ayamun

CyberRevue de littérature berbère

ⴰⵢⴰⵎⵓⵏ, ⵛⵢⴱⴻⵔ-ⵔⴰⵙⵖⵓⵏⵜ ⵜⵙⴻⴽⵍⴰ ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ

 

23 ème année

Numéro 120  Septembre 2022

 

Email :  ayamun@hotmail.com

 

 

Retour à Bienvenue

 

Tidlisin nniḍen : http://www.ayamun.com/telechargement.htm

 

Inasiwen (claviers) :  

 1_ Anasiw azegrar :

Clavier complet, deg-s ţ,Ţ, v, o, p ; deg-s taggaɣt (, ġ, k̇, )

2_ Anasiw_n_mass_Sliman_Amiri :

clavier complet, deg-s ţ,Ţ, v, o, p

 

 

   

Prénoms algériens authentiques (mis à jour et augmenté)

 

Sommaire :

 

1°) Texte en prose :   « Tira di Facebook », sɣur Ḥmed At-Lbacir

2°) Chroniques_Timkudin:  krad temkudin, sɣur Lmulmud Sellam

3°) Interview :   Tadiwennit/interview n Ali Guenoun « Imeɣnasen-nni, wid iwumi semman ‘’les berbéristes’’, d nutni i yezwaren di tegrawla n nunamber 1954 », sɣur Aumer  Ulamra

4°) Tidlisin nniḍen, en PDF :  Lexicographie_du_zenaga_et_le_probleme_du-classement_par_racines_Catherine_Taine_Cheikh.pdf

5°) Etude : Taɣuri n  « tiṭ de yilleḍ » n Md-Akli Salḥi,  sɣur Amar Améziane

 6°) Timsedṣeţ  :  Timṣeḍsit-am-tmacahuţ-wara-yeḍṣen, sɣur Amar Mecheri

7°) Deux poèmes :      1)  « illeḍ » sɣur Moh Cherbi            2) « Aẓeṭa » sɣur Zedjiga Belaidi

7°) Toutes  les rubriques :

 

  

 

Retour en haut

Numéro 120  Septembre 2022

 

Le texte en prose :

 

 

Tira di Facebook

 

Sɣur med At Lbachir

23-05-2022

 

MEQṚAN AKKED NICOLE

 

Iɣriven imezzwura mi bweḍen ɣer Fṛanṣa teţveddil fell-asen dunnit, mačči d liḥala d ţudart-nni n tmurt i yufan dina. Dɣa sexxcen, ţţṛuḥ-un kan di lwehmat. Ixeddim yella, zhu yella. Yal wa amek i teḍra yid-s. Azgen ameqran, tudart-nnsen akk msakit, wtenţ si lxedma ɣer luzin s axxam. Ddeqs deg-sen diɣ i tebbwi lhawa, yebbwit-en zhu. Llan kra deg-wasmi iṛuḥen ur d uɣalen. Sawelen-asen Imjaḥen (Amjaḥ).

Meqṛan d afellaḥ, ixeddem tamurt, yerna yessεa cwiṭ n lmal. Yeqim yeṣvaṛ, ur yevɣi ara a d-iṛuḥ ɣer Fransa am wiyaḍ, alami dayen tḥuza-t tyita, yezenz cwiṭ lmal-nni ines, yuɣ-d abbeyi ula d neţţa a d-yinnig.

Seg-wasmi i d-igerr ṛṛwaḥ-is ɣer Fṛanṣa, taddert akk teţţweṣi-deg-s. Win neɣ tin i d-imuggerr, d arggaz neɣ ţameṭuf, as yinni :

   Ɣur-k a Meqṛan, balek ak yawi zhu. Fransa d mmleɣṛuṛ, Tiṛummyin waεṛit. Twaleḍ Caεvan, seg-wasmi iṛuḥ, d ṣṣfaṛ ivaṛiq.

Wayeḍ diɣ as d-yinni :

   Taṛumit ma tεaṛḍ-ik a ţessweḍ lqahwa, dayen, yebbw-ik Ɛli Bwunhaṛ.

Lḥaṣun, ksed d acu wumi ur yessli. Alami d asmi yerrkev di lvavuṛ, iqlaε iṛuḥ, i-gfuk fell-as uwuṣṣi umeɣvun Ṛebbi.

Mi yebbweḍ ɣer Fṛanṣa, muggren-t-id warew n εemm-is d warew n taddert-is, uɣal-en-as i lmenddad akken ilaq. Ula di Fṛanṣa diɣ ur ifuk-ara fell-as uweṣṣi. Yufa-yas-d mmi-s n εemm-is ixeddim di yiwet l'ateliyi n lexyaḍa, diɣ yeţţweṣṣi deg-s:

   Ɣuṛ-k Meqran, ilaq a ţţḥaṛcceḍ. Ur ilaq-ara a ţeţawḍeḍ reṭaṛ. Ţaɣ-as awal i caf-ik...

Meqṛan yevda ixeddim, taṣevḥit ad yekker zik, izeggwir akk ixeddamen ɣer wemkkan. Aḥvas ur tissεa ara. Mi yefuk cɣwel, a d-ijiv wayeḍ.

Nicole, tamεelemt-is tewehem deg-s. Dɣa, ssya ɣer da, as d-siwel :

   Mokrane, repose-toi, viens prendre un café avec moi.

Meqṛan, yeţmeslay d yiman-is : "Ahya simmra Ṛebbi, ha-t-an tevda-d lqahwa-nni tammcumt!" Dɣa a s-yerr :

   Ah non madame Nicole, je dois travailler!

Akken yal tikkelt m-ara s d-siwel, Meqṛan yeţaf-as-d tasebba. Nicole tewhem deg mexluq-agi yeţaggwin a d-isew lqahwa yid-s. Yibbwas, teddmed taṣfayet n lqahwa akk d sin ifenǧalen, tṣubb-ed ɣuṛ-s ɣer latellyi, tenna-yas :

   Mokrane, aujourd'hui tu vas prendre un café avec moi!

   Non madame Nicole, je ne peux pas, je dois finir mon travail.

   Non Mokrane, ton travail peut attendre pour après, en plus tu travailles beaucoup!

   Ah non a madame Nicole! Au bled on m'a dit : "Ça commence toujours par un café, quinze ans après tu es toujours à Paris"!

 

12/07/2022

Imenɣi gar snat tudrin

 

Lεarc Nat-vu-Yusef d Lεarc n Weqvil d lǧiren, yesdukkel-it-en wakal, d asif kan i g-kan ger-asen. Llan wid yessεan akal gemmaḍ-in gemmaḍ-a.

Teyev Uzegrur si taddart n Migarfiwen di lεarc n Weqvil, yessεa tivḥirt rif n wasif, diɣen d lǧaṛ n Mhenna Uqiḍun n taddart n Yiɣil n Ṣṛenda di lεarc Nat-vu-Yusef. Tayev Uzrgrur, yeẓa tivḥirt-is akken ţ-iḥemmel kan wemdan, yeẓa deg-s yal lxir. Yiwet n tara n texsayt, tedda ddir ddir n ẓaṛv, alami teffel ɣer tevḥirt n Mhanna Uqiḍun, tefdka-d yiwet n texsayt annect-illaţ.

Yenna-yas Mhanna Uqiḍun i Ṭeyev Uzegrur :

  Taxsayt-ina id-yefflen ɣer tevḥit-iw, ynu!

  Amek akka inek?

  Teffl-d ɣer tevḥit-iw, yefka-yiţ lmektuv.

  Ihi ma inek, ma tekateḍ uzal εeddi ksi-ţ-id!

Lhaṣun, deg-wawal ɣer wayeḍ, yekr-iţ laεyeḍ, alami ṣṣut yebbeḍ ɣer tudrin. Ssyna At Weqvil ţţṣubbu-nd ssya, At-vu- Yusef ţţṣubbu-nd ssya, mmlall-end ɣer wasif, vdan ameslay. Yal wa yeqqar-as : "d win nneɣ i g-ssεan lḥeq." Gguman a d-affen tiffret. Cwiṭ akka, ata yeffka-d Ṛebbi yiwen uṣegad, yulli-d s wadda, metwal Suq n Lǧemεa. Yuffa-d sin idura n yerggazen mmqavalen, timgeḥlin ger ifasen-nnsen. Yewhem d acut wannect-a. Yera slam fell-asen, yenna-yasen :

  D acu-t akka i kkenyuɣen ay At-vu-Yusef d At Weqvil?

Ḥkan-as-d taluft amek tella, yenna-yasen:

  Andda-ţ akka texsayt agi?

Nnan-as-d andda tella, yeffel ɣef ẓaṛv, yeks-d taxsayt-nni, yebbw-iţ ger ifasen-is, yenna-asen :

  Ɣef tagi i tevɣam a ţemmsengarem?

Ɛeggḍ-end akk ssya w ssya, nnan-as :

  Ih, ɣef tagi!

