ayamun

CyberRevue de littérature berbère

19 ème année

Numéro 96   Juillet 2018

Email :  ayamun@hotmail.com

 

Retour à Bienvenue

 

Tidlisin nniḍen : http://www.ayamun.com/telechargement.htm

 

Prénoms algériens authentiques (mis à jour et augmenté)

 

Sommaire :

 

1°) Le texte en prose : Tukkist seg ungal « Tagrest, urɣu » n Σ.Mezdad,  sbtr 166-178

 

) Deux articles : 1. « Les Arabes et les Amazighs », dites-vous M. Boukrouh ? par Aumer U Lamara, in Le Matin du 29 septembre 2017

2.Self-colonisation et nécessaire décolonisation, par Aumer U Lamara, in Le Matin Samedi 18 novembre 2017

 

3°) L'interview : « Akud ur yeţnuzu, ur irehhen », tadiwennit akked  Σmer Mezdad sɣur Mhenni Xalifi, in Dépêche de Kabylie, 12-05-2018

 

4°) Tameslayt :   Urar s teqvaylit  sɣur Σ. Mezdad

 

5°) Tidlisin nniḍen, en PDF :   2 tedlisin nniḍen

 

) L’évocation : Excursion chez les Beni Yenni (1886), par : Francis Drouet,  in http://djurdjura.over-blog.net/2018/06/at-yanni-beni-yenni-histoire-et-legendes.html

 

7°) Le poème  :  « Piskazekka ([1]) ad n-aseɣ », asefru sɣur Amar Mecheri

8° ) Toutes  les rubriques :

 

 


 

 

Retour en haut

Numéro 96   Juillet 2018

 

Le  texte en prose :

 

Tukkist seg ungal « Tagrest, urɣu » n Σ.Mezdad,

 sbtr 166-178

XII.– Muḥend U-Σli

 

  Amadaɣ n zzan, ɣas d adfel, nezmer ad ninig ddaw leɛnaya-s. Tasawent tfukk, akka ara neddu iɣil, iɣil, alamma d tamaṭ. Mara d-yeggri cwiṭ ad naweḍ, ilaq ad nerr lemḥadra meqqren ; ahat la ɣ-ţraǧun, ma ẓran iswi. I yiri-w, ar ɣileɣ ayen nuggad iɛedda.

  Salem yezwar, neţa d Lwennas, nekk d Rabeḥ neggra, imsebblen nerra-ten-id akken ma llan gar-aneɣ. Tiwḍin ilaq ad awḍen, amnaɛ ilaq ad menɛen, ɣas mer s iqerra-nneɣ nekkni. Taɛekkemt bubben teţusemma d tazmert-nneɣ, aṭas d tudert ɣur-s icudd usirem. Ilmeẓyen yeddan yid-neɣ tineggura-ya, ad afen acu ara ṭfen gar ifassen, ad smeɣren tisfi i ucengu. Seg asmi yebda rrṣas yeţmeslay, armi d abrid-a ara naf s wacu ara nerr tiɣrit akken ilaq, ara naf s wacu ara d-nerr ţar n tegmaţ yeɣlin, idammen yemmaren, timeggraḍ yeţwaqermen.

  Tura tfukk tallit-nni n lfuci, wa yeţak-iţ i wa ; tfukk tallit n uḥerbal fettlen imezwura-nneɣ amzun d seksu. Aṭas i s-yennan, s wacu ara rren tiɣrit, ɛni s ifassen ilmawen, neɣ s yilsawen ara ţ-id-awin ? Ihi tura, ifukk uraǧu d wawal, adrar akk ad yegriwel. Imsebblen ilaq ad awḍen, wi cqa ma ur nedda nekkni.

  Agguren yezrin neqqim taldunt ur d-teggra, timkeḥyal deg ifassen am ifurkawen iɛellqen akka i tegrest, ur wwint ur rrint, imi ur d-ţarwent times. Tamekḥelt ur neṭerḍiq am tyaẓit ur neţarew, mi tesqerqer ! Igenni ur nerɛid ur d-yeţakk aman !

  Neqqim akken mačči aggur neɣ sin, yuɣal d Waɛli i ţ-id-yufan ! Anda yella Waɛli, ulac taluft ur nferru.

  « Imi wigi-nneɣ yellan berra atenad ţun-aɣ, ur aɣ-d-sasen ara leslaḥ, leslaḥ anida yella nekkni ad t-naweḍ, anida yella ad t-id-nawi ! Ad as-neg d aman iɣef ţmerẓan idurar, nekkni neffud nebɣa ad nsew ! »

  Azekka-nni yezwar i terbaɛt ! Zewren i ikumya n lεesker. Mi tfukk tmedwit[i], aṭas d abeckiḍ d waldun i d-nbubb. Mačči tikkelt neɣ snat i s-nules, acu kan s leɣla : aṭas d aqcic i ɣ-yeɣlin. Γas akken aṭas i yeţmeţaten, tasa tduz, tuggdi dayen tennejla seg-neɣ.

  Yak win yemmuten ɣur lǧennet qbala, ad yaɣ amḍiq ɣur tama n nnbi aḥnin. Γas yeǧǧa ddunit-a tafuḥant iɣef nteddu, ad ibeddel tayeḍ, yerna d tin ur yerkiḍ umdan, ad icali di tɣezza ur qḍiɛent wallen, ad isew di tliwa ur kkan waman, ad yeddu d tullas ur ssinen wid yeddren.

  Mi yeffeɣ rruḥ, agerbuz ad yekcem akal, annect yebɣu yekk-it din, yerna ur irekku ! D tideţ, wid iwumi zeddig wul, ur rekkun ara ! Mara tfakk ccedda, mara ifakk yinig di tudert-a, mara ifakk ugrireb fell-aɣ, rruḥ ad as-yini i ugerbuz : « Kker ! » Dɣa agerbuz ad yekker : dɣa kra i t-yeblan ad as-yebru, kra yugi ɣur-s ur d-yeţaẓ, ur t-iqerreḥ wara, ur ihellek tawla, ur yeţlaẓ, ur ixeddem ur igeddem, ur yeţaɣ ur yesnuzu, ur ireggem ur ireffu. Fukkent cceddat ! D tin i d lǧennet !

  Rabeḥ neţa d Waɛli ţezmumugen mara slen akka akk i temsal-a ; ma d nekk ad iniɣ tideţ, Ullah, ar ţamneɣ yes-sent. Wehmeɣ win ur numin s tneggura, amek ara yemagger timezwura, ma ur tumineḍ s lǧennet tameɛzuzt, amek ara temaggreḍ ddunit tamcumt.

   Salem ɣas ur yemmal ara lbaḍna n wul-is, uggaɣ akka am nekk. Neţa mačči am Rabeḥ d Waɛli. Nutni amzun ul-nsen iruc s wuzzal, reṣsan allaɣ-nsen deg imal, anida i sen-yehwa i teffeɣ. Yiwen deg-sen yessen, wayeḍ yunag anida ilaq.

