ayamun

CyberRevue de littérature berbère

19 ème année

Numéro 99 Janvier 2019

Email :  ayamun@hotmail.com

 

Retour à Bienvenue

 

Tidlisin nniḍen : http://www.ayamun.com/telechargement.htm

 

Prénoms algériens authentiques (mis à jour et augmenté)

 

Sommaire :

 

1°) Le texte en prose : Mohammed SARI, IGEFRAN N WUREƔ, Ungal, Tasuɣelt sɣur Habib-Allah MANSOURI

) L’article : L’académie de la langue amazighe... et le devoir de chacun !  Par Aumer U Lamara, écrivain, in « Le Matin d’Algérie » du Vendredi 18 janvier 2019

3°) L'interview : Interview de Σmer Mezdad par  KETTAN Youba, Interview de Σmer Mezdad par  KETTAN Youba, ayamun 2018, 30 septembre 2018

4°) Tidlisin nniḍen, en PDF :   tidlisin nniḍen

5° ) L’étude : Ticraḍ n timawit yellan deg tullisin Tuɣalin n Ɛmer Mezdad, sɣur Massa Drifa Hamzaoui, Dépêhe de Kabylie, 12 novembre 2018

6°) Le poème  :  « Kkes lgirru-nni seg imi! », sɣur Ziri At Mεemmer

7° ) Toutes  les rubriques :

 

 

 


 

 

Retour en haut

Numéro 99 Janvier 2019

 

Le  texte en prose :

 

 

Mohammed SARI

IGEFRAN N WUREƔ

Ungal

Tasuɣelt sɣur

                                                                                                       Habib-Allah MANSOURI

 

 

  Acḥal n wagguren-aya, ula yiwet n tiqqit n ugeffur ur d-teɣli ɣef Ɛayn-el-kerma. S ṭul n wass, arrac ttneggizen seg tala ɣer tayeḍ, knan ddaw taẓayt n yibidunen d yijarikanen. Irgazen, ssewqaɛen iman-nsen deg kra n yiskasen uɣmiqen, ikacafen i d-ttawin ɣelben wid n zzman aqdim. Ɣas akken ur ḥbisen ara ddɛawi, igenni yeqqim akken yella.

 

  Aɣurar, d aqesḥan, yemmeɣ ɣef tmurt akken ma tella.

 

  Yal tanezzayt, uqbel ma d-yecreq yiṭij, ssefqaden yimɣaren igli, ssaramen ad zelmen ulamma yiwen n usigna. Maca ulac ula yiwen n umeččim i izemren ad sen-yekkes layas i ten-izedɣen. Sfiliten irkelli s yiwen n uwaɣiw ara yeɣlin fell-asen. Seg wasmi nlul, ur nwala aɣurar yecban wa, i d-qqaren yal tikkelt. Kra, bdan yakan astewtew : D Rebbi i yerfan ɣef yibekkaḍen n lɛibad-is, yernu tarrut-ines ad tili d tuqsiḥt ! Imrebbnen, ttẓallan rennun. Lecyax n lǧameɛ ssekfalen-d timucuha d tesqiḍin n zik : iwaɣiyen, iɣerfan i yessenger urrif n Sidi Rebbi, tiɣri n yimazanen d rrusul ɣer ssber d tiɣin n wawal.

 

  Deqzella… tembiwel lqaɛa. Tezlez tmurt mi yebda kan iɣelli yiṭij, dɣa tesseɣli zzenzla-agi iɣrem deg yiwen n yiḍ yessefqaɛen mačči d kra. Izadaɣen s lekmal uɣalen d akal. Wid imenɛen i tmettant ffɣen s iberdan, ferfcen, yeffeɣ-iten leɛqel. Qqimen kkaten agejdur ɣef lmeyytin i yeqqimen ddaw yigrarajen.

 

  Am wakken urǧin ad d-tas twaɣit weḥd-s kan, hata yeɣli-d yiwen n ugeffur d iceṛcuṛen, yeḍfer-it-id waḍu i iqelɛen isekla, yerḍem ugar Ɛayn-el-kerma deg tugdin d leḥzen.

 

  Yenna-asen Lmehdi d tigi d ccarat n taggara n ddunit. Teɣli-d ttuba ɣef yimdanen, tbeddel tikli n tudert-nsen n yal ass. Mmɣen ɣef yixxamen n Rebbi. Ttazzalen medden seg yal tama i wakken ad sterjɛen uqbel ad d-yaweḍ wass n lqiyama i sen-ibedden ɣef tizi. Tizeɣwa n tẓallit ur ssawḍent ara ad d-refdent amḍan n wid i d-iruḥen ad ssutren tutabin. I tikkelt tamezwarut deg umezruy n Ɛayn-el-kerma, ula d tilawin uɣalent ttruḥunt d tirbuyaɛ ad ẓallent deg tmezgida.

 

  « Akud tura yebḍa ɣef sin : akud uqbel uwaɣiw, wayeḍ, win i t-iḍefren.

 

  Ulac acu i izemren ad d-ibedden deg wudem n laxert, ladɣa mi ara tesleḍ i kra n yiderwicen  ttalsen-d yal ass d akken tigemma n Ɛaden deffir liẓar kan i llant ; anekcum ɣur-sent yeshel maḍi, saẓ-it kan s ufus-ik.

 

  Tugniwin n tedfiyin ɣellint-d seg yal tama s yiniten d rrwayeḥ i yesdericen leɛqel.

 

  Am tgemma-nni yettriḥin s leɛṭer ideg zedɣent tiḥuriyin tihuskanin i tzemreḍ ad teṭṭfeḍ s sshala, neɣ nwi kan, fiḥel ma tembiwleḍ, ad ilint gar yifassen-ik, yernu mebla agdal, war talast.

 

  Ruḥ ay ameɣbun ! Err ttar-ik deg tudert i k-d-yezzin s uɛrur. Dayen tura, tufiḍ axeddim n tidet, yernu win n lebda, win i k-iwulmen : d aseɣres n tindar n tḥuriyin : mebla lemḥayen, war ɛeggu.

 

  I yisaffen ideg yettazzal ccrab d tament. Tzemreḍ ad tagmeḍ alamma tsekreḍ. Tiririt n ttar ilaq ad tili temmed, ur ilaq ara ad yili deg-s ula d abruy n tselbiba neɣ tabruyt n warqniɛa ».

  Tennulfa-d tawuri tamaynut : d tin n yinemḍalen. Uɣalen yimrebbanen tteddun d lmeyytin ɣer tmeqbert d iqeffafen.

 

  « Ad ken-ijazi Rebbi ɣef tqufya-nwen, yal yiwet s meyya, i yettɛeggiḍ Lmehdi deg lxeṭba-ines. Yal asurif i ken-yewwin ɣer tmeqbert, ad ken-yeldi yiwet n tewwurt deg lǧennet akked tdefyin-ines. Salit leḥsab, a wid yefren Rebbi, argut sseɛd i tzemrem ad d-tawim. Amiḍan n usider yebda yakan. Amerrezg iqeddacen n Rebbi i isebbren i lḥif d lexsas, ad idiren i lebda deg tlemmast n yilumaɣ ignawanen ! »

 

  Asudu n tmettant yuɣ akk allaɣen, dayen yenjer iberdan ara neḍfer.

 

 

AḤRIC AMEZWARU

 

-1-

 

« Yuklal lmut ! Ijeggeḥ-iyi temẓi-w, tura yugi-yi ad sɛuɣ tamezgida-inu. Ad t-zluɣ, ad iger Rebbi d baba aḥeqqani, am wakken i d-teqqar Feṭṭuma, settut-nni n temɣart. »

 

D tidet, tikti n tmenɣiwt n Ɛmer Kerruc tettezzi-d deg wallaɣ-is aṭas n wussan aya, maca deg wul n Lmehdi tuɣ tissi n leḥnana ɣer win yezzuznen temẓi-s s teqsiḍin yessewhamen ɣef tallit-nni n ṭṭrad. Ɣas akken imeddukal-is, irfiqen n telɣemt am wakken i sen-semman deg wass ideg tenhewwal Ɛayn-el-kerma, zgan aḥettet deg-s, netta, yessuter deg-sen ad sebren.

 

Maca tanezzayt-nni, umbaɛd yiwen n yiḍ yenhewwalen iwumi tkemmel lqella n yiḍes, yuki-d s usduqes deg uqerruy-is tefra, teddez tebrez : ilaq ad tt-yefru d urgaz-nni yezgan yesluɣuy tudert-is. Ad tt-yexdem weḥd-s. Tamsalt-a, d tin n nnif. Netta, Lmehdi, mmi-s n Ccix Mbarek. Udem-is, iwumi ffɣent tiwjiwin, teccef-it tidi. Taxxamt teḍyeq, rnu-as azɣal n wussan imezwura n unebdu yeskuffuren. Yeqqim kra n lweqt itezzi kan deg umkan-is, ileddi leqjur, yettmuqqul sya u sya, ibedd sakin, aqerruy-is isewweq, iserreḥ i yifassen. Yeẓẓel ɣef wudem ddaw ssrir, yessuffeɣ-d yiwet n tbalizt n ukerṭun, yebda yettqellib s temɣawla deg uɛemmur-nni n tɣawsiwin d yiselsa yemgaraden uqbel ma d-ibedd, ɣef wudem-is yiwen n uzmummeg i yesɛewjen aqadum-is. Yessa abeḥnuq ameqqran ɣef tmurt, yeldi-t. Yeqqim yettḥekkir deg yiwen n ujenwi abuseɛdi i yersen daxel yiwet n teɣlaft taqdimt n uglim, yeddem-it gar yifassen-is, yebda iwezzen deg-s, yettwali acḥal ẓẓay, yessed aɣesmar-is, ihuzz aqerruy-is. Yečča-t usgerfel. Idewwer s temɣawla armi qrib i yeɣli, yerfed liẓar-nni yerkan n tewwurt n unekcum, yesqenṭer amnaṛ, isubb s tazzla deg ddruj, armi yufa iman-is berra.

