19 ème année
Tidlisin nniḍen : http://www.ayamun.com/telechargement.htm |
Prénoms algériens authentiques (mis à jour et augmenté)
2°) L’article : Tamurt umedyaz, Γef Jean
sénac, Sɣur Ǧamal At-Udiε
sɣur Σabdella Ḥaman
tukkist deg tesɣunt « Tidmi Tamirant », uṭun
2, meɣres 90
sɣur Σabdella Ḥaman
tukkist deg tesɣunt « Tidmi
Tamirant », uṭun 2, meɣres 90
Numéro 97 Septembre 2018
Tamurt
umedyaz
Γef Jean sénac
Sɣur Ǧamal
At-Udiε
Ul umedyaz d ahcican, d
aleqqaq... Win mu yella usefru s tidett deg ul, yezga yedda d lḥeq,
γas tikkwal ur yezeggwir ara leεqel, d ul-is i s-tt-i-d-iqqaren.
Aṭas i yγilen
asefru neγ tasekla ulac deg-s, d annar n wid yestufan neγ maḍi
n imehbal, netta asefru yezmer ad d-iḍḥu d times, d leqḍeε
i yineddaden, d leslaḥ yekkaten; neγ d awalen yessenkkaren,
yessegmayen igduden; taγerma n Grik s wawalen n Humirus i d-tegma (zeṛ
Ilyada d Udisya)...
Win yessefruyen, tikkwal
yettcar, yettḥaz; awalen-is tefγen... Degmi amedyaz yezga-d d
iεewwiq i lḥekkwam imesbaṭliyen; dγa hib a tjebden ar
llem-nsen, hib a tγumen neγ a tekksen; yiwet kan!
Lorca, Al Ḥallaǧ,
Victor Jara, Robert Desnos, Pasolini, Maεtub Lwennas...mačči d
yiwen a t-i-d-n-adder, d awalen-nsen akk i t-ninγan...yiwen ad iwwet s
wawal, wayeḍ a s-d-yerr s wuzzal d tmes, akka si zik n zik !
Asefru d tameslayt
ugensu (n daxel), tikkwal yettlaled s inzikmiren, yeḍḥud yeḍres;
degmi yettaεer i uṭṭerjem; di tmeslayt γer tayeḍ
ulamek, ma mačči d tasertit sari neγ d awal abelεinan, asefru
ur yettuṭṭerjam ara, neγ muli d lewhi kan daya!
Asefru d tmagit...
Tamagit n wegdud
(neγ tin n wemdan), tga am tzeqqa-nni ar ad d-tebnuḍ s wadda alma d
afella, ddac-ddac alma temmed, tazeqqa ma yettwaksa-s kra deg usali-ines, ad
tecmet, neγ maḍi ad tehruri s lweqt!
Akka dγa
tamurt-nneγ, γures amezruy mačči d kra, bdu-tt-i-d s “le
paléolithique” alama d lgirra mgal tamhersa Fransis (54-62), mačči d
yiwet n tmeslayt i d yezrin ‘f tmurt-nneγ, mačči d yiwen yedles;
teberqaqec!
Teberqaqec, maca si 62
ar ass-a, mačči d ar a nesdukkel akk ayen yezrin fellanneγ, ad
d-nesmug tamurt s umezruy-is akken yella, s wayla-s akken yella, ad neddu ar
zdat; uhu iṣaḥaγ-d baylek bu-yiwet n tmeslayt, bu-yiwen n
ddin, tiderγelt, tirejdelt! Teγli-yaγ tiberqect, nuγal ‘f
yiwen n sserf, d ibeεliyen akk!
Ur nḥemmel ara
tiberqect, ilaq γef yiwen yini kan daya...
Asefru, netta, ur
d-ittawi ara ‘f yiwen yini kan, asefru iḥemmel tafsut...
Atta ihi tedyant n yiwen
umedyaz n tmurt-nneγ, yessarmen tafsut; yessarem tamurt n lḥeq...