  Nutni nudan, walan, nekk urǧin ǧǧiɣ tamurt : daymi akka nemgarrad cwiṭ di tmuɣli. Di tmuɣli kan, wanag di tmeddurt, yiwen unzel i ɣ-yeqqsen, yiwen ddkir i neddem, ɣef yiwen wakal i neţnaɣ. Asmi i d-nekker, nekker-d fell-as ; ma yura kra, neɣli, ad neɣli fell-as.

  Yiwen wass, Waɛli yenna-d amennuɣ-nneɣ ma deg umadaɣ kan, anwa ara ɣ-d-iwalin. Ilaq ad naweḍ tamdint, anida yella uRumi, neɣ imeddukal-is ad ten-naweḍ. Nebda nkeccem timdinin, ulac anida ur newwiḍ. Nedukkul sin-sin ; ma drus yid-neɣ, acengu akken i s-yehwa iɛuss, nekkni ad t-naweḍ : yak nekkni nessen-it, neţa ur aɣ-yessin, yak nekkni neţwali-t, neţa ur aɣ-d-yeţwali.

  Di ssuq n Larbɛa ass n 23 Mayu, gar izegzawen d iquranen, neɛna lQebṭan Tardi. LQebṭan Tardi yesrebreb imesdurar, yeseɣli-d tuggdi meqqren ɣef tudrin, kra n wanida iɛedda, kra n taddart yekka igezzem ifadden i medden. Ameslay yessen-as, ula d taqbaylit yuɣ-iţ, aṭas n medden yif-iten akken i ţ-yeţmeslay. Yeqqar Waɛli : « Aha, tura ! yiwen uRumi yessen tameslayt-nneɣ yebɣa ad ɣ-yetlef yes-s. Yiwen wass i tkeḥḥel tyaẓiṭ, yeddem-iţ ufalku ! Wet-as ad tekker ! Bu yiles medden akk ines, dɣa ma yerna adrim d rrṣas, d tawaɣit ! Lqebṭan n la SAS  ilaq ad yeţwakkes, ma ulac ad aɣ-yekkes. »

  Assen d ssuq, mi t-neɛna deg sin yid-neɣ. Cwiṭ ad izeggen wass mi t-yezwar Waɛli ɣur ţberna anida yeţɣimi. Ma d nekk la tezziɣ berra, akkin agemmaḍ : ma tenegdam teswiɛt, ad ḥarbeɣ fell-as. Yekcem, yeṭef akersiw, yeqqim, wid yellan din yiwen mačči yesakked ɣur-s, ɣilen-t d aRumi ! Waɛli iwehha di lqed annect-ilat, d acelhab yesdukkel teɣzi, tuyat.

  Cwiṭ akka ikcem-d lqebṭan amcum, yeqqim s akunṭwar ; bab n ţberna yefka-yas-d acu ara isew. Akken kan yesegḍi tajeqqimt tamezwarut, yekker ɣur-s Waɛli, yesawel-as, ansi i k-yehwa ad as-d-tesleḍ :

  Capitaine !

  Lqebṭan yezzi-d ɣur-s, Waɛli yeṭruqa fell-as s tmeẓyant. Abrid, sin iberdan, 3 iberdan. Ulac ! Taldunt tugi ad d-teffeɣ, yeggren wuzzal, tεekkel tmeẓyant ! Yuɣal Tardi iwala lmut terza-d ɣur-s ur t-tewwi, iwet yesuffeɣ-d tameẓyant-is ula d neţa, yeṭruqa ɣef Waɛli ! Abrid, sin, 3, ulac ! Tameẓyant n Tardi ula d neţat tεekkel-as. Waɛli yeddem lkass, yesers-as-t gar wallen. Tardi yeɣli, yuɣal yekker-d, argaz-nni ula d neţa mačči d menwala.

   Tura sin igeεmiren, sin iɛefriten, sin iɣuliwen, sin iwaɣezniwen la ţnaɣen ! Ikersiwen la ţafgen, ṭablat daɣen. Wid yellan din ffɣen-d la ţuɣun s trumit, tuɣ akken ma llan d iRumyen, inselmen tura, ur keccmen ara ɣur ţbernat seg asmi yebda imenɣi.

  Mi walaɣ akken tekker tebrajqa meqqren, uzzleɣ, kecmeɣ, suɣeɣ : – Wexxer a Waɛli !

  Waɛli iwala-yi-d kan yekna, acu, yeṭef-it lqebṭan di lexnaq. Ma jebdeɣ, uggadeɣ ad ḥazeɣ Waɛli, ma urǧiɣ, lεesker tura kan ad d-gguggin. Cwiṭ akka Waɛli yesers-as lbunya s aɣesmar, mer d azger ad yeɣli, ma d lqebṭan yemderkal kan cwiṭ. Ikad-iyi-d di txenfuct, jebdeɣ fell-as sin iberdan, ḥuzaɣ-t di tayeţ d umayeg acu, yemneɛ, ur yemmut ara.

  Nerwel, nuder di tedruǧin s tazzla, wissen ma d tazzla neɣ d agrireb. Lεesker ddan-ţ-id fell-aɣ, Ullah, ma ẓriɣ amek nemneɛ !

  Tameddit mi newweḍ ɣur tuffra, Waɛli amzun kra din ur yeḍri, yenna :

  – Assa nemmut nekker-d !

  Seg assen lqebṭan yeţgalla di Waɛli, yesuffeɣ fell-as tajɛelt yerna sɣur-s, si lǧib-is ɣef akken i d-qqaren wid i ɣ-d-yeţawin isalen. Waɛli daɣen yeggul, lqebṭan, ar deg ufus-is i yura.

  Tura atan Waɛli ur d-yuɣal ara neţa d Lwennas. Mer yeţuɣal lxir, yili ad yuɣal i uzger !

  Lwennas kra yekka yiḍ, ma ṭsen waman di Bubhir, neţa ur yeṭis ara. Ar tura d acawrar, ziɣ d tideţ, urɛad yeqqur wul-is. Atan gar-aneɣ, am imɣi deg yir lawan, akken kan tesemḍi tegrurt, temugger iṭij aqerḥan : tezlef ! Lwennas, urɛad i s-d-tenqir tamart, atan ibubb ayen iwumi ur yezmir ! Mer yekker zzheṛ yili mačči ad d-yeǧǧ taɣuri yeqqar.

  Ilindi lawan-a yella di lehna meqqren, urɛad yennul lihana ! Yeqqar di « lycée » ɣef iman-is, iɣil yerbeḥ, yufa-t. Tbeddel fell-as ddunit deg yiwen wass, yerna neţa ur yebna ɣef taluft. Mačči am win i d-yekkren di taduṭ am win sfetren s wuzzu. Mačči am neţa am Waɛli. Waɛli, ɣas ur yennul ara tiquranin di temẓi-s, d neţa i tent-id-yeţagmen s ufus, anida yekka, yeǧǧa ticreṭ-is. Lwennas, d  aqcic maḍi   am uffal  yeddem wasif : mi yennul aman, yezzer neɣ yifrir-d, timsal nnig lebɣi-s i d-kkant, la yeţegririb irennu, lmuja i s-yebran, tayeḍ ad t-teddem, ur t-id-susufen waman alamma yennul azaɣar, neɣ alamma d azegza maḍi.