 

Izegger Lmehdi iberdan mebla ma iwala ḥed sdat-s. Allaɣ-is, ččant-t tikta n ttar. Mi yesseḥbes umiẓab i iferqen gar tiɣilt yeẓẓan s yisekla n Sidi-Lmexfi d wurtan d yiɛerqyab n talat tazzla-ines, yewhem deg yiman-is amek i yessaweḍ ɣer yiswi-s s temɣawla. Deg kra n yineggizen, yeɣba deg yiwen n uzrib iɣef yezzi yinijel. Yelḥa deg tebriḍt-nni mebla ma yecqa deg uɣanim i yekkaten udem-is. Mi yewweḍ ɣer yiwen n yinijel, iḥewwec-as-d. Yezger asif yeqquren, yuli nnig yiwet n tɣalaḍt n yiẓra, yuɣ tama tazelmaḍt, yufes sakin daxel yiwen n umkan yeẓẓan s yizunbayen.

 

Kra n lweqt umbaɛd, yeffeɣ ɣer yiwen n ugni i d-yezgan nnig tewrirt iɣef yebna lemqam n Sidi-Lmexfi akked tqubet-ines i tcebbeḥ tazzirt n usɣar. Yettefriwis seg uḥmaq, yecḍef. Kra n tugniwin yewlallsen usant-d seg tallit-nni taqdimt, sxerbent-as axemmem-ines. Ɣer ukessar, ddaw tewrirt, yezga-d yiwen n uxxam yebnan s uqermud azeggaɣ i yettmuqqul s wallen i yewlelles yiṭij n tsebḥit. Ibedd deg umkan-is d usbiḍ, tamuɣli-ines tsewweq akin, teṭṭafar udmawen d tuɣac i yebɣa ad iɛelleq, dagi, ɣef yigli-agi awinaɣ.

 

D mmi-s n udcir, yessen-it tiɣmert-tiɣmert. Yezmer, ma yehwa-as, ad yanef deg yimeḍqan, ad yizwir wa ad igani aɛeddi n umdan-nni uɣur yesɛa iḥulfan mgaraden : am wakken i t-yettqadar i t-yekreh ! Seg tallit-nni mi yella d aqrur, asmi yettruḥu ɣer leɛzib ad yagem ; sakin, asmi meqqer ciṭuḥ, yuɣal yettenfifid deg tlemmast n yiqusisen n yimdanen i d-iruḥen ad d-slen i teqsiḍin n tegrawla i d-yettawi umjahed. Deg yiseggasen-nni i d-iḍefren amgaru, tiɛcertin n twaculin ǧǧant iqenjuɛen-nsen ibeɛden i wakken ad d-asen ad idiren ɣer yidis n tewrirt, rrif n wasif, bennun s temɣawla akked lḥif aberkan itemma s uɣanim, s talaɣt d lḥila. Imi yiwet n tala kan yellan, tezga tama n leɛzib Ḥawc er-Rumi, i yuɣalen d ayla n umjahed, yettruḥu, am netta am warrac niḍen, yettagem-d syin. Mi ara d-walin kan Ɛmer Kerruc s ubalṭu n lɛesker, timekḥelt ɣef tayet, aqerruy-is iɣumm s ccac, irkassen n « pataugas » deg yiḍarren, arrac-nni i ttɣun, ttemceqlalen, ttuɣalen d izamaren. Yal tikkelt mi ara t-iwali bab n uxxam, yettaẓ-d ɣur-s s uzmummeg :

-  Azul ay amecṭuḥ, amek i yettili mmi-s n Ccix Mbarek ? I baba-k ? Ini-as yettsellim fell-ak, ssaweḍ-as sslam-iw.

 

Ma yufa arrac myeḥrasen sdat n tala, ladɣa timeddiyin mi ara d-ffɣen seg uɣerbaz, itekkes-as abidun seg yifassen-is, yettaččar-it, wa ad yini s tɣuct-ines tazurant :

-  Yebɛed anda yezdeɣ mmi-s n Ccix Mbarek, mačči am kunwi, yernu baba-s yeḥwaǧ-it. Aya a mmi, ruḥ tura, ɛreḍ amek ur  tessenɣaleḍ ara aman-agi deg ubrid.

 

Ixeddem akka iwakken ad d-yaf ifukal i tigawt-ines. Deg tilawt, tanezduɣt n uqrur-nni ur tebɛid ara ɣef tnezduɣin n warrac niḍen.

 

S nnig ujdar ideg yella, yettnadi Lmehdi s wallen-is tala-nni. Seg trumant-nni, anagar aqejmur aquran i d-yegran. Tala-nni iwumi tezzi zik-nni tizegzewt deg yal tasemhuyt, tuɣal tura d agudu.

 

Deg tama-nni kan tella yiwet n tzemmurt yekkeɛbcen, tettnaɣ amek ad teẓẓu iẓuran-is deg lqaɛa takiwant. Iserreḥ-as i yiwet n nnehta n lḥesra i icuffen idmaren n yilemẓi-nni. Ukint-d ccfawat-ines, skeflent-d seg lqaɛ n tatut kra n yisuyas i yebɣa ad yemḥu seg wallaɣ-is i lebda. Acḥal n wuḍan, ma d-yekcem kan s usu, yessaram seg wul-is mi ara d-yaki azekka-nni ad d-yaf iman-is yettu kulci. Maca ya ḥesra, mi ara d-yeldi kan allen-is, ttuɣalent-id ccfawat-nni s tuqsiwin qerriḥit ugar.

 

Dagi, tama n tzemmurt i yedder tiɣersi-ines tamezwarut n tudert-is. Ass-a, ɣas akken zrin yiseggasen, tbeddel tudert-is, tugniwin-nni mazal ṭṭafarent deg-s. Yettwali deg tfekka-ines tuḍɛift mi tt-skerkiren sin n yiɣallen uqsiḥen. Seg yiwet n tama, d amɣar n baba-s s userwal n waɛraben akked tjilit-ines, aɛmam ɣef uqerruy-is, tamart-is d taɣezzfant ; seg tama niḍen, yemma-s, meẓẓiyet fell-as mliḥ, temyuttel deg yiwen n uḥayek d amellal i s-yeɣlin ɣef tuyat, acekkuḥ-is yeccentef irkelli, iɣumm-as aḥric seg wudem-is. Yewqeɛ gar-asen, yerra-tt kan i usuɣu. Yemmekta-d, tuɣ-it ḥafi. Yečča kra n yibeqqayen sɣur baba-s i yebɣa ad yefk i yemma-s. Tameṭṭut-nni tilemẓit, tejgugel deg yiɣil n mmi-s. Tettexbibiḍ, tettru, tettɛeggiḍ, tessawal i lɣit s yiwet n tɣuct yettergigin. Ababat yerfa mačči d kra, yesseḍ, yerkeb-it ujenniw. S yiwen n ufus, yeṭṭef aqrur seg yiɣil, s wayeḍ yekkat tameṭṭut-is i wakken ad tserreḥ i mmi-s. Sakin, yettuṭegger uqrur-nni ɣer lqaɛa. Iḥulfa i leqriḥ deg tayet-is. Yennekmac ɣef yiman-is, yeqmec allen-is. Imeṭṭawen n yemma-s reglen i waṭas n lweqt imeẓẓuɣen-is. Mi d-yuki, ur tt-yufi ara sdat-s. S lemṭul n wacḥal n wagguren, mi ara d-yesteqsi baba-s, Ccix Mbarek, yesrugmut kan kra n tririyin ideg s-yeqqar d akken ur tettɛeṭṭil ara ad d-tuɣal. Maca yiwen n wass, mi yeɛya seg yimeṭṭawen n uqrur-nni, yenna-as s yiwet n tɣuct tuqsiḥt : « Yemma-k ? Dayen… Temmut… Sfeḍ-itt seg wallaɣ-ik… I nekkini, baba-k, ur swiɣ acemma deg wallen-ik ? Sya d afella, wiya-k ad k-sleɣ tettmeslayeḍ fell-as… »

 

Seg wass-nni, yedder Lmehdi weḥd-s akked baba-s. Yernu iɣil i wacḥal n yiseggasen d akken yemma-s tewweḍ leɛfu n Rebbi.

 

Urǧin yecfi i baba-s, ulamma yiwet n tikkelt kan,  yebder-d yemma-s sdat-s. Ayen i yessen fell-as irkelli, ugar n tugniwin tuqsiḥin i inejren deg wallaɣ-is, yeẓra-t seg yimi n Ɛmer Kerruc. Aneggaru-a, yufa-t acḥal d abrid daxel n texnibut. Yuɣ tannumi irewwel ɣer umkan-a, seg tmeddit-nni anda i s-yefka baba-s yiwet n ṭṭriḥa qessiḥet deg wussan yezrin.

