12ème année
notre Email : ayamun@hotmail.com
Tadlist nniḍen : Étude descriptive et comparative d’une langue menacée : le tetserret,
langue berbère du Niger par Cécile LUX |
Prénoms algériens authentiques
1°) Le texte en prose : Znezla, tullizt sɣur Med Ait-Kaci aḥric wis 2
2°) L' étude : Tazwart i yedlisen « ameslay yenna baba » n Si Muḥend u Lḥusin saḥnuni », isefra,
tineqqas, timɛayin, sɣur Rachid Sahnouni
3°) L'article : Mammeri dans la guerre,
http://www.lanation.info/Mammeri-dans-la-guerre_a111.html
4°) L' hommage : Nouara,
la diva de la chanson kabyle, par Madjid Ben Belkacem et Djamila Addar,
Kabyle.com
5°) Tadlist nniḍen, en PDF : Étude
descriptive et comparative d’une langue menacée : le tetserret, langue berbère
du Niger par Cécile LUX
6°) Les poèmes : Kra n temɛatyin sɣur Si-Muḥend Ulḥusin Sahnouni, « AMESLAY INNA BABA »
Adresse
de messagerie électronique
Numéro 54 Novembre 2011
Znezla
Tullizt sɣur Ait- Kaci Mohamed Arab
(aḥric 2)
D sin wulawen
di ṭlam uẓekka kkaten ɣef yiwet n tikelt umbeɛd aɣunzu yeqqimen qrib asseggas. Ass-a, di twaɣit n znezla, mlalen akken weṛǧin mlalen
meqbel alarmi ulac ayen izemren ad ten-yebḍu ḥala tamettant ma
yella tussa-d. Ula deg-s umnen belli nitni d widak ara iεeṛḍen
amek ara dduklen s ayen i tenyettraǧun si tama nniḍen n tudert.
Am di tatut,
zren wallaɣen-nsen, yeεyan si drus n lmakla akked
d ḥamu iqqebbṛen, di tirga ixelḍen d umenni akked usfillet. Bɣan tufɣa seg
umardax-agi akken ad bdun tudert nniḍen n talwiṭ ger-asen. Ulac acu
ara ten-id-iḥebsen akken ad afgen di sin ɣer igenwan n
tayri, n wergaz akked tmeṭṭut-is. Ɣas ulamma lmut teffer-asen
din deffir neɣ nnig ubiṭun d wuzlan akked d
ibluken n ssima.
Yers-ed Si
Smaεil si tkaṛust, yefka-yas xemsa alef (50 idinaṛen) i unehhaṛ
si ṭṭaq. Imuger-it-id Ḥsen n laεṛuc, yesteqsa-tid ma
yella iḥulfa-yas i znezla ula d netta. Yerra-yas imir-en Si Smaεil
belli ur as-iḥulfa yara, imi hat-an azal n wezgen n ssaεa i la ileḥḥu
deg izenqan ikeflen n Wassara, u takaṛust i t-yettawin si tḥanutt ɣer tayeḍ d tamecarfuft ɣef yiman-is. Kecmen
s agaṛaj n Ḥsen, ssaɣen tilibizyu n tmurt, ur ufin kra.
Dɣa yenna-yas Si Smaεil i Ḥsen belli
ihwa-yas kan yetqeleq, imi ḍeṛṛunt aṭas n znazel timecṭaḥ
am tagi, akk ur ilaq ara ad iceṭṭen wemdan iman-is. Dɣa iddem-ed Ḥsen tilifun yebda asiwel ɣer tmurt anda llant yessetma-s. Acu kan tilifun yugi
ad iεeddi. Yenna-yas imir-en i Si
Smaεil belli armi yella kra i yeḍran, segmi yugi ad yelḥu
tilifun. Syin yeẓẓel Si Smaεil ɣef umeṭraḥ
yellan di teɣmert n tḥanutt iɣum rriddun.