Dɣa yevra-yas, teɣli ar lqaεa, taxsayt tamcumt tṛuḥ akk d iwezwazen.

Qimen temmyixẓar-en ger-asen, am win i t n-id yewwt-en s uveqqa, nnan-as i wṣegad-nni :

  D sellek lewḥayen i k-id iceggεen ar ɣur-nneɣ ay arggaz lεali! Wanneg tili a nemmsengger ger-anneɣ ɣef texsayt, aɣ ţ-awin medden d immi, am Zuvga i texla temict.

med At Lbachir

 

 

 

 

 

Retour en haut

Numéro 120  Septembre 2022       

      Chroniques-Timkudin :  

 

3 temkudin sɣur Lmulud Sellam

 

 

1 ) Quand les charlatans et les ignorants envahissent le terrain  !

Mouloud Sellam

14-05-2020

Llan kra melmi i d-tebdiḍ awal ɣef kra , ad ak-inin nessen-it , yerna ad ak-d-yettɛawad ayen i s-d-yeḥka baba-s d jeddi-s ad ak-yeqqar ulac win yessnen am nutni . Meḥsub zwaren medden ar tussna , ḥudden-d tamussni , mebla ma faqen dakken  kullec d ajeṛṛeb deg unnar , mačči d awal kan ( pour eux l'expérience et la théorie c'est la même chose ) .

Melmi i d as-d-tmeslayeḍ ɣef umdan nniḍen , yerna ɣas yella kra i d-yesnulfa di ddunit , ad ak-d-yini , winna ulac dacu yessen , d akellex i gettkellix kan  .

Imdanen am wigi ddren di tkerkas , tidet ɣur-sen ur texliq ! Dɣa deg lawan-agi n uleqqem, wigi tura zgan qqaren i medden , xedmet akka , mačči akka !

Yiwen ad ak-yini "ur ttleqqim ara deg " uḥeggan " ( deg yebrir ) , acku yekkat "buyidis " asɣar (la carrie blanche attaque le bois ) .

Wayeḍ ad ak-yini ur ttleqqim ara deg "nnisan " (deg maggu ), acku melmi tleqmeḍ deg ussan-a , tazemmurt-nni ur tettrew ara , ad teɛqer !

 Kra nniḍen qqaren , llan tlata wussan deg useggas gar uḥeggan d nnisan , melmi i tennuleḍ aseklu ad yeqqar !

Mačci d yiwet ad as-d-nales ,imi tigi yakk d tikerkas ur nesɛi lsas . Abuyidis (carie blanche ) d aṭan i d-yettasen di yal lawan , ladɣa deg yir axeddim i d-yettnulfu . Ḥṣu dakken tazemmurt ma ur tettarew ara , ilaq-as ufras yelhan (une bonne taille) .

Ma d yir ṣṣnef uzemmur , ilaq-as kan ubeddel n lqim , s ṣṣnef nniḍen ( un olivier qui ne produit pas nécessite une bonne taille , ou un surgreffage  avec une autre variété plus productive ).

Ma d ayen yerzan tlata wussan-agi i d-qqaren , ulac akk dacu iṣeḥḥan din . Deg wayen jeṛṛbeɣ ssneɣ  , daken ulac ass ideg ur nnuleɣ tazemmurt neɣ aseklu nniḍen , yerna ulac tin yeqquren . Kullec yebna ɣef uxeddim d tmussni  , siwa afenyan ur nxeddem ara iwumi ttɣarent  ṭṭjuṛ . 

Wali tura kečč , ula d tamussni ar yimeslab-agi temgarad , yal wa dacu d-yeqqar .  Win i sen -yettakken tameẓẓuɣt i wigi , yewwi-t wasif d asawen .

 Deg waggur n yebrir d "leḥṛam" , deg waggur n magu d "leḥṛam, meḥsub qqim kan am nutni ur xeddem ur geddem .

D tagi d tafellaḥt ɣur-sen . Di tmuɣli-nsen ula d ussan mgaraden , llan wussan yifen wiyaḍ , am yimdanen , llan waklan llan igelliden. Ussan yakk ɛedlen lhan , ur yelli kra n ccekk , ulac win d-yufraren ɣef wayeḍ , siwa ayen txedmeḍ igerrez .  Di tmura yuẓan ar sdat , yal ddqiqa teswa , ddren s uxeddim d tussna .

 I wid yebɣan axeddim kullec iban , aleqqem yesɛa lawan , afras yesɛa lawan .  Aleqqem uzemmur ibeddu melmi llan waman deg usɣar ( deg taggara n meɣres( mars )  ar taggara n maggu (mai ) .

Akka i tt-id-nufa ar wid ixeddmen mačči ar wid iheddren  .

Lmulud Sellam .

 

2) Γurwat tira :

Mouloud Sellam

23-03-2021

" Azul " mačči "azzul , " anaḍ " mačči " annaḍ " , ula di lmenṭeq !

Milmi amdan ur yesseqdac ara tameẓẓuɣt milmi i d-yettmeslay , milmi i d-yeqqar "imesli d ussid " , u netta mara t-id-yaru yettaru-t mačči d ussid . Amedya , selleɣ i kra akka , yerna tikwal deg tedwilin di ṛadyu neɣ di " TV " deg yimawen n wid yettarun s teqbaylit , n wid yesselmaden tutlayt s " tvidyutin " .

Yiwen uselmad yefka-d tamsirt ɣef " anaḍ " (impératif ) , degmi yebda tamsirt alarmi tfuk d netta yettketti ɣef imesli " n " i d -ineṭṭeq d ussid ( annaḍ s tussda n "n " ) yerna yettaru-t " anaḍ " war tussda ɣef "n" . Aṭas i iɣellin deg tuccḍa-yagi , acku ur walan ara dakken imesli ussid yella deg ususru-nneɣ milmi nettmeslay .

Ihi ulac tussda ɣef "z " di lmenṭeq deg "azul " , ulac -itt ɣef " n" deg " anaḍ " . Nettaru kan akken nsel : - " sin " = 2 , - ssin (syin ) = par là . (Lmulud Sellam ) .

 

3) Amedwel ( ameṛḍil , amyirel ) , tiwizi , tacemlit , dacu n umgired ?

Mouloud Sellam

15 avril 2022

Yal awal ɣur-es azal-is deg unnar , anda ttwaxdamen lecɣal , ɣas ulamma yal yiwen s unamek-is , maca iswi yiwen , d tadukli gar yimdanen , d aɛiwen neɣ d amɛiwen deg uxeddim , tettifsus taɛkemt ẓẓayen ɣef kra ma zzin-as waṭas , d asnerni di lebni i d-yettawin lfayda i yiwen umdan kan neɣ i waṭas nniḍen .

Tikwal nadi af yiman-ik , d awezɣi ad d-tafeḍ agdazal ( équivalent ) n wawal n teqbaylit deg tutlayin nniḍen (deg taɛṛabt neɣ di tṛumit). Aṭas n tɣawsiwin i yemgaraden ilmend n umgired n wansayen gar tmetti d tayeḍ . Tikwal ula d iqbayliyen yettidiren di temdinin yettṛuḥu-yasen unamek n wawal , ladɣa awalen yesseqdac umesdrar di lḥirfat swayes yettidir , neɣ awalen d-icudden ar wansayen d uxeddim yesdukulen at taddart neɣ lɛeṛc .

Maca tikwal ula d anamek n wawal , yettas-ed yexṛeb si temnaḍt ar tayeḍ . Atan s tewzel kan , wamek ssneɣ inumak n wawalen-agi , amek i ten-ddreɣ deg taddart ideg luleɣ ladɣa deg yiseggasen 1970:

1 / Amedwel (amerḍil ) : di temnaḍt-nneɣ neqqar " ameṛḍil " , yettili-d gar yimdanen ( gar sin neɣ ugar ), ladɣa asmi neqqcen tiɣewdiwin-nsen , kerrzen , meggren , ttemsefhamen deg sin neɣ ugar , iwakken ad myirḍalen ussan n uxeddim , ass-a ad xeddmen ɣer wa , azekka-nni ɣer wayeḍ . Melmi kan asmi nesserwat deg unnar s yizgaren , ad nettezzi ad neqqar : " lɛebb , lɛebb , annar yeččuṛ d lḥeb " ! Dɣa mi yeɛya win yellan ar tama n beṛṛa , neqqar i wlemmas : " dewwel " yeɛya gma-k ! Meḥsub ad yuɣal wezger-nni idewwiṛen daxel , ula d netta ar beṛṛa , tezzi-d nnuba-s .

" Adewwel " yusa-d deg umyag " dewwel " ( d nnuba-k ) . "Amedwel " d asishel n ccɣel , anda d-yettili umbeddel n taktiwin , yerna tettili lemɛanda gar wid-nni ixeddmen .