  Tura aql-aɣ di teẓgi n zzan, la nesuruf s tuffra ; adfel yesnexfet, simal nteddu ɣur tmaṭ, asalu ineqqes.

  Sya ar tamaṭ tfukk tsawent yerna abrid yesekser cwiṭ. Zzhir imuturen neţa simal simal irennu-d ! Aḍu la yeţcerrig asigna, iṭij ifellu-t. Skud neffer ddaw zzan, leɛnaya n teẓgi meqqret, ulac tamuɣli ara d-yersen fell-aɣ ! Mi neffeɣ akkin ilaq nekkni ad nwali nutni ur aɣ-d-ţwalin, ilaq agerbuz ad yawi tiɣmi n waman neɣ aḍu i d-yeţsuḍun !

  A ssadaţ imeɛzuzen, ad ten-yesderɣel Rebbi fell-aɣ, nekkni ad nteddu, nutni ad gnen, nekkni ad neţcali, nutni ad grirben, tafat-nneɣ d tillas-nsen, akal-nneɣ d aẓekka-nsen ! Di leɛnaya n kra iṣebren ur icuḥ !

 

 

 


 

 

 

 

Retour en haut

Numéro 96   Juillet 2018

Les deux articles :

1.« Les Arabes et les Amazighs », dites-vous M. Boukrouh ?

 

par Aumer U Lamara, in Le Matin du 29 septembre 2017

 

E-mailNotre propos n’est pas d’entrer dans la polémique actuelle entre les ministres, les premiers ministres, les ex-ministres, les ex-candidats à la présidentielle, les partants, les revenants, etc.

Les Algériens ne sont pas intéressés par ces "combats de coqs" du même poulailler, ils attendent, à notre avis, une seule chose : le grand ménage pour que le pays puisse enfin reprendre le cours interrompu de son histoire multimillénaire.

Dans une récente interview au quotidien El Watan, Noureddine Boukrouh avait déclaré ceci : "On ne modernisera pas les musulmans, et en particulier les Arabes et les Amazighs, si on ne modernise pas l’islam [...] on réalise que sans une réforme intellectuelle et psychologique sans précédent, les Arabes et les Amazighs resteraient les derniers, en queue de peloton".

Il y a une terrible ambiguïté dans ses propos : s’il préconise la révolution islamique dans les pays musulmans, alors il devrait mentionner d’autres peuples musulmans, pas seulement les Arabes et les Amazighs, et d’abord le plus grand d’entre eux : les Indonésiens, puis les Perses, Malais, Chinois, Turcs, Azeris, Soudanais, Nigerians, Afghans, Pakistanais, etc.

Ou bien, il s’occupe de l’Algérie, dans ce cas cela prouverait que notre ex-ministre ne connaît pas suffisamment l’histoire de son pays. Il n’est pas le premier, et la liste des négateurs est longue concernant l’identité et l’homogénéité de notre pays.

Dès 1962, Ahmed Ben Bella, aussitôt libéré, déclara à Tunis : "Nous sommes Arabes, nous sommes Arabes, nous sommes Arabes". Il se ravisa en 1982, en déclarant au journaliste qui l’interviewait : "Je suis Amazigh, l’homme qui vous parle, Ben Bella, est Amazigh". Mais le mal est fait. On apprend par ailleurs que c’est ce même Ben Bella qui avait donné l’ordre, dans l’euphorie de l’arabisation, de détruire le seul jeu de caractères tifinagh qui se trouvait en 1962 à l’imprimerie nationale (1).

Ahmed Taleb Ibrahimi avait fait appel au pouvoir magique attribué à la religion musulmane qui transforme un peuple en un autre peuple. Il disait à peu près ceci : "Nous sommes des Berbères plus ou moins arabisés par l’islam". La magie s’appliqua, selon lui, aux Amazighs qui seraient devenus des Arabes mais pas aux Turcs, Iraniens, Afghans, Indonésiens… Les "erreurs" reconnues par cet homme en 2012 ne réparent pas les dégâts de 50 ans de négation et d’arabisation chauvine (2).

Houari Boumédiène, quant à lui, avait fait table rase de l’identité de l’Algérie. Il voulait inventer un homme nouveau arabo-islamique et socialiste, et le sacrifice de l’amazighité avait été programmé au premier festival panafricain de juillet 1969 : tous les pays, toutes les cultures, toutes les langues de l’Afrique étaient rassemblées à Alger pendant deux semaines, elles se sont exprimées sur les places et les salles d’Alger, sauf tamazight.

Chadli Bendjedid avait été plus expéditif, dans cette époque de l’import-import. "Les Amazighs viennent du Yémen, ce sont donc des Arabes" !!! Rien que ça ! circulez, il n’y a plus rien à voir. "L’homme du Yémen" avait déclaré la fin de l’Histoire et du dernier Amazigh.

Un ex-candidat à la présidentielle de 2014 avait ressorti la théorie de la nébuleuse, dans laquelle notre pays serait l’amalgame de "religions, de langues et de tribus" (3). C’était du réchauffé du discours colonial qui voulait amalgamer les "musulmans", les Alsaciens, les Maltais, les Espagnols, les Corses, pour fabriquer un nouveau peuple algérien français. C’était cela la politique dite algérianiste. Au 2e siècle avant J.-C., la Numidie était déjà un pays organisé, souverain, qui entretenait des relations diplomatiques avec ses voisins et commerçait avec d’autres nations. Des plaquettes/bons de livraisons de produits divers livrés par bateaux pour la ville d’Athènes nous sont parvenues (4).

Beaucoup d’autres mercenaires ont contribué au désastre identitaire de notre pays dans un seul but : faire de notre nation une nation sans identité, sans histoire et sans culture, afin de l’arrimer à la péninsule arabique et à la mythique "nation arabe".

"Les Arabes et les Amazighs" ?

Ce qui est nouveau dans cette nouvelle affirmation de Noureddine Boukrouh, "les Arabes et les Amazighs" , c’est l’introduction de la distinction : il y aurait dans notre pays des Arabes et des Amazighs ?

Le rédacteur des discours présidentiels aurait même pu reproduire la nuance scélérate introduite dans la constitution à propos des langues officielles de l’Algérie, et écrire "les Arabes et [également] les Amazighs".

Cette approche est nouvelle et elle pose problème, un gros problème.

Il est nécessaire de la clarifier : en Algérie il y aurait donc deux peuples sur un même territoire ? L’un est le peuple colonisateur (le peuple arabe qui vient d’Arabie), l’autre le peuple colonisé (le peuple amazigh, autochtone depuis des millénaires).

Nous serions donc aujourd’hui dans le schéma classique de domination coloniale ?

M. Boukrouh est interpellé. Il ne peut laisser cette ambiguïté sans clarification.

 

Aumer U Lamara

Notes :

(1) Monde diplomatique N°761, Août 2017, "Mille et une résistances à l’alphabet latin", page 14.

