ayamun

CyberRevue de littérature berbère

ⴰⵢⴰⵎⵓⵏ, ⵛⵢⴱⴻⵔ-ⵔⴰⵙⵖⵓⵏⵜ ⵜⵙⴻⴽⵍⴰ ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ

 

21 ème année

Numéro 113  Mai 2021

 

Email :  ayamun@hotmail.com

 

 

Retour à Bienvenue

 

Tidlisin nniḍen : http://www.ayamun.com/telechargement.htm

 

Inasiwen (claviers) :    1_ Anasiw azegrar :

clavier complet, deg-s ţ,Ţ, v, o, p ; deg-s taggaɣt (, ġ, k̇, )

2_ Anasiw_n_mass_Sliman_Amiri :

clavier complet, deg-s ţ,Ţ, v, o, p 

 

Prénoms algériens authentiques (mis à jour et augmenté)

 

Sommaire :

 

1°) Le texte en prose :  « Zgiɣ sarameɣ Portugal » , sɣur Djamel Saadi, 2019

2°) Chronique_tamkudt :  « Ahya, mer ad teẓrem acu i urgaɣ » sɣur Amar Mecheri

3°) Tidlisin nniḍen, en PDF :

4°) L'évocation :   « 3 articles sur Tahar Djaout», republication

5°) L'étude :  « Ɣer uẓar n Imaziɣen », sɣur Remḍan Lasheb» s

6°) L’image :   Une image évoquant la  bataille_Icherriden ; page FB de Omar Kerdja

7°) Le poème :  «Abudrar »   asefru sɣur Ziri At-Mεemmer

8°) Toutes  les rubriques :

 

  

 

Retour en haut

Numéro 113  Mai 2021

 

Le texte en prose :

                                                                                             

                                                           Zgiγ sarameγ “Portugal” !

Sɣur Djamel Saadi

 

Ǧamila tuẓẓa ar uεeskri, tesers-as tajeǧǧigt γef lekllac-ines...Win, isetḥa, zun ikukra, yeεweq !...

Ssaḥet Ccuhada, tqezbel s lγaci, ma teγli-d tmellalt seg wis-sebεa, ur teţṛuz ara; tikkelt-a d luluf i lulufen, ur teqqim tmurt n Leqbayel, ur teqqim tmurt Icawiyen, usan-d ula si Wihran tikkelt-a, qelεen-d ɣef tikkelt...

Asirem meqqer !

Ǧamila tenna-yas i Katiya : “lemmer mačči d tamurt n deεwessu, tali a s-rnuγ ula d tasudent, a s-mleγ dacu i d “la révolution” ! “...

Katiya tenna-yas  : “ kemmini tezgiḍ tasekkurt timellalin !”...

Ǧamila tenna-yas  : “ yeggay tanekra nekker-d, tikkelt-a “demandons l’impossible”...

Adurr n lεesker yenneḍ-as i Ssaḥet Ccuhada; fkan-asen-d lameṛ usawen yegzem, nnan-asen ad qerεen, ad gen afrag i Wegni n Ccuhada, ad zemḍen ɣef lγaci, yiwen mačči ad yeddu ulamma d 10 n lmitrat !...

Kapitan Murad, d neţţa i d aqerruy n lεesker din, d neţţa ara yeskelfen s taluft; tilifun yezga gar-as akk d la “la base” (tiqcelt) n Bufarik...

– Allu, kifah lḥala εend-kum?

– Ḥadarat, lγaci rah izid, ssaḥa raḥa teṭṭerṭṭeg...

– Σeṣru-hum, ma txelliw waḥed yeεggeb ! Wlid qaḥba ma iǧuz, smeεt-li !...u stenna “mes ordres” !

– Ṣaḥa ḥadarat !

Iṛakruci...

Murad yerfa yenna-yas : “nik Ṛebbek u “les ordres” dyalek...

Dγa din yewweḍ-it-id Σmaṛa, “afesyan”, yenna-yas : “ḥadarat tagniţ ur tesefraḥ ara, lεesker yeţeḥṛes, lγaci yenfel, tizniqin akk n “Alger” serrunt-d ar da, yernu atan tella yiwet n terbaεt n tlawin, ţakken-t ijeǧǧigen i lεesker, kkaten-t a ten-id-sreḍbent...”

Kapitan Murad yenna-yas : “ zṛiγ anda t-ţeddu tikkelt-a...a d-teddu neγ a d-teqres !” “ siwel-as i Ǧamal, innas, a d-yili, dumatu dagi γur-i...γiwel !”

“Tikkelt-a a d-teddu neγ a d-teqres” Murad iman-is iman-is kan “nik Ṛebb-kum !” yenna-yas...

Ǧamila, Wardiya, Katiya, Salma, Σli, Muḥ, Belεid, cennun “Tilelli tikkelt-a a d-tili” :

“Deg ‘idurar-nneγ teffeγ-d teγṛi, am tal tikkelt tendeh i tlelli, abrid-a ad ţ-id-nawi”...

Ǧamila tserreḥ i taγect-is s wayen i s-tla : “lεesker yidneγ, d aytmaten-nneγ !” “lεesker yidneγ, d aytmaten-nneγ !”...tewwi-ţ akken d azrar, wiyaḍ ddan-d yid-s...agwni n Ccuhada izehher...

“Ǧamal, ass-a i d-ass-is, ayen akk i nemyenna d iseggasen-aya, tewweḍ-d tegwniţ...tikkelt-a, ad ten-nezwir neγ ad aγ-zwiren...ma zwaren-aγ texnez ! Tezṛi-ḍ dakken ur zmireγ ara ad sxedmeγ tilifun, diγ neţţa, ad truḥeḍ binfih ar Qsenṭina, ad tezṛeḍ Mesεud...ad truḥeḍ s tuffra, yiwen mačči ad iẓẓer...i Mesεud, awal uffir, kalimat ssir ‘yečča lmal yefṛeḥ bab-is’...γur-neγ 3 wussan kan, m’ur nesaweḍ ara, a nexnunes...aţan γur-k !”

Ǧamal yenna-yas : “ nekk ad ruḥeγ ar Qsenṭin, meεna dagi atan, wwḍen-d wuffiren, ad bbγen ger lγaci, ad tesṭreḍqen dumatu...”

Murad yenna-yas : “ruḥ kan, ssneγ leblan-nsen, wiggi yella Racid, ad ilti yidsen, izmer-asen...ruḥ kan tura, ur nla ara aṭas n lweqt...”

Ǧamal yeṭṭef afus n Murad, iger-as irebbi, msalamen s lḥanna...

Γas yugar-it Murad di zziga (legrad), mmezgen-d am atmaten, myufan, yiwen ţţexmam-nsen, akken ijebden tagersa, di tegwniţ-nni n rrebrab...di Buzegza, Murad, nniqal yemmut, d Ǧamal i t-iselken si tyita n lhebheb...akunfa-nsen, treḍqen-t lminat di lqaεa, ikamyunen grarben wid yegrarben, rrṣaṣ seg tiγilt yebda-d tiyita, d abruri...lεesker γellin am yizan, ṭumubil deg i yella Murad, iḥuza-ţ-id lhebheb, iḍarren-is flan-ten ireccaqen...Ǧamal, seg lfusi, belεebbuḍ, akken aldun yekkat-d, yesaweḍ ar ṭumubil, yekkes-d Murad, yesuffeγ-it-id, yezuγeṛ-it ar lfusi, sdarin din...Ǧamal γur-s lekllac, yuγal ula d neţţa yesasti ayen yesasti....ssaεa d lbarud yekkat yesrakkat...lεesker yekkat, irebraben seg tiγilt kkaten-d, almi d-jban-t kan likuptir, i yesusem waldun, irebraben zzren di teẓgi...

Akka i tella !...

Murad yesawel-as i Σmaṛa, afesyan deg i ila laman, yenna-yas : “γeṛ-as i Racid ad d-yas, tura akkuya !”

– Yerbeḥ, ḥadarat !

Lyuṭna Racid, yejba-d, iṭurec yuki.., d acawi, si Xnecla ! Ibuyeε-as, yenna-yas : “ḥadarat, tesawleḍ-iyi-d !”

Murad yenna-yas : “Racid, uffiren wwḍen-d, tezṛi-ḍ...

– Zṛiγ, a ḥadarat !

“Racid tezṛi-d ara tgeḍ, taluft tebda, l’operation “aqerruy n wezrem” tesenṭi !...ḥwaǧeγ ay i d-tleqfeḍ wiggi akken ma llan, mulli, siwaḍ kecmen ger medden, dayen terwi !”...

Agwni n Ccuhada irekkem...rnan-t-d tlawin ar terbaεt n Ǧamila...tura tuqten ijeǧǧigen...yal aεeskri s tjeǧǧigt-is !

Ger ddqiqa d tayeḍ, tagwniţ ad tennefḍas...

“Tamurt-a tewwi ayen m’ur tezmir, tura dayen, akkin neγ akka, hib d imdanen ay nga, hib d lmal...tikkelt-a ad d-iban” Belεid izedγ-it uḥaruq “tfehmeḍ !” yenna-yas “...d lmal neγ d imdanen, yewwi-d ad nefren !”

Σli, yenna-yas : “Faḍma ad teεqel argaz-is !”...

Ifesyanen ggan-d ssdeṛ, kapitan Murad, ad asen-ihedder, ad asen-yeiţales : “tarṣaṣt ur teţeffeγ ara, akken yebγu yili lḥal...yenfel lγaci, tixxer-as ad yenfel...ma yella-d useqjej, ur ţarra-t ara s wawal, ṭṭfet iman-nwen...tarṣaṣt ur t-ţeffeγ ara, ad t-id-iniγ ad as-d-alseγ... ma yemmut ulamma d amcic deg Ugwni n Ccuhada, d kunwi i t-yenγan, d kunwi ay ssneγ, fell-awen ad d-berneγ...ma teţḥeṛsem, aneft i lγaci ad iεeddi...teslam-d ! sbeddeγ Σmaṛa d lmezwer, ma yella kra erret γur-s ! Akka !”

– Yerbeḥ a ḥadarat !

Ifesyanen rzan imukan-nsen...

Murad yeṭṭef Σmaṛa, yenna-yas : “ad ţekleγ fell-ak, kulec ad t-gerrzeḍ akken i d-nenna, akka ! Mi iy d-sawleγ di tilifun, s yiwen wawal kan, a k-iniγ “Σmaṛa Racid”, imiren dγa serḥet i lγaci ad εeddin, ddu-t yid-sen, ḥuddet-ţen, akka !

