23 ème année
Tidlisin nniḍen : http://www.ayamun.com/telechargement.htm Inasiwen
(claviers) : 1_ Anasiw
azegrar : Clavier complet, deg-s ţ,Ţ, v, o, p ; deg-s taggaɣt (ḋ, ġ,
k̇, ṫ)
2_ Anasiw_n_mass_Sliman_Amiri : clavier complet, deg-s ţ,Ţ, v, o, p |
|
|
Prénoms algériens authentiques (mis à jour et augmenté)
4°) Tidlisin nniḍen, en PDF : Lexicographie_du_zenaga_et_le_probleme_du-classement_par_racines_Catherine_Taine_Cheikh.pdf
5°)
Etude :
Taɣuri n « tiṭ
de yilleḍ » n Md-Akli Salḥi,
sɣur Amar Améziane
Tira di Facebook
Sɣur Ḥmed At Lbachir
23-05-2022
MEQṚAN AKKED NICOLE
Iɣriven
imezzwura mi bweḍen ɣer Fṛanṣa teţveddil fell-asen
dunnit, mačči d liḥala d ţudart-nni n tmurt i yufan dina.
Dɣa sexxcen, ţţṛuḥ-un kan di lwehmat. Ixeddim yella,
zhu yella. Yal wa amek i teḍra yid-s. Azgen ameqran, tudart-nnsen akk
msakit, wtenţ si lxedma ɣer luzin s axxam. Ddeqs deg-sen diɣ i
tebbwi lhawa, yebbwit-en zhu. Llan kra deg-wasmi iṛuḥen ur d
uɣalen. Sawelen-asen Imjaḥen (Amjaḥ).
Meqṛan
d afellaḥ, ixeddem tamurt, yerna yessεa cwiṭ n lmal. Yeqim
yeṣvaṛ, ur yevɣi ara a d-iṛuḥ ɣer Fransa am
wiyaḍ, alami dayen tḥuza-t tyita, yezenz cwiṭ lmal-nni ines,
yuɣ-d abbeyi ula d neţţa a d-yinnig.
Seg-wasmi
i d-igerr ṛṛwaḥ-is ɣer Fṛanṣa, taddert akk
teţţweṣi-deg-s. Win neɣ tin i d-imuggerr, d arggaz
neɣ ţameṭuf, as yinni :
– Ɣur-k a Meqṛan, balek ak yawi
zhu. Fransa d mmleɣṛuṛ, Tiṛummyin waεṛit.
Twaleḍ Caεvan, seg-wasmi iṛuḥ, d ṣṣfaṛ
ivaṛiq.
Wayeḍ
diɣ as d-yinni :
– Taṛumit ma tεaṛḍ-ik a
ţessweḍ lqahwa, dayen, yebbw-ik Ɛli Bwunhaṛ.
Lḥaṣun,
ksed d acu wumi ur yessli. Alami d asmi yerrkev di lvavuṛ, iqlaε
iṛuḥ, i-gfuk fell-as uwuṣṣi umeɣvun Ṛebbi.
Mi
yebbweḍ ɣer Fṛanṣa, muggren-t-id warew n εemm-is d
warew n taddert-is, uɣal-en-as i lmenddad akken ilaq. Ula di
Fṛanṣa diɣ ur ifuk-ara fell-as uweṣṣi. Yufa-yas-d
mmi-s n εemm-is ixeddim di yiwet l'ateliyi n lexyaḍa, diɣ
yeţţweṣṣi deg-s:
– Ɣuṛ-k Meqran, ilaq a
ţţḥaṛcceḍ. Ur ilaq-ara a
ţeţawḍeḍ reṭaṛ. Ţaɣ-as awal i
caf-ik...
Meqṛan
yevda ixeddim, taṣevḥit ad yekker zik, izeggwir akk ixeddamen
ɣer wemkkan. Aḥvas ur tissεa ara. Mi yefuk cɣwel, a d-ijiv
wayeḍ.
Nicole,
tamεelemt-is tewehem deg-s. Dɣa, ssya ɣer da, as d-siwel :
– Mokrane, repose-toi, viens prendre un café
avec moi.
Meqṛan,
yeţmeslay d yiman-is : "Ahya simmra Ṛebbi, ha-t-an tevda-d
lqahwa-nni tammcumt!" Dɣa a s-yerr :
– Ah non madame Nicole, je dois travailler!
Akken
yal tikkelt m-ara s d-siwel, Meqṛan yeţaf-as-d tasebba. Nicole
tewhem deg mexluq-agi yeţaggwin a d-isew lqahwa yid-s. Yibbwas, teddmed
taṣfayet n lqahwa akk d sin ifenǧalen, tṣubb-ed
ɣuṛ-s ɣer latellyi, tenna-yas :
– Mokrane, aujourd'hui tu vas prendre un café
avec moi!
– Non madame Nicole, je ne peux pas, je dois
finir mon travail.
– Non Mokrane, ton travail peut attendre pour
après, en plus tu travailles beaucoup!
– Ah non a madame Nicole! Au bled on m'a dit :
"Ça commence toujours par un café, quinze ans après tu es toujours à
Paris"!
12/07/2022
Imenɣi gar snat tudrin
Lεarc
Nat-vu-Yusef d Lεarc n Weqvil d lǧiren, yesdukkel-it-en wakal, d asif
kan i g-kan ger-asen. Llan wid yessεan akal gemmaḍ-in
gemmaḍ-a.
Teyev
Uzegrur si taddart n Migarfiwen di lεarc n Weqvil, yessεa
tivḥirt rif n wasif, diɣen d lǧaṛ n Mhenna Uqiḍun n
taddart n Yiɣil n Ṣṛenda di lεarc Nat-vu-Yusef. Tayev
Uzrgrur, yeẓa tivḥirt-is akken ţ-iḥemmel kan wemdan,
yeẓa deg-s yal lxir. Yiwet n tara n texsayt, tedda ddir ddir n
ẓaṛv, alami teffel ɣer tevḥirt n Mhanna Uqiḍun,
tefdka-d yiwet n texsayt annect-illaţ.
Yenna-yas
Mhanna Uqiḍun i Ṭeyev Uzegrur :
– Taxsayt-ina id-yefflen ɣer tevḥit-iw,
ynu!
– Amek akka inek?
– Teffl-d ɣer tevḥit-iw,
yefka-yiţ lmektuv.
– Ihi ma inek, ma tekateḍ uzal εeddi
ksi-ţ-id!
Lhaṣun,
deg-wawal ɣer wayeḍ, yekr-iţ laεyeḍ, alami
ṣṣut yebbeḍ ɣer tudrin. Ssyna At Weqvil
ţţṣubbu-nd ssya, At-vu- Yusef ţţṣubbu-nd ssya,
mmlall-end ɣer wasif, vdan ameslay. Yal wa yeqqar-as : "d win
nneɣ i g-ssεan lḥeq." Gguman a d-affen tiffret. Cwiṭ
akka, ata yeffka-d Ṛebbi yiwen uṣegad, yulli-d s wadda, metwal Suq
n Lǧemεa. Yuffa-d sin idura n yerggazen mmqavalen, timgeḥlin
ger ifasen-nnsen. Yewhem d acut wannect-a. Yera slam fell-asen, yenna-yasen :
– D acu-t akka i kkenyuɣen ay At-vu-Yusef
d At Weqvil?
Ḥkan-as-d
taluft amek tella, yenna-yasen:
– Andda-ţ akka texsayt agi?
Nnan-as-d
andda tella, yeffel ɣef ẓaṛv, yeks-d taxsayt-nni,
yebbw-iţ ger ifasen-is, yenna-asen :
– Ɣef tagi i tevɣam a
ţemmsengarem?
Ɛeggḍ-end
akk ssya w ssya, nnan-as :
– Ih, ɣef tagi!
Dɣa
yevra-yas, teɣli ar lqaεa, taxsayt tamcumt tṛuḥ akk d
iwezwazen.
Qimen
temmyixẓar-en ger-asen, am win i t n-id yewwt-en s uveqqa, nnan-as i
wṣegad-nni :
– D sellek lewḥayen i k-id iceggεen
ar ɣur-nneɣ ay arggaz lεali! Wanneg tili a nemmsengger
ger-anneɣ ɣef texsayt, aɣ ţ-awin medden d immi, am Zuvga i
texla temict.
Numéro 120 Septembre 2022
Chroniques-Timkudin :
3 temkudin sɣur Lmulud Sellam
1 ) Quand les
charlatans et les ignorants envahissent le terrain !