Yenna-yas:
Tura yewḍed a
necnu leḥmala
Acku ur telli tegrawla
mebla leḥmala
Ur telli tafrara mebla
azmumeg
[...]
A yatma yessetma, a
yucbiḥen
Gret deg usefru
Jean Sénac yuγal-d si lγerba (54-62), ikcem-d
tamurt-is, ul-is yeččur d asirem; azekka-nneγ ad ilhu,
tagrawla-nneγ meqqret...
“Urgaγ
Agdud-iw yennerna yenfel
akkin i tirga
Iγerban n
temdint-iw, γman s tecraḍ n tegrawla”
Amennuγ yezga, kra
tekka lgirra, imi d afeqfaq, tasa teza γef tmurt, tamurt-is...
Ula d “Albert Camus”, i
iga am baba-s (seg wakken i ti-tt-qaddar), yemseččaw yides, imi yugi
ad ifekk tayett i Yizdayriyen,
yettemgerracen d temharsa...
Yekki deg usbeddi (s
tufra) n tmacint usufeγ n weγmis n El Moudjahid
Γas turzem-ten afus
aḍar
Tenna-m xenqen iman-nsen
Di leεli ḍegren-d
iman-nsen
D ixerrura s wacciwen
...
Ben-Mhidi yuγal-as
d udem n Lzzayer yettqamaren, yekkaten, yettaran tiyita...
Werǧin-is icuk di
tizzayrit-is, acku icerḍ-it yiṭij n tmurt (netta yettstenyin s yiṭij!), maca mačči d win “exotique”
(winn-akken n tugett n Pieds-noirs), d iṭij n wid ifuden tudert, n wid
mu-tella tasa, n wid yebγan tugdut ger Izzayriyen akken ma llan, d Iṛumyen,
d Inselmen neγ d Udayen...
Am ineṣliyen n
tmurt, ula d netta mačči seg ‘qemqumen; yemma-s d taṣpenyult,
baba-s ur yesεi ara; d argaz n yemma-s i s ifkkan isem n lfamilya-s
“Sénac”; aseggwas kan argaz-agi, yeǧǧa yemma-s iṛuḥ;
tuγal tsekkrit-id s lqella d lεella, d taqeddact deg yexxamen
imarkantiyen (femme de ménage)...
Baudelaire, Verlaine,
Rimbaud; d wigi i d imezwura si tekcem tmedyazt ul-is, wecmen-t...
Si Bni-Ṣaf (anda
illul aseggwas 1926) ar Wihran, si Wihran ar Lzzayer...
di Lzzayer din yeẓra
amek tga tudert n wegdud yettuεfsen, yurzen, yelluẓen...
Tazniqt n Chartres
iḍes nsen deg
umejriw
icuxden teddun γef
udmawen
iḍarren kren
allen erẓent
nnekmumcen
zzmumgen
di tezniqt n Chartres
arrac d ileqqaqen
...
Di Teqsebt (la kazba)
ikad-as-d wudem n tidett n Lzzayer, ur igi d win lkulun (les colons), d win n
yemdanen yettnnaγen yal ass llaẓ-nsen, llaẓ
yettnernay...nnekbalen yemdanen!
Abrid-is d abrid n
yemdanen-a, yeḥulfa s wayen ḥulfan, yessarem ayen
ssarmen...tella-yas tnekkra deg ul;
agdud yettumerten tura d lḥiwaz ad d-ikker ad izwi, yenfeḍ
lmizirya d telkin n temharsa (listiεmar)....asefru ar Jean Senac ad d
ibeεzeq ula d netta, ad isastay am “lamaṭ” (la mitraillette) ad
d-yini tiquranin
Iḍ-nneγ tuγ tafat-is
Nekk mačči d
nnbi
Ur ttaruγ amezruy
Amezruy d agdud-iw i la
t-ittarun
S iḍudan ileqqaqen
Yersen γef
iqerrasen (zznad)
...
A yimsefruyen, ddut d
wawal n imenkkaren (at tnekra)
Ernut lerwaḥ-nwen
ar lerwaḥ-nsen
Jerdet-tten (deg
yezmamen)
...