Ticki cwiya iḥulfa
Si Smaεil i Ḥsen mi t-id-yessakay s lemɣawla. Yesḥerḥer-it-id akken ad iwali
tilibizyu. Ur yumin ara allen-is seg acu yettwali akk seg acu isel. Imir-en kan
i ixemmem ɣef mmi-s amecṭuḥ, Aysa, i
n-yeǧǧa ɣer lǧiran akked yilli-s d uḍeggal-is.
Iddem-ed tilifun akken ad yessiwel i lǧiran-is. Armi iεreḍ acḥal
iberdan segmi i ten-id-yeṭṭef. Nnan-as-ed belli mmi-s hatan deg
uxxam, ur tesεiḍ acu i t-yuɣen, u di LezzayerD tafranezla. Acu kan
znezla tewet deg umḍiq n Bumerdas. U mmis amecṭuḥ
yenna-yas-ed belli aṭas i yeεreḍ ad d-yeṭṭef
weltma-s d wergaz-is, ur ten-id-yeṭṭif ara. Imi d ayen ibanen
tilifun ur ileḥḥu yara yark ɣer leǧwahi-nni.
Qrib iḍ
kamel ur ṭṭisen ara. Qqimen ɣer tilifun ssawalen sya ɣer da. Yal yiwen deg-sen yettaεraḍ ad
d-yeṭṭef tawacult-is akked widak yessen. Ladɣa mi walan ttewiṛat-nni i d-tezzakan
tilibizyu. Ɣas ma drus, cwiṭ-nni
n ttewiṛat n yexxamem yeɣlin sxelεent-ten. Ugaden di sin ma yella win s wumi tegla
znenla-yagi tamcumt seg widak snen.
Umbeɛd mi
yeẓẓul tefejrit, yeṭṭef-ed Si Smaεil aṭaksi amezwaru
i d-yettawin si Wessara ɣer Blida. Deg ubrid-nsen iminigen i
d-yeddan deg uṭaksi la heddṛen ḥala ɣef znezla, ttweḥiden di Ṛebbi amek tedṛa.
Acu kan qqaren-as yark belli ulac wid yemmuten ar tura imi ur tesεiḍ
acu i d-nnan di tilibizyu. Netta, si SmaBil, yettxemmim ḥala ɣef yelli-s akked wergaz-is. Yesfillit kan deg ul-is,
ur tesεiḍ acu i ten-yuɣen. Imi mazal ssawḍen mraw (10) n
wagguren segmi i zewǧen, u netta qrib yessaweḍ azal 12 isseggasen
segmi yebɣa ad ten-yessemlil.
Si Blida ɣer Lezzayer yeṭṭefed lkaṛ, u si
Lezzayer ɣer Ṛwiba iṭṭefed lkaṛ-nniḍen.
Yessenqed udmawen n lɣaci yuɣalen d iwraɣen, teṭṭef-iten yiwet n tcallawt seg iẓuran.
Ḥala ɣef znezla i la ttmaslayen. Dɣa di lkaṛ-nni n Ṛwiba i yesla tikelt
tamenzut belli 30 llan wid yemmuten di Bumerdas. Yeccarew wul-is, mi yesla i
win i d-yennan i umeddakel-is belli d teẓẓinat n lmegtin i yellan
di Bumerdas, ladɣa tamnaṭ n Zemmuri anda tezdeɣ yelli-s Wezna akked d wergaz-is Ǧamal.
Teccef-it-id
tidi deg yiwen umecwaṛ, yeqqim ideεBu di Ṛebbi akken ad d-yeḍḥu
ur tesεiḍ acu i ten-yuɣen, armi ɣilan widak i
dyeqqimen ɣer tama-s di lkaṛ belli amɣar-agi d yiwen iččan lekwaɣeḍ-is.
