenteq-nnsent yettas-d fessus ɣef wid yettmeslayen timeslayin-a ( ONU ad t-id-nessenteq : [O-é-nu] neɣ [onu]. lmil, mi ara nessiked ɣer tmaziɣt, ad tt-naf ur tli ara tefses ay lant tmeslayin nniḍen i wakken ad d-tessileɣ tinselfasin. Yettuɣal way-a ɣer kra n tmentilin (causes) ara d-nebder, ara nesled yiwet, yiwet :
Tamezwarut, tamaziɣt d tameslayt ay deg tigti tameqqrant deg yismawen beddun s teɣri ay yes-s ara neɛqel d acu-tt tewsit n yisem-nni. Llant teɣra timenza ay d-yemmalen tawsit (genre) : ( a - i – u ) i umalay, amedya : argaz, izem, uccen ; tella tergalt ( t ) i wunti, amedya : taxxamt, tala, tamellalt. Llant tid ay d-yemmalen asget am deg yimedyaten-a « irgazen, ixxamen, iɣsan ». Yuɣ lḥal tigti deg yesmazayen mtawan belli ur yessefk ara ad tebḍu teɣri tamenzut n yisem amaziɣ ed tfekka n yisem : (morphème lexical), s way-a, ur yessefk ara ad naru Ɣef umedya : « a rgaz », neɣ « i xxamen », imi awal « rgaz » neɣ awal « xxamen » ur ten-nettaf ara i yiman-nnsen anda nniḍen. D acu kan, ihi, s ulugen-a, ad nger tamawt i tegti tameqqrant deg wawalen n tmeslayt-nneɣ beddun s teɣra ( a - i - u ) neɣ s tergalt n wunti (t). Ay-a igellu-d s wugur meqqren deg usileɣ n tenselfasin deg tmaziɣt, imi amdan n iẓubaz (nombre de possibilités) n tenselfasin sut 4 wawalen ur yeffal ara i 256 acku ad tent-id-nessileɣ seg tegrumma (ensemble) n yisekkilen { a, u, i, t } ay ilan ukkuẓ n yiferdisen kan dɣa : 256 = 4 x 4 x 4 x 4 yili deg tutlayt tafṛansist neɣ taglizit tezmer ad tebnu : 26 x 26 x 26 x 26 = 456976 n tenselfasin sut 4 yisekkilen, d amḍan ameqqran ara yagaren iẓubaẓ n tmaziɣt s 1785 n yiberdan. Ɣef umedya : tutlayin am tṛumit neɣ d taglizit ugarent tamaziɣt 275 iberdan deg yiẓubaẓ n lebni n tenselfasin sut krad n yisekkilen. (Ẓer tafelwit n uqaren). Amdan n Amdan d amḍan n yiẓubaẓ n wawalen deg iẓubaẓ s tṛumit tenselfast tmaziɣt
Tafelwit n uqaren ger yiẓubaẓ n tṛumit ed wid n tmaziɣt ma nessexdem kan tiɣra timenza ed « t » n wunti. Lemmer d asekkil amenzu n yal awal ara nesseqdac i wakken ad d-naru tazegzilt n « Tuddsa n Tdukli Taferkit » ( Organisation de l`Unité Africaine ) ad t-id-naru « T.T.T », maca ad ilint s waṭas tzegzilin nniḍen ara yesqedcen tanselfast-a. Ha-ten dɣa kra n yimedyaten :