 – Akka a ḥadarat !

Snat n swayeε d lγaci ar yeţbuεbbun irennu deg Ugwni n Ccuhada... ţţiεad, yewwi-d γef saεtin (14h), tikli ad taγ abrid n “la Présidence”...anect-a lγaci, yesefk ad ddun, mulli ala aṭerḍeq ara t-terḍeq !

Murad yezṛa ! maca yebγa ad yeḥrez tirwiḥin, ur yebγa ara ad γlin yimdanen...ilaq-as ad yeţkel alamma d ddqiqa taneggarut..skud ur t-id-yewwiḍ ara wawal n Mesεud si Qsenṭina, awal n Yusef si Wergla, ur yezmir ad yemwiwel kan  akka...

Seg Ugwni n Ccuhada, awalen yerfed wegdud ţferfiren : “ad neddu ar Lmuradiya ad neẓẓu Dimuqratiya”, “Eǧǧet-aγ abrid a nεeddi iwumi tugadem”, nekkni d arraw n tlelli, s webrid n lehna, s webrid n talwit...fiḥel rrṣaṣ fiḥel ! ...

Murad yerra ad iẓer anda yesaweḍ Racid...

– Amek, Racid?

– Di 15 yid-sen i 15 atnan urzen, atenan deg ukamyun, sbeddeγ-asen lεessa.

– Yelha, igerrez ! Tura ḥwaǧeγ-k i wayen nniḍen, kečč d terbaεt-ik. Laqen-iyi 200 n terras, i wakken a neserked liḥala dagi di tlemmast n tmanaγt. Muḥend si “la Marine” iṛeggem-iyi 100 n terras s lḥerǧ yelhan; kečč ilaq ay d-tesuffγeḍ 100 nniḍnin, wiggad deg yella laman, ad ḥerǧen s lekllacat, lbaẓukka, timeẓẓyanin, ad llsen ijiliyen mgaldun (pare-balles), laqen-iyi diγen 5 n lcarat. Tezmreḍ ay i tḍemneḍ anect-a, neγ?

– Yella wamek ! 100 iεeskriyen ibegsen, 5 n lcarat...ad yili wamek

– Akka ssaεa?

– Akka ssaεa !

Murad ixemmes yid-s...

“Eyyaw eyyaw ay atmaten afus deg ufus ad nemεiwen, eyyaw eyyaw ay atmaten afus deg ufus a nemεiwen ! s lbarak ‘Imaziγen ! S lbarak ‘Imaziγen !”...

Ferruǧa tserreḥ i teγratin, tiyaḍ ḍeffren-t...igenwan frawsen, deg Ugwni teγli-d rrehba, aksum yeţciriw,...tagwniţ ad d-tarew kra !

Kapitan Murad sawlen-as-d di tilifun, taγect tenna-yas-d “d tayessawt d tanhert”...

D wa i d awal yeţraju si ṣṣbeḥ-agi ! Tura ilaq-as ad yesfezwi γef yiman-is, ad iγiwel, “a ten-nezwir neγ ad a-γ-zwiren !” yenna-yas

Qṣenṭina, Wergla, rrant-d s wawal. Tinduf, d Muḥend si “la Marine” i γ-d-yella yisali !

Yesawel-as, yenna-yas “Muḥ amek, fsan ijeǧǧigen?” win yenna-yas “ d tafsut !”. Dγa yekker fell-as, d abrid...

10 ikamyunen n lεesker, am lebreq mmγen γef Buzerriεa d Benεeknun, 3 n lcarat defṛen deffir...

Taswiεt kan, yebda uṭerḍeq, tremmeg, d agejdur : aldun yesdduduy, lkur yeţijiq, lekllac yesawal ar wis-sebεa...d berḍebbix !

Teffeɣ-d taγect di “Haut-parleur” :

“M’ur tebγim ara ad temtem, serset leslaḥ-nwen, lεesker yenneḍ-awen, ur yelli wi tzemrem, tamurt d tirni, neṭṭfi-ţ, Bufarik, Qṣenṭina, Wergla, Tinduf, Bessekra; ur neqqet ara iman-nwen di rrayeε. Win yebγan ad yemneε, ad d-yeffeγ, ifassen-is γef uqerruy-is”...

Tizeγwa n DRS sfenxren-t ! Irgazen aten-aya ad d-ţefγen, ifassen yef uqerruy, udmawen qqaṭren, ikecm-iten rrebrab...d tiyita ɣef ur bnin ara !

Murad yenna-yas i Racid : “ilaq-aγ imeqqranen-nsen bin-fih, akken ma llan : Tufiq, Ṭarṭag, Ḥassan, akken ma llan !..ad ţekleγ fell-ak ad te-n-id-teṭṭfeḍ; ur ilaq ara ad nnesren !”

Racid yenna-yas  : “ kkes aγbel !”

Murad yerfed tilifun, yesawel i Σmaṛa “ Allu Σmaṛa Racid !”, yeṛakruci.

Yendeh i terbaεt n lεesker ad alin ar ikamyunen, ad ṭṭfen abrid γer tzeqqa n tilivzyu d rradyu...

Lγaci yellan deg Ugwni n Ccuhada, yemwawel, tura atan itedu qbala ar “la Presidence” ! am asif mara d-yennfel, ur yelli ara t-iqerεen !

Kapitan Mesεud, Kapitan Yusef, Kapitan Muḥend, Kapitan Σebdeqa, rran-d akk s wawal. Sawḍen akk ar yiswi !

Lkazirna n Bufarik teţwaṭṭef. Qṣenṭina, Mesεud igerrez lecγal-is, kra yellan d lkazirna tedda-d di llem-is. Akken diγ Wergla, Tinduf...

Ǧninarat, Lekwninirat, akk ifesyanen imeqranen di legrad, han ţwaṭṭfen, urzen...ar d tban temsalt !

Kapitan Murad yeṭṭef amikru, yesawel : “ ay atma, a yestma, ta d tiγri n lεesker n Lzzayer, awen-d-nesawal, selt-aγ-d : tamurt tenquqel, yewwi-d fellaγ ad as-nili lmenddad, ad ţ-neḥrez. Taluft mačči n wass-a, tebda di 62, asmi i yas-iyeţwakkes wawal i GPRA, lḥukkuma n tegwniţ, i γef d-yewwi ad tesali awanek n Zzayer; ar-deqqal yernu-d u “coup d’Etat” di 65, dγa tennekmar taluft ! Mačči d kra i yeḍran di tmurt-nneγ seg ‘imiren ar ass-a...almi d asmi i nḥulfa i tmurt-nneγ, dayen ara γ-teţensar ger ‘ifassen-nneγ cwiṭ cwiṭ, neḍḥa-d d iγriben di tmurt-nneγ ! Imi akal-agi mmuten fel-as yiergazen d tlawin, ur nezmir ara ad nawi nnig wakka. Dγa nekkni d kra watmaten di lεesker neẓra leεǧeb d iseggasen-aya, nesebleε azrem, tuγal-aγ tyita ar daxel, neddfen wulawen-nneγ, sridimen ! Ad nesusem, ad nefk mayna neγ ad nesmuzget i wulawen-nneγ, ad nekker fell-aγ ! Ass-a yuγal-aγ-d wul mi neẓra agdud-nneγ yekker-d γef tikkelt, afus deg ufus, ad d-yerr iseγ i tmurt-a, a d-yerr iseγ i yiman-is ! Nekkni s terbaεt-nneγ, nga mgal “coup d’Etat” (un contre-coup d’Etat), aql-aγ γer tama-nwen ! Wid yesnezfen tamurt-nneγ, ass-a ţwaṭṭfen , imeqranen n DRS Tufiq, Ṭarṭag, Ḥassan d wiyyiḍ, atna ger ifassen-nneγ; Gayed Ṣaleḥ d wid-is nurez-iten; tarbaεt n Butefliqa, akken ma llan ţwaṭṭfen ! ad εeddin akken ma llan di ccreε ! Tura ayen yezwaren ad neg tiγri i kra n win d tin zeddigen n at tsertit di tmurt-a, ad salin aseqqamu s-ara nezger tallit-a, aseqqamu ara d-iheggin agraw i tmendawt (assemblée constituante) ! Tamurt-nneγ d tigduda, ǧǧan-aγ-ţ-id imezwura-nneγ, akka, di temlilit n Ṣṣumam. D tigduda tamaynut iγef i nesawal, i nesaram, tigduda deg ar ilin izerfan n tugdut ger tlawin d yirgazen, izerfan n wemdan, akken ma llan ! Akken i-d-iwelleh dγa Ṣṣumam, lεesker n tigduda ur yelli ad yeg tasertit, iga i weḥraz n wakal n tmurt. Daymi nekkni aqlaγ la d-nesawal, dumatu, i yisertiyen zeddigen ad ṭṭfen ddula, nekkni ad nuγal ar tlisa n tmurt, a neg afrag n lemneε γef tmurt-nneγ !

Afus deg ufus ay atma a yestma, Ad tali tigduda tamaynut ! Ad tedder tmurt-nneγ di talwit, di tlelli !”

Deg ugdud ilul-d usirem. Argaz tameṭṭut dduklen, tennulfa-d ccbaḥa. D izedganen i yezwaren ar zdat ! Tamurt-nneγ tekker fell-as, d tilemẓit ! Tura, ay atmaten a tiyestmatin, ɣer zdat !

...

Djamal Saadi 5 di Meγres 2019 (Lisboa)

 

 

 

           

 

 

 

Retour en haut

Numéro 113  Mai 2021      

TAMKUDT (chronique) :  

 

Ahya, mer ad terem acu i urgaɣ

Ccwi kan ur ddiɣ ara.

 

 

Amar Mecheri

Yiwen wass deg Tuber 2020.