Akken kan yewweḍ
s axxam-is di Ṛwiba, d tazla i tt-yeṭṭef akken ad yaweḍ
s axxam n lǧiran. Yufa-n mmi-s yeqqim la yettnezzih i tilibizyu, u issaɣ ṛṛadyu ɣef yiwet n
tikelt. Yettraǧu ma yella kra ad d-inin ɣef Zemmuri. Dɣa, akken iwala weqcic baba-s, yuzzel ɣur-es akken ad t-id-yessuden.
Yenna-yas
imir-en s imeṭṭawen i d-yeččuṛen allen-is belli znezla
tewwet di tama n Zemmuri, u di ṛṛadyu n teqbaylit nna-ed belli
tugett n yexxamen yeɣlin, din i yeɣlin. Imir-en Yessekmumec udem-is Si Smaεil,
armi i d-iban am win isεan mraw (10 ) isseggasen n zyada. Syin iqqim ɣef ufutay, udem-is deg ifassenis. Yuẓa Ṛafiq ar ɣur-es, isenned fell-as amzun yebɣa ad iḥebbi.
Qimen akken ddeqs, mebla ambbiwel, ugaden di sin ma yella kra yedṛan
i yellit-nsen akked wergaz-is. Amecwaṛ, yedduqes-ed Si Smaεil si
targit i deg-i yezzer, ikker-ed yides mmis Ṛafiq. Srid ɣer tekwayt n wesɣar anda isrusuy
tisura n tkaṛṛust, iddem-itent-id. Syin ṣubben-d ɣer tkaṛṛust-nsen iḥebsen zdat
wexxam, ulin di sin. Dɣa bdan tikli deg ubrid yettawin ɣer Zemmuri.
Ččuṛen
iberdan si tkeṛwas ad as-tiniḍ d lexmis iraḥen amzun d ass n
lεid. Tazwara ssusmen, acu kan amecwaṛ kan yenna-yas Ṛafiq i
baba-s belli izmer acemma ur ten-yuɣ, u yernu timsal-agi d lecɣal n Ṛebbi. Ilaq kan ad sebṛen i wayen i
sen-yura Ṛebbi. Imuqel-ed wergaz
mmi-s ur newwiḍ ara (15) isseggasen, iẓẓel-ed afus-is n wemɣar, islef-as i tqerruct-is. Syin yecmumeḥ-as.
U d tin i tikelt tamazwarut i d-yecmumeḥ si tṣebḥit mi
d-yekmaṣa tikli si Wessara.
Qemḍent
tiyersiwin-nsen mi d-mlalen axxam amenzu i dyeɣlin. Iɣli-yas-ed yark yiwen n ṛṛef.
Sqef-is n ufela isuma-d deg yiwet n tama sqef n wadda; aqermud-is d wesɣar-is fruzaεen 31 zdat lḥaṛa. Sneɣsent maṛṛa tkaṛwas tikli zdat
wexxam-nni; ttmuqulen-d lɣaci ɣer ɣur-es am widak ur numin ara yezmer ad dyedṛu wanect-en.
Dɣa amecwaṛ kan, bdan ad ad ttemḍafaṛen
yexxamen yeɣlin. Wa yeɣli-yas-ed sqef, wayeḍ d lḥiḍ, wayeḍ
nniḍen yekna ɣer yiwet n tama. Lḥaṣun
ulawen-nsen qquzebṛen zdat wayen i tt-walin. Walan imezdaɣ-nsen mi ttaεṛaḍen ad dkksen neɣ ad d-ssuksen ayen ur nexṣiṛ ara si
legrawez-nsen. Timdinin timectaḥ
ttemḍafaṛen-t deg ubrid-nsen ɣer Zemmuri, yal yiwet s twaɣit-is. Ixxamen, ibatimuyen, tiḥuna, iguṛaj,
tikeṛwas, iεecwan, leḥyuḍ, leẓrub, tisemmiyin,
isekla d waṭas n tɣawsiwin ṛṛeggṛagent-ed
ɣer lqaεa. Ṛafiq d baba-s, si tkaṛṛust,
ttmuqulen-d ɣer lɣaci yezzin am
iweḍfen ɣef tisigert n yexxamen, la d-ttekkasen
s ifassen-nsen ilmawen iẓra d yebbluken n ssima, rkan yark seg uɣebbar.