Mouloud Sellam
14-05-2020
Llan kra melmi i
d-tebdiḍ awal ɣef kra , ad ak-inin nessen-it , yerna ad ak-d-yettɛawad
ayen i s-d-yeḥka baba-s d jeddi-s ad ak-yeqqar ulac win yessnen am nutni
. Meḥsub zwaren medden ar tussna , ḥudden-d tamussni , mebla ma
faqen dakken kullec d ajeṛṛeb
deg unnar , mačči d awal kan ( pour eux l'expérience et la théorie
c'est la même chose ) .
Melmi i d
as-d-tmeslayeḍ ɣef umdan nniḍen , yerna ɣas yella kra i
d-yesnulfa di ddunit , ad ak-d-yini , winna ulac dacu yessen , d akellex i
gettkellix kan .
Imdanen am wigi ddren
di tkerkas , tidet ɣur-sen ur texliq ! Dɣa deg lawan-agi n uleqqem,
wigi tura zgan qqaren i medden , xedmet akka , mačči akka !
Yiwen ad ak-yini
"ur ttleqqim ara deg " uḥeggan " ( deg yebrir ) , acku
yekkat "buyidis " asɣar (la carrie blanche attaque le bois ) .
Wayeḍ ad ak-yini
ur ttleqqim ara deg "nnisan " (deg maggu ), acku melmi tleqmeḍ
deg ussan-a , tazemmurt-nni ur tettrew ara , ad teɛqer !
Kra nniḍen qqaren , llan tlata wussan
deg useggas gar uḥeggan d nnisan , melmi i tennuleḍ aseklu ad
yeqqar !
Mačci d yiwet ad
as-d-nales ,imi tigi yakk d tikerkas ur nesɛi lsas . Abuyidis (carie
blanche ) d aṭan i d-yettasen di yal lawan , ladɣa deg yir axeddim i
d-yettnulfu . Ḥṣu dakken tazemmurt ma ur tettarew ara , ilaq-as
ufras yelhan (une bonne taille) .
Ma d yir ṣṣnef
uzemmur , ilaq-as kan ubeddel n lqim , s ṣṣnef nniḍen ( un
olivier qui ne produit pas nécessite une bonne taille , ou un surgreffage avec une autre variété plus productive ).
Ma d ayen yerzan tlata
wussan-agi i d-qqaren , ulac akk dacu iṣeḥḥan din . Deg wayen
jeṛṛbeɣ ssneɣ ,
daken ulac ass ideg ur nnuleɣ tazemmurt neɣ aseklu nniḍen ,
yerna ulac tin yeqquren . Kullec yebna ɣef uxeddim d tmussni , siwa afenyan ur nxeddem ara iwumi ttɣarent ṭṭjuṛ .
Wali tura
kečč , ula d tamussni ar yimeslab-agi temgarad , yal wa dacu d-yeqqar
. Win i sen -yettakken tameẓẓuɣt
i wigi , yewwi-t wasif d asawen .
Deg waggur n yebrir d "leḥṛam"
, deg waggur n magu d "leḥṛam, meḥsub qqim kan am nutni
ur xeddem ur geddem .
D tagi d tafellaḥt
ɣur-sen . Di tmuɣli-nsen ula d ussan mgaraden , llan wussan yifen
wiyaḍ , am yimdanen , llan waklan llan igelliden. Ussan yakk ɛedlen
lhan , ur yelli kra n ccekk , ulac win d-yufraren ɣef wayeḍ , siwa
ayen txedmeḍ igerrez . Di tmura yuẓan
ar sdat , yal ddqiqa teswa , ddren s uxeddim d tussna .
I wid yebɣan axeddim kullec iban ,
aleqqem yesɛa lawan , afras yesɛa lawan . Aleqqem uzemmur ibeddu melmi llan waman deg
usɣar ( deg taggara n meɣres( mars )
ar taggara n maggu (mai ) .
Akka i tt-id-nufa ar
wid ixeddmen mačči ar wid iheddren
.
Lmulud Sellam .
2) Γurwat tira :
Mouloud Sellam
23-03-2021
" Azul "
mačči "azzul , " anaḍ " mačči "
annaḍ " , ula di lmenṭeq !
Milmi amdan ur
yesseqdac ara tameẓẓuɣt milmi i d-yettmeslay , milmi i
d-yeqqar "imesli d ussid " , u netta mara t-id-yaru yettaru-t
mačči d ussid . Amedya , selleɣ i kra akka , yerna tikwal deg
tedwilin di ṛadyu neɣ di " TV " deg yimawen n wid yettarun
s teqbaylit , n wid yesselmaden tutlayt s " tvidyutin " .
Yiwen uselmad yefka-d
tamsirt ɣef " anaḍ " (impératif ) , degmi yebda tamsirt
alarmi tfuk d netta yettketti ɣef imesli " n " i d -ineṭṭeq
d ussid ( annaḍ s tussda n "n " ) yerna yettaru-t " anaḍ
" war tussda ɣef "n" . Aṭas i iɣellin deg tuccḍa-yagi
, acku ur walan ara dakken imesli ussid yella deg ususru-nneɣ milmi
nettmeslay .
Ihi ulac tussda ɣef
"z " di lmenṭeq deg "azul " , ulac -itt ɣef
" n" deg " anaḍ " . Nettaru kan akken nsel : - "
sin " = 2 , - ssin (syin ) = par là . (Lmulud Sellam ) .
3)
Amedwel ( ameṛḍil , amyirḍel
) , tiwizi , tacemlit , dacu n umgired ?
Mouloud Sellam
15 avril 2022
Yal awal ɣur-es azal-is
deg unnar , anda ttwaxdamen lecɣal , ɣas ulamma yal yiwen s unamek-is
, maca iswi yiwen , d tadukli gar yimdanen , d aɛiwen neɣ d amɛiwen
deg uxeddim , tettifsus taɛkemt ẓẓayen ɣef kra ma zzin-as
waṭas , d asnerni di lebni i d-yettawin lfayda i yiwen umdan kan neɣ
i waṭas nniḍen .
Tikwal nadi af yiman-ik , d
awezɣi ad d-tafeḍ agdazal ( équivalent ) n wawal n teqbaylit deg
tutlayin nniḍen (deg taɛṛabt neɣ di tṛumit). Aṭas
n tɣawsiwin i yemgaraden ilmend n umgired n wansayen gar tmetti d tayeḍ
. Tikwal ula d iqbayliyen yettidiren di temdinin yettṛuḥu-yasen
unamek n wawal , ladɣa awalen yesseqdac umesdrar di lḥirfat swayes
yettidir , neɣ awalen d-icudden ar wansayen d uxeddim yesdukulen at
taddart neɣ lɛeṛc .
Maca tikwal ula d anamek n
wawal , yettas-ed yexṛeb si temnaḍt ar tayeḍ . Atan s tewzel
kan , wamek ssneɣ inumak n wawalen-agi , amek i ten-ddreɣ deg taddart
ideg luleɣ ladɣa deg yiseggasen 1970:
1 / Amedwel (amerḍil )
: di temnaḍt-nneɣ neqqar " ameṛḍil " , yettili-d
gar yimdanen ( gar sin neɣ ugar ), ladɣa asmi neqqcen tiɣewdiwin-nsen
, kerrzen , meggren , ttemsefhamen deg sin neɣ ugar , iwakken ad myirḍalen
ussan n uxeddim , ass-a ad xeddmen ɣer wa , azekka-nni ɣer wayeḍ
. Melmi kan asmi nesserwat deg unnar s yizgaren , ad nettezzi ad neqqar :
" lɛebb , lɛebb , annar yeččuṛ d lḥeb
" ! Dɣa mi yeɛya win yellan ar tama n beṛṛa , neqqar
i wlemmas : " dewwel " yeɛya gma-k ! Meḥsub ad yuɣal
wezger-nni idewwiṛen daxel , ula d netta ar beṛṛa , tezzi-d
nnuba-s .
" Adewwel " yusa-d
deg umyag " dewwel " ( d nnuba-k ) . "Amedwel " d asishel n
ccɣel , anda d-yettili umbeddel n taktiwin , yerna tettili lemɛanda
gar wid-nni ixeddmen .
"Amedwel d awal i "
nezmer ad t-nesseqdec ula di tsertit " amedwel ar ukersi ( neɣ ar
udabu = alternance au pouvoir ) , neɣ ulamma ar leqdic yerzan aggagen (
wid yeɣran ) .
2 / Tiwizi : d aɛiwen
deg yixeddim melmi yiwen ur yezmir ara i ccɣel-nni iman-is, ladɣa ccɣel
meqqren , neɣ d aɛiwen n win d tin iɛaben , neɣ yuḍen
. Tettili " twizi " deg tudrin n leqbayel , di lqweḍ uzemmur ,
di nnqec , di tyerza d umeggel neɣ di tmegra yakk d userwet n temẓin
d yirden , di tḥeccact n tuga , di lebni n yixxamen , laḍɣa di
lsisan (zik s wakal d udɣaɣ tura d " abiṭun d wuzzal
") , neɣ deg uḍeggen ("aseqqef " s yijga d uɣanim
d wakal , tura s tmacinin " abiṭun d wuzzal ").