 

Ahya, mer ad teẓrem acu i urgaɣ mi qeggleɣ ciṭ n tnafa n tarist. Ukiɣ-d, ţceṛcuṛeɣ d tidi: am akken ţusnedheɣ (neɣ yella kra n win iui-ceyyɛen) am akken ad mmeslayeɣ af tmurt taqbaylit ar udabu. Taggara, ufiɣ iman-iw din weḥd-i, zzin-iyi-d akk s tkamiṛin, steqsayen-iyi-d s taɛṛabt... Ayhuhh ! Ccwi kan, tura ssneɣ ciṭ n teqvaylit swayes i s-nerriɣ akka: "Ihi, ha-t-an alawen-qqaṛen yeqvayliyen: « Nugi akk ayen akk i tgam, diɣ ma tkemmlem tikli-a, ur neţeddu, ur neţṛuẓu... ». Imir, nann-iyi-d « Ur ak-d-neţţak ara a kaṣkṛuṭ axaṭer tugiḍ aɣ-d-rreḍ s taɛṛabt »,... Nniɣ i yiman-iw ladɣa: "Beṛṛ tebbwiḍ-t, meqqaṛ d lɛɛr teǧǧiḍ-t. Ccwi, taqbaylit tufiḍ-ţ"... Mi d-ndekwaleɣ, wallaɣ anda lliɣ, dduqseɣ-d, kkreɣ-d. Uggadeɣ ma uɣaleɣ ar yiḍes, ad yeḍṛu leɛǧev-nniḍen d akucmaṛdi.


Daymi yeqqaṛ Lwennas, ad yifsus fell-as wakal : « Mṛeḥba s tikci n Ṛebbi… Mṛeḥba s waḍu n tisselbi! »

 

Ziɣ ula deg targit, yewɛer ad t-texxubteḍ!

Targit, d aya kan i yellan deg-s, maca nezmer ahat ad s-nbṛudi kra nyijufaṛ. Ayhuhh!

 

Dɣa. Surfet-iyi, ad d-skecmeɣ kan akka tadyant-a, yerna mačči d targit, ulamma aql-aɣ neţţidir nsell. Im'akken id-uɣalen seg Fransa yimigṛiyen d wiyaḍ, ssensen-ten deg nnotil-nni amerku n Ɛïn-Čefčef, yiwen yesteqsa-t  uBulis:— Yakhkhi, ṛak Muslim, n'taya? Yerra-yas:— Aɛudu bi'llah! Meskin, a Bulis ur yefhim ara...

 

Rnu, sneṭḍeɣ-as wagi d-uriɣ ukessar-a.

Ziɣ ula deg targit, yewɛer ad t-texxubteḍ! Ala win yeţţawin taɣenǧawt di lǧi-is (akken d-inna Ṭeyyev Iquvac) i aset- izemren i tigi. Ayhuhh, ziɣ daymi d-uriɣ yakan di tgejda, aya dɣa:

Beṛṛ, tenniḍ-t

Lɛeṛ tebbwiḍ-t

Tiddin ur teddiḍ ara.

Ccwi kan ur ddiɣ ara.

 

Ihi, akka. Mer awen-d-iniɣ, acḥal d abrid i nquqleɣ s yir targitin (targiyin), ţakʷiɣ-d s tuffɣa n leɛqel, axaṭer deg  tmeddurt-agi nneɣ, mačči d yiwet i yeḍran yid-neɣ ur ţ-nefṛiz, tfehmeḍ-iyi-d amek). Neţţaggad ad iɛeddi fell-aɣ uzaylal, imir yeţţenfufud-d deg tirga. Wissen, seg tṛumit, amek ara d-nessuqel ar teqvaylit: "L'enfer est pavé de bonnes intentions"? [Ǧahennama, tezmer ad tas ula sɣur nniya tabiḥant]. Ahat ?


Ihi, akken yenna Lwenas Maɛṭub ɣef tmeddurt: "Mṛeḥba s wayen i d-tefkiḍ... Mṛeḥba (ula) s waḍu n tisselbi!"

 

Akken yenna Jean-Paul Sartre : "Tasut-aya d tameṭṭut, imi d-turew. Yella win ara yesḍelmen yemma-s ? " [Ce siècle est une femme: il accouche. Condamneriez-vous votre mère ?]

Teḍra yid-i am win ur nesɛi imensi, yerna iseṛṛeḍ, neɣ win ur nesɛi tagmaţ, yerna iqeṛṛeḍ, neɣ ɛad win yesɛan yir qensis, yerna iceṛṛeḍ! Ayen ara-ɣ iṛuḥen, ur yeţneḥsab d ţrika. (Tafyirt-a taneggarut sɣur Leonardo Da Vinci).

Targit-iw d tamacahuţ,

ad telhu am tsaruţ.

Awer teffeɣ meεwaju,

ad nessiked ar wayen neţraju.

Ccwi kan ur ddiɣ ara,

d aḥenkis ar wigi-a.

 

Tamacahuţ n targit-iw, ad tṛuḥ ddac-ddac, ad s-nini : ahu,  tellem cahu, ternum ahu, akken ad telhu am usaru. Akka i aɣ-d-qqaṛen zik. Nekni, s Isariǧen n At-Frawsen, nessiɣzif awal, nrennu ciṭ sɣur-neɣ. Wissen ayɣer ?

 

Amar Mecheri

Yiwen wass deg Tuber 2020.

 

 

 

 

Haut du formulaire

Bas du formulaire

Retour en haut

Numéro 113  Mai 2021      

Tidlisin nnien :

 

 

 

MUHYA_Sinistri.pdf

 

BOULIFA_TEXTE_KABYLE_MAJ.pdf

JOURNEE_D_ETUDE_DE_LINGUISTIQUE_BERBERE_LA_SORBONNE_1989.pdf

Akken qqaren medden sɣur Mohia GEB, 1978

Berber Art_Jeanne_d'Ucel_Norman_University_Oklahoma_1942

Dictionnaire_de_proverbes_Remḍan_At_Menṣur_3eme_Edition.pdf

Ageldun-amecṭuḥ_St-Exupery_Tasaɣelt_sɣur Habib-Llah-Mansouri

Aglam-deg-wungal-n-Amer-Mezdad-Ass-nni, sɣur Ferhane Badiaa

TUDERT-IW_Abdellah_Hamane.pdf

RECUEIL_DE_PRENOMS_AMAZIGHS_Md_Akli_HADDADOU.pdf

ITIJ_BU_TCERKETT_Taher_Djaout_tasuqilt_Samir_Tighzert.pdf

La_Babel_du_Ponant_2eme_partie_Ali_Farid_Belkadi.pdf

Aglam_deg_wungal_n_Amer_Mezdad_Ass-nni_FERHANE_BADIAA.pdf

DESCRIPTION_ET_HISTOIRE_DU_MAROC_Leon_GODARD_1860.pdf

APERCU_SUR_TRENTE_TROIS_SIECLES_DE_L'HISTOIRE_DES_IMAZIGHEN.PDF

MUHYA_SI_PERTUF_traitement_de_texte.pdf

Revue Izen Amaziɣ, 3 numéros :

Izen-amazigh3.PDF

Izen-amazigh5.PDF

Izen-amazigh6.PDF

Textes berbères de l'Aurès_ Parler des Ait Frah

Romans et ambiances dans la maison kabyle traditionnelle.pdf

La_Kabylie_Recherches_et_Observations_1833.pdf

Jules_Maistre_Moeurs_et_Coutumes_Kabyles_1905.pdf

Tighermin_yemmeccen_Sari_Med.pdf

MOULIERAS_Auguste_Une_tribu_Zenete_anti-musulmane_au_Maroc_Les_Zkara.pdf

Si_Pertuf_Muhend_Uyehya.pdf

LA_LANGUE_BERBERE_EN_AL_ANDALUS_Md_Tilmatine.pdf

Inédite, une pièce de théâtre de Idir Amer :

Idir_Amer_Ay_Afrux_iferelles.pdf

Inédite, Dom Juan de Molière, en langue kabyle :

DOM_JUAN_LE FESTIN_DE_PIERRE_MOLIERE_SI YEHYA_TASEGLULT-S-UDΓAΓ.PDF

 Dictionnaire_Francais_Berbere_Antoine_JORDAN.PDF

Les_Cabiles_et_Boudgie_F.PHARAON_Philippe_libraire_Alger_1835.PDF

Tidmi tamirant, n°2, 1990

Habib-Allah_Mansouri_Inventaire_des_neologismes_amazighs.pdf

Ddem_tabalizt-ik_a_Mu_Kateb_Yacine, version bilingue

Ad lemmdeɣ tamaziɣt  n Hamek : http://www.ayamun.com/adlis-usegmek.pdf

Belkacem Bensedira_Cours de langue kabyle_Adolphe Jourdan_1887

JM_DALLET_LE_VERBE_KABYLE_FDB_1953.pdf

AMAWAL_TUSNAKT_H.SADI_1990.pdf

CHANTS_BERBERES_DE _KABYLIE_Jean_AMROUCHE_CHARLOT_Ed.1947.pdf

OUARGLA_M.JARDON_J.DELHEURE_Tome1_FDB_1971.pdf

OUARGLA_M.JARDON_J.DELHEURE_Tome2_FDB_1971.PDF

 

  

Plus de livres dans notre rubrique  Téléchargement :

http://www.ayamun.com/telechargement.htm

 

 

 

Retour en haut

Numéro 113  Mai 2021        

 

L’ évocation :

 

3 articles sur Tahar Djaout

 

L’Algérie de Djaout vaincra

 

Par Samir Rekik
Cadre associatif Membre fondateur et
ex-secrétaire Général de
L’association culturelle Tahar Djaout
de Tizi n’Berber (Béjaïa)

In El Watan 28 mai 2006


 

      « Je crois que j’ai deux désirs en tant qu’écrivain, un désir de traduire le monde avec une clarté et une transparence qui nous feraient croire que le réel est juste là, derrière le texte qu’on pourrait presque le toucher et puis, il y a aussi un désir de bouleverser le monde pour le reconstruire différemment »


      Mercredi 26 mai 1993, dix jours après la tentative d’assassinat d’Omar Belhouchet, directeur d’El Watan, au moment où il s’apprête à démarrer son véhicule, l’un des jeunes qui lui fit signe de baisser la vitre de son

 véhicule (un tôlier !?) s’approche de lui et lui tire deux balles dans la tête ... Ces mains assassines viennent d’exécuter un écrivain, un poète et un journaliste qu’est Tahar Djaout. Hospitalisé à Baïnem pendant près d’une semaine, il décédera le 2 juin de la même année sans émerger de son dernier sommeil.


      Sa mort est ressentie comme un terrible coup dans les rédactions de la presse nationale et dans les milieux intellectuels algériens et étrangers qui avaient déjà été secoués durant le mois de mars par les attentats contre Djillali Liabès, Hafid Senhadri et Laâdi Flici. Cet acte fit aussi naître une immense inquiétude parce que l’on comprit cette fois-ci que c’est tout le monde de la culture qui était en point de mire des intégristes islamistes. D’autres noms ont suivi sur cette liste de désolation : l’universitaire M’hamed Boukobza, le poète Youcef Sebti, en juin.


