21 ème année
Tidlisin nniḍen :
http://www.ayamun.com/telechargement.htm Inasiwen (claviers) : 1_ Anasiw
azegrar : clavier complet, deg-s ţ,Ţ, v, o, p ; deg-s taggaɣt (ḋ, ġ, k̇, ṫ)2_ Anasiw_n_mass_Sliman_Amiri : clavier complet, deg-s ţ,Ţ, v, o,
p |
Prénoms algériens authentiques (mis à jour et augmenté)
2°) Chronique_tamkudt : « Ahya, mer ad teẓrem acu i urgaɣ »
sɣur Amar Mecheri
Zgiγ
sarameγ “Portugal” !
Sɣur
Djamel Saadi
Ǧamila
tuẓẓa ar uεeskri, tesers-as tajeǧǧigt γef
lekllac-ines...Win, isetḥa, zun ikukra, yeεweq !...
Ssaḥet
Ccuhada, tqezbel s lγaci, ma teγli-d tmellalt seg wis-sebεa, ur
teţṛuz ara; tikkelt-a d luluf i lulufen, ur teqqim tmurt n Leqbayel,
ur teqqim tmurt Icawiyen, usan-d ula si Wihran tikkelt-a, qelεen-d ɣef
tikkelt...
Asirem
meqqer !
Ǧamila
tenna-yas i Katiya : “lemmer mačči d tamurt n deεwessu, tali a
s-rnuγ ula d tasudent, a s-mleγ dacu i d “la révolution” ! “...
Katiya
tenna-yas : “ kemmini tezgiḍ
tasekkurt timellalin !”...
Ǧamila
tenna-yas : “ yeggay tanekra nekker-d, tikkelt-a “demandons
l’impossible”...
Adurr n
lεesker yenneḍ-as i Ssaḥet Ccuhada; fkan-asen-d lameṛ
usawen yegzem, nnan-asen ad qerεen, ad gen afrag i Wegni n Ccuhada, ad zemḍen
ɣef lγaci, yiwen mačči ad yeddu ulamma d 10 n lmitrat !...
Kapitan
Murad, d neţţa i d aqerruy n lεesker din, d neţţa ara
yeskelfen s taluft; tilifun yezga gar-as akk d la “la base” (tiqcelt) n
Bufarik...
– Allu,
kifah lḥala εend-kum?
– Ḥadarat,
lγaci rah izid, ssaḥa raḥa teṭṭerṭṭeg...
– Σeṣru-hum,
ma txelliw waḥed yeεggeb ! Wlid qaḥba ma iǧuz,
smeεt-li !...u stenna “mes ordres” !
– Ṣaḥa
ḥadarat !
Iṛakruci...
Murad yerfa
yenna-yas : “nik Ṛebbek u “les ordres” dyalek...
Dγa din
yewweḍ-it-id Σmaṛa, “afesyan”, yenna-yas : “ḥadarat
tagniţ ur tesefraḥ ara, lεesker yeţeḥṛes,
lγaci yenfel, tizniqin akk n “Alger” serrunt-d ar da, yernu atan tella
yiwet n terbaεt n tlawin, ţakken-t ijeǧǧigen i
lεesker, kkaten-t a ten-id-sreḍbent...”
Kapitan
Murad yenna-yas : “ zṛiγ anda t-ţeddu tikkelt-a...a d-teddu
neγ a d-teqres !” “ siwel-as i Ǧamal, innas, a d-yili, dumatu dagi
γur-i...γiwel !”
“Tikkelt-a a
d-teddu neγ a d-teqres” Murad iman-is iman-is kan “nik Ṛebb-kum !”
yenna-yas...
Ǧamila,
Wardiya, Katiya, Salma, Σli, Muḥ, Belεid, cennun “Tilelli
tikkelt-a a d-tili” :
“Deg
‘idurar-nneγ teffeγ-d teγṛi, am tal tikkelt tendeh i
tlelli, abrid-a ad ţ-id-nawi”...
Ǧamila
tserreḥ i taγect-is s wayen i s-tla : “lεesker yidneγ, d
aytmaten-nneγ !” “lεesker yidneγ, d aytmaten-nneγ
!”...tewwi-ţ akken d azrar, wiyaḍ ddan-d yid-s...agwni n Ccuhada
izehher...
“Ǧamal,
ass-a i d-ass-is, ayen akk i nemyenna d iseggasen-aya, tewweḍ-d
tegwniţ...tikkelt-a, ad ten-nezwir neγ ad aγ-zwiren...ma
zwaren-aγ texnez ! Tezṛi-ḍ dakken ur zmireγ ara ad
sxedmeγ tilifun, diγ neţţa, ad truḥeḍ binfih ar
Qsenṭina, ad tezṛeḍ Mesεud...ad truḥeḍ s
tuffra, yiwen mačči ad iẓẓer...i Mesεud, awal uffir,
kalimat ssir ‘yečča lmal yefṛeḥ
bab-is’...γur-neγ 3 wussan kan, m’ur nesaweḍ ara, a
nexnunes...aţan γur-k !”
Ǧamal
yenna-yas : “ nekk ad ruḥeγ ar Qsenṭin, meεna dagi atan,
wwḍen-d wuffiren, ad bbγen ger lγaci, ad tesṭreḍqen
dumatu...”
Murad
yenna-yas : “ruḥ kan, ssneγ leblan-nsen, wiggi yella Racid, ad ilti
yidsen, izmer-asen...ruḥ kan tura, ur nla ara aṭas n lweqt...”
Ǧamal
yeṭṭef afus n Murad, iger-as irebbi, msalamen s lḥanna...
Γas
yugar-it Murad di zziga (legrad), mmezgen-d am atmaten, myufan, yiwen
ţţexmam-nsen, akken ijebden tagersa, di tegwniţ-nni n
rrebrab...di Buzegza, Murad, nniqal yemmut, d Ǧamal i t-iselken si tyita n
lhebheb...akunfa-nsen, treḍqen-t lminat di lqaεa, ikamyunen grarben
wid yegrarben, rrṣaṣ seg tiγilt yebda-d tiyita, d
abruri...lεesker γellin am yizan, ṭumubil deg i yella Murad, iḥuza-ţ-id
lhebheb, iḍarren-is flan-ten ireccaqen...Ǧamal, seg lfusi,
belεebbuḍ, akken aldun yekkat-d, yesaweḍ ar ṭumubil,
yekkes-d Murad, yesuffeγ-it-id, yezuγeṛ-it ar lfusi, sdarin
din...Ǧamal γur-s lekllac, yuγal ula d neţţa yesasti
ayen yesasti....ssaεa d lbarud yekkat yesrakkat...lεesker yekkat,
irebraben seg tiγilt kkaten-d, almi d-jban-t kan likuptir, i yesusem
waldun, irebraben zzren di teẓgi...
Akka i tella
!...
Murad
yesawel-as i Σmaṛa, afesyan deg i ila laman, yenna-yas : “γeṛ-as
i Racid ad d-yas, tura akkuya !”
– Yerbeḥ,
ḥadarat !
Lyuṭna
Racid, yejba-d, iṭurec yuki.., d acawi, si Xnecla ! Ibuyeε-as,
yenna-yas : “ḥadarat, tesawleḍ-iyi-d !”
Murad
yenna-yas : “Racid, uffiren wwḍen-d, tezṛi-ḍ...
– Zṛiγ,
a ḥadarat !
“Racid tezṛi-d
ara tgeḍ, taluft tebda, l’operation “aqerruy n wezrem” tesenṭi !...ḥwaǧeγ
ay i d-tleqfeḍ wiggi akken ma llan, mulli, siwaḍ kecmen ger medden,
dayen terwi !”...
Agwni n
Ccuhada irekkem...rnan-t-d tlawin ar terbaεt n Ǧamila...tura tuqten
ijeǧǧigen...yal aεeskri s tjeǧǧigt-is !
Ger ddqiqa d
tayeḍ, tagwniţ ad tennefḍas...
“Tamurt-a
tewwi ayen m’ur tezmir, tura dayen, akkin neγ akka, hib d imdanen ay nga,
hib d lmal...tikkelt-a ad d-iban” Belεid izedγ-it uḥaruq “tfehmeḍ
!” yenna-yas “...d lmal neγ d imdanen, yewwi-d ad nefren !”
Σli,
yenna-yas : “Faḍma ad teεqel argaz-is !”...
Ifesyanen
ggan-d ssdeṛ, kapitan Murad, ad asen-ihedder, ad asen-yeiţales :
“tarṣaṣt ur teţeffeγ ara, akken yebγu yili lḥal...yenfel
lγaci, tixxer-as ad yenfel...ma yella-d useqjej, ur ţarra-t ara s
wawal, ṭṭfet iman-nwen...tarṣaṣt ur t-ţeffeγ
ara, ad t-id-iniγ ad as-d-alseγ... ma yemmut ulamma d amcic deg Ugwni
n Ccuhada, d kunwi i t-yenγan, d kunwi ay ssneγ, fell-awen ad
d-berneγ...ma teţḥeṛsem, aneft i lγaci ad
iεeddi...teslam-d ! sbeddeγ Σmaṛa d lmezwer, ma yella kra
erret γur-s ! Akka !”
– Yerbeḥ
a ḥadarat !
Ifesyanen
rzan imukan-nsen...
Murad yeṭṭef
Σmaṛa, yenna-yas : “ad ţekleγ fell-ak, kulec ad t-gerrzeḍ
akken i d-nenna, akka ! Mi iy d-sawleγ di tilifun, s yiwen wawal kan, a
k-iniγ “Σmaṛa Racid”, imiren dγa serḥet i lγaci
ad εeddin, ddu-t yid-sen, ḥuddet-ţen, akka !
– Akka a ḥadarat !
Snat n
swayeε d lγaci ar yeţbuεbbun irennu deg Ugwni n Ccuhada...
ţţiεad, yewwi-d γef saεtin (14h), tikli ad taγ
abrid n “la Présidence”...anect-a lγaci, yesefk ad ddun, mulli ala aṭerḍeq
ara t-terḍeq !
Murad yezṛa
! maca yebγa ad yeḥrez tirwiḥin, ur yebγa ara ad
γlin yimdanen...ilaq-as ad yeţkel alamma d ddqiqa taneggarut..skud ur
t-id-yewwiḍ ara wawal n Mesεud si Qsenṭina, awal n Yusef si
Wergla, ur yezmir ad yemwiwel kan
akka...