"Amedwel d awal i " nezmer ad t-nesseqdec ula di tsertit " amedwel ar ukersi ( neɣ ar udabu = alternance au pouvoir ) , neɣ ulamma ar leqdic yerzan aggagen ( wid yeɣran ) .

2 / Tiwizi : d aɛiwen deg yixeddim melmi yiwen ur yezmir ara i ccɣel-nni iman-is, ladɣa ccɣel meqqren , neɣ d aɛiwen n win d tin iɛaben , neɣ yuḍen . Tettili " twizi " deg tudrin n leqbayel , di lqweḍ uzemmur , di nnqec , di tyerza d umeggel neɣ di tmegra yakk d userwet n temẓin d yirden , di tḥeccact n tuga , di lebni n yixxamen , laḍɣa di lsisan (zik s wakal d udɣaɣ tura d " abiṭun d wuzzal ") , neɣ deg uḍeggen ("aseqqef " s yijga d uɣanim d wakal , tura s tmacinin " abiṭun d wuzzal ").

Ttawin medden tiwizi , melmi yuɛeṛ ccɣel , mačči d ayen ara yexdem yiwen iman-is netta d iɛeggalen n twacult-is , yugar-it uzemmur yesɛa , neɣ ma yella ɣur-s igran meqqren di lawan n tmegra neɣ n userwet . Uqbel tiwizi s kra n wussan , bab n win yesɛan akken axeddim di tferka-s , neɣ win akken ibennun deg uxxam-is , yessefk fell-as ad d-inadi wid izemren ad t-ɛiwnen . Ad asen-yeɛlem ɣef zik , iwakken ad iqeyyem dacu i s-ilaqen d isufar n tgella , ara d-iheggi i wassen . Acku deg wass-nni n twizi , bab n wayla yettqabal " iwaziwen-is " s tagella bninen ẓiden . Tiwizi zik d lwajeb d iseɣ , imdanen ttemɛanaden ar tid yerzan aɛiwen . Ar tura mazal tiwizi deg tudrin-nneɣ , ɣas ulamma mačči am zik . Tettili twizi gar yirgazen , am wakken tettili gar tilawin .

3 / Tacemlit :

Tacemlit ar at-zik d ccɣel yesduklen imezdaɣ n taddart , tikwal ula d wid n lɛerc . Af wakken d-cfiɣ , qrib yettili-d yal ddurt unejmuɛ deg taddart-nneɣ taqdimt , asmi mazal nniyya . Ulac win izegglen agraw n taddart , d ilemẓi neɣ d amɣar ( di 18 iseggasen armi d 70 iseggasen neɣ ugar ) . Win ur neḥdiṛ i leḥsab musayal di lexṭiya . Deg wayla n lmecmel ( ayla n tejmaɛt neɣ n taddart ) i d-yettili uxeddim n tcemlit .

Llant tcemliyin i d-yettilin d tiḍulifin, ur sɛint ara lweqt , ɣellint-ed mebla ma nebna fell-asent . Tigi ɛnant tiwuɣa i d-iḍerrun deg teswiɛt , am tmes melmi tekker , ama deg yixxamen ama di lexlawi , neɣ d isyaxen i d-iḍerrun melmi qwan yigefrawen .

Llant tcemliyin timezgiyin , tid yeɛnan aṣeggem iberdan d tliwa . Tacemlit tettili-d ula deg wayen yesduklen taddart di lfeṛḥ , ama d ttebyita , ama d timecṛeḍt, neɣ di lqerḥ, d tineṭṭlin yakk twuɣa-nniḍen.

Tacemlit d tamsalt yerzan at taddart meṛṛa , anagar ma d ameɛdur ur yezmir ara i lxedma . Win i wlac assen , yettwalas , ad ixelleṣ s tedrimt ayen i d-yettwabedren deg yiṣuḍaf n Taddart . Ulac ssmeḥ deg tigi.

Tacemlit d awal aqbur , i nesseqdac ar tura ula deg wayen yerzan timsal-agi tatrarin . Tettili-d tcemlit deg wayen yerzan ccna , tasekla , neɣ addal , meḥsub ayen ara texdem taṛbaɛt i lfayda n medden meṛṛa .

 Lmulud Sellam ( Lmu Lud )

 

 

 

 

 

Retour en haut

Numéro 120  Septembre 2022       

      Interview :

 

Imeɣnasen-nni, wid iwumi semman ‘’les berbéristes’’, d nutni i yezwaren di tegrawla n nunamber 1954 !

 

Le Matin d’Algérie 13/04/2022

Tadiwennit/interview n Ali Guenoun, i d-issuffɣen yakan adlis ameqqran n umezruy, , ‘’La

question kabyle dans le nationalisme algérien, 1949 – 1962’’ (1), d tamegra n thesis n

doctorat deg umezruy, di tesdawit Paris 1 Panthéon-Sorbonne.

 

Irra-yaɣen-d awal i yal tuttra i yas-nefka.

 

Tadiwennit i yesker Aumer U Lamara.

 

Le Matin d’Algérie : Adlis-ik yesnerna-d tamussni ɣef tallit n 1949 – 1962 n umezruy n tegrawla n Lezzayer mgal tamhersa n Fransa. Ansi i d-tmegred ? tamussni-ya... ldint-d tebbura ?

Ali Guenoun : Adlis-iw d yiwen wudem n tira tafessast n thesis n doctorat i saâddaɣen’ di tesdawit n Paris 1 Panthéon-Sorbonne di 2015. Am yal thesis, tebna ɣef isalen akked wayen yuran (archives) illan di yal amkan. Deg umezruy, asemres/asexdem n archives d tagejdit ur izmir yiwen ad yerr akkin di rrif. Di Fransa, anekcum anda llan igerrujen n archives mačči d aɣbel ; ldint tebbura i yesdawiyen di tɣuri-nsen. Ayen akk ufiɣ gar wayen tura temsulta/police n Fransa akked wayen uran imeɣnasen n PPA-MTLD, n FLN, d ammud i yessafessen i yesnernan tafellaḥt-iw. Maca, akken ldint tebbura di Fransa i yal archives akked tɣuri-nsent i yal yiwen, i medlent tebbura di tmurt n Lezzayer. Lemmer d lebɣi, archives n umezruy d ayla n tmurt, d ayla n iɣermen/citoyens n tmurt. Ass-a di Lezzayer, imsezruyen/historiens ur ten-iǧǧi udabu ad ɣren archives n tmurt. Mačči yiwen, mačči sin i yufan tibbura zemment, anekcum ulac, suter neɣ qim. Adabu yerra tablaṭ ɣef tmussni, zun ur iqbil ad ɣren yemsezruyen neɣ Izzayriyen ayen yuran deg archives n umezruy n tegrawla.

Adlis-iw, yufa daɣ tallalt tameqqrant ɣur wid mazal ddren , gar wid-nni yennuɣen di tallit-nni, d wid iqeblen ad d-fken tanagit/témoignage-nsen. Amur ameqqran deg-sen s wul d tebɣest/courage i d-fkan awal-nsen, qeblen ad d-inin s tmuɣli-nsen, amek tella tidett ur ikcim usekkak, n wid ibɣan ad cebbhen amezruy akken sarmen nutni. Si tama-w, ad asen-rreɣ tajmilt tameqqrant i yemdanen-a, am akken i yasen-tt-rriɣdi tira n udlis. Akken ibɣu yili wawal n tnagit, akken bɣun cfan yemdanen ɣef wayen izrin, ur izmir wawal-nsen ad yaɣamkan n tira n archives n tallit-nni. Ɣas irna-d amur n tmussni. as irna-d amur n tmussni.

Le Matin d’Algérie : Turid-d ayen ur nettwassen ɣef tedyant-nni n 1949 deg ukabar n PPA-MTLD, ‘’la crise berbériste’’ ; tenniḍ-d tamentilt/tasebbiwt tamezwarut mačči d tazrawt/mémorandum i yefka Messali i wegraw n ONU, anda yeẓa   talalit n tmurt n Lezzayer si lqern wis 7, zun d aɣlan/nation yebnan kan ɣef ‘’taârabt-tinneslemt’’ ; maca d tanekra n terbaât tameqqrant n imeɣnasen yeɣran, uɣen asalu akked Bennai Ouali deg ubrid n taɣelnaẓrit ur neqbil tamhersa, d wid i yefran ad ddun deg ubrid n tṭṛad (intellectuels radicaux nationalistes), sxerben-asen urar i at iqenduren akked tcucayt n ṭterk n PPA-MTLD, i yessuturen talqimt n izerfan (réformisme) i temhersa n Fransa. D tamuɣli tamaynut n umezruy-nneɣ ?