Γas d lmerta d tmara
Nekk seg udrar
I d-gemreγ asirem
Yettunefkkiyi cwiṭ
n weγrum s iniγman d tluztin
Dges ččan
yemjahden...
Abcir n lferḥ
Ibedd-d s lqqed
Yewted di tewwurt
yenn-ak:
“ usiγ-d seg udrar
Wwiγ-d amud n
yirden
D umud usirem
Yeqceε usigna,
dayen
Ussan n Tmazγa
ǧǧuǧgen
Reqmen kkren
Iγed yuγal d
timiliwin
D wa kan ay d lxir
Tura nezmer nbedd”
Zdat ufesyan
Ar tewwurt n lka (le
camp)
Yerfed aqerru-s
Σli “bu-yiseγ”
D mmi-s n baba-s s
tidett, d mmi-s n Utumert
...
Afesyan yefkka-yas
abeqqa
Σli ur d yenni kra,
yezga yerfed aqerr-us
[....]
Yerfed aqerr-us
itezmumug
*
Jjujen-k, ewten-k,
sengedwin
iγessan-ik s trisiti
mi d-tenddekwaleḍ
tessawleḍ: “a yemma..”
ar deqqal tefγeḍ
seg iman-ik
terzi-ḍ tiẓgi
tenni-ḍ ar
din ur k-id-ttawḍen ara...
wid yemmuten ur
γ-γurren ara
tura yewwid ad necnu
tayri, tayri tura !
tamurt dayen terẓa
cckal i tt-yurzen, tura d tafrara ad yali wass, agdud iḥerra-d tamurt-is,
ar zdat d asirem anectilit; tikli umezruy, yiwen mačči yezmer ad
tt-iqerreε....
maca tikkwal llan wid
yettruẓun targa i umezruy, celxent γef webrid-is...
tebda kan, tebda
mezleg..., ggan-as aseqḍiḍ i leḥkkem, nnuγen wid ur
nennuγ asmi d amennuγ, wid yennuγen yakkan tuγ eεyan,
kukran tirẓi ger watmaten, ḥezben! Wigad nniḍen dγa
ufan-as asulef, uraren-tt mejleq....
aseggwas n 1963,
ur-εad d lferḥ, yennulf-ad
Wegraw n Yemyura Izzayriyen (l’Union des Ecrivains Algeriens), γef
uqqeruy-is Mεemri, wis-sin d Jean Sénac...
awal s tekmamt neγ
mebla takmamt?
D wa i d aγbel
yesselwiwiḍen amyaru, di yal tamurt yal tagnitt...Mεemri mi iḥulfa
i tekmamt attaya, yeṭṭaxer seg ugraw, (wamma Yasin ur d iqerreb ara
akk!)... Sénac yettamen s tsertit, yettamen s wawal d ilelli, yedda d
webrid-is, abrid n tnemla (socialisme), yumen Lzzayer d tamurt deg ar a zdin
iγallen (n warraw-is akken ma llan), kkren ar lebni....
Tafrara n Tmurt-iw
(Matinale de mon Peuple) taḥawact isefra yefγed di 1961; degs isefra
n uqbel lgirra akk d wid n lgirra (1949-1961)
At Ccbaḥa
(Citoyens de beauté) asefru n wazal n 200 yefyar yenna-t-id Sénac di rradyu n
Lzzayer deg umenzu n nunember1963
Tura yewḍed a necnu leḥmala
[...]
Tcebḥeḍ am tkebbanit usefrek “Que tu es belle comme un comité de gestion’’
Aṭas isefra iṛutik i d-yernan deffir wi ; ‘‘tiṛutikt’’ (l’érotisme) ar Jean Sénac tedda d tegrawla, yiwen nsen ; yecna aṭas tafekka n wergaz…
Tafekk-asefru ‘‘le corpoème’’: awal-a n Sénac d udem deg i mlalen sin iberdan n tudert-is, asefru s i d-yemmal iman-is d wakken iẓer tudert; tafekka, d tin n wergaz, neγ d tin n tmeṭṭut, neγ d tamurt s timmad-is, tezditen aṭas n tayri…
‘‘Poésie sur tous les fronts’’ d nnuba di rradyu yeṭṭef Sénac, alami d aseggwas n 1971, yesnubget degs aṭas n imedyazen ilmeẓẓyen, yefkka-yasen awal, (Ḥamid Tibuci, Yusef Sebti, Ḥamid Naser-xuǧa, R.Buǧedra…)
‘‘Asefru iga i yigellil d
tamuγli mebla cceḥna, iga diγ d lbbunya...’’
