ayamun  CyberRevue de littérature berbère

Description : K:\1_CONFIDENTIEL_20-10-2011\Mes sites Web\Ayamun_lesNuméros_2000-2011\Septembre2009_fichiers\image006.jpg 

 

12ème année

Numéro 60     Novembre 2012

Email :  ayamun@hotmail.com

Retour à Bienvenue

Description : K:\1_CONFIDENTIEL_20-10-2011\Mes sites Web\Ayamun_lesNuméros_2000-2011\Septembre2009_fichiers\image007.gif 

Tadlist nniḍen : http://www.ayamun.com/telechargement.htm

  Prénoms algériens authentiques

Sommaire:

 

1°) Le texte en prose :   Tuffga taneggarut tullizt sɣur Ait-Qasi Md-Arab,  (aric2)

2°)  Létude  :   H. Genevoix, l’habitation kabyle, FDB, Fort-National, 1962

3°) L'article : Azulal di tmedyazt taqbaylit tatrart, par Ait Slimane Hamid, Dépêche de Kabylie, 27/05/2012

4°) Langue et Toponymie : TOPONYMES  de la region des Qbayel-Ḥḍer, réponse à notre ami Dra

 

6°) Tidlisin nniḍen, en PDF :  Boudjema Aziri_Neologismes et calques

       Amawal_usneghmes - vocabulaire_medias.pdf

8°) Le poème :  Nek, win ur neswi, atterǧem sɣur Muḥend At-Iɣil

 

 

 

Adresse de messagerie électronique 

 

 

 

Retour en haut

Numéro 60     Novembre 2012

 

Le  texte en prose : 

 

Tufga taneggarut 

(Aḥric 2)

 tullizt sɣur  Ait-Kaci Md-Arab

 

Ass amenzu mi d-nulfan at ičumar-agi di lǧama, nenna­yas, nek d Ḥamid, d ayen ilhan. Ladɣa nek ur nessin acu i yesseḍwayen di tsertit. Ḥamu neḥma, taḥemmalt i d-iḥemlen tewwi-yaɣ deg ijufaṛ-is. Nebɣa yark ad tṣeggem tmurt. Ɣas nxuṣ tamusni, nniya-nneɣ d tin yeṣfan, d tin zeddigen. Teẓriḍ kullec; ahat tifeḍ-iyi amek i tfehmeḍ timsal, keč zik d amǧahed. Lḥasun nedda akken ddan yark medden di tezfuft-nni usirem.

Meqbel ad bduɣ, bɣiɣ kan ad ak-ed-iniɣ yiwen wawal yesan azal meqren ɣur-i: werǧin walaɣ albaḍ iḥemlen imawlan-is akken i ken-yeḥmel Ḥamid; win ur nessin ara Ḥamid ad as-yini d zzux i yettzuxu. Dima iḥekku-yaɣ-ed amek i teseddaḍ ṭraḍ, keč ur tewwiḍ-ara (20) isseggasen. Yenna-yaɣ-ed amek i d-trewleḍ si lḥebs, amek i teččam ucanen, keč d imeddukal-ik asmi i ken-ḥarsen iṛumyen deg yiwet n temnaṭ deg udrar. Iḥekku-d amek i tzewǧeḍ, amek i tugiḍ akarni n yemǧuhad, amek i tnehreḍ lkaṛ di fransa. Zemreɣ ad ak-ed-iniɣ snaɣ ddunit-ik xir-ik. Ula d tatargit i tuɣeḍ yenna-yi-d amek i tt-id-tessukseḍ seg ufus n leskeṛ. Yeqqar-iyi-d fell-ak kra n leḥwayeǧ ur yettamen yiwen, u lemmer ur tessineɣ ara d amẓẓalu aḥeqqi tili ad as-iniɣ yeskidib.

Nniɣ-ak, ihi. Nedda cwiṭ yidsen akken ddan wiyaḍ.Tzemreḍ ad d-tiniḍ belli nek ddiɣ cwiṭeḥ nnig cwiṭ armi yuɣal d aṭas. Ḥamid, netta ur yettaǧa ula d yiwet n lɣelṭa mebla ma yenna-yasen-tt. Ladɣa tiḥerṣi i t-ttḥarisen imeɣnasen-nneɣ. Neẓra leḥkem d afuḥan izleg ayen yark yelhan di tmurt, acukan nekni nezmer ad nnekk deg-s lemmer ur nettassa yara iman-nneɣ. Mebla ma tettuḍ belli nekni d widak i d-yekkren s yisem n ddin. Win ur numin ara s Ṛebbi azizen, ur yezmir ara ad yefhem acḥal neṭṭef di leqran, ur yezmir ad yessekcem s allaɣ-is belli win yellan d ineslem iweṛ fell-as ad yeḥkem di ddunit-is s wayen imgaraden d wayen i d-yenna Ṛebbi azizen. Acu kan ,si tama nniḍen nekni, deg umur usexdem n wallaɣ-neɣ ɣaf acu i ɣ-ed-i-weṣṣa Ṛebbi di tektabt-is, nestenyaf adebbuz akked lḥerṣ. Deg umur n tikli s laqel di lecɣal n tmurt,nekni newwi-tt d tazwawaṭ. Ad as-tiniḍ ilaq ad d-nesɣerṣ imir-en lmektub seg ufus n Ṛebbi neɣ mulac ad ifut lḥal. Lḥasun Ḥamid segmi i d-yettbaid fell-asen.Ladɣa asmi ḥebsen tifranin warraw n leḥram n leskar; fkan afus i yimṭurfa ad aɣ-nehren sani i sen-yehwa. Qrad(3) isseggasen umbed, tugett n widak yefɣen s amadaɣ mmuten. Leḥzen ikcem s ixxamen am agu deg ussan n tesmuḍa. Ulac axxam ur nru yara. Yeqqar-iyi-d Ḥamid belli d lmuḥal u d awezɣi ad yeḍru wayen akka iḍerrun ma yella ulac albaḍ n cwaṭen i t-iheggan meqbel.

Lfetna am uqjun inecfen, ur tezriḍ deg wumi ara yehmej. Imsulta sya, at umadaɣ si tama nniḍen. Ḥamid yesan taḥanutt di Lareba, ḥala tasusmi-ines i t-yessuksen seg wayen yesa deg wallaɣ-is. Medden yark ttqadaṛent ɣef tmusni-ines. Iɣra aṭas n ddin. Ula d limamat mara erqen, ɣur-es i d-ttaran ad t­steqsin. Tikwal ad ak-yini ǧǧi-yi ad d-nadiɣ. Ass neɣ sin umbed ad ak-ed-yawi tifrat i temsalt i tettnadiḍ akked wedlis anda i tt­yufa. Acu kan netta yeqqar dima ɣef yiman-is belli di tmurt ibujaden kra n win yesan timqessin ḥettben-t medden d axeggaḍ. Netta ulac tama ur t-nezgil ara. Imsulta qqaren-as ixeddem d wat umadaɣ. Ineggura-yagi qqaren-as iban netta d amsaltu yefren iman-is. Qqaren-as yesserwel tawacult-is imi yeẓra acu ixeddem. Tidett, lemmer mači d limam-agi yesnen kra seg imsulta tili acḥal ayagi i t-qemman. Ma d at umadaɣ, yenɣa-

16

ten s tmusni-ines di ddin. Ansi i s-ed kkan ad d-afen ur as­zmiren ara.

Cfiɣ yewwa-s di lǧama snejmen-ed lɣaci. Xedmen-aɣ-ed asarag-nsen ɣef “LǦIHAD” akked “TAƔUṬ”. Nnan-aɣ-ed: “ adabu-yagi amesbaṭli ḥala rṣaṣ ara t-iɣeḍlen, yenɣa ineɣmasen-nneɣ di tmesbaniyin. Yewtaɣ, ijarḥeɣ u yeksaɣ rbaḥ n tefranin. Ɣef ayagi yark i nerfed leslaḥ mgal-is, nessawel i lɣaci ibuṭin fell-aɣ ad yeddu yidneɣ imi d wagi i d abrid n Ṛebbi, mači d yiwen nniḍen.” Ḥamid yuɣen tannumi yessusum am ueggun, inṭeq-ed ass-nni asmi lɣaci ssusmen maṛṛa. yenna-yasen: “Lǧihad-agi-nwen yeqqim kan dagi ɣur-neɣ. Ibulisen yark yemmuten d arraw n tudrin-nneɣ. Ula d nutni d imeẓẓula u d lmumnin, akka am kenwi akken i d-teqqarem. Ad ggalleɣ ur seḥnataɣ ma teẓram anwa i yesselḥuyen tamurt-agi. Tǧalem d amsaltu ma yemmut ara-d-yawin dduwla tineslemt. Mi yemmut yiwen ad d-aren mraw(10) deg umur-is. U kenwi s Wellah igan isem i yiman-is ma teẓram trent seg widak iṭṭfen tamurt s tidett. A yatmaten i yessalayen timura d tasartit akked iɣalen i tt-yessebdaden. Immeɣ-ed fell-as imir-en yiwen si zdeffir, ixneq-it. Widak iḥeḍren din, amezwaru d limam-agi-nneɣ, negzen ɣer win akken ad as-t-id-kksen si ger ifassen. Yekker din yiwen uwahruḥu ger imeẓẓula d wat umadaɣ. Amecwaṛ, limir-nsen, yessusem-iten. (Ass-nni win i ten-iḥebsen d yiwen akken weqcic iɣran di tesdawit n Blida, issen Ḥamid si zik). Syin ikemmel Ḥamid awal­is, ɣas nitni ur bɣin ara: -lfetna a yatmaten am tḥemmalt tameqrant mara d-teḥmel; iteddu uzegzaw d uquran. Ayen i d-tufa zdat-es ad teddem. Ɣurwat ad tǧalem d ageffur ara yezrin ticki. Ladɣa nekni izedɣen di lǧwahi-yagi n Blida. Ass-agi temmeslayem-aɣ-ed, azekka ad aɣ-tewtem; yewwas ad d-yaweḍ anida ara ɣ-testewtwem s uḥlalas.

Dɣa akken i d-yenna i teḍra. Sin isseggasen umbed,umbed mi mmuten imezwura yeɣran cwiṭ, uɣalen, widak i ten-iɣermen, am lewḥuc. Adrim yuɣal-asen am useqqi, smir-ed mebla cceḥa. Efk-asen ayen d ak-yehwan ur ṛebbun ara, cwiṭ kan ad d-bernen ɣur-ek. Yuɣal uebbuḍ-nsen d

17

acekkaṛ yeqqerṣen. Ternuḍ-as leḥqara. Ur as-teqqareḍ ara mara twaliḍ lexdayem-nsen belli widak-agi kren-d mgal leḥqara di tazwara. Ula d tasartit-nsen ur tban ara. Uɣalen teddun s cceḥa umeslay. Lɣaci akken walan ulac lfayda deg-sen, bdan a jebden iman-nsen. Mebla ma nettu, keč tezriḍ, adabu afuḥan i yellan d ssebba n wezgen n warrac yulin s adrar. Yenna-yi-d Ḥamid belli s ttamada-nsen i yerẓan lluzinat n tmurt, staxren-ed ixeddamen. Skecmen ɣer lḥebs widak i send-yeqqimen deg ubrid-nsen, ladɣa widak yeɣran. Ternuḍ-as anda ma teddiḍ d abaraj akked d wazḍam s ixxamen deg iḍ sɣur imsulta akked iǧadarmiyen. Akken kan ara cikken deg-k tesiḍ cwiṭ n wul s inselmen, ad d-asen ad k-qemman seg uxxam am yir aqjun. Rran tammurt d yiwen n lḥebs ur nesi tilisa. Nek s yiman-iw, azgen n widak sneɣ fɣen s amadaɣ ur sinen abruy di tsartit, u tugett ger-asen d arrac imectaḥ yesan gmat-sen neɣ mmi-s n em-nsen fɣen meqbel. Lḥaṣun lfetna teṭṭef tiregwa n tmurt. Ur walaɣ ara acu izemren ad tt-yessufeɣ ɣer lxiṛ.

Neẓra tewer teswit, acu kan ur nxemmem ara tezmer ad taweḍ s anect-agi n lmut. Di tudert n lɣaci, ulac acu i d­yessebganen belli yella win iḥekmen tamurt. Xedmen leḥbus i lɣaci ur nedda yara di cre. Nɣan yiwen uselway n tmurt mebla ma yesteqeleq-iten yiwen. zzenzen cwiṭ-nni n lpiṭrul yellan di tniri. Slaẓen imelyunen n twaculin. Ukren acu yukren mebla ma nezra ibbizeḥ si temsalin. Ma yella d at umadaɣ kecmen deg yiwet n tebriṭ yettawin qbala s iɣzeṛ. Ǧalen belli lmut ucebiw neɣ ubulis neɣ n walbaḍ iselwayen n tɣiwant ad d-yawi kra i umennuɣ-nsen; Ur ẓran ara belli yal mara nɣen yiwen am akken tawacult-is mara i yenɣan. D nitni i yettawin lɣaci ad ddun deg udabu mebla lebɣi-nsen. Kecmen deg yiwet n tekriṭ (violence) tazefrant tadarɣalt, ula d adaw n Ṛebbi ad tt-yagi. Anect-a s yisem n ddin, am akken d nitni i d-iwekkel Ṛebbi ad ṣeggmen tamurt; ur ḥusben ara iman­nsen meqbel ad ḥasben lɣaci. Wellah ar llan kra ma snen tabruyt n taɣaṭ di ddin… Ddan deg asif i d-iḥemlen armi uɣalen ugaren asif-nni di lexṣara.

Asmi zedɣen wigad-agi yessawalen i yiman-nsen imǧuhad di taddart, yeqqar-asen Ḥamid belli eddan tilisa n cre, ur ilaq

18

ad kken deg win ittqazamen di lbaṭel akked timuḥeqranit. Yettawi-yasen-d timucuha umcegge n Ṛebbi (TSLF) akked imeddukal-is; amek ttaǧan tanefsit-nsen deg uxxam, amennuɣ-nsen ḥala i wudem n Ṛebbi.

Tazwara, walaɣ amek ḥemlen a t-najin. Ɣas akken d asusam di ṭṭbia-s, ad d-ṛuḥen ɣur-es ad t-steqsin akken ad ẓren amek i ten-ttwalin lɣaci. Netta yettara-yasen belli win ara yemmenɣen netta d yineslem am netta, di sin yidsen ara kecmen ɣer tmes. Imi yiwen yenɣa, wayeḍ ula d netta yebɣa ad ineɣ. Yeqqar-asen imsulta-yagi tettwalim akked iserdasen, aṭas deg-sen d imeẓẓula, ttuẓumen, ttseddiqen, i iḥemlen imawlan­nsen. Acu kan taswit-agi n lfetna, tufa-ten-id anda i ten-id-tufa. Ma qqimen-en ḥeṣlen, ma rewlen-d ḥeṣlen ugar. Tufa-ten-id deg yir lawan akked deg yir amkan. Si tama nniḍen, nitni ḥekkun-as-ed ɣef leḥbus n tniri i d-snulfan i yimeɣnasen ukabar­nsen akked d usufri i ten-sufriyen yal mara ṭfen yiwen armi tikwal itettu ccada. Ḥekkun-as-ed amek i neqqen lɣaci mebla cre d waṭas n tɣawsiwin nniḍen ur iqebel laqel. Seg asmi immuten imezwura yefɣen s amadaɣ, tuɣal tbeddel tmuɣli-nsen ɣer lɣaci. Uɣalen ttwalin yark widak ur neddi-yara yidsen d icenga. Yeqqar-iy-d Ḥamid fell-asen belli rṣas s wacu inɣan atmaten-nsen yesdubbez-asen ulawen-nsen armi ur zmiren ara ad semxalfen ger lḥeq akked lbaṭel. Iles-nsen yeččuṛ d ameslay n Ṛebbi, di lawan anda ulawen-nsen ččuṛen d aḍu n lekfeṛ. Lexṣas n tmusni n ddin d wayen yenan tudert s umata ikemmel i umxix deg ubaxix. Lḥasun zegren tilisa n temdanit. Yuɣal ula d adabu mgal i d-kren, iḥemmel-iten. Imi segmi llan i yesedda yark leqwanen ihudden tamurt. Zzenzen lpitṛul n tiniri, rẓan lluzinat d tkebbaniyin n ddewla akken ad aɣ-ed-skecmen ibaṛṛaniyen nessufeɣ s usfel nefka seg idammen-nneɣ i wasif n tlleli.