Ali Guenoun : Akka. Tadyant n 1949, neɣ ugur n 1949, aẓar-is ikka-d si taggara n ṭtrad ameqqran n umaḍal. Tamentilt-is tefka akkin i wayen yura Messali di memorandum-nni n 1948. Tawaɣit n maggu 1945, anda mmuten Izzayriyen d tirni, tefka-d tamuɣli i yimeɣnasen ilmezy9 en d-ikkren anda ur izmir ad iqqim wesɣen akken illa gar Izzayriyen ittuhersen/colonisés yettwaḥeqren, akked yimhersen (colonisateurs) iṭtfen tasawent. Imir-nni i kecmen ɣer PPA uget n yelmehyen illan qqaren ɣdi tesnawit (lycéens) ; amur ameqqran si tmurt n Iqbayliyen. Anekcum-nsen iwwi-d tamuɣli tamaynut acku qqaren idlisen, qqaren amezruy n tmura, n iɣerfan nniḍen n Tferka n Asya, ssnen tirmit n tegrawla

n 1789 di Fransa… rnan sfaydin s tmussni n imezwura yunagen d ixeddamen ɣer Fransa, wid ilemden imennuɣen di sandikat ɣef izerfan n ixeddamen. Ilmeẓyen-nni kecmen tasertit deg ubrid amaynut, d tifrat akked temhersa/listiaâmer. Mi d-kkren d ixsimen n ugraw n Messali di PPA-MTLD, acku yiwen ur sen-d-irri awal i tuttriwin-nsen. Din ẓran s wallen-nsen amek iteddu ukabar n PPA-MTLD igedlen tugdut gar imeɣnasen, din i d-ffɣen d ixsimen n tesnakta n ‘’taârabt-tinneslemt’’ i yeqqnen tamurt n Lezzayer di tagut ur nelli, din i ldint tibbura i tɣuri n umezruy amaziɣ si leqrun d leqrun, i umezruy n tmurt akken illa mačci akken i bɣan ad t-bnun, Messali akked terbaât-is.

Le Matin d’Algérie : Deg udlis, teskefleḍ-d s wawal n yinigan n tallit-nni, ayen ur nettwassen : akabar n PPA-MTLD illa yessexdam takriṭ/violence mgal imeɣnasen-is ; netta yettmetra izerfan i Fransa, maca yekkat uzzal ɣef watmaten-is. Bennai Ouali, win i yellan imir d amasi/responsable n tmurt n Iqbayliyen, d yiwen i yettewten di tnemmast n Lezzayer, zzin-as deg wacḥal yid-sen. Ansi d-ikka lmil ɣer takriṭ di PPAMTLD ?

Ali Guenoun : D tidett. Ayen i d-ufi ɣdeg wayen akk nudaɣ ɣriɣ, d abrid n takriṭ (d awal, neɣ d afus) i fernen wid illan d imḍebbren di PPA-MTLD, di tedyant n la crise-nni. Asemres/asexdem n takriṭ ireggel yal tabburt i wawal n talwit i tent-iferrun. D tin i d tasertit n tidett, mačči d tiyita n tummeẓt neɣ tisusaf d rregmat. Tamsalt n takriṭ tella qbel tadyant n 1949, mačči din i d-tennulfa. Llan imeɣnasen inagan, nnan-asen-d imeqqranen n ukabar ad qqimen i Bennai Ouali akken ad t-wten. Ur teqqim din, kra wussan deffir tyita-nni, ṭtfen-t yimsulta n Fransa ɣer lḥebs di ctamber/septembre 1948. Wid i tt-ixedmen bɣan ad snegren akabar di tmurt n Iqbayliyen ; irnu mačči d Iqbayliyen kan i iqublen akabar, llan wid nniḍen i d-ikkren tama-nsen, ama di Wehren, ama di Qsentina neɣ di Lezzayer. Mi yekker ccwal, akabar n Messali yesbedd tirebbuyaâ n imeɣnasen (groupes de choc) akken ad sxerben yal anejmaâ, ad wten yal ameɣnas, zun d acengu, wid akk d-ikkren d ixsimen-is. Mabrouk Belhocine akked Saïd Oubouzar ttewten, ttujerḥen si mi kan d-teffeɣ tezrawt-nni « L’Algérie libre vivra/Lezzayer tilellit ad tidir » i d-uran akked wiyaḍ. Ali Ferhati yettwet Yettejreḥ s rsas, s ufus n Krim Belqasem. Di Paris, leqhawi n wid illan d ixsimen n ukabar n Messali ttewtent, ttwarẓent s ufus n groupes de choc. Ur teqqim di tyita d truzi, rennun-as awal n ‘’berbérisme’’ - ‘’wid ibɣan ad bḍun tamurt’’ - ‘’wid yefkan afus d temhersa/colonialisme’’, akken ad ssimsen yal axsim-nsen. Yuɣal uqelmun ɣer iḍarren : d wid ibɣan ad kkren s ubarud ad d-ḥellin tamurt i yettwargmen zun d icriken n listiaâmer ! Wid akk i d-suffɣen seg ukabar deffir tedyant-nni, d takrit 9 nnide9 n ; maca takrit 9 tella si zik deg ukabar n PPA-MTLD. Di tazwara n 1940, akabar yesbedd tirebbuyaâ n imeɣnasen i yettutraren, isekranen deg iberdan, di tuddar akked temdinin, llan wid yettewten. Acḥal n tikkal i sxedmen diɣ takriṭ mgal imeɣnasen n ikabaren nniḍn (UDMA, PCA, ...). Mačci d ayen iffren. Aẓar n takriṭ mačči n yiḍelli. Issefk ad naweḍ ɣer tallit n unekcum n Fransa ɣer Lezzayer, neɣa kkin, di dewla n Ṭerk, akken ad naf aẓar-is. D leqrun n takriṭ mgal Izzayriyen, d nnger n tmurt i d-iǧǧan awcem ameqqran deg yidles n tmurt. Laẓ akked lbaṭel ttemnennin iseggasen d iseggasen armi sxerben tilisa n talsa. Tawaɣit d-illan deffir tnekra n 1871, anda negrent tuddar, ttwakksen iqerra, nfan at tmurt ɣef tmura, d amedya arẓagan.

Le Matin d’Algérie : Zun tessemziḍ amkan n tezrawt n 1949, « l’Algérie libre vivra », i yuran imeɣnasen-nni n tmurt n Iqbaylieen, am akken mačči d tin i yeskecmen akabar n PPA-MTLD deg unnar n tekriṭ.  Akabar iwwet s wayen yufa akken ur tettaweḍ ifassen n wid izemren ad tt-ɣren, mer ad rnun ɣer yexsimen n ukabar ?

Ali Guenoun : Tazrawt-nni, « l’Algérie libre vivra », tewwi-d amaynut d ameqqran. D tira i yellan d tagejdit akken ad nissin aɣlan Azzayri akked ubrid n taɣelnaẓrit tazzayrit. PPAMTLD ur iqqim di tekriṭ akken ur teteffeɣ, taggara yerna-d asekkak, iga ‘’plagiat’’ n tezrawt-nni. Ula d FLN idda deg ubrid-nni, iɣebba-tt akken ur tt-iqqar yiwen ! Ma d takrit,9 am akken i d-nenna, si zik i tebda, qbel tadyant n 1949. Awal aneggaru, tazrawt-nni tusa-d d taxsimt n ukabar. Teffeɣ-d di 1949 mi yeḥma ccwal gar ukabar akked imeɣnasen. Tura akken ad d-tefk tafat ɣef wayen illan, ad tekkes awal n tecrurt-nni n ‘’berbériste’’ i sbabben i wid tt-yuran. Tazrawt teldi-d abrid i tmuɣli n tmetti n tmurt s wudem n tidett d-ikkan seg umezruy, anda idles-is ur ibni ɣef yiwen wudem. Daɣ, tazrawt-nni terẓa asalu n tugdut akken akabar ad iddu deg ubrid n tugdut, di tallit deg akabar n PPA-MTLD igdel tugdut-nni, ifren abrid n uqeẓẓul (pratiques anti-démocratiques).

Le Matin d’Algérie : (Ahmed?) Messali ur d-ittbin wudem-is deg udlis-ik, ur iṭtif tanemmast, zun d lexyal, iffer, maca yella d lebda deffir lizar amellal illan deffir ugraw n ‘’comité central’’. Di tedyant-nni n 1949, imeɣnasen n yal tama suturen ad t-ẓren, suturen ad d-inṭeq akken ad tefru ; maca netta yeǧǧa wid illan ɣer tama-s akken ad ‘’ferḍen amalus’’ (faire le sale boulot), akken taggara ad iqqim nnig terbaât, ad d-yifrir ?

Ali Guenoun : Nek ufiɣ Messali yella ur iffir deg udlis-iw. Uddreɣ-d awal-is nnig 200 n tikkal. Maca, d tidett, di tedyant n 1949 ur d-iban d amezwaru, maca d wid illan tama-s i dibanen. Ulac ayen yuran di tallit-nni.