« Tuddsa Tawlalt Tagraylant » = (Organisation Matirime Internationale )« Tiddukla Tagraylant i Tenneflit » = ( Association lntemationale pour le Développement )« Tuddsa Tamadlant i Tdawsa » = (Organisation mondiale pour la santé )ed waṭas aṭas n yimedyaten, ɣezzif wumuɣ ! Ay-a ad d-yawi aseɛreq ger yinumak yemgarrden, yeṭṭuqten ara tesɛu tenselfast « T.T.T ». D ugur ay d-yettuɣalen s tegti. l wakken ad as-nessinef, nessumer-d yiwet n tifrat ara yeddun akken iwata ed tutlayt-nneɣ. Awalen n tmaziɣt bnan s ifeggagen (radicaux ) n tergalin umi nrennu tiɣra swayes ay d-yettili ususru-nsen (prononciation) ed usemgirred ger yinumak n wawal. Deg umedya, awal amur, afeggag-is d ( MR ) nerna-as tiɣra « a » ed « u » akken ad t-nessemgirred ed wawalen nniḍen ay ilan afeggag-a ( MR ) am netta, ed yinumak yemgarrden yid-s. D amedya :
1. ( afeggag MR ) + tiɣra ( i - i ) ==> imir 2. ( afeggag MR ) + tiɣra ( a - u ) ==> tamurt3. ( afeggag MR ) + tiɣra ( a - a ) ==> tamart
lsem Afeggag-isTiddukla DKLTagelsant DLSNlrnedyazen MDYZN
lsem Afeggag-isAswir SWRAmadlan MDLNAmaziɣ MZF
Tanselfast : D.D.M - SMM
Mi iban ufeggag s tergalin n wawal ad d-nebnu tanselfast (sigle) s tuddma n tergalt tamezwarut n yal awal. Ad neddem sin yimedyaten. Amezwaru, eg-as nexs ad as-d-nebnu tanselfast i tuddsa ay semman « Agraw Adelsan Amaziɣ » seg : « Grw + Dlsn + Mzɣ » ad d-nekkes tirgalin timezwura « G » + « D » + « M » dɣa ad d-nebnu tanselfast n tuddsa-a : « G.D.M » . Ugur wissin : mi ara d-nessileɣ tanselfast s yisekkilen s tamaziɣt, amek ara tt-id-nessentaq (neɣ ad tt-id-rryer) ? Acku awal wer nli tiɣra ulamek yenteq s tmaziɣt. Taswiɛt-a, tigti tameqqrant seg wid yettarun tamaziɣt mazal ssenṭaqen-d isekkilen n tmeslayt-nneɣ am akken ay ten-id-ssenṭaqen s tefransist. D amedya, Aqbayli alemmas ad d-iɣer tanselfast « GDM » s ususru : [ jé – dé – èm ], amzun d tanselfast tafransist ara d-yessenṭeq. Mer nufi, ur yessefk ad yili wakk-a, imi yal tameslayt tesɛa tiɣariwin-is tusligin (ses propres spécificités) ara tt-yessemgirden ɣef tiyaḍ : s wawal-nniḍen, tamaziɣt maci d tafṛansist. Yerna ur yessefk ara ad tt-id-nesseknu ɣer yilugan n tutlayt nniḍen. Llan wid d-yessentaqen isekkiien imaziɣen s tɣara tafessast, rennun-asen tiɣri « a ». Deg umedya « DF D » ( = ONU ) ad t-id-ɣren [dafada]. Yezmer way-a ad yili d tifrat. Maca, nukni, nettwali belli mi ara d-ɣren Yimaziɣen tinselfasin s tɣara-a (de cette façon), win ad asent-yeslen ad yaf xuṣṣent deg ccbaḥa n tmeslayt. I wakken ad d-nini tidet, [da-ya- da] ad d-yazgi amzun ẓẓay, yeffeɣ i tnumi (bizarre) deg tmeslayt tamaziɣt. Ugur-a n tɣuri n tenselfasin s tmaziɣt yekka-d seg wakken taɣara ay yes-s ara nsemmi i yisekkilen n tmaziɣt ulac-itt neɣ ur tettwassen ara neɣ maḍi ad d-tas ẓẓayet nemgal n tmeslayin-nniḍen. Nekni nxemmem belli ma nebɣa ad d-nessileɣ tanselfast tamaziɣt ara yishilen i usenṭeq, ad nernu kan i yisekkilen-nni ay d-ntekkes seg ufeggag kra n tiɣra ara yessifessen asenṭeq-nnsen : ad tent-nerr sɛant talɣa n wawalen ifessasen. Amedya :