(2) "Je disais toujours que nous avons commis une erreur après l'indépendance du pays, quand nous avons attaché le discours national à celui de l'identité, en insistant seulement sur l'arabité et l'islam, négligeant l'amazighité" (interview d’Ahmed Taleb à El Khabar, janvier 2012).

(3) "L’identité de la Nation algérienne s’est construite, à travers les siècles, par l’apport des différentes religions et langues, des différentes tribus venues en asile ou en envahisseur, par les résistances aux occupants …" (Ahmed Ben Bitour, plateforme politique, 2014).

(4) Lire les ouvrages de Mouloud Gaïd entre autres, Les Berbères, tome I à VII, Agellids et Romains en Berbérie, etc.

 

2. Self-colonisation et nécessaire décolonisation

par Aumer U Lamara, in Le Matin du Samedi 18 novembre 2017

 

 

 

En Algérie, en dépit du déni officiel, même les pierres témoignent de cette profondeur amazighe.

 

L’armée romaine, usée par la résistance numide, a été chassée d’Afrique du Nord par les vandales, l’armée de Okba est repartie en Orient d’où elle est venue, les Turcs ont fui en 1830 vers Istanbul dans les bateaux du Dey Hussein et les Français ont réembarqué vers la France en 1962 !  

Théoriquement nous sommes donc indépendants depuis 1962 !

Malheureusement, le silence des armes n’a pas suffi pour rendre l’Algérie à l’Algérie africaine et méditerranéenne. Très tôt, notre pays a subi un encerclement insidieux et falsificateur mené par le jacobinisme français et sa bureaucratie, l’arabo-islamisme revanchard des nationalistes arabes et les socialismes multimarques (spécifique, islamique, non aligné, ‘’socialisme algérien’’, etc.).

Il n’y avait aucune place pour une réflexion nationale autonome basée sur le pays réel, son identité, son histoire, sa culture, afin d’envisager un futur en accord avec ses valeurs.

Le bal des vampires s’est mis en place dès les premiers mois de la libération du pays en 1962, dans la violence et le non-débat(1).

L’histoire est connue diront certains, et que faire maintenant avec ce qui reste ?

Une autre question vient immédiatement à l’esprit : en reste-t-il quelque chose ?

Lorsque le débat, partant du simple citoyen au plus haut responsable politique, se positionne dès les premiers mots sur le prix du baril de pétrole, il y a effectivement lieux de se poser la question fondamentale : l’Algérien est-il un citoyen d’un pays souverain, l’Algérie, ou simple rentier apatride dont le niveau de vie est indexé sur la bourse de New York où se négocie le prix du baril ?

Ce statut de ‘’parasite’’ et non de citoyen crée aujourd’hui un malaise dans la société. Il est réel et profond même chez ceux qui travaillent durement, produisent et participent à la création du savoir et des richesses dans notre pays.

Cette situation est bien évidemment l’aboutissement de 50 ans de privatisation du pays par les colonels, depuis les ‘’3B’’, et plus tard par les généraux et leurs relais, au nom d’idéologies sectaires utilisées comme simple paravent afin de dissimuler leur illégitimité, l’incompétence et le désir de prédation sans limites des richesses nationales.   

L’Algérie se retrouve ainsi dans un état de self-colonisation(2), dans laquelle la puissance de l’État est utilisée comme sous-traitant au profit d’une idéologie étrangère. Pour être plus clair, il n’y a pas d’armée d’occupation mais il y a colonisation du pays par l’arabo-islamisme lié à l’affairisme spéculateur pour promouvoir l’économie de bazar, la loi du plus fort, et pire, la vassalisation de notre pays.  

C’est très loin de la citoyenneté d’une ‘’République démocratique et sociale’’(3), de l’identité nationale, du développement équilibré du territoire national par la production de richesses et une répartition équitable dans le respect de notre fragile environnement. Ainsi, la désertification actuelle est un danger réel qui nécessite, pour la contrer, l’intelligence et les efforts de tous.

Ce sont ceux qui pompent les puits de pétrole, qui ont bétonné la Mitidja, détruit la steppe, exilé l’oxygène des villes par la privatisation et le bétonnage des espaces publics, qui projettent aujourd’hui de polluer de manière irréversible le sous-sol saharien par l’exploitation du gaz de schiste, contre l’avis exprimé par les populations des régions concernées.

N’est-ce pas du colonialisme intérieur pratiqué par une caste qui vit et se reproduit ‘’hors sol’’, sans partage d’un lien filial avec le pays, son Histoire et le souci de son devenir.

S’opposer et réduire cette self-colonisation que nous vivons, c’est d’abord, pour chacun, se sentir lié profondément par ce vaste territoire que nous ont légué nos ancêtres, de l’Atlantique au désert libyen, par son histoire multimillénaire et par les enjeux mondiaux auxquels nous ne pouvons nous soustraire. C’est seulement ainsi que nous (et nos descendants) pourrons parler de notre libération accomplie, de notre propre décolonisation.

N’est-ce pas Kateb Yacine qui avait dit : "Il faut que l’Afrique retrouve son nord" ?

A.U. L.

Notes :

(1) La gestion autoritaire et violente était déjà une pratique courante pendant la guerre de libération nationale. L’assassinat d’Abane Ramdane en 1957 constituait un palier important : « Cette mort (d’Abane), donnée traîtreusement dans l’horreur par des mains fratricides, est un crime fondateur. Elle est en effet le signal fort annonciateur d’une militarisation autoritaire d’un pouvoir qui va perdurer au-delà de l’indépendance. Une dérive qu’Abane avait lui-même pressentie et dénoncée en présentant le rapport du CCE à la session du CNRA du 20 août 1957 au Caire […] L’élimination d’Abane permet aux colonels… d’accaparer totalement les leviers de la révolution, pour se mettre on pôle position en prévision de l’indépendance. » (Belaïd Abane, l’assassinat d’Abane Ramdane, vérités sans tabous, Éditions Dar el Othmania, Alger 2017, p.156.

(2) L’intégration des pays d’Europe de l’Est dans l’Union Européenne, lors de son dernier élargissement, a été menée par les experts de Bruxelles et les gouvernements des pays concernés à un rythme de transformations digne du type ‘’colonial’’, d’où le concept inventé de ‘’self-colonization’’. Ce chamboulement a été parfois incompris et mal vécue par les populations et les administrations des pays concernés. Au moins, pour eux, c’était pour la bonne cause !

(3) cf. Plateforme de la Soummam, (Congrès de la Soummam, août 1956).

 

Auteur

Aumer U Lamara

 

 

 

 

Retour en haut

Numéro 96   Juillet 2018

L’interview :

Akkud ur yeţnuzu, ur irehhen

Tadiwennit akked  Σmer Mezdad

Sɣur Mhenni Xalifi, in Dépêhe de Kabylie, 12-05-2018

 

Amek tettwaliḍ tasekla taqbaylit akka tura ?