 

Tikwal, mi ara yeffeɣ Ccix Mbarek ɣer lexlawi d tẓegwa n Ddehra yettnadi ɣef yimɣan ara yessexdem deg yisufar-ines, yettaǧǧa tasarut i mmi-s. Ass-nni, mi d-yuɣal seg uɣerbaz, yesseɛreq Lmehdi tasarut. Deg yiḍ-nni, mi d-yuɣal ubabat, yufa mmi-s yeqqim deg ṭṭlam sdat tewwurt, yesxenfir deg tsusmi. Yerkeb-it ujenniw. Yezwar uqbel s truẓi n tewwurt, yezzi-d sakin ɣer uqrur-nni. Yesber Lmehdi i tiyitwin timezwura. Yeqbel-itent am wakken d tarrut tamagnut ɣef ustehzi-ines. Maca iban d akken Ccix yebɣa ad yefk i mmi-s yiwet n temsirt iwumi ad yecfu i lebda. Dɣa, iserreḥ-as uqrur-nni d tazzla, yeffeɣ seg utemmu. Maca yelḥa kan kra n yisurifen almi i iḥulfa i usemmiḍ yessegres-as iḍarren-is. Deg trewla-ines, ur yufi ara lweqt ad yels irkassen-is. Anda ara d-yeddari ? Deg tazwara, yeqqunec ɣer yiwen n uɣrab n ṭṭabya, inehhet, yettmuqqul ɣer yal tama, imeẓẓuɣen-is ṭṭurcent. Yebda yekkat uneznaz, dɣa truḥ-as-d tikti ad yeffer daxel n lemqam.

 

Mi idegger tawwurt yezgan teldi, tesbek-it tugdi i kra n tsinin. Yemmekta-d yakk tiḥkayin-nni yessewhamen, yeffɣen seg tilawt i d-ttawin ɣef wuḍan yettwazedɣen s yiwaɣezniwen imelluẓa ur nrewwu. Yenɣa-t usemmiḍ, ur ifaq ara armi yufa iman-is yeqqunec ɣef yiwet n tgertilt n ṛṛafya, deg ṭṭlam. Akka i yeqqim yuki aḥric ameqqran n yiḍ, deg wallaɣ-is tezzin-d kra n tugniwin yessewḥacen.

 

Dagi i t-yufa umjahed yiwet n tmeddit umbaɛd n uɣelluy n yiṭij. Mi d-yuɣal seg ssyada, tamuẓiḍt tneṣṣef s yiwtal d tsekrin, urɛad yewwiḍ ɣer ugni armi iwala lexyal n yilemẓi teffeɣ-d seg teẓgi. Imi yuɣ tannumi s ṭṭlam, yeɛqel-it s sshala. Yessawel-as-d, iɛeṭṭel ameslay yid-s, yernu ihedder yid-s s yiwet n leḥnana urǧin tt-iwala ɣur-s. Yettwassen umjahed-nni s wurfan-ines d teqseḥ n yimeslayen-is. Imezdaɣ n udcir xeddmen iwumi zemren i wakken ur ttnaɣen ara yid-s, wa ad qqimen mtawan.

 

Umbaɛd umeslay ɣef wacḥal n yisental mebla lmeɛna, yebder-d yemma-s n uqrur s yiwet n tɣuct yettergigin, tamuɣli-ines tsewweq akin. Yules-as-d amek i tt-yessen. Truḥ-d ɣur-s yiwet n tmeddit s yimeṭṭawen, tesqerbeb ɣef tewwurt-is, tḥellel-it ad iɣit argaz-is, Ccix Mbarek. Wwin-t sin n yimjuhad, gullen deg-s ad t-zlun.

 

Deg yiḍ-nni, uqbel ad yekker, ad iruḥ, mi s-yefka Ɛmer Kerruc yiwen n uwtul, yenna-as ad isellem ɣef baba-s, yebɣa Lmehdi ad t-yesteqsi ma yessen tansa n yemma-s. Maca iḥulfan akked tugdin n win d wumi yettmeslay, sgugmen-t.

 

Kra n wussan umbaɛd tmettant n Ccix Mbarek, yemmuger-it-id Ɛmer Kerruc sdat tḥanut, umbaɛd tazwart taɣezzfant i d-yewwi ɣef umerḥum, yenna-as-d s yiwet n tɣuct yeččuren s leḥnana n tbabat :

-  Ayɣer ur d-tettaseḍ ara ad tɛiceḍ ɣur-i a mmi ? Keččini d awḥid, axxam-inu meqqer, yernu arraw-inu amzun d atmaten-ik…

-  Tanemmirt-ik a Ssi Ɛmer, ttxemmimeɣ ad ruḥeɣ ɣer yemma.

-  Teẓriḍ anda tettili tura ?

-  Ad tt-id-afeɣ…

-  D ayen yelhan ara txedmeḍ. Yemma-k d tameṭṭut yelhan, d tasedda yenḥafen deg tudert-is. Qelleb   fell-as, ad tili teḥwaǧ ad d-taf argaz am keččini ara ibedden ɣer tama-s.

Maca deg tallit-nni yufa-d Lmehdi yiwet n tɣawsa ara yettin tudert-is, d tin i t-yesḍemɛen s yimal ifazen, yernu meɛlum d taɣawsa-agi ara s-isettun tudert-is tamirant.

 

Yiwet n teɣri ur yezmir ad ibedd deg wudem-is tjebbed Lmehdi ɣer lemqam. Yeldi kan tawwurt, skikḍent yinzaren-is rrwayeḥ n ccmeɛ yerɣan akked treɣla. Yuẓa-d ɣer uẓekka, yekna ɣef yidis ayeffus, yeqleɛ tincirin s ẓẓur. Sakin, s yiwen n ufus yettergigin, yeddem-d yiwen n urusfus i yečča  uɣebbar, yessuffeɣ-d isebtar d tiyemmusin timeẓyanin, yesrusuy-itent ɣef tmurt. Iɣil-is yekcem ugar deg uceqqiq yettnadi tiwreqtin ixussen. Iɣil-is yekcem armi d tayet. Amruj-nni, yettbin-d lqay, ulac acu i t-ireglen. Yessaɣ tacemmaɛt, yesseqreb-itt ɣer lfetḥa, yesmal aqerruy-is i wakken ad iwali mliḥ ayen yellan daxel, ahat ad yessaweḍ ad iwali lqaɛ-is.

 

Maca daxel-nni, anagar ilem, tasusmi d ṭṭlam i yellan. Isuɣ s leɛqel, yeɛreq ssut-nni deg yiwen n unina yettwakeblen imir-n kan. Teccirew tfekka-ines. Mi s-d-yuɣal unina n tɣuct-is, uɣalen-as-d imir-n kan yimeslayen n Ccix Mbarek ɣer yimeẓẓuɣen-is.  Yemmekta-d yiḍ-nni asemmaḍ asmi s-yekcef yiwen n uderwic ɣef tilin n yiwet n tgennarit i yessuffuɣen, am wakken i d-ttalsen, ɣer Mekka. Iḍ-nni, aḍu yetsuḍu s ẓẓur ɣef ugni, yewwi yid-s kra n yimeslayen i d-yenṭeq s leɛqel, ahat ur yumin ara yis-sen. Maca simmal yettimɣur, simmal tzeddeɣ tikti deg wallaɣ n Mbarek amɣar, armi yesɛedda agguren ineggura n tudert-is d anadi deg yal axmuj yellan deg tewrirt, yessaram ahat ad d-yaf ifri-nni amakun.

 

Yemmekta-d Lmehdi asmi s-d-yules baba-s taqsiḍt-nni n temɣart i t-id-magren yiwen n yiḍ, temla-as-d tilin n yiwen n lbir aman-is twabeṛken, acku usan-d srid seg Bir zemzem. Yiwet n tmeṭṭut tacrift truḥ-as taqedduḥt asmi tella deg lḥiǧ deg Mekka, mi d-tuɣal tufa-tt tettɛummu ɣef waman n trest-nni. Ugar n waya, aman-a d ddwa ḥellu, zemren ad seḥlun, Sidi-Lmexfi yessexdam-iten akken ad isejji yis-sen imuḍan-is.

 

Yeḥka-as-d uderwic-nni acaraf, mi idewwer aqerruy-is i wakken ad imuqel amkan-nni ideg yella yiri n trest-nni, ɛlaḥsab tamɣart-nni, kra n tasinin kan, tameṭṭut-nni teɣba, ad as-tiniḍ d anu uffir i tt-yesbelɛen. Kra n wussan umbaɛd, iqesser d yiwet n temɣart yewwḍen ṭamet n tmerwin n yiseggasen deg tudert-is i s-yennan d akken tettẓuru aẓekka n lwali ugar n uzgen n lqern iwakken ad twali ma yella lbir-nni s tidet. Seg wasmi tecfa, ur d-tufi later i lbir-nni. Maca teḥka-as-d tudert n lwali Sidi-Lmexfi, yiwen n ccrif seg tarwa n rrsul-amazan i d-yusan ɣer tewrirt-agi acḥal n leqrun-aya. Uqbel, tuɣ-it deg Mekka iɛebbed Rebbi. D netta i yellan d aɛessas n Lkaɛba, d aqeddac ɣef yimḥaǧǧen. Yiwen n yiḍ, ẓeḍmen yimnafqen iqermaṭen ɣef tmezgida akken ad akren adɣaɣ aberkan uɣris, wa ad t-awin yid-sen ɣer yifri-nsen. Yeɛreḍ ad ibedd deg wudmawen-sen, maca iqeṭṭaɛen-nni llan deg waṭas yid-sen, yernu begsen i twaɣit. D lqedra n Sidi Rebbi i t-id-yesmenɛen seg tmettant, yeldi-as tagennarit i t-id-yessuffɣen ɣer tewrirt-agi anda d-yufa aglat d telwit i wakken ad yidir ussan-ines ineggura iɛebbed kan deg Sidi Rebbi.