Deg yiwen
umecwaṛ ččuṛen iberdan d tikeṛwas; medden yark ṛuḥen-d
ɣer webrid n Bumerdas ad nadin ɣef widak i senyettilin, deg udmawen-nsen maṛṛa
ad d-teɣreḍ leḥzen akked tagdi,
iffeɣ-iten yark cwiṭeḥ si
laεqel-nsen.
Ɣer yiwet
n tqenṭert yeqerqcen yark am uɣrum aquran, iǧadaṛmiyen ḥebsen
tikli n tkeṛwas. Dɣa yettwaxdem-ed yiwen akken n wezrar n
tkeṛwas yugin ad yekfu. Ṣubben-d imir-en lɣaci ad steqsin acu i d ssebba. Nnan-asen d belli
tiqenṭert-agi tettwaḥuza aṭas s znezla, u tezmer ad d-teɣli si dqiqa ɣer tayeḍ. ɣef aya xedmen-asen-d yiwen ubrid deg
asif. Acu kan yewεeṛ cwiya i uεeddi imi ilaq ad lḥun s
laεqel deg-s. Seg widak i d-yeffeɣen si tkeṛwas-nsen, yellan zdat Si Smaεil,
ibda-yasen-ed yiwen wergaz ameqran lehduṛ akken kan i d-yeffeɣ. Yenna-yas-ed belli aṭas n temdinin n
Bumerdas i tḥuza znezla, ula d Lezzayer tamanaɣt tettwaḥuza. Yenna-yas-ed belli ɣlin-ed yexxamen di Babelwad, Lwad ucayeḥ, Lḥeṛṛac,
Ṛɣaya.
Ma yella d
Bumerdas, ad d-qqaren belli d tawaɣit dinna, ladɣa
Tniya, Xmis
Lxecna, Si Mesṭafa, Sidi Dawed, Zemmuri... iccarew
Si Smaεil
mi yesla i Zemmuri. Yebɣa ad t-yesteqsi ma yella kra i
yeẓra ɣef Zemmuri. Acu kan winna am win iserḥen,
ikemmel
awal-is, amzun
yebɣa ad d-yessufeɣ : « ula d Tizi wezzu
tettwanṭer,
Naṣiṛya, Miṛabu, Draε el Mizan. Daɣen Tubirett d
Bgayet,
Lbarǧ Aεṛariǧ, Ṣur El Ɣezlan… « igzem-as-ed
yiwen awal
32
:
- A leflani
amek tezriḍ anect-agi yark ?
Yerra-yas-ed
wergaz-nni, amzun s zzux :
- Mmi-s n gma d
lkumiṣar di Bumerdas. Yenna-yi-d di tilifun ufus belli terwi tmurt.
Lmegtin d imeyyaten.
Imuqel Si
Smaεil ɣer uceqquf-nni n wuzzal d plastik i
d-yessufeɣ wergaz si lǧib-is, iwhem sani tleḥḥu
ddunit-agi ideg-i ttawin tilifun di lǧib. Dɣa yesteqsa-t:
- A gma, ma
yella ulac aɣilif, acu ik-ed-yenna ɣef Zemmuri ?
Yerra-yas-ed
winna :
- Ur tesεiḍ
acu i d-yenna fell-as swaswa.
- Ah !
- Ma tebɣiḍ ad as-ssiwleɣ ?
Yerra-yas Si
Smaεil :
- Siwel-as, a
gma, ma yella mači d ayen ara k-iceṭnen.
Iddem-ed
wergaz-nni tilifun-is si lǧib, ibda asferfec di tqeffalin-is. Syin yerra-t
ɣef umeẓẓuɣ-is. Si
Smaεil yettmuqul degs, isell-as mi la s-yeqqar belli hat-an dag-i ɣur-es yiwen wemɣar yebɣan ad yesteqsi ɣef tfamilt-is. Yerna-yas : « yerbaḥ, hat-an ɣur-ek» Imudd-as-ed tilifun i Si Smaεil i
t-id-yeṭṭfen, akk i t-yerran srid s ameẓẓuɣ-is, syin yenna :
- Allu !