Tasekla-nneɣ ddeqs segmi tenti asikel-ines. Iḍrisen wezzilen, am tmucuha, isefra, inziyen, ɣas  reṣṣan deg iẓuran umezruy-nneɣ, ulac win izemren ad d-yini melmi i d-ufraren. Afulay yezdem seg-sen. Ula d uXeldun ibder-iten-id, yura fell-asen. Ma d iḍrisen ɣezzifen d iseggasen-aya, ideg ntin, ffutkin di lqern wis 20. Ayen yeεnan ungal atrar, d tideţ, d amaynut deg tugeţ meqqren n tmeslayin !  Imi tawsit-a n tsekla (sṣenf-a) ilul-d di Turupt uggaɣ di lqern wis 16 : llan yigduden mačči s waṭas i ɣ-zwaren mi kecmen ɣur-s. IṬerkiyen, d waΣraben  akken kan yewweḍ lqern segmi ntin ţarun ungalen. Ma d nekkni, tura nnig 70 iseggasen segmi i d-yeffeɣ wungal-nneɣ amezwaru, ma neqbel « Lwali n udrar » n Belaid At-Σli d ungal !  Ma tebɣiḍ, s yiQbaylien nḥella-d amekkan-nneɣ di tsekla-yagi tatrart ɣas urǧin nufa anida ara nsenned, anagar s lebɣi imeɣnasen yeţarun i tesuref tsekla-nneɣ. Tura uggaɣ neffel i 100 wungalen s teqbaylit. Llan deg-sen wid yelhan, llan deg-sen wid ixuṣen. Wid yeţarun akka tura, ilaq ad sifsusen cwiṭ tira. Mer d lebɣi, deg usemres isekkilen ur ilaq ad fflen akkin i ubrid i d-neǧren wid i ɣ-d-yezwaren ! Ma d izen, d tiktiwin i bɣan ad sersen di lkaɣeḍ, ayen bɣan arun-t : ulac am tlelli ! Tira taseklant tezmer ad temgarrad cwiṭ d tira tajerrumt. Akka yakk timeslayin. Tajerrumt mara d-yeffel udeqqes-ines di tira tezmer ad teselwi aɣanib. Tira d aɣanib daɣen maččî d tajerrumt kan akked ilugan iquraren swayes ur ihedder yiwen. Wigi yestxuntucen di tmeslayt tikkwal yella wanida teccḍen !

 

5 n yiseggasen seld tuffɣa-inek i tesdawit n Tubiret, tuɣaleḍ ussan-a kan i usarag-nniḍen ɣef tira n wungalen. Meslay-aneɣ-d cwiṭ fell-as...

D tideţ, d tikkelt tis-snat i usiɣ ɣer tesdawit n Tuvireţ. Usiɣ imi i d-ţwaεerḍeɣ ! Mer ur ţwaεerḍeɣ ara, yili ur ţaseɣ ara ! Walaɣ tasdawit n Tuvireţ  ur tderreε ara am tiyaḍ, am akken yella degs uzwu n tegmaţ, wid i ţ-yesedduyen ur wwin ara abrid-nni yeţawin ɣer tsekkaţ ! Ma d isaragen-inu ɣef tira n wungalen mačči n wussan-a kan : zik, ulac tiɣilt anida ur d-wwiɣ ameslay fell-asen ! acu, di tallit-nni, am akken nezwar cwiṭ di tazzla imi ur d-cfiɣ gan-as medden ccan i wayen i sen-d-ţawiɣ  ɣef tsekla taqbaylit. Di tallit-nni, medden ur ten-tceɣɣeb ara tsekla ! Ahat tura tbeddel teswiεt : wi ẓran ? Gar wid iḥeḍren tikkelt-a, di Tuvireţ,  ama d inelmaden, ama d iselmaden, aṭas deg-sen ɣran ungalen yakk uriɣ !  

 

Aṭas i yettmesteqsayen ma ad irezzu mass Ɛmer Mezdad i temliliyin tiseklanin ma yettwaɛreḍ?

Tagi n uεraḍ d wat uεraḍ ɣur-s ilugan. Nekk ad ak-d-sukkeɣ leεraḍ, kečč ma yehwa-yak as-d, ma ur ak-yehwa ara ur d-ţas ara, akken twalaḍ. Acu, nekk, ad k-id-εerḍeɣ ! Nniɣ-ak-d timlilyin-agi tiseklanin buhan i xedmeɣ deg-sent, uggaɣ nnig 60, armi i d-ggurεeɣ seg-sent i d-snesren ! Daymi kukraɣ ad greɣ aḍaḍ-iw dinna tikkelt-nniḍen ! Llan daɣen wid iḥemmlen akka tirebbuyaε, tijemmuyaε, nekk ma tebɣiḍ d ahilaw cwiṭ, si zik iman-iw i xeddmeɣ, i tedduɣ,  dɣa amzun tuɣal-iyi d tanummi ! Axeddim di trebbuyeε alamma ibaḥ, ɣur-i d tamara kan, mara saliɣ kra dinna ! Akkud ixuṣ daymi  ur ssineɣ  ara aṭas i unezzeh d uferqes !  Yerna, akken ad taruḍ ilaq ad tiliḍ i iman-ik. Tira ilaq-as wakkud !  Tlaq-as daɣen tsusmi ! Ma d anermes akked wid i yi-yeɣran, akked wid i yi-yeqqaren urǧin i t-gzimeɣ ! S lferḥ d ameqqran ara ţemliliɣ yid-sen mer yella wamek, mer yella wanida ! Imeɣriyen, kra n wid i yi-d-yesuturen anamek n wawal neɣ n twinest, zgiɣ ţarraɣ-aɣ-asen ! Llan ula d wid iwumi uriɣ tizwarin neɣ iwumi seɣtaɣ irusfusen-nsen. Acu, tineggura-ya, llan wid i yi-d-yeqqaren ayɣer teqqimeḍ kan di tira s « ţ », tinna n Mεemri ! Amzun « ţ »-nni yeshan-iten kra ! Ahat imi llan wid i sen-t-yeffren ! Llan wid yeţuɣalen ɣur-s di tira taseklant-nsen !

 

Imi aql-ik daɣen deg wannar n tesnujjya. Ur tettwaliḍ xussen ayendin yidlisen i d-yettawin ɣef taɣult-a s tutlayt-nneɣ?

Tasnujjya, d la médecine ? Tamurt-nneɣ taswiεt-a i teḥwaǧ d iḍbiben n lεali, wid ara idawin medden, ara ten-yeţqaddaren, ara sen-yemmalen. Ma d awamal n tesnujjya, les concepts-ines, allalen-ines d igraɣlanen. Aẓar-nsen d win i semrasen deg umaḍal akkwit ! D ireṭalen si tegrigit neɣ si tlatinit ! Ama di tefransist, ama di taεrabt, ur ţcuḥḥun ara i ireṭalen ! Di teswiεt-a ideg nella, tidlisin n tesnujjya s teqbaylit, uggaɣ ulac aḥiri deg-sent. Asmi ara laqent, asmi ara tent-ḥwiǧen medden, imiren ahat ad d-ilint ! Γurwat tadimagujit yezgan di kra n yimawen.

 

Seld ugur d amecṭuḥ, yuɣal-d wadeg-inek ayamun.com. Wiss ma tettuqennɛeḍ s umḍan n tirziwin i iseɛɛu, neɣ d amḍan n yizdamen n tesɣunt tamayyurt?