      Le dramaturge Abdelkader Alloula, le chanteur de raï Cheb Hasni, en 1994, puis le chanteur kabyle Matoub Lounès... Leurs voix s’éteignent avant même que les nouvelles générations se soient appropriées leur pensée. Romancier, poète et journaliste, né en janvier 1954 à Azeffoun (Tizi Ouzou). Détenteur d’une licence en mathématiques de l’université d’Alger et d’un DEA en sciences de l’information et de la communication de l’université de Paris II. Armé de tous ces bagages, il s’est tourné vers le journalisme. Il a collaboré dans plusieurs revues littéraires telles que Sud, La Sape, Europe, Action poétique, Le fou parle...


      En 1976, il rejoint la presse écrite et exercera dans deux hebdomadaires Algérie Actualité et l’Actualité de l’émigration, sous la signature de Tayeb S. - d’avant l’ouverture démocratique. Puis fonde, en janvier 1993, avec ses amis Abdelkrim Djaâd et Arezki Metref, mais auquel collaborait le regretté Saïd Mekbel, Ruptures - un hebdomadaire indépendant de haute tenue - et devient son directeur jusqu’à sa mort ... Ecrivain reconnu et journaliste respecté. Il incarnait pour beaucoup la figure de l’intellectuel sérieux et honnête.


      Auteur de plusieurs romans, les seuls honneurs qu’il acceptait étaient ceux qui récompensaient son talent d’écrivain. Ses seules revendications étaient la liberté d’expression et de création : « Le silence, c’est la mort / Et toi, si tu parles, tu meurs / Si tu te tais, tu meurs / Alors, parle et meurs. »



Œuvres de Djaout


      Tahar Djaout publie son premier recueil de poèmes Solstice Barbelé au Canada. En 1978, un second recueil de poèmes vient d’être édité à compte d’auteur : L’arche à vau l’eau ; ces poèmes étaient écrits entre 1971 et 1973. En 1981, il publie, chez les éditions Sned, le roman L’Exproprié, une œuvre en prose... D’ailleurs, l’auteur, lui-même, l’apprécie comme étant une somme de réflexions gravées comme des cicatrices... Ensuite, suit Les Rets de l’oiseleur, édité à Alger ; c’est un recueil de nouvelles dont les textes furent écrits en 1973 et 1977.

 
      Dans ces nouvelles, le narrateur nous livre une pensée qui perce : « Son esprit malade » torturé par « la plage chauffée » comme une forge d’où giclait le désir et sur laquelle le souffle de la volupté. Par ailleurs, un prix lui a été décerné par la fondation Del Duca pour son roman Les chercheurs d’os et l’autre roman des éditions du Seuil : Les Vigiles a reçu le prix méditerranée.


      D’autres œuvres sont éditées par des éditions étrangère et locale, telles que : L’Invention du désert, une histoire des Almoravides qu’il raconte sans tomber dans l’hagiographie, il cite : « ...Surtout à travers les hommes qui la détruisent : en premier lieu Ibn Toumert, ce théologien au destin mirifique... », une édition restreinte nous lègue Insulaire & Cie, et l’Oiseau minéral... La place de la femme dans ces œuvres Parmi les thèmes qui ont préoccupé l’écrivain Tahar Djaout est celui de la condition féminine.


      Ce thème revient de la manière récurrente aussi bien dans ses articles de presse que dans ses œuvres de fiction. Dans son roman, Les Vigiles, l’auteur met en scène, à travers les attitudes des personnages Menouar Ziada et Mahfoud Lemdjad envers la femme. Deux visions diamétralement opposées : asservissement de la femme de Menouar Ziada, ancien combattant, émancipation de Samia, amie du jeune professeur de physique, Mahfoud Lemdjad ... Là dans une Algérie où, parfois, la femme n’a le droit à rien, sauf à une seule chose :

elle peut se taire. Elle doit se taire et ce n’est même pas un droit, mais une obligation.


      A chaque fois que cette dernière revendique ses droits, certains pensent qu’elle appelle à la débauche, ou de vouloir imiter les occidentales. Une femme dans une société qui étouffe ses aspirations et la décourage. Devenue un instrument dont on ne parle même pas ; elle est loin d’être l’égale de l’homme. Ce dernier la consomme comme un fruit par le mariage et surtout par la maternité ... : « De toute manière, maintenant, sa présence ne suscite pas en lui plus d’émotion que la présence d’un tabouret ou d’une valise. Il est convaincu que si, un jour, elle disparaissait, il ne s’en apercevait qu’après coup, lorsque viendrait l’heure de manger et que le repas n’aurait pas été servi », écrit l’auteur des Vigiles.


      Ce passage exhale de forts relents de misogyne tout en mettant en relief le statut de ménagère qui doit s’acquitter quotidiennement des travaux domestiques. Un autre passage qui met en relief le courage de la femme : « Une voix de femme se déverse en invectives. Cela répand un grand soulagement parmi les gens qui attendent. C’est comme un abcès qui crève. Des langues se délient, des complicités se nouent ... on redevient une file suante et piétinante qu’on était, des êtres humains doués de parole, d’égards de jugement, d’un sens aigu des valeurs.


      La femme qui vient de retrouver la parole et l’indignation leur a fait don de tout cela. Elle a détruit la toute puissance de la cabine fortifiée, imprenable, indifférente à la chaleur ... »
, résonne aussi comme un plaidoyer en faveur de la femme... Les Américains parlent de Tahar Djaout Depuis octobre 2001, la vie et l’œuvre de Tahar Djaout ont fait l’objet de plusieurs écrits, de rencontres et de débats aux Etats-Unis. Son dernier roman Le Dernier été de la raison a été traduit à l’anglais par Marjolijn De Jagger.


      Le livre vient d’être classé parmi les vingt-cinq meilleurs livres à New York, rétorque la traductrice. Marjolijn De Jagger est traductrice américaine. Irlandaise d’origine et a grandi aux Pays-Bas. Au cours de son parcours professionnel, elle découvre la littérature francophone algérienne. Elle se lie d’amitié avec Assia Djebar pour découvrir grâce à cette dernière le génie et la sensibilité de Tahar Djaout. Pour rappel, le travail principal de Tahar Djaout dans son dernier texte posthume : Le dernier été de la raison, qui devient The last summer or season , une fable politique et poétique où éclatent son talent littéraire et sa grandeur d’âme, réside dans un personnage nommé Boualem.


      Les frères vigilants ont pris le pouvoir et y verrouillent le bled par la charia : interdit d’étudier la science, de rester imberbe, d’aller à la plage, d’écouter de la musique ..., Boualem Yekker, un petit libraire, résiste à l’oppression, avec une douce détermination que rien ne fléchit. Les livres sont ses armes : « On n’a pas encore chassé de ce pays la douce tristesse léguée par chaque jour qui nous abandonne. Mais le cours des temps s’est comme affolé, et il est difficile de jurer du visage du lendemain. Le printemps reviendra-t-il ? »


      A la longue, Boualem est devenu l’ennemi de cet Etat, non pas parce qu’il écrivait mais les livres sont devenus sa seule fenêtre sur le monde. Sa femme et ses deux enfants l’ont abandonné pour aller rejoindre le troupeau. Dans la plupart des universités américaines telles que l’université de North Florida, celle d’Iowa City, la Colorado university (Denver) et Cleveland. Tahar Djaout fait des « entrées spectaculaires » Oulkhou, cette Kabylie maritime, se souvient encore de ses obsèques qu’Arezki Metref décrit ainsi :


      « Quelques tombes. Celle de Tahar Djaout est tournée vers le large. Je ne l’ai pas vue construite. Je me souvenais seulement qu’il y avait tant de mer au bout du regard que l’éternité ne pouvait qu’y être inépuisable. » On ne verra plus le sourire timide de l’homme, mais sa voix poétique retentira à jamais dans son écriture enlevée. « Ami, lorsqu’il pleut / la terre sent l’humus, l’herbe. C’est toi qui sous le sol, répand ton essence, sur la Kabylie, les mers. C’est toi, mon Ami à moi, bercé par les vents. Ton corps pur, nid douillet pour l’enfance. »

 

Samir Rekik
Cadre associatif.
Membre fondateur et
ex-secrétaire Général de
L’association culturelle Tahar Djaout
de Tizi n’Berber (Béjaïa)

El Watan 18 mai 2006


 

 

Le Matin 26 mai 2004


« L'intégrisme avoué » et « l'intégrisme sans barbe »

      Etbicira, organe du FIS clandestin, dirigé alors par Mohamed Dnidni, qui va sans doute bénéficier bientôt de la réconciliation nationale, du mois de juin 1993 revendiquait l'assassinat de Tahar Djaout pour « son communisme et sa haine viscérale de l'islam ». C'est ainsi qu'a été justifié l'assassinat du journaliste-écrivain par les islamistes. Etait-il contre l'islam ? Bien sûr que non. Mais contre l'islamisme.
      Ce 26 mai 1993, dix jours après la tentative d'assassinat d'Omar Belhouchet, il faisait un temps magnifique sur Alger. Le journaliste-écrivain, directeur de l'hebdomadaire Ruptures, fondé avec ses amis Abdelkrim Djaâd et Arezki Metref, mais auquel collaborait le regretté Saïd Mekbel, habitait un modeste appartement à Baïnem. Ce jour-là, dans le parking situé au bas de l'immeuble, Tahar n'a pas fait attention à trois jeunes qui guettaient sa sortie. Au moment où il s'apprête à démarrer son véhicule, l'un des jeunes s'approche et, par la vitre baissée, lui tire deux balles dans la tête. Leur forfait accompli, les tueurs prennent la fuite. Tahar Djaout n'est pas mort sur le coup. Après une semaine de soins intensifs, il décède le 2 juin. Sa mort est ressentie comme un terrible coup dans les rédactions de la presse nationale.
      Les éditoriaux pamphlétaires de Tahar Djaout étaient connus du public. Il ne faisait pas mystère de ses convictions. Dans un article publié par Algérie Actualités, l'hebdomadaire dans lequel il travaillait avant de créer Ruptures, Djaout paraphrasant le poète palestinien Samih El Kacem écrivait : « Si tu parles, tu meurs, si tu te tais, tu meurs, alors écris et meurs » ; phrase prémonitoire qui en disait long sur son engagement. Contrairement à ce qu'en pensait Tahar Ouettar, dont personnellement je n'ai jamais compris l'animosité qu'il vouait à Djaout, ce dernier était un parfait bilingue : il maîtrisait la langue d'Abou Nouas et d'El Moutanabi aussi bien que ceux qui se réclament de l'islamo-nationalisme. Dans le numéro 1 de Ruptures, à propos de la montée en puissance de l'islamisme qu'il qualifiait d'« avènement du fascisme théocratique », il écrivait : « Comme le rappelait dernièrement le président de l'Allemagne réunifiée à propos des néonazis, si le fascisme avait triomphé en Allemagne dans les années 30, ce n'est pas parce qu'il y avait beaucoup de fascistes, c'était parce qu'il n'y avait pas assez de démocrates. » Des propos d'actualité quand on sait que l'on cherche par tous les moyens à réduire le poids des démocrates dans l'Algérie d'aujourd'hui. Il s'inquiétait autant de cet « intégrisme avoué » que de cet « intégrisme sans barbe » nourri par ce nationalisme étroit, réducteur parce que réactionnaire, et que d'aucuns au sein ou en dehors du pouvoir veulent voir perdurer, que Tahar Djaout dénonce avec le talent qu'on lui connaît dans son troisième et dernier roman, Les Vigiles.