1. « GDM » ad yettwanṭaq « agdem ». - 2. « DDM » ad yettwanṭaq « tidudemt » (tiDduk… taDel… iMed…). Talyiwin-a (ces morphologies) qerbent mliḥ ɣer wawalen n tmaziɣt. deg wayen yerzan asileɣ ( formation ) n tenselfasin, nessumur-d ad nesseqdac targalt tamenzut n ufeggag n yal awal sakkin ad d-nessileɣ deg tmenna « awal » d tanselfast neɣ deg tira azamul s yisekkilen am deg :
1. Aswir Amaḍlan Amaziɣ ( Congrès Mondial Amazigh ) ==> : « S.M.M » ==> [ asmam ].2. Tuddsa n Yeɣlanen Yedduklen ( Organisation des Nations Unies ) ==> « D.Ɣ.D » ==> [ adeɣdu ]
D acu kan ilaq ad nḥezzeb i wakken deg wefran n wawal ara yettgensisen tanselfast-nni : ilaq annect nezmer ur d-nɣelli ara deg wawal yesɛan yagi anamek neɣ ma ulac ilaq ad yeḍmen unamek-is asishel n usemgirred-is ed wawal iḍen. Annect-a ad d-yettban deg temkant-is deg tefyirt. Ad neddem amedya, ad as-neg, tella yiwet tuddsa isem-is : « Amussu Adelsan Aɣelnaw ». lhi, tanselfast-is d : « MDƔ » (aMussu aDelsan aɣelnaw) ad t-id-nessenteq « amadeɣ » icuba awal-nni yellan yagi deg teqbaylit timserreḥt : amadaɣ. Akken yebyu yili, ma ulac akk, ad nsemgirred deg tira ( amedya : ad naru targalt tamenzut n tenselfast d ameqqran) (typographie : consonnes du mot-sigle en majuscule), neɣ ad nbeddel talɣa i wawal yettgensisen tanselfast. Tanselfast ara yebnun akka, s tmerna n teɣra d tin ara yishilen i useqdec deg tmeslayt n yal ass mebla ma banent-d ffɣent i tnumi.
_______________________________________
Omar MOUFFOK - Tiddukla IMEDYAZEN )
deg " Taftilt " Un 6 - mayu 2000
Numéro 89 Mai 2017
www.ayamun.com/ Tamazight-di-lakul_Chaîne2_MmeTIGZIRI_Tira-N-Ait-Menguellet_16-03-2017.MP3
Numéro 89 Mai 2017
Texte et types
textuels, par Dr. Guy Spielmann
paru dans Linguistique amazighe
Chaque
jour, souvent sans y prêter attention, nous sommes en contact avec des
dizaines, voire des centaines detextes, soit que nous les produisions
nous-mêmes, soit que nous les utilisions pour nous informer, nous divertir,
et accomplir les tâches les plus diverses. 1. Au-delà de la phrase: discours, énoncé, texte Ces relations, représentées ici par des lignes fléchées en pointillés,
représentent des possibilités de rapports entre les propositions (cause,
conséquence, parallélisme, analogie, contradiction partielle ou totale, etc.)