 

Yumen Ccix Mbarek s tmayt n lwali, yeckunṭeḍ ɣur-s am wakken yeckunṭeḍ yakan ɣer tmayt n usudder n lmeyytin i s-yules Ccix Idriss d wumi yecrek abrid armi d sseḥra. Yesɛedda uḍan i d-yusan umbaɛd yeqqar Leqran, yettẓalla, yettraǧu kan melmi ad tbedd sdat wallen-is yiwet n tmuɣli. Maca aderwic-a ur yesteqneɛ ara kan s tganit, yeṭṭef rray ad inadi s timmad-is ɣef lbir iɣef s-d-temmeslay tmeṭṭut-nni yellan d tajenniwt.

 

Yesɛedda wussan ineggura n tudert-is yettqellib yal taɣmert n tewrirt.

 

Ass-a, yexmet deg yifri-ines, yewhem Lmehdi mi yetkaka d yiman-is yeshissif ɣef ubrir n Ccix Mbarek. Mi d-yemmekti d akken baba-s yewweḍ leɛfu n Rebbi mebla ma yufa lfetḥa-nni iɣef yettnadi, yeɣli-d fell-as yiwen n leḥzen d ameqqran. Ula d Ɛmer Kerruc yeẓra s tilin n tgennarit-a tuffirt. Acḥal d abrid i yufa Lmehdi sin n yirgazen-nni msaman ɣef ugni, ttmeslayen s leɛqel kan, ttmuqulen s umeyyez i umkan-nni yezzin i lemqam. Deg wussan iḍefren tamettant n Ccix Mbarek, acḥal n tikkal i iwala amjehed-nni itezzi ɣef lemqam n lwali.

 

Yeqqim Lmehdi yettxemmim acḥal n tsinin, allen-is qemcent, allaɣ-is isewweq anda niḍen. « Ahat d targit kan i yurga Ccix Mbarek, netta iɣil d tilawt ! Yernu taqsiḍt-agi d lhezhaz d tirga n yiwen n umɣar agayamru ! »

 

Yessebrareḥ i wallen-is deg ṭṭlam-nni i izedlen ɣef lemqam, yejmeɣ tiwriqin-nni tiwraɣin, yerra-tent s amkan-nsent, yekker, yebda ineɛɛel deg Yibliss i yesselhan allaɣ-is s kra n temsal ur sɛint ara lmeɛna.

 

-  Ur sɛiɣ ara aṭas n lweqt, lmektub-iw ilaq ad t-awḍeɣ, i d-yesgermed, netta yesderdib deg yiwet n tebriḍt deg tlemmast n yizunbayen.

 

 

 

 

 

 

 


 

 

 

 

Retour en haut

Numéro 99 Janvier 2019

L’article :

   L’académie de la langue amazighe... et le devoir de chacun !

 Par Aumer U Lamara, écrivain

                                                                         in « Le Matin d’Algérie » du Vendredi 18 janvier 2019

 

Il a fallu plus d'un demi-siècle et sept présidents pour reconnaître l'identité millénaire de l'Algérie

L’académie algérienne de la langue amazighe vient d’être installée. C’est une bonne nouvelle pour deux raisons :

1. Elle renoue avec l’histoire de notre pays, interrompue depuis des siècles de colonisations successives,

2. Elle est composée de spécialistes de notre pays, et cette fois-ci nous n’avons pas été chercher des Égyptiens, des Saoudiens ou d’autres comme en 1963 lorsque des bataillons d’enseignants de la secte des frères musulmans avaient été engagés pour recoloniser mentalement et culturellement notre pays.

Toutefois, il y a une méfiance réelle et un scepticisme légitime concernant un événement  décidé par un système politique qui règne en maître sur le pays depuis 1962.

Le triste bilan de ses manipulations n’encourage pas une confiance aveugle, depuis l’adoption de la première constitution sur mesure de Ben Bella dans un cinéma d’Alger en 1963, les truquages systématiques des élections, les règlements de comptes internes au sein du FLN et l’instrumentalisation de la justice pour les limogeages en série, la dilapidation des ressources de notre pays, la dévalorisation actuelle de l’action politique par la généralisation de la corruption...

C’est pour cela que la vigilance est de mise pour ne pas que le système politique actuel transforme cette académie en instrument suicidaire pour lui faire faire ‘’le sale boulot’’, afin d’enterrer tamazight, comme par exemple :

§  Lui faire adopter les caractères arabes, alors qu’ils ne sont nullement adaptés à cette langue,

§  Promouvoir une ‘’novlangue’’, ou une sous-langue à l’usage ‘’des indigènes Amazighs’’, que personne ne comprendra,

§  Imposer une tamazight classique (standard) que personne n’utilisera (d’autres pays ont fait l’amère expérience (ex. Gaélique en Irlande),

§  Fractionner de manière définitive les langues régionales actuelles afin de compromettre la convergence à long terme vers une tamazight commune, venue de la base, de la littérature, de l’école, des médias,...

§  Isoler tamazight algérienne de l’amazighophonie nord africaine par la non convergence des création néologiques, au nom d’un prétendu nationalisme linguistique,

§  Retarder la généralisation de l’enseignement obligatoire (de la langue et des autres matières en tamazight), par des artifices dilatoires, afin de susciter le rejet par la jeunesse et donc accélérer l’extinction de cette langue,..

La liste est encore longue de tous les pièges que doit éviter la nouvelle académie de la langue amazighe. Ses membres en sont conscients, certainement.

Nous devons admettre, pour conclure, que cette académie n’est pas une administration comme les autres. Il y a un peuple qui attend beaucoup de ses choix et décisions. Il sera vigilant et sera aussi à ses côtés pour résister, si nécessaire avec force, aux tentations et pressions des mauvais génies.

C’est le devoir de chacun de nous de contribuer, à sa façon, au renouveau linguistique et culturel de notre pays, de l’éternel Jugurtha.

Auteur

Aumer U Lamara, écrivain

 

 

 

 

 

Retour en haut

Numéro 99 Janvier 2019

L’interview :

Interview de Σmer Mezdad par  KETTAN Youba

30 septembre 2018

 

 

1.      KETTAN Youba : Etant enseignant de langue et culture amazighes, et militant qui aime sa langue et sa culture et parmi les lecteurs qui suit vos publications j’aimerais vous poser quelques questions qui me préoccupent beaucoup : Quelle est la définition de la langue maternelle ?

Σmer MEZDAD : La langue maternelle  est la langue première de la mère qu’elle tient  en principe de sa propre mère et qu’elle transmet à  son enfant, qui y baigne dès ses premiers jours de vie, peut-être même  avant de naître, et l’apprend « naturellement » comme sa langue première.

 

2.      KETTAN Youba : Actuellement, on étudie et on enseigne tamazight ou taqbaylit ? 

Σmer MEZDAD :  Actuellement, on enseigne une langue mixée dite  tamaziɣt, (tacawit aux Aurès, taqbaylit en Kabylie, etc.) qui est par certains aspects loin de la langue maternelle parlée avec la mère.

 

3.      KETTAN Youba : Tamazight ou taqbaylt sont-elles la langue maternelle des «  Algériens / Kabyles/ Amazighs » ? sachant que aucun de «  Algériens / Kabyles/ Amazighs » ne parlent cette langue enseignée dans leur maison, dans leur vie quotidienne ?

Σmer MEZDAD :   Tamaziɣt/taqbaylit  enseignée est entrain d’être corrompue par le mimétisme sur les  2 autres langues dominantes à l’école, avec un risque de désaffection de ceux qui la parlent, qui aiment leur langue maternelle, celle parlée à la maison.

 

4.      KETTAN Youba : Quel est l intérêt en l’enseignement de cette langue alors qu elle n’est utilisable dans aucun domaine et presque personne n’en tire profit, surtout les élèves et leur parents qui la considèrent comme une corvée ( je partage leur avis, car tamazight-taqbaylit telle quelle est enseignée actuellement est engorgée de néologismes, et c’est le constat que Remdane Achab a fait dans son livre «  l’aménagement du lexique berbère … »)

Le fait quelle soit enseignée est déjà une chose positive ne serait que par l’affirmation, la sauvegarde de l’identité, de la personnalité de l’enfant qui en sortent renforcées : le vide identitaire fait le lit de toutes les dérives, les extrémismes : pour exemple, le Σmer MEZDAD : comportement des jeunes Berbères dé-berberisés pendant la décennie rouge. Pour ce qui est de l’aménagement de la langue, il se fait par ses propres locuteurs qui, eux seuls savent qu’ils attendent d’elle. Je trouve que les spécialistes qui s’immiscent un peu trop en supprimant des sons ( ţ, v) , des mots, sont dans l’erreur.