Akken i d-yeqqar umeddakel-iw Ḥamid, yeɣran mači d kra, belli tamurt-agi tesa waqila dawesu sɣur Ṛebbi azizen. Yečča-tt leǧhel akked tekriṭ. Tuɣal tifenyent akked weḥwas d nutni i d idles akked lewayed n tmurt. Imdanen deg umaḍal ttzuxun s leqraya akked d wacu i d-snulfan d wayen xedmen, nekni nettzuxu s ubbulun i d-nuker si lluzin anda i nxeddem neɣ s wacḥal n swaye n tguni i neṭṭes di tkebbanit ansi i d-nettawi rrezq-nneɣ... Yewwa-s, iḥka-yi-d belli yessen yiwen weqcic ittaker-ed adlisen seg uɣerbaz anda yeqqaṛ. Ɣas akken d takerḍa, i k-yenna Ḥamid, acu kan ifṛeḥ imi d adlisen i yesa deg allaɣ-is a ten-id-yaker. Acu kan yeḍsa mi s-ed-nnan belli yessexdam-iten i usiɣi n tmes di tegrest, ladɣa ma yili ulac aǧarnan deg uxxam.

Deg usseggas-agi yezrin, tuɣal texṣer tegnitt, ger-aɣ akked d at rrebrab-agi yellan di temnaṭ-nneɣ. Zik xerṣum ttmeslayen s yisem n wegdud, ɣas neẓra ɣelṭen aṭas di tufɣa-yagi-nsen s amadaɣ. Wanag tura uɣalen d iferunen fell-aɣ, ccukren armi qrib ɣelben win d wimi ttnaɣen. Aneggaru-yagi netta, ifaq-asen, ur tesiḍ acu yellan deg-sen, dɣa yunef-asen ad xedmen ṛṛay-nsen.000000

Dɣa, ṛṛay-agi-nsen amewaǧu iḥuza-yaɣ-ed nekni d imezwura. Ur ẓriɣ ara amek i d-ssufɣen fell-aɣ, nek d Ḥamid, belli nettawi-yasen isalen i yiserdasen n Blida. Ceggen-aɣ-ed a nesers iman-nneɣ. Nekni ncegge-asen belli ɣelṭen aṭas di leḥsab-nsen fell-aɣ. Si tama nniḍen lɣaci uɣalen jebden-d iman­nsen seg-sen anagar win yettwaṭfen deg umerdax-nsen seg iḍaren ar umelɣiɣ.

Nuɣal seg ixeddim s axxam,seg uxxam ɣer lǧama, si lǧama s ixeddim. Lḥers segmi irennu fell-aneɣ. Nettḥalfu-yas yal tikelt ara d-imuqel ɣer-neɣ walbaḍ imezdaɣ n taddart. Nuɣal nettraǧu kan asmi ara-d-zeḍmen s ixxamen-nneɣ ad aɣ-awin. Ladɣa Ḥamid i wumi i tt-ṭṭfen d tuḥsift seg asmi yettnaɣ yid-sen di ddin, di temsalt-agi n lǧiḥad ger inselmen. Ziɣ nitni yeččuṛ wul-nsen seg uɣuccu akked ttaṛ. Ahat qqaren-as ma yella nzemm-as i wagi axenfuc-is am akken tamsalt-nsen ad tuɣal imir-en d tamsalt n lḥeq. Syin ad d-llint tiwwura n rbeḥ mgal adabu-yagi ifɣen i webrid n Ṛebbi.

Nḥulfa-yas i tfidi yewwḍen s iɣes asmi yennuɣ Ḥamid di lǧama, netta d gma-s n yiwen si cyufa n widak ifɣen s amadaɣ di temnat-nneɣ. Nnuɣ-en ɣef tmezliwt akked timenɣiwt s rṣas, anta i d ssuna. Winna yeqqar-as belli d ajenwi i d ssuna. Ḥamid yettara-yas belli ma yella dɣa terra-k tmara yewwas ad tenɣeḍ albaḍ, ulac acu yifen di tezdeg tarṣast si deffir temgaṛṭ. Winna

20

yewwi-yas-tt i tarbat n gma-s akken kan teḥma. Ur d-yeɣli yara yiṭij uzekka-nni mi s-ed-tewweḍ tebratt belli ɣas ad d-yaɣ lekfen i yiman-is.

Nek, nniɣ-as : “arwel ɣef yiman-ik ɣer temdint n tmenɣast”. Yerra-yi-d belli ur izmir ara ad yeǧǧ taḥanutt-is s wacu yettawan aṭas tawacult-is, ladɣa sin watmaten-is imeqranen i t-yeḥwaǧen aṭas. Ternuḍ-as yesa kra uttalas yettwalas, ilaq ad t­yer di kra n wagguren-agi i d-ittedun. Akka ihi i tella, u si tama nniḍen ur yebɣi ara ad as-ksen taẓana warrac-agi iweṛten Ṛebbi azizen deg akal. Ur zmireɣ ara ad ak-iniɣ amek i d-iḍebber timegḥelt. Yenna-yi-d belli yurga yewweḍ-ed lajel-is; ur yebɣa ara ad as-kksen lmenṭeq mebla ma yerra ɣef yiman-is. Yeqqar-iyi-d yugad Ṛebbi ad t-iḥaseb, acuɣer yunef i wigad-agi yefɣen abrid-is ad xedmen ṛṛay-nsen mebla ma yenna-d kra.

Neqqim akken aṭas n wagguren nettasa ɣef yiman-nneɣ. Yal mara nekker ad neffeɣ seg uxxam ad nefk tiṭ ar baṛṛa meqbel tufɣa seg ufrag. Nettnejmaed zik seg ixeddim; di lǧama nessusum ɣas ma yella win i ɣ-ed-ilaǧen. Acu kan simmal ileḥḥu wakud, simmal nettḥalfu s taẓin n wemxix i ɣ-yettarǧun. Tuɣal Lareba akked d Blida d annar umennuɣ n yal ass. Lbumbat ṭṭerḍiqent di yal amkan, ibulisen ɣellin am iweḍfen, arrac ur nessin d acu i d tasartit ttwaṭfen d ihdumen ɣer lḥebs di lbaṭel. Ad tiliḍ deg webrid tleḥḥuḍ am lmalayek, deg yiwen umecwaṛ ad ak-refden ininǧaten s anda ur d-tettuɣaleḍ ara. Si yal tama tinebbacin n lmut ad d-senɣarent. Deg ass leklacat n udabu refden asenǧaq-nsen, Deg iḍ ijenwiyen n at umadaɣ tettṛefrif tbeḥnuqt-nsen deg igenni. Lɣaci maṛṛa ṭṭfen iebbaḍ-nsen. Win yesan sanda ara yerwel dayen irwel, wiyaḍ ttraǧun s usirem yefren ad ieddi ubaxix-agi mebla ma iḥuza-ten.

Lfetna tcerreq iḍaren-is ɣef tmurt yuli ubuseṭṭaf. Laẓ, lqella ixeddim, aṣarɣi, leḥqara, takarḍa, ibaṛajen, tarewla, timezliwt, tullas yeǧlen, imeṭṭawen, awaz, taessast, tineṭlin, aduxu, crab, lkif, tiwwura n wuzzal, alejlej, iserdasen, ibulisen, iǧadarmiyen, irebraben, at umadaɣ, ininǧaten, lluzinat yeṛɣan, lluzinat imedlen, iɣerbazen yessusmen, arrac iselben, imɣaren yenḥafen, ddin irewlen, imusnawen yessusmen, imusnawen

21

yemmuten. Anect-agi yark d wayen nniḍen i yuɣalen d talaba n tmurt. Yeqqar-iyi-d Ḥamid s taḍsa belli cwaṭen n tmurt yellan ttwaqnen, tura fsin-ed si rrebg-nsen. Kra ulin s adrar, kra lsan tikaskiḍin.

Ṛuḥen-d rrebrab ɣur-es asmi akken neǧel dayen ttun-aɣ. Ur t-id ufin ara. Nnan-as i yiwen si lǧiran-nwen ad as-yessiweḍ izen i Ḥamid belli tikelt-nniḍen mara d-uɣalen ɣas ad iheggi iman-is i yinig ɣer tmes n ǧahenama. Ma yella nniɣ-ak ẓriɣ ayɣer yeqqim ur yerwil ara, neɣ amek i d-yuɣ timegḥelt skadbaɣ-ak. Wanag netta iban-iyi-d ussan ineggura amzun d win ittheggin iman-is i lmut. Yuɣal yal mara isers anyir-is di lqaa zdaxel n tẓallit, ur d-yettali yara alama nɣil waqila yemmut dayen. Yuɣal cwiṭ n lehduṛ i necrek yekkes-iten. Iles-is ilha-d d unebder n Ṛebbi di yal dqiqa yezmer ad iḥaref. Yenna-yi-d yiwen ubrid belli ur yebɣi yara ad yeglu yides s imeslayen ur nemin ara. U mi t-steqsaɣ ɣef tmegḥelt, yerra-yi-d belli xerṣum ad t-agaden cwiṭ, ur yettak ara iman-is d asfel i yicengga n Ṛebbi.

Iṭij yuli-d aṭas n tikal, yeɣli aṭas nniḍen. Amdan ittḥar ad yettu, ladɣa ayen ur yeḥmil ara. Nettu daɣen imcumen-nni. Nuɣal am zik-nneɣ: axxam, ixeddim, lǧama. Acu kan nitni ur aɣ-ttun ara. Seld iḍelli, mi d-neffeɣ si lica, nufa-d yiwen wehdum yessewḥacen n rrebrab la ɣ-ttraǧǧun zdat tewwurt n lǧama.Ur nṭiqen ɣer yiwen. Iban am yiṭij deg uzal unebdu d nekni i d­qesden. Nereḍ imir-en amek ara nesenser ɣer zdaxel n lǧama akken a nerwel syin, nufa-d deffir-neɣ sin ijaluten i wumi rkant leḥwayeǧ, leklacat deg ifassen-nsen. Rran-ɣ-ed sani i bɣan, akken i d-yettara umeksa ulli-s. U deg yiwen umecwaṛ nufa-d iman-nneɣ nettwarez s yiwen n sselk azuran seg ifassen ɣer zdeffir. Ula d cced-nsen isbeggen­ed acḥal arɣan wulawen-nsen fell-aɣ. Ḥulfaɣ i yifassen-iw qrib ad gezmen. Ur zmireɣ ad ten-ssembbiwlaɣ wala ad ten-ǧǧeɣ akken. Zzuɣṛen-aɣ-ed ɣer tlemmast n taddart s tmegḥal-nsen akked ijenwiyen-nsen am tejlibt izamaren. Mkul tikelt ara nereḍ a nmuqel ɣer deffir neɣ ad d-nini lḥaǧa, ad d-ters deg-neɣ tiyta s tebbuṭ ujenwi s azagur neɣ tiyta uekkaz s aqerru.

Werǧin xemmeɣ belli yezmer ad yaweḍ wass ideg-i ara ɣ-

22

ed-qerben, nek d Ḥamid. Imi nekni d sin yemdanen yexḍan cwal. Ɣas akken, tikwal yettara-yasen s txenfuct mara t-id-laǧen. Nuɣal nessusum armi uɣalen lɣaci la ɣ-ed-ttmuqulen amzun d sin iḥarcen; nelha-d kan d lecɣal-nneɣ, ur nettaweḍ ula d yiwen. Ziɣemma Ṛebbi aḥnin yeẓra ur aɣ-tzegel ara tbuciḍant-agi n rrebrab i d-ihedfen ɣef tmurt.

Assa, zemreɣ ad d-iniɣ belli walaɣ imir-en iman-iw d win yemmuten. Tekmumec tasa-w am tin n tyaziṭ. Lliɣ ugadeɣ ad d-sarḥeɣ i waman n tasa zdat warrac-nni ur neswi yara tibṣelt yerkan. Si tama-s Ḥamid ikemmel iheddeṛ yidsen am widak yessen si zik, amzun acemma ur yelli. yeqqar-asen: « a yatmaten, xzut cciṭan, aqla-ken ad tenɣem sin ur nuklal ara. Lameṛ nettekka ula deg ulac. Ɣas aneft-aɣ ad nṛuḥ s ixxamen-nneɣ am akken acemma ur yeḍri.» Nitni ččan akaṛbil. Deg imawen-nsen ḥala imeslayen rẓagen i d-sxelḍen d kra imeslayen n ddin i sen-d-sḥefḍen cyufa-nsen. U lɣaci yellan din bɣan ad d-skecmen iman-nsen lemmer mači d imcumen-nni i yewten metwal-nsen aḥlalas d rṣas. Uɣalen ur zmiren ara ad asen-bedren ula d yiwen n wawal imi ur ttaǧan yiwen ad asen-yehdeṛ. Ula d limam-nneɣ, yellan dag-I d anagi, qrib i t-id-nɣan mi n-iṛuḥ ɣur-neɣ ad asen-yessefhem.

Teɣzi n yiḍ, nitni d asufri deg-neɣ. Uraren yess-neɣ akken yetturar wemcic s uɣerda yettwaṭfen deg umerdax. Nek yeffeɣ-iyi laqel. Wannag Ḥamid ittban-ed am win i sen-izemren. Dɣa mi bdan tiyta deg-neɣ akked uḥettet ma yella kra ad d-en-ini iɣemez-iyi-d Ḥamid amzun d urar i netturar. Yenna-yasen : « a yatmaten ma yella dɣa tetewlem ad iyi-tenɣem, ttxilwat ur d i­neqqet ara nek d wagi. Imi wagi-nwen. Si zik iḥemmel-iken. Ahat d netta s yiman-is i d­yesnulfan fell-i lexbaṛagi ur nṣeḥa yara fell-i. Ma yella tebɣam ad tenɣam enɣet-ett weḥdes, mači yidi.

Tikelt tamenzut ur as-fkin ara azal i wayen i d-yenna fell-i. Acu kan segmi yeṭṭef di rregmat deg-i belli nek d yiwen segsen, wwḍen alarmi tumnen belli nek yides mači d imeddukal. Si tama nniḍen, nek yufa-yi-d lḥal, teǧǧa tezmert iẓuran-iw iččan tiytiwin n ugar n mraw (10) iterassen illuẓen idammen. Ẓriɣ-t d win yebɣan ad iyi d-yessukes seg ifassen n cwaṭen-nni. Nek

23

kecmaɣ imir-en deg yiwet n tsusmi lqayen anda ḥala nnehtat imeṭṭi i wumi sellaɣ yettal-id seg-i. Ḥamid, ad fell-as yafu Ṛebbi, yesbeṛ-asen i lewḥuc-nni makken i d as-sɣarṣayen leḥwayeǧ yellan ɣef yiri-s akked mi d as-ssaɣayen times deg iḍaren-is akken ad d-yenṭeq ma yella kra yeẓra.