qui ne se matérialiseront pas toutes au niveau de surface du texte, où
seul un agencement des propositions est possible
(c'est la «disposition» de la rhétorique). Lorsque plusieurs
agencements, et donc plusieurs ordres de lecture également valables sont
possibles, on parle d'hypertexte. ILLUSTRATION Soient quatre propositions exprimables chacune par une phrase: P: Le Général de Gaulle et le Chancellier Adenauer ont décidé d'unir leurs pays dans une alliance économique et politique. P': En 1945, il a paru évident que la paix durable en Europe reposerait sur de bonnes relations franco-germaniques. P'': La Realpolitik consiste à privilégier les solutions pratiques par rapport aux doctrines idéologiques. P''': Les Français et les Allemands se sont combattus avec violence et tenacité au cours de trois guerres successives, en 1870-71, 1914-18 et 1939-44. Ces quatre propositions peuvent former un texte car 1) elles sont toutes relatives à un même thème et 2) présentent entre elles des relations que l'on peut expliquer comme suit:
Ces rapports, toutefois, n'imposent ni ne suggèrent un ordre linéaire particulier. On peut donc représenter la structure profonde de ce texte comme suit:
On peut alors obtenir un texte en mettant ces propositions dans un ordre approprié (avec éventuellement quelques modifications de morphologie et/ou de syntaxe) et en explicitant certaines des relations à l'aide de connecteurs syntaxiques ou textuels: «Les Français et les Allemands se sont combattus avec violence et tenacité au cours de trois guerres successives, en 1870-71, 1914-18 et 1939-44. Cependant, en 1945, lorsqu' il a paru évident que la paix durable en Europe reposerait sur de bonnes relations franco-germaniques, le Général de Gaulle et le Chancellier Adenauer ont décidé d'unir leurs pays dans une alliance économique et politique.C'est là un bon exemple de Realpolitik, qui consiste à privilégier les solutions pratiques par rapport aux doctrines idéologiques.» On peut obtenir d'autres textes en mettant ces propositions dans un ordre différent et à l'aide d'autres connecteurs syntaxiques ou textuels: «La Realpolitik consiste à privilégier les solutions pratiques par rapport aux doctrines idéologiques,comme on a pu le voir lorsque le Général de Gaulle et le Chancellier Adenauer ont décidé d'unir leurs pays dans une alliance économique et politique, bien que les Français et les Allemands se fussent combattus avec violence et tenacité au cours de trois guerres successives, en 1870-71, 1914-18 et 1939-44. En 1945, en effet, il a paru évident que la paix durable en Europe reposerait sur de bonnes relations franco-germaniques.» EXERCICE D'APPLICATION Composez deux autres textes à partir des même quatre propositions, en prenant soin de respecter les relations spécifiées ci-dessus. Ce texte pourra être formé de plusieurs phrases, mais aussi d'une seule phrase complexe 2. Qu'est-ce qu'un texte?
|
Numéro 89 Mai 2017
Aten-ad wawalen i d-negmer seg ungal n Aumer U Lamara : Timlilit di 1962, tizrigin Achab. Ungal-a deg imexḍa-nni nezmer ad nɣer alamma fukken. Taqbaylit tserreḥ, awalen imaynuten ur ggiten deg-s. Mer mačči d tt-nni deg umur n ţ, dɣa d tira tamεemrit (yiwen imesli = yiwen usekkil). Ilaq ad aɣen medden tadlist-a, yerna ilaq ad ţ-ɣren !