Yerra-yas win
yellan si tama nniḍen n tilifun :
- Allu ! Salem
aεlikum, anta Zemmuri i d-qesdeḍ ? Zemmuri el Baḥri neɣ Zemmuri ufella ?
Yerra-yas Si
Smaεil :
- Zemmuri
ufella !
Yerra-yas-ed
winna :
- A gma, ur
zmireɣ ara ad ak-skidbeɣ. Zemmuri el Baḥri ur tesεiḍ acu i
tt-yuɣen, ma tekseḍ-ed tiflukin
yečča lebḥaṛ. Ma d Zemmuri ufella tenṭer liḥala,
qrib azgen n yexxamen i d-yeɣlin….
Ur ikemmel ara Si Smaεil timesliwt, iwehha-yas tilifun i babis. Yenna-yas ad yini tanmirt i mmi-s n gma-s.
Syin yuɣal yekcem ɣer tkeṛṛust, isers udem-is ɣef ubulun, yebda imeṭṭawen s
laεqel. Ikcem-ed imir-en mmi-s Ṛafiq
ɣer tkaṛṛust, issened ɣef baba-s. Yenna-yas
ad yeṭṭef lkuṛaj imi sbeṛ tazwara i ilaq, ahat haten-in
33 deg uxxam-nsen acemma ur ten-yuɣ. Yerra-yas-ed Si Smaεil belli
Ǧamal mači d win ara yeqqimen ur d-inuda yara fell-asen ma yella ulac
acu i t-yuɣen, iban yella kra yeḍran ma
yella mači d yiwen seg-sen i yuɣ lḥaǧa.
Qimen akken
ddeqs zdaxel n tkeṛṛust di tsusmi, armi i diserreḥ webrid i
d-gan iǧadaṛmiyen deg asif. Lḥan ddac ddac deffir tkeṛṛust
yellan zdat-nsen alarmi fɣen s abrid yettawin ɣer Tniya. Din, walen si ṭṭaq ayen akken ɣef ur bnin ara; ad as-tiniḍ d ass aneggaru n
ddunit, ḥala yiwen si 100 seg ayen ibdan ur t-yuɣ ara kra. Mulac kulec iɣli-d neɣ iceqqeq si yal tama. Akken-nni d tikli
deg iberdan yeččuṛen d tikeṛwas d ikumya armi i wwḍen
ɣer laεzib n Zemmuri ufella. Qesden ad
εeddin seg ubrid uɣerbaz imi d win iqerben s axxam n
twellit-nsen. Dɣa ṭṭfen-t. Iεṛeq-as webrid i Si Smaεil,
azgen n yexxamen akked ibatimuyen ɣlin-ed, iberdan ččuṛen
d lajuṛ akked tebrikt yerẓen.
Ibatimuyen n semmus (5) n leṣfuf, yegra-d deg-sen ḥala yiwen
n ṛṛef. Kulec yerregrag-ed d akessar. Dɣa lḥan akken ger yeẓra d wuzlan armi ur
zmiren ara, imi irggel webrid s yiwen wexxam i dyeɣlin ɣer tlemmast n webrid n tkeṛwas. ɣef aya, Si Smaεil d mmi-s fɣen-d si tkeṛṛust-nsen akken ad kemmlen
tikli ɣef udaṛ. Lɣaci ttazalen ger yexxamen-nsen yeɣlin; yal axxam tella fell-as tarbaεt n yelmeẓyen
yettnadin deg-s ma yella walbaεḍ iḥeṣlen. S ifassen-nsen
ilmawen, tekksen-ed iceqfan n leḥyuḍ akked wuzlan deg-i tenteḍ
ssima. Aɣebbaṛ yuli ɣef yal taɣawsa, ula d isekla umsen.