      Tahar Djaout a été enterré à Oulkhou, près d'Azzefoun, qu'Arezki Metref décrit ainsi : « Quelques tombes. Celle de Tahar Djaout est tournée vers le large. Je ne l'ai pas vue construite. Je me souvenais seulement qu'il y avait tant de mer au bout du regard que l'éternité ne pouvait qu'y être inépuisable. » (1). En effet, de ce cimetière où il repose, le bleu de la Méditerranée paraît faire écho à l'homme et à son oeuvre.

Hassane Zerrouky

(1) Arezki Metref. Algérie : la vérité mais pas toute la vérité. Editions Domens. Paris 2002


 




Le Soir d'Algérie 26 mai 2004


La famille de Djaout a-t-elle avancé ?

      Onze ans. Que c’est déjà loin même si tout au long le souvenir, douloureux, est demeuré vivace ! Onze printemps ont défilé telle une image furtive depuis la disparition tragique du poète, écrivain et journaliste Tahar Djaout. Qu’est-il advenu du rêve du poète, de La famille qui avance du journaliste en 2004 ?



Sofiane Aït Iflis - Alger (Le Soir) - La bêtise a tué l’homme. Le 26 mai 1993.
      L’enfant d’Oulkhou, dans cette Kabylie maritime, ne contemplait plus, depuis, le bleu abyssal de la mer dans son infinie étendue. Il est parti digne dans son insoumission du pouvoir castrateur, digne dans son refus des muselières. Il est parti assumant son rêve jusqu’au bout... au péril de sa vie.
      Un rêve auquel, aujourd’hui, est administrée graduellement mais sans relâche l’absurde “thérapie” de la normalisation. Comme si l’Algérie, onze ans après l’assassinat de Djaout, devait guérir de son rêve démocratique.
      Qu’il ne soit encore là le journaliste à la plume rebelle pour dire ce qu’il pense de “l’exemplarité” à laquelle le pouvoir convie la presse, pour dire ce qu'il pense de la perversion qui veut qu’éthique professionnelle soit éloge des forts du moment, suzerains et rois ! Qu’il ne soit encore là le journaliste lucide pour dénoncer les reconversions opportunistes à “l’art” de tout applaudir qui émane du pouvoir, y compris le barbarisme juridique — la grâce amnistiante — qui octroie au bourreau, chasseur de lumière et d’étoiles, le statut de citoyen fréquentable ! Heureux, peut-être, le journaliste, démocrate convaincu, qui, le 22 mai 1993, soit la veille de son assassinat à Baïnem, dans la banlieue-ouest algéroise, publiait dans l’hebdomadaire Ruptures son fameux éditorial La famille qui avance et la famille qui recule, de ne pas voir, plus d’une décennie plus tard, sa “famille” peiner à avancer.


      Heureux aussi, peut-être, l’ensemble des martyrs de la profession, de la démocratie qui n’ont pas vu leurs sacrifices partis à vau-l’eau, pervertis par un pouvoir qui jure le rétrécissement des libertés, celle de la presse, en premier lieu.


      Il aurait insupporté à Djaout et la centaine d’autres confrères assassinés d’entendre dans cette Algérie de 2004 des laïus officiels et solennels assimiler des journalistes à des terroristes et gratifier les “chasseurs de lumières”, les ennemis de toutes les libertés, de protection à la fois matérielle et politique comme de ne pas leur rappeler leur passé de bourreaux pour ne pas effleurer leur sensibilité.
      Il leur aurait également insupporté de voir des journalistes contraints à la procession devant les commissariats de police parce qu’ils osent dire. Il leur aurait certainement insupporté de voir l’Algérien forcé à subir le singleton de tube cathodique.


      Djaout et l’ensemble des confrères assassinés sont-ils morts pour que le métier qu’ils ont pratiqué devienne un métier sous haute surveillance policière et politique ? Le pouvoir, celui d’aujourd’hui encore, a, en 2001, amendé le code pénal dans son chapitre relatif à la diffamation, renforçant la coercition à l’encontre des plumes jugées par trop rebelles.


      En 2004, alors que la tendance universelle est à la dépénalisation du “délit d’écriture”, les portes des geôles peuvent se refermer sur des journalistes algériens. Ecrire dans la liberté qu’exige le métier relève de la gageure. Faut-il, pour autant, y renoncer par se métamorphoser en thuriféraire à distraire le roi ?
      Djaout a situé la voie, défini l’attitude à adopter. “Si tu te tais tu meurs, si tu dis tu meurs, alors dis et meurs”. Dire et écrire est le meilleur hommage qu’on puisse rendre à Djaout. Dire et écrire toujours même si, le pouvoir, par la bouche du ministre de la Communication déclare codifier, un jour prochain, l’éthique journalistique.
      Nouvel arsenal coercitif. La corporation trahissait-elle Djaout en accompagnant le pouvoir dans sa perspective liberticide ? S’il advient, c’est le métier qui en pâtira et ça sera irrévérencieux de la part de la corporation de se réclamer, après, de l’héritage de Djaout.



S. A. I.


 

 

 

Haut du formulaire

 

 

Retour en haut

Numéro 113  Mai 2021      

 

L’ étude :

 

 

Ɣer uar n Imaziɣen

Sɣur Remḍan Lasheb

 

  

Aẓar n Imaziɣen d yiwen seg yisental i ɣef yuzzel wawal aṭas iseggassen-agi yineggura. Askasi mazal-it yella ar ass-a, ahat imi yerza tamagit, amezruy d yidles n Imaziɣen. Wagi ittnernay, ilmend n tegrutin (découvertes) tirkiyulujitin d yinadiyen deg tussniwin n uzermezruy, tantrupulijit  (anthropologie), tapaliyutulujit (paléonthologie),  tasnilest…S wakka kra n tiẓeriyin(théories) ibedden yakan, uɣalent ɣlint ilmend n yigemmaḍ imaynuten i d-yewwin amaynut.  

Send ad d-ilint tegrutin timaynutin ibeddlen tamuɣli ɣef uẓar n imaziɣen, tuɣ lḥal  kra n yimnadiyen cudden aẓar n Imaziɣen ɣer Utaram (Occident), neɣ ɣer Usammer. Aṭas n imazrayen i inudan ɣef uẓar imaziɣen maca yal yiwet si tizrawin-nni deg-s ccek, asteqsi yeqqim yerna-d ɣur-s wayeḍ s wazal-is: i limer imaziɣen ulac seg wansi d-usan? (G. Camps, 2007)

Deg umagrad-a, ad neɛreḍ ad d-nawi awal ɣef tezrart n umdan seg d-frurin imaziɣen ilmend n tigrutin tirkiyulijitin tineggura d kra n yinadiyen deg uḥric n uzermezruy, n tapaliyutrupulijit d  tesnilest. Uqbel aya, yewwi-d ad d-nessefhem d acu iwumi ssawalen azermezruy ? Akked d acu iwumi ssawalen amezruy ?

 

 

Azermezruy/Amezruy

Nennum nessawal amezruy i wayen akk ifnan, igga wemdan. Maca imussnawen d yimnadiyen ɣer-sen tabadut nniḍen. Ɣer-sen, tella tallit n uzermezruy, tella tallit n umezruy. Ma neṭṭef 100% d’akud n talsa, 99% d akud n uzermezruy ( azal n 3 imelyunen iseggassen), ma d amezruy  ala 1% i t-id isaḥen  ( azal n 6000 ar 5000 n yiseggasen).

Azermezruy d tussna yerzan izri n talsa i ibdan seg tallit deg d-banen wallalen imenza d-isnulfa umdan alammi d tallit deg d-nulfant tira. Iswi-ines d asbeddi n talliyin yedder umdan d tɣermiwin i d-isbedd, d-yeggran di later (N. Saoudi, 1983). 

Imnadiyen imezwura bḍan azermezruy ɣef tlata n talliyin : Tapaliyulitikt (tallit n udɣaɣ aqbur), taniyulitikt (tallit n udɣaɣ amaynut) akked tallit n lefjermezruy (protohistoire). 

Tallit tapaliyulitikt tebda seg tallit n wallalen imenza igga umdan d-yegran d axrib, azal n tlata imelyunen n yiseggasen alammi d tallit n tniyulitikt anda ara ad naf amdan ixeddem tafellahṭ  akked ittrebbi lmal. Di tallit tapaliyulitikt, amdan ittawi-d tagella-s seg ssyada d wayen ara d-ilqeḍ, ma di tniyulitikt amdan ittawi-d tagella-as seg tfellahṭ d ttrebga n lmal. Abeddel-agi di tudert n umdan ad t-yeǧǧ ad iṭneṣṣel meḥsub ad isbedd axxam-is, ad idder deg yiwen umkan akked ad iseqdec talext. Azal n 9000 n yiseggasen i tikkelt tamezwarut di tudert-is, afellaḥ-agi ad isseqdec talaxt i usnulfu n wallalen ara iḥwiǧ di tudert-is.

 Lefjermezruy d tallit yellan gar tallit n tniyulitikt d tallit n umezruy. Tallit-a tettwassen s uflali n tmussni n nnḥas d wuzzal d usbeddi neɣ lebni n yiẓekwan imeqqranen s wudɣaɣ am yiẓekwan d-ǧǧan imaziɣen am Medɣasen deg usammer n tmurt, aẓekka amuriṭani di Tipasa neɣ win n Siga illan deg utaram n tmurt.