abbardsu = pardessus
acebraw, taggariṭ = guérite
aɣezzu, ɣezzuten = rezzou
amrud = canon
amsiweḍ = agent de liaison
amuṭu = moto
amzur = chevelure
asqirri = torture
asurti = agent de sûreté, policier
azdel, lεec = nid
azzar, acebbub, aceččuy, acekkuḥ, acentuf = les cheveux
barbelli = fil barbelé
ibbiri = béret
ifilku = fougère à odeur de foin
ifri = caverne
iqarr-d = il a avoué sous la torture
labbin = benne
lakkaj = cage d'asenseur de la mine
lfuci = fusil de chasse
mdi, sali = finir, terminer, achever
nkud, mi, di lawan = au moment, du moment, à ce moment
nti, bdu = commencer
sagfuṭaj = échaffaudage
talɣa = forme
tallumt, amendayer = bendir
tallunt (du latin = luna), aggur n tziri = lune
tamesrafegt = avion
tamrawt = dizaine
tanga, tumlilt = argile
taqsebt = casbah
tarbaεt imenɣi =
groupe de choc
tazarezt, taqellaεt = piège,
nasse, filet
tilawt = réalité
ţkaki = se rappeler
ukkim = bagarre, lutte, combat
Numéro 89 Mai 2017
Habib-Allah_Mansouri_Inventaire_des_neologismes_amazighs.pdf
Ddem_tabalizt-ik_a_Mu_Kateb_Yacine, version bilingue
Ad lemmdeɣ tamaziɣt n Hamek : http://www.ayamun.com/adlis-usegmek.pdf
Belkacem Bensedira_Cours de langue kabyle_Adolphe Jourdan_1887
JM_DALLET_LE_VERBE_KABYLE_FDB_1953.pdf
AMAWAL_TUSNAKT_H.SADI_1990.pdf
CHANTS_BERBERES_DE _KABYLIE_Jean_AMROUCHE_CHARLOT_Ed.1947.pdf
OUARGLA_M.JARDON_J.DELHEURE_Tome1_FDB_1971.pdf
OUARGLA_M.JARDON_J.DELHEURE_Tome2_FDB_1971.PDF
Plus de livres dans notre rubrique Téléchargement :
http://www.ayamun.com/telechargement.htm
Numéro 89 Mai 2017
Sliγ i iduynan
La ssawalen i tγurfatin
Tiεricin sen-yeslan
Ssakin-d ideknan s teγratin
D lekwanen i sen-yecnan
Timucuha n tyemmatin
Timucuha ten-yessegnen
Tid is ţwaten ur ţcektin
A telqeq turğa taγert
Ṭṭef ur t-ţagi welqim
Ideknan am tγerγert
Fell-asen ulac w´ur neqqim
Ma zdin ilemẓi d temγart
Af-d kečč anwa i d urqim
Err-iţ i tguri n tesγert
A tadyant ḥiwel aseqqi-m
Ggulleγ ar d ggalleγ
Fkiγ i wenzi wayeḍ
Lehdur iwumi selleγ
Am w´ur ntezzi itenneḍ
Inumak akk d-mlaleγ
ad twehmeḍ amek ad twehmeḍ
Deg wallen-iw γas ad medleγ
Allaγ iḥemmel amimeḍ
Ad s-gezmen timiṭ i wemγar
Ad s-ssrebḥen talalit
Neţa ur yeţnadi acuγer
Ulac asteqsi di teqbaylit
Asmi ara s-cudden aγesmar
Ad k-inin yya-d wali-t
Mi t-yejmeε Σemmar bu ẓẓweṛ
Ad ak-inin teγli tqejdit
Sεid At Mεemmer
2) Deg usemnenni
Deg usemnenni
Mgaraden ijujar
Ssakdeγ s igenni
Γliγ aḍar-iw yennemjar
Yuzzel-d leflani
Yenneḍ-iyi yakk deg weεjar
Wwten-iyi lḥenni
Dγa yeṭṭef-iyi qajjar
Sseḥmaγ s usirem
Almi d iyi-tuker tiṭ
Iεedda-d wezrem
Qqnen-d fell-as tacettiṭ
Ay iḥulfan sani ad terrem
Targit-a ur telli d cwiṭ
Deg-wen tderrem
Am iferteṭṭa tceṭṭḥem γef timiṭ
Yes-wen i d-ukiγ
Yes-wen i mmugrent wallen
Ayen akk ţwaliγ
Ayen akk fell-i d-iḍallen
Uγaleγ ţγiliγ
Isalen ur ţazzalen
Mi beddeγ ad γliγ
Mi γliγ wissen acu imalen
Sεid At Mεemmer
ACCUEIL INDEX GENERAL NUMEROS PARUS
LIBRAIRIE TELECHARGEMENT SITES FAVORIS
Adresse de messagerie électronique :
Adresse Web:
tanemmirt, i kra iẓuren ayamun, cyber-tasγunt n tsekla tamaziɣt, ar tufat !
@Copyright ayamun 2000
Dernière révision : 26 mai 2017