Seg Ugwni n
Ccuhada, awalen yerfed wegdud ţferfiren : “ad neddu ar Lmuradiya ad neẓẓu
Dimuqratiya”, “Eǧǧet-aγ abrid a nεeddi iwumi tugadem”,
nekkni d arraw n tlelli, s webrid n lehna, s webrid n talwit...fiḥel rrṣaṣ
fiḥel ! ...
Murad yerra
ad iẓer anda yesaweḍ Racid...
– Amek,
Racid?
– Di 15
yid-sen i 15 atnan urzen, atenan deg ukamyun, sbeddeγ-asen lεessa.
– Yelha,
igerrez ! Tura ḥwaǧeγ-k i wayen nniḍen, kečč d
terbaεt-ik. Laqen-iyi 200 n terras, i wakken a neserked liḥala dagi
di tlemmast n tmanaγt. Muḥend si “la Marine” iṛeggem-iyi 100 n
terras s lḥerǧ yelhan; kečč ilaq ay d-tesuffγeḍ
100 nniḍnin, wiggad deg yella laman, ad ḥerǧen s lekllacat,
lbaẓukka, timeẓẓyanin, ad llsen ijiliyen mgaldun
(pare-balles), laqen-iyi diγen 5 n lcarat. Tezmreḍ ay i tḍemneḍ
anect-a, neγ?
– Yella
wamek ! 100 iεeskriyen ibegsen, 5 n lcarat...ad yili wamek
– Akka
ssaεa?
– Akka
ssaεa !
Murad
ixemmes yid-s...
“Eyyaw eyyaw
ay atmaten afus deg ufus ad nemεiwen, eyyaw eyyaw ay atmaten afus deg ufus
a nemεiwen ! s lbarak ‘Imaziγen ! S lbarak ‘Imaziγen !”...
Ferruǧa
tserreḥ i teγratin, tiyaḍ ḍeffren-t...igenwan frawsen,
deg Ugwni teγli-d rrehba, aksum yeţciriw,...tagwniţ ad d-tarew
kra !
Kapitan Murad
sawlen-as-d di tilifun, taγect tenna-yas-d “d tayessawt d tanhert”...
D wa i d
awal yeţraju si ṣṣbeḥ-agi ! Tura ilaq-as ad yesfezwi
γef yiman-is, ad iγiwel, “a ten-nezwir neγ ad a-γ-zwiren !”
yenna-yas
Qṣenṭina,
Wergla, rrant-d s wawal. Tinduf, d Muḥend si “la Marine” i γ-d-yella
yisali !
Yesawel-as,
yenna-yas “Muḥ amek, fsan ijeǧǧigen?” win yenna-yas “ d tafsut
!”. Dγa yekker fell-as, d abrid...
10 ikamyunen
n lεesker, am lebreq mmγen γef Buzerriεa d Benεeknun,
3 n lcarat defṛen deffir...
Taswiεt
kan, yebda uṭerḍeq, tremmeg, d agejdur : aldun yesdduduy, lkur
yeţijiq, lekllac yesawal ar wis-sebεa...d berḍebbix !
Teffeɣ-d
taγect di “Haut-parleur” :
“M’ur
tebγim ara ad temtem, serset leslaḥ-nwen, lεesker yenneḍ-awen,
ur yelli wi tzemrem, tamurt d tirni, neṭṭfi-ţ, Bufarik, Qṣenṭina,
Wergla, Tinduf, Bessekra; ur neqqet ara iman-nwen di rrayeε. Win
yebγan ad yemneε, ad d-yeffeγ, ifassen-is γef
uqerruy-is”...
Tizeγwa
n DRS sfenxren-t ! Irgazen aten-aya ad d-ţefγen, ifassen yef uqerruy,
udmawen qqaṭren, ikecm-iten rrebrab...d tiyita ɣef ur bnin ara !
Murad
yenna-yas i Racid : “ilaq-aγ imeqqranen-nsen bin-fih, akken ma llan :
Tufiq, Ṭarṭag, Ḥassan, akken ma llan !..ad ţekleγ
fell-ak ad te-n-id-teṭṭfeḍ; ur ilaq ara ad nnesren !”
Racid
yenna-yas : “ kkes aγbel !”
Murad yerfed
tilifun, yesawel i Σmaṛa “ Allu Σmaṛa Racid !”, yeṛakruci.
Yendeh i
terbaεt n lεesker ad alin ar ikamyunen, ad ṭṭfen abrid
γer tzeqqa n tilivzyu d rradyu...
Lγaci
yellan deg Ugwni n Ccuhada, yemwawel, tura atan itedu qbala ar “la Presidence”
! am asif mara d-yennfel, ur yelli ara t-iqerεen !
Kapitan
Mesεud, Kapitan Yusef, Kapitan Muḥend, Kapitan Σebdeqa, rran-d
akk s wawal. Sawḍen akk ar yiswi !
Lkazirna n
Bufarik teţwaṭṭef. Qṣenṭina, Mesεud igerrez
lecγal-is, kra yellan d lkazirna tedda-d di llem-is. Akken diγ
Wergla, Tinduf...
Ǧninarat,
Lekwninirat, akk ifesyanen imeqranen di legrad, han ţwaṭṭfen,
urzen...ar d tban temsalt !
Kapitan
Murad yeṭṭef amikru, yesawel : “ ay atma, a yestma, ta d tiγri
n lεesker n Lzzayer, awen-d-nesawal, selt-aγ-d : tamurt tenquqel,
yewwi-d fellaγ ad as-nili lmenddad, ad ţ-neḥrez. Taluft
mačči n wass-a, tebda di 62, asmi i yas-iyeţwakkes wawal i GPRA,
lḥukkuma n tegwniţ, i γef d-yewwi ad tesali awanek n Zzayer;
ar-deqqal yernu-d u “coup d’Etat” di 65, dγa tennekmar taluft !
Mačči d kra i yeḍran di tmurt-nneγ seg ‘imiren ar
ass-a...almi d asmi i nḥulfa i tmurt-nneγ, dayen ara
γ-teţensar ger ‘ifassen-nneγ cwiṭ cwiṭ, neḍḥa-d
d iγriben di tmurt-nneγ ! Imi akal-agi mmuten fel-as yiergazen d
tlawin, ur nezmir ara ad nawi nnig wakka. Dγa nekkni d kra watmaten di
lεesker neẓra leεǧeb d iseggasen-aya, nesebleε azrem,
tuγal-aγ tyita ar daxel, neddfen wulawen-nneγ, sridimen ! Ad
nesusem, ad nefk mayna neγ ad nesmuzget i wulawen-nneγ, ad nekker
fell-aγ ! Ass-a yuγal-aγ-d wul mi neẓra agdud-nneγ
yekker-d γef tikkelt, afus deg ufus, ad d-yerr iseγ i tmurt-a, a
d-yerr iseγ i yiman-is ! Nekkni s terbaεt-nneγ, nga mgal “coup
d’Etat” (un contre-coup d’Etat), aql-aγ γer tama-nwen ! Wid yesnezfen
tamurt-nneγ, ass-a ţwaṭṭfen , imeqranen n DRS Tufiq, Ṭarṭag,
Ḥassan d wiyyiḍ, atna ger ifassen-nneγ; Gayed Ṣaleḥ
d wid-is nurez-iten; tarbaεt n Butefliqa, akken ma llan ţwaṭṭfen
! ad εeddin akken ma llan di ccreε ! Tura ayen yezwaren ad neg
tiγri i kra n win d tin zeddigen n at tsertit di tmurt-a, ad salin
aseqqamu s-ara nezger tallit-a, aseqqamu ara d-iheggin agraw i tmendawt
(assemblée constituante) ! Tamurt-nneγ d tigduda, ǧǧan-aγ-ţ-id
imezwura-nneγ, akka, di temlilit n Ṣṣumam. D tigduda tamaynut
iγef i nesawal, i nesaram, tigduda deg ar ilin izerfan n tugdut ger tlawin
d yirgazen, izerfan n wemdan, akken ma llan ! Akken i-d-iwelleh dγa Ṣṣumam,
lεesker n tigduda ur yelli ad yeg tasertit, iga i weḥraz n wakal n
tmurt. Daymi nekkni aqlaγ la d-nesawal, dumatu, i yisertiyen zeddigen ad ṭṭfen
ddula, nekkni ad nuγal ar tlisa n tmurt, a neg afrag n lemneε
γef tmurt-nneγ !
Afus deg
ufus ay atma a yestma, Ad tali tigduda tamaynut ! Ad tedder tmurt-nneγ di
talwit, di tlelli !”
Deg ugdud
ilul-d usirem. Argaz tameṭṭut dduklen, tennulfa-d ccbaḥa. D
izedganen i yezwaren ar zdat ! Tamurt-nneγ tekker fell-as, d tilemẓit
! Tura, ay atmaten a tiyestmatin, ɣer zdat !
...
Djamal Saadi 5 di Meγres 2019 (Lisboa)
Numéro 113 Mai 2021
Ahya, mer ad teẓrem acu i urgaɣ
Ccwi kan ur ddiɣ ara.
Amar Mecheri
Yiwen wass deg Tuber 2020.
Ahya, mer ad teẓrem
acu i urgaɣ mi qeggleɣ ciṭ n tnafa n tarist. Ukiɣ-d,
ţceṛcuṛeɣ d tidi: am akken ţusnedheɣ (neɣ
yella kra n win iui-ceyyɛen) am akken ad mmeslayeɣ af tmurt taqbaylit
ar udabu. Taggara, ufiɣ iman-iw din weḥd-i, zzin-iyi-d akk s tkamiṛin,
steqsayen-iyi-d s taɛṛabt... Ayhuhh ! Ccwi kan, tura ssneɣ ciṭ
n teqvaylit swayes i s-nerriɣ akka: "Ihi, ha-t-an alawen-qqaṛen
yeqvayliyen: « Nugi akk ayen akk i tgam, diɣ ma tkemmlem tikli-a, ur
neţeddu, ur neţṛuẓu... ». Imir, nann-iyi-d « Ur
ak-d-neţţak ara a kaṣkṛuṭ axaṭer tugiḍ
aɣ-d-rreḍ s taɛṛabt »,... Nniɣ i yiman-iw ladɣa:
"Beṛṛ tebbwiḍ-t, meqqaṛ d lɛɛr teǧǧiḍ-t.