Meqbel tafejrit, walaɣ yiwen akken n wemɣaṛ bu tčamart tamellalt i s-ed yewwḍen ɣer tmiṭ, mi d-yusa s wezmumeg n llufan ɣef icenfuren-is. Iddem-ed ajenwi si tmuẓiṭ-is i d-yewwi ɣef tuyat. Yekka-d deffir Ḥamid yellan ur iban d acu yeqqar deg ul­is, syin isedda-yas-ed leqḍa ujenwi ɣef temgarṭ-is tazedgant.

Ur zmireɣ ara ad medleɣ allen-iw. Lliɣ nezɣeɣ deg allen umeddakel-iw i d-yettmuqulen ɣer tama-w. Mmektaɣ-ed imir-en asmi akken i yi-d-yeqqar belli netta yessaram ad yemmet d amǧahed am widak yemmuten di lgerra n Fṛansa. Ḥulfaɣ-as imir-en belli anecraḥ n wallen-is umbed mi d-yessufeɣ ṛṛuḥ yessebgan-ed am win iwweḍ-en lebɣi-s. Bdiɣ acihed, mebla aḥbas, ttraǧuɣ amɣaṛ-nni n cmata yerran iman-is d imcegge n Ṛebbi deg akal ad d-yass ɣur-i akken ad iyi-yezlu ula d nek.

Ur umineɣ ara iman-iw mi sliɣ i ccif-nsen, yessawal-asen akken ad kkren ad sahlen. Ur umineɣ ara iman-iw mi d-tkakiɣ ger ifassen n limam-agi nneɣ. Yettraḍ ad iyi-d-yekkes sselk s wacu i yi-cudden ifassen s azagur.

Iḍ-nni, ad tecfu fell-as taddart. Tacalawt teṭṭef win akken i s­yeqqaren i uzal nek d Uzzal. Ḥulfaɣ i yiman-iw am win i d-yuɣalen si seddaw wakal. Sliɣ meqbel tadyant-agi belli widak yark i d-yessuksen seg ufus n yemcumen-nni uɣalen am widak iselben. Ayen yemgaraden aṭas deg ayen yeḍran yidi seg imir-en tuɣal-iyi lmut am tebbuct n temɣart ansi i d-teṭṭḍaɣ am llufan tazmert i tudert-iw. Ɣas akka yemmut, ass-a, umeddakel-iw, ẓriɣ mači aṭas i yi-d mazal ad rnuɣ ɣur-es sanda yella. U ẓriɣ daɣen belli amḍiq anda yella tura yif tizeṭ n ddunit-agi ma yefka-yak-tt yiwen di tidikelt ufus-ik.

………………………………………………………………………… ……………………………….

……………………………….

D netta i yesmaren talweḥt n wakal tamezwarut ɣef yeblaḍen iɣummen mmi-s iḥeml ugar n yiman-is. Si zik yettwehim deg uqcic-agi i s-ed-yefka uxellaq d asusam isnen ḥala lecɣal-is. Yettwari-yas-ed Ṛebbi am win ittasmen seg-es.

Ass-a, hat-an yeẓẓel am ujebbad deg akal asemmaḍ, deg uxejiḍ yedreɣlen. Iban-as-ed imir-en am yiṭij deg uzal, ifhem d netta yark i yeḥmel aṭas deg arraw-is. Tasusmi yellan ger-asen akked wakal-agi azeggaɣ n tenṭelt yesnerna deg ul-is leḥmala yesa ar ɣur-es. Akk diɣen yesnerna aɣuccu n widak i t-yenɣan akka d ilemẓi.

Mi yekfa limam asarag-is s wawal: « nekni n Ṛebbi, ad nuɣal ɣer Ṛebbi.» Yefka-yas-ed awal i baba-s n win yemmuten akken ad d-yini awal aneggaru.

Mass Qebbani yebda-d imir-en ameslay-is. -Ad neḥmed Ṛebbi ad t-neckeṛ ɣef ayen i ɣ-ed yefka d wayen i ɣ-yekkes. Yal yiwen deg-neɣ yura-s Ṛebbi azizen alayan acḥal n wussan ara yedder di tkurt-agi n wakal. Yiwen asseggas, wayeḍ lqern, ḥala Ṛebbi s tmusni-s i yezṛan ayɣer. Acu kan mara tili d lmut n Ṛebbi nsebbeṛ nessusum.

Issusem imir-en mass Qebbani. Imuqel s agraw-nni n lɣaci i d-yusan si tudrin-nni i d-yezzin i Lareba. Seg imɣaṛen iccurfen s arrac imectaḥ, ussan-ed ad ḥedṛen i tenṭelt n yiwet n teqquct n wezrar yugin ad yeḥbes tiɣerṣi. Yulwa wudem-is seg uwaz n sin wussan. Yuɣal amzun d aceṭṭiḍ i wumi yexsef waṭas n tnelwa akked lexyuḍ. Tamxixt ideg yezzer ass-a, yeẓra d taluft­is weḥdes kan. Imuqel tikelt-nniḍen ɣer widak i d-yusan ɣer lǧanaza. Aṭas i yeqel seg widak yessen zik. Syin ikemmel ameslay-is: -Ḥamid, ad fell-as yafu Ṛebbi irḥem-it, d yiwen ur neḥmil ara lbaṭel. Ɣas d netta i d amaẓuz ger warrac-iw, zemreɣ ad d-iniɣ d netta i d lemxiyeṛ ger-asen.

Din ulint-ed tmeqwa n waman imerɣanen ɣef yiri n wallen­is, taɣect-is tṛuḥ am tin ibḥebḥen deg yiwen umecwaṛ: -U widak i t-yenɣan d arraw n leḥram, ur nessin d acu i d Ṛebbi wala acu i d ddin-nneɣ azedgan. Tasartit d lqella n tmusni

25

sderɣlen-asen allen-nsen. Tecfam ɣef asmi akken yella lǧama ḥala imɣaṛen i t-yettačaṛen, netta di lmeṛ-is akken kan yessaweḍ tza (7) isseggasen, i yekcem yettẓala yid-sen. Aɣilif-is ameqran d amek ara iseddu tudert-is deg ubrid n Ṛebbi. Wammag, widak-agi i t-yenɣan am lewḥuc, llan ttmenṭaṛen s tquṛar n crab deg ifassen-nsen, zennun, ttakren, ssexṣaṛen asmi netta yufa-t-id lḥal icab di tigduda tineslemt iga deg ul-is. Ay atmaten bɣiɣ ad asen-tinim belli snaɣ ismawen-nsen yiwen yiwen u ddunit ɣezzifet akken ad arreɣ ttaṛ-iw. Init-asen anda ma ddan afus-iw ad ten-yaweḍ s axjiḍ-nsen am yemṣaṣa i d-yessufuɣen tiɣirdmawin seg uxjiḍ-nsent.

Syin yessufeɣ-ed yiwet n tewṛiqt ansi i d-yeɣra ugar n mraw

(10) n yismawen n widak yettekan di lmut n mmi-s. Dɣa ikemmel lehduṛ: -Lemmer d yiwen i d-yusan yenɣa-t s tarṣast s aqerru, ahat ad sebbṛeɣ; ad as-iniɣ liḥala n tmurt i d-yennan akka, yura-tt Ṛebbi azizen; neɣ iwweḍ-ed lajel-is. Ala widak-agi, adawen n Ṛebbi, ussan-ed s lemzegga n taddart. Teɣzi n yiḍ i ssufriyen deg-s meskin. Ssarɣen-as ula d iḍaren-is lewḥuc-agi i wumi ur iṣub ara leqran seddaw tgaṛjujt-nsen. Iqqim-asen kan d awal aḥarfi sufella n yiles. Ttkellixen i lɣaci belli ɣef wudem n Ṛebbi i ɣef ttnaɣen. Netta Ṛebbi yeẓra belli ɣelben cciṭan di lbaṭel xeddmen. Ad asen-iniɣ belli nek ṛzan-iyi ul-iw, u ɣef aya ttaṛ-iw ḥlal seg­sen. Anda ma ddan, di ddunit neɣ di laxeṛt, yewwas ad hemjeɣ deg ulawen-nsen alamma ggezreɣ-ten, akken ccaḍen ass-agi ul-iw. Yenna-yak Ṛebbi azizen di leqran, win ara yenɣen yiwen n wemdan mebla ssebba am win ara yenɣen imdanen maṛṛa. Taggara-s d times n ǧahenama ansi ur d-iteffeɣ ara i lebda. Deg umur ad ṛuḥen ɣer widak iččan tamurt di sṛayat-nsen, lhan-ed d igellilen akked iẓawaliyen, ad ten-ttḥeqqiren akk ad t-neqqen. Ad asen-iniɣ abrid-agi d abrid n lbaṭel. Ur tezmireḍ ara ad d-tawiḍ ayen ilhan s webrid ucmit. Awal-iw ɣer da i yekfa, a Ṛebbi suref-iyi anda ɣelṭaɣ. Yessusem seg imir-en.

Yuɣal-ed lɣaci s tsusmi iqebṛen si tmeqbeṛt. Iwweḍ-ed yiwen ilemẓi ɣer tama n limam i yellan ileḥḥu s leḥzen di tlemmast n lɣaci, yenna-yas s ameẓẓuɣ makken yennezrureb di

26

dqiqa am umulab di tlemmast n wehdum ileḥḥun. Ur yefhim ara imir-en limam acu i d-yeqsed s imeslayen-agi :« ina-s i Qebbani ass-agi ad d-nawi lqeḍ-is».

Yuzzel-ed imir-en ɣer mass Qebbani i yellan ileḥḥu ɣer tama n umeddakel n mmi-s akked yiwen seg arraw n lemum-is. Akken yewweḍ limam ɣur-es, yessefhem-as s usqewqew belli tura i d-iṛuḥ yiwen seg ilmeẓyen i d-ceggen at umadaɣ, nnan-as-ed belli ass-agi a t-nɣen. Uɣalen wudmawen n widak i d­yeddan ɣer tama-s d iwraɣen amzun yuli-ten-id waṭan. Icmumeḥ-as-ed imir-en mass Qebbani armi i d-banen uglan-is n daxel.

Yelḥa yizen-agi ger lɣaci am uɣemɣum deg ass n tegrest. Taddart yark tesla belli at umadaɣ bɣan ad nɣen mass Qebbani. Tikelt-agi, akken ma llan yark lɣaci i ḥeḍṛen, ḥulfan i wayen akka iḍeṛṛun d lbaṭel aḥarfi. Ɣas s tufra kan, heddren yark belli mači d lḥeq ad tenɣeḍ aqcic syin ad ternuḍ baba-s imi i d-yenna kra imeslayen i t-iqerḥen. Acu kan, si tama nniḍen, ur sin acu izemren ad xedmen imi ula d nitni ulac acu ara sen-iḍemnen ur d-tezzin ara yewwas fell-asen. Widak iḥarcen, dayen deg allaɣ-nsen aṭas i telḥa tikti unejli si taddart. Qqaren, ger-asen d yiman-nsen, ahat ad d-uɣalen yewwas asmi ara teddi taluft-agi. Ẓran makken inɣan aqcic-nni n Qebbani, win akken ur netteki la di tmecṭaḥ la di tmeqranin, dayen ulac acu izemren ad d-yeṭṭef imexlaq-agi ɣef tufɣa seg ubrid n Ṛebbi.

D awezɣi ad qqimen ur d-tezzin ara fell-asen yewwas. Lfetna tga am usemmiḍ, tzemreḍ ad as-tḥalfuḍ, tamuɣli ur tt-tettwaliḍ ara. Ur tesi acu ara tt-iqazmen, themmel am yilef yettujerḥen, themmej deg uzegzaw akked uquran.

Deg uxxam n limam, mass Qebbani yeččuṛ s tira qrad (3) n tewriqin. Syin yerra-tent ɣer qrad (3) n tjellabin anda yura tansiwin n warraw-is akked tansa n temeṭṭut-is yellan di tmanɣast. S wecmumeḥ yugin ad yekkes tura seg udem-is, imudd-itent i limam i s-ed-yennan: -a si Ḥmed, mači d ṛṛay tiɣimit-ik dagi, ass n wass-a. Siɣ yiwen umeddakel-iw di Blida, s lfeṛḥ ara k-yessens ɣur-es sima ara d-yaweḍ wass n tmesrifegt ara k-yarren ɣer tmenɣast. Akken ur aɣ-ed-ttwalin ar medden, ad tgezmeḍ seg uxxam-iw ayla lḥaǧ

27

Mussa yettawin s abrid. Ad as-iniɣ i Mulud, mmi-s n xalti-k ad k-yarǧu s ufergu-s. Ulac anwa ara yeẓren; di semmus(5) n dqayeq, ad asen-tezmiḍ qeḍran s allen i widak i d aɣ-iɣuccen. Ma d wigi akka zama yefɣen abrid n Ṛebbi, d Ṛebbi ara ten­isnegren ma yebɣa ncallah.

Igzem-as-ed imir-en mass Qebbani awal: -A lḥaǧ Smail, lxiṛ-ik meqqer aṭas, tbeddeḍ yidi am gma, ur ẓriɣ amek ara k-ed-rreɣ ula d ibizzeḥ seg-s. Ẓer kan, arraw-iw ad fehmen tamsalt ma yella tessawḍeḍ-asen tibratin-agi-nsen. Nniɣ-asen ad d-lhun d yanbabat-sen akked yessetmat-nsen. U rniɣ-asen ayen yark ẓriɣ ɣef widak yenɣan gmat-nsen. Nutni ad muqlen acu ara xedmen asmi ara tefru. Inṭeq-ed imir-en limam: -Ahya gma! ini-iyi-d, yakk ur tebɣiḍ ara ad t-ceggeḍ arraw-ik ɣer lfinga, wa d-teǧǧeḍ tameṭṭut akked snat tuqrar i laẓ akked lemḥayen. Ṛuḥ kan xdem akka i k-ed-nniɣ; Ttaṛ mači dayen ara ifuten. Yernu xerṣum lemmer i d as-nezmir.

Yerra-yas-ed: -Yakk, keč a ccix d win iɣran leqran. Teẓriḍ d Ṛebbi i ɣ-yuran acḥal n wussan ara neseddi di ddunit. Ma yella ass-a i k-yura, ass-a ara temteḍ, ma yella umbed lqarn, ihi umbed lqarn. Ur tezmireḍ ad tzadeḍ wala ad tesneɣseḍ ula s dqiqa. Ihi a gma, lḥaṣun ass-a dagi ara ternuɣ. Ma bɣan cwal aqli-yi dagi ɣur-sen. -a si Ḥmed ur asen-tezmireḍ ara. San timegḥal; ttidiren di tẓegwa. D tidett, nutni ma bɣan albaḍ ishel ad t-awḍen. Ma yella win i ten-yebɣan ulac anda ara yaff ṛṛiqa-nsen. Yernu ahat tecfiḍ fell-asen. D widak-nni zik yettmenṭaren di taddart. Uɣalen tura sersen-d rrehba di tuddar-agi-nneɣ...Tazwara, nezmer ad d-en-ini san ssebba ma fɣen mgal adabu, acu kan syin uɣalen ɣelben-t di tlufa i d-itekken seg-sen. Aɣbel-nsen ameqran d timenɣiwt; Ǧalen ma yella nɣan aǧadarmi neɣ abulis yella kra i snernan di temsalt-nsen. Ṛebbi yeẓra d adabu i ten-iḥetmen ad fɣen s amadaɣ deg aṭas n tikal. Azgen n widak yefɣen, fɣen si tagdi n lḥebs akk timenɣiwt mebla ma eddan di cra. S kra n win cikken, imsulta, deg iḍ (s timelsa n lininǧa) ara d-ṛuḥen ad t-leqḍen seg usu. Dɣa seg imir-en, ulac abrid ar win ara yawin. Yeffeɣ-ed yizen belli neqqenten, mana anwa izemren ad

28

yetḥeqeq. Acu kan daɣen widak-agi yefɣen, ad twehmeḍ ayɣer, ifeɣ-iten laqel seg asmi fɣen s amadaɣ. Ad as-tiniḍ d ttaṛ i bɣan ad d-arren si lɣaci ur neddi yara yid-sen. Ternuḍ-as lqella n tmusni di ddin-nneɣ. Uɣallen ḥarsen-tt yiwen n weḥras di ddin, u lemmer ad d-tawiḍ imeddukal n Nnbi (Taẓallit d slam n Ṛebbi fell-as) ur tt-ttelliken ara ger-asen. Kullec-nsen ikeffu s ujenwi. Ugadeɣ a gma, qrad(3) isseggasen-agi yezrin ad ifen widak i d­iteddun. Mkul maṛa ẓẓallen deffir-i di lǧama qqareɣ-as kan tura ad yekker yiwen seg-sen ad i-yezlu si zdeffir.