Tettban-ed
tegnitt d tin n twaɣit yedṛan lqarn ayagi, udmawen uɣalen d iseṭṭafen s tidi akked uɣebbaṛ inetḍen degsen. Tikeṛwas akked ikumya yellan meqbel
seddaw yexxamen ttwaṣeddḥent irkelli s wayen i d-yeɣlin fell-asen n yeẓra d llajuṛ. Tilawin d temɣarin d yemɣaren d warrac imecṭaḥ qimen yark di lebεid,
s imeṭṭawen akked uxeṛṛi n yiḍ-nni amcum ɣef udmawennsen inezɣen di tsusmi.
Tuɣal Zemmuri am annar n tṛad anda ulac smaḥ
ger widak yettnaɣen; acengu-nsen n wassa d aḥbibnsen
n yiḍelli. Imi uɣalen yexxamen-nsen, i ten-iḥarzen
qal seg usemmiḍ akked d wemdan, d icenga iqebḍen leṛwaḥ
mebla cceḥḥa. Tugti n medden immut neɣ iṛuḥ-asen
yiwen si twacultnsen neɣ si lǧiran-nsen. Iffeɣ-iten maṛṛa laεqel armi aṭas
i 34 yeqqimen ɣef iṭruṭwaṛen,
iqerra-nsen ger ifassen am widak ur nesεi acu ara yarǧun si
ddunit-agi.
Deg ubrid-nsen,
yesla-yas Si Smaεil i yiwet n temɣart ittmeslayen ɣef sin werraw-is i d-ikecmen iḍelli akken ad
walin timlilit n ddabax. Nettat akken tṛuḥ ad d-tawi yiwet n tɣawsa ɣer lǧiran twala axxam-is mi d-iḍal
d akessar am teḥjuṛin n dduminu.
Teqqar deg awal-is : « ḥala nitni i yi-d-yegran; tura haten-in seddaw
wexxam». Iḥulfa Si Smaεil i yimeṭṭawen n temɣart-nni amzun d imeṭṭawen-is imi ula d
netta d ayen i yugad ad as-yeḍṛu.
Yugi ad yamen belli sin seg arraw-is tezmer ad asen-teḍru akken ula
d nitni.
Gguman ad
d-afen axxam n yellit-nsen; tizenqatin uɣalent ttemcabit irkelli. Lerfuf n
yexxamen setfen am teɣrifin, wa ɣef wayeḍ, iberdan ččuṛen d aẓru
d tebrikt yerẓen, d iceqfan n ṭwiqan d tewwura, d uqermud
ittwaqecmen. Lḥaṣun tufɣa n laεqel tkemmel-as i leḥzen-nni
anda yella. Ulawen-nsen qrib ad felqen seg usḥisef akked ndama. Yeqqar-as
Si Smaεil d lɣelṭa-ines mi s-yeqbel i
Ǧamal ad yekru di taddart-agi n ccum. Wamag ad qeblen ad zedɣen yid-s di Ṛwiba imi ḥala netta d
mmi-s, Ṛafiq, izedɣen axxam n snat texxamin akked uḥanu.
Tili netta ad yuɣal ɣer mmi-s, nitni
ad ṭṭfen taxxamt-is wessiεen aṭas. Acu kan, si tama nniḍen,
mazal asirem deg ul-is belli ur tesεiḍ acu yuɣen abatimut anda tezdeɣ yelli-s imi
iwala ddeqs ibatimuyen ur dneɣli yara irkelli.
Ticki, yesteqsa
Ṛafiq yiwen weqcic ɣef tezniqt-nni anda tezdaɣ weltma-s. Dɣa iwehha-yas-ed anda i d-tezga. Syin
srid qbala ar yur-es.