Ccwi, taqbaylit tufiḍ-ţ"... Mi d-ndekwaleɣ, wallaɣ
anda lliɣ, dduqseɣ-d, kkreɣ-d. Uggadeɣ ma uɣaleɣ
ar yiḍes, ad yeḍṛu leɛǧev-nniḍen d akucmaṛdi.
Daymi yeqqaṛ
Lwennas, ad yifsus fell-as wakal : « Mṛeḥba s tikci n Ṛebbi…
Mṛeḥba s waḍu n tisselbi! »
Ziɣ ula deg targit, yewɛer
ad t-texxubteḍ!
Targit, d aya kan i yellan deg-s, maca nezmer ahat ad s-nbṛudi kra nyijufaṛ. Ayhuhh!
Dɣa. Surfet-iyi, ad d-skecmeɣ kan akka tadyant-a, yerna mačči d targit, ulamma aql-aɣ neţţidir nsell. Im'akken id-uɣalen seg Fransa yimigṛiyen d wiyaḍ, ssensen-ten deg nnotil-nni amerku n Ɛïn-Čefčef, yiwen yesteqsa-t uBulis:— Yakhkhi, ṛak Muslim, n'taya? Yerra-yas:— Aɛudu bi'llah! Meskin, a Bulis ur yefhim ara...
Rnu, sneṭḍeɣ-as
wagi d-uriɣ ukessar-a.
Ziɣ ula deg targit, yewɛer ad t-texxubteḍ! Ala win yeţţawin taɣenǧawt di lǧi-is (akken d-inna Ṭeyyev Iquvac) i aset- izemren i tigi. Ayhuhh, ziɣ daymi d-uriɣ yakan di tgejda, aya dɣa:
Beṛṛ, tenniḍ-t
Lɛeṛ tebbwiḍ-t
Tiddin ur teddiḍ ara.
Ccwi kan ur ddiɣ ara.
Ihi, akka. Mer awen-d-iniɣ,
acḥal d abrid i nquqleɣ s yir targitin (targiyin), ţakʷiɣ-d
s tuffɣa n leɛqel, axaṭer deg tmeddurt-agi nneɣ,
mačči d yiwet i yeḍran yid-neɣ ur ţ-nefṛiz,
tfehmeḍ-iyi-d amek). Neţţaggad ad iɛeddi fell-aɣ
uzaylal, imir yeţţenfufud-d deg tirga. Wissen, seg tṛumit, amek
ara d-nessuqel ar teqvaylit: "L'enfer est pavé de bonnes intentions"?
[Ǧahennama, tezmer ad tas ula sɣur nniya tabiḥant]. Ahat ?
Ihi, akken yenna
Lwenas Maɛṭub ɣef tmeddurt: "Mṛeḥba s wayen i
d-tefkiḍ... Mṛeḥba (ula) s waḍu n tisselbi!"
Akken yenna Jean-Paul Sartre : "Tasut-aya d tameṭṭut, imi d-turew. Yella win ara yesḍelmen yemma-s ? " [Ce siècle est une femme: il accouche. Condamneriez-vous votre mère ?]
Teḍra yid-i am win ur nesɛi imensi, yerna iseṛṛeḍ, neɣ win ur nesɛi tagmaţ, yerna iqeṛṛeḍ, neɣ ɛad win yesɛan yir qensis, yerna iceṛṛeḍ! Ayen ara-ɣ iṛuḥen, ur yeţneḥsab d ţrika. (Tafyirt-a taneggarut sɣur Leonardo Da Vinci).
Targit-iw d tamacahuţ,
ad telhu am tsaruţ.
Awer teffeɣ meεwaju,
ad nessiked ar wayen neţraju.
Ccwi kan ur ddiɣ ara,
d aḥenkis ar wigi-a.
Tamacahuţ n targit-iw,
ad tṛuḥ ddac-ddac, ad s-nini : ahu, tellem cahu, ternum ahu, akken ad telhu am
usaru. Akka i aɣ-d-qqaṛen zik. Nekni, s Isariǧen n At-Frawsen,
nessiɣzif awal, nrennu ciṭ sɣur-neɣ. Wissen ayɣer ?
Amar Mecheri
Yiwen wass deg Tuber 2020.
Numéro 113 Mai 2021
JOURNEE_D_ETUDE_DE_LINGUISTIQUE_BERBERE_LA_SORBONNE_1989.pdf
Akken qqaren medden sɣur
Mohia GEB, 1978
Berber Art_Jeanne_d'Ucel_Norman_University_Oklahoma_1942
Dictionnaire_de_proverbes_Remḍan_At_Menṣur_3eme_Edition.pdf
Ageldun-amecṭuḥ_St-Exupery_Tasaɣelt_sɣur
Habib-Llah-Mansouri
Aglam-deg-wungal-n-Amer-Mezdad-Ass-nni,
sɣur Ferhane Badiaa
RECUEIL_DE_PRENOMS_AMAZIGHS_Md_Akli_HADDADOU.pdf
ITIJ_BU_TCERKETT_Taher_Djaout_tasuqilt_Samir_Tighzert.pdf
La_Babel_du_Ponant_2eme_partie_Ali_Farid_Belkadi.pdf
Aglam_deg_wungal_n_Amer_Mezdad_Ass-nni_FERHANE_BADIAA.pdf
DESCRIPTION_ET_HISTOIRE_DU_MAROC_Leon_GODARD_1860.pdf
APERCU_SUR_TRENTE_TROIS_SIECLES_DE_L'HISTOIRE_DES_IMAZIGHEN.PDF
MUHYA_SI_PERTUF_traitement_de_texte.pdf
Revue
Izen Amaziɣ, 3 numéros :
Textes berbères de l'Aurès_ Parler des Ait Frah
Romans et ambiances dans la maison
kabyle traditionnelle.pdf
La_Kabylie_Recherches_et_Observations_1833.pdf
Jules_Maistre_Moeurs_et_Coutumes_Kabyles_1905.pdf
Tighermin_yemmeccen_Sari_Med.pdf
MOULIERAS_Auguste_Une_tribu_Zenete_anti-musulmane_au_Maroc_Les_Zkara.pdf
LA_LANGUE_BERBERE_EN_AL_ANDALUS_Md_Tilmatine.pdf
Inédite,
une pièce de théâtre de Idir Amer :
Idir_Amer_Ay_Afrux_iferelles.pdf
Inédite, Dom Juan de Molière, en langue kabyle :
DOM_JUAN_LE
FESTIN_DE_PIERRE_MOLIERE_SI YEHYA_TASEGLULT-S-UDΓAΓ.PDF
Dictionnaire_Francais_Berbere_Antoine_JORDAN.PDF
Les_Cabiles_et_Boudgie_F.PHARAON_Philippe_libraire_Alger_1835.PDF
Habib-Allah_Mansouri_Inventaire_des_neologismes_amazighs.pdf
Ddem_tabalizt-ik_a_Mu_Kateb_Yacine,
version bilingue
Ad lemmdeɣ tamaziɣt n Hamek : http://www.ayamun.com/adlis-usegmek.pdf
Belkacem
Bensedira_Cours de langue kabyle_Adolphe Jourdan_1887
JM_DALLET_LE_VERBE_KABYLE_FDB_1953.pdf
AMAWAL_TUSNAKT_H.SADI_1990.pdf
CHANTS_BERBERES_DE
_KABYLIE_Jean_AMROUCHE_CHARLOT_Ed.1947.pdf
OUARGLA_M.JARDON_J.DELHEURE_Tome1_FDB_1971.pdf
OUARGLA_M.JARDON_J.DELHEURE_Tome2_FDB_1971.PDF
Plus de livres dans notre rubrique Téléchargement :
http://www.ayamun.com/telechargement.htm
Numéro 113 Mai 2021
L’
évocation :
Par Samir Rekik
Cadre associatif Membre fondateur
et
ex-secrétaire Général de
L’association culturelle Tahar Djaout
de Tizi n’Berber (Béjaïa)
In El Watan 28 mai 2006
« Je crois que j’ai deux désirs en tant qu’écrivain, un désir de traduire
le monde avec une clarté et une transparence qui nous feraient croire que le
réel est juste là, derrière le texte qu’on pourrait presque le toucher et puis,
il y a aussi un désir de bouleverser le monde pour le reconstruire différemment
»
Mercredi 26 mai 1993, dix jours après la
tentative d’assassinat d’Omar Belhouchet, directeur d’El Watan, au moment où il
s’apprête à démarrer son véhicule, l’un des jeunes qui lui fit signe de baisser
la vitre de son
véhicule (un tôlier !?) s’approche de lui et
lui tire deux balles dans la tête ... Ces mains assassines viennent d’exécuter
un écrivain, un poète et un journaliste qu’est Tahar Djaout. Hospitalisé à
Baïnem pendant près d’une semaine, il décédera le 2 juin de la même année sans
émerger de son dernier sommeil.
Sa mort est ressentie comme un terrible coup dans
les rédactions de la presse nationale et dans les milieux intellectuels
algériens et étrangers qui avaient déjà été secoués durant le mois de mars par
les attentats contre Djillali Liabès, Hafid Senhadri et Laâdi Flici. Cet acte
fit aussi naître une immense inquiétude parce que l’on comprit cette fois-ci
que c’est tout le monde de la culture qui était en point de mire des
intégristes islamistes. D’autres noms ont suivi sur cette liste de désolation :
l’universitaire M’hamed Boukobza, le poète Youcef Sebti, en juin.
Le dramaturge Abdelkader Alloula, le chanteur de
raï Cheb Hasni, en 1994, puis le chanteur kabyle Matoub Lounès... Leurs voix
s’éteignent avant même que les nouvelles générations se soient appropriées leur
pensée. Romancier, poète et journaliste, né en janvier 1954 à Azeffoun (Tizi
Ouzou). Détenteur d’une licence en mathématiques de l’université d’Alger et
d’un DEA en sciences de l’information et de la communication de l’université de
Paris II. Armé de tous ces bagages, il s’est tourné vers le journalisme. Il a
collaboré dans plusieurs revues littéraires telles que Sud, La Sape, Europe,
Action poétique, Le fou parle...