Tidett, Messali ittban-d imir-nni ɣur imeɣnasen d ‘’amɣar bab n laâqel’’ (« bon père »). Netta yella yegguni amek ad tefru, wait and see. Yal tikkelt ara rzun ɣur-s imeɣnasen, n tmurt n Iqbayliyen neɣn tamiwin nnide9 n, netta ur d-ittak leǧwab i ggunin imerzan-is. Netta yenwa ayen iḍerrun mačči d tasertit, d ticerkett i yas-undin wid illan ɣer tama-s deg ukabar. Gar wid illan ɣer tama-s i iqeblen asuffeɣ n imeɣnasen d-ikkren, llan d wid yessarmen ad ṭfen imukan seg-mi ttwakksen deffir uswir/congrès n 1947.

Le Matin d’Algérie : Nezmer ad nefhem tiḥila n Messali, netta i d-isnulfan ccwal n ‘’la crise berbériste’’, akken kan ad iffer asalu i yefren netta : ‘tasemmeskelt/réformisme n ugraw n tmura taârabin (réformisme de la ligue arabe), akken daɣ ad irgel abrid n tnekra tagrawlit s ubarud, i d-ilulen di tmurt n Iqbayliyen neɣ di temnaḍin  nniḍen ?

Ali Guenoun : Ala, tadyant n 1949 tlul-d seg wuguren n ukabar, di tnemmast n ukabar n PPA-MTLD, di lqella n tugdut ur nufi amkan deg-s , netta i yellan yettmeddiḥ s « parti révolutionnaire ». Amkan n la ligue arabe, d asemɣer kan i t-smeɣren yimeɣnasen. Mazal-aɣ ilaq ad nadi, ad naweḍ ‘’aẓar n tagut’’ akken ad nefhem asenhez i tenhez tmurt-nnaɣ, d ayen i d-iǧǧan iɣisan deg iẓuran-is.

Le Matin d’Algérie : Akabar n PPA-MTLD ur iqbil d isddukel deg yiwet temnaṭ snat temnaḍin n tmurt n Iqbayliyen i yellan imir, ‘’Petite-Kabylie’’ akked ‘’Grande-Kabylie’’, mi yasen-issuter Bennai Ouali. Deffir tedyant n 1949, akabar n PPA-MTLD yerna aḍar ɣer zdat, ibḍa ‘’Grande-Kabylie’’ ɣef sin yehṛicen : Kabylie n ufella (haute Kabylie), akked Kabylie n wadda (basse Kabylie). Amek, akabar n PPA-MTLD yugad ad tezdi tmurt n Iqbaylien d yiwet ?

Ali Guenoun : Beṭtu gar basse kabylie akked haute Kabylie deffir 1949 s ubrid-is. D uguren, akken tuddsa ad telḥu akken iwata. Di tallit-nni llan aṭas n imeɣnasen. Llant 6 dayirat, maca di temnaḍin nniḍen n tmurt ulac nnig 4 dayirat. Snat temnaḍin-a (basse akked haute) zun d yiwet, acku d yiwen umdan i yellan d amsir-nsent. Ula di tallit n Bennai Ouali, tebḍa akka ef snat temnaḍin. Ula d tuddsa n OS (Organisation ɣSpéciale/Tuddsa Tuffirt) tella teteddu akka di 1947.

Maca ur nezmir ad neffer alɣem deg uqelmun ; llan yemḍebbren n PPA-MTLD i yettkukrun (des appréhensions) tamurt n Iqbayliyen. Di tallit-nni, Fransa tezleg udem n wayen illan, tesbin-id udem n tmura yessawalen tamaziɣt zun mačči d Lezzayer am temnaḍin nniḍen yessawalen darǧa. Mačči akken ad tent-tesserbeḥ akken kan ad tebḍu tamurt ugar. Ulac ayen i yefka listiaâmer i tmurt n Iqbayliyen nnig temnaḍin  nniḍen ; ildi kra n iɣerbazen, s tidett. I tbarda n listiaâmer, tamurt n Iqbayliyen tbubb ugar laẓ akked ddiq, arraw-is d tamara ad inigen ɣer izuɣar n Mtiǧa, tamurt n Wehran, lminat n Zakkar, neɣ ad zegren illel ɣer tmura n Urupa akken ad idiren.

Le Matin d’Algérie : Amek armi imeɣnasen (radicaux nationalistes ‘’berbéristes’’) i d-ikkren d ixsimen n ukabar PP-MTLD, ur sawḍen ara ad sbedden agraw amaynut (une nouvelle direction) n PPA-MTLD ? Messali, ur as-izmir yiwen ad t-ikkes di tallit-nni (« indéboulonnable ») ?

Ali Guenoun : Ur illi di tmuɣli n imeɣnasen d-ikkren di tallit-nni akken ad beddlen wid iṭtfen akabar neɣ ad kksen Messali. Ɣas irna-d amur n tmussni. Γef aya awal ‘’opposant’’ ur iwata, nek ad iniɣ, llan d imnufaq, ‘’contestataires’’. Iswi-nsen akken ad beddlen abrid i ukabar ɣer wayen ilhan, akken ad d-skecmen tugdut, ad idwel ukabar d ‘’akabar atrar’’ (parti moderne). Iswi-nsen akken daɣ ad beddlen asalu n ukabar, ad bnun tasuddest-is/stratégie akked wanda i iteddu ukabar (ɣer tagrawla).

Le Matin d’Algérie : Iseggasen d-irnan deffir 1949 fkan lḥeq i wid d-ikkren di 1949 mi teddukel tyita ɣer tnekra n tegrawla n nunamber 1954, mgal abrid n wid ittmetran tilelli (at iqenduren, ticucayt n ṭerk akked lebliɣa). Nezmer ad d-ini tura tekkes tigdi i wid yugaden tamurt n Iqbayliyen yezdin di Lezzayer tamagdayt ?

Ali Guenoun : Deffir twaɣit n maggu 1945, imeɣnasen n tidett fran d yiman-nsen, ala abrid n ubarud ara yekksen tamhersa n Fransa di tmurt n Lezzayer. Ur d-teqqim tmetrit deg udabu n Fransa. Wid iwumi semman’’les berbéristes’’ llan si zik d imezwura, acku walan d win kan i d abrid yessuffuɣen. Tadyant n 1949 tella-d di 1949 acku bɣan ad tekker, ur telli tganit ugar. Di tama nnide9 n, wid i yellan d ixsimen-nsen (malen ɣer tama n Messali) ẓran daɣ llan d imeɣnasen d wawal deg ubrid n nnif akked tegrawla i tmurt-nsen. Mi tekker, s ccan i llan deg imezwura, s ccan i yuɣen amkan-nsen di tuddsa n FLN.

Le Matin d’Algérie : Ur nettara awren ɣer tessirt neɣ ad neddu ad d-snulfu amezruy ur nelli s wawal-nni « lemmer... » : lemmer qqimen di Lezzayer wid illan d aqerru n tegrawla (CCE : Abane akked wiyaḍ) deffir ‘’la bataille d’ALger’’ di 1957, ahat yili ad ibeddel wudem n tegrawla, n taggara n tegrawla n Lezzayer tilellit ?

Ali Guenoun : Amsezruy/historien ur ittkacaf ayen ur nelli. D tidett, lemmer qqimen di temdint n Lezzayer, ad ttwṭfen akken llan. Adabu n Fransa akked les parachustistes sawḍen tamussni ɣer wanda ur tewwiḍ,  sxedmen yal tawaɣit akken ad hudden tuddsa n FLN.

Lemmer qqimen di Lezzayer yiqerra n FLN, lemmer nsiren i tezmert tameqqrant n Fransa, yili ur d-ittlal di taggara wugur-nni ameqqran i yellan gar ‘’intérieur’’ akked ‘’extérieur’’…

 

Timerna/notes :

1) ‘’La question kabyle dans le nationalisme algérien, 1949 – 1962’’ , Ali Guenoun, éditions du Croquant, Paris 2021, 510 pages, et éditions Casbah, Alger 1999. Cet ouvrage est le résultat de sa thèse de doctorat en histoire de l’université Paris 1 Panthéon-Sorbonne.

2) Table des matières

Préface (Omar Carlier)

Introduction

Première partie : La crise de 1949

Chapitre I : La crise entre discours et histoire

Manipulation de l’histoire et discours politiques

De Hamdani à Kaddache : la prédominance du discours

De Harbi à Carlier : de nouveaux outils et un nouveau regard sur la crise

Du bon usage des archives coloniales

Scission « berbériste » ou crise politique ?

Ses acteurs : « des nationalistes convaincus »

Chapitre II : Sociologie des acteurs : les « intellectuels militants » du « groupe de Ben-Aknoun »

Leur origine sociale et régionale

Le contexte de l’émergence de ces militants

Leur propulsion dans la scène politique

Leurs lectures : de Salluste à Renan, de Boulifa à Tawfiq al-madani

Les chants nationalistes kabyles entre indépendance nationale et exaltation de l’amazigh

Chapitre III : Le discours militant : manipulation et réappropriation du discours colonial

Le « berbérisme » : idéologie de division ou stratégie de manipulation ?