Ttawin medden tiwizi , melmi
yuɛeṛ ccɣel , mačči d ayen ara yexdem yiwen iman-is
netta d iɛeggalen n twacult-is , yugar-it uzemmur yesɛa , neɣ ma
yella ɣur-s igran meqqren di lawan n tmegra neɣ n userwet . Uqbel
tiwizi s kra n wussan , bab n win yesɛan akken axeddim di tferka-s , neɣ
win akken ibennun deg uxxam-is , yessefk fell-as ad d-inadi wid izemren ad t-ɛiwnen
. Ad asen-yeɛlem ɣef zik , iwakken ad iqeyyem dacu i s-ilaqen d
isufar n tgella , ara d-iheggi i wassen . Acku deg wass-nni n twizi , bab n
wayla yettqabal " iwaziwen-is " s tagella bninen ẓiden . Tiwizi
zik d lwajeb d iseɣ , imdanen ttemɛanaden ar tid yerzan aɛiwen .
Ar tura mazal tiwizi deg tudrin-nneɣ , ɣas ulamma mačči am
zik . Tettili twizi gar yirgazen , am wakken tettili gar tilawin .
3 / Tacemlit :
Tacemlit ar at-zik d ccɣel
yesduklen imezdaɣ n taddart , tikwal ula d wid n lɛerc . Af wakken
d-cfiɣ , qrib yettili-d yal ddurt unejmuɛ deg taddart-nneɣ
taqdimt , asmi mazal nniyya . Ulac win izegglen agraw n taddart , d ilemẓi
neɣ d amɣar ( di 18 iseggasen armi d 70 iseggasen neɣ ugar ) .
Win ur neḥdiṛ i leḥsab musayal di lexṭiya . Deg wayla n
lmecmel ( ayla n tejmaɛt neɣ n taddart ) i d-yettili uxeddim n
tcemlit .
Llant tcemliyin i d-yettilin
d tiḍulifin, ur sɛint ara lweqt , ɣellint-ed mebla ma nebna
fell-asent . Tigi ɛnant tiwuɣa i d-iḍerrun deg teswiɛt ,
am tmes melmi tekker , ama deg yixxamen ama di lexlawi , neɣ d isyaxen i
d-iḍerrun melmi qwan yigefrawen .
Llant tcemliyin timezgiyin ,
tid yeɛnan aṣeggem iberdan d tliwa . Tacemlit tettili-d ula deg
wayen yesduklen taddart di lfeṛḥ , ama d ttebyita , ama d timecṛeḍt,
neɣ di lqerḥ, d tineṭṭlin yakk twuɣa-nniḍen.
Tacemlit d tamsalt yerzan at
taddart meṛṛa , anagar ma d ameɛdur ur yezmir ara i lxedma .
Win i wlac assen , yettwalas , ad ixelleṣ s tedrimt ayen i d-yettwabedren
deg yiṣuḍaf n Taddart . Ulac ssmeḥ deg tigi.
Tacemlit d awal aqbur , i
nesseqdac ar tura ula deg wayen yerzan timsal-agi tatrarin . Tettili-d tcemlit
deg wayen yerzan ccna , tasekla , neɣ addal , meḥsub ayen ara texdem
taṛbaɛt i lfayda n medden meṛṛa .
Lmulud Sellam ( Lmu Lud )
Numéro 120 Septembre 2022
Interview :
Imeɣnasen-nni, wid iwumi semman ‘’les berbéristes’’, d nutni i
yezwaren di tegrawla n nunamber 1954 !
Le Matin d’Algérie 13/04/2022
Tadiwennit/interview
n Ali Guenoun, i d-issuffɣen yakan adlis ameqqran n umezruy, , ‘’La
question kabyle dans le nationalisme algérien, 1949 –
1962’’ (1), d tamegra n
thesis n
doctorat deg
umezruy, di tesdawit Paris 1 Panthéon-Sorbonne.
Irra-yaɣen-d awal i yal tuttra i yas-nefka.
Tadiwennit i yesker Aumer U Lamara.
Le Matin d’Algérie : Adlis-ik yesnerna-d tamussni ɣef tallit n 1949
– 1962 n umezruy n tegrawla n Lezzayer mgal tamhersa n Fransa. Ansi i d-tmegred
? tamussni-ya... ldint-d tebbura ?
Ali Guenoun : Adlis-iw d yiwen wudem n tira tafessast n thesis n
doctorat i saâddaɣen’ di tesdawit n Paris 1 Panthéon-Sorbonne di 2015. Am
yal thesis, tebna ɣef isalen akked wayen yuran (archives) illan di yal
amkan. Deg umezruy, asemres/asexdem n archives d tagejdit ur izmir yiwen ad
yerr akkin di rrif. Di Fransa, anekcum anda llan igerrujen n archives
mačči d aɣbel ; ldint tebbura i yesdawiyen di tɣuri-nsen.
Ayen akk ufiɣ gar wayen tura temsulta/police n Fransa akked wayen uran imeɣnasen
n PPA-MTLD, n FLN, d ammud i yessafessen i yesnernan tafellaḥt-iw. Maca,
akken ldint tebbura di Fransa i yal archives akked tɣuri-nsent i yal
yiwen, i medlent tebbura di tmurt n Lezzayer. Lemmer d lebɣi, archives n
umezruy d ayla n tmurt, d ayla n iɣermen/citoyens n tmurt. Ass-a di
Lezzayer, imsezruyen/historiens ur ten-iǧǧi udabu ad ɣren
archives n tmurt. Mačči yiwen, mačči sin i yufan tibbura
zemment, anekcum ulac, suter neɣ qim. Adabu yerra tablaṭ ɣef
tmussni, zun ur iqbil ad ɣren yemsezruyen neɣ Izzayriyen ayen yuran
deg archives n umezruy n tegrawla.
Adlis-iw, yufa daɣ tallalt
tameqqrant ɣur wid mazal ddren , gar wid-nni yennuɣen di tallit-nni,
d wid iqeblen ad d-fken tanagit/témoignage-nsen. Amur ameqqran deg-sen s wul d
tebɣest/courage i d-fkan awal-nsen, qeblen ad d-inin s tmuɣli-nsen,
amek tella tidett ur ikcim usekkak, n wid ibɣan ad cebbhen amezruy akken
sarmen nutni. Si tama-w, ad asen-rreɣ tajmilt tameqqrant i yemdanen-a, am
akken i yasen-tt-rriɣdi tira n udlis. Akken ibɣu yili wawal n tnagit,
akken bɣun cfan yemdanen ɣef wayen izrin, ur izmir wawal-nsen ad yaɣamkan
n tira n archives n tallit-nni. Ɣas irna-d amur n tmussni. as irna-d amur
n tmussni.
Le Matin d’Algérie : Turid-d ayen ur nettwassen ɣef
tedyant-nni n 1949 deg ukabar n PPA-MTLD, ‘’la crise berbériste’’ ; tenniḍ-d
tamentilt/tasebbiwt tamezwarut mačči d tazrawt/mémorandum i yefka
Messali i wegraw n ONU, anda yeẓa
talalit n tmurt n Lezzayer si lqern wis 7, zun d aɣlan/nation
yebnan kan ɣef ‘’taârabt-tinneslemt’’ ; maca d tanekra n terbaât
tameqqrant n imeɣnasen yeɣran, uɣen asalu akked Bennai Ouali deg
ubrid n taɣelnaẓrit ur neqbil tamhersa, d wid i yefran ad ddun deg
ubrid n tṭṛad (intellectuels radicaux nationalistes), sxerben-asen
urar i at iqenduren akked tcucayt n ṭterk n PPA-MTLD, i yessuturen
talqimt n izerfan (réformisme) i temhersa n Fransa. D tamuɣli tamaynut n
umezruy-nneɣ ?
Ali Guenoun : Akka. Tadyant n 1949, neɣ ugur n 1949, aẓar-is
ikka-d si taggara n ṭtrad ameqqran n umaḍal. Tamentilt-is tefka
akkin i wayen yura Messali di memorandum-nni n 1948. Tawaɣit n maggu 1945,
anda mmuten Izzayriyen d tirni, tefka-d tamuɣli i yimeɣnasen ilmezy9 en
d-ikkren anda ur izmir ad iqqim wesɣen akken illa gar Izzayriyen
ittuhersen/colonisés yettwaḥeqren, akked yimhersen (colonisateurs) iṭtfen
tasawent. Imir-nni i kecmen ɣer PPA uget n yelmehyen illan qqaren ɣdi
tesnawit (lycéens) ; amur ameqqran si tmurt n Iqbayliyen. Anekcum-nsen iwwi-d
tamuɣli tamaynut acku qqaren idlisen, qqaren amezruy n tmura, n iɣerfan
nniḍen n Tferka n Asya, ssnen tirmit n tegrawla
n 1789 di Fransa… rnan sfaydin s
tmussni n imezwura yunagen d ixeddamen ɣer Fransa, wid ilemden imennuɣen
di sandikat ɣef izerfan n ixeddamen. Ilmeẓyen-nni kecmen tasertit
deg ubrid amaynut, d tifrat akked temhersa/listiaâmer. Mi d-kkren d ixsimen n
ugraw n Messali di PPA-MTLD, acku yiwen ur sen-d-irri awal i tuttriwin-nsen.