En 1976, il rejoint la presse écrite et exercera
dans deux hebdomadaires Algérie Actualité et l’Actualité de l’émigration, sous
la signature de Tayeb S. - d’avant l’ouverture démocratique. Puis fonde, en
janvier 1993, avec ses amis Abdelkrim Djaâd et Arezki Metref, mais auquel
collaborait le regretté Saïd Mekbel, Ruptures - un hebdomadaire indépendant de
haute tenue - et devient son directeur jusqu’à sa mort ... Ecrivain reconnu et
journaliste respecté. Il incarnait pour beaucoup la figure de l’intellectuel
sérieux et honnête.
Auteur de plusieurs romans, les seuls honneurs
qu’il acceptait étaient ceux qui récompensaient son talent d’écrivain. Ses
seules revendications étaient la liberté d’expression et de création : « Le
silence, c’est la mort / Et toi, si tu parles, tu meurs / Si tu te tais, tu
meurs / Alors, parle et meurs. »
Œuvres de Djaout
Tahar Djaout publie son premier recueil de
poèmes Solstice Barbelé au Canada. En 1978, un second recueil de poèmes
vient d’être édité à compte d’auteur : L’arche à vau l’eau ; ces poèmes
étaient écrits entre 1971 et 1973. En 1981, il publie, chez les éditions Sned,
le roman L’Exproprié, une œuvre en prose... D’ailleurs, l’auteur,
lui-même, l’apprécie comme étant une somme de réflexions gravées comme des
cicatrices... Ensuite, suit Les Rets de l’oiseleur, édité à Alger ;
c’est un recueil de nouvelles dont les textes furent écrits en 1973 et 1977.
Dans ces nouvelles, le narrateur nous livre une
pensée qui perce : « Son esprit malade » torturé par « la plage
chauffée » comme une forge d’où giclait le désir et sur laquelle le souffle
de la volupté. Par ailleurs, un prix lui a été décerné par la fondation Del
Duca pour son roman Les chercheurs d’os et l’autre roman des éditions du Seuil
: Les Vigiles a reçu le prix méditerranée.
D’autres œuvres sont éditées par des éditions
étrangère et locale, telles que : L’Invention du désert, une histoire
des Almoravides qu’il raconte sans tomber dans l’hagiographie, il cite : «
...Surtout à travers les hommes qui la détruisent : en premier lieu Ibn
Toumert, ce théologien au destin mirifique... », une édition restreinte
nous lègue Insulaire & Cie, et l’Oiseau minéral... La place
de la femme dans ces œuvres Parmi les thèmes qui ont préoccupé l’écrivain Tahar
Djaout est celui de la condition féminine.
Ce thème revient de la manière récurrente aussi
bien dans ses articles de presse que dans ses œuvres de fiction. Dans son
roman, Les Vigiles, l’auteur met en scène, à travers les attitudes des
personnages Menouar Ziada et Mahfoud Lemdjad envers la femme. Deux visions
diamétralement opposées : asservissement de la femme de Menouar Ziada, ancien
combattant, émancipation de Samia, amie du jeune professeur de physique,
Mahfoud Lemdjad ... Là dans une Algérie où, parfois, la femme n’a le droit à
rien, sauf à une seule chose :
elle
peut se taire. Elle doit se taire et ce n’est même pas un droit, mais une
obligation.
A chaque fois que cette dernière revendique ses
droits, certains pensent qu’elle appelle à la débauche, ou de vouloir imiter
les occidentales. Une femme dans une société qui étouffe ses aspirations et la
décourage. Devenue un instrument dont on ne parle même pas ; elle est loin
d’être l’égale de l’homme. Ce dernier la consomme comme un fruit par le mariage
et surtout par la maternité ... : « De toute manière, maintenant, sa
présence ne suscite pas en lui plus d’émotion que la présence d’un tabouret ou
d’une valise. Il est convaincu que si, un jour, elle disparaissait, il ne s’en
apercevait qu’après coup, lorsque viendrait l’heure de manger et que le repas
n’aurait pas été servi », écrit l’auteur des Vigiles.
Ce passage exhale de forts relents de misogyne
tout en mettant en relief le statut de ménagère qui doit s’acquitter
quotidiennement des travaux domestiques. Un autre passage qui met en relief le
courage de la femme : « Une voix de femme se déverse en invectives. Cela
répand un grand soulagement parmi les gens qui attendent. C’est comme un abcès
qui crève. Des langues se délient, des complicités se nouent ... on redevient
une file suante et piétinante qu’on était, des êtres humains doués de parole,
d’égards de jugement, d’un sens aigu des valeurs.
La femme qui vient de retrouver la parole et
l’indignation leur a fait don de tout cela. Elle a détruit la toute puissance
de la cabine fortifiée, imprenable, indifférente à la chaleur ... », résonne
aussi comme un plaidoyer en faveur de la femme... Les Américains parlent de
Tahar Djaout Depuis octobre 2001, la vie et l’œuvre de Tahar Djaout ont fait
l’objet de plusieurs écrits, de rencontres et de débats aux Etats-Unis. Son
dernier roman Le Dernier été de la raison a été traduit à l’anglais par
Marjolijn De Jagger.
Le livre vient d’être classé parmi les
vingt-cinq meilleurs livres à New York, rétorque la traductrice. Marjolijn De
Jagger est traductrice américaine. Irlandaise d’origine et a grandi aux
Pays-Bas. Au cours de son parcours professionnel, elle découvre la littérature
francophone algérienne. Elle se lie d’amitié avec Assia Djebar pour découvrir
grâce à cette dernière le génie et la sensibilité de Tahar Djaout. Pour rappel,
le travail principal de Tahar Djaout dans son dernier texte posthume : Le
dernier été de la raison, qui devient The last summer or season , une fable
politique et poétique où éclatent son talent littéraire et sa grandeur d’âme,
réside dans un personnage nommé Boualem.
Les frères vigilants ont pris le pouvoir et y
verrouillent le bled par la charia : interdit d’étudier la science, de rester
imberbe, d’aller à la plage, d’écouter de la musique ..., Boualem Yekker, un
petit libraire, résiste à l’oppression, avec une douce détermination que rien
ne fléchit. Les livres sont ses armes : « On n’a pas encore chassé de ce
pays la douce tristesse léguée par chaque jour qui nous abandonne. Mais le
cours des temps s’est comme affolé, et il est difficile de jurer du visage du
lendemain. Le printemps reviendra-t-il ? »
A la longue, Boualem est devenu l’ennemi de cet
Etat, non pas parce qu’il écrivait mais les livres sont devenus sa seule
fenêtre sur le monde. Sa femme et ses deux enfants l’ont abandonné pour aller
rejoindre le troupeau. Dans la plupart des universités américaines telles que
l’université de North Florida, celle d’Iowa City, la Colorado university
(Denver) et Cleveland. Tahar Djaout fait des « entrées spectaculaires »
Oulkhou, cette Kabylie maritime, se souvient encore de ses obsèques qu’Arezki
Metref décrit ainsi :
« Quelques tombes. Celle de Tahar Djaout est
tournée vers le large. Je ne l’ai pas vue construite. Je me souvenais seulement
qu’il y avait tant de mer au bout du regard que l’éternité ne pouvait qu’y être
inépuisable. » On ne verra plus le sourire timide de l’homme, mais sa voix
poétique retentira à jamais dans son écriture enlevée. « Ami, lorsqu’il
pleut / la terre sent l’humus, l’herbe. C’est toi qui sous le sol, répand ton
essence, sur la Kabylie, les mers. C’est toi, mon Ami à moi, bercé par les
vents. Ton corps pur, nid douillet pour l’enfance. »
Samir Rekik
Cadre associatif.
Membre fondateur et
ex-secrétaire Général de
L’association culturelle Tahar Djaout
de Tizi n’Berber (Béjaïa)
Le Matin 26 mai 2004
« L'intégrisme avoué » et « l'intégrisme sans barbe »
Etbicira, organe du FIS clandestin, dirigé alors par Mohamed Dnidni, qui va sans
doute bénéficier bientôt de la réconciliation nationale, du mois de juin 1993
revendiquait l'assassinat de Tahar Djaout pour « son communisme et sa haine
viscérale de l'islam ». C'est ainsi qu'a été justifié l'assassinat du
journaliste-écrivain par les islamistes. Etait-il contre l'islam ? Bien sûr que
non. Mais contre l'islamisme.
Ce 26 mai 1993, dix jours après la tentative
d'assassinat d'Omar Belhouchet, il faisait un temps magnifique sur Alger. Le
journaliste-écrivain, directeur de l'hebdomadaire Ruptures, fondé avec ses amis
Abdelkrim Djaâd et Arezki Metref, mais auquel collaborait le regretté Saïd
Mekbel, habitait un modeste appartement à Baïnem. Ce jour-là, dans le parking
situé au bas de l'immeuble, Tahar n'a pas fait attention à trois jeunes qui
guettaient sa sortie. Au moment où il s'apprête à démarrer son véhicule, l'un
des jeunes s'approche et, par la vitre baissée, lui tire deux balles dans la
tête. Leur forfait accompli, les tueurs prennent la fuite. Tahar Djaout n'est
pas mort sur le coup. Après une semaine de soins intensifs, il décède le 2
juin. Sa mort est ressentie comme un terrible coup dans les rédactions de la
presse nationale.
Les éditoriaux pamphlétaires de Tahar Djaout
étaient connus du public. Il ne faisait pas mystère de ses convictions. Dans un
article publié par Algérie Actualités, l'hebdomadaire dans lequel il
travaillait avant de créer Ruptures, Djaout paraphrasant le poète palestinien
Samih El Kacem écrivait : « Si tu parles, tu meurs, si tu te tais, tu meurs, alors
écris et meurs » ; phrase prémonitoire qui en disait long sur son engagement.
Contrairement à ce qu'en pensait Tahar Ouettar, dont personnellement je n'ai
jamais compris l'animosité qu'il vouait à Djaout, ce dernier était un parfait
bilingue : il maîtrisait la langue d'Abou Nouas et d'El Moutanabi aussi bien
que ceux qui se réclament de l'islamo-nationalisme. Dans le numéro 1 de
Ruptures, à propos de la montée en puissance de l'islamisme qu'il qualifiait
d'« avènement du fascisme théocratique », il écrivait : « Comme le rappelait
dernièrement le président de l'Allemagne réunifiée à propos des néonazis, si le
fascisme avait triomphé en Allemagne dans les années 30, ce n'est pas parce
qu'il y avait beaucoup de fascistes, c'était parce qu'il n'y avait pas assez de
démocrates. » Des propos d'actualité quand on sait que l'on cherche par tous
les moyens à réduire le poids des démocrates dans l'Algérie d'aujourd'hui. Il
s'inquiétait autant de cet « intégrisme avoué » que de cet « intégrisme sans
barbe » nourri par ce nationalisme étroit, réducteur parce que réactionnaire,
et que d'aucuns au sein ou en dehors du pouvoir veulent voir perdurer, que
Tahar Djaout dénonce avec le talent qu'on lui connaît dans son troisième et
dernier roman, Les Vigiles.