 

5.      KETTAN Youba : Même les «  soi-disant » étudiants et les enseignants et les militants se désintéressent et se désengagent de plus en plus de cette cause ( ils ne lisent pas la littérature, ils ne connaissent même pas les écrivains kabyles ni les chanteurs, ils n’écoutent même pas Matoub et Dda Sliman …, ils ne parlent ni eux ni leur fils le kabyle «  le cas de Idir !! »

Σmer MEZDAD :  Il faut toujours se préoccuper du général, pas des cas particuliers.  La langue paternelle est un leurre, seule existe la langue maternelle, c’est la mère qui la transmet, le père peut y contribuer parfois en facilitant les conditions de cette transmission, c’est tout ! Dans un mariage mixte (et je n’ai rien contre les mariages mixtes), la langue kabyle, devant la langue prestigieuse apportée par la mère, n’a aucune chance de devenir celle de l’enfant  ! Le jour où l’on fera aimer cette langue aux étudiants, ils liront ! On peut aimer taqbaylit sans forcément aimer Maṭub ou Dda-Sliman. Il faut à tout prix que la langue enseignée se rapproche le plus possible de cella parlée par la mère, par le village, les poètes. Les « savants » doivent suivre les méandres de la langue et éviter de la dépecer comme ils le font : le tour du « v » et du « ţ » peuvent y contribuer !

 

6.      KETTAN Youba :Pour quoi obliger aux autres régions d étudier tamazight-taqbaylit alors quelle n est pas leur langue maternelle et nous, les Kabyles, on aime pas que quelqu’un nous oblige quoi que ce soit ?

Σmer MEZDAD :  Cette option est un choix politique qui ne dépend pas des locuteurs de la langue. S’il se présente un non kabylophone qui veut apprendre la langue kabyle, tant mieux et bienvenue, sinon il faut foutre la paix à ceux qui ne sont pas intéressés mais la démarche politique a ses propres raisons qui ne sont pas forcément bénéfiques. Loin s’en faut !

 

7.      KETTAN Youba : Quel est l impact de la littérature, en l’occurrence la poésie, sur le peuple ? ( tous les principes et les valeurs véhiculés dans les chansons de Dda Sliman, Matoub .. dans les romans de Mammeri, Kateb … sont jetés en l’air ! ils sont changés par des principes et des valeurs qui sont aux antipodes de ceux qui ont été proclamés avant 2000 ( même les acteurs qui ont proclamé et proclament ces valeurs ne les ont pas respectées ( ne les respectent pas ) Ferhat, Matoub …pour ne pas citer qu’eux ) ? 

Σmer MEZDAD :  La poésie et la littérature en général peuvent contribuer un tant soit peu à l’éveil d’un peuple, c’est tout ! Ceux qui font bouger les lignes politiques ce ne  sont pas les gens qui écrivent des poèmes, du théâtre ou des romans, ou alors très rarement. Les valeurs idéologiques de Kateb, Mammeri ne sont pas portés actuellement par un fort courant de pensée, bien au contraire donc cela se ressent au niveau de leur lectorat qui s’amenuise au fil des années, mais il ne faut jamais jurer de rien : ces valeurs peuvent revenir un jour ! L’écoute de Dda Sliman se maintient chez les Kabyles d’une certaine catégorie d’âge, très peu chez les jeunes ! Maεtub est mort trop prématurément mais il a laissé des textes que l’on peut aimer ou pas. Quant à Ferhat, depuis quelques années, le poète en lui semble avoir cédé la place à l’homme politique qu’il est devenu : on peut le regretter ou pas !

 

8.      KETTAN Youba : Pour quoi vous êtes en train d élaborer ce lexique alors qu’ il y en a beaucoup, ajoutant à cela, presque personne ne les utilisent ?

Σmer MEZDAD :  Qu’il y en ait beaucoup, c’est vrai depuis l’avènement de l’informatique mais la fiabilité suit rarement ! Qu’on ne les utilise pas, ce n’est pas évident ! J’ai passé énormément de temps et consacré beaucoup d’effort à ce lexique. Il y déjà quelques années, voyant émerger de nouveaux « savants », je me suis dit à quoi bon le continuer puisqu’il est entrain ne naître tant  de compétences. En voyant certaines dérives, bien que je ne manquais pas de projets, j’ai décidé de reprendre ce lexique, un peu dans l’esprit de Mammeri et des nos autres anciens . Il faut dire aussi que des amis comme vous m’y ont encouragé. Je vous remercie. Qui peut jurer qu’il ne sera pas utile ? Au moins j’aurai contribué à la sauvegarde de centaines de mots qui sans cet ouvrage auraient irrémédiablement disparu.

 

9.      KETTAN Youba :A propos d une de vos réponses  sur l impact ( l influence) de la littérature, en l’occurrence la poésie, sur le peuple : Vous avez dit que « La poésie et la littérature en général peuvent contribuer un tant soit peu à l’éveil d’un peuple, c’est tout ! Ceux qui font bouger les lignes politiques ce ne  sont pas les gens qui écrivent des poèmes, du théâtre ou des romans, ou alors très rarement » alors qui peut (peuvent) faire bouger les lignes et faire faire changer les choses (vers le positif bien sur) ? 

Σmer MEZDAD :  A mon avis, ce sont les hommes politiques, les hommes de pouvoir, les militaires qui font bouger les lignes !

 

10.  KETTAN Youba :Comment peut-on expliquer que des soi-disant «  artistes et chanteurs.. »qui chantent le NO STOP, des islamistes, de « musulmans », des « politiciens, des joueurs…ont pu influencé et influencent encore la société, petits et grands, alors que les grands écrivains, les grands artistes et les grands philosophes n en arrivent pas ?

Σmer MEZDAD : les artistes et chanteurs.. qui chantent le NON STOP ne sont que des amuseurs qui sont sortir un peu de la pression qui couve dans la société, en levant certaines inhibitions ou frustations : chanter est aussi une thérapie !

 

11.  KETTAN Youba : Comment et pourquoi des chanteurs comme Dda Sliman, Matoub, Menguellat …, des écrivains comme Mammeri, Kateb…ont pu influencer et faire changer leur époque et leur génération ?

Σmer MEZDAD :  Ces illustres personnages n’ont pas fait bouger la société ne serait-ce que d ‘un iota ! Excepté Mammeri qui a su canalisé des jeunes et a été pour beaucoup dans le renouveau de notre culture. Un peu moins pour Kateb : l’idéologie qui le faisait mouvoir l’a cantonné dans une certaine élite et l’a coupé du peuple resté archaique et supertieux pour ne pas dire plus. Dda Sliman et Menguellat sont des repères qui ont produit une poésie et une chanson de qualité et éclairé les gens individuellement. La poésie et la chanson de Matoub n’ont été rééllement appréciées qu’après sa mort tragique et injuste : de son vivant le personnage qu’il affichait a pris le dessus sur l’œuvre ! C’est après sa mort, que les gens ont rééllement apprécié son œuvre qui par la qualité de sa langue est de haute facture.

 

12.  KETTAN Youba : Je suis enseignant en langue et culture amazighes au palier moyen à Bejaia, les élèves  (et leurs parents) se désintéressent de plus en plus des études, en l occurrence la langue amazighe ( pour eux, les programmes sont médiocres, et l avenir n est pas dans les études mais dans le travail et l argent facile !!) comment-peut-on ( puis-je) faire aimer  (et non faire tromper) les études ( la langue amazighe) aux élèves et à leurs parents ?

Σmer MEZDAD : L’enseignement n’est pas un métier ordinaire : c’est une vocation ! L’incurie de ce système politique a brisé beaucoup de valeurs. Il a réussi à casser beaucoup de ressorts qui étaient l’essence  de notre société traditionnelle comme l’amour de l’école et du  savoir. L’ambiance générale est effectivement à la tromperie, à l’argent facile, au clinquant. Obtenir un visa auprès du pays qui, par des endroits, complétément déréglé notre société est devenu un projet de société chez les jeunes et certains parents avec tout ce que cela implique de séparation et de douleurs ! Même dans cette période d’anomie, l’ enseignant que vous êtes devez rester lui-même. Il doit enseigner sa matière avec abnégation et amour : vous pouvez influer sur les élèves en leur faisant découvrir la belle langue, celle qu’ils parlent avec leurs mères ; en leur faisant aimer la belle poésie et la belle littérature. Quand à leurs pères, certains d’entre-eux ont été trop dépersonnalisés ! C’est malheureux à dire mais, même s’ils n’en sont pas responsables, asɣar iεewjen yeεwej : il vaut se concentrer sur les enfants qui sont encore malléables.