…
Tagara n iseggwasen n 60 (1967..) yebda leḥkkem yeggar-it-id ger wallen-is (imaren ddiktaturya tessegmay ifadden-is cwiṭ cwiṭ), netta ur yettaṭṭaf ara aqemmuc-is, yekkat deg iγedγaden inemlayen, idimaγujiyen, ixeddaεen n tegrawla…
Racaille ardente
Description d’un cauchemar :
Walaγ tamurt-a urεad tewweḍ teferkkakeḍ
Leḥzaza, asqizeb, takerḍa,
acenneε, leḥsed, asfelγeγ, zzkara..
Ugaren tixidas n “pieds-noirs” mya tikkal ugar
Walaγ lferḥ, iseγ, ccbaḥa,
lxin-d seg udmawen n yir nutni
Urεad bedden-t timmad, rruḥ yehruri
Atna iluxart ernan azenqer
Tamurt n mmuten-teddun, tamurt n lexyalat
Arrac n terẓeg, yikalen seg izir amenzu i
ṭṭḍen
Lzzayer tuγ tella yiwet n tikkelt, ard ad
d-tili asmahit wissen
Ma d aqabuc-a s tεellamin d aqacuc, dacut?
Yerna rniγ ccniγ-k a yagdud !
A yicuxden, a yiḍan…ay izegnan n iceqfan
i d-iḍḥan ger ifassen n imafyaten
Andalat usekkud-nni aremmaq, tirrugza-nni…
Wi izemren ass-a ad ibedd deg udem n tkkerkas
Tirruxsa, ibuṭiṭen, tugdi, ulin d
ssenǧaq ulbaben..
A tamacint yerẓen ur t-ttnejbar
A yiwerḍan n Yurupa tabuneggaft d
usebrureḍ n zzawiyat
Terna-m tet-zeεbilem ay iγerdayen n tsursaḍ
D At yezgan ur yelli (ulaci)…
D wagi i d agdud-nni, d wagi i d agdud-iw…d
awezγi!
Wigi ikessun tizikert, s ar arnun timexneqt i
Benmhidi!
Imerka yezwaren i lhem
Ixeddaεen ixedεen iman-nsen
Xuḍi ccniγ fellasen, meεna
widak
D imdanen nniḍen
D imdanen kkren-d γef tikkelt
Ssaγen tafat n wass anda izerrem yiḍ
Aha kan tura susem a yixf-iw
Ataya nunember
Aggur deg ar a tuqten γas igwefran
D IḌUMMAN …
Alger-Reclus 26 septembre 1971
Ger yiḍ d wass yuγal d aγrib di tmurt-is:
smezgiren-as di lkwaγeḍ yessers i nnekwa tazzayrit, d iseggwasen,
ggan-as umbargu deg ineγmisen (qemḍen ṣṣut-is),
timseggrit, d nnuba-ines n rradyu, ḥebsen-as-tt…
Axxam ur yesεi ara, yegra-d deg uxenduq
(cave) di tezniqt Elisée Reclus, ass yečča ass aεbuḍ
yexwa, di lmizirya taberkant… i-s d iqimen ala isefra deg ṭṭlam uṭellis
n “la cave”-is …
Iḥulfa-yas i lmut tettezzi-d…
Tura d lawan ay i-t-nγem
Tenγem dgi tilelli-nwen
Teskufrem zzhu i k-n-izedγen
D iṭij a yettewten, d iseggwasen a yenerwaten
Ad d-tifrir tfekka-w garawen
Lzzayer 15 tuber 1971
Ddula n Llzayer tkeblitt “tidyulujit”, ayen
yefγen di llem, yegdel,… γef yiwen n sserf kan, muli lhedra ur telli.