Tahar Djaout a été enterré à Oulkhou, près
d'Azzefoun, qu'Arezki Metref décrit ainsi : « Quelques tombes. Celle de Tahar
Djaout est tournée vers le large. Je ne l'ai pas vue construite. Je me
souvenais seulement qu'il y avait tant de mer au bout du regard que l'éternité
ne pouvait qu'y être inépuisable. » (1). En effet, de ce cimetière où il
repose, le bleu de la Méditerranée paraît faire écho à l'homme et à son oeuvre.
Hassane Zerrouky
(1) Arezki Metref. Algérie : la vérité mais pas toute la vérité.
Editions Domens. Paris 2002
La famille de Djaout a-t-elle avancé ?
Onze ans. Que c’est déjà loin même si tout au long le souvenir, douloureux,
est demeuré vivace ! Onze printemps ont défilé telle une image furtive depuis
la disparition tragique du poète, écrivain et journaliste Tahar Djaout.
Qu’est-il advenu du rêve du poète, de La famille qui avance du
journaliste en 2004 ?
Sofiane Aït Iflis - Alger (Le Soir) - La bêtise a tué l’homme. Le 26 mai
1993.
L’enfant d’Oulkhou, dans cette Kabylie maritime,
ne contemplait plus, depuis, le bleu abyssal de la mer dans son infinie
étendue. Il est parti digne dans son insoumission du pouvoir castrateur, digne
dans son refus des muselières. Il est parti assumant son rêve jusqu’au bout...
au péril de sa vie.
Un rêve auquel, aujourd’hui, est administrée
graduellement mais sans relâche l’absurde “thérapie” de la normalisation. Comme
si l’Algérie, onze ans après l’assassinat de Djaout, devait guérir de son rêve
démocratique.
Qu’il ne soit encore là le journaliste à la
plume rebelle pour dire ce qu’il pense de “l’exemplarité” à laquelle le pouvoir
convie la presse, pour dire ce qu'il pense de la perversion qui veut qu’éthique
professionnelle soit éloge des forts du moment, suzerains et rois ! Qu’il ne
soit encore là le journaliste lucide pour dénoncer les reconversions
opportunistes à “l’art” de tout applaudir qui émane du pouvoir, y compris le
barbarisme juridique — la grâce amnistiante — qui octroie au bourreau, chasseur
de lumière et d’étoiles, le statut de citoyen fréquentable ! Heureux,
peut-être, le journaliste, démocrate convaincu, qui, le 22 mai 1993, soit la
veille de son assassinat à Baïnem, dans la banlieue-ouest algéroise, publiait
dans l’hebdomadaire Ruptures son fameux éditorial La famille qui avance et
la famille qui recule, de ne pas voir, plus d’une décennie plus tard, sa
“famille” peiner à avancer.
Heureux aussi, peut-être, l’ensemble des martyrs
de la profession, de la démocratie qui n’ont pas vu leurs sacrifices partis à
vau-l’eau, pervertis par un pouvoir qui jure le rétrécissement des libertés,
celle de la presse, en premier lieu.
Il aurait insupporté à Djaout et la centaine
d’autres confrères assassinés d’entendre dans cette Algérie de 2004 des laïus
officiels et solennels assimiler des journalistes à des terroristes et
gratifier les “chasseurs de lumières”, les ennemis de toutes les libertés, de
protection à la fois matérielle et politique comme de ne pas leur rappeler leur
passé de bourreaux pour ne pas effleurer leur sensibilité.
Il leur aurait également insupporté de voir des
journalistes contraints à la procession devant les commissariats de police
parce qu’ils osent dire. Il leur aurait certainement insupporté de voir
l’Algérien forcé à subir le singleton de tube cathodique.
Djaout et l’ensemble des confrères assassinés
sont-ils morts pour que le métier qu’ils ont pratiqué devienne un métier sous
haute surveillance policière et politique ? Le pouvoir, celui d’aujourd’hui
encore, a, en 2001, amendé le code pénal dans son chapitre relatif à la
diffamation, renforçant la coercition à l’encontre des plumes jugées par trop
rebelles.
En 2004, alors que la tendance universelle est à
la dépénalisation du “délit d’écriture”, les portes des geôles peuvent se
refermer sur des journalistes algériens. Ecrire dans la liberté qu’exige le
métier relève de la gageure. Faut-il, pour autant, y renoncer par se
métamorphoser en thuriféraire à distraire le roi ?
Djaout a situé la voie, défini l’attitude à
adopter. “Si tu te tais tu meurs, si tu dis tu meurs, alors dis et meurs”.
Dire et écrire est le meilleur hommage qu’on puisse rendre à Djaout. Dire et
écrire toujours même si, le pouvoir, par la bouche du ministre de la
Communication déclare codifier, un jour prochain, l’éthique journalistique.
Nouvel arsenal coercitif. La corporation
trahissait-elle Djaout en accompagnant le pouvoir dans sa perspective
liberticide ? S’il advient, c’est le métier qui en pâtira et ça sera
irrévérencieux de la part de la corporation de se réclamer, après, de
l’héritage de Djaout.
S. A. I.
Numéro 113 Mai 2021
Sɣur Remḍan Lasheb
Aẓar
n Imaziɣen d yiwen seg yisental i ɣef yuzzel wawal aṭas
iseggassen-agi yineggura. Askasi mazal-it yella ar ass-a, ahat imi yerza
tamagit, amezruy d yidles n Imaziɣen. Wagi ittnernay, ilmend n tegrutin (découvertes) tirkiyulujitin d yinadiyen
deg tussniwin n uzermezruy, tantrupulijit
(anthropologie), tapaliyutulujit (paléonthologie), tasnilest…S wakka kra n tiẓeriyin(théories)
ibedden yakan, uɣalent ɣlint ilmend n yigemmaḍ imaynuten i
d-yewwin amaynut.
Send
ad d-ilint tegrutin timaynutin ibeddlen tamuɣli ɣef uẓar n
imaziɣen, tuɣ lḥal kra n
yimnadiyen cudden aẓar n Imaziɣen ɣer Utaram (Occident), neɣ
ɣer Usammer. Aṭas n imazrayen i inudan ɣef uẓar
imaziɣen maca yal yiwet si tizrawin-nni deg-s ccek, asteqsi yeqqim yerna-d
ɣur-s wayeḍ s wazal-is: i limer imaziɣen ulac seg wansi d-usan? (G.
Camps, 2007)
Deg umagrad-a, ad neɛreḍ
ad d-nawi awal ɣef tezrart n umdan seg d-frurin imaziɣen ilmend n
tigrutin tirkiyulijitin tineggura d kra n yinadiyen deg uḥric n
uzermezruy, n tapaliyutrupulijit d
tesnilest. Uqbel aya, yewwi-d ad d-nessefhem d acu iwumi ssawalen
azermezruy ? Akked d acu iwumi ssawalen amezruy ?
Azermezruy/Amezruy
Nennum nessawal amezruy i wayen
akk ifnan, igga wemdan. Maca imussnawen d yimnadiyen ɣer-sen
tabadut nniḍen. Ɣer-sen, tella tallit n uzermezruy, tella tallit n
umezruy. Ma neṭṭef 100% d’akud n talsa, 99% d akud
n uzermezruy ( azal n 3 imelyunen iseggassen), ma d amezruy ala 1% i t-id isaḥen ( azal n 6000 ar 5000 n yiseggasen).
Azermezruy d tussna yerzan
izri n talsa i ibdan seg tallit deg d-banen wallalen imenza d-isnulfa umdan
alammi d tallit deg d-nulfant tira. Iswi-ines d asbeddi n talliyin yedder umdan
d tɣermiwin i d-isbedd, d-yeggran di later (N. Saoudi, 1983).
Imnadiyen imezwura bḍan
azermezruy ɣef tlata n talliyin : Tapaliyulitikt (tallit n udɣaɣ
aqbur), taniyulitikt (tallit n udɣaɣ amaynut) akked tallit n
lefjermezruy (protohistoire).
Tallit tapaliyulitikt tebda seg tallit n wallalen imenza
igga umdan d-yegran d axrib, azal n tlata imelyunen n yiseggasen alammi d
tallit n tniyulitikt anda ara ad naf amdan ixeddem tafellahṭ akked ittrebbi lmal. Di tallit
tapaliyulitikt, amdan ittawi-d tagella-s seg ssyada d wayen ara d-ilqeḍ,
ma di tniyulitikt amdan ittawi-d tagella-as seg tfellahṭ d ttrebga n
lmal. Abeddel-agi di tudert n umdan ad t-yeǧǧ ad iṭneṣṣel
meḥsub ad isbedd axxam-is, ad idder deg yiwen umkan akked ad iseqdec
talext. Azal n 9000 n yiseggasen i tikkelt tamezwarut di tudert-is, afellaḥ-agi
ad isseqdec talaxt i usnulfu n wallalen ara iḥwiǧ di tudert-is.
Lefjermezruy
d tallit yellan gar tallit n tniyulitikt d tallit n umezruy. Tallit-a
tettwassen s uflali n tmussni n nnḥas d wuzzal d usbeddi neɣ lebni n
yiẓekwan imeqqranen s wudɣaɣ am yiẓekwan d-ǧǧan
imaziɣen am Medɣasen deg usammer n tmurt, aẓekka amuriṭani
di Tipasa neɣ win n Siga illan deg utaram n tmurt.
Ma d tallit n umezruy iswi-s d
tira n wayen igga umdan s tsellaḍt n warraten ( archives écrits). Tallit n
umezruy ad tebdu seg tlalit n tira. Tigi ur ttwassnent ara deg yiwen wakud sɣur
akk iɣerfan.