Din ẓran s wallen-nsen amek iteddu ukabar n PPA-MTLD igedlen tugdut gar
imeɣnasen, din i d-ffɣen d ixsimen n tesnakta n
‘’taârabt-tinneslemt’’ i yeqqnen tamurt n Lezzayer di tagut ur nelli, din i
ldint tibbura i tɣuri n umezruy amaziɣ si leqrun d leqrun, i umezruy
n tmurt akken illa mačci akken i bɣan ad t-bnun, Messali akked
terbaât-is.
Le Matin d’Algérie : Deg udlis, teskefleḍ-d s wawal n yinigan n
tallit-nni, ayen ur nettwassen : akabar n PPA-MTLD illa yessexdam takriṭ/violence
mgal imeɣnasen-is ; netta yettmetra izerfan i Fransa, maca yekkat uzzal ɣef
watmaten-is. Bennai Ouali, win i yellan imir d amasi/responsable n tmurt n
Iqbayliyen, d yiwen i yettewten di tnemmast n Lezzayer, zzin-as deg wacḥal
yid-sen. Ansi d-ikka lmil ɣer takriṭ di PPAMTLD ?
Ali Guenoun : D tidett. Ayen i d-ufi ɣdeg wayen akk nudaɣ ɣriɣ,
d abrid n takriṭ (d awal, neɣ d afus) i fernen wid illan d imḍebbren
di PPA-MTLD, di tedyant n la crise-nni. Asemres/asexdem n takriṭ ireggel
yal tabburt i wawal n talwit i tent-iferrun. D tin i d tasertit n tidett,
mačči d tiyita n tummeẓt neɣ tisusaf d rregmat. Tamsalt n
takriṭ tella qbel tadyant n 1949, mačči din i d-tennulfa. Llan
imeɣnasen inagan, nnan-asen-d imeqqranen n ukabar ad qqimen i Bennai Ouali
akken ad t-wten. Ur teqqim din, kra wussan deffir tyita-nni, ṭtfen-t yimsulta
n Fransa ɣer lḥebs di ctamber/septembre 1948. Wid i tt-ixedmen bɣan
ad snegren akabar di tmurt n Iqbayliyen ; irnu mačči d Iqbayliyen kan
i iqublen akabar, llan wid nniḍen i d-ikkren tama-nsen, ama di Wehren,
ama di Qsentina neɣ di Lezzayer. Mi yekker ccwal, akabar n Messali yesbedd
tirebbuyaâ n imeɣnasen (groupes de choc) akken ad sxerben yal anejmaâ, ad
wten yal ameɣnas, zun d acengu, wid akk d-ikkren d ixsimen-is. Mabrouk
Belhocine akked Saïd Oubouzar ttewten, ttujerḥen si mi kan d-teffeɣ
tezrawt-nni « L’Algérie libre vivra/Lezzayer tilellit ad tidir » i d-uran akked
wiyaḍ. Ali Ferhati yettwet Yettejreḥ s rsas, s ufus n Krim
Belqasem. Di Paris, leqhawi n wid illan d ixsimen n ukabar n Messali ttewtent,
ttwarẓent s ufus n groupes de choc. Ur teqqim di tyita d truzi, rennun-as
awal n ‘’berbérisme’’ - ‘’wid ibɣan ad bḍun tamurt’’ - ‘’wid yefkan
afus d temhersa/colonialisme’’, akken ad ssimsen yal axsim-nsen. Yuɣal
uqelmun ɣer iḍarren : d wid ibɣan ad kkren s ubarud ad d-ḥellin
tamurt i yettwargmen zun d icriken n listiaâmer ! Wid akk i d-suffɣen seg
ukabar deffir tedyant-nni, d takrit 9 nnide9 n ; maca takrit 9 tella si zik deg
ukabar n PPA-MTLD. Di tazwara n 1940, akabar yesbedd tirebbuyaâ n imeɣnasen
i yettutraren, isekranen deg iberdan, di tuddar akked temdinin, llan wid
yettewten. Acḥal n tikkal i sxedmen diɣ takriṭ mgal imeɣnasen
n ikabaren nniḍn (UDMA, PCA, ...). Mačci d ayen iffren. Aẓar n
takriṭ mačči n yiḍelli. Issefk ad naweḍ ɣer
tallit n unekcum n Fransa ɣer Lezzayer, neɣa kkin, di dewla n Ṭerk,
akken ad naf aẓar-is. D leqrun n takriṭ mgal Izzayriyen, d nnger n
tmurt i d-iǧǧan awcem ameqqran deg yidles n tmurt. Laẓ akked
lbaṭel ttemnennin iseggasen d iseggasen armi sxerben tilisa n talsa. Tawaɣit
d-illan deffir tnekra n 1871, anda negrent tuddar, ttwakksen iqerra, nfan at
tmurt ɣef tmura, d amedya arẓagan.
Le Matin d’Algérie : Zun tessemziḍ amkan n tezrawt
n 1949, « l’Algérie libre vivra », i yuran imeɣnasen-nni n tmurt n
Iqbaylieen, am akken mačči d tin i yeskecmen akabar n PPA-MTLD deg
unnar n tekriṭ. Akabar iwwet s
wayen yufa akken ur tettaweḍ ifassen n wid izemren ad tt-ɣren, mer
ad rnun ɣer yexsimen n ukabar ?
Ali Guenoun : Tazrawt-nni, « l’Algérie libre vivra », tewwi-d amaynut d
ameqqran. D tira i yellan d tagejdit akken ad nissin aɣlan Azzayri akked
ubrid n taɣelnaẓrit tazzayrit. PPAMTLD ur iqqim di tekriṭ
akken ur teteffeɣ, taggara yerna-d asekkak, iga ‘’plagiat’’ n tezrawt-nni.
Ula d FLN idda deg ubrid-nni, iɣebba-tt akken ur tt-iqqar yiwen ! Ma d
takrit,9 am akken i d-nenna, si zik i tebda, qbel tadyant n 1949. Awal
aneggaru, tazrawt-nni tusa-d d taxsimt n ukabar. Teffeɣ-d di 1949 mi yeḥma
ccwal gar ukabar akked imeɣnasen. Tura akken ad d-tefk tafat ɣef
wayen illan, ad tekkes awal n tecrurt-nni n ‘’berbériste’’ i sbabben i wid
tt-yuran. Tazrawt teldi-d abrid i tmuɣli n tmetti n tmurt s wudem n tidett
d-ikkan seg umezruy, anda idles-is ur ibni ɣef yiwen wudem. Daɣ,
tazrawt-nni terẓa asalu n tugdut akken akabar ad iddu deg ubrid n tugdut,
di tallit deg akabar n PPA-MTLD igdel tugdut-nni, ifren abrid n uqeẓẓul
(pratiques anti-démocratiques).
Le Matin d’Algérie : (Ahmed?) Messali ur d-ittbin
wudem-is deg udlis-ik, ur iṭtif tanemmast, zun d lexyal, iffer, maca
yella d lebda deffir lizar amellal illan deffir ugraw n ‘’comité central’’. Di
tedyant-nni n 1949, imeɣnasen n yal tama suturen ad t-ẓren, suturen
ad d-inṭeq akken ad tefru ; maca netta yeǧǧa wid illan ɣer
tama-s akken ad ‘’ferḍen amalus’’ (faire le sale boulot), akken taggara
ad iqqim nnig terbaât, ad d-yifrir ?
Ali Guenoun : Nek ufiɣ Messali yella ur iffir deg udlis-iw. Uddreɣ-d
awal-is nnig 200 n tikkal. Maca, d tidett, di tedyant n 1949 ur d-iban d
amezwaru, maca d wid illan tama-s i dibanen. Ulac ayen yuran di tallit-nni.