Ters-ed tsusmi ger sin imeddukal yewet zman ɣer iɣisan. Ula d yiwen seg-sen ur ixemmem ad d-yaweḍ wass icuban wagi. Ass-a, tamurt tuɣal d annar n ilefḍan akked wammus. Idammen uɣalen ttmirin akken yettmiri ugeffur anda nniḍen. Werǧin meyzen belli yezmer ad d-yaweḍ wass anda d arrac­nsen ara sen-yuɣalen d iwaɣezniwen, yerna s yisem n ddin ttwalin si zik d azedgan. D tidett ula d nitni fɣen yewwas s amadaɣ. Llan meẓẓiyit, u ass-nni iban anwa i d acengu. Ɣas yeḍra lbaṭel di kra imeḍqan, di tugett n tegnatin amennuɣ-nsen iban am aggur deg ass n tziri.

Imir-en seg yiwet n texxamt d-isuman aḥanu, teffeɣ-ed yelli­s limam tamectuḥt, tin akken i sen-d-yewwin iḍelli latay. Yexenčew yark wudem-is seg imeṭṭawen; iban ula d nettat ur teṭṭis ara. Tenna-yas i mass Qebbani s yiwen n ṣṣut yeṭenṭunen am ddkir: -Ḥamid iffer timegḥelt-is deg yiwen uxjiḍ iɣaz seddaw lamusya­s n wuzzal. Ad tafeḍ yerra s ufellas qrad(3)n tkarlajin timeqranin. Ma yella kra yellan ddem-itt-id.

Ikker baba-s imir-en ɣur-es, iṭṭef-itt-id si tuyat-is, syin yerra­tt s leḥder ɣer texxamt-nni ansi i d-teffeɣ. Yufan zdaxel yessetma-s yeqqimen s tsusmi d leḥzen. Dɣa irfed-ed taduli. Syin yesɣim yelli-s, iṭṭanez, yekkes-as tibacmaqin-is. Yeẓẓel-itt deg ussu-s dɣa yessuden-itt-id seg unyir-is.

Yugi mass Qebbani win ara yeddun yides s axxam-is, umbed mi d-yelqeḍ cwiṭ si lmakla i s-ed-sersen d imensi deg uxxam umeddakel-is. Deg ubrid-is yemlal-ed aṭas lɣaci i d­mazal ur kcimen ara s ixxamen-nsen. S kra n win i d-yemlal isellem-ed fell-as.

Segmi yesla i lmut n mmi-s, ur t-id tekka tiṭ. Dɣa tura makka yekfa kullec yebɣa ad yeṭṭes taguni iḥeqqiyen; yebɣa ad yeṭṭu belli ččan-as tasa-s widak-agi ur nessin ara Ṛebbi. Ixemmem belli akka tura ad yeweṛ ttaṛ seg-sen. Acu kan ad d-yaweḍ wass ideg-i ara d-ters talwit, u widak yettekkan yark deg usufri akked tmezliwt n mmi-s, ad xelṣen imir-en.

Yenna ger-as d yiman-is, ad yesseqwi di tẓilla-s asteqsi n Ṛebbi arma d ass ideg-i ara s-ed-yemmel amek ilaq ad as­yeddu i temsalt-agi-ines. Acu kan ass-a d ass n tguni. Taguni iḥeqiyen.

Ṭwiqan yark n wexxam san icebaken n wuzzal. Tawwurt ula d nettat n wuzzal; ẓẓayet aṭas. Yenna ger-as d yiman-is belli mmi-s yeẓra acu i iḍerun. Degmi i iḥerrez yark akka i wexxam. Syin iṛuḥ ɣer texxamt anda sarsen legrawez yark n wexxam, imi ǧǧan amḍiq i yimewuza. Am ugecmuc yeqquren iḍegger iman­is mass Qebbani ɣef umeṭṛaḥ amezwaru i iwala zdat-es.

Akken kan dɣa isers aqerruy-is ɣef tsumta iwala zdat-es am tilibizyu arraw-is asmi llan d imectaḥ; ass-nni ḥala arrac i d­ilulen. Lḥara n wexxam tettban-asen-d am yillel. Ulac acu ur ten-nettawi si teɣmert ar tayeḍ. Tturaren timbbufra, alqafen, tuqqar, ddabax, illelucen, tiḥjuṛin d tcirett, amrar d waṭas n wuraren i d-snulfuyen yal ass. Yemmat-nsen si ṭṭaq n tkuzint tettassa-ten-id ma yella i ten-yettaɣen. Imekta-d imir-en belli Ḥamid asmi yella d amectuḥ ur yemxallaf ara netta d watmaten­is, imi incef anect-nsen neɣ tikwal ugar nsen. Deg ussan-nni, mass Qebbani yeṭṭef ixeddim di lluzin yellan di Lareba. Ɣas yeweṛ cwiya ixeddim, allaɣ n lɣaci yers, ulac imir­en tilufa-agi i d-yennulfan tura. Imir-en ččan medden aɣrum armi i t-ṭeggiren. Degmi yettru tura mi yettnezzih deg ussan-nni anda nniya n wulawen tettemyezwar nettat d tizeṭ n tmuɣli deg arraw­is. Ur yeẓri yara tura ma yella d amekti i d-yettmekti neɣ d anekcum i yekcem di targit. Ula din yegguma ad yessekcem tidyanin yeḍran tura d warraw-is.

Yugi ad d-yemmekti belli yiwen seg-sen hat-an yeẓẓel s snat lmitrat seddaw wakal ɣer tama n yemma-s i t-yezwaren asmi yeḥbes wul-is akka kan. Ur yebɣi yara ad d-yerr ɣer lbal-is belli ameqran-is hat-an di Marikan yettnaɣ d zher-is amek ara d­

30

yawi lekwaɣeḍ-is. Aneggaru ittu-t belli yuɣal am uqjun inecfen seg-asmi i tewwin si tesdawit n Blida ɣer leskeṛ. Ayen yark yebɣa d tamuɣli-nsen tura ɣer lḥaṛa amek ttaḍsan am yefrax izedganen zdat wallen n yemmat-nsen tacebḥant. Yemḥa yark ayen i d-yernan n iɣeblan; Yesfeḍ aḥbas n lluzin n Lareba akked ustixeṛ seg uxeddim; Yekkes isseggasen n tuǧla akked laẓ i t-yesbbehdlen zdat warraw-is. Ula d tullas timecṭaḥ ur asent-ed-yewwi ayen bɣant. Kkrent-ed di lmiziriya, werǧin ččant ar tawant. Degmi yuɣal yers am tebḍant; Azewax-nni yella d ilemẓi, yefɣen d amǧahed asmi tizyas mazal ttbibintent tiyayatin­nsen, tewet-it ddunit armi yuɣal yezga uqerruy-is imal ɣer wakal.

Ddunit tesselmed-as sbeṛ akked usmecṭeḥ n yiman-is. Tessawḍ-it armi qrib yeqbil akarni n yemǧuhad, win akken yugi mi iwala acu iwala seg umyezwer s adrim. Imeddukal-is yuɣalen imir-en d imɣaren ur fhimen ara amek yugi akaṛni di lawan widak yark werǧin snen acu i d amadaɣ san ikaṛniyen. Segmi teḥbes lluzin anda ixeddem iṛeq-as anda ara yerr. Yesseḍḥa ula d anadi n ixeddim nniḍen. Ur yebɣa yara ad yuɣal ɣer imeddukal-nni, d wumi yennuɣ aṭas imi beddlen lbistat-nsen umbed mi tewwi tmurt azarug-is.

Yers-ed yisiḍ di targit-is. Amzun d albaḍ s wefḍis n nḥas i t-yekkaten ɣer tafkert uqerruy-is. Yebɣa ad yemdel imeẓẓaɣ-is akken ur isel ara i zaḍ-agi yerwin ul-is. Ixemmem deg ul-is ahat d alejlej n win i wumi yemmut mmi-s yeḥmel xir n wayen yark ileḥḥun di ddunit. Dina i d-yetkaki. Ziɣemma yella win i d-yesṭebṭuben di tewwurt s tidett. Irfeḍ-ed iman-is s lagez n win ur neṭṭis ara sin wussan. S wallen yeččuṛen d nadam akked ifassen yelleɣwan, iṛuḥ ad d-yelli tawwurt n wafrag. Yelli-d tawwurt, yebda issefeḍ s iḍudan imeccaḥen allen-is akken ad iwali anwa i t-id iceṭnen si tguni-s.

Ixeṛṛa ɣer zdeffir mi iḥulfa, i txenfuct n tmegḥelt i wumi yettwagzem uteyyut-is, ters-ed am yir tawkilt ɣef yedmaren-is. Irfed aḍad-is ɣer yimi-s, syin icuhed. « la ilah ila allah,Muhamed Rasul llah.» Aqcic-nni isan kra ineẓdan yefruzaen di tamart-is ikkes-as ackil i tmegḥelt-is. Syin yenna yas i mass Qebbani: « mmet a yadaw n Ṛebbi.» Ijbed di znad, iserreḥ-as.

Acemma ur d-yeffiɣ; tekkeṛ tarṣast deg ujabub n tmegḥelt. Akken iwala mass Qebbani acu iḍeṛṛun ifka-yas tiyta n arkel s idmaren i weqcic. Dɣa aken yemmeɣ ad as-ed-yekkes timegḥelt-is iwala imeddukal-is yellan fren di teɣmert n wezniq mi la d-ttazalen ɣur-sen. Amcum-nni mazal-it yeṭṭef di tmegḥelt-is, yugi ad as-iserreḥ. Akken iwala akken, yuɣal yekcem s axxam-is. Imedel-ed tawwurt–nni n wuzzal s isekṛunen yark yellan degs. Syin d tazla ɣer wanda tella texxamt n mmi-s. Imi ḥala taxxamt-nni i yeǧǧa akken ur tt-yessexdem ara i wewaz.

Srid, qbala ɣer umeṭraḥ n mmi-s. Yeẓẓel seddaw-s, inuda ma yella kra ara yaf. ulac. Syin yekker-ed, izuɣer-ed ameṭraḥ ɣer yiwet n teɣmert n texxamt. Imuqel s akaṛlaj ma yella kra ad d-ibanen. Ulac. Dɣa yebda asṭenṭen s ufus-is ma yella ad d-yerr ukaṛlaj tiɣri.

Amecwaṛ yufa amzun d lɣem yersen di tegnitt. Yereḍ ad d­yessali tablaṭ-nni s yeccaren-is, ur yezmir ara. Dɣa d tazla ɣer tkuzint ansi i d-yewwi yiwen ujenwi ameqran yufa di leqjaṛ. Dɣa imir-en isekcem lmus ɣer tkaṛlajin akken ad d-tali teblaṭ. U dayen yeḍran. Akken i d-tuli cwiṭ, iawen-itt-id s iḍudan-is yečča lḥif di tniri.

Timegḥelt d taqdimt, tesa sin ikerṭac zdaxel-is akked d yiwet n tkaṛtunt tamectuḥt ɣer tama-s ideg-i llant qrad(3) n tkerṭac nniḍen. Iban-ed yefṛeḥ mi tt-iwala. Irke imir-en ɣef tgucrar-is, anyir ɣef ukaṛlaj iḥemmed u yettcekkir di Ṛebbi i s-ed icegen widak seg wumi ara d-yerr ttaṛ-is. Inna ger as d yiman­is ma yella yessaweḍ ad ineɣ yiwen seg-sen yeqbel ad yemmet akken s tasa-s isemḍen.

Imuqel si cqayeq n ṭṭaq yettaken ɣer lḥara, iwala din azal n

(20) n yergazen i yellan qimen am widak yettraǧun kra. Issawel­asen i widak yefṛez ger-asen. yenna-yasen:
-acu i tebɣam?

Yerra-yas-ed yiwen seg-sen; -a si Qebbani, nebɣa ad ken-nẓer yiwet n dqiqa. Awal aḥarfi syin ad k-neǧǧ.

Yerra-yasen-d: -acu i tebɣam? i wayen akka i txedmem tura d acu-t ihi? aqli a sellaɣ; init-ed ayen i ken-yehwan!

Yerra-yas-ed winna: -Nenna-yak lli-d tawwurt, teffeɣeḍ-ed a nqeṣer. Nesa aṭas n tɣawsiwin ad ak-tent-nini. Ixemmem ger-as d yiman-is belli yezmer akken ara yesḍil aqerruy-is si tewwurt ad t-id nɣen. Acu kan s semmus-agi(5) ikerṭac yesa ur yezmir ara si lebid ad d-yenɣ yiwen seg-sen. Dɣa iddem-ed isers timegḥelt ɣer tama n tewwurt. Isebded-itt ɣef txenfyac-is akken ad yizmir ad tt-id-yerfed si zdat n wemnaṛ. Dɣa yenna-yasen i widak yeqqimen di lḥara: -Cegget-ed ccif-nwen weḥdes ma yella kra yebɣa ad d-yini, wiyaḍ ad n-grin ɣer zdeffir. Ur ken-umineɣ ara.

Ḍsan aṭas ilmeẓyen-nni yellan la ttqesiṛen di lḥara. Yenna­yasen win i ten-iḥekmen belli yeshel ad t-id-yejbed ma yella yeffeɣ-ed zdat tewwurt. Dɣa kkren-d uɣalen ɣer tama n tsemmit n wuzzal n lḥaṛa; Ḥala ameqran-nsen i d-yuẓan ɣer zdat n tewwurt ansi i d-yeffeɣ mass Qebbani. Syin yenna-yas-ed bu učamar-nni: -Twalaḍ amek i tḥarceḍ. Mebla cwal nezmer ad nefru timsal

yenna-yas-ed imir-en mass Qebbani: -Acu tebɣam tura seg-i. Yakk win i ken-yerḥan dayen tenɣam-t neɣ...

Inṭeq-ed winna s ucmumeḥ am win yuɣen tannumi ttaggaden-t wiyaḍ: -Ayen nebɣa tezriḍ-ṭ. Nebɣa kan ad d-tefɣeḍ ɣur-neɣ akken ad d-tessutreḍ smaḥ ɣef ayen akken i d-tenniḍ tasebḥit-agi di tenṭelt fell-aɣ. Teẓriḍ aṭas n lɣaci i d-yusan seg aṭas n tamiwin u anect-a iḍuṛṛaɣ aṭas. Barka-yaɣ idammen. Mmi-k ad fell-as yafu Ṛebbi d netta i tt-id yewwin i yiman-is. Ma yelha wul-is Ṛebbi ad t-yawi ɣer ṛṛeḥma-s. Ma diri-t ur yesi yiwen acu i yezmer ad as-yexdem. Ma d keč, ssuter-ed smaḥ tura, syin ad tuɣal targa n waman s amḍiq-is amzun acemmek ur yeḍri.