Asenqed d tiyita, tiyita tettawid tiyita-s…akka
i d tamurt yebnan γef tkrekkas…
Jean Sénac yečča tiyita deg iḍ
n 29 ar 30 γuct 1973 di “la cave”is, yettunγa s ujenwi…
Akka i tekkfa tedyant n yiwen umedyaz d yiwet n
tmurt i yγil d tamurt-is…i nγil d tamurt-nneγ…
Sɣur Ǧamal
At-Udiε
Numéro 97 Septembre 2018
Tadiwennit sɣur Muhend At-yiɣil
(Axxam n yedles amaziɣ n
Bgayet)
30/04/92
Tuţra : " _ Di Bgayet,
imesli anɣi ur yeggit ara amek ar-a
s-nefk azal i tira-s ?
S.Chaker: "_ T-tidet imesli anɣi ur
yegg°it ara dagi, deg temdint n Bgayet ulac-it yak°. Teqqarem "aker"
maççi "ak°er".
( Ibren ɣer Ǧ.Bunfur).
Ula ɣur-wen di lMerruk kif-kif ?
Ǧ.Bunfur: "_ Yella ɣer imeqq°ranen !
S.Chaker: "_ ... Di Bgayet teqqarem "alɣem" maççi alɣ°em
Ǧ.Bunfur: "_ Tuget
ɣur-neɣ neqqar "alɣ°em"
S.Chaker:
"_ .."agi" ɣur-wen, "ag°i" ɣur-neɣ.
Maççi deg tmeslayt n teQbaylit merra i-deg yella imesli anɣi. I-wumi ar-a nεewwes
iman-nneɣ ?
Tuţra : "_ D acu yesawden imesli anɣi yuɣ azal deg-walugen ?
S.Chaker: "_ Imenza yesersen ilugan i tira n Tmaziɣt n lǧiha n
Tizi-Wezzu, am Lmulud At-Mεammer, atg... Ula deg Tizi, deg- wemdiq ɣer wayed mxallafen: nek°ni ɣur-neɣ
neqqar "ameqq°ran", At-Yanni qqaren "ameqqran".
Tuţra : "_ Imi di Tizi mezlan, di Bgayet ulac-it, ar Itergiyen
ulac-it, i-wumi ur t-ntekkes ara ?
S.Chaker: "_ Tura aɣilif ar-a d-ilalen, ilaq
an-nεiwed tira-s,tikkwal imesli anɣi ttarun-t akka kan. Asmi yura
Lmulud aT-Mεammer s tmerna n "w", maççi t-tifrat yelhan, d acu iwala deg-isekkilen n Tmaziɣt gg°ten yezmal (signes), wa d akafu, wa t-ticcert...Yerna ma turid "agi"
neɣ "agwi", ulac aɣilif anamek ur yetbeddil.
Tuţra : "_ Aqdac ɣef Tmaziɣt s umata ?
S.Chaker: "_ Akka aṭas i d-yettuxedmen. Aṭas
i d- xedmen imusnawen imezwura am
Dda-Lmulud, ad as-yaεfu Rebbi yaεfu i imezwura. Azal n 5 isegg°asen,
ilugan n tira n Tmaziɣt ad ressin. Zik tazayert (cercle) n imusnawen n
Tmaziɣt tzemmek aṭas, tura ssya d ssya ttasen-d isteqsiyen ɣef Tmaziɣt
am dagi di Bgayet. Tiktabin s Tmaziɣt, timliliyin, yella t-tawil, llan
imusnawen.
Tuţra : "_ Am Behbuh ?
S.Chaker: "_ Ma cfiɣ fell-as, nemlal di Tɣerdayt.
Yemxel.
Tuţra : "_ I-melmi
tizrigin-nniden di LZayer ?