 « Ayamun.com, tasɣunt n tsekla tamaziɣt » tura d  aseggas wis 19 segmi tenǧer abrid-ines, cwiṭ cwiṭ. Gar uguren d unegzum n kra n wussan  i d-yeţilin sya ɣer da, tasɣunt teţeffeɣ-d abrid i sin wagguren. Aql-aɣ tura di 94 wuṭunen ! Wid izeddmen deg-s ha rennun-d, ha neqqsen, zemreɣ ad ak-iniɣ aṭas i yellan d imezgiyen, ulac ass ideg ur ţ-ẓuren ara ! Izeddamen-a zemreɣ ad ak-d-iniɣ ggwten ! Mer ad ggwten ugar, ad neţuqenneε ugar ! ! Tura, sya d afella, tasɣunt, ma ulac wid ara ţ-yeddmen, ad ţ-seddun akken ilaq,  ahat qrib ad d-yaweḍ lawan ad ţ-nεekkel, acu, ad ţ-neǧǧ d tameḥḍit (archive) deg uzeṭa. Yerna ameddakkel-nni yeţxellisen lekra d iseggasen-aya uggadeɣ ad yeεyu ! Ma yeɣra tadiwennit-a, ad yaf deg-s  tanemmirt-a i yas-sawaḍeɣ yal ass. Lemziyya-k meqqret !

 

Kečč seg wid yettwalin ur tlaq tkadimit i usnerni n tutlayt. Acu d awal-ik ɣef tkadimit tamaziɣt i d-yettwaheggayen?

Di nniya-inu, mačči ur tlaq ara tkadimit, tlaq tkadimit ilaqen mačči d tin n wesfuttes, tin n tqerracin : ddeqs-aya i ntin ţaddin deg-sent, yerna ur walaɣ ara ad rren aḍar ! Qaḥqa ad aɣ-slalen tamaziɣt tamaynuţ ! S tmesɣara-inu, ţwaliɣ takadimit yeggwra-yas wazuḥ n wakkud akken ad tesemḍi. Tagrurt, taneqleţ wuɣur ara tegreḍ uqbel lawan tezmer ad teqqerqec d aqerqec ! Tajnant, ddalya ma mačči d lawan-is, ara k-d-tefk kan d aẓbetbur ! Di teswiεt am ta, ad ggwten wat tdimagujit d ucḍaḥ s uεebbuḍ. Yerna walaɣ zeεma llan Imaziɣen nniḍen ara teεnu tkadimit-a ! Kkes-d kra Icawiyen d Icenwiyen, Imaziɣen wiyaḍ, d imrawen iseggasen-aya, ur cligen ara di tmaziɣin-nsen, sebblen deg-sent, jguglen anida nniḍen !  Yerna uggaɣ  ur gzin, ur ḥricen,  imi, ɣef akka ţwaliɣ, ur faqen i wesrus, taguri yellan (enjeux) !  Ma ur gzin ara, zemren maḍi ad aɣ-uɣalen d asadel, ad aɣ-ddeqqimen yes-sen ! Mer ẓewren Imaziɣen-a nniḍen dɣa si tura, uqbel yakk  takadimit-a taqerquct, si tura, ad d-ddmen taqbaylit d ayla-nsen, d tameslayt ara yesduklen timaziɣin nniḍen, imi taqbaylit aţan tewjed. Syin ɣer zdat ma llan iεekkuren gar-as d tmaziɣin nniḍen ad mzin  iman-nsen. Di tmeslayin umaḍal, akken ma llant d yiwen ufeggag kan i d-yeţifriren : ulac tasureft (tiddersi)  ! Afeggag-a i d-yeţifriren d winna iǧehden, d winna ţmeslayen, d winna iɣef xeddmen, d winna iɣef ţazzalen  warraw-is, imawlan-is ! Iwacu wigi yeţgemminen bɣan ad d-snulfun ayen ur nella imi taqbaylit tella, timaziɣin nniḍen llant : awi-d ukan ad xedmen imawlan-nsent, nutni ulac, tugeţ deg-sen yesderɣel-iten CCerq-Alemmas, idles tameslayt, dɣa zgan skucebren, ţejgugulen dinna neɣ rban ifassen-sen, ţraǧun ad sen-d-taweḍ s imi ! Ihi, wigi yeţgemminen î takadimit, ha ur ssinen taluft, ur ẓran anida ara sṭebeṭben, ha d taqellaεt i d-ţheggin, mi thegga ad nadin amek ara teṭef. Mačči akka i ţ-id-wwin i  d ferru-ines ! S uḥerred d tiḥila, anagar uguren d uεekkel ad as-d-arwen i tmeslayt-nneɣ ! Mer d nekk i yeţgemminen ẓriɣ amek ara s-geɣ i takadimit-a !

 

Turiḍ aṭas n wungalen ar tura, maca ur nwala yiwen yettwarar-d d asaru neɣ d taceqquft n umezgun s wudem unsib. Tettwaliḍ yettwattu cwiṭ wayen txeddmeḍ sɣur wid izemren i ccɣel-a?

Ahat wid tezmer ad teεnu temsalt urǧin ɣran ula d yiwen ungal s teqbaylit, ama d wid uriɣ ama d wid uran imeddukkal ! Wigi tezmer ad teεnu temsalt  tugeţ malen ɣer lɣerb neɣ ɣer ccerq, imi syin i d-yeţas wakwez (reconnaissance) i imeskaren, imesḍra (réalisateurs). Γur-sen ayen i  d-iteffɣen di tmurt-a am akken d ucmit, d ameεlal, yezga ixuṣ-it kra. Neɣ ahat wigi tezmer ad teεnu temsalt ɣran ungalen, acu,  ur brasmen ara yis-sen, ur ufan ara deg-sen ayen saramen, dɣa bran-asen. Ahat daɣen tira-w, ungalen-iw ma ɣran-ten, ufan yella kra ideg xuṣṣen. Ahat daɣen wigi tezmer ad teεnu temsalt ulac wid ara ten-ineǧεen ɣer din, ad asen-iḍegger tamentilt (motivation) !  Tideţ yellan daɣen, iQbayliyen, si zik, ur ɣur-sen ara ansayen n sinima, amezgun, tidlisin, d wayen icudden ɣer yidles atrar. Allaɣ, agemmaḍ-ines atan ireṣṣa anida nniḍen !

 

Yettwaɛiwed-d ussan-a kan usufeɣ i wungal-ik "Tagrest Urɣu". Acimi armi d tura?