Tidett, Messali ittban-d imir-nni ɣur
imeɣnasen d ‘’amɣar bab n laâqel’’ (« bon père »). Netta yella
yegguni amek ad tefru, wait and see. Yal tikkelt ara rzun ɣur-s imeɣnasen,
n tmurt n Iqbayliyen neɣn tamiwin nnide9 n, netta ur d-ittak leǧwab i
ggunin imerzan-is. Netta yenwa ayen iḍerrun mačči d tasertit, d
ticerkett i yas-undin wid illan ɣer tama-s deg ukabar. Gar wid illan ɣer
tama-s i iqeblen asuffeɣ n imeɣnasen d-ikkren, llan d wid yessarmen
ad ṭfen imukan seg-mi ttwakksen deffir uswir/congrès n 1947.
Le Matin d’Algérie : Nezmer ad nefhem tiḥila n
Messali, netta i d-isnulfan ccwal n ‘’la crise berbériste’’, akken kan ad iffer
asalu i yefren netta : ‘tasemmeskelt/réformisme n ugraw n tmura taârabin
(réformisme de la ligue arabe), akken daɣ ad irgel abrid n tnekra
tagrawlit s ubarud, i d-ilulen di tmurt n Iqbayliyen neɣ di temnaḍin nniḍen ?
Ali Guenoun : Ala, tadyant n 1949 tlul-d seg wuguren n ukabar, di tnemmast
n ukabar n PPA-MTLD, di lqella n tugdut ur nufi amkan deg-s , netta i yellan
yettmeddiḥ s « parti révolutionnaire ». Amkan n la ligue arabe, d asemɣer
kan i t-smeɣren yimeɣnasen. Mazal-aɣ ilaq ad nadi, ad naweḍ
‘’aẓar n tagut’’ akken ad nefhem asenhez i tenhez tmurt-nnaɣ, d ayen
i d-iǧǧan iɣisan deg iẓuran-is.
Le Matin d’Algérie : Akabar n PPA-MTLD ur iqbil d isddukel deg yiwet
temnaṭ snat temnaḍin n tmurt n Iqbayliyen i yellan imir,
‘’Petite-Kabylie’’ akked ‘’Grande-Kabylie’’, mi yasen-issuter Bennai Ouali.
Deffir tedyant n 1949, akabar n PPA-MTLD yerna aḍar ɣer zdat, ibḍa
‘’Grande-Kabylie’’ ɣef sin yehṛicen : Kabylie n ufella (haute
Kabylie), akked Kabylie n wadda (basse Kabylie). Amek, akabar n PPA-MTLD yugad
ad tezdi tmurt n Iqbaylien d yiwet ?
Ali Guenoun : Beṭtu gar basse kabylie akked haute Kabylie deffir
1949 s ubrid-is. D uguren, akken tuddsa ad telḥu akken iwata. Di
tallit-nni llan aṭas n imeɣnasen. Llant 6 dayirat, maca di temnaḍin
nniḍen n tmurt ulac nnig 4 dayirat. Snat temnaḍin-a (basse akked
haute) zun d yiwet, acku d yiwen umdan i yellan d amsir-nsent. Ula di tallit n
Bennai Ouali, tebḍa akka ef snat temnaḍin. Ula d tuddsa n OS
(Organisation ɣSpéciale/Tuddsa Tuffirt) tella teteddu akka di 1947.
Maca ur nezmir ad neffer alɣem
deg uqelmun ; llan yemḍebbren n PPA-MTLD i yettkukrun (des appréhensions)
tamurt n Iqbayliyen. Di tallit-nni, Fransa tezleg udem n wayen illan, tesbin-id
udem n tmura yessawalen tamaziɣt zun mačči d Lezzayer am temnaḍin
nniḍen yessawalen darǧa. Mačči akken ad tent-tesserbeḥ
akken kan ad tebḍu tamurt ugar. Ulac ayen i yefka listiaâmer i tmurt n
Iqbayliyen nnig temnaḍin nniḍen
; ildi kra n iɣerbazen, s tidett. I tbarda n listiaâmer, tamurt n
Iqbayliyen tbubb ugar laẓ akked ddiq, arraw-is d tamara ad inigen ɣer
izuɣar n Mtiǧa, tamurt n Wehran, lminat n Zakkar, neɣ ad zegren
illel ɣer tmura n Urupa akken ad idiren.
Le Matin d’Algérie : Amek armi imeɣnasen (radicaux
nationalistes ‘’berbéristes’’) i d-ikkren d ixsimen n ukabar PP-MTLD, ur sawḍen
ara ad sbedden agraw amaynut (une nouvelle direction) n PPA-MTLD ? Messali, ur
as-izmir yiwen ad t-ikkes di tallit-nni (« indéboulonnable ») ?
Ali Guenoun : Ur illi di tmuɣli n imeɣnasen d-ikkren di
tallit-nni akken ad beddlen wid iṭtfen akabar neɣ ad kksen Messali. Ɣas
irna-d amur n tmussni. Γef aya awal ‘’opposant’’ ur iwata, nek ad iniɣ,
llan d imnufaq, ‘’contestataires’’. Iswi-nsen akken ad beddlen abrid i ukabar ɣer
wayen ilhan, akken ad d-skecmen tugdut, ad idwel ukabar d ‘’akabar atrar’’
(parti moderne). Iswi-nsen akken daɣ ad beddlen asalu n ukabar, ad bnun
tasuddest-is/stratégie akked wanda i iteddu ukabar (ɣer tagrawla).
Le Matin d’Algérie : Iseggasen d-irnan deffir 1949 fkan lḥeq
i wid d-ikkren di 1949 mi teddukel tyita ɣer tnekra n tegrawla n nunamber
1954, mgal abrid n wid ittmetran tilelli (at iqenduren, ticucayt n ṭerk
akked lebliɣa). Nezmer ad d-ini tura tekkes tigdi i wid yugaden tamurt n
Iqbayliyen yezdin di Lezzayer tamagdayt ?
Ali Guenoun : Deffir twaɣit n maggu 1945, imeɣnasen n tidett
fran d yiman-nsen, ala abrid n ubarud ara yekksen tamhersa n Fransa di tmurt n
Lezzayer. Ur d-teqqim tmetrit deg udabu n Fransa. Wid iwumi semman’’les
berbéristes’’ llan si zik d imezwura, acku walan d win kan i d abrid yessuffuɣen.
Tadyant n 1949 tella-d di 1949 acku bɣan ad tekker, ur telli tganit ugar.
Di tama nnide9 n, wid i yellan d ixsimen-nsen (malen ɣer tama n Messali) ẓran
daɣ llan d imeɣnasen d wawal deg ubrid n nnif akked tegrawla i
tmurt-nsen. Mi tekker, s ccan i llan deg imezwura, s ccan i yuɣen
amkan-nsen di tuddsa n FLN.
Le Matin d’Algérie : Ur nettara awren ɣer tessirt neɣ
ad neddu ad d-snulfu amezruy ur nelli s wawal-nni « lemmer... » : lemmer qqimen
di Lezzayer wid illan d aqerru n tegrawla (CCE : Abane akked wiyaḍ)
deffir ‘’la bataille d’ALger’’ di 1957, ahat yili ad ibeddel wudem n tegrawla,
n taggara n tegrawla n Lezzayer tilellit ?
Ali Guenoun : Amsezruy/historien ur ittkacaf ayen ur nelli. D tidett,
lemmer qqimen di temdint n Lezzayer, ad ttwṭfen akken llan. Adabu n
Fransa akked les parachustistes sawḍen tamussni ɣer wanda ur tewwiḍ, sxedmen yal tawaɣit akken ad hudden
tuddsa n FLN.
Lemmer qqimen di Lezzayer yiqerra n
FLN, lemmer nsiren i tezmert tameqqrant n Fransa, yili ur d-ittlal di taggara
wugur-nni ameqqran i yellan gar ‘’intérieur’’ akked ‘’extérieur’’…
Timerna/notes :
1) ‘’La
question kabyle dans le nationalisme algérien, 1949 – 1962’’ , Ali Guenoun,
éditions du Croquant, Paris 2021, 510 pages, et éditions Casbah, Alger 1999.
Cet ouvrage est le résultat de sa thèse de doctorat en histoire de l’université
Paris 1 Panthéon-Sorbonne.
2)
Table des matières
Préface (Omar Carlier)
Introduction
Première
partie : La crise de 1949
Chapitre
I : La crise entre discours et histoire
Manipulation de l’histoire et discours politiques
De Hamdani à Kaddache : la prédominance du discours
De Harbi à Carlier : de nouveaux outils et un nouveau
regard sur la crise
Du bon usage des archives coloniales
Scission « berbériste » ou crise politique ?
Ses acteurs : « des nationalistes convaincus »
Chapitre
II : Sociologie des acteurs : les « intellectuels militants » du « groupe de
Ben-Aknoun »
Leur origine sociale et régionale
Le contexte de l’émergence de ces militants
Leur propulsion dans la scène politique
Leurs lectures : de Salluste à Renan, de Boulifa à
Tawfiq al-madani
Les chants nationalistes kabyles entre indépendance
nationale et exaltation de l’amazigh
Chapitre
III : Le discours militant : manipulation et réappropriation du discours
colonial
Le « berbérisme » : idéologie de division ou stratégie
de manipulation ?