Qrib yeḥbes
wul n Si Smaεil mi iwala abatimut n yelli-s, ḥala sin leṛfuf i
d-mazal zdin si semmus (5) n leṛfuf yesεa. Din ikcem-it ttbut belli
d lmuḥal ssuksen warraw-is. Dɣa iqqumec ɣef uṭṛuṭwar yumsen am widak i
d-yufa meqbel. Udem-is deg ifassen am netta am wiyaḍ. Imir-en yuẓa-d
Ṛafiq ɣur-es s wallen yeččuṛen
d aman yerɣan, isεedda-d ifassen-is izuranen ɣef tuyat n baba-s yeqquren am tenqultt tacaraft.
Iqqim akken iḥebba-t, yettṛaǧu sima ara s-tekkes tiyta
tamezwarut.
Imir-en Ṛafiq
ur yeẓri yara belli d tin i d tawaɣit tis qrad (3)i deg-i baba-s iḥulfa-yas
si zdaxel n wul-is i tiyta; tamezwarut 35 teḍra-d di tṛad n
Lezzayer mgal aṛumi, asmi mmuten cyufa-s akked d imeddukal-is :
Aεrab ad talliṭ akked Salem at tsi belqasem. Tis snat asmi yettwaṭef
ɣer lḥebs n Ɛin Mgel, di tniri, am uɣerda, ass-nni d tuɣalin i d-yuɣal si lmut, yemlal-ed Ǧamal d ilemẓi amecṭuḥ
iṭhellan deg-s am baba-s. Taneggarut d tagi. Arraw-is i wumi yeḍmeε ad
d-yeǧǧ Ṛafiq d lamana, asmi ara yemmet, ass-a ur iban anda i
llan. Ahat nitni tura wwḍen laεfu n Ṛebbi.
Amecwaṛ,
yekker-ed Si Smaεil seg uxemmem anda akken yezzer. Ikker-ed yides mmi-s i
d-mazel yeṭṭef-it seg ufus. Ddan akken armi d abatimut-nni, syin
bdan tezzin-as. Ttmuqulen ma yella kra i d-yettbanen. Ufan d awezɣi ad yessukkes wemdan seg anect-nni n yebluken i
d-yeɣlin, ḥala ma yella win iḥeslen
ger sin yeblaḍen, ur tesεiḍ acu i t-iḥuzan.
Zzin-as
akken-nni aṭas n wakud i ubatimut. Walan-ten-id lɣaci, ussan-ed ɣur-sen. Umbbeɛd mi hedṛen
yid-sen aṭas, fehmen-d belli deg ubatimut-nni mazal-ed ḥala tẓa
(7) n yemdanen ɣef wumi ur tesεiḍ acu i
d-ibanen, u ger widak i sen-d-ḥesben tedda-d yelli-s akked wergaz-is. Dɣa imir-en kan bdan anadi akked uḥesses ma
yella kra ara slen ɣer zdaxel. Kksen-d s lḥif yark
tibrikin akked yeblaḍen n ssima izemren. Jebden-d tipuṭuyin d
isulas n wuzzal ɣer webrid ma yella kra ara yafen seddaw-nsen.
D anadi armi i
d-yeɣli ṭlam; uɣalen, Si Smaεil d mmi-s akked widak yellan
yidsen, am iɣerdayen yumsen d aɣebbaṛ, ifassennsen ččuṛen d
tidariyin, u feddxen yark si leqḍaε n lajuṛ iggezmen am lmus.
Teɣli-d tsusmi ɣef temdint tamecṭuḥt n
Zemmuri. Laẓ ičča-ten yark lemmer mači d yiwen i d-yusan s
tkaṛṛust-is, iwwi-d ibidunen n waman izedganen akked ticekaṛin
n weɣrum yeḥman. Lɣaci am atmaten bḍan di tsusmi cwiṭ-nni
i sen-d-iṣaḥen. Zwaren deg arrac imecṭaḥ yellan xemten
di tsusmi akked imeṭṭawen am yefrax teṭṭef
tqilaεt. Syin rnan ččan imeqranen s tmara n laẓ yesqerqcen
iẓerman-nsen.