« Tagrest Urɣu » d ungal i ntiɣ ţaruɣ-t ddeqs-aya, asmi qqareɣ di tesdawit n Zzayer ! Yeffeɣ-d di teẓrigt tamezwarut deg useggas 2000, ɣef ddemma-w, imi ulac amsiẓreg i ɣ-igan d-ccan di tallit-nni. Si zik, ddeqs n tedlisin i d-greɣ s teqbaylit, fukkeɣ-tent s tira, suffɣeɣ-ten-id daɣen ɣef ddemma-w, imi ulac amsiẓreg. Llant daɣen tedlsin i d-ṣuɣleɣ akked d imagarden uriɣ ! Iseggasen-a ineggura, ungal-a, « tagrest, urɣu » ulac-it di tnedlisin. Ddeqs imeɣriyen i yeţnadin fell-as : llan ula d wid iwumi reṭleɣ 3 wamudden-nni i yi-yeggwran, armi  fercecen, rtan akkw ! Nniqal ad t-greɣ di tesɣunt ayamun.com, s PDF, acu imeɣriyen bɣan ad d-yeffeɣ d lkaɣeḍ. « Tiẓrigin Talantikit » fkant-aɣ-d asulef akken ad d-yeffeɣ dɣa nniɣ-asent ih ! Ussan-a, leḍwar-a i d-teddun, ma ur d-yeɣli wanẓad deg uyefki, ad suffɣent ungal-inu « Ass-nni » akked d « uDasil umawal » i ţheggiɣ buhan iseggasen-aya : yes-s i xeddmeɣ ; uggaɣ aṭas n imeɣriyen ara t-yafen, ara yebrasmen yes-s ! Tura ma yella umsiẓreg ara ɣ-igen ccan yifen wagi n Talantikit, ur d-neqqar ara aha° ! Ilaq ad nelmed tinna n wanida tmal d abaɣur !

 

Ma nuɣal-d i tesnujjya s yiwen n usteqsi d agaman. Ɣef tmuɣli n umsujji i k-yecban, iwacu uggten waṭṭanen taggara-a?

Tamuɣli-w, ur d aṭanen i yeggwten ! Aṭanen-a, si zik llan, acu imiren ur asen-neţaki ara akken ilaq. Tura llan yiḍbiben, llan ţawilat, daymi yeţkad-aneɣ-d am akken ggwten waṭanen imaynuten, nutni si zik llan. Acu, imi llan waṭanen yejlan, amzun akken llan wid i d-yeţkaden. Ma yehwa-yak, zik ugaren  waṭanen n lmizirya, aṭanen n lqella n tezdeg d waman,  tura d wid n lufa i yugaren, akked wid n usuṭef (stress), wid n wurnan (allergie) ! Laẓ yeţawi-d aṭanen, tawant tgellu-d widak-ines. Anida yella ufaḍi (excès), ad yili waṭan. Ula deg awal, ula deg uceεnen ! Ačuppen, ula d win umeslay,  daɣen yezmer ad iḍur ! Ccemma d dexxan fkan tawaɣit i ugdud ! Ma d ţerka d bujḥiṭ tura ddmen udem nniḍen !

 

Tanemmirt a mass Ɛmer Mezdad. Awal-ik n taggara...

Mara nteddu akka di leεmer, akkud yeţkad-aɣ-d εziz, wezzil ! daymi ilaq axeddim ad ikemmel ! Anida ara nwali « taqejjirt n wuccen » ilaq ad as-nesinef, anida tella tqerract ur ilaq ad aɣ-teṭef !  Astewtew tikkwal ilaq ad iwexxer ! Afugger daɣen ur yesefk ara ad yetgelled sya d afella akken yetgelled fell-aɣ imrawen iseggasen-a yezrin !  Akkud ur yeţnuzu, ur irehhen, ur yeţnejbad ! Ur yeţwarḍal !

Tanemmirt daɣ kečč i yasen-igan ccan i rray-iw akked d wayen ţaruɣ ! Ulac aṭas akka am kečč i ɣ-d-« yeţsawamen » !

 

GM :

ḍḍ = ṭ    aḍen/aṭan ; ḍebbel, ṭebbil, ṭbel / mḍi, imeṭi, tameṭut / siḍen/uṭun Addad amaruz yella wanida yekkes

 

 

 

Retour en haut

Numéro 96   Juillet 2018

Urar s teqbaylit

Quelques noms de jeux kabyles

                                               par Σ. Mezdad

 

 

 

1.     Jeu  avec   des   figues fraîches : aɣerrabu

2.     Jeu  de lutte  à  coups  de pieds  nus : tiqqar

3.       Jeu avec un traineau : tabuskerkart

4.     Jeu d’enfants où l’un dit « haţ » en touchant 1 autre, qui, à son tour doit toucher le 1er en disant « baţ » : taḥaţaţt

5.     Jeu de balle : ccir

6.       Jeu de cailloux qui se joue  comme le jeu  d'osselets : aleqqaf, alqafen

7.     Jeu de dames ou de dès sur une dalle, avec des cailloux : tiddas

8.     Jeu de dames, de dominos, d'échecs : imenɣan

9.     Jeu de grosse toupie : azeṛbuḍ, ilenni

10.  Jeu de hasard : aqwemmer

11.  Jeu de petit  enfant où il traîne un objet : tabuskerkart

12.    Jeu de roulades et d'acrobaties : tiburejqella

13.    Jeu de saute-mouton : ?

14.  Jeu de tambour  très rapide à la fin d'un air de danse ou en fin de fête : taṛbabt

15.  Jeu d'enfants courant avec une hélice : tabusefrarat

16.  Jeu d'enfants se portant les uns les autres : timbibbiţ

17.  Jeu d'enfants, où l'un des joueurs doit découvrir ceux qui sont cachés (colin-maillard) : tuqqna-tuffra, tizizwit  taderɣalt,

18.  Jeu d'instrument à vent (musique) : aẓemmer

19.  Jeu du bâton de cerceau :  taseḍruţ

20.  Jeu et cri  en travail collectif : amεin

21.    Jeu pour amuser les petits enfants où on se pince le dessus des mains en chantant le bout rimé suivant puis on chatouille : čibčib weεli, čiwčiw yazi

22.  Jeu pour deviner 1 objet caché dans 1 main : baclek

23.  Jeu qui consiste à courir l'un après l'autre : tamtabeεt

24.  Jeu avec des boutons de vêtements.ou pièces de monnaie : lhizz

25.    Jeu avec 5 roseaux sur les goigts : s xemsa n iɣunam ɣef iḍudan, tamexmust

26.    Jeu de la pelote de fil : tamencart n yilni Jeu de billes. Labil

27.    Jeu de baton : sarkaza

28.  Jeu de la balançoire : tajeεlelluqt

29.  Jeu de voitures : des boites de conserve vides en guise des 4 roues : tičernanin

30.    Jeu de jonglage : tameqqint n mejjir

31.  Jeu de l’assiette renversée lancée sur une parterre lisse, on gagne si elle se troue  au milieu avec un son (tac ! ): tiṭerraqin

32.    Jeu des 4 roulements, un siège en bois, un planche comme guidons actionnée avec les 2 pieds, des freins : taqerwat

33.    Jeu de cibles où on fait tomber avec des cailloux des  pierres superposées : leɣrud, taɣalaṭ

34.   Jeu de cache cache :  mihlal, tuqemcha, tuqqna-tuffra

35.  Jeu de poursuite où on court derrière un partenaire. Si tu le touches avec la main,  tu as gagné, et à lui de courir derrière toi : tatabaεt

36.    Jeu de saute-mouton : amayaf, Amayaf ! Amayaf ! win ikhedhmen akra ad t-yaf. :  tebbegriri = malaf = mayaf = assuman

37.    Jeu de glissade : taḥnunciḍt

38.    Jeu de bâton : à partir de 3 joueurs formant un cercle qui échangent un bâton entre eux sans que qu’il touche terre : zawzana.