Mass Qebbani yeǧǧa ṭṭaq ansi yella la s-iheddeṛ, iṛuḥ yelli­d tawwurt s laqel. Dɣa akken i tt-id-yelli yark, yeɣlli-d deg udem n win akken-nni iḥekmen widak yenɣan mmi-s, la s-ed-ittecmumuḥ s wuglan-is imellalen am udfel yefren di teẓgi n inezḍen iberkanen. Ul-is yebda la iḥebbek; ur yeẓri ma yella si tagdi ad t-nɣen neɣ si tcallawt n lǧahd iṛuḥen; yufa-d iman-is ur

33

yezmir acu ara yexdem zdat tejlibt-agi iwaɣzniwen iɣilen belli d nitni i d imawlan n tidett i d-yefka Ṛebbi i lɣaci. Dɣa yenna-yas -Amek tenɣam mmi, yerna tebɣam ad ssusmeɣ. D acu-t wagi ma yella mači d tihudit. Ma tebɣam tameḥqranit xeṛṣum bɣut-ett inani.

Myesmuqalen deg allen am sin icenga yettnaɣen si zik. Ifeṭiwjen i d-ṭṭeggiṛent gan am sin ijenwiyen yettnaɣen deg ubeḥri asemmaḍ. Yiwen d amɣaṛ kercen wussan iberkanen si tmelɣiɣt, wayeḍ d ilemẓi, d aterras akken yebda amured ɣef tlufa n ddunit. Amecṭuḥ icuba ameqran asmi yella anect-is; ameqran icuba acu yezmer ad yuɣal umecṭuḥ. Mlalen deg yiwet n tegnitt sin yexfawen n wemrar deg i yal yiwen yezzuɣur ɣer yidis-is armi qrib ad yeqqerṣ. Ulac tifrat. D awezɣi umsefhem ger-asen. Ɣur-sen kan ḥala ad myezmaḍen am lmut akked tlalit. Wanect-a fehment di sin.

Issufeɣ-ed imir-en bu tčamart tameẓyant si lǧib-is, isers-as-tt ɣef yedmaren i mass Qebbani. S ufus nniḍen iṛuḥ ad t-id-yejbed si lkum n lbista-s akken at yawi s imeddukal-is. Dɣa iwexeṛ mass Qebbani ɣer yiwen yidis u yerra s lemɣawla afus ucengu-ines seddaw teɣṛut-is. Syin yefka-yas tiyta s tkaburt ufus-is s anzaren.Din,yeɣli bu učamaṛ ɣer deffir. Akken iwala akken-nni issufeɣ-ed abaṛ si tmeẓyant-is di lewhi n mass Qebbani i d-irefden imir-en timegḥelt-is yellan ihegga-tt zdeffir tewwurt. Iwhem yilemẓi-nni mi iwala tarṣaṣt-is ur t-tḥuza yara, akk daɣen mi t-iwala s tmegḥelt. Ur yeḍmi ara ula d yiwen webrid belli yesa-tt. Tixnefyac ɣef yedmaren-is, ijbed znad qrib s lfaṛḥ. Yeṛeqraq weqcic ɣef urur-is am teslent yerkan.

Uzlen-d imir-en imeddukal-is yellan ɣer tsemmit n lḥara, u meqbel ad d-refden tiklacin-nsen yufa-d lḥal yekcem mass Qebbani s axxam. Isekkeṛ-ed tawwurt makken yebda ubruri n rṣas ɣef tewwurt-nni n wuzzal. Akken iwala akken yeḥnunef ɣef ukaṛlaj am ijirmeḍ. Ihegga timegḥelt-is qbala ɣer tewwurt akken ma yella win i d-ikecmen ad as-yefk s idmaren ikerṭac i s-ed-yegran.

Amecwaṛ, yexsi zhir-nni n rṣas. Ixdem mass Qebbani afud i yiman-is, ɣas akken qerḥent tgucrar-is mi yeɣḍel iman-is ɣer lqaa. Yuẓa ɣer ṭṭaq. U seg yiwen n yidis ibda amuqel ɣer baṛṛa.

34

Imṛeq imir-en yiwen seg-sen issened s iɣallen-is ɣef yiwen uqenfud n wakal, aḥric ameqran seg uzagur-is iban-ed yark. Dɣa yessufeɣ-ed mass Qebbani si cqayeq taxenfuct n tmegḥelt, iwehha-tt metwal s arur-nni. Iqmeḍ nnefs-is, imdel tiṭ-is tazelmaṭ, ijbed di znad ɣer deffir syin iserreḥ-as.

Yesla-yas i winna mi yemmeṛmeɣ di baṛṛa. Ur ẓran ara imeddukal-is acu yeḍran yides. Daɣen ur ṛǧin ara akka ara sen­tuqqel tmeddit-nsen. Ahat mi slan s wacu i d-yenna mass Qebbani fell-asen di tenṭelt, nnan-as belli ilaq-asen ad gezmen azaṛ isseḍwayen di taddart-agi meqbel ad d-nulfun wiyaḍ am wagi akka i d-mlalen.

Fran-tt deg allaɣen-nsen belli ayen i d as-yehwan yeḍru ur ilaq ara ad ṛuḥen s yinna mqbel ad d-awin lqeḍ n mass Qebbani yefren tura deg uxxam-is.

Yuɣal imir-en rṣas i d-iɣellin ɣef uxxam am ubruri. Leḥyuḍ yark ṭṭuṭcen, asɣar n ṭṭwiqan yefla yark. Yeḥnunef mass Qebbani armi d talemmast uḥanu akken ad yerwel i rṣas i d-ikečmen tikwal si llajuṛ yeflan. Ixemmem ad yarǧu sima ḥebsen aseglef-agi-nsen akken ad yuɣal ɣer ṭṭaq-is ansi ara yereḍ ad d-isseggeḍ yiwen nniḍen. Ticki yebda ineqqes ṣṣut-nni uḥlalas iselben. Yekker-ed mass Qebbani ɣef tigucrar-is akken ad yecrured ɣer wemḍiq-nni, ɣer tama n ṭṭaq dɣa iḥulfa am usennan yentan deg ubbuḍ-is. Ikker isuma-t, yufa-t yetteḥnucuḍ u yeḥma. Yeḍsa mi ifaq belli ḥuzan-t-id warraw n leḥram-nni yellan di baṛṛa, issekcem aḍad-is deg uṭiṭuc i d-teǧǧa tarṣast deg ueddis-is, syin icuhed am win yeẓran belli tudert-is ad tleḥḥu ad tessiweḍ ass-is aneggaru di ddunit-agi. Yerna yeḍsa imi si yiwet n tama yugad acu i t-yettraǧun umbed lmut, u si tama nniḍen iḥar ad iẓer acu yellan. Yernu ur yezmir acu ara yexdem umbed ayen akka iḍerrun. Tuɣal tudert-is teffeɣ seg ufus-is. Acu kan iḥulfa i usismeḍ n tasa-s, ladɣa makka i d-yerna iṣṣegged-ed wis sin-nni.

Iban ḥṛuṛan widak yellan di baṛṛa, imi kra seg-sen wwḍen-d armi d yiwen n lḥiḍ n wexxam anda bdan ahuddu deg-s s yiwen n ddakum. Dɣa akken yesla mass Qebbani i uṭenṭen n wuzzal di llajuṛ, iɣawel ɣer ṭṭaq yellan di tama n lḥiḍ-nni. Syin imuqel si cqayeq, iwala azal n qrad(3) seg-sen ṭṭfen yiwet n tdebbuzt n

35

wuzzal, kkaten yess lḥiḍ. Yelli-d imir-en cwiṭ ṭṭaq ansi i d-yessufeɣ tixenfyac n tmegḥelt n mmi-s. Syin issereḥ-as i sin lewǧuh. S yiwen iḥuza yiwen seg irebraben s aḍaṛ, ma yella d wayeḍ iwet deg yiwet n sebbalt n waman, imi yufa-ten-id lḥal rewlen mi yeffeɣ webaṛ.

Yezmumeg mass Qebbani mi d-yeddem takarṭuct taneggarut, yerra-tt ɣer zdaxel n tmegḥelt. Yerna yezmumeg mi inuda s uḍad-is aṭiṭuc-nni i d-teǧǧa tarṣast yeflan aebbuḍ-is. Issekcem-it am akken ara t-yessekcem deg anzaren-is. Iḥulfa i yidammen mi d-tt-feggiḍen seg-s am tbezziṭ n waman tamectuḥt. Ɣas mači aṭas i d-itefɣen idammen si telliṭ-is, aqerruy-is yebda la yettṛuḥu sya ɣer da. Tuɣal tmeddurt-is d taḥlawant di targit n wallen ibṛaṛḥen, ideg-i yezzer tura. Kullec iban-as-ed am aman izedganen. Imir-en, ɣur-es acemma ur yeswi. Kullec di ddunit ad d-ilal ass-a akken ad yemmet azekka. Ass-a netta iga am uqerquc di tenqeltt umbed mi yeqqel d iniɣem; abeḥri amectuḥ ad t-id-yesseɣḍel seg ixef anda isedda tudert-is maṛṛa.

Yelli-d allen-is iwala lexyal n Ɛumaṛ, ameddakel n mmi-s. Yella am akken ad as-yettcudu yiwen ubeḥnuq amellal i lǧarḥ-nni yellan deg uebbuḍ-is. Iḥulfa i wezmaḍ i s-iqarḥen izeṛman-is dɣa yenna-yas: -a Ɛumaṛ, ttxilek ini-yi-d, keč tura nessaḥ neɣ d lexyal kan i k-id-ttxyaleɣ deg allaɣ-iw. Axaṭer tqerḥeḍ-iyi aebbuḍ-iw.

Yerra-yas-ed win akken i s-ed-ibanen d lexyal: -mači d targit i tettarguḍ. D nek i d Ɛumaṛ s yiman-is. Mi yesliɣ acu iḍeṛṛun yid-ek ussiɣ-ed ad ak-fkeɣ afus. Yernu wwiɣ-ak-ed takaṛṭunt ikerṭucen yeǧǧa ɣur-i Ḥamid meqbel ad yemmet.

Yerra-yas-ed imir-en mass Qebbani i wumi qemcent wallen: -Teẓriḍ, yiwen seg-sen wwiɣ-ed lqeḍ-is, sin aḥazi ḥuzaɣ-ten acu kan ur zmireɣ ad d-iniɣ ma yella mmuten, neɣ ala. I keč amek i d-kecmeḍ? Ahat wallan-k-id. Yehwa-yak kan tefkiḍ-ed aqerruy-ik ɣer lfinga. Nek dayen waqila ass-a ara ken-ǧǧeɣ.

Yenna-yas-ed imir-en Ɛumeṛ: -Sbeṛ kan cwiṭ, qrib ad d-yali wass. Nitni uɣen tannumi deg uzal xemten am cmayet. Tura a ṛuḥen. Sbeṛ kan cwiṭ. Ma d anekcum-iw, kecmeɣ-ed si ṛṛef n wexxam anda yexdem Ḥamid

36

tiseddaṛin. Negzeɣ-ed seg uxxam n lǧiran-nwen. Yufa-yi-d lḥal siɣ tasarut n tewwurt n wuzzal i d-yettawin si sqef.

Yessusem cwiṭ, syin ikemmel awal-is: -Taddart kamel ur tt-yeǧib ara lḥal. Ayen akka iḍerrun iedda lmuḥal. Bɣiɣ ad ak-ed-iniɣ yiwen wawal, acu kan mači dayen walaɣ s yiman-iw…

Yenna-yas-ed mass Qebbani deg wumi i d-iban eggu n win i wumi yuzlen aṭas idammen: -Ini-d ammi, acu tebɣiḍ ad meyzeɣ di dqayeq-iw tineggura; Ɣas ini-d ur clieɣ ara.

Yenna-yas: -Nnan-ed kra,ɣas nek ur walaɣ s yiman-iw, belli limam-nneɣ nɣan-t iḍelli umbed taẓallit n lica. Nnan-as belli d netta i d ak-ed-yefkan ismawen-nsen. Anect-a dayen i wumi sliɣ di tezniqt-nneɣ. Nek iqiḥ ur walaɣ s yiman-iw… Dɣa nniɣ-as ger-i d yiman­iw belli lmut yiwet. Nniɣ-as ɣas ur mmuteɣ ara nek d Ḥamid seld iḍelli, ihi ass-a ad mteɣ d baba-s ma yebɣa Ṛebbi. Yernu ar melmi ara regleɣ fell-asen?

Dɣa ikker imir-en yeḥnunef s umured armi d yiwet n texxamt akken ad d-yawi yiwet n tduli. Iṣubb aqerruy-is, imi tikwal akka tetteddi-d terṣaṣt ɣer zdaxel n wexxam. Mi iṛuḥ ad as-ed-yekkes timegḥelt i wemɣar yufa-t yeckenṭeḍ deg-s s wayen yark i s-ed-yeqqimen n tezmert. Yessaki-t-id si tnafa-nni deg-i yezzer akken ad as-tt-id-yefk. Syin iddem-ed ikmes-it di tduli i d-yewwi si texxamt, imi yebda wemɣar ad t-tkečem tawla n tesmeḍ.

Iemeṛ Ɛumaṛ timegḥelt s sin ikarṭac. Dɣa yuẓa ɣer tama n ṭṭaq seg ansi i tt-iwehha ar widak d-ikaten s rṣas s axxam. Iqqim ɣef tgucrar, iḍaren-is la ttargigin am snat tɣunam. Syin irfed znad iṣerreḥ-as. Seg makken ur yuɣ ara tannumi, tejbed-it tmegḥelt s igenni anda yeṭṭarḍeq webaṛ deg iri n ṭṭaq i wumi yessufeg yiwet n teɣmeṛt.

Si texxamt ɣer tayeḍ, si ṭṭaq ɣer wayeḍ yettazal s waḥnunef di lqaa weqcic yettun belli qrib yemmut sin wussan meqbel. Iččuṛ leǧyub userwal-is akked d ubalṭu-ines d ikeṛṭac s wacu yekkat ɣer baṛṛa. Ɣas ulamma ula d yiwen ubrid ur iḥuza yiwen si irebraben-nni i d-izzin i wexxam acu kan ur asen-yeǧǧa yara

37

ad d-aẓen ɣur-es ula d yiwen n yiɣil. Ikkes-asen taẓana. Netta i t-yettawin i t-yettaran si sqef n wexxam ɣer texxamin n wadda. Ayen yark yeḥṛarten ad yeḥriret yides. Tuɣal-as timegḥelt s wacu yekkat amzun d afus-is-nniḍen. Ikcem-it ḥamu-nni akked tiselbi-nni n win yeẓran iman-is yezmer ad yemmet ger dqiqa d tayeḍ. Dɣa yebda yettčihid mebla aḥbas armi yuɣal yenṭeḍ u yeddukel deg imi-s ucihed akked nnefs yettnefis.

Seg umecwaṛ ɣer wayeḍ yettuɣal-ed ɣer tlemmast uḥanu anda yeẓẓel mass Qebbani, yettami-yas tamgarṭ-is, yettmuqul ma yella yewweḍ lafu n Ṛebbi neɣ mazal. Yal tikelt yettaf-it-in yuɣal d awṛaɣ ugar n wayen yella meqbel. Dɣa din ad icihed fell­as akken yezmer ad icihed ɣef yiwen yemmuten. Iẓra ger-as d yiman-is d awezɣi, u d lmuḥal ad fɣen seg uxxam skud mazal arrac-nni umadaɣ tezzin i wexxam. U nitni mači d widak ara iqeblen ad ttuɣelben s wemɣaṛ acaraf neɣ s weqcic ungif am netta. Ula d nitni ad bɣun ad d-rren ttaṛ. Akka i teddunt temsal.