Les berbéristes coloniaux : arabophobie, discours
contre l’islam, valorisation de « soi »
Les ‘Ulama et le berbérisme
Chapitre
IV : Les prémices de la crise
Tentatives de réunification des deux Kabylie :
appréhension du « syndrome kabyle » ?
La réunion d’Arous de juillet 1948 : un moment
fondateur
Divergences des chefs kabyles avec leur direction
Arrestations de chefs de la Kabylie: hasard ou
dénonciation ?
Mésentente et luttes politiques au sein de la
Fédération de France du MTLD
Chapitre V : Une crise multidimensionnelle
Une crise longue et
étendue
Mobilisation et
propagande des acteurs
Chapitre
VI : Comment la crise de 1949 devient la crise « berbériste » : manipulation et
violence
Lutte pour le contrôle du parti et naissance d’un
discours anti-berbériste (de mars à juin
1949)
La crise de 1949 en Algérie
La violence, comme mode de gestion de la crise
(juillet à mars 1950)
L'Algérie libre vivra, une contribution à
l'élucidation de la nation algérienne
Chapitre
VII : Rupture et continuité dans la contestation jusqu’en 1951
En Algérie : alignement, défection et transfert de
militants
En France : redéploiement des militants dans trois
directions
Conclusion
Chapitre
VIII : La crise, de 1949 au « printemps berbère » de 1980 :
instrumentalisations politiques et quête de vérité
La crise de 1949 racontée par les « vainqueurs » :
condamnation et politisation de la
mémoire
La crise et les militants berbéristes après 1962 : «
une défaite fondatrice »
La version des victimes : une mémoire discrète
Conclusion
Deuxième
partie : Des usages de la référence « kabyle » dans la guerre
d'indépendance
Chapitre I : Réaffirmation et montée des militants
kabyles (1954 à 1956)
L'organisation du parti en Kabylie à la veille du 1er
novembre 1954
Les cadres de la Kabylie de 1949 à 1954 : d’Ouali
Bennaï à Krim-Ouamrane
Chapitre II : La guerre d’indépendance et l’ascension
des chefs de la zone/wilaya 3
La fédération de France un enjeu majeur entre les
chefs du FLN
« L'affaire Mouzarine » une deuxième crise «
berbériste » ?
Le rôle de la zone /wilaya 3 dans l’enracinement du
fln/al
Chapitre III : De Krim à Abane : des chefs kabyles à
la tête de la guerre
Le congrès de la Soummam et l’affirmation de la wilaya
3 dans la guerre d'indépendance
375
Amirouche dans les Aurès : un chef kabyle en wilaya 1
Amar Ouamrane et l’intronisation du CCE en Tunisie
Belkacem Krim s’affirme leader national de la guerre
Chapitre IV : Retour des exclus de 1949 : soupçons,
stigmatisation et liquidations
physiques
Les exclus de 1949 et les chefs des maquis de Kabylie
Les partisans d’Ouali Bennaï et la crise du PPA/MTLD
(1953-1954
Le déclenchement de novembre 1954 : retour des exclus
de 1949
Liquidations physiques et lutte de pouvoir
Chapitre V : Baisse de l’influence des chefs de la
wilaya 3 (1959-1962)
Lutte des clans et échec de Krim
Échecs militaires et perte d’emprise de la wilaya 3 et
de Belkacem Krim
La Kabylie en 1962 : des maquisards exsangues et des
leaders sans pouvoir
Conclusion
Postface (Mohammed Harbi)
Numéro 120 Septembre 2022
TEXTES_BERBERES_DANS_LE_PARLER_DES-AIT-SEGROUCHEN_Charles_PELLAT_1955.PDF
LA_VIE_BERBERE_ PAR_ LES_TEXTES_ARSENE_ROUX_1955.PDF
Les grands symboles meditérranéens dans la poterie
algérienne_JB_Moreau
SIN-NNI.PDF, par Muḥend-Uyeḥya
Culture_savante_culture_vecue_MAMMERI_Tala
Dictionnaire_Français_Kabyle_Père
Huygue_1902_1903.PDF
JOURNEE_D_ETUDE_DE_LINGUISTIQUE_BERBERE_LA_SORBONNE_1989.pdf
Akken
qqaren medden sɣur Mohia GEB, 1978
Berber
Art_Jeanne_d'Ucel_Norman_University_Oklahoma_1942
Dictionnaire_de_proverbes_Remḍan_At_Menṣur_3eme_Edition.pdf
Ageldun-amecṭuḥ_St-Exupery_Tasaɣelt_sɣur
Habib-Llah-Mansouri
Aglam-deg-wungal-n-Amer-Mezdad-Ass-nni,
sɣur Ferhane Badiaa
RECUEIL_DE_PRENOMS_AMAZIGHS_Md_Akli_HADDADOU.pdf
ITIJ_BU_TCERKETT_Taher_Djaout_tasuqilt_Samir_Tighzert.pdf
La_Babel_du_Ponant_2eme_partie_Ali_Farid_Belkadi.pdf
Aglam_deg_wungal_n_Amer_Mezdad_Ass-nni_FERHANE_BADIAA.pdf
DESCRIPTION_ET_HISTOIRE_DU_MAROC_Leon_GODARD_1860.pdf
APERCU_SUR_TRENTE_TROIS_SIECLES_DE_L'HISTOIRE_DES_IMAZIGHEN.PDF
MUHYA_SI_PERTUF_traitement_de_texte.pdf
Revue Izen Amaziɣ, 3 numéros :
Textes berbères de l'Aurès_ Parler des Ait Frah
Romans
et ambiances dans la maison kabyle traditionnelle.pdf
La_Kabylie_Recherches_et_Observations_1833.pdf
Jules_Maistre_Moeurs_et_Coutumes_Kabyles_1905.pdf
Tighermin_yemmeccen_Sari_Med.pdf
MOULIERAS_Auguste_Une_tribu_Zenete_anti-musulmane_au_Maroc_Les_Zkara.pdf
LA_LANGUE_BERBERE_EN_AL_ANDALUS_Md_Tilmatine.pdf
Inédite, une pièce de
théâtre de Idir Amer :
Idir_Amer_Ay_Afrux_iferelles.pdf
Inédite, Dom Juan de Molière, en langue
kabyle :
DOM_JUAN_LE FESTIN_DE_PIERRE_MOLIERE_SI
YEHYA_TASEGLULT-S-UDΓAΓ.PDF
Dictionnaire_Francais_Berbere_Antoine_JORDAN.PDF
Les_Cabiles_et_Boudgie_F.PHARAON_Philippe_libraire_Alger_1835.PDF
Habib-Allah_Mansouri_Inventaire_des_neologismes_amazighs.pdf
Ddem_tabalizt-ik_a_Mu_Kateb_Yacine, version bilingue
Ad lemmdeɣ tamaziɣt n Hamek : http://www.ayamun.com/adlis-usegmek.pdf
Belkacem Bensedira_Cours de langue kabyle_Adolphe
Jourdan_1887
JM_DALLET_LE_VERBE_KABYLE_FDB_1953.pdf
AMAWAL_TUSNAKT_H.SADI_1990.pdf
CHANTS_BERBERES_DE
_KABYLIE_Jean_AMROUCHE_CHARLOT_Ed.1947.pdf
OUARGLA_M.JARDON_J.DELHEURE_Tome1_FDB_1971.pdf
OUARGLA_M.JARDON_J.DELHEURE_Tome2_FDB_1971.PDF
Plus de livres dans notre rubrique Téléchargement :
http://www.ayamun.com/telechargement.htm
Numéro 120 Septembre 2022
Tiṭ d yilleḍ ou la pleine santé de la
littérature kabyle écrite
Une lecture du roman Tiṭ
d yilleḍ de Muḥend
Akli Salḥi
Par Amar Ameziane
La littérature d'expression kabyle écrite se
porte bien. On peut constater sa bonne santé à la lecture de
récentes publications parmi lesquelles le roman (ungal) Tiṭ d yilleḍ,
de Mohand-Akli Salhi, un roman, disons-le et sans nulle
complaisance, d'une grande qualité.
Cette grande qualité, le roman la tire d'abord du
choix judicieux d'inscrire la littérature au coeur de la trame narrative. Bibliothécaire
de formation devenu professeur de littérature berbère, Mohand-Akli Salhi peut être qualifié
aujourd'hui de graphomane –
comme il est des pyromanes –
vu la manière dont il met le feu aux
mots... Et c'est sans regret qu'on s'aventure dans son texte, qu'on s’enflamme à chaque détour de page grâce à une langue, belle et
rebelle, qui ne laisse aucun répit.