 

13.  KETTAN Youba : Merci pour votre attention.

 

14.  Σmer MEZDAD :  C’est moi qui vous remercie

 

 

 

 

70

 

Retour en haut

Numéro 99 Janvier 2019

Urar s teqbaylit

Quelques noms de jeux kabyles

                                               par Σ. Mezdad

 

 

 

1.     Jeu  avec   des   figues fraîches : aɣerrabu

2.     Jeu  de lutte  à  coups  de pieds  nus : tiqqar

3.       Jeu avec un traineau : tabuskerkart

4.     Jeu d’enfants où l’un dit « haţ » en touchant 1 autre, qui, à son tour doit toucher le 1er en disant « baţ » : taḥaţaţt

5.     Jeu de balle : ccir

6.       Jeu de cailloux qui se joue  comme le jeu  d'osselets : aleqqaf, alqafen

7.     Jeu de dames ou de dès sur une dalle, avec des cailloux : tiddas

8.     Jeu de dames, de dominos, d'échecs : imenɣan

9.     Jeu de grosse toupie : azeṛbuḍ, ilenni

10.  Jeu de hasard : aqwemmer

11.  Jeu de petit  enfant où il traîne un objet : tabuskerkart

12.    Jeu de roulades et d'acrobaties : tiburejqella

13.    Jeu de saute-mouton : ?

14.  Jeu de tambour  très rapide à la fin d'un air de danse ou en fin de fête : taṛbabt

15.  Jeu d'enfants courant avec une hélice : tabusefrarat

16.  Jeu d'enfants se portant les uns les autres : timbibbiţ

17.  Jeu d'enfants, où l'un des joueurs doit découvrir ceux qui sont cachés (colin-maillard) : tuqqna-tuffra, tizizwit  taderɣalt,

18.  Jeu d'instrument à vent (musique) : aẓemmer

19.  Jeu du bâton de cerceau :  taseḍruţ

20.  Jeu et cri  en travail collectif : amεin

21.    Jeu pour amuser les petits enfants où on se pince le dessus des mains en chantant le bout rimé suivant puis on chatouille : čibčib weεli, čiwčiw yazi

22.  Jeu pour deviner 1 objet caché dans 1 main : baclek

23.  Jeu qui consiste à courir l'un après l'autre : tamtabeεt

24.  Jeu avec des boutons de vêtements.ou pièces de monnaie : lhizz

25.    Jeu avec 5 roseaux sur les goigts : s xemsa n iɣunam ɣef iḍudan, tamexmust

26.    Jeu de la pelote de fil : tamencart n yilni Jeu de billes. Labil

27.    Jeu de baton : sarkaza

28.  Jeu de la balançoire : tajeεlelluqt

29.  Jeu de voitures : des boites de conserve vides en guise des 4 roues : tičernanin

30.    Jeu de jonglage : tameqqint n mejjir

31.  Jeu de l’assiette renversée lancée sur une parterre lisse, on gagne si elle se troue  au milieu avec un son (tac ! ): tiṭerraqin

32.    Jeu des 4 roulements, un siège en bois, un planche comme guidons actionnée avec les 2 pieds, des freins : taqerwat

33.    Jeu de cibles où on fait tomber avec des cailloux des  pierres superposées : leɣrud, taɣalaṭ

34.   Jeu de cache cache :  mihlal, tuqemcha, tuqqna-tuffra

35.  Jeu de poursuite où on court derrière un partenaire. Si tu le touches avec la main,  tu as gagné, et à lui de courir derrière toi : tatabaεt

36.    Jeu de saute-mouton : amayaf, Amayaf ! Amayaf ! win ikhedhmen akra ad t-yaf. :  tebbegriri = malaf = mayaf = assuman

37.    Jeu de glissade : taḥnunciḍt

38.    Jeu de bâton : à partir de 3 joueurs formant un cercle qui échangent un bâton entre eux sans que qu’il touche terre : zawzana.

39.  Jeu de pétanque qui  se fait exclusivement avec des pierres : le perdant ira chercher sur son dos le gagnant qui aura projeté la petite pierre le plus loin : tihiduct

40.    Jeu de « hockey » : 2 équipes munies de bâtons se disouent  un bout de chêne-liège : tabahuts

41.    Jeu dos à dos, bras entrelacés  et basculements à tour de rôle :  (timbibbiţ)  ḤELLEMCEḌ

42.    Jeu de la sarbacane :''timegḥal n yiɣses, ad d-nekkes iɣses ad neggar ɣur-s abaεuq am uqeras

43.     Jeu du lance-pierre  avec une cible ( lɣerḍ) : ildi

44.    Jeux avec de la bataille avec des bâtons : tablibult

45.    Jeux de cible avec des boites de conserve sur lesquelles on tire avec des pierres : taḥjurt

46.    Jeu de taɣʷlalt .

47.    Ebbi-acwari

48.    Baţa

49.    Taxxamt n cciṭan, iɣunam,

50.             

 

 

 

 

Retour en haut

Numéro 99 Janvier 2019

Tidlisin nnien :

 

Textes berbères de l'Aurès_ Parler des Ait Frah

 

Romans et ambiances dans la maison kabyle traditionnelle.pdf

La_Kabylie_Recherches_et_Observations_1833.pdf

Jules_Maistre_Moeurs_et_Coutumes_Kabyles_1905.pdf

Tighermin_yemmeccen_Sari_Med.pdf

MOULIERAS_Auguste_Une_tribu_Zenete_anti-musulmane_au_Maroc_Les_Zkara.pdf

Si_Pertuf_Muhend_Uyehya.pdf

LA_LANGUE_BERBERE_EN_AL_ANDALUS_Md_Tilmatine.pdf

Inédite, une pièce de théâtre de Idir Amer :

Idir_Amer_Ay_Afrux_iferelles.pdf

Inédite, Dom Juan de Molière, en langue kabyle :

DOM_JUAN_LE FESTIN_DE_PIERRE_MOLIERE_SI YEHYA_TASEGLULT-S-UDΓAΓ.PDF

 Dictionnaire_Francais_Berbere_Antoine_JORDAN.PDF

Les_Cabiles_et_Boudgie_F.PHARAON_Philippe_libraire_Alger_1835.PDF

Tidmi tamirant, n°2, 1990

Habib-Allah_Mansouri_Inventaire_des_neologismes_amazighs.pdf

Ddem_tabalizt-ik_a_Mu_Kateb_Yacine, version bilingue

Ad lemmdeɣ tamaziɣt  n Hamek : http://www.ayamun.com/adlis-usegmek.pdf

Belkacem Bensedira_Cours de langue kabyle_Adolphe Jourdan_1887

JM_DALLET_LE_VERBE_KABYLE_FDB_1953.pdf

AMAWAL_TUSNAKT_H.SADI_1990.pdf

CHANTS_BERBERES_DE _KABYLIE_Jean_AMROUCHE_CHARLOT_Ed.1947.pdf

OUARGLA_M.JARDON_J.DELHEURE_Tome1_FDB_1971.pdf

OUARGLA_M.JARDON_J.DELHEURE_Tome2_FDB_1971.PDF

 

  

Plus de livres dans notre rubrique  Téléchargement :

http://www.ayamun.com/telechargement.htm

 

Retour en haut

Numéro 99 Janvier 2019

 

L’ étude :

Ticra n timawit yellan deg tullisin Tuɣalin n Ɛmer Mezdad

sɣur Massa Drifa Hamzaoui

DBK

12 novembre 2018

                                                                                                                                

https://www.depechedekabylie.com/wp-content/uploads/2018/11/12_989073130.jpg

Aḥris 1u

Deg uḥric-a n tesleḍt, ad nẓer limarat n timawit deg tullisin yellan deg wammud “Tuɣalin”, ad d-nwali amek i d-ttagmen yimyura imaziɣen seg tgemmi d yidles imawi, gar-asen Ɛmer Mezdad.?

Ad d-nẓer, diɣ, d acu-tent tewsatin yellan deg timawit i d-yettbanen deg yiḍrisen-is imaynuten, deg-s ad nwali aseqdec-is i tewsatin-a.Tizrawin i yettwaxdmen ɣef ufares aseklan n Ɛmer Mezdad, beggnent-d d akken d amaru yettuɣalen s waṭas ɣer timawit akken ad yebnu iḍrisen-is. Gar-asen Amer Ameziane, i d-yennan : “ Mezdad d ameskar yettwaɣran aṭas acku tira-s, ɣas ulamma d tamaynut, tuɣ-d aẓar si teskla taqburt. Yesseqdac xilla n leṣnaf n tsekla taqdimt ama d tamacahut, ama d lemtul ama d ayen -nniḍen”. Ula deg wammud-a i nextar i tesleḍt, yesseqdec tiwsatin n timawit: Timucuha d iwudam-nsent, inzan d tumgisin…

 

Ticraḍ n timawit deg tullisin Tuɣalin s ubrid n umyeḍres Assaɣ yezdin timlilit n sin yeḍrisen deg tullisin-a

Assaɣ yezdin timlilit n sin n yiḍrisen, d annaw tesɛa tmiḍrant “amyeḍres&rdquo,; daɣen ɣer daxel n wassaɣen yezdin timlilit n sin n yiḍrisen, llan wannawen , s yis-sen ara nessiweḍ ad d-nekkes ticraḍ n timawit yesseqdec Ɛmer Mezdad.