Imuqel Ɛumeṛ ɣer tkarṭunt n tkaṛṭac i d-yufa lḥal ur yewwiḍ ara wezgen i d-yegran deg-s dɣa yemṛareɣ ɣef ukaṛlaj akken ad yestefu si eggu n tmegḥelt ẓẓayen aṭas fell-as. Tafekka-ines tuɣal tedduz si tesmeḍ akked tagdi n lmut. Iḥulfa daɣen i tagdi n widak yellan di baṛṛa. Syin s umured yewweḍ ɣer wemɣar yeẓlen am ujebbad di tlemmast uḥanu di tferṣadit. Mi yewweḍ ɣur-es, isers-as daɣen aḍad-is ɣef uzar ameqran n temgarṭ akken ad iẓer ma yella mazal-it yedder.

D tafrara, tebda tafat la d-tneqqeṛ ɣef taddart n sidi Ɛetman, yekker Ɛumeṛ seg yidi-s n mass Qebbani anda yella yeẓẓel i westefu, qbala ɣer sqef seg anda ara d-iass akken ilaq tikli irebraben. Yugad ad d-zeḍmen umbed mara walin yewweḍ-ed lefjer meqbel ad awḍen s ayen bɣan. Dɣa s tmegḥelt ɣef uzagur am isura iwala di tilibizyu, inṭew d asawen, ɣer sqef n wexxam.

Akken kan yewweḍ yebda asufeɣ n lewǧah ar yal tama anda llan irebraben. Inna-yas akka ad ẓren belli mazal-aɣ d irgazen u ma bɣan ad d-aɣ-nɣen ilaq ad fken kra seg-sen d asfel. Syin ikemmel Ɛumeṛ tiyta, armi iḥulfa i weẓɣal i d-yulin seg uzzal n tmegḥelt.

Ticki iwala abeḥnuq neɣ ahat d tamecwaṛt tamellalt i d­yettwarefden deg igenni. Iwhem d acu-tt. Ur yumin ara iman-is

38

mi iwala limam n taddart ad d-ileḥḥu srid s axxam; deffir-es cwiṭ, yedda-d gma-s n mass Qebbani. Dɣa yuzzel-ed si sqef ɣer tewwurt, yelli-yasen-d. Nutni qbala d tazla ɣer wemɣar-nni yeẓlen di tlemmast n wexxam. Ufan-t-in yettwakmes am ubelluḍ zdaxel n tduliyin n yizem yellexsen yark d idammen. Ḥala taqadumt-is tawraɣt i d-yettbanen seg-s. Ula d claɣem-is amzun ikcem-iten ccib. Ayen yeswehmen limam akked gma-s, dakken ufan-t-in mazal-it la d-yettara nnefs amzun d taguni i yeṭṭes. Dɣa akken walan anect-en ṭfen-tt d tazla ɣer ufergut n yiwen uqcic n taddart. Amecwaṛ kan iḥbes-ed zdat tewwurt n wexxam yeṭṭuṭcen yeflan am tseksutt. D abrid ar ttbiṭaṛ n Blida.

Iqqim limam ɣer tama n Ɛumeṛ, la s-issefeḍ tidi uɣebbar yeqquren ɣef unyir-is. Ismekta-yas-ed belli ass-agi mači di lǧama iẓẓullen lefjer. Dɣa yeṭṭerḍeq weqcic d taḍsa, yenna-yas-ed: -Ǧaleɣ nɣan-k warraw n leḥram. Nnan-iyi-d belli s axxam i n-zeḍmen. Yerra-yas-ed limam s ucmumeḥ: -Nwala-k-id seg uxxam n si Faṛuq amek isen-txedmeḍ iḍ-agi. Teskufareḍ-ten. Nebɣa ad d-nass ɣurwen wten-aɣ-ed s uḥlalas. dɣa nuɣal. Lemmer ad tezreḍ acḥal ḥdaqren fell-awen. Dɣa keč, uɣalen amzun ččan ṛṛaǧ seg-k. Ulac amek ur xdimen ara akken ad k-id-awḍen, ur zmiren ara …ma d nek nniɣ-asen mi d-ṛuḥen ɣur-i belli ayen i d-yenna si Qebbani d ayen i t-yenan netta, ur ttkaɣ ara deg-s. Ẓriɣ imir-en mazal i d-tewweḍ deg allaɣ-nsen tegnitt anida nɣen limamat am nek. Dɣa unfen-iyi. Ddiɣ-ed deffir-nsen ad asen-sfehmeɣ belli ayen i d-yenna fell-asen mači d ajqeṛṛi-nsen, acu kan d tiɣri kan n wemɣar i wumi yemmut mmi-s s yiwet n lmut tucmitt.

Di lawan-nni i s-ed-yettmeslay limam, isers weqcic taqerruct-is ɣef tayett-is. Dɣa yeɣli yeṭṭes. Aneggaru-yagi ur as­ifaq ara armi d makken i d-yeɣli ɣer irebbi-s. Yebɣa ad d-iru seg ayen akka yeḍran d weqcic-agi: nɣan-as ameddakel-is zdat-es, akken sin wussan umbed uɣallen-d ad t-nɣen netta. U yewwas seg ussan-agi i d-iteddun, mebla ccek, ad uɣalen tikelt nniḍen ɣur-es. Dayen tura ɣur-sen yettwaḥseb am win yemmuten.

Yeqqim akken, s weqcic yeẓlen ɣef taɣma-s, ur la yetteḥṛirit ara, yiwen akken umecwaṛ meqqṛen; Ur yebɣa yara ad t-id-yessaki. Imi laca iwala-t-id amek isen-d-yeṭṭef i yelmeẓyen-nni i d-yezzin i wexxam n mass Qebbani. Ɣas ula d yiwen ubrid ur iḥuza albaḍ seg-sen, acu kan yesseṛwa-yasen timeṛzuga. Imi mkul mara d-iqarreb yiwen seg-sen yeṭṭaweḍ-it-id webaṛ ar tama-s. Qlalḥen fell-as ajel uqlileḥ. U ɣef ayagi, yeẓra ḥala tuɣalin ara d-uɣallen yewwas ɣur-es, ass-a neɣ azekka , neɣ ass nniḍen.

Imekta-d imir-en belli d lawan ad sahlen, dɣa yessaki-it-d si tnafa-s. Yenna-yas: -Tezriḍ, d lawan, ad tṛuḥeḍ ɣer Blida. Ass-agi ad tegneḍ din ɣer mmi-s n xali. Azekka ad iḍul webrid-ik, imi ad k-ceggeɣ ɣer yiwen umeddakel-iw di Wehṛen, yesa lkuca n weɣrum; Mači aṭas ayagi i yi-d-inna yeḥwaǧ axeddam. Din ad txedmeḍ ɣur-es. Ɣur-ek anda i d-tettuɣaleḍ. Beddel isem i yiman-ik, ur qqar i yiwen ansi i d-tusiḍ. Ma tejmeḍ yewwas imawlan-ik ini-yasen-d, d nitni ara n-iṛuḥen ɣur-ek. Neɣ akka, ur tettu yara !

Yenna-yas imir-en Ɛumeṛ : -i si Qebbani amek i teḍṛa yides. neɣ, ur yemmut-ara?

Yerra-yas-ed limam: -Mass Qebbani, hatan di ttbiṭaṛ. Ma yella yura-yas Ṛebbi ad yemmet ass-a, ihi si lmut-is ulac anwa ara t-id-yessuksen. U ma yella yura-s Ṛebbi ad yernu cwiṭ di ddunit, anect-a dayen i yelhan i werraw-is d leḥbab-is. Ladɣa snat tmectaḥ-nni. Yyaɣ tura d lawan a nsahel.

Kkren-d di sin seg umnaṛ n wexxam anda qqimen. S laqel ṭṭfen abrid ar temraḥt iṭaksiyen yettawin ɣer Lareba. Mi wwḍen ɣer tsemmit n lḥara imuqel-ed Ɛumeṛ ɣer wexxam-nni n at Qebbani, iḥulfa imir-en mi iwala anect-en n tebrikt yeftutsen, belli dayen ur yettuɣal ara yark ad d-yuɣal ɣer taddart-agi-nsen. Dɣa yecmumeḥ.

 

.

Ait-Qasi Md-Arab

   (aḥric2)

 

 

 

 

Retour en haut

Numéro 60     Novembre 2012

L étude :

H. Genevoix, l’ habitation kabyle, FDB, Fort-National, 1962

 

Dans son roman, "Le fils du pauvre", le regretté Mouloud Feraoun découvrait à ses lecteurs étonnés un monde jusqu'alors mal connu, Dans un style plus riche de précision et de sincérité que d’habiletés, il décri­vait la vie d'un village kabyle : travail austère et peu rémunérateur sur un sol ingrat, cohésion des familles entre elles, gestes d'entraide authentique en même temps que rivalités, aussi tenaces que peu moti­vées parfois.

Voici la description qu'il donnait de l'habitation  d'un gros propriétaire kabyle. Cette description vaut, en beaucoup de points, peur la demeure des pauvres, soit la majorité des habitations.

"L'habitation du gros propriétaire peut avoir deux pièces en vis-à-vis, (qui font douze coudées de large sur quatorze de long), une ou deux petites cham­bres pour le fils aîné ou l'étranger de passage. Toutes  les bâtisses sont construites en blocs de schiste liés avec du mortier d'argile. La toiture est en tuiles creuses reposant sur  un lit de roseaax. Le parquet


bien damé est recouvert d'une couche de chaux polie, luisante et jaunâtre qui dorme une impression de pro preté et d'élégance rustique, du moins lorsque la cou­che est nouvelle. Les mères de famille qui ont du goût crépissent de la même façon, dans chaque chambre, des soubassements d'un mètre de hauteur et limitent ces soubassements par un liseré vert irrégulier, qu'elles obtiennent avec des morelles écrasées.

Le haut des murs, jusqu’au-dessous de la toiture, est enduit d'argile blanchâtre que l'on se procure au prix de mille peines.

L'aménagement intérieur des maisons appartient aux ménagères. C'est leur tourment et leur orgueil. Se­lon l'aisance de la famille, le crépissage est renou­velé périodiquement tous les ans ou tous les deux ou

trois ans.

Chacune des grandes pièces comprend une partie bas­se, dallée, qui sert d'étable, d' éCurie, de bûcher. Elle est séparée de la partie haute par des piliers trapus supportant la soupente. La soupente renferme les ikoufan de provisions, les jarres à huile et les coffres de la famille. La partie haute constitue 1e logement. Pendant le jour, la literie se balance sur toute la longueur d'un gros bâton suspendu aux che­vrons.

Le kanoun se trouve n'importe où près du mur qui fait face à l'étable. Au-dessus du foyer, deux poutres parallèles joignent 1es deux autres murs : ces pou­tres supportent différentes choses : en hiver, des claies remplies de glands que la fumée du kanoun per­mettra de conserver, du bois vert qui pourra sécher tranquillement à deux mètres au-dessus du feu, la vian­de du mouton de l' Aïd dont la graisse prendra l'âcreté du hareng fumé.

Les petites pièces n'ont rien de tout cela. Elles présentent la simplicité d'un rectangle sans en avoir la régularité. Leur crépi de chaux est encore p1u s luisant que celui des grandes parce qu'elles sont moins enfumées. On n'y fait du feu que par les soirs d'hiver.

La cour est généralement exiguë. Quelquefois, au-dessus du portail d'entrée, se dresse une sorte de pigeonnier auquel on accède de la cour par un escalier sans prétention ou une échelle grossière. C'est u n e pièce supplémentaire. Au-dessous, de part et d'autre du portail, on a construit deux larges bancs que la mère de famille enduit d'un vernis de chaux dans les années de prodigalité." (Le Fils du Pauvre, éditions du Seuil, pp. 16, 17)

Avant Mouloud Feraoun„ d'autres auteurs, des eth­nologues, avaient étudié 1a maison kabyle, axxam, la décrivant dans son ensemble ou dans l'une ou l'autre de ses parties. Un auteur,entre autres, s'est spécia­lisé dans cette étude: René Maunier. Il a longuement traité de la construction en Kabylie: action collec­tive de la famille et du village, (Construction col­lective de la maison en Kabylie), action sacralisée par les rites qui l'accompagnent (Rites de la construction en Kabylie). D'autres ont apporté leur contribution, parfois importante, sur un aspect partialier: ainsi, par exemple, M.Devulder, dans un article sur les peintures murales et les pratiques magiques dans la tribu des Ouadhias.

Le travail que nous présentons aujourd'hui n'a pas pour but d'ajouter un supplément d'information à toutes ces études. Nous ne prétendons pas pour autant que le sujet est épuisé, mais, nous plaçant sur le plan linguistique, nous voudrions, à partir d'un texte descriptif sur la maison kabyle, fournir 1e vocabulaire ayant trait à l'habitation, l'axxam traditionnel ou la construction d'importation, à l'européenne, qui, fort heureusement tend à se généraliser.

Cette étude sera incomplète à plusieurs titres: elle ne vaut pleinement que pour la région des At-Mangellat, (Michelet): le texte de base, en effet, réa­lisé à partir d'un autre, très bref, paru dans le Re­cueil de Compositions Kabyles, p. 129, a été composé par un homme du village de WaƔzen. De plus, le vocabulaire technique de la construction de style évolutif semble encore en voie de formation> Cette façon de bâtir ne pénétrant que peu à peu dans les villages d'im­plantation ancienne«

A ce texte nous joindrons quelques fragments de e littérature parlée, proverbes ou dictons, énigmes, extraits poétiques pouvant se rattacher de quelque manière au sujet.

 

Pour télécahatger toutr l’étude, en fomat PDF, cliquer sur :

H. Genevoix, l’ habitation kabyle, FDB, Fort-National, 1962

 

 

 

 

Retour en haut

Numéro 60     Novembre 2012

L interview :

Questions posées à Amar Mezdad par le Pr Md-Akli Salhi

  dans le cadre de ses travaux sur la « transformation littéraire »

 

L’objectif de ce questionnaire est d’établir essentiellement une sorte d’historisation de la période des années 60 et 70 relativement aux pratiques et l’évolution de la littérature kabyle. Les quelques informations en ma possession m’encouragent à étudier cette période comme charnière et d’une importance capitale pour l’histoire de la littérature kabyle. En effet, c’est durant cette période, notamment la deuxième décennie, que de nouveaux textes et genres ont vu le jour. De nouvelles pratiques littéraires également (comme la traduction, l’adaptation, la lecture à haute voix, échange de textes, etc.). Et c’est, principalement, à partir de cette étape que des auteurs en kabyle commencent à émerger.  

 

Je vous remercie infiniment de votre collaboration

Pr Md-Akli Salhi

 

 

Question_A quand remonte la constitution du groupe ?

Réponse_Pour mes créations littéraires sricto-sensus, je n’ai jamais fait partie d’un groupe.

Si on doit parler du groupe, il faudra faire digression vers d’autres activités culturelles (galas, groupe de musique, théâtre, prise de paroles). En effet,  j’ai fait partie pleinement du « Groupe de Ben-Aknoun » qui tournait autour de quelques étudiants.

 

 Q_ Y avait-il une intention délibérée de constituer ce groupe ?

R_Spontanément, avec la générosité de la jeunesse, en dehors de tout « cadre » ni calcul. Aucune chapelle n’a réussi à nous mettre le grappin dessus. Des tentatives ont cependant eu lieu. Par contre, un parti largement toléré nous a tout le temps persécutés.

 

 Q_Si oui quel était son objectif principal ?