Le titre Tiṭ d yilleḍ, littéralement « l'oeil
et l'orgelet », suggère à première vue un obstacle qui
se dresse en travers du regard. Mais c'est sans compter le second degré des
mots et la polysémie associée au terme illeḍ, laquelle va se
déployer dans le texte. En effet, ce dernier est parsemé d'occurences du mot
(cité au moins une cinquantaine de fois !) à travers lesquelles le narrateur
livre à ses lecteurs, si ce n'est des clefs, du moins des indices qui
l'invitent à explorer les arcanes du texte. Illeḍ (l'orgelet), c'est
ce qui obstrue la vue et brouille la perception du réel
; par extension, il constitue toutes formes d’obstacles érigés
parfois par soi-même pour « s'empêcher » d'avancer ou par les
pesanteurs de la société qui entravent toute
avancée.
Si le mot illeḍ peut être considéré comme le mot-clef, voire le leitmotiv du texte,
il
est accompagné d'un sous-titre qui occupe une place centrale dans l'économie de
la narration et
invite le lecteur à accueillir les confessions d'un manuscrit ou de feuilles
manuscrites... On est visiblement au coeur de la littérature !
Au commencement, des feuilles
manuscrites...
On peut reconnaitre un bon écrivain à l'originalité de sa langue, mais aussi aux procédés originaux qu'il utilise dans
ses textes. Il faut savoir gré ici à Mohand-Akli Salhi d'avoir songé à éviter
le sentier battu de la narration classique. On entre dans son récit par une
scène à travers laquelle on entrevoie la naissance
d'une histoire d'amour, mais on est vite déçu, comme le narrateur d'ailleurs,
qui ne saura pas plus sur la fille qui vient lui confier un manuscrit. Qu'à
cela ne tienne ! C'est le début d'une aventure dans laquelle le narrateur
(l'alter-égo de l'auteur) parcourt les pages manuscrites qui lui ont été confiées et rend compte avec une vive émotion des
vies et des destinées enchevêtrées. Les chapitres du roman font souvent référence au
manuscrit, à ce manuscrit non achevé qui circule et faufile entre plusieurs
personnages, la marque d'une écriture en train de se faire...
Le roman, et c'est là
une de ses nombreuses qualités, est tissé autour de thématiques toutes au cœur
de la littérature : la maladie, le corps, l'enfance, l'écriture, le
rapport de l'individu aux conventions sociales... Dans le manuscrit confié au
narrateur sont consignées des vies et des destinées houleuses. À commencer par
celle du personnage central hospitalisé pour un cancer qui le ronge de l'intérieur.
On découvre à travers le discours de son amoureuse qui, au mépris des conventions sociales,
vient chaque jour pour être à son chevet, qu'il
a été victime d'un attentat de la part des islamistes, en raison de ses écrits
trop engagés et trop critiques à leur goût. Cet
attentat lui a fait perdre la mémoire. Tawes, puisque c'est ainsi
qu'elle se nomme, vient le voir chaque jour dans l'espoir de raviver sa
mémoire, sauver ce qui peut l'être des idées anti-conformistes et progressistes
de son amant, faire vivre à travers sa propre mémoire celui qui a fait d'elle
un personnage de roman, faire vivre leur histoire d'amour qui ne ressemble à
nulle autre...
Le médecin qui tente
de ranimer le Malade tente à son tour de réveiller son enfance en essayant de voir
ce qui se cache derrière le « brouillard »
qui l'entoure (illeḍ !) et le rend mélancolique. Ainsi, il s’en va sur ses traces, vers son
village, le lieu où tout a basculé le jour où, ne supportant plus le
poids des invectives des villageois, sa mère se donna la mort. Il est
accompagné sur ce chemin de la réparation par Tawes, l'infirmière
qui aura vite perçu la tristesse que le médecin porte comme un fardeau et qui
l'empêche d'être pleinement au monde. C'est la même Tawes- celle qui porte le même
nom que la bien-aimée du malade- qui va tenter de sauver de la perte les pages
écrites par le cancéreux sur son lit d'hôpital et qui se charge de les remettre
au narrateur qui, en
les publiant, va les soustraire à l'oubli. Les
personnages nés sous la plume de M.A. Salhi sont des personnages qui butent sur
des obstacles dressés devant eux par la société, mais ne cèdent pas devant
l'immobilisme, la passivité et le dépérissement qu'elle veut leur imposer.
Une des nombreuses qualités du roman de Mohand-Akli Salhi, c'est qu'il ne se limite pas à raconter des
destinées contrariées, mais pose, à travers la figure d'un narrateur érudit,
fasciné par la « la chose écrite », une réflexion digne d'intérêt sur
le rapport entre lecture et écriture, sur le pouvoir de la littérature et
d'autres arts comme la peinture. Ainsi, dans son bureau, le regard du médecin
balance continuellement entre deux tableaux qui s'observent : Le cri
du peintre norvégien Edvard Munch et l'autre du peintre algérien Mohamed
Issiakhem, deux tableaux qui le renvoient à son enfance source de sa
mélancolie. Le narrateur saisit l'occasion de glisser une digression
documentaire sur les deux peintures. Ailleurs, c'est Milan Kundera (p. 116) qui
s'invite pour étayer le propos du narrateur selon lequel le roman ne respecte
aucune autre loi, aucune autre morale, si ce n'est la sienne.
Une langue belle et rebelle
L'édifice narratif du
roman est cimenté par une langue belle et rebelle. Très dense, la langue
employée par M.A Salhi est belle par ses tournures qui indiquent un effort
soutenu de la part de l'auteur de forger un style original. Dans cette
originalité, on peut remarquer sa prédilection pour la figure de la
comparaison. La beauté de la langue est particulièrement mise en relief dans
les passages du roman (p. 95) où Tawes chuchote à l'oreille de son amant
dans le coma des paroles empreintes de poésie, dans l'espoir de réveiller sa
mémoire, des
paroles porteuses de leurs
souvenirs communs qui seuls
la maintiennent encore en
vie. Le discours décrit une femme soumise, mais à la seule loi de l'amour
qu'elle porte à son amant. Le lecteur appréciera sans doute le langage charnel
dans lequel l'acte amoureux qui unit les deux amants est comparé au
jaillissement d'un poème.
Mais la langue sait aussi se montrer rebelle. Les
passages du manuscrit où le malade s'insurge contre le conformisme et
l'aveuglement qu'impose la société aux individus force le lecteur à
s'interroger sur son propre aveuglement. Car la langue du roman- et c'est dans
ce sens qu'elle est la bienvenue- n'est pas faite
pour plaire, mais pour déplaire à toute forme de complaisance... Les passages où le Malade décrit les intégristes avec une langue
très acerbe montre un personnage allergique aux discours funestes qui imposent
ici-bas la loi de l'au-delà.
Le narrateur note
qu'un bon livre est celui qui « parle de vous sans attendre votre
consentement » (p. 89). Tiṭ d yilleḍ incarne cette
qualité. A travers la métaphore de l'orgelet, il interpelle, interroge
et somme
le lecteur d'aller au delà de l'immédiat,
d'interroger les évidences et de ne pas les admettre aveuglément. Il l'invite
à interroger la mémoire, car elle est capable de secourir comme elle peut faire
souffrir. Le roman interroge ainsi le couple mémoire/oubli à travers la figure
du Malade qui pourrait être l'allégorie d'un pays dans
un état comateux soumis aux forces de l'amnésie.
Le roman de
Mohand-Akli illustre la pleine santé de la littérature kabyle et montre si
besoin est qu'elle a encore de beaux jours devant elle !
Amar Améziane
Numéro 120 Septembre 2022
Timṣeḍsit :
Timṣeḍsit
am tmacahuţ, w’ara yeḍṣen!
Sɣur Amar
Mecheri
Hatan ihi, ṭṭseɣ
urgaɣ, ad s-tiniḍ d afrux ifirelles, seg wigi dɣa
yeţzerziren akka ussan-a, annect-ilaten, iyi-d-issawlen… Ihi, lliɣ ɣer
ṭṭaq la ţmuquleɣ, ssikideɣ xas ur dduqseɣ, azɣal,
aɣammac, tidi teţceṛcuṛ, tasebbaḥruţ-nni n
trisiti akken kan texsi imi truḥ dɣa trisiti…
Lliɣ ulwaɣ maḍi,
armi d-yeẓẓerẓer ufirelles-nni, yesseḍwi-d ɣur-i,
yewwet tiburejqellit, yuli s igenni, yezzi, yeţţi, yeqleb, yebded
tama-w, iṣubb dakwsar, yuli dasawen, wissen ayɣer εengaṛi,
yerna ajqelleb nniḍen zdat-i – yerna werǧin teḍṛi tagi,
ay’iεeddan ur d-ḥebbsen ara yakw yefrax ɣer tama-w ! –
yessewhem-iyi, yesṭerwec-iyi, caxeɣ kan akken amzun ṭṭuṛṛceɣ,
frawseɣ, cacu iyi-d-iluεjen, am win iyi-d-iwwten s ubeqqa. Imir
dduqseɣ-d.