Les berbéristes coloniaux : arabophobie, discours contre l’islam, valorisation de « soi »

Les ‘Ulama et le berbérisme

Chapitre IV : Les prémices de la crise

Tentatives de réunification des deux Kabylie : appréhension du « syndrome kabyle » ?

La réunion d’Arous de juillet 1948 : un moment fondateur

Divergences des chefs kabyles avec leur direction

Arrestations de chefs de la Kabylie: hasard ou dénonciation ?

Mésentente et luttes politiques au sein de la Fédération de France du MTLD

Chapitre V : Une crise multidimensionnelle

Une crise longue et étendue

Mobilisation et propagande des acteurs

Chapitre VI : Comment la crise de 1949 devient la crise « berbériste » : manipulation et violence

Lutte pour le contrôle du parti et naissance d’un discours anti-berbériste (de mars à juin

1949)

La crise de 1949 en Algérie

La violence, comme mode de gestion de la crise (juillet à mars 1950)

L'Algérie libre vivra, une contribution à l'élucidation de la nation algérienne

Chapitre VII : Rupture et continuité dans la contestation jusqu’en 1951

En Algérie : alignement, défection et transfert de militants

En France : redéploiement des militants dans trois directions

Conclusion

Chapitre VIII : La crise, de 1949 au « printemps berbère » de 1980 :

instrumentalisations politiques et quête de vérité

La crise de 1949 racontée par les « vainqueurs » : condamnation et politisation de la

mémoire

La crise et les militants berbéristes après 1962 : « une défaite fondatrice »

La version des victimes : une mémoire discrète

Conclusion

Deuxième partie : Des usages de la référence « kabyle » dans la guerre

d'indépendance

Chapitre I : Réaffirmation et montée des militants kabyles (1954 à 1956)

L'organisation du parti en Kabylie à la veille du 1er novembre 1954

Les cadres de la Kabylie de 1949 à 1954 : d’Ouali Bennaï à Krim-Ouamrane

Chapitre II : La guerre d’indépendance et l’ascension des chefs de la zone/wilaya 3

La fédération de France un enjeu majeur entre les chefs du FLN

« L'affaire Mouzarine » une deuxième crise « berbériste » ?

Le rôle de la zone /wilaya 3 dans l’enracinement du fln/al

Chapitre III : De Krim à Abane : des chefs kabyles à la tête de la guerre

Le congrès de la Soummam et l’affirmation de la wilaya 3 dans la guerre d'indépendance

375

Amirouche dans les Aurès : un chef kabyle en wilaya 1

Amar Ouamrane et l’intronisation du CCE en Tunisie

Belkacem Krim s’affirme leader national de la guerre

Chapitre IV : Retour des exclus de 1949 : soupçons, stigmatisation et liquidations

physiques

Les exclus de 1949 et les chefs des maquis de Kabylie

Les partisans d’Ouali Bennaï et la crise du PPA/MTLD (1953-1954

Le déclenchement de novembre 1954 : retour des exclus de 1949

Liquidations physiques et lutte de pouvoir

Chapitre V : Baisse de l’influence des chefs de la wilaya 3 (1959-1962)

Lutte des clans et échec de Krim

Échecs militaires et perte d’emprise de la wilaya 3 et de Belkacem Krim

La Kabylie en 1962 : des maquisards exsangues et des leaders sans pouvoir

Conclusion

Postface (Mohammed Harbi)

 

 

 

 

 

 

Haut du formulaire

Bas du formulaire

Retour en haut

Numéro 120  Septembre 2022       

Tidlisin nnien :

 

TEXTES_BERBERES_DANS_LE_PARLER_DES-AIT-SEGROUCHEN_Charles_PELLAT_1955.PDF

 

LA_VIE_BERBERE_ PAR_ LES_TEXTES_ARSENE_ROUX_1955.PDF

Les grands symboles meditérranéens dans la poterie algérienne_JB_Moreau

SIN-NNI.PDF, par Muḥend-Uyeḥya

Culture_savante_culture_vecue_MAMMERI_Tala

Dictionnaire_Français_Kabyle_Père Huygue_1902_1903.PDF

MUHYA_Sinistri.pdf

BOULIFA_TEXTE_KABYLE_MAJ.pdf

JOURNEE_D_ETUDE_DE_LINGUISTIQUE_BERBERE_LA_SORBONNE_1989.pdf

Akken qqaren medden sɣur Mohia GEB, 1978

Berber Art_Jeanne_d'Ucel_Norman_University_Oklahoma_1942

Dictionnaire_de_proverbes_Remḍan_At_Menṣur_3eme_Edition.pdf

Ageldun-amecṭuḥ_St-Exupery_Tasaɣelt_sɣur Habib-Llah-Mansouri

Aglam-deg-wungal-n-Amer-Mezdad-Ass-nni, sɣur Ferhane Badiaa

TUDERT-IW_Abdellah_Hamane.pdf

RECUEIL_DE_PRENOMS_AMAZIGHS_Md_Akli_HADDADOU.pdf

ITIJ_BU_TCERKETT_Taher_Djaout_tasuqilt_Samir_Tighzert.pdf

La_Babel_du_Ponant_2eme_partie_Ali_Farid_Belkadi.pdf

Aglam_deg_wungal_n_Amer_Mezdad_Ass-nni_FERHANE_BADIAA.pdf

DESCRIPTION_ET_HISTOIRE_DU_MAROC_Leon_GODARD_1860.pdf

APERCU_SUR_TRENTE_TROIS_SIECLES_DE_L'HISTOIRE_DES_IMAZIGHEN.PDF

MUHYA_SI_PERTUF_traitement_de_texte.pdf

Revue Izen Amaziɣ, 3 numéros :

Izen-amazigh3.PDF

Izen-amazigh5.PDF

Izen-amazigh6.PDF

Textes berbères de l'Aurès_ Parler des Ait Frah

Romans et ambiances dans la maison kabyle traditionnelle.pdf

La_Kabylie_Recherches_et_Observations_1833.pdf

Jules_Maistre_Moeurs_et_Coutumes_Kabyles_1905.pdf

Tighermin_yemmeccen_Sari_Med.pdf

MOULIERAS_Auguste_Une_tribu_Zenete_anti-musulmane_au_Maroc_Les_Zkara.pdf

Si_Pertuf_Muhend_Uyehya.pdf

LA_LANGUE_BERBERE_EN_AL_ANDALUS_Md_Tilmatine.pdf

Inédite, une pièce de théâtre de Idir Amer :

Idir_Amer_Ay_Afrux_iferelles.pdf

Inédite, Dom Juan de Molière, en langue kabyle :

DOM_JUAN_LE FESTIN_DE_PIERRE_MOLIERE_SI YEHYA_TASEGLULT-S-UDΓAΓ.PDF

 Dictionnaire_Francais_Berbere_Antoine_JORDAN.PDF

Les_Cabiles_et_Boudgie_F.PHARAON_Philippe_libraire_Alger_1835.PDF

Tidmi tamirant, n°2, 1990

Habib-Allah_Mansouri_Inventaire_des_neologismes_amazighs.pdf

Ddem_tabalizt-ik_a_Mu_Kateb_Yacine, version bilingue

Ad lemmdeɣ tamaziɣt  n Hamek : http://www.ayamun.com/adlis-usegmek.pdf

Belkacem Bensedira_Cours de langue kabyle_Adolphe Jourdan_1887

JM_DALLET_LE_VERBE_KABYLE_FDB_1953.pdf

AMAWAL_TUSNAKT_H.SADI_1990.pdf

CHANTS_BERBERES_DE _KABYLIE_Jean_AMROUCHE_CHARLOT_Ed.1947.pdf

OUARGLA_M.JARDON_J.DELHEURE_Tome1_FDB_1971.pdf

OUARGLA_M.JARDON_J.DELHEURE_Tome2_FDB_1971.PDF

 

  

Plus de livres dans notre rubrique  Téléchargement :

http://www.ayamun.com/telechargement.htm

 

 

 

Retour en haut

Numéro 120  Septembre 2022

 

Etude :

 

Ti d yille ou la pleine santé de la littérature kabyle écrite

 

Une lecture du roman  Tiṭ d yilleḍ de Muḥend Akli Salḥi

 

Par Amar Ameziane

 

 

La littérature d'expression kabyle écrite se porte bien. On peut constater sa bonne santé à la lecture de récentes publications parmi lesquelles le roman (ungal) Tiṭ d yilleḍ, de Mohand-Akli Salhi, un roman, disons-le et sans nulle complaisance, d'une grande qualité.

Cette grande qualité, le roman la tire d'abord du choix judicieux d'inscrire la littérature au coeur de la trame narrative. Bibliothécaire de formation devenu professeur de littérature berbère, Mohand-Akli Salhi peut être qualifié aujourd'hui de graphomane comme il est des pyromanes vu la manière dont il met le feu aux mots... Et c'est sans regret qu'on s'aventure dans son texte, qu'on s’enflamme à chaque détour de page grâce à une langue, belle et rebelle, qui ne laisse aucun répit.