Ain Boucherit (Algérie),
dduḥ wis sin n talsa
Aleḥsab n
upaliyutulug Y. Coppens, ayen yewwin imnadiyen ad
nadin ɣef iẓuran n talsa deg tama n Tefriqt d awelleh n Darwin
akked d Teilhard de Chardin i innecden
si tama-s imnadiyen ad nadin di tama n
Tefriqt
(H. Coppens 1996). Amdan amezwaru ‘‘Toumai’’ neɣ asirem n tudert s
tmeslayt n Guṛan
(L. Garnier, 2006), iflali-d i tikkelt tamezwarut di tmurt n Tchad,
azal n 7 imelyunen iseggasen. Tagrut-a, anda d-ufan aqerru (iɣes) n umdan aqbur akk n talsa,
tella-d s lmendad n Ahourta d taggayt n upaliyuntulug M. Brunet di tneẓruft
n Djouab deg ugafa n Tchad ass n 19 di yulyu 2001. Amdan-a iteddun ɣef sin
yiḍarren (Bipédie) ufant-id ɣer
utaram, azal n 2500 ikilumitren seg talata n Rift di Ethiopie, anda d-ufan Lucy
(3 imelyunen n yiseggasen). S wakka, tiẓri-nni n Y. Coppens « East side story » i d-iqqaren Lucy
d amdan amezwaru n talsa akked tama uzaɣar (la savane) d asafar illan deffir uflali n tiddin n umdan ɣef sin n yiḍarren
ur tseḥḥa ara ass-a. Mbeɛd mi tedder azal n ɛecrin n
yiseggasen tuɣal di rrif mi d-ufan amdan n Toumai i mazal ittidir di tiẓgi
(L. Garnier, 2006). Tiddin n umdan ɣef
sin n yiḍarren (La
bipédie) d tallit illan d lsas n uflali n umdan, d ayen ara t-yeǧǧen
ad isbedd uqerru-s, ad imɣur wallaɣ-is, ad isseqdec ifassen-is (homohabilis) i usnulfu n wallalen, ad
isbedd lqed-is (homo-erectus), ad ilḥu,
ad yinig, ad yaweḍ akk tamiwin n Tefriqt
Allalen imezwura d-issnulfa umdan ufan-ten-id di Guna,
deg tmurt n Ethiopie, azal n 2,6 imelyunen n yiseggasen. Allalen-a imenza n
talsa cuban takurin, ttwaxedmen s yidɣaɣen imubrinen iwumi kksen
iceffiren. Ttwassnen s tɣerma taldubayit imi ufan-ten-id i tikkelt
tamezwarut deg tama iwumi ssawalen Ouldovai deg tmurt n Tanzanie.
Allalen-agi n udɣaɣ ufan-ten-id daɣen
melmi kan di Tefriqt-Ugafa, di tmurt n Lzzayer, di , Ɛin-Bucriṭ deg
Setif. Taggayt iseddu uzermezray, apaliyutulug M.Sahnouni issdukklen aṭas
n tmura, d waṭas n yimusnawen n taɣult skeflen-d azal n 250 n
wallalen ittwassnen s tɣerma taldubayit akked kra n yiɣessan n yiɣersiwen
am tsita d yigmar n zik. Iɣsan-agi yewwin limara n ucellaḥ s lmus n
yimiren d ttbut belli amdan n Homo-Faber itett aksum. Alehṣab n yimussnawen,
azmez n wallalen-a iwweḍ azal n 2.4 imelyunen n yiseggasen (M. Sahnouni, 2018).
Akken ad fken azmez i
wadeg-agi axrib, imnadiyen sqedcen aṭas
n terrayin am la stratigraphie,
le paléomagnétisme, la résonance paramagnétique électronique (RPE) et la bio
chronologie. Akka, tagrut-agi n Ɛin-Bucrit ad tbeddel kra n lecɣel
deg uẓar n talsa. D ayen, dduḥ amezwaru n talsa mačči kan deg usammer n Tefriqt i yella, yella ula
anda nniḍen, ufant-id daɣen di Tefriqt-Ugafa. S wakka, tama n later
n Ɛin-Bucriṭ iwumi fkan azmez n 2 ,4 imelyunen n yiseggasen ad
d-yezgi d dduḥ wis sin n talsa, deffir n win n Gona di Ethiopie (2,6
imelyunen n yiseggasen).
Aseqdec n terrayin titrarin n
uzmez deg yiseggasen-agi yineggura ad beddlent aṭas deg uzmez n kra n yimekwan n later ittwassnen
am win n Tirnifin[1]
(Tizi-Ɣnif), anda d-ufan yiwen n ugames n umdan amezwaru n Tefriqt-Ugafa.
Akka, ssulin azmez n tegrut-a seg 700000 n yiseggassen alammi d amelyun n
yiseggasen. Amdan-a iwumi ibedd lqedd (Homo-Erectus) ad d-isnulfu allalen imaynuten wid iwumi ssawalen idɣaɣen
mm sin wudmawen (bifaces). Ad t-id
naf diɣen ad isseqdec times azal n
700000 n yiseggasen send T.S.Sisa. Amdan igemmu wallaɣ-is,
taɣessa-s d tfekka-s ttbeddilent alammi yewweḍ d amdan atrar (Homo sapiens). Akka, amdan
n Ternifn ad yeǧǧ amkan-is i umdan nniḍen, win n Jbel Irhoud
(Adrar n Irhud) bab n tɣerma tamustiryit[2]. D
yiwen n umdan isεan
tafekka n umdan atrar n zik (Homo sapiens Sapiens).
Amdan n Jbel Irhoud (Adrar n Irhud) : amdan atrar
amezwaru n talsa
Yiwet seg tigrutin timaynutin
di Tefriqt-Ugafa ɣef yuzzel aṭas wawal iseggasen-agi ineggura d tagrut n Jbel Irhoud (Adrar
Irhud) anda d-ufan kra seg yiɣessan
n umdan atrar amezwaru deg talsa. Amdan-a atrar i d-tufa taggayt n Ben-Nacer et
J. Hublin deg udrar n Irhud, tama n Marakech di tmurt n Lmaruk ɣer-s azal
n 300000 n yiseggasen (A.Ben-Nacer, Hublin J.J, 2017).
Taselladṭ n yiɣessan n yimdanen d-skeflen malen-d belli amdan-agi
xas akken icuba imdanen n zik, maca isɛa tulmisin (caracteristiques) n yimdanen itraren am deg wudem, tuɣmas d
talɣa n uqerru. Tagrut-a n umdan atrar n zik (homo-sapiens archaïque) n Tefriqt-Ugafa tcewwel nezzeh tiẓri
yeddan yakan, tin d-iqqaren belli amdan atrar amezwaru hatan deg usammer n
Tefriqt, deg Ethiopie anda d-flalin yemdanen yimezwura n talsa. Tagrut n umdan
atrar amezwaru di temnaḍt n Adrar Irhud, d ayen ara iǧǧen
imussnawen ad xemmen belli imdanen atraren i d-iḍefren am win n
Dar-Sultan flalin-d seg yiwet n talɣa n umdan atrar n zik. Amdan
atrar n Dar-Soltan ufant-id di Lmaṛuk, di Rabat, di tama ur nebɛid
ara ɣef Adrar Irhud. Amdan-a d ameskar n tɣerma tatiryit i
d-ibanen send n 40000 iseggasen send T.S.Sisa di
Bir El-Ater, tama n Tebessa. Taɣerma-a
tettwassen s wallalen iwumi ggan aḍar (outils à pédoncules) akken ad yishil ad
asen-erren ifassen. Tatiknikit-agi n wallalen iwumi igga aḍar
akken ad as-yuɣal ufus, ulac-itt ɣer yemdanen i
t-icuban, d-ibanen amedya di tmura n Europe (G. Camps, 2007). D yiwet n tegrut isεan
azal ameqqran di tudert n umdan imi i tikkelt tamezwarut, amdan akken ad iṣeyyed ur iḥwaǧ
ara ad iqerreb aɣersiw. Yezmer ad iṣeyyed si lebεεid. Taɣerma
tatiryit tuɣ akk akal n Tmazɣa. Tin ɣer-s, imnadiyen ufan-d assaɣen
gar umdan ateryan d umdan ara t-id-iḍefren, win n Mechta Lɛerbi
(amecṭuyid).
Azal 22000 iseggasen send T.S.Sisa
amdan atrar nniḍen Abirumurizi ad yaɣ amḍiq n Tefriqt-Ugafa,
win yettwassnen s umdan n Mecṭa-Afalu imi yegget deg tamiwin am Mecṭa Lεeṛbi di Qsenṭina
akked Afalu-Burmel di Bgayet. Ad
t-id-naf d anaẓur, d bab n tẓuri ɣef talaɣt yeqden. Unuɣen
(figurines) n talaɣt yeqden
ufan-ten-id di Afalu Buṛmel deg useggas 1988: d yiwet n tegrut s-ɣur
tarbaεt
uzermezray S. Hachi. Azmez-nsent, si 14000 ar 16000 iseggasen (S.T.S).
Tagrut-a tesɛa azal ameqqran imi i
tkkelt tamezwarut ufan-d belli taẓuri n wunuɣen(art figurative) ur tella ara kan d ayla n umeskar n umdan akapsi
akken i t-id-zewren deg wawal kra n yimnadiyen. Amdan Akapsi yettidir deg yiwen
wakud d Ubirimurizi maca aneggaru-a yejbed cwiṭ ɣer unẓul n
tmurt. Amdan Abirimurizi ad inger ad d-yeqqim kan umdan agrakal, win i seg d-uɣen
aẓar imaziɣen. Akka tiɣermiwin n gar adɣaɣ aqbuṛ
(Epipaléolithique) ad fnunt, ad ǧǧent
amkan i tid n udɣaɣ amaynut, tallit n tniyulitikt. Di tɣermiwin
yefnan, amdan d anadi i yettnadi tagella-s. Ma di tallit n udɣaɣ amaynut, amdan
yettawi-d tagella-s si lɣellat d tkessawt n lmal d ṣṣyada. Ad
t-id-naf ixeddem tamurt, isseqdac
afexxar d yifassen-is i tẓuri am taklut d unqac ɣef udɣaɣ n
Tassili di Sseḥra. Taẓuri-a ɣef udɣaɣ
n Tassili teskan-d tudert n yemdanen di talliyin n tniyulitikt d lefjermezruy. Imusnawen
bḍan taẓuri-a d iḥricen :
Taẓuri taqburt n Sseḥra
Send ad ixemmem ɣef
tudert d lmut d usenfali n takti-s, amdan yewwi-d lexber s wayen i
as-id-yezzin. Ugar n wayen d-icudden ɣer temɛict-is, asasi n tgella-s
d usnulfu n wallalen itteḥwiǧi di tudert-is n yal ass, amdan
isenfali takti-is s wudem n tẓuri. Di tazwara ɣef kra n wallalen am
wunuɣen ɣef talext yeqqden, ɣef tmellalin n yiwezziwen (Autruche) neɣ ɣef kra n yijeɣlalen
ittɛelliqen, i rran d isɣunen.