 

Aɣbalu (référence)

Aɣbalu dayen i d-yettawi umaru seg uḍris-nniḍen, dayen i d-yettbanen, maca ur d-yeskan ara aḍris ansi i d-yettwakkes.Ihi, Ɛmer Mezdad yessexdam iɣbula, dayen ara d-nwali deg yimedyaten-agi :

 

Iwudam n tmucuha

Yuwi-d iwudam yellan deg tmucuha yellan deg timawit am : waɣzen, tteryel, azemni, tiwkilin, talafsa,…Ula d wid yellan deg tneqqist (fable) am wuccen. 
Ma nektazal akken ilaq iwudam-a yesseqdac umsekar-a, ad d-nesmekti d acu i tawuri-s deg tmucuha n zik, mi ara d-nader “tteryel” , “awaɣezniw” di tmucuha n zik, d sin n yiwudam i itetten ayen ufan sdat-nsen. Ula s umdan zemren ad glun yis-s. Yal tamacahut tamezduɣt n sin yiwudam-a deg umkan yestewḥacen d win daɣen ibeɛden. Amdya : yura-d deg sb wis 17, tullist tamenzut « Tuɣalin » : « Yemmekti-d timucuha n wasmi yella d ameẓyan ,wissen axxam-a ma d awaɣezniw, neɣ d tteryel i t-izdɣen. Ma d win yesseblaɛen arrac neɣ d tin i ten-yeggaren di tkufit alamma jjin, ad d-awin taksumt, imir ad tent-tečč d ilqaqen » Deg-s, ad negzu d akken amaru yesseqdec iwudam-a n tmacahut taqbaylit d aɣbalu (référence ) dayen i d- ibanen deg uswir n teḥkayt (histoire) n Ɛmer Mezdad mi i d-yudder sin n yiwudam-a. Yebɣa ad d-yeglem ugar axxam- nni i yufan akken, imi yakan yestewḥac. Tis snat, d ṭṭrad ur zran ara d acu ara afen ɣer daxel n uxxam-nni. Ɣef waya, yuɣal ɣer sin n yiwudam-a. Rnu ɣer wanect-a, ddhen-is win ara yeɣran tullist-a, ilaq fell-as ad yuɣal ɣer tmucuha n teqbaylit akken ad yegzu ugar d acu d sin iwudam-a. Deg umdya-nniḍen sb :73 “ Ad k-id-yekkes gar yiɣesmaren n yiwaɣezniwen ma zemmen fell-ak”. Dagi ameskar yebɣa ad-yessebggen azalen n tddukkli, d anwa i d ameddakkel n tidet . Dayen i d –yenna deg uswir n yinnaw, d tikta-s ɣef yir atmaten, am wakkan llan imeddukkal ugaren atmaten deg tegmat yellan gar-asen. Deg tullist tis snat « Inebgi n yiḍ-nni »,sb 41. Yuɣal deg tullist-a ɣer yiwudem i yellan d asugen deg tmucuha n teqbaylit “Tiwkilin”. “Times deg ukanun la tettiriq, la tettweccim iɣerban s tili-s, tetturar yis-sen, amzun ambiwel yefka-asen tudert , neɣ maḍi ttwazdɣen :tarbaɛt n tewkilin tul-ten la gezzrent deg-sen …”. Yekfa-asent tudert, yuɣal ɣer tewkilin i yellan deg tmucuha i yettwassnen, sɛant tizemmar ad xedment ayen asent-yehwan, dayen ur yezmir ad iwali umadan, neɣ ad t-imassi s ufus-is, d asugen kan. Sb 77: “Mi kecmen deg uɛebbuḍ n lbabur amzun kecmen deg uɛebbuḍ n tlafsa yesggurṭiyen arrac’’. Ɛmer Mezdad, yesseqdec “talafsa” , yuɣal ɣer uwudam-a yellan deg tmucuha d teqsiḍin n zik, d ayen yellan d asugen , yis-s i sexlaɛen arrac , akken ad ugaden. Yuɣal ɣur-s akken ad yeglem ugar lbabur-nni, ira ad d-yini amek i meqqer iwessef-it ɣer tlafsa i yettwassnen deg tmetti taqbaylit tamensayt. Talafsa d tin yettidiren anda llan waman, s umata tettili deg tliwa. Deg tmucuha, ilaq aṣad ad ineɣ talafsa akken ad idiren di talwit ,yerna ad tilli lɣella, am wakken daɣen I as-qqaren “talafsa m sebɛa iqerra”. Daɣen gar yiwudam n tmucuha yesseqdec d aɣbalu, ad naf “Azemni” dayen i d-yebder deg sb 89. “Nenna-d amdan-a ur yelli d menwala d Amusnaw neɣ d azemni. Yessen amek teddunt temsal …”.

 

Iwudam igejedanen iɣef tebna tmetti taqbaylit tamensayt : amedya sb: 89 “Amusnaw”.

Amusnaw deg tmetti taqbaylit tamensayt, d win yesɛan azal meqqren, imi d netta i iferrun ccwal yettilin ama gar yiderman, tiqbilin neɣ gar leɛrac . D ayen i d-yettilin s tmussni-nsen, neɣ ula s yisefra nsen, daɣen. Yuɣal Ɛmer Mezdad, yesseqdec-it d aɣbalu, imi iwala newweḍ ɣer tallit anda ulac Amusnaw. Zik, fell-asen i tbeddd tmetti. Izen-a, dagi, yenna-t-id umaru deg uswir n yinnaw. Yuɣal ɣer uwudam “Azemni” imi deg tmucuha n teqbaylit, azemni d win yessnen, yesɛa tirmit d tmussni, d amdan i icurffen deg yal tamsalt. Deg tmucuha, d Azemni ara as-d-yeffken lxiḍ n tifrat i wasaḍ (héro) yettnadin ɣef wayen yebɣa. Tuget n tmucuha , d azemni i as-d-yettakken tifrat akken ad temmed twuri-s.

 

Iɣersiwen n tneqqisin

Gar ticraḍ n timawit i d-yeddem daɣen umaru-a, d iɣersiwen n tneqqisin yellan deg tmetti taqbaylit tamensayit. Dayen ara d-nwali deg umdya-a. Sb 107: “Twalaḍ ay uccen, tuɣal tgersa s aḍref, kečč tuɣaleḍ-d ɣer ubrid”.Yessexdem aɣersiw , “Uccen”d aɣbalu i yellan deg tneqqisin n zik, mi ara d-addren kan awal uccen, yal yiwen yettruḥu srid ɣer tḥila d teḥerci.Yesseqdec-it d aɣbalu akken ad d-ibeggen tiḥerci n uwudam. Dɣa icubat ɣer ɣur-s.Yudder-t-id daɣen deg Sb:63 deg tullist “Am iẓiwec deg waddad”. “akka i d Lmulud Awaḍi ,anida i tt-iger tuɣ ,anda isewweq ad yessis “I teddu yid-s lmelk”asmi id-illul tesečča-s yemma-s taqejjirt n wuccen ,lḥasun akka i yeqqar”…


yettkemmil
Massa Drifa Hamzaoui

Aḥric wis 2

 

Aḥric wis 3

Nnan-d yimnadiyen d akken yesseqdac Ɛmer Mezdad s waṭas tiwsatin yellan di timawit, deg tira- s.

Aḥric wis 3

Nufa-d aya deg wammud Tuɣalin, maca yal tikkelt amek ara yesseqdec tawsit–nni : tikkelt, ad as-ibeddel ; tikkelt-nniḍen, ad tt- yeǧǧ akken tella. Yemmeslay-d, dɣa, Salhi M-Akli ɣef tmiḍrant n unaqel ‘‘La délocalisation’’.

 

Aseqdec n yinzan deg tullisin « Tuɣalin » :

 

Gar tewsatin timensayin i d –ibanen deg wammud « Tuɣalin », ad naf inzan. Uqbel ad nẓer amek i d-yugem Mezdad, i d-yesnulfa d wamek yesseqdec inzan deg wammud-a, ad nawi awal s tewzel ɣef tewsit-a. Inzan , d tawsit yettwasen mliḥ deg timawit. D tawsit i yettilin s timawit, dayen yettilin ɣer yimdanen yeddan di leɛmer. Sseqdacen Leqbayel inzan mačči kan i ucebbeḥ n yinan, maca ssexdamen-t i wayen-nniḍen, imi s yinzi tzemreḍ ad tefruḍ ccwal, ad tesserseḍ tilla . 


Teddun-d yinzan deg yinaw d umeslay n yal ass. Sseqdacen-ten yimedyazen s waṭas deg yisefra-nsen. Gar yimedyazen n tura, ad naf Lunis Ayt Mengellat. Iban-d d akken iwata usemres-is i tewsit-a tamensayt deg yisfra-s akked ccna-s.Ula d imyura iqbayliyen yettarun deg tewsatin tiseklanin timaynutin am wungal d tullist , sseqdacen s waṭas deg tira-nsen inzan. Dɣa, Ɛmer Mezdad gar yimyura i yesseqdacen s tuget inzan deg tira-s, dayen ara d-nẓer deg wammud-a “ Tuɣalin”.

 

Aɛiwed s talɣa n tezwert

Dagi yesseqdec inzan , yezwer-d s kra n talɣiwin n tezwert. Imedyaten: -Akken, yenna winna n zzman: yuqa uɣrum aẓidan , alamma megreɣ tiɣfert.(sb 73). -yak imezwura qqaren: ssber d aḥbib n Rebbi.(sb 73). Maca yella wanda yerra talɣa-a ɣer taggara deg sb:57 “Eneɣ -it, ad trebḥeḍ” akken qqaren. Am wakken daɣen yesseqdac inzan yellan deg timawit, ur asen-ibeddel ara ama deg ugbur- nsen neɣ deg umawal- nsen. Yewwi-ten-id akken llan di timawit. Imedyaten: -Sb: 19 “Ula d uzzal ad yeḥfu “. -Sb: 43 “Ayen txedmeḍ ad tafeḍ , ayen tzerɛeḍ ad tmegreḍ”. Mi i d-yewwi Ɛmer Mezdad inzan s talɣiwin n tezwert, yessebgan-d d akken yeṭṭef deg timawit d tensayit. Aseqdec n yinzan s talɣiwin n tezwert sɛan azal , yis-sent i d-yefka tifukal-is, dayen i d-yessebganen yis-sen taqbaylit . Si tama-nniḍen, ma nuɣal ɣer unaqel iɣef i d-yewwi ameslay Salhi M-Akli, ad naf dagi Ɛmer Mezdad, yesseqdac anaqel udlif (délocalisation graphique). Meḥsub yexdem akarif (fixation) s tira, mebɛed mi llan deg timawit. Dayen i d-yessebganen assaɣ yellan gar timawit d tirawit.