 

Le titre Tiṭ d yilleḍ, littéralement « l'oeil et l'orgelet », suggère à première vue un obstacle qui se dresse en travers du regard. Mais c'est sans compter le second degré des mots et la polysémie associée au terme illeḍ, laquelle va se déployer dans le texte. En effet, ce dernier est parsemé d'occurences du mot (cité au moins une cinquantaine de fois !) à travers lesquelles le narrateur livre à ses lecteurs, si ce n'est des clefs, du moins des indices qui l'invitent à explorer les arcanes du texte. Ille(l'orgelet), c'est ce qui obstrue la vue et brouille la perception du réel ; par extension, il constitue toutes formes d’obstacles érigés parfois par soi-même pour « s'empêcher » d'avancer ou par les pesanteurs de la société qui entravent toute avancée.

Si le mot ille peut être considéré comme le mot-clef, voire le leitmotiv du texte, il est accompagné d'un sous-titre qui occupe une place centrale dans l'économie de la narration et invite le lecteur à accueillir les confessions d'un manuscrit ou de feuilles manuscrites... On est visiblement au coeur de la littérature !

 

Au commencement, des feuilles manuscrites...

 

On peut reconnaitre un bon écrivain à l'originalité de sa langue, mais aussi aux procédés originaux qu'il utilise dans ses textes. Il faut savoir gré ici à Mohand-Akli Salhi d'avoir songé à éviter le sentier battu de la narration classique. On entre dans son récit par une scène à travers laquelle on entrevoie la naissance d'une histoire d'amour, mais on est vite déçu, comme le narrateur d'ailleurs, qui ne saura pas plus sur la fille qui vient lui confier un manuscrit. Qu'à cela ne tienne ! C'est le début d'une aventure dans laquelle le narrateur (l'alter-égo de l'auteur) parcourt les pages manuscrites qui lui ont été confiées et rend compte avec une vive émotion des vies et des destinées enchevêtrées. Les chapitres du roman font souvent référence au manuscrit, à ce manuscrit non achevé qui circule et faufile entre plusieurs personnages, la marque d'une écriture en train de se faire...

Le roman, et c'est là une de ses nombreuses qualités, est tissé autour de thématiques toutes au cœur de la littérature : la maladie, le corps, l'enfance, l'écriture, le rapport de l'individu aux conventions sociales... Dans le manuscrit confié au narrateur sont consignées des vies et des destinées houleuses. À commencer par celle du personnage central hospitalisé pour un cancer qui le ronge de l'intérieur. On découvre à travers le discours de son amoureuse  qui, au mépris des conventions sociales, vient chaque jour pour être à son chevet, qu'il a été victime d'un attentat de la part des islamistes, en raison de ses écrits trop engagés et trop critiques à leur goût. Cet attentat lui a fait perdre la mémoire. Tawes, puisque c'est ainsi qu'elle se nomme, vient le voir chaque jour dans l'espoir de raviver sa mémoire, sauver ce qui peut l'être des idées anti-conformistes et progressistes de son amant, faire vivre à travers sa propre mémoire celui qui a fait d'elle un personnage de roman, faire vivre leur histoire d'amour qui ne ressemble à nulle autre...

Le médecin qui tente de ranimer le Malade tente à son tour de réveiller son enfance en essayant de voir ce qui se cache derrière le « brouillard » qui l'entoure (illeḍ !) et le rend mélancolique. Ainsi, il s’en va sur ses traces, vers son  village, le lieu où tout a basculé le jour où, ne supportant plus le poids des invectives des villageois, sa mère se donna la mort. Il est accompagné sur ce chemin de la réparation par Tawes, l'infirmière qui aura vite perçu la tristesse que le médecin porte comme un fardeau et qui l'empêche d'être pleinement au monde. C'est la même Tawes- celle qui porte le même nom que la bien-aimée du malade- qui va tenter de sauver de la perte les pages écrites par le cancéreux sur son lit d'hôpital et qui se charge de les remettre au narrateur qui, en les publiant, va les soustraire à l'oubli. Les personnages nés sous la plume de M.A. Salhi sont des personnages qui butent sur des obstacles dressés devant eux par la société, mais ne cèdent pas devant l'immobilisme, la passivité et le dépérissement qu'elle veut leur imposer.

 

Une des nombreuses qualités du roman de Mohand-Akli Salhi, c'est qu'il ne se limite pas à raconter des destinées contrariées, mais pose, à travers la figure d'un narrateur érudit, fasciné par la « la chose écrite », une réflexion digne d'intérêt sur le rapport entre lecture et écriture, sur le pouvoir de la littérature et d'autres arts comme la peinture. Ainsi, dans son bureau, le regard du médecin balance continuellement entre deux tableaux qui s'observent : Le cri du peintre norvégien Edvard Munch et l'autre du peintre algérien Mohamed Issiakhem, deux tableaux qui le renvoient à son enfance source de sa mélancolie. Le narrateur saisit l'occasion de glisser une digression documentaire sur les deux peintures. Ailleurs, c'est Milan Kundera (p. 116) qui s'invite pour étayer le propos du narrateur selon lequel le roman ne respecte aucune autre loi, aucune autre morale, si ce n'est la sienne.

 

Une langue belle et rebelle

 

L'édifice narratif du roman est cimenté par une langue belle et rebelle. Très dense, la langue employée par M.A Salhi est belle par ses tournures qui indiquent un effort soutenu de la part de l'auteur de forger un style original. Dans cette originalité, on peut remarquer sa prédilection pour la figure de la comparaison. La beauté de la langue est particulièrement mise en relief dans les passages du roman (p. 95) où Tawes chuchote à l'oreille de son amant dans le coma des paroles empreintes de poésie, dans l'espoir de réveiller sa mémoire, des paroles porteuses de leurs souvenirs communs qui seuls la maintiennent encore en vie. Le discours décrit une femme soumise, mais à la seule loi de l'amour qu'elle porte à son amant. Le lecteur appréciera sans doute le langage charnel dans lequel l'acte amoureux qui unit les deux amants est comparé au jaillissement d'un poème.

Mais la langue sait aussi se montrer rebelle. Les passages du manuscrit où le malade s'insurge contre le conformisme et l'aveuglement qu'impose la société aux individus force le lecteur à s'interroger sur son propre aveuglement. Car la langue du roman- et c'est dans ce sens qu'elle est la bienvenue- n'est pas faite pour plaire, mais pour déplaire à toute forme de complaisance... Les passages où le Malade décrit les intégristes avec une langue très acerbe montre un personnage allergique aux discours funestes qui imposent ici-bas la loi de l'au-delà.

 

Le narrateur note qu'un bon livre est celui qui « parle de vous sans attendre votre consentement » (p. 89). Tiṭ d yilleḍ incarne cette qualité. A travers la métaphore de l'orgelet, il interpelle, interroge et somme le lecteur d'aller au delà de l'immédiat, d'interroger les évidences et de ne pas les admettre aveuglément. Il l'invite à interroger la mémoire, car elle est capable de secourir comme elle peut faire souffrir. Le roman interroge ainsi le couple mémoire/oubli à travers la figure du Malade qui pourrait être l'allégorie d'un pays dans un état comateux soumis aux forces de l'amnésie.

Le roman de Mohand-Akli illustre la pleine santé de la littérature kabyle et montre si besoin est qu'elle a encore de beaux jours devant elle !

 

Amar Améziane

 

Retour en haut

Numéro 120  Septembre 2022       

 

Timesit :

 

Timṣeḍsit am tmacahuţ, w’ara yeḍṣen!

Sɣur Amar Mecheri

Hatan ihi, ṭṭseɣ urgaɣ, ad s-tiniḍ d afrux ifirelles, seg wigi dɣa yeţzerziren akka ussan-a, annect-ilaten, iyi-d-issawlen… Ihi, lliɣ ɣer ṭṭaq la ţmuquleɣ, ssikideɣ xas ur dduqseɣ, azɣal, aɣammac, tidi teţceṛcuṛ, tasebbaḥruţ-nni n trisiti akken kan texsi imi truḥ dɣa trisiti…

Lliɣ ulwaɣ maḍi, armi d-yeẓẓerẓer ufirelles-nni, yesseḍwi-d ɣur-i, yewwet tiburejqellit, yuli s igenni, yezzi, yeţţi, yeqleb, yebded tama-w, iṣubb dakwsar, yuli dasawen, wissen ayɣer εengaṛi, yerna ajqelleb nniḍen zdat-i – yerna werǧin teḍṛi tagi, ay’iεeddan ur d-ḥebbsen ara yakw yefrax ɣer tama-w ! – yessewhem-iyi, yesṭerwec-iyi, caxeɣ kan akken amzun ṭṭuṛṛceɣ, frawseɣ, cacu iyi-d-iluεjen, am win iyi-d-iwwten s ubeqqa. Imir dduqseɣ-d.