Imnadiyen ttwalin taẓuri-agi am cɣel d-icudden ɣer ddyana imi
aya icudd-d ɣer uɛebbed n
wayen i asen-d-izzin, illan deg ugama (N. Ain-Séba, 2003).
Taklut d wenqac ɣef udɣaɣ
n Tassili i d-ittbanen am wakken d allus n tudert n yal ass n yimezdaɣ di
talliyin yezrin, ttwalin-ten kra imussnawen am taktiwin isenfalayen tidmi
yerzan tugmisssin (mythologies). Amadou
Hampâté Bâ i
illan seg uɣref n Peul,
netta ittwali taẓuri n tallit n takessawt n lmal (période bovidienne) d tifelwiyin d-yeskanen asfugel n kra n
wansayen. Ɣer-s, ayen ɣef
d-tewwi tẓuri-a tcuba ansayen xedmen imeksawen n uɣref n Peul ittɛebiden
lmal (tistan) aṭas. Si tama-s, tazermezrayt
M. Hachid i inudan aṭas taẓuri taqburt n sseḥra tenna akken
ibɣu yili wayen tebɣa ad tsenfali, ama d ayen d-icudden ɣer uɛebbed,
ama d alus n tudert n yal ass n yimezdaɣ n yimiren, taẓuri icban ta
tesɛa azal ameqqran ass-a
(M. Hachid, 1983).
Taẓuri-a ɣef udɣaɣ n Tassili i bḍan imussnawen ɣef
yehṛicen d temkarḍit ibṛaṛḥen. Iḥricen n tẓuri
(taklut d wenqac ɣef udɣaɣ) mtawen fell-asen imussnawen maca
azmez-nsen yella-d wawal fell-asen sɣur kra yimnadiyen icban M. Hachid
ittwalin azmez amedya n tallit n yiqerra imubrinen lqay ugar n uzmez i as-fkan
yakan.
1. Tallit n yiɣersiwen
imeqqranen (Période des naturalistes ou bubalin)
Ssawalen-as tallit n yiɣersiwen
imeqqranen ilmend n wunuɣen n yiɣersiwen illan annect n yiɣersiwen
illan s tidet, mehṣub akken i
ten-ttwalin deg ugama am ilu (l’éléphant),
abariḍ n zik (antilope ou le bubale antique) Pelorovi antiqus,
inegren di tallit n tniyulutikt. Unuɣen-agi n yiɣersiwen d taẓuri illan d
taqburt. Inadiyen imaynuten ttwalin azmez-nsent azal n 20 000 n yiseggasen
(N. Ain-Séba, 2003).
2. Tallit n Iqeṛṛay
imubrinen (Période
des têtes rondes)
Ssawalen-as akka, ilmend n yiqerray imubrinen n
yemdanen i yellan deg tẓuri-a ɣef yidɣaɣen. Qqaren-d belli
tagi, d yiwet n tẓuri taqburt d-yerran lwelha ɣer umdan (N.
Ain-Séba, 2003). Taklut-a anda imeskaren sunɣen iqerra n yimdanen d
imubrinen, ttwalin-ten imussnawen d imdanen iḥejben udemawen-nsen. Ayagi ɣer-sen
ucudd-d aṭas ɣer deyyana. Taklut-a taqdimt i d-snulfan imdanen
iberkanen (population
négroïde) ad tt-naf deg Tassili
N’Ajjers.
3.
Tallit n tkessawt neɣ ttṛebga n lmal (Période des bovidés )
Tallit-a iwumi ssawalen
tkessawt neɣ ttṛebga
n lmal
skakanyent-itt-id tifelwiyin n teklut i ggan inaẓuren n yimiren ɣef
udɣaɣ n Tassili anda ara nwali imeksawen d teqḍaɛin n
testan . Imiren i ibda umdan ittrebi lmal. Sseḥra mačči am tin
n wass-a, mačči d taneẓruft, tegget tizegzewt, lla waman.
4. Tallit
n ugmar /Aɛewdiw ( Période
équidiènne ou celle du cheval)
I tikkelt tamezwarut deg tẓuri
ɣef udɣaɣ di Sseḥra, ad d-naf unuɣen anda amdan
ittwaselḥen iseddu tacariṭ
mm snat n ṛwadi i zuɣuren yigmaren. Iban amdan iḥwaǧ
agmar akken ad ibeddel adeg imi bdan
ttenqedwan imekwan n tkessawt d wid n waman akken i t-id-sskanayen kra n wunuɣen
d teklut anda ad naf amdan ittagem aman si lbir s teylewt. Di tallit-a i d-bdan
yisekkilen ilibiyen teddun-d tama n wunuɣen.
5. Tallit n ulɣem neɣ
taẓuri talibit-tamaziɣt (Période
Libyco berbère ou celle du chameau)
Deg tallit-a n tagara n wegmar, anẓul yuɣal
d taneẓruft, alɣem iṭṭef amkan n ugmar i izemren i lḥala
n tneẓruft. Anaẓur diɣen ibeddel ssenf n tẓuri-is, asuneɣ
n tfekka n umdan tuɣal s yijariḍen kan (schématisation ). D inegura-a ara isisehlen, ara yeǧǧen
tira tilibiyin ad d-flalint. Di tallit-a
ara naf tira tiibiyen tama n wunuɣen
n yiɣersiwen d yemdanen.
Si tallit ɣer tayeḍ tettbeddil tudert n umdan, akka alarmi anẓul
yuɣal d taneẓruft (Sseḥra). S wakka, tiɣermiwin n Sseḥra
fennunt, tiyaḍ ttlalent-d deg ugafa n tmurt. Azermezruy ad imdel tiwwura-ines,
tallit n umezruy ad d-tezwir di Tmazɣa s tlalit n tira tilibiyin d usbeddi
n temdinin am Qaṛṭaj (814 s.t .s.) d tgeldiwinn Imaziɣen
am Imasasilen seddaw tecḍaḍt
n Sifaks, Imasilen seddaw tecḍact
n Masensen.
Tira tilibiyin
Tira timenza n talsa banent-d i tikkelt
tamezwarut di Lɛiraq akked Maser azal 3500 n yiseggasen send T.S.Ɛ:
Tikiniyufurmiyin icuban tiqqerray n yimesmaren deg Mésopotamie,
tiyruglifin, tira d-icudden ɣer ddyana di Maṣer. Tira tilibiyin seg d-ufrarent tfinagh iddren
ass-a ɣer imuhaɣ ɣer-sent xersum 3000 n yiseggasen. Am uẓar
n imaziɣen, tira tilibiyin yuzzel aṭas wawal fell-asent. Yal wa sani
i tent icudd. Wa icudd-itent ɣer tiruglifin, wa iqqen-itent ɣer
ugemmay n waɛraben n wenẓul (Sud-arabique),
wa yufa-asent-id aẓar ɣer tefniqin imi kra n yisekkilen ttemcabin
(K-G. Prasse, 1972) …I limmer ula d tigi ulac ansi d-ruhent ! Turda
d-iqqaren kkant-d seg ugemmay afniqi i d-sbedden kra isnilsiyen ur tt-qbilen
ara kra imussnawen n tesnilest am Chaker neɣ n uzermezruy am Hachi. Wigi
ttwalin amgired ameqqran di talɣiwin ama deg tanila n tira-a wala deg
useqdec-nsent (S. Hachi, S. Chaker, 1999). Ɣer-sen, ayen i iǧǧan
ad d-flalint tira-a, yella seg tallit n
tẓuri n yijerriḍen d-ibanen ar tagara n tẓuri taqburt n Sseḥra,
ibdan seg tallit n ulɣem. Ass-a aṭas seg n yizermezrayen i inudan ɣef
tẓuri taqburt n Sseḥra, i d-iqqaren belli tira tilibiyin frurint
dagi di tmazɣa am (M.
Hachid, 2007) akked yella
wassaɣ gar tira-a d tẓuri taqburt n Sseḥra ladɣa di tallit-is taneggarut, tin n yijerriḍen
(schématisation)
(I. Amara,
2006).
Tagrayt
Tiẓriwin
n zik icudden aẓar n umdan n Tefriqt-Ugafa ɣer Usammer neɣ ɣer
Utaram (Occident) ass-a ɣlint
ilmend n tegrutin timaynutin tirkiyulujitin d yinadiyen deg tussniwin n uzermezruy,
n tentrupulijit, n tpaliyutulujit … Tamazɣa izdeɣ deg-s umdan xersum
seg 2,4 imelyunen n yiseggasen akken i t-id iskanay uxrib n Ɛin Bucrit di
Setif, anda d-ufan allalen imenza n talsa icuban takurin, ittwaxedmen s yidɣaɣen
imubrinen, wid iwumi ittwassnen s tɣerma taldubayit. Amezruy
n Tmazɣa lqay nezzeh akken t-id skanayent tegrutin tineggura ama d tin n Ɛin Bucriṭ ama d tin n
Udrar Irhud i d-iqqaren belli amdan atrar amezwaru n talsa ufant-id di Tmazɣa (300000 n yiseggasen).
Seg wasmi tettwazdeɣ tmurt n Tmazɣa, imezdaɣ-is
zgan ufraren-d, ttikin ger yiɣerfan i d-ifkan afus deg usbeddi d usnerni
di tmusni n talsa. Amdan atiryan amedya,
iddren di Tmazɣa isnulfa-d amrig swayes ara iseyyed si lebɛid (yiwen
n wallal n udɣaɣ iwumi iga aḍar akken ad as-yuɣal ufus).