S. Chaker: "_Atan ad d-yeffeɣ deg-wussan-a le Fichier de
documentation berbère, i d-yettuzergen sɣru Imrabden-URumi. Tlata deg-inelmaden-iw,
gar-asen R.Achab, bdan la ten-twenniεen. Amezwaru ad d-yeffeɣ deg-waggur
n Mayu. Tis-snat, nesdukkel-ed 4 deg tektabin-a, imrabden ssuffɣen-ed 65
wuttunen, i d-yetmeslayen ɣef tudrin n leQbayel: Gemεa-n-Sarrij, Tagemmunt-õazzuz,
Tawrirt-At-Mengellet, At-Yanni.Nbeddel, akken, nenna-yas ur ten-id-nesuffuɣ
ara akken yella: tura yiwet n tektabt azal n 4 tektabin uran yemrabden. Wagi ad
d-yeffeɣ ssyea ar taggara usegg°as. Ad d-nernu wiyiḍ ɣef tmucuha,
ɣef tfellaḥt,ɣef ddin,ɣef tudert n taεrift.
Tura
aql-i xeddmeɣ d inelmaden-iw di Tizi,
wissen ahat ma ddukklent-ed tewtilin ahat ad d-nessihrew tazayert alamma d da ɣur-wen,
ɣer Bgayet.
Tadiwennit
sɣur
Muhend At-yiɣil
(Axxam n
yedles amaziɣ n Bgayet)
30/04/92
Numéro 97 Septembre 2018
Urar
s teqbaylit
Quelques noms de jeux kabyles
par
Σ. Mezdad
1.
Jeu avec des
figues fraîches : aɣerrabu
2.
Jeu de lutte à coups de pieds
nus :
tiqqar
3. Jeu avec un traineau : tabuskerkart
4.
Jeu d’enfants où l’un
dit « haţ » en touchant 1 autre, qui, à son tour doit toucher le 1er en
disant « baţ » : taḥaţaţt
5.
Jeu de balle : ccir
6. Jeu de cailloux
qui se joue comme
le jeu d'osselets : aleqqaf, alqafen
7.
Jeu de dames ou de dès
sur une dalle, avec des cailloux : tiddas
8.
Jeu de dames, de
dominos, d'échecs : imenɣan
9.
Jeu
de grosse toupie : azeṛbuḍ,
ilenni
10.
Jeu de hasard : aqwemmer
11. Jeu de petit
enfant
où il traîne un objet : tabuskerkart
12. Jeu de roulades et d'acrobaties : tiburejqella
13. Jeu de saute-mouton : ?
14. Jeu de tambour très
rapide à la fin
d'un
air de danse ou en fin de fête : taṛbabt
15.
Jeu d'enfants courant
avec une hélice : tabusefrarat
16.
Jeu d'enfants se
portant les uns les autres : timbibbiţ
17. Jeu d'enfants, où l'un des joueurs doit découvrir ceux qui sont
cachés (colin-maillard) : tuqqna-tuffra,
tizizwit taderɣalt,
18. Jeu d'instrument à vent (musique) : aẓemmer
19. Jeu du bâton de cerceau :
taseḍruţ
20. Jeu et cri
en travail collectif : amεin
21.
Jeu pour amuser les
petits enfants où on se pince le dessus des mains en chantant le bout rimé
suivant puis on chatouille : čibčib
weεli, čiwčiw yaziḍ
22. Jeu pour deviner 1 objet caché dans 1 main : baclek
23. Jeu qui consiste à courir l'un après l'autre : tamtabeεt
24. Jeu avec des boutons de vêtements.ou pièces de monnaie : lhizz
25.
Jeu avec 5 roseaux sur
les goigts : s xemsa n iɣunam ɣef iḍudan, tamexmust
26.
Jeu de la pelote de
fil : tamencart n yilni Jeu de
billes. Labil
27. Jeu de baton : sarkaza
28.
Jeu de la balançoire : tajeεlelluqt
29.
Jeu de voitures :
des boites de conserve vides en guise des 4 roues : tičernanin
30. Jeu de jonglage : tameqqint
n mejjir
31.