R_Il convient toutefois de rappeler que nous étions seulement à quelques années de l’indépendance du pays avec tous les cafouillages et frustrations linguistiques de l’époque. Pendant cette période de conflit manifeste  entre « francisants » et « arabisants », nous avions l’intention de mettre au goût du jour un droit qui était encore tabou, celui de promouvoir notre langue maternelle, la langue kabyle, de la faire (re)découvrir,  de la faire aimer aux étudiants qui le voulaient bien. C’était tout. En 2011, ceci a l’air d’être une évidence mais à l’époque c’était une évidence « gommée » , niée.

 

 De qui est constitué le groupe ? Je souhaite avoir au moins les principaux acteurs

_ De 1970 à 1975, les principaux « animateurs»  étaient Houari Mohamed dit Si-Moh, Mohand Ait-Ahmed, Ali Ouabadi, Amar Mezdad, Ali Attab, Mohand Loukad, Salah Oudahar, Hacene Hireche, Said Doumane, Said Yacine, Nadira, Nassira, et une autre étudiante. Il s’agit de l’équipe qui a  la troupe Universitaire de Ben-Aknoun qui a monté la pièce « Mohamed, prends ta valise » de Kateb Yacine en 1972-73 (en kabyle : « Ddem tabalizt-ik, a Muḥ »).

Ali Ouabadi, Cheriet Hamid dit Idir,  Amar Mezdad, Mokrane Ghozlane, Cherigui Md-Akli, Said Sadi ont « animé » le Groupe universitaire de Ben-Akoun (GUBA) que nous avons appelé « Groupe Llazuq » tellement il « collait ».

 Nous étions donc impliqués de toutes les activités culturelles de la cité U. Il y avait aussi un étudiant originaire du Mzab : Ahmed (amZabi). J’ai du oublié quelques noms : il y a si longtemps et la mémoire est faillible.

D’autres étudiants sont arrivés après. Idir a chanté en 1ère partie du spectacle avent que la troupe n’entre en scène, à Boghni par exemple.

Notre troupe a participé au Festival International du Théâtre Universitaire de Tunis avec la pièce pièce « Mohamed, prends ta valise » de Kateb Yacine en 1973 (en kabyle : « Ddem tabalizt-ik, a Muḥ »).

 Nous avons représenté l’Algérie, pour ainsi dire par défaut puisque nous étions la seule troupe universitaire en Algérie ! A Tunis, nous avons décroché le 1er prix. A note retour, le Ministre de l’Enseignement Supérieur de l’époque nous a reçus mais il  nous a tancés d’avoir joué dans notre « dialecte ».

Pour les activités musicales, dans le GUBA (groupe « Llazuq »),  nous avons participé à Blida aux épreuves qui devait sélectionner  le groupe devant représenter la Wilaya d’Alger au Festival National  de la Chanson Moderne  de 1973. A Blida, Il y avait sur scène Idir qui n’était pas encore la grande vedette internationale qu’il allait devenir,  Ali Ouababi, Amar Mezdad, Ghozlane Mokrane, Said Sadi.

 Le lendemain du concert, nous sommes passés au Journal Télévisé de la RTA, mais le son était coupé. Un groupe de langue kabyle ne pouvait en aucun cas représenter Alger la capitale du pays ! Nous avons donc été éliminés pour cette unique raison malgré la qualité hors-pair de notre concert. Mais le goupe « Llazuq », (« la colle ») a persévéré en faisant jonction avec Ferhat Mhenni qui résidait à la Cité U de Kouba et qui concourrait pour la Wilaya de Tizi-Ouzou. C’est ainsi que nous sommes retrouvés pour les épreuves finales du concours à la Salle Mouggar sous le label « Imazighen Imula » en Ocobre 1973.

Sur scène, il y avait Ali Ouabadi, chanteur, Ferhat Mhenni, chanteur et musicien, Amar Mezdad et  3 autres jeunes dont j’ai oublié les noms, musiciens et choeurs. Nous avons obtenu le 1er Prix qui devait représenter une somme assez conséquente  pour l’époque, nous disait-on. Nous avons fait des démarches pour récupérer cette somme auprès du Ministère de la Culture. En vain : « makache »  la coquette somme a été  niée. A la place, nous avons reçu un diplôme en langue arabe !   Le 1er Goupe National de la Chanson Moderne a été spolié financièrement de sa victoire.

Pendant toutes ces années, d’une manière permanente et méthodique, Amar Yahyaoui, Mohamed Lahlou, Arezki Benchabane, Rachid Tigziri, Ouardia, Slimane Hachi, Moudoud Belaid  et quelques autres étaient sur la brèche. Certains s’occupaient des « excursions » : choix des sites, trajet, location des bus, cotistations, casse-croûtes.

 

 Quels étaient les objectifs principaux du groupe ?

_ Simples : la promotion de la langue kabyle et son ouverture sur les autres langues. Nous voulions faire de notre langue maternelle un objet de fierté et nous croyions que nous  étions entrain de reussir. Nous pensions sincérement que le kabyle pouvait exister à côte de l’arabe er du français, langues prestigieuses s’il en est. A chaud, naivement,  nous pensions que nous étions forts  et que la société nous portait. La fameuse « nniya » berbère et la fougue de la jeunesse ! Depuis, il a fallu malheureusement déchanter.

  A partir de 1976, la revendication de berbère langue nationale est apparue explicitement lors du débat sur la Charte Nationale, débat auquel ont participé très activement quelques uns  des amis cités ci-dessus. C’est d’ailleurs à ce moment que le sigle MCB est né.

 

 Avez-vous souvenir des discussions autour de la littérature berbère (kabyle particulièrement) ?

_ Nous n’avions ni le temps ni le cadre pour discuter puisque nous étions dans l’action. Nous avions l’opportunité de nous exprimer et il fallait la mettre à profit ! Nous  étions conscients que, en plus du travail lexical, musical, théâtral, poétique, le moment était venu de passer aux créations en prose (nouvelles, roman, traduction). Certains d’entre-nous, ceux qui en avaient les « moyens » ont pû le faire, modestement.

 

Si oui, quels étaient les thèmes dominants et les gens qui prenaient part aux discussions  ?

_ Les thèmes dominants étaient la sauvegarde et la promotion de la langue berbère et des « langues populaires » : un clin d’œil naif et vain aux étudiants régions non kabylophones. Y prenaient part, en cercle restreint, les personnes citées ci-dessus.

Il n’y avait pas, ou alors très peu de spéculations théoriques. Pour mener de front toutes ces activités et nos études, il nous arrivait souvent de passer des nuits entières sans dormir. Nous n’avions pas le temps  de « tchatcher » et certainement pas le tempérament pour le faire.

Les relations entre nous n’étaient pas toujours de tout repos. Elles viraient parfois au vinaigre. Moult raisons peuvent être invoquées  (conditions de vie dures, promiscuité, études difficiles)  mais la présence parmi nous  d’individus non-indentifés, « bizarres », qui n’étaient même pas étudiants, ont certainement contribué à semer la zizanie entre nous, y réussissant parfois, surtout en 1974. Ces conduites artéfacts ont pû retentir négativement sur nos relations pour la suite des événements. Toutefois, dans ce contexte de travail acharné, de peur diffuse  et de vie intense,  se sont forgées de grandes amitiés et de liens de solidarité qui ont résisté à beaucoup d’épreuves et  qui demeurent encore vivaces en 2011.

 

Y avait-il échange (de toute nature confondue : lecture à haute voix et oralisation,  lecture de texte d’autrui, etc.) de textes en kabyle  (ou en d’autres langue) entre les membres du groupe ?

_ Le 04/12/1971, nous avons participé « très difficilement » à un récital de poésie organisé par la faculté des lettres de l’Université d’Alger. Nous étions très nombreux et l’amphithéâtre était pein comme un oeuf. Ont joué un rôle déterminant dans cette  confrontation poétique  « musclée » : Mohia abdellah, Houari Mohamed, Ali Ouabadi, Ali Attab, Amar Mezdad. Etaient également présents Said Sadi, Driad Khelifa et beaucoup d’amis dont le nom m’échappe présentement.

Cette tentative de nous empêcher par la force de déclamer des poèmes kabyles en 1971 à l’Université d’Alger, dans notre propre pays,  a alimenté notre révolte et a certainement servi de starter à ce qui allait être réalisé dans les années suivantes.

Au musée du Bardo, je me souviens avoir déclamé à haute voix un poème « Dda Qasi ».

Il y avait les « sorties » poétiques timides mais géniales de Mohia Abdellah. Nous avons mis en musique sa poésie en 1973.

Il y avait également les merveilles humouristiques d’Arezki Benchabane qui était bien en avance sur son temps en matière de « one man show ». C’est lui qui a « décidé » un jour que mes textes seront bien rendus par celui qui allait devenir le chanteur Mennad, le plus jeune participant aux excursions (il était encore au lycée) mais combien précoce.

 

 Quel était l’importance des excursions pour les activités du groupe (discussion littéraire et même politique, lecture, écriture, projet de création, etc. ?

_ Entre 1970 et 1972, nous vivions ces excursions  sur le mode ludique. Des chanteurs nous ont accompagnés, (Mhenni de la Radio Chaine 2, également une chanteuse dont j’ai oublié le nom), des poètes aussi. Ces sorties ont contribué à créer un esprit d’équipe : des amitiés se sont consolidées mais bizarrement des couples pérennes ne se sont pas formés.

 

 Quel était le rôle de Mammeri et de son cours ? Avait-il un rôle fédérateur ?

_ Tout gravitait autour des cours de Mammeri qui avait un rôle primordial quoique qu’il n’ait jamais été exprimé verbalement. Son amour de la langue, sa modestie et son aura nous ont déjà « fédérés » comme vous le dîtes.

J’ai personnellement été pour la 1ère fois à ce cours en Décembre 1970 avec Ali Ouabadi. Un étudiant un peu plus âgé que nous, Houari Mohamed dit Si-Mouh, nous y a introduits à partir du CCU de la rue Charras.

  Malgré des études longues et difficiles, en plus de nos activités propres pour la promotion de notre langue (théâtre, musique, écriture, prise de paroles dans diverses occasions) nous avons suivi assiduement ce cours de berbère pendant 4 ans. 

  Notre  participation régulière au cours de Mammeri et à ses travaux lexicaux nous ont stimulés et nous ont offert un cadre de « formation » et d’approfondissement de nos connaissances de la langue. Nous avons étudié et adopté la méthode de transcription dite de Mammeri que nous avons utilisée depuis dans tous nos travaux, à quelques détails près. Trois décennies plus tard, des individus tard venus,  des linguistes mal inspirés,  commenceront à lui mettre du plomb dans l’aile, sans trop réussir heureusement.

 

 Quels étaient les textes (et éventuellement les genres) écrits (ou composés) dont vous étiez témoin et / ou acteur (principal ou secondaire) ?

_ J’ai participé de 1971 à 1973 au dictionnaire kabyle-français que « composait » M.Mammeri. Je m’occupais de la lettre « A » et de la lettre « B ». Si je me souviens bien, cet ouvrage contenait plus de 25.000 mots. Pour ma part j’y ai contribué très modestement en apportant quelques mots à cet immense travail. Je ne sais pas ce qu’il en est advenu depuis.

L’équipe qui a mis au point « Amawal n tmazight tatrart » était assez restreinte. Autour de Mouloud Mammeri, il y avait Amar Zentar, Mustapha Benkhamou, Amar Yahyaoui. C’est Rachid Tigziri qui m’a remis un des premiers exemplaires ronéotypés de l’ouvrage, en remerciement de quelques termes que j’ai modestement remis. Il savait aussi que cet exemplaire combien précieux sera exploité ! Il est encore en ma possession.  Amar Zentar, Mustapha Benkhamou et Amar Yahyaoui pourront vous donner plus de détails.

En 1973-74, est parue une revue, « Taflilt »  (4 numéros, je crois), animée en premier par Houari Mohamed. Je m’occupais de la rubrique « santé ». J’y ai écrit en kabyle un article sur la « coqueluche ».

J’ai traduit en 1974 « La poudre d’intelligence ». J’ai envoyé le manuscrit au groupe de Vincennes, quelques années plus tard, en 1980. C’est Ali Ouabadi qui l’a remis, à Hend Sadi  je crois.

  En 1975,  Said SADI et moi avons traduit « La guerre  de 2000 ans » à partir du texte original en langue française dactylographié qui nous a été remis par K.YACINE, par l’intermédiaire d’un ami, Benmohamed si je ne me trompe. 

Ces 2 traductions sont actuellement disponibles sur le net : http://www.ayamun.com rubrique telechargements.

En 1976, j’ai commencé à traduire « Calligula » d’Albert Camus.

 

 Quel(les) étai(en)t les relations entre le groupe établi à Alger et le groupe de Vincennes ?

_ A la période dont je parle (1970-1976), le GEB de Vincennes n’existait pas encore : beaucoup de ses « animateurs » ont séjourné à Ben-Aknoun à cette époque, avant de partir. Mohia est parti en 1972. Boudaoud et Achab sont partis plus tard.

Personnellement, mes relations avec le goupe de Vincennes ont été strictement individuelles. En 1977, par voie postale, j’ai fait parvenir Mohia Abellah, le manuscrit de mon ouvrage « Tafunast igujilen » qu’il a préfacé et fait publier  par le GEB en supplément à la Revue « Tisuraf ». Les quelques lettres discrètes et « banales » qui contenaient le manuscrit ont été envoyées à ses nom et adresse personnels.

Au « GEB », j’ai parvenir également le manuscrit de la traduction de « La poudre d’intelligence » comme je l’ai dit ci-dessus.

Mon travail de création littéraire et de traduction a commencé avant cette période puisque j’ai commencé à écrire alors que j’étais encore au collège.

La période qui a suivi 1976, en termes d’activisme politico-culturelle,  n’a pas été un phénomène de génération spontanée ni un coup de tonnerre dans un ciel sérein. C’est quelque peu l’aboutissement inachevé d’années de travail qui l’ont précédée.

 Les gens cités ci-dessus étaient des êtres exceptionnels : certains ont eu un  parcours prestigieux, d’autres un destin tragique, d’autres encore une vie quasi-monacale et une persévérance de bénédictin. Aucun n’a mené une vie plate, banale, ordinaire ! Personellement, je ne me suis pas fait beaucoup d’autres amis depuis !

En demandant à  Ramdane Achab son avis sur l’opportunité de cet entretien, il m’a répondu par ces quelques mots combien perspicaces :

 « Mohand-Akli Salhi s'intéresse beaucoup à la littérature. Je trouve donc tout à fait normal qu'il te sollicite pour te demander ton témoignage qui, soit dit en passant, est d'une importance que tu es probablement loin de soupçonner. Je ne puis que t'encourager non seulement à lui répondre, mais à y aller à fond, à aller au fond des choses, ne serait-ce que pour attirer l'attention sur un certain nombre de dérives que tu as, bien sûr, constatées, dans cette néo-littérature : chasse aux emprunts, excès de néologismes, calques à partir du français, etc. Je ne parle ici que des aspects "extérieurs" de cette littérature. J'ai l'impression qu'une langue en partie artificielle est en train de naître, avec tous les risques de désaffection et de rejet du côté du grand public. C'est déjà, semble-t-il, de l'enseignement de tamazight qui, mal préparé et mal administré, risque de décevoir élèves et parents... »

Le travail est encore inachevé en 2011. A mon avis, présentement, la bouteille est plutôt vide que pleine. Je termine sur ce constat :

_ la langue maternelle des enfants des jeunes mères formées par l’Ecole et l’Université algériennes est entrain de s’effriter  pour donner naissance à un véritable « desespéranto » stérile de tout affect. Nos mères qui n’ont jamais au la chance d’aller à l’école ont fait école ; toute cette génération de jeunes mères a eu accès au savoir mais, pour beaucoup d’entre elles, sur les ruines de leur propre langue maternelle.