39.  Jeu de pétanque qui  se fait exclusivement avec des pierres : le perdant ira chercher sur son dos le gagnant qui aura projeté la petite pierre le plus loin : tihiduct

40.    Jeu de « hockey » : 2 équipes munies de bâtons se disouent  un bout de chêne-liège : tabahuts

41.    Jeu dos à dos, bras entrelacés  et basculements à tour de rôle :  (timbibbiţ)  ḤELLEMCEḌ

42.    Jeu de la sarbacane :''timegḥal n yiɣses, ad d-nekkes iɣses ad neggar ɣur-s abaεuq am uqeras

43.     Jeu du lance-pierre  avec une cible ( lɣerḍ) : ildi

44.    Jeux avec de la bataille avec des bâtons : tablibult

45.    Jeux de cible avec des boites de conserve sur lesquelles on tire avec des pierres : taḥjurt

46.    Jeu de taɣʷlalt .

47.    Ebbi-acwari

48.    Baţa

49.    Taxxamt n cciṭan, iɣunam,

50.             

 

 

 

 

Retour en haut

Numéro 96   Juillet 2018

Tidlisin nnien :

 

Romans et ambiances dans la maison kabyle traditionnelle.pdf

La_Kabylie_Recherches_et_Observations_1833.pdf

 

Jules_Maistre_Moeurs_et_Coutumes_Kabyles_1905.pdf

Tighermin_yemmeccen_Sari_Med.pdf

MOULIERAS_Auguste_Une_tribu_Zenete_anti-musulmane_au_Maroc_Les_Zkara.pdf

Si_Pertuf_Muhend_Uyehya.pdf

LA_LANGUE_BERBERE_EN_AL_ANDALUS_Md_Tilmatine.pdf

Inédite, une pièce de théâtre de Idir Amer :

Idir_Amer_Ay_Afrux_iferelles.pdf

Inédite, Dom Juan de Molière, en langue kabyle :

DOM_JUAN_LE FESTIN_DE_PIERRE_MOLIERE_SI YEHYA_TASEGLULT-S-UDΓAΓ.PDF

 Dictionnaire_Francais_Berbere_Antoine_JORDAN.PDF

Les_Cabiles_et_Boudgie_F.PHARAON_Philippe_libraire_Alger_1835.PDF

Tidmi tamirant, n°2, 1990

Habib-Allah_Mansouri_Inventaire_des_neologismes_amazighs.pdf

Ddem_tabalizt-ik_a_Mu_Kateb_Yacine, version bilingue

Ad lemmdeɣ tamaziɣt  n Hamek : http://www.ayamun.com/adlis-usegmek.pdf

Belkacem Bensedira_Cours de langue kabyle_Adolphe Jourdan_1887

JM_DALLET_LE_VERBE_KABYLE_FDB_1953.pdf

AMAWAL_TUSNAKT_H.SADI_1990.pdf

CHANTS_BERBERES_DE _KABYLIE_Jean_AMROUCHE_CHARLOT_Ed.1947.pdf

OUARGLA_M.JARDON_J.DELHEURE_Tome1_FDB_1971.pdf

OUARGLA_M.JARDON_J.DELHEURE_Tome2_FDB_1971.PDF

 

  

Plus de livres dans notre rubrique  Téléchargement :

http://www.ayamun.com/telechargement.htm

 

Retour en haut

Numéro 96   Juillet 2018

 

L’ évocation :

Excursion chez les Beni Yenni (1886)

par  Francis Drouet

 

http://djurdjura.over-blog.net/2018/06/at-yanni-beni-yenni-histoire-et-legendes.html

28 Juin 2018

 

 

At Yanni, Beni-Yenni, histoire et légendes 2

Fin de la première partie

Fin de la première partie

Fin de la première partie

Fin de la première partie

Fin de la première partie

Fin de la première partie

At Yanni, Beni-Yenni, histoire et légendes 2

Fin de la deuxième partie

Fin de la deuxième partie

Fin de la deuxième partie

Fin de la deuxième partie

Fin de la deuxième partie

Fin de la deuxième partie

At Yanni, Beni-Yenni, histoire et légendes 2

Fin de la troisième partie

Fin de la troisième partie

Fin de la troisième partie

Fin de la troisième partie

Fin de la troisième partie

Fin de la troisième partie

Fin de la quatrième partie

Fin de la quatrième partie

Fin de la quatrième partie

Fin de la quatrième partie

Fin de la quatrième partie

Fin de la quatrième partie

Cinquième et dernière partie

Cinquième et dernière partie

Cinquième et dernière partie

Cinquième et dernière partie

Cinquième et dernière partie

Cinquième et dernière partie

Cinquième et dernière partie

Cinquième et dernière partie

Cinquième et dernière partie

 

 

 

 

Retour en haut

Numéro 96   Juillet 2018

Le Poème : 

 

Piskazekka ([2]) ad n-aseɣ

                                               Asefru sɣur Amar Mecheri

 

Piskazekka ad n-aseɣ

Iwumi ara d-truḥeḍ

Piskazekka ad n-aḍreɣ

Iwumi ar ad d-tbeddeḍ

 

Tura mara n-sfeqdeɣ

Deg teswiɛt ar tayeḍ

Tevɣiḍ am-d-aɣeɣ

                                                                          Ayen i-tesarmeḍ                                                                 

 

Neɣ afud ar ad d-ddzeɣ

Tɣileḍ ad-t-id-terreḍ

Ruḥ kan ad ǧǧeɣ

Tamurt-a i yi-teskeṛheḍ

 

Teẓriḍ ad mulleɣ

Xas ma ur-d-tesawleḍ

Aqli ihi ad n-qefzeɣ

Ɣuṛem ad piweṛiɣeḍ

 

                                               Amar Mecheri, 2018

 

[1] Piskazekka: imi azekka ("essai" de style adopté en hommage au chantre Muḥend U Yeḥya).

 

 

 


7°) LES RUBRIQUES :

 

ACCUEIL         INDEX  GENERAL     NUMEROS PARUS

LIBRAIRIE      TELECHARGEMENT  SITES FAVORIS

 

             

Retour en haut

Adresse de messagerie électronique :  ayamun@Hotmail.com

Adresse Web : http://www.ayamun.com/

Retour en haut

 

tanemmirt, i kra iẓuren « ayamun, cyber-tasγunt n tsekla tamaziɣt » akked d wid i d-yefkan afus.

 

Retour à Bienvenue

@Copyright  ayamun 2000


Dernière révision :
  samedi 19 mai 2018

 


 


 



[1] menacer



[1] Piskazekka: imi azekka ("essai" de style adopté en hommage au chantre Muḥend U Yeḥya).

[2] Piskazekka: imi azekka ("essai" de style adopté en hommage au chantre Muḥend U Yeḥya).



[i] embuscade