Aɛiwed n usseɣwel n yinzan deg tullisin “ Tuɣalin”

Deg-s , ad nẓer amek yesseqdec umaru-a inzan i d-yewwi seg timawit. Inzan i d-yugem seg timawit, yexdem–asen asseɣwel (transformation ). Yella daɣen anda i d-yettili kan ubeddel s tama n umawal d tseddast. Ad d-nẓer imedyaten i d-nekkes deg wammud-a. -Sb: 10. “Anida yezdem i d-tesqucḍed”. Deg timawit yella “Anda i d-zedmeɣ i d-tesqucḍeɣ”


Mi i as-ibeddel Ɛmer Mezdad i wanzi-a, tebeddel ula d tawuri-s. Dagi yebɣa ad d-yessebggen belli akken yebɣu yilli yesɛa tirmit, yugar-it Dda Rezqi, yefka-as ugar n wazal i uwudam “Dda Rezqi”. -Sb: 26. “Yecfa-d i lebḥar asmi yerɣa”. Yella deg timawit “Yecfa-d i lebḥar, asmi yexdem d ibawen”. Deg sin yinzan–a, anamek ur ibeddel ara, yiwen n unamek i sɛan ama deg timawit, ama deg tirawit. Maca yella-d kan ubeddel deg uḥric wis sin n yinzi yesseqdec umeskar, dayen yerra d acali n tutlayt n teqbaylit. Tawuri-s deg uḍris n umaru, yebɣa ad yeglem axxam-nni,ugar. Ad t-id-yessebggen d aqdim mliḥ. -Sb : 34. “Tifidi i asen-ikecmen iɣes, dayen ur tetteffeɣ”. Deg timawit yella “Tewweḍ tfidi s iɣes”. Sb :43. “Yal wa ayen iga, ad yemlil yides, ama d ayen yelhan , ama dayen n diri”. Deg timawit yella “Yal yiwen ad yemlil d lfeɛl-is ”. Sb :50 “Kra din yettfukku : aɛebbuḍ ulac acu ara t-yeččaren ; d anekkar ; ur iceffu ara ; d tasreft iwumi ur d-iban ulqaɛ. Kra i as-tesmareḍ, ur t-yettacar, anagal akal”. Dagi, yewwi-d u yesseqdec ugar n yiwen n wanzi. Deg uḥric amenzu “Kra din yettfukku&rdquo,; deg timawit yella “Kra yellan ad yekfu ala Rebbi ara ara d-yeqqimen”. Netta yewwi-d kan aferdis amenzu deg-s akked yinzi-nniḍen yellan deg timawit “Aɛebbuḍ ala akal ara t-yeččaren”. Dagi, ameskar yexdem asseɣwel (transformation ) i yinzan i d –yewwi seg timawit (deg yimedyaten 34 ,43 d 50), tawuri-s d aglam , yerra ad yessiweḍ ugar tamuɣli-s.

 

Asnulfu n yinzan deg wammud « Tuɣalin »

Deg wammud-a, nufa amyaru yessnulfa-d, diɣ, inzan. Deg yimedyaten–a, nezmer ad nẓer tamuɣli n inagmayen ɣef usnulfu deg tsekla yettwarun. Tewwi-d awal Ursula Baumgardt deg umagrad 1 « Variabilité, transmission, création » id-yeddan deg udlis « littératures orales africaines, perspectives théoriques et méthodologique » nettat d J-Derive ɣef wamek i ttwalin tamiḍrant n « usnulfu » aseklan. Llan yinagmayen i yerran asnulfu d igi (acte) n yiman, d netta kan i d bab-is imi dagi imnadiyen, rran kan azal i umaru. Syin akkin, yedda unadi aseklan, nulfant-d teẓriwin i yerran azal i wayen yellan deg udlis am « umyeḍres »i yettwalin ulac aḍris i d-yennulfan i yiman-is , yesɛa assaɣ ɣer wiyaḍ. Ɣef wanect-a, tella-d tmiḍrant « innovation », meḥsub yesnulfa-d, maca ayen i d-yewwi, yakan, dayen yekseb deg tmetti-s : ama d idlis neɣ d tutlayt . Ma nuɣal ɣer wayen yexdem Ɛmer Mezdad deg yimedyaten-a i d-nefka, nezmer ad ten-neḥseb d asnulfu, maca n wayen yellan yakan, imi netta yettawi-d seg timawit, ayen yellan ɣer wat zik . Ma nuɣal ɣer tmuɣli n unagmay Salhi M-Akli deg tmiḍrant « unaqel n tiɣunba », mi ara d-yawi umaru iḍrisen seg timawit ɣer tirawit, yesseɣwal-iten, armi yezmer ad yennal taɣessa d twuri n uḍris- nni i d- yewwi akken. Ihi, Ɛmer Mezdad, yesseɣwel inzan, llan wid iwumi ibeddel taɣessa, Amd sb : 50.amek yella deg timawit, amek i t-yerra deg tirawit. Deg wammud-a, yessnulfa-d umyru inzan, dayen ara d-nẓer deg yimedyaten-a:Sb : 25. “Tuffɣa yessuffuɣ, inig yessawaḍ’’. Sb :31. “ Ul ma yeqqur, iẓri yennejla fell-as imeṭṭi”. Sb :35. “-Afus ma yegzem-as uḍad, d awezɣi ad yuɣal am zik”. -“Tiṭ yemmaren, dayen ur tettwali”.

 

Drifa Hamzaoui

 

 

Retour en haut

Numéro 99 Janvier 2019

Le Poème : 

 

Kkes lgirru-nni seg imi!
                       
         sɣur Ziri At Mεemmer

Kkes igirru-nni seg imi!
Ugadeγ ad kem-yessexser.
Abbu ad am-yessebrek timmi.
Kemmel, kemmel kan, d aqesser!
Ini-d, iḥeqqa acimi,
acimi teččureḍ d sser?
Ah, ula d kemmi, kemmi;
si lḥebs-im ur d-nessenser!

Ad tesweḍ yid-i yiwen uzeggaγ?
Awi-d afus-im γer dagi!
Ay acḥal i d aleggaγ!
A yemma d acu d wagi!?
D tilawt qqareγ-as, urgaγ;
i telhiḍ ay ass-agi!
A d-teldi kan imi-s heggaγ,
Igirru-nni deg ufus-is yettergigi...

Ma ḥkiγ-am-d kra ur d iyi-d-tselleḍ.
Le
εyaḍ, yal wa ansi i d-yunṭaḥ.
A tucbiḥt, γur-m ad iyi-tγileḍ
xḍiγ i tẓuri d unecreḥ!
Ad iniγ, d wa i d aẓawan tḥemmleḍ,
ma yehwa-yam, kker ad necḍeḥ!
Ayen ideg xuṣṣeγ ad iyi-t-temleḍ.
Ma nniγ-am, tceṭṭḥeḍ, d ṣṣeḥ!

Lleγwi γef yiman-im, lleγwi;
ad am-ṣṣerwuγ abran!
Rock-agi iqerra ad ten-yawi
sanida jjuğğgen yegran.
Anef-aγ ad tt-nezwi ad tt-nerwi,
anef ad nejdeb s imezran!
Neṭqeγ-d s tin n wehwawi:
I γ-ixuṣṣen siwa itran!

Tesbecbec-iyi-d s ameẓẓuγ s ccna:
Teẓriḍ di berra d asemmiḍ!
Lemmer d timenna kan i d-tenna,
lemmer γur-s ur d iyi-tezmiḍ.
Lqedd-iw yeqqel amzun yekna,
s wamek yuγal yettmimiḍ.
I tezlit ur tekfi tsetna, (Refrain)
s usuden ssawḍeγ-tt γer lḥiḍ.

Wid yellan din akk cennun,
ceṭṭḥen; heddren neγ sellen.
S yilsawen nezzi i lkanun,
nsell i tmucuha s wallen.
Γas akud d win iteddun,
ireqqasen-is ttazzalen.
Ur yelli kra n lqanun
d-yeqqaren tura dayen ...atg.

Ziri At Mεemmer 

                             

 

 

 


7°) LES RUBRIQUES :

 

ACCUEIL         INDEX  GENERAL     NUMEROS PARUS

LIBRAIRIE      TELECHARGEMENT  SITES FAVORIS

 

             

Retour en haut

Adresse de messagerie électronique :  ayamun@Hotmail.com

Adresse Web : http://www.ayamun.com/

Retour en haut

 

tanemmirt, i kra iẓuren « ayamun, cyber-tasγunt n tsekla tamaziɣt » akked d wid i d-yefkan afus.

 

Retour à Bienvenue

@Copyright  ayamun 2000


Dernière révision :
  31/01/2019jeudi 31 janvier 2019

 


 


 



[1] menacer