Ma d tallit n umezruy iswi-s d tira n wayen igga umdan s tsellaḍt n warraten ( archives écrits).  Tallit n umezruy ad tebdu seg tlalit n tira. Tigi ur ttwassnent ara deg yiwen wakud sɣur akk iɣerfan.

 

 

Ain Boucherit (Algérie), dduḥ wis sin n talsa

Aleḥsab n  upaliyutulug Y. Coppens, ayen yewwin imnadiyen ad nadin ɣef iẓuran n talsa deg tama n Tefriqt d awelleh n Darwin akked  d Teilhard de Chardin i innecden si tama-s  imnadiyen ad nadin di tama n Tefriqt (H. Coppens 1996). Amdan amezwaru ‘‘Toumai’’ neɣ asirem n tudert s tmeslayt n Guṛan (L. Garnier, 2006), iflali-d i tikkelt tamezwarut di tmurt n Tchad, azal n 7 imelyunen iseggasen. Tagrut-a, anda d-ufan  aqerru (iɣes) n umdan aqbur akk n talsa, tella-d s lmendad n Ahourta d taggayt n upaliyuntulug M. Brunet di tneẓruft n Djouab deg ugafa n Tchad ass n 19 di yulyu 2001. Amdan-a iteddun ɣef sin yiḍarren (Bipédie) ufant-id ɣer utaram, azal n 2500 ikilumitren seg talata n Rift di Ethiopie, anda d-ufan Lucy (3 imelyunen n yiseggasen). S wakka, tiẓri-nni n Y. Coppens « East side story » i d-iqqaren Lucy d amdan amezwaru n talsa akked tama uzaɣar (la savane) d asafar illan deffir uflali  n tiddin n umdan ɣef sin n yiḍarren ur tseḥḥa ara ass-a. Mbeɛd mi tedder azal n ɛecrin n yiseggasen tuɣal di rrif mi d-ufan amdan n Toumai i mazal ittidir di tiẓgi (L. Garnier, 2006). Tiddin n umdan ɣef sin n yiḍarren  (La bipédie) d tallit illan d lsas n uflali n umdan, d ayen ara t-yeǧǧen ad isbedd uqerru-s, ad imɣur wallaɣ-is, ad isseqdec ifassen-is (homohabilis) i usnulfu n wallalen, ad isbedd lqed-is (homo-erectus), ad ilḥu, ad yinig, ad yaweḍ akk tamiwin n Tefriqt

Allalen imezwura d-issnulfa umdan ufan-ten-id di Guna, deg tmurt n Ethiopie, azal n 2,6 imelyunen n yiseggasen. Allalen-a imenza n talsa cuban takurin, ttwaxedmen s yidɣaɣen imubrinen iwumi kksen iceffiren. Ttwassnen s tɣerma taldubayit imi ufan-ten-id i tikkelt tamezwarut deg tama iwumi ssawalen Ouldovai deg tmurt n Tanzanie.

Allalen-agi n udɣaɣ ufan-ten-id daɣen melmi kan di Tefriqt-Ugafa, di tmurt n Lzzayer, di , Ɛin-Bucriṭ deg Setif. Taggayt iseddu uzermezray, apaliyutulug M.Sahnouni issdukklen aṭas n tmura, d waṭas n yimusnawen n taɣult skeflen-d azal n 250 n wallalen ittwassnen s tɣerma taldubayit akked kra n yiɣessan n yiɣersiwen am tsita d yigmar n zik. Iɣsan-agi yewwin limara n ucellaḥ s lmus n yimiren d ttbut belli amdan n Homo-Faber  itett aksum. Alehṣab n yimussnawen, azmez n wallalen-a iwweḍ azal n 2.4 imelyunen n yiseggasen (M. Sahnouni, 2018).

Akken ad fken azmez i wadeg-agi axrib, imnadiyen  sqedcen aṭas n terrayin am la stratigraphie, le paléomagnétisme, la résonance paramagnétique électronique (RPE) et la bio chronologie. Akka, tagrut-agi n Ɛin-Bucrit ad tbeddel kra n lecɣel deg uẓar n talsa. D ayen, dduḥ amezwaru n talsa mačči kan deg usammer n Tefriqt i yella, yella ula anda nniḍen, ufant-id daɣen di Tefriqt-Ugafa. S wakka, tama n later n Ɛin-Bucriṭ iwumi fkan azmez n 2 ,4 imelyunen n yiseggasen ad d-yezgi d dduḥ wis sin n talsa, deffir n win n Gona di Ethiopie (2,6 imelyunen n yiseggasen).

Aseqdec n terrayin titrarin n uzmez deg yiseggasen-agi yineggura ad beddlent aṭas  deg uzmez n kra n yimekwan n later ittwassnen am win n Tirnifin[1] (Tizi-Ɣnif), anda d-ufan yiwen n ugames n umdan amezwaru n Tefriqt-Ugafa. Akka, ssulin azmez n tegrut-a seg 700000 n yiseggassen alammi d amelyun n yiseggasen. Amdan-a iwumi ibedd lqedd (Homo-Erectus) ad d-isnulfu allalen imaynuten wid iwumi ssawalen idɣaɣen mm sin wudmawen (bifaces). Ad t-id naf diɣen ad isseqdec  times azal n 700000 n yiseggasen send T.S.Sisa. Amdan igemmu wallaɣ-is, taɣessa-s d tfekka-s ttbeddilent alammi yewweḍ d amdan atrar (Homo sapiens). Akka, amdan n Ternifn ad yeǧǧ amkan-is i umdan nniḍen, win n Jbel Irhoud (Adrar n Irhud) bab n tɣerma tamustiryit[2]. D yiwen n umdan isεan tafekka n umdan atrar n  zik (Homo sapiens Sapiens).

 

Amdan n Jbel Irhoud (Adrar n Irhud) : amdan atrar amezwaru  n talsa 

Yiwet seg tigrutin timaynutin di Tefriqt-Ugafa ɣef yuzzel aṭas wawal iseggasen-agi  ineggura d tagrut n Jbel Irhoud (Adrar Irhud)  anda d-ufan kra seg yiɣessan n umdan atrar amezwaru deg talsa. Amdan-a atrar i d-tufa taggayt n Ben-Nacer et J. Hublin deg udrar n Irhud, tama n Marakech di tmurt n Lmaruk ɣer-s azal n 300000 n yiseggasen (A.Ben-Nacer, Hublin J.J, 2017). Taselladṭ n yiɣessan n yimdanen d-skeflen malen-d belli amdan-agi xas akken icuba imdanen n zik, maca isɛa tulmisin (caracteristiques) n yimdanen itraren am deg wudem, tuɣmas d talɣa n uqerru. Tagrut-a n umdan atrar n zik (homo-sapiens archaïque) n Tefriqt-Ugafa tcewwel nezzeh tiẓri yeddan yakan, tin d-iqqaren belli amdan atrar amezwaru hatan deg usammer n Tefriqt, deg Ethiopie anda d-flalin yemdanen yimezwura n talsa. Tagrut n umdan atrar amezwaru di temnaḍt n Adrar Irhud, d ayen ara iǧǧen imussnawen ad xemmen belli imdanen atraren i d-iḍefren  am win n  Dar-Sultan flalin-d seg yiwet n talɣa n umdan atrar n zik. Amdan atrar n Dar-Soltan ufant-id di Lmaṛuk, di Rabat, di tama ur nebɛid ara ɣef Adrar Irhud. Amdan-a d ameskar n tɣerma tatiryit i d-ibanen send n 40000 iseggasen send T.S.Sisa di Bir El-Ater, tama n Tebessa. Taɣerma-a  tettwassen s wallalen iwumi ggan aḍar (outils à pédoncules) akken ad yishil ad asen-erren ifassen. Tatiknikit-agi n wallalen iwumi igga aḍar akken ad as-yuɣal ufus, ulac-itt ɣer yemdanen i t-icuban, d-ibanen amedya di tmura n Europe (G. Camps, 2007). D yiwet n tegrut isεan azal ameqqran di tudert n umdan imi i tikkelt tamezwarut, amdan  akken ad iṣeyyed ur iḥwaǧ ara ad iqerreb aɣersiw. Yezmer ad iṣeyyed si lebεεid. Taɣerma tatiryit tuɣ akk akal n Tmazɣa. Tin ɣer-s, imnadiyen ufan-d assaɣen gar umdan ateryan d umdan ara t-id-iḍefren, win n Mechta Lɛerbi (amecṭuyid).

Azal 22000 iseggasen send T.S.Sisa amdan atrar nniḍen Abirumurizi ad yaɣ amḍiq n Tefriqt-Ugafa, win yettwassnen s umdan n Mecṭa-Afalu imi yegget deg tamiwin am  Mecṭa Lεeṛbi di Qsenṭina akked Afalu-Burmel di Bgayet.  Ad t-id-naf d anaẓur, d bab n tẓuri ɣef talaɣt yeqden. Unuɣen (figurines) n talaɣt yeqden ufan-ten-id di Afalu Buṛmel deg useggas 1988: d yiwet n tegrut s-ɣur tarbaεt uzermezray S. Hachi. Azmez-nsent, si 14000 ar 16000 iseggasen (S.T.S). Tagrut-a tesɛa azal ameqqran imi  i tkkelt tamezwarut ufan-d belli taẓuri n wunuɣen(art figurative) ur tella ara kan d ayla n umeskar n umdan akapsi akken i t-id-zewren deg wawal kra n yimnadiyen. Amdan Akapsi yettidir deg yiwen wakud d Ubirimurizi maca aneggaru-a yejbed cwiṭ ɣer unẓul n tmurt. Amdan Abirimurizi ad inger ad d-yeqqim kan umdan agrakal, win i seg d-uɣen aẓar imaziɣen. Akka tiɣermiwin n gar adɣaɣ aqbuṛ (Epipaléolithique) ad fnunt, ad ǧǧent amkan i tid n udɣaɣ amaynut, tallit n tniyulitikt. Di tɣermiwin yefnan, amdan d anadi i yettnadi tagella-s. Ma di tallit n udɣaɣ amaynut, amdan yettawi-d tagella-s si lɣellat d tkessawt n lmal d ṣṣyada. Ad t-id-naf  ixeddem tamurt, isseqdac afexxar d yifassen-is i tẓuri am taklut d unqac ɣef udɣaɣ n Tassili di Sseḥra. Taẓuri-a ɣef udɣaɣ n Tassili teskan-d tudert n yemdanen di talliyin n tniyulitikt d lefjermezruy. Imusnawen bḍan taẓuri-a d iḥricen :

 

Taẓuri taqburt n Sseḥra

Send ad ixemmem ɣef tudert d lmut  d usenfali n  takti-s, amdan yewwi-d lexber s wayen i as-id-yezzin. Ugar n wayen d-icudden ɣer temɛict-is, asasi n tgella-s d usnulfu n wallalen itteḥwiǧi di tudert-is n yal ass, amdan isenfali takti-is s wudem n tẓuri. Di tazwara ɣef kra n wallalen am wunuɣen ɣef talext yeqqden, ɣef tmellalin n yiwezziwen (Autruche) neɣ ɣef kra n yijeɣlalen ittɛelliqen,  i rran d isɣunen. Imnadiyen ttwalin taẓuri-agi am cɣel d-icudden ɣer ddyana imi aya icudd-d ɣer  uɛebbed n wayen i asen-d-izzin, illan deg ugama (N. Ain-Séba, 2003).