Amdan n Afalu si tama-s d ameskar n wunuɣen ɣef talaxt yeqqden (14000
n yiseggasen). Ma d amdan Akapsi d amesker n teklut d wenqac ɣef udɣaɣ,
taẓuri ittwassnen s tẓuri taqburt n Sseḥra i ikecmen deg
tgemmi tamaḍalt n Unesco… Isnulfa-d tira tilibiyin, azal n 3000 n
yiseggasen.
Amezruy
n Imaziɣen ɣezzif aṭas, lqay nezzeh. Yewwi-d ad nerfed s
iqqerray nneɣ, ad nzux s wayen nesεa. Ad aɣ yili d lsas i wayen
ara nexdem, ad nili d ayen nella kan mačči d wiyaḍ. Ma ulac ad nkemmel ad neddu akken i tt-id
newwi acḥal n leqrun, akken i t-inna Kateb Yasin deg wawal-is: “ nekni s
uɣref azzayri teḍra yid-neɣ am wid iṭṭfen deg ubrid
tamacint, ur iẓri anda tleḥḥu wala ansi d-truḥ”. Qqaren, aɣref irefden amezruy-is d win
ara iseddun tudert-is akken iwata.
Aɣbalu
AIN-SEBA
N., 2003, « L’art des origines, in Algérie,
deux millions d’années d’histoire, L’art des origines»,
Alger, Djazair.
AMARA
I., 2006, « L’art rupestre préhistorique et les premières formes
d’écriture », in Tmuzgha, n°13,
Alger, HCA.
AMARA
I., 2006, Les inscriptions alphabétiques amazighes d’Algérie,
Alger, HCA/ANEP.
BEN-NACER A., HUBLIN J.J., Sep. 2017, Jbel
Irhoud, une avancée paléoanthropologi que décisive.
Available from: https://www.researchgate.net/publication/320740633_Jbel_Irhoud_une_avancee_paleoanthropologi_que_decisive
[accessed Jan 31 2021].
BRUNET
M., 2001, « Toumai, un nouvel ancêtre », in
Revue Recherche, N°387,
Paris.
CAMPS
G., 1961, Aux origines de la Béribérie /Massinissa
ou le début de l’histoire, Alger, Libyca/ CRAP.
CAMPS
G., 1974, Civilisations préhistoriques de l’Afrique du Nord et du Sahara,
Paris, Doin.
CAMPS
G., 1991, « Le mystère des Cro-Magnon de l’Afrique du Nord », in
Dossiers de l’archéologie, n°
156.
CAMPS
G., 1992, « Maghreb et Sahara », ‘in Spécial Science et vie,
Néolithique : la première révolution sociale, n° 178, Paris.
CAMPS
G., 1994, « Le Mystère des Cros Magnons D’Afrique du Nord », in Dossiers
d’Archéologie, n°56.
CAMPS G., 1996, Les Berbères,
Paris, Edisud.
COPPENS
H., 1996, « L’homme », in La plus belle histoire du monde, les secrets
de notre origine, Éditions Marinoor.
DUTOUR
O., 2001, L’homme de Mechta Afalou au Maghreb et au Sahara, Aspects
paléoanthropologiques et paléécologique : L’homme maghrébin et son
environnement depuis 100 ; 000 ans, Alger, CNRPAH.
GALAND L.,
1960, « L’inscription des Azibs
n’Ikkis » in Bulletin d’Archéologie
marocaine, t. IV : 418-421.
GARNIER
L., 2006, « Quel est le plus vieil ancêtre de l’homme ? », in Science
et Vie, Hors série, n° 235.
GARNIER
L., 2006, « Faune et flore à travers les âges », in Science et
Vie, Hors série, n° 235.
HACHI
S. 1998, « Histoire Ancienne de l’Afrique du nord, communication donnée
aux journées sur la connaissance de l’histoire de l’Algérie », Alger, HCA.
HACHI
S., 1999, « Aux origines berbères, à propos de l’hypothèse des
origines capsiennes », in Izuran
–Racines, n°7, Nov-Déc.
Hachi ---2001, L’Ibéromaurisien,
nouvelles découvertes, L’homme maghrébin et son environnement depuis
100 .000 ans, Alger, CNRPAH.
HACHI
S., CHAKER, S., 1999, « A propos de l’origine et de l’âge de l’écriture
libyco berbère », in Études berbères
et chamito-sémitiques, Paris, Peeters, p. 95-111.
HACHID
M., 1983, « L’art rupestre
préhistorique en Algérie », in Al Insan,
n° 2, Alger, CRAPE.
HACHID
M., 1983, La chronologie relative des gravures rupestres de l’Atlas saharien
et la région de Djelfa, Alger, Libyca.
HACHID M.,
2007, Les premiers bérbères, Paris, Edisud,.
HACHID M.,
2000, Les Premiers Berbères. Entre
Méditerranée, Tassili et Nil, Alger, Inas Éditions.
SAHNOUNI M., 2018,
« Objets façonnés vieux de
1,9 million et 2,4 millions d'années et os taillés sur des outils en pierre
d'Ain Boucherit, Algérie », in Science, 14
décembre 2018,Vol. 362, numéro 6420, p. 1297-1301:
https://science.sciencemag.org/content/362/6420/1297.long
SAOUDI
N., 1983, « La préhistoire », in Al Insan, n°1, Alger CRAPE.
Numéro 113 Mai 2021
Une image e la LA
BATAILLE D’ICERRIḌEN
puisée de la page FB
de Omar Kerdja
C'est une gravure faite par un officier pour glorifier tous
les corps d'armée engagés dans cette bataille : cavalerie, légion étrangère,
tirailleurs, hussards... et bien sûr l'artillerie avec ses nouvelles pièces
rayées qui venaient d'être acheminées de l'usine de Toulon directement sur
Icheriouen pour les expérimenter sur des cibles vivantes.
Omar
Kerdja
14-05-2020
Numéro 113 Mai 2021
Abudrar
Asefru sɣur Ziri At-Mεammar
Tizlit-a i kečč i
tt-uqmeγ
Ay Abudrar win ḥemmleγ
Ma drus n teqjemyar i d iyi-d-tefkiḍ
Asmi akken i d iyi-yeqreḥ usemmiḍ
Tefkiḍ-iyi ḥamu n teqbaylit
asmi
Ttemεuqquγ mi ara ldin imi
Iqubac i wumi ulint tqubtin
I d-urwent a tiyemmatin
Tefkiḍ-iyi ḥamu i
yeγsan
Yesseḥma-yi uḍan ussan
Deg yiman-iw ar ass-a yettdeqdiq
D aḥulfu n tukksa n lxiq
Ay Abudrar ass-a tunageḍ
Aql-ak tesgunfaḍ tegneḍ
Fell-ak steqsayeγ itran
I waggur sanda terran
Taxatemt yes-k i tt-teqqen
Tmusni asmi i tt-id-nexḍeb
Yes-k i nerfed asafu ireqqen
I tmuγli akken ad tt-neṣṣerḍeb
Yes-k i jjin wulawen ifellqen
I d as-nenna i wemcic ṣṣeb
D kečč i d amdan ilaqen
Anef ad inin fell-ak nesleb
Nesleb fell-ak tesselbeḍ-aγ
D tiselbi γer tayri i icudden
S ccbaḥa n tẓuri-k tesslemdeḍ-aγ
Wid yebnan d wid ihudden
Γer ugemmaḍ tewwiḍ-aγ
I wallaγen tgiḍ ifadden
Amek ara ntedden temliḍ-aγ
Slet-d i teqbaylit a medden
Nekk cfiγ γas meẓẓiyeγ
Mi d-tedda tmusni d tislit
Ččiγ tiẓeṭ ḍṣiγ
ferḥeγ
S tidet tinna d tallit
Cfiγ ḥareγ ad
imγureγ
Ziγ temẓi ad tezri am targit
D acu kan nerbeḥ-d uraγ
Nufa-t mi d-teγli tmeddit
Ass-a mi teğğel tmusni
Terna tugi ad aγ-teqbel
Terhen fell-ak dayenni
Tudert-is d wiyaḍ d aγbel
Yal ass mi d-nekker a s-nini
Ahat ad as-nehwu qabel
Ur gzimeγ asirem nekkini
Xerṣum d islifen ad aγ-teqbel
Ad
aγ-teqbel d islifen
Nessen-itt γur-k d igerdan
Mi tt-id-tewwiḍ d isaffen
Swayes tecbeḥ tuffγa iberdan
Allaγen deg weclim ssafen
Ussan-nneγ imiren i yebdan
Iseggasen ad aγ-d-afen
Aql-aγ nuγal-d s iberdan
Aql-aγ deg webrid tura
Yes-s deg-s tajmilt a k-tt-nerr
Γas fell-aγ werεad tefra
Taqbaylit tḥerzeḍ ur
t-negger
Tabbuct n Ḥlima n tala
Deg yimi-s yakan tger
Nuẓ acemma di tira
Ma gar-aneγ nettemdeggar
Tira-k d tamuγli-k
Tamuγli-k d tayri
Tayri-nni d tafat
Swayes nwala deg iḍ
Γas allen-ik bernent dayenni
Ay azamul n tayri
Kečč d amdan, daγen d
tafat
Yes-k i icceεceε igenni
Ay itri Arebbani ur nettmettat
Eṭṭeṣ tura di talwit
Deg wass/iḍ-agi iwalan
S mummu n tiṭ-ik
Ziri At-Mεammar
ACCUEIL INDEX GENERAL
NUMEROS PARUS
LIBRAIRIE TELECHARGEMENT SITES FAVORIS
Adresse de messagerie électronique : ayamun@Hotmail.com
Adresse
Web : http://www.ayamun.com/
tanemmirt, i kra iẓuren « ayamun,
cyber-tasγunt n tsekla tamaziɣt » akked wid i d-yefkan afus.
ⵜⴰⵏⴻⵎⵎⵉⵔⵜ,
ⵉ ⴽⵔⴰ ⵉⵥⵓⵔⴻⵏ
“ⴰⵢⴰⵎⵓⵏ, ⵛⵢⴱⴻⵔ-ⵔⴰⵙⵖⵓⵏⵜ
ⵏ ⵜⵙⴻⴽⵍⴰ ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ”
ⴰⴽⴽⴻⴷ ⵡⵉⴷ ⵉ ⴷ-ⵢⴻⴼⴽⴰ,
ⴰⴼⵓⵙ.
@Copyright ayamun 2000
Dernière révision : 30/05/2021
dimanche 30 mai 2021