Jeu de l’assiette
renversée lancée sur une parterre lisse, on gagne si elle se troue au milieu avec un son (tac ! ): tiṭerraqin
32. Jeu des 4 roulements, un siège en bois, un planche comme guidons
actionnée avec les 2 pieds, des freins : taqerwat
33. Jeu de cibles où on fait tomber avec des
cailloux des pierres superposées : leɣrud, taɣalaṭ
34.
Jeu de cache cache : mihlal,
tuqemcha, tuqqna-tuffra
35.
Jeu de
poursuite où on court derrière un partenaire. Si tu le touches avec la
main, tu as gagné, et à lui de courir
derrière toi : tatabaεt
36. Jeu de saute-mouton : amayaf, Amayaf ! Amayaf ! win
ikhedhmen akra ad t-yaf. : tebbegriri = malaf = mayaf = assuman
37. Jeu de glissade : taḥnunciḍt
38. Jeu de bâton : à partir de 3 joueurs formant un cercle qui
échangent un bâton entre eux sans que qu’il touche terre : zawzana.
39.
Jeu de pétanque qui
se fait exclusivement avec des pierres :
le perdant ira chercher sur son dos le gagnant qui aura projeté la petite
pierre le plus loin : tihiduct
40. Jeu de « hockey » :
2 équipes munies de bâtons se disouent un bout de chêne-liège : tabahuts
41. Jeu dos à dos, bras entrelacés et basculements à tour de rôle : (timbibbiţ) ḤELLEMCEḌ
42. Jeu de la sarbacane :''timegḥal n yiɣses, ad
d-nekkes iɣses ad neggar ɣur-s abaεuq am uqerḍas
43. Jeu du lance-pierre avec une cible ( lɣerḍ) : ildi
44. Jeux avec de la bataille avec des bâtons : tablibult
45. Jeux de cible avec des boites de conserve sur lesquelles on tire
avec des pierres : taḥjurt
46. Jeu de taɣʷlalt
.
47.
Ebbi-acwari
48. Baţa
49. Taxxamt n cciṭan, iɣunam,
50.
Numéro 97 Septembre 2018
Romans et
ambiances dans la maison kabyle traditionnelle.pdf
La_Kabylie_Recherches_et_Observations_1833.pdf
Jules_Maistre_Moeurs_et_Coutumes_Kabyles_1905.pdf
Tighermin_yemmeccen_Sari_Med.pdf
MOULIERAS_Auguste_Une_tribu_Zenete_anti-musulmane_au_Maroc_Les_Zkara.pdf
LA_LANGUE_BERBERE_EN_AL_ANDALUS_Md_Tilmatine.pdf
Inédite, une pièce de théâtre de Idir Amer :
Idir_Amer_Ay_Afrux_iferelles.pdf
Inédite, Dom Juan de Molière, en langue kabyle :
DOM_JUAN_LE FESTIN_DE_PIERRE_MOLIERE_SI YEHYA_TASEGLULT-S-UDΓAΓ.PDF
Dictionnaire_Francais_Berbere_Antoine_JORDAN.PDF
Les_Cabiles_et_Boudgie_F.PHARAON_Philippe_libraire_Alger_1835.PDF
Habib-Allah_Mansouri_Inventaire_des_neologismes_amazighs.pdf
Ddem_tabalizt-ik_a_Mu_Kateb_Yacine, version bilingue
Ad lemmdeɣ tamaziɣt n Hamek : http://www.ayamun.com/adlis-usegmek.pdf
Belkacem Bensedira_Cours de langue kabyle_Adolphe Jourdan_1887
JM_DALLET_LE_VERBE_KABYLE_FDB_1953.pdf
AMAWAL_TUSNAKT_H.SADI_1990.pdf
CHANTS_BERBERES_DE _KABYLIE_Jean_AMROUCHE_CHARLOT_Ed.1947.pdf
OUARGLA_M.JARDON_J.DELHEURE_Tome1_FDB_1971.pdf
OUARGLA_M.JARDON_J.DELHEURE_Tome2_FDB_1971.PDF
Plus de livres dans notre rubrique Téléchargement :
http://www.ayamun.com/telechargement.htm
Numéro 97 Septembre 2018
L’ étude :
Excursion chez les Beni
Yenni (1886)
par Francis Drouet
http://djurdjura.over-blog.net/2018/06/at-yanni-beni-yenni-histoire-et-legendes.html
28 Juin 2018
Fin de la première partie
Fin de la deuxième partie
Fin de la troisième
partie
Fin de la quatrième
partie
Numéro 97 Septembre 2018
I kečč a dda Salem !