Ziɣennikit, afrux amcum wissen anwa iyi-t-id-iceyyεen ad iyi-d-yawi tamacahuţ , la d-yeqqar tesseḍṣay. Amzun akken, sseḍṣayent tmucuha ! Tagi dɣa, ḥku-ţ i wiyiḍ ! Ha, amer ad ak-d-slen, tarewla teǧǧeḍ aserwal. Daɣ kečč, yella w’ara k-yamnen, gall-d neɣ qim !

Hatan tura tewḥel-iyi tmellalt…

Lid-iw awen-d ḥkuɣ timṣeḍṣit, tuɣal d tamacahuţ, zemreɣ kan ad ţ-id-bduɣ s tefyir tazwert « Ama… cahu, tellem… cahu, amcic yebṛeḍ asaku… Tamacahuţ-iw, lwad-lwad, iɣẓer yeţţak i wasif, aman uzzlen s wurrif, aqcic yuki-d yeţţiẓẓif… ». I taggara, amek ara ţ-id-nawi, akken ad ţelhu am usaru ? Ur d-ssuturet ara diɣ ad ţfakk s ujeεluq n wawalen am widak i aɣ-d-ţawint zik , temɣarin, tiyemmatin, tiḍulatin… Axaṭer, tagi d timṣeḍṣit, a winnat ! Ma ɣezzifet, ad ţimsus !

Ihi, afrux-nni, yejqellben ɣer bu-sebεin, yebda yesčewčiw, iḥekku-d, nekk la s-smeḥsiseɣ, yujjaq, yufeg, yuɣal-d ɣur-i, yenna-yi-d : « Čiw čiw čiw čiw !… Tura nekk, nnan-iyi-d, taqṣiḍt, ɣur-k ḥrez-iţ mliḥ. Ẓriɣ yiwen ur k-yeţţamen, maεna wicqan… Awi-yasen-ţ-id kan am tmacahuţ… Diɣ, ad k-weṣṣiɣ, ur kkat ara deg yergazen, m’ur ak-xdimen ! ».

Haţţan ihi, ɣur-wen, a wigi ur ssegneɣ ara qbel ad d-bduɣ…

Yiwen weqvayluc akken, umi semman akka segmi d abεbuc yesbeεbuεen wer alelluc arelluc. A sidiwenvavaynu… D win yeɣran ciṭ n teqfiṛt-is, ɣezzif yedda d yiman-is, xas akken tekkaw-as tkerdeddit, uɣen-as-d tin i t-yuɣen, deg iballagen ur txuṣs xas d tadehmuzt am neţţa, temlal tqinsyaţ n tyaziḍt akked uberḍkkak – winna teţţen iǧeḥmumen.

Dɣa gerrzen, kullas d amlaεi, xas usu zgan reggwin-t. Maεna, amek akken…

Argaz tuɣ-it ixeddem deg tmurt n Lalman, anda t-ceyyεen. Tameṭṭut-agi-ines iḥbes-iţ, ulac tuffɣa, aḥerrek ɣer beṛṛa ulac, ula s ungugu ! Taggara, mm-igalulen tesɛa-yaş-d yiwen ufillus d aceɛlal d azerqaq, amzun d alman neɣ d aṛumi n ugafa. Nutni i sin, ɣur-sen aksum aras, allen d tiberkanin, acebbub imxenčew. Argaz baqi yefreḥ, iga ciṭ n tmeɣra gar-asen kan akka, yerna d amecḥaḥ. Tiɣratin, a tilawin !

Yerna ciṭ, yewwi-ţ ɣer tmurt n Ssinigal, diɣ terna-yaş-d wayeḍ, d aberkan ḥesri. Diɣ yefreḥ ! Ih, yella win yesεan tameṭṭut am ta ? Sin warrac, wa deffir wa, anef εad, ma ibeddel diɣ tamurt, ad d-ternu ṭeẓẓina nniḍen !

Yiwen wass deg ussan, fkan-as-d imuras, yeṭṭef-d abrid ɣer tmurt…

Asmi d-yusa ɣer taddart-is, yessenεet akw arrac-nni i wat-wexxam, tameṭṭut teţneqniq. Dɣa, adehmuz-nni tenna-yas yemma-s:

— A mm-i, ula wa ɣer wa, ulac win d-yecban deg wayeḍ! Amek akka?

— Ahat, a yemma, yezmer imi tezga teţḍilli seg ṭṭaq, ma yella kra twala, dɣa tessarem-iten akken imi teţţinit, yak teẓriḍ amek...

—Yahh ! Ihi ula d nekk, asmi lliɣ s tadist-ik, d adaynin i ssikideɣ!

 

Amar Mecheri

 

 

 

Retour en haut

Numéro 120  Septembre 2022       

Les deux poèmes : 

1)  ILLEḌ

                    Asefru sɣur Moh CHERBI

Aṭṭan-iw seg muqranen

Yerra yi di ttmergida

Ayen akk yellan mellulen

Ira as ibeddel ṣṣifa

At yerr am tergin ssensen

At iger deg uzal s aẓekka

 

D acu i k-id yebbwin ɣer tiṭ

Ay illeḍ kečč mačči n da

Imeṭṭi nni d ruɣ teẓriṭ

Amek armi ur k ɣaḍeɣ ara

Tufiḍ iyi-d mebla taceṭṭiṭ

Tesserḍeḍ tuɣeḍ nnesma.

 

Cffer yenna-d tḍurreḍ-t

Mummu la yi-d ittneẓma

Aneggaru ya tcuvkeḍ-t

Ar d-as d asseḍ d lukaya

Ɣas ass-a tesmunedyeḍ-t

Ad yass wass i deg ak yeqla.

 

                                         Moh CHERBI, Mezaɣna, 1974.

2) Azeṭṭa

     Asefru sɣur Zedjiga Belaidi Berdjane

 

 

                    Kecmeɣ s aẓeṭṭa

                    Ul-iw ara yettnehqay

                    Ara jebdeɣ ulman

                    Ssalayeɣ tiddi teɛlay

                    Ad zzuzneɣ iḥulfan

                    Ay ul-iw a bu tnexsay

                     Winna akken i d iyi-rḥan

                     Yennejla ur d yesteqsay

 

                     Kecmeɣ s aẓeṭṭa

                     Ul-inu ɣer daxel iluɣ

                     Ara jebdeɣ ulman

                     Ssalayeɣ tiddi cennuɣ

                     Ad zzuzneɣ iḥulfan

                     Ay ixef-iw ma d ay ttuɣ

                     Winna akken i d iyi-rḥan

                     Yennejla ma d ay nennuɣ

 

                      Kecmeɣ s azeṭṭa

                      Ul-inu ara d-yettɛemmiṛ

                      Ara jebdeɣ ulman

                      Ssalayeɣ tiddi s leḥrir

                      Ad zzuzneɣ iḥulfan

                      Ixef-iw a-tan di ṣṣaṛṣiṛ

                      Winna akken i d-iyi-rḥan

                      Ul-is yarkeb-it lḥir

 

                      Kecmeɣ s aẓeṭṭa

                      Ul-iw ara d-yettnexsis

                      Ara jebdeɣ ulman

                      Ssalayeɣ tiddi s leḥṛis

                      Ay ixef-iw ma d ay ttuɣ

                      Ay d-iteddun di tmuɣli-s

                      Winna akken i d iyi-rḥan

                      Ad yeknu i nnehta n wul-is

 

                        Yennayer 2016  Zedjiga Belaidi Berdjane

 

 

                             

                                                          

 

 

                           

 

 

Retour en haut

Numéro 120  Septembre 2022       

 


LES RUBRIQUES :

 

ACCUEIL         INDEX  GENERAL     NUMEROS PARUS

LIBRAIRIE      TELECHARGEMENT  SITES FAVORIS

 

             

Retour en haut

Adresse de messagerie électronique :  ayamun@Hotmail.com

Adresse Web : http://www.ayamun.com/

 

Retour en haut

 

tanemmirt, i kra iuren « ayamun, cyber-tasγunt n tsekla tamaziɣt » akked wid i d-yefkan afus.

ⵜⴰⵏⴻⵎⵎⵉⵔⵜ, ⵉ ⴽⵔⴰ ⵉⵥⵓⵔⴻⵏ “ⴰⵢⴰⵎⵓⵏ, ⵛⵢⴱⴻⵔ-ⵔⴰⵙⵖⵓⵏⵜ ⵏ ⵜⵙⴻⴽⵍⴰ ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ” ⴰⴽⴽⴻⴷ ⵡⵉⴷ ⵉ  ⴷ-ⵢⴻⴼⴽⴰ, ⴰⴼⵓⵙ.

 

Retour à Bienvenue

@Copyright  ayamun 2000


Dernière révision :
  30/07/2022               samedi 30 juillet 2022