Taklut d wenqac ɣef udɣaɣ n Tassili i d-ittbanen am wakken d allus n tudert n yal ass n yimezdaɣ di talliyin yezrin, ttwalin-ten kra imussnawen am taktiwin isenfalayen tidmi yerzan tugmisssin (mythologies). Amadou Hampâté Bâ i illan seg uɣref n Peul, netta ittwali taẓuri n tallit n takessawt n lmal (période bovidienne) d tifelwiyin d-yeskanen asfugel n kra n wansayen. Ɣer-s, ayen ɣef d-tewwi tẓuri-a tcuba ansayen xedmen imeksawen n uɣref n Peul ittɛebiden lmal (tistan) aṭas.  Si tama-s, tazermezrayt M. Hachid i inudan aṭas taẓuri taqburt n sseḥra tenna akken ibɣu yili wayen tebɣa ad tsenfali, ama d ayen d-icudden ɣer uɛebbed, ama d alus n tudert n yal ass n yimezdaɣ n yimiren, taẓuri icban ta tesɛa azal ameqqran ass-a (M. Hachid, 1983). Taẓuri-a ɣef udɣaɣ n Tassili i bḍan imussnawen ɣef yehṛicen d temkarḍit ibṛaṛḥen. Iḥricen n tẓuri (taklut d wenqac ɣef udɣaɣ) mtawen fell-asen imussnawen maca azmez-nsen yella-d wawal fell-asen sɣur kra yimnadiyen icban M. Hachid ittwalin azmez amedya n tallit n yiqerra imubrinen lqay ugar n uzmez i as-fkan yakan.

 

1. Tallit n yiɣersiwen imeqqranen  (Période des naturalistes ou bubalin)

 Ssawalen-as tallit n yiɣersiwen imeqqranen ilmend n wunuɣen n yiɣersiwen illan annect n yiɣersiwen illan s tidet,  mehṣub akken i ten-ttwalin deg ugama am ilu (l’éléphant), abariḍ n zik (antilope ou le bubale antique) Pelorovi antiqus, inegren di tallit n tniyulutikt. Unuɣen-agi  n yiɣersiwen d taẓuri illan d taqburt. Inadiyen imaynuten ttwalin azmez-nsent azal n 20 000 n yiseggasen (N. Ain-Séba, 2003).

 

2. Tallit n Iqeṛṛay imubrinen (Période des têtes rondes) 

 Ssawalen-as akka, ilmend n yiqerray imubrinen n yemdanen i yellan deg tẓuri-a ɣef yidɣaɣen. Qqaren-d belli tagi, d yiwet n tẓuri taqburt d-yerran lwelha ɣer umdan (N. Ain-Séba, 2003). Taklut-a anda imeskaren sunɣen iqerra n yimdanen d imubrinen, ttwalin-ten imussnawen d imdanen iḥejben udemawen-nsen. Ayagi ɣer-sen ucudd-d aṭas ɣer deyyana. Taklut-a taqdimt i d-snulfan imdanen iberkanen (population négroïde) ad tt-naf deg Tassili N’Ajjers.

 

3. Tallit n tkessawt neɣ ttṛebga n lmal (Période des bovidés )

Tallit-a iwumi ssawalen tkessawt neɣ ttṛebga n lmal skakanyent-itt-id tifelwiyin n teklut i ggan inaẓuren n yimiren ɣef udɣaɣ n Tassili anda ara nwali imeksawen d teqḍaɛin n testan . Imiren i ibda umdan ittrebi lmal. Sseḥra mačči am tin n wass-a, mačči d taneẓruft, tegget tizegzewt, lla waman.

 

4. Tallit n ugmar /Aɛewdiw ( Période équidiènne ou celle du cheval) 

I tikkelt tamezwarut deg tẓuri ɣef udɣaɣ di Sseḥra, ad d-naf unuɣen anda amdan ittwaselḥen iseddu tacariṭ  mm snat n ṛwadi i zuɣuren yigmaren. Iban amdan iḥwaǧ agmar  akken ad ibeddel adeg imi bdan ttenqedwan imekwan n tkessawt d wid n waman akken i t-id-sskanayen kra n wunuɣen d teklut anda ad naf amdan ittagem aman si lbir s teylewt. Di tallit-a i d-bdan yisekkilen ilibiyen teddun-d  tama n wunuɣen.

 

5. Tallit n ulɣem neɣ taẓuri talibit-tamaziɣt (Période Libyco berbère ou celle du chameau)

 Deg tallit-a n tagara n wegmar, anẓul yuɣal d taneẓruft, alɣem iṭṭef amkan n ugmar i izemren i lḥala n tneẓruft. Anaẓur diɣen ibeddel ssenf n tẓuri-is, asuneɣ n tfekka n umdan tuɣal s yijariḍen kan (schématisation ). D inegura-a ara isisehlen, ara yeǧǧen tira tilibiyin ad d-flalint. Di tallit-a  ara naf tira tiibiyen  tama n wunuɣen n yiɣersiwen d yemdanen. 

Si tallit ɣer tayeḍ  tettbeddil tudert n umdan, akka alarmi anẓul yuɣal d taneẓruft (Sseḥra). S wakka, tiɣermiwin n Sseḥra fennunt, tiyaḍ ttlalent-d deg ugafa n tmurt. Azermezruy ad imdel tiwwura-ines, tallit n umezruy ad d-tezwir di Tmazɣa s tlalit n tira tilibiyin d usbeddi n temdinin am Qaṛṭaj (814 s.t .s.)  d tgeldiwinn Imaziɣen am Imasasilen  seddaw tecḍaḍt n Sifaks, Imasilen  seddaw tecḍact n Masensen.    

 

Tira tilibiyin

   Tira timenza n talsa banent-d i tikkelt tamezwarut di Lɛiraq akked Maser azal 3500 n yiseggasen send T.S.Ɛ: Tikiniyufurmiyin icuban tiqqerray n yimesmaren deg Mésopotamie, tiyruglifin, tira d-icudden ɣer ddyana di Maṣer.  Tira tilibiyin seg d-ufrarent tfinagh iddren ass-a ɣer imuhaɣ ɣer-sent xersum 3000 n yiseggasen. Am uẓar n imaziɣen, tira tilibiyin yuzzel aṭas wawal fell-asent. Yal wa sani i tent icudd. Wa icudd-itent ɣer tiruglifin, wa iqqen-itent ɣer ugemmay n waɛraben n wenẓul (Sud-arabique), wa yufa-asent-id aẓar ɣer tefniqin imi kra n yisekkilen ttemcabin (K-G. Prasse, 1972) …I limmer ula d tigi ulac ansi d-ruhent ! Turda d-iqqaren kkant-d seg ugemmay afniqi i d-sbedden kra isnilsiyen ur tt-qbilen ara kra imussnawen n tesnilest am Chaker neɣ n uzermezruy am Hachi. Wigi ttwalin amgired ameqqran di talɣiwin ama deg tanila n tira-a wala deg useqdec-nsent (S. Hachi, S. Chaker, 1999). Ɣer-sen, ayen i iǧǧan ad d-flalint tira-a, yella  seg tallit n tẓuri n yijerriḍen d-ibanen ar tagara n tẓuri taqburt n Sseḥra, ibdan seg tallit n ulɣem. Ass-a aṭas seg n yizermezrayen i inudan ɣef tẓuri taqburt n Sseḥra, i d-iqqaren belli tira tilibiyin frurint dagi di tmazɣa am (M. Hachid, 2007) akked yella wassaɣ gar tira-a d tẓuri taqburt n Sseḥra ladɣa di tallit-is taneggarut, tin n yijerriḍen (schématisation) (I. Amara, 2006).

 

 

Tagrayt

Tiẓriwin n zik icudden aẓar n umdan n Tefriqt-Ugafa ɣer Usammer neɣ ɣer Utaram (Occident) ass-a ɣlint ilmend n tegrutin timaynutin tirkiyulujitin d yinadiyen deg tussniwin n uzermezruy, n tentrupulijit, n tpaliyutulujit … Tamazɣa izdeɣ deg-s umdan xersum seg 2,4 imelyunen n yiseggasen akken i t-id iskanay uxrib n Ɛin Bucrit di Setif, anda d-ufan allalen imenza n talsa icuban takurin, ittwaxedmen s yidɣaɣen imubrinen, wid iwumi ittwassnen s tɣerma taldubayit. Amezruy n Tmazɣa lqay nezzeh akken t-id skanayent tegrutin tineggura ama  d tin n Ɛin Bucriṭ ama d tin n Udrar Irhud i d-iqqaren belli amdan atrar amezwaru n talsa ufant-id di Tmazɣa  (300000 n yiseggasen).

Seg wasmi tettwazdeɣ tmurt n Tmazɣa, imezdaɣ-is zgan ufraren-d, ttikin ger yiɣerfan i d-ifkan afus deg usbeddi d usnerni di tmusni n talsa.  Amdan atiryan amedya, iddren di Tmazɣa isnulfa-d amrig swayes ara iseyyed si lebɛid (yiwen n wallal n udɣaɣ iwumi iga aḍar akken ad as-yuɣal ufus). Amdan n Afalu si tama-s d ameskar n wunuɣen ɣef talaxt yeqqden (14000 n yiseggasen). Ma d amdan Akapsi d amesker n teklut d wenqac ɣef udɣaɣ, taẓuri ittwassnen s tẓuri taqburt n Sseḥra i ikecmen deg tgemmi tamaḍalt n Unesco… Isnulfa-d tira tilibiyin, azal n 3000 n yiseggasen.