sɣur Ziri At-Mεemmer
"Ay
atmaten
A tiyessetmatin
Wellahi lεaḍim
Ar am wakken d tameγra bbexxam
D tameγra bbedrum
Walaγ iḍelli tameddit mi d-bbḍeγ
600 yelmeẓyen
Bubben sidi Ğeεfer
Iwakken ad t-refden
Iwakken ad yesburr tacḍaṭ
fell-asen
Ilmeẓyen-agi
Ur yelli win d asen-yeṭṭfen
aεekkaz
Ur yelli win iḥettmen fell-asen
Usan-d εlaxater
Ḥṣan belli
D ddin n lejdud-nsen ara ten-isellken
D ddin n lejdud-nsen ara ten-irefden
D win ara sen-iwellhen abrid n tegmat
Abrid n tafat
Abrid n tidet
Mačči d abrid n beṭṭu
Mačči d abrid n tkerkas
Akken i t-id-nnan watamaten d iyi-d-yezwaren
Lğameε-agi
Asmi fkiγ yelli dagi
Kecmeγ-d
Yella ccix Yidir
"Ad fell-as yeεfu Rebbi"
Aṭas deg-wen i t-yessnen
Yefka lfatiḥa
Greγ
akka tamawt
Walaγ a d-εeddin iberraniyen
Ad walin sidi Ğeεfer yeftek akkagi
Ay
atmaten
Mačči d lḥeqq fell-aneγ
D taddart i yebnan lğameε-ines
Mačči d afus aberrani
I d-iruḥen γer dagi
Iwakken ad aγ-yebnu lemqam-nneγ
D ddin n ccix Aḥeddad i nebγa a d-neḥyu
D ddin n Faḍma n Tsummar
D ddin n yemjuhad
Yellan aṭas ass-agi gar-aneγ
Atan yella même win yebbin tabrat i Σmiruc...
D ddin n yemjuhad i nebγa a d-neḥyu
Iwakken taddart-agi
Ad tuγal akken tella zik
54 -
62
Ur yelli ara ula d yiwen uḥerki
Di taddart Bbeγrib
Sidi Ğeεfer-agi
Waḥed 3 leqrun ayagi
Segmi d-yusa γer dagi
Yeğğa-d imeslayen
Ad nuγal ad n-nadi
A d-naf d acu d-yenna
Walakin cfiγ-d akka
Ccfaya n temẓi
D acu
d-yenna?
Yenna
"Axxam n Rebbi
Ur ilaq ara ad yili deg-s lxilaf
Yella umerkanti
Neγ yella umeγbun
Mi ara d-kecmen γer dagi
Ur ilaq ara
Wa ad yekk sennig wayeḍ
Ilaq ad ilin d atmaten
Ara yedduklen
Mačči yiwen ad yeḥqer
Neγ wayeḍ ad iεeggeḍ
Wayeḍ ad yessusem"
Yeğğa-d
lğameε
Yenna-yak
"Ilaq
ad yili d axxam
Akken llan yexxamen"
ACCUEIL INDEX GENERAL NUMEROS PARUS
LIBRAIRIE TELECHARGEMENT SITES FAVORIS
Adresse de messagerie électronique : ayamun@Hotmail.com
Adresse Web : http://www.ayamun.com/
tanemmirt, i kra iẓuren « ayamun, cyber-tasγunt n tsekla tamaziɣt » akked d wid i d-yefkan afus.
@Copyright ayamun 2000
Dernière révision : samedi 19 mai 2018