Ziɣennikit, afrux amcum
wissen anwa iyi-t-id-iceyyεen ad iyi-d-yawi tamacahuţ , la d-yeqqar
tesseḍṣay. Amzun akken, sseḍṣayent tmucuha ! Tagi
dɣa, ḥku-ţ i wiyiḍ ! Ha, amer ad ak-d-slen, tarewla
teǧǧeḍ aserwal. Daɣ kečč, yella w’ara k-yamnen,
gall-d neɣ qim !
Hatan tura tewḥel-iyi
tmellalt…
Lid-iw awen-d ḥkuɣ timṣeḍṣit,
tuɣal d tamacahuţ, zemreɣ kan ad ţ-id-bduɣ s tefyir
tazwert « Ama… cahu, tellem… cahu, amcic yebṛeḍ asaku…
Tamacahuţ-iw, lwad-lwad, iɣẓer yeţţak i wasif, aman
uzzlen s wurrif, aqcic yuki-d yeţţiẓẓif… ». I
taggara, amek ara ţ-id-nawi, akken ad ţelhu am usaru ? Ur
d-ssuturet ara diɣ ad ţfakk s ujeεluq n wawalen am widak i aɣ-d-ţawint
zik , temɣarin, tiyemmatin, tiḍulatin… Axaṭer, tagi d timṣeḍṣit,
a winnat ! Ma ɣezzifet, ad ţimsus !
Ihi, afrux-nni, yejqellben ɣer
bu-sebεin, yebda yesčewčiw, iḥekku-d, nekk la s-smeḥsiseɣ,
yujjaq, yufeg, yuɣal-d ɣur-i, yenna-yi-d : « Čiw
čiw čiw čiw !… Tura nekk, nnan-iyi-d, taqṣiḍt, ɣur-k
ḥrez-iţ mliḥ. Ẓriɣ yiwen ur k-yeţţamen,
maεna wicqan… Awi-yasen-ţ-id kan am tmacahuţ… Diɣ, ad k-weṣṣiɣ,
ur kkat ara deg yergazen, m’ur ak-xdimen ! ».
Haţţan ihi, ɣur-wen,
a wigi ur ssegneɣ ara qbel ad d-bduɣ…
Yiwen weqvayluc akken, umi semman
akka segmi d abεbuc yesbeεbuεen wer alelluc arelluc. A
sidiwenvavaynu… D win yeɣran ciṭ n teqfiṛt-is, ɣezzif
yedda d yiman-is, xas akken tekkaw-as tkerdeddit, uɣen-as-d tin i t-yuɣen,
deg iballagen ur txuṣs xas d tadehmuzt am neţţa, temlal
tqinsyaţ n tyaziḍt akked uberḍkkak – winna teţţen iǧeḥmumen.
Dɣa gerrzen, kullas d
amlaεi, xas usu zgan reggwin-t. Maεna, amek akken…
Argaz tuɣ-it ixeddem deg
tmurt n Lalman, anda t-ceyyεen. Tameṭṭut-agi-ines iḥbes-iţ,
ulac tuffɣa, aḥerrek ɣer beṛṛa ulac, ula s
ungugu ! Taggara, mm-igalulen tesɛa-yaş-d yiwen ufillus d aceɛlal
d azerqaq, amzun d alman neɣ d aṛumi n ugafa. Nutni i sin, ɣur-sen
aksum aras, allen d tiberkanin, acebbub imxenčew. Argaz baqi yefreḥ,
iga ciṭ n tmeɣra gar-asen kan akka, yerna d amecḥaḥ. Tiɣratin,
a tilawin !
Yerna ciṭ, yewwi-ţ ɣer
tmurt n Ssinigal, diɣ terna-yaş-d wayeḍ, d aberkan ḥesri.
Diɣ yefreḥ ! Ih, yella win yesεan tameṭṭut am
ta ? Sin warrac, wa deffir wa, anef εad, ma ibeddel diɣ tamurt,
ad d-ternu ṭeẓẓina nniḍen !
Yiwen wass deg ussan, fkan-as-d
imuras, yeṭṭef-d abrid ɣer tmurt…
Asmi d-yusa ɣer taddart-is,
yessenεet akw arrac-nni i wat-wexxam, tameṭṭut teţneqniq.
Dɣa, adehmuz-nni tenna-yas yemma-s:
— A mm-i, ula wa ɣer wa, ulac
win d-yecban deg wayeḍ! Amek akka?
— Ahat, a yemma, yezmer imi tezga
teţḍilli seg ṭṭaq, ma yella kra twala, dɣa
tessarem-iten akken imi teţţinit, yak teẓriḍ amek...
—Yahh ! Ihi ula d nekk, asmi lliɣ
s tadist-ik, d adaynin i ssikideɣ!
Amar
Mecheri
Numéro 120 Septembre 2022
1) ILLEḌ
Asefru
sɣur Moh CHERBI
Aṭṭan-iw
seg muqranen
Yerra
yi di ttmergida
Ayen
akk yellan mellulen
Ira
as ibeddel ṣṣifa
At
yerr am tergin ssensen
At
iger deg uzal s aẓekka
D
acu i k-id yebbwin ɣer tiṭ
Ay
illeḍ kečč mačči n da
Imeṭṭi
nni d ruɣ teẓriṭ
Amek
armi ur k ɣaḍeɣ ara
Tufiḍ
iyi-d mebla taceṭṭiṭ
Tesserḍeḍ
tuɣeḍ nnesma.
Cffer
yenna-d tḍurreḍ-t
Mummu
la yi-d ittneẓma
Aneggaru
ya tcuvkeḍ-t
Ar
d-as d asseḍ d lukaya
Ɣas
ass-a tesmunedyeḍ-t
Ad
yass wass i deg ak yeqla.
Moh
CHERBI, Mezaɣna, 1974.
2) Azeṭṭa
Asefru
sɣur Zedjiga
Belaidi Berdjane
Kecmeɣ s aẓeṭṭa
Ul-iw ara yettnehqay
Ara jebdeɣ ulman
Ssalayeɣ tiddi teɛlay
Ad zzuzneɣ iḥulfan
Ay ul-iw a bu tnexsay
Winna akken i d iyi-rḥan
Yennejla ur d yesteqsay
Kecmeɣ s aẓeṭṭa
Ul-inu ɣer daxel iluɣ
Ara jebdeɣ ulman
Ssalayeɣ tiddi cennuɣ
Ad zzuzneɣ iḥulfan
Ay ixef-iw ma d ay ttuɣ
Winna akken i d iyi-rḥan
Yennejla ma d ay nennuɣ
Kecmeɣ s azeṭṭa
Ul-inu ara d-yettɛemmiṛ
Ara jebdeɣ ulman
Ssalayeɣ tiddi s leḥrir
Ad zzuzneɣ iḥulfan
Ixef-iw a-tan di ṣṣaṛṣiṛ
Winna akken i d-iyi-rḥan
Ul-is yarkeb-it lḥir
Kecmeɣ s aẓeṭṭa
Ul-iw ara d-yettnexsis
Ara jebdeɣ ulman
Ssalayeɣ tiddi s leḥṛis
Ay ixef-iw ma d ay ttuɣ
Ay d-iteddun di tmuɣli-s
Winna akken i d iyi-rḥan
Ad yeknu i nnehta n wul-is
Yennayer 2016 Zedjiga
Belaidi Berdjane
Numéro 120 Septembre 2022
ACCUEIL INDEX GENERAL NUMEROS PARUS
LIBRAIRIE TELECHARGEMENT SITES FAVORIS
Adresse de messagerie électronique : ayamun@Hotmail.com
Adresse
Web : http://www.ayamun.com/
tanemmirt, i kra iẓuren « ayamun, cyber-tasγunt n tsekla tamaziɣt » akked wid i d-yefkan afus.
ⵜⴰⵏⴻⵎⵎⵉⵔⵜ,
ⵉ ⴽⵔⴰ ⵉⵥⵓⵔⴻⵏ
“ⴰⵢⴰⵎⵓⵏ, ⵛⵢⴱⴻⵔ-ⵔⴰⵙⵖⵓⵏⵜ
ⵏ ⵜⵙⴻⴽⵍⴰ ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ”
ⴰⴽⴽⴻⴷ ⵡⵉⴷ ⵉ ⴷ-ⵢⴻⴼⴽⴰ,
ⴰⴼⵓⵙ.
@Copyright ayamun 2000
Dernière révision : 30/07/2022
samedi 30 juillet 2022