Amezruy n Imaziɣen ɣezzif aṭas, lqay nezzeh. Yewwi-d ad nerfed s iqqerray nneɣ, ad nzux s wayen nesεa. Ad aɣ yili d lsas i wayen ara nexdem, ad nili d ayen nella kan mačči d wiyaḍ.  Ma ulac ad nkemmel ad neddu akken i tt-id newwi acḥal n leqrun, akken i t-inna Kateb Yasin deg wawal-is: “  nekni s uɣref azzayri teḍra yid-neɣ am wid iṭṭfen deg ubrid tamacint, ur iẓri anda tleḥḥu wala ansi d-truḥ”.  Qqaren, aɣref irefden amezruy-is d win ara iseddun tudert-is akken iwata.

 

 

Aɣbalu

AIN-SEBA N., 2003, « L’art des origines, in Algérie, deux millions d’années d’histoire, L’art des origines», Alger, Djazair.

AMARA I., 2006, « L’art rupestre préhistorique et les premières formes d’écriture », in Tmuzgha, n°13, Alger, HCA.

AMARA I., 2006, Les inscriptions alphabétiques amazighes d’Algérie, Alger, HCA/ANEP.

BEN-NACER A., HUBLIN J.J., Sep. 2017, Jbel Irhoud, une avancée paléoanthropologi que décisive. Available from:         https://www.researchgate.net/publication/320740633_Jbel_Irhoud_une_avancee_paleoanthropologi_que_decisive [accessed Jan 31 2021].

BRUNET M., 2001, « Toumai, un nouvel ancêtre », in Revue Recherche, N°387, Paris.

CAMPS G., 1961, Aux origines de la Béribérie /Massinissa ou le début de l’histoire, Alger, Libyca/ CRAP.

CAMPS G., 1974, Civilisations préhistoriques de l’Afrique du Nord et du Sahara, Paris, Doin.

CAMPS G., 1991, « Le mystère des Cro-Magnon de l’Afrique du Nord », in Dossiers de l’archéologie, n° 156.

CAMPS G., 1992, « Maghreb et Sahara », ‘in Spécial Science et vie, Néolithique : la première révolution sociale, n° 178, Paris.

CAMPS G., 1994, « Le Mystère des Cros Magnons D’Afrique du Nord », in Dossiers d’Archéologie, n°56.

 CAMPS G., 1996, Les Berbères, Paris, Edisud.

COPPENS H., 1996, « L’homme », in La plus belle histoire du monde, les secrets de notre origine, Éditions Marinoor.

DUTOUR O., 2001, L’homme de Mechta Afalou au Maghreb et au Sahara, Aspects paléoanthropologiques et paléécologique : L’homme maghrébin et son environnement depuis 100 ; 000 ans, Alger, CNRPAH.

GALAND L., 1960,  « L’inscription des Azibs n’Ikkis » in Bulletin d’Archéologie marocaine, t. IV : 418-421.

GARNIER L., 2006, « Quel est le plus vieil ancêtre de l’homme ? », in Science et Vie, Hors série, n° 235.

GARNIER L., 2006, « Faune et flore à travers les âges », in Science et Vie, Hors série, n° 235.

HACHI S. 1998, « Histoire Ancienne de l’Afrique du nord, communication donnée aux journées sur la connaissance de l’histoire de l’Algérie », Alger, HCA.

HACHI S., 1999, « Aux origines berbères, à propos de l’hypothèse des origines  capsiennes », in Izuran –Racines, n°7, Nov-Déc. Hachi ---2001, L’Ibéromaurisien, nouvelles découvertes, L’homme maghrébin et son environnement depuis 100 .000 ans, Alger, CNRPAH.

HACHI S., CHAKER, S., 1999, « A propos de l’origine et de l’âge de l’écriture libyco berbère », in Études berbères et chamito-sémitiques, Paris, Peeters, p. 95-111.

HACHID M., 1983,   « L’art rupestre préhistorique en Algérie », in Al Insan, n° 2, Alger, CRAPE.

HACHID M., 1983, La chronologie relative des gravures rupestres de l’Atlas saharien et la région de Djelfa, Alger, Libyca.

HACHID M., 2007, Les premiers bérbères, Paris, Edisud,.

HACHID M., 2000, Les Premiers Berbères. Entre Méditerranée, Tassili et Nil, Alger, Inas Éditions.

SAHNOUNI M., 2018,  « Objets façonnés vieux de 1,9 million et 2,4 millions d'années et os taillés sur des outils en pierre d'Ain Boucherit, Algérie », in Science,  14 décembre 2018,Vol. 362, numéro 6420, p. 1297-1301:

https://science.sciencemag.org/content/362/6420/1297.long

SAOUDI N., 1983, « La préhistoire », in Al Insan, n°1, Alger CRAPE.

   

 

Retour en haut

Numéro 113  Mai 2021

 

L’image :

 

Une image e la LA BATAILLE D’ICERRIEN

puisée de la page FB de Omar Kerdja

 

 

 

C'est une gravure faite par un officier pour glorifier tous les corps d'armée engagés dans cette bataille : cavalerie, légion étrangère, tirailleurs, hussards... et bien sûr l'artillerie avec ses nouvelles pièces rayées qui venaient d'être acheminées de l'usine de Toulon directement sur Icheriouen pour les expérimenter sur des cibles vivantes.

Omar Kerdja

14-05-2020

 

Retour en haut

Numéro 113  Mai 2021      

Le poème : 

 

Abudrar

 

Asefru sɣur Ziri At-Mεammar

 

Tizlit-a i kečč i tt-uqmeγ

Ay Abudrar win ḥemmleγ

 

Ma drus n teqjemyar i d iyi-d-tefkiḍ

Asmi akken i d iyi-yeqreḥ usemmiḍ

 

Tefkiḍ-iyi ḥamu n teqbaylit asmi

Ttemεuqquγ mi ara ldin imi

 

Iqubac i wumi ulint tqubtin

I d-urwent a tiyemmatin

 

Tefkiḍ-iyi ḥamu i yeγsan

Yesseḥma-yi uḍan ussan

 

Deg yiman-iw ar ass-a yettdeqdiq

D aḥulfu n tukksa n lxiq

 

Ay Abudrar ass-a tunageḍ

Aql-ak tesgunfaḍ tegneḍ

 

Fell-ak steqsayeγ itran

I waggur sanda terran

 

Taxatemt yes-k i tt-teqqen

Tmusni asmi i tt-id-nexḍeb

Yes-k i nerfed asafu ireqqen

I tmuγli akken ad tt-neṣṣerḍeb

Yes-k i jjin wulawen ifellqen

I d as-nenna i wemcic ṣṣeb

D kečč i d amdan ilaqen

Anef ad inin fell-ak nesleb

 

Nesleb fell-ak tesselbeḍ-aγ

D tiselbi γer tayri i icudden

S ccbaḥa n tẓuri-k tesslemdeḍ-aγ

Wid yebnan d wid ihudden

Γer ugemmaḍ tewwiḍ-aγ

I wallaγen tgiḍ ifadden

Amek ara ntedden temliḍ-aγ

Slet-d i teqbaylit a medden

 

 

Nekk cfiγ γas meẓẓiyeγ

Mi d-tedda tmusni d tislit

Ččiγ tiẓeṭ ḍṣiγ ferḥeγ

S tidet tinna d tallit

Cfiγ ḥareγ ad imγureγ

Ziγ temẓi ad tezri am targit

D acu kan nerbeḥ-d uraγ

Nufa-t mi d-teγli tmeddit

 

Ass-a mi teğğel tmusni

Terna tugi ad aγ-teqbel

Terhen fell-ak dayenni

Tudert-is d wiyaḍ d aγbel

Yal ass mi d-nekker a s-nini

Ahat ad as-nehwu qabel

Ur gzimeγ asirem nekkini

Xerṣum d islifen ad aγ-teqbel

 

Ad aγ-teqbel d islifen

Nessen-itt γur-k d igerdan

Mi tt-id-tewwiḍ d isaffen

Swayes tecbeḥ tuffγa iberdan

Allaγen deg weclim ssafen

Ussan-nneγ imiren i yebdan

Iseggasen ad aγ-d-afen

Aql-aγ nuγal-d s iberdan

 

Aql-aγ deg webrid tura

Yes-s deg-s tajmilt a k-tt-nerr

Γas fell-aγ werεad tefra

Taqbaylit tḥerzeḍ ur t-negger

Tabbuct n Ḥlima n tala

Deg yimi-s yakan tger

Nuẓ acemma di tira

Ma gar-aneγ nettemdeggar

 

Tira-k d tamuγli-k

Tamuγli-k d tayri

Tayri-nni d tafat

Swayes nwala deg iḍ

Γas allen-ik bernent dayenni

Ay azamul n tayri

Kečč d amdan, daγen d tafat

Yes-k i icceεceε igenni

Ay itri Arebbani ur nettmettat

Eṭṭeṣ tura di talwit

Deg wass/iḍ-agi iwalan

S mummu n tiṭ-ik

Ziri At-Mεammar

 


LES RUBRIQUES :

 

ACCUEIL         INDEX  GENERAL     NUMEROS PARUS

LIBRAIRIE      TELECHARGEMENT  SITES FAVORIS

 

             

Retour en haut

Adresse de messagerie électronique :  ayamun@Hotmail.com

Adresse Web : http://www.ayamun.com/

 

Retour en haut

 

tanemmirt, i kra iuren « ayamun, cyber-tasγunt n tsekla tamaziɣt » akked wid i d-yefkan afus.

ⵜⴰⵏⴻⵎⵎⵉⵔⵜ, ⵉ ⴽⵔⴰ ⵉⵥⵓⵔⴻⵏ “ⴰⵢⴰⵎⵓⵏ, ⵛⵢⴱⴻⵔ-ⵔⴰⵙⵖⵓⵏⵜ ⵏ ⵜⵙⴻⴽⵍⴰ ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ” ⴰⴽⴽⴻⴷ ⵡⵉⴷ ⵉ  ⴷ-ⵢⴻⴼⴽⴰ, ⴰⴼⵓⵙ.

 

Retour à Bienvenue

@Copyright  ayamun 2000


Dernière révision :
  30/05/2021    dimanche 30 mai 2021

 

 

 



[1] Ternifin: Tama d-yuzgan di Mascara anda d-ufan krad n yiɣesmaren n umdan Erectus.

[2] Tamustiryit : Taɣerma tamustiryit teflali-d i tikkelt tamezwarut deg yiwen n yifri iwumi ssawalen Moustier,  d-yuzgan deg unẓul-ataram n Fransa.