_ les prénoms de leurs enfants ne sont  plus ces prénoms portant la résonnance du terroir algérien mais des bizarreries supra-nationales et des onomatopées qui conviendaient mieux pour appeler des caniches mais pas des petits Kabyles.

_ Les linguistes, véritables « médecins-légistes » de la langue ne doivent pas faire trop d’intrusions dans les langues vovantes, celles qui évoluent. Cette vérité est valable pour toutes les langues, y compris le kabyle : ils sont entrain de reproduire, certainement sans le vouloir, la catastrophe « du bœuf dans le métier-à-tisser ». Azger deg uzeṭta.

Mais ceci nécessite est une autre « littérature » qui mériterait un autre entretien.




 

 

 

 Retour en haut

Numéro 60     Novembre 2012

 

L’article :

 

Azulal di tmedyazt taqbaylit tatrart

Par Ait Slimane Hamid

Dépêche de Kabylie, 27/05/2012

     

Qqaren at zik deg yinzan : « yuɣal uqelmun s iarren », « yeffeɣ-d ujgu seg umagraman », « yufa umger tiɛewji-s », « ad k- seččeɣ, yerna ad k- feɣ », « serɣ a win ur nzeddem, senɣel a win ur nettagem », « yekker umulab i tlafsa », « taydit amar ad tella, teqrist amar ad tebdu ».

Inzan-agi meṛṛa skanayen-d azulal icergen agni n tmessi. Llan di lmendad n waya akken ayen yefɣen i lqaleb n tudert, win ɣef mwafaqen medden ad yerr aar. Tamurt n Leqbayel d yiwet n tmessi yeddren ddaw tecat n leɛwayed–is seg wasmi i tebda ddunit armi. Iqbayliyen n zik gan i yiman-nsen ilugan i s ara seddun tudert–nsen daxel n taddart, akked leɛrac. Kra yellan d abrid yezdew ddaw lebɣi n tejmaɛt ɣef ttsewwiqen ṭṭemman, lamin yettwafernen s lebɣi n lufaq n taddart. Maca, seg wasmi yekcem urumi tamurt n Leqbayel yenquqel wudem n tmeddurt di tmessi , ikcem-d umaynut ɣef ur bnan yiqbayliyen. rad n 1954 akked timunent ikemmel i kra i d-yeggran. Ass-a, di tudrin n Leqbayel, xas ma mazal tella tejmaɛt, ur teqqim ara akken tella zik, tbeddel udem, acku iɛeggalen-is d wid yessuturen ttesri unib ɣer ddewla, zun akken d tadukkli am yal tadukkli iqedcen deg tuget n yericen.

Azulal d kra n umyig (comportement) yeffɣen i lqaleb n lmeɛqul. D kra yellan d anemgal i teɣzint. Tikwal, (mi ara yili fessus) yettawi-d tasa, tikwal, mi ara d aayan ( ticki yeqqen ɣer tilin n tmessi neɣ yefka tara ɣer tsertit) igellu-d s lemerra i tmessi deg i d- yennulfa.

Yeqqar Georges Clémeceau : « amdan azulal d win ur nettbeddil ara ». Di kra n tegnatin, amdan xas teɣzint-is tenǧer tikta s ledaqa, maca tikli-ines di tudert tedda d isurifen n uzaylal. Edmond akked Jules de Goncourt nnan : « deg umezruy n talsa, d azulal i d-ixulfen aas n yimeɣrasen ».

Deg wakka, yettban akken azulal d yir aferdis yesluɣuyen talwit di tmessi, ma din ur as- terra ara tilist anda ur ilaq ara ad yenfel. Deg wakken timessi n tmurt n Leqbayel tettwawe deg yixef-is, imedyazen n temnat-agi, ur ɣfilen ara ɣef taluft, imi s wawal, s tugna sneɛten-d tawaca d ugdud, bedden ɣef tderrit n timurad amer ad tenel wa ad tban akken tella di tilwat, wisen ahat ad tenneqraɛ.

Yeqqar Matoub Lounes akken ad yesbeggen yir tagnit deg i d-yegra yidles aqbayli :

« teɣli teslent deg Ilulen /

thub afriwen/

tuza yiwen d Amlikec » .

 Tidet ! Deg wakken zzman d bu leɣrur, tikwal atmaten n yiwen umennuɣ ttemyendin tiqerrac, ttemyakaren aar. Deg wayen icudden ɣer taluft-a, yerna yenna Lounes :

« yeffeɣ-d ujgu seg umagraman /

ibeddel iuran /

yeṣṣerwa i zzman tasa ».

Di tebatin nnien, ierru d wid yeddmen abrid n timeɣnast yettili-d layas, yettili-d umderkel ɣef facal, deg wakken igemmu, simmal yettuɣal d azulal ineqqen, ikerrfen. Yenna Lounis Ait Menguellet :

« s kra nezmer i cwal /

mi i ilaq ur as-nezmir ara /

mi d- yewwet uemmal /

ad aɣ-yeǧǧ nbedd mi iɛedda /

ɣef tgucrar nuɣal /

zdat n ulɣem di ṣṣera ».

 

Akken i seɛbent temsal, i ilaq ad yeǧhid wafud, akken yessawen ubrid i ilaq ad timɣur tebɣest. Win ixuylen tizza, d awezɣi ad yeg asurif ɣer lebɣi i t–yettlaɛin. Win yettagaden aseɣwen amek ara yili lal-is zdat n uzrem ? Leɛli akken qqaren i wat leɛli, lbaz ur yettidir di lua. Azulal yettili mi ara yettergu walbeɛd ddellaɛ netta deg ubaxix yebleɛ, am wakken i as- yenna Ferat :

« tilelli-nsen /

ɣef tikerfi-nneɣ i tt-bnan ».

 

Deg uric-a yeqqar Lounis :

« ceɣ ɣer yiri n wasif /

ɣileɣ yiwen ur iyi-d- yettwali /

ziɣen di tizi n lif / lmumen ider yettili /

lmumen d gma n bessif /

yerra-d agadir fell-i ».

 

Yella uzulal, yella uzaylal. Wa yettidir s wa, wa yettenced wa. Wa yettqewwit s wa. Amdan ɣedrent tissas, ad yendel, ad yettak lewhi s wallen. Akken ibɣu yiɛziz yeswa, ad yaff ul-is meẓẓi, kennu d win i d abrid-is. Ur yettaz lqum kra alamma i d as-gan nutni s timmad-nsen amras deg ara yaf iman-is. Lbael ur d-yettunulfu ara seg yilem. Mi d- yelali alarmi d leɛrur i yeṭṭfen znad n lfuci. Lbael ( si zik n zik) d igduden i t–yettrebbin, gan- as leqrar dɣa yettnernay.

Ddunit teččur d tiqulhatin. Deg wudem-agi, yerna yenna Lounis Ait Menguellet :

« lbael yezdeɣ kul tamurt /

yezga yettzid i lmendad /

yal mi ara teɣli tsekkurt /

feren warraw n ueggad /

aferruj iɛus tawwurt /

ɣef yemma-s i yettaggad ».

 

Yettɛeddi uzyalal ɣef lqum .. tikwal, ssebba d astehzi, tikwal, d lweɛd i t-id yewwin. Aya, ad t-naf deg yifyar-agi n Lounis :

« ziɣ-d s tau aɛlaw /

si tmura jban-d lɣaci /

ɣef ljal-is ɛemren agraw /

zgiɣ-d mebɛid am tili /

mi riɣ ad adreɣ ayla-w /

yewel lemdek di lfuci ».

 

Azulal di kra n tegnatin diɣ d tanumi. Lixsas n tmusni, tugdi, war ameyyez d isufar i d-teggen tabult n tibuhelt yettqewwiten timurad ikerfen timadit n yal agdud. Yeqqar Matoub :

« ass-a ajazyri /

yeggugem am yisɣi /

akken i d-as nnan /

anɛam ad yini ».

Dderz d teya, d zhir ur nesuffuɣ acku yettara tafrit ( la conscience), yettaran amdan d amdan, tesbek ur tezmir ad tefrez ayen yelhan ɣef wayen n dir. Yeqqar Matoub :

« nemmel dderz nettɛeggi /

nettkaw am uceṭṭid ».

 

Ulac lxi i iferqen astehzi akked uzulal, ulac tilist gar timurad akked twaca, ulac lferq gar lexdeɛ akked neffu. Mi yedda lbael ɣef lqum, iban dakken senden ɣef ufurek n uzulal… d ayen i ten- yeǧǧan d izulilen n umezruy. Yeqqar umedyaz :

Ay udiq tedeq tekfa

Lebruj n tecmat ulin

Mi yela uar nedda

Xas iberdan ur frin

Asmi newaǧ leɛnaya

Leɛnaya teffer tijurin

D acu i d ledaqa ?

D tasa deg wayen ur nemɛin

D acu i d leɛnaya ?

D anadi n wid ur yufin !

Ait Slimane Hamid

 

 

 

Retour en haut

Numéro 60     Novembre 2012

Langue et toponymie :

                                       

 

TOPONYMES  de la region des Qbayel-Ḥḍer

 

Notre ami et lecteur Mass DRAA, originaire de l’ancienne Petite-Kabylie, appelée communément Qbayel_Ḥḍer, actuellement en grande partie arabophone, nous a demandé de lui traduire quelques toponymes  à consonnace berbère de sa region natale arabisée il y a probablement très peu de temps, à l’echelle de l’Histoire.

Les points d’interrogation  ( ? ) traduisent notre ignorance.

 

Nom De Lieux Coté Sud Est  ( El Milia – Mila)    Nom De Lieux Coté Sud Ouest ( Bejaia)

 

Aggouf = ?                                                                       Amezzouy = amenzu= le premier, principal

Aghdel = les prés                                                                    Adafel = les neiges

Agrer (origine latine=ager) champs (cultivables)               Tizeghouane = les habitations

                                                                                           Tazga = le site, le lieu, la forêt (tiẓgi)

Ahdjilene = les perdreaux                                             Afernou (origine latine)= le four (fourneau)

Aidem = ?                                                                                Aghedou = la tige

Akharat= les ravins                                                                 Tissetine = les vaches

Andelou = ?                                                                             Stitra = ?

Azbouche = azebbuj= oléâstre (olivier sauvage)              Tingalest = terre à céréales

Aziar = zone “d’étranglement”, goulet, endroit que l’on visite

                                                                                                   Tamentout = zone de la fontaine

Cheboulene =  lieux “habité” par mauvais génies              Tibhirine = les jardins

Fendous                                                                        Timizert = terre proche des habitations,patrie

Inane = soit “les puits”, soit “les paroles”                       Tadernout = la demeure

Kherchechane =                                                                      Tarakecht

Sahridj   =  aqueduc, rigole pour l’arrosage des terres  Feilken =les fougères

Tabriht = la clairière                                                       Aoujiten = zones en forme d’oreilles

Tafertas = afertas=chauve, toponyme = dénué de végétaux (d’arbres)

                                                                                         Tighladen = les murailles

Taillemene = tayma= plantation                                     Ighalimen = les roseaux

Taleft = laie, femelle du sanglier                                      Assoumer = l’est, versant exposé au soleil (adret)

                                                                                          Amalu = l’ouest  (ubac)

Tamazrar =tama+azrar= zone+chaîne = probalement suite de collines   

Tamridjt = petit bijou, terrain plat humide                          Tasselemt = poisson femelle (lieu en forme de…)

Tanefdour = terrain racheté                     

Taourar = terrain de jeux

Tarzoust = terrain où vivent des guêpes

Tayarou= remblai

Tighermane = les forteresses                                     Tizraren = les petites chaines (de collines/montagnes)

Tissebilene= les jarres (poterie)

Ahchichene= aḥcicen()= les plantes, aHcican()= les zones fragiles

Assratou= 2 sens soit de Racine serwet=dépiquage du blé, soit du terme asartu = portée (d’une femelle)

Tagoussemt = (agusim=écorce verte de la noix), plantation de noyers                       

 

 

La rédaction

 

 

 

Retour en haut

Numéro 60     Novembre 2012

Tadlist nniḍen :

 

Boudjema Aziri_Neologismes et calques.pdf

Amawal_usneghmes_vocabulaire_medias.pdf

 

  dans notre rubrique  Téléchargement : http://www.ayamun.com/Lexique informatique.pdf

 

 

    

Retour en haut

Numéro 60     Novembre 2012

Le poème :

Nek, win ur neswi

 Atterǧem sɣur Muḥend At-Iɣil

 

Moi je suis peu de chose

Nek, win ur neswi

La différence qu’on exproprie

Win ɣunfan medden irkelli

La voix muselée qui veut se faire entendre

Taɣect kemmen, nettat tebɣa a d-tini

 

Celui qui dans sa langue pense

Win s wawal-is i d-iḥebber

Ma langue jamais ne fut

Tutlayt iwumi rẓan ifer

Une langue sans nom ni pays

Tameslayt tettu tmurt d yisem ur tesεi

 

Qui conte le temps des malheurs

Tin i d-iḥekkun zman leḥqer

Et mon espoir brulant

D usirem yesruɣan iqerqer

Moi je suis peu de chose

Nek, win ur nelli d lɣali/win ur neswi

 

Le silence cruel nous tient

Turez-aɣ tsusmi isewḥacen

L’injuste mensonge nous écrase

Yekref-aɣ lbaṭel qerriḥen

Mais ma musique crie

Anagar acewwiq ineddeh deg-i

 

Et voici que l’on ouvre mes veines !

Idammen seg ’ẓuran seylen

Le silence plus que les murs

Tasusmi tugar i ɣ-d-iḥudden

Voilà la vraie injustice !

Lbaṭel yuli am urekti.

 

Mais ma musique est braise ardente

Acewwiq-iw d irij iseknunuf

Alors que mon sang se répand !

Γas idim berra i uẓar d azfuf

La voix immense grandit

Ma deg-i, ibeεzeq-d sut.

 

De celui qui n’a ni terre ni nom

N win ur nesεi la isem la tamurt

De celui qui sait pourquoi et comment

N win ilemden fiḥel/bla ma iḥuf

On lui refuse sa dignité

Ass-a kksen-as tuggugt

 

L’appel à la révolte gronde

Tiɣri n tegrawla tettkefkuf

Dans cette langue que l’on veut taire

Deg tutlayt-a demmiren ɣer ucruf

Langue sans droit ni terre

Tutlayt la isem la tamurt

 

Qui ne veut conter que ses malheurs

I d-ifesren lehmum d lesfuf

C’était moi le « Pourquoi pas »

Nek ay d nek, ɣas ur ttḥuf

La différence qui veut renaitre

D nek i d lxilaf n tugdut

 

Aujourd’hui ma mort vous tourmente

Lmut-iw ass-a tekcem lekluf

Et ma langue se fait immense

Tutlayt-iw a tt-magren d luluf

C’était moi le « Pourquoi pas »

Nek ay d nek, ɣas ur ttḥuf

 

 


 



 Retour en haut

Adresse de messagerie électronique : Description : K:\1_CONFIDENTIEL_20-10-2011\Mes sites Web\Ayamun_lesNuméros_2000-2011\Septembre2009_fichiers\image009.gif 

ayamun@Hotmail.com

Adresse Web:

http://www.ayamun.com/

Retour en haut

Retour au titre

Description : K:\1_CONFIDENTIEL_20-10-2011\Mes sites Web\Ayamun_lesNuméros_2000-2011\Septembre2009_fichiers\image032.gif 

 

tanemmirt, i kra iẓuren ayamun, cyber-tasγunt n tsekla tamaziɣt, ar tufat !

Retour à Bienvenue

@Copyright  ayamun 2000
Dernière révision :
vendredi 30 novembre 2012