Yuki-d Si
Smaεil, di tkaṛṛust anda yeṭṭes netta d mmi-s, lawan
n lefjer umbbeɛd azal n qrad (3) neɣ kuẓ(4) n swayeε anda yeqmeḍ
kan allen-is. Srid ɣer ubatimut anda tella tezdeɣ yell-is. Iqqim
akken itezzi itenneḍ armi i d-yuli yiṭij; ussan-ed imir-en kra 36 seg
widak yellan iḍelli-nni, Imi ula d nitni llan si twaculin-nsen widak
mazal ttwaneṭlen din, seddaw uqenfud n yeẓra d ssima. Ɛerḍen imir-en acu ara-d-sneɣsen seg ubatimut; d anadi ma yella zemren ad slen i
walbaεḍ n ssuɣat neɣ usiwel. Ass kamel iεedda d arfad d uzuɣer n yebluken n ssima. Ɣas drus yidsen i llan,
ddeqs i d-wwin s abrid. Ayen isquẓebṛen ul n Si Smaεil akked lɣaci yellan yides, d makken ufan qrad(3) si tfekkiwin.
Argaz d tmeṭṭut akked uqcic amecṭuḥ ur newwiḍ ara
mraw(10) isseggasen di laεmeṛ-is, ẓlen mmuten seddaw yiwen n lḥiḍ
i d-yeɣlin fell-asen. Kksen-ten-id s leḥder.
Nudan-ten ma yella mazal nnefs deg-sen, ufan ulac. Dɣa imir-en tewweḍ-ed tkaṛṛust
iрumрyiten i ten-yewwin.
Ass n Zemmuri
iεedda deg unadi akked imeṭṭawen. Tikwal akka ssukkusen-d
albaεḍ si seddaw yexxamen. Dɣa imir-en ad d-tuɣal teḍṣa akked usirem ɣer icenfuren n yemdanen meqbel diɣen ad afen wiyaḍ nniḍen yemmuten. Asirem
d layas ttemḍafaṛen am tεeqqucin n wezrar. Lɣaci am iweḍfen zzin i wayen i d-yeggran seg
ixxamen-nsen, ttaεṛaḍen maṛṛa ad dssukksen ayen
ufan si legrawez-nsen. Uɣalen iberdan ččuṛen d tiεemmucin
n ddewzan yersen di tlemmast n webrid ireglen. U ɣer yal
taεemmuct ad tafeḍ tamɣaṛt neɣ tameṭṭut d warrac imecṭaḥ
inezɣen di tsusmi.
Tameddit-nni bḍen-d
iserdasen s timelsa tizegzawin. Ddaned yidsen iǧadaṛmiyen. Dɣa deg yiwen ubeteḥḍaḥ sbedden igiṭunen.
Syin ulin-ed ɣer taddart-tamdint, wwin lɣaci d akessar anda ara ṭṭsen. Yal
tawacult fkan-as agiṭun-is. U tameddit-nni kan wwḍen-ed si tuddar n
leqbayel i d-yezzin akked si Lezzayer ikumya, ifurguten, tikeṛwas
yebbacin, i d-yeččuṛen d učči akked leḥwayeg.
Anect-nni dɣa, i d-yerran taḍsa ɣef udmawen n warrac imecṭaḥ yebdan urar ɣas s tufra, umbeεd mi kksen laẓ i
seniggezmen izeṛman-nsen.
Nnan-s i Si
Smaεil ad s-ed fken yiwen ugiṭun, yugi. Yennayasen belli netta
mači n din, u yesεa takaṛṛust-is anda yeggan netta d
mmi-s. Ma yella d učči, iqebel-ed yiwet n tbagiṭ n weɣrum akked tbewaṭ ufaṛmaǧ d yiwet n
tqerBunt n waman n lala xdiǧa. Ṛafiq,
yellan yugad aṭas ɣef baba-s, iteddu deffir-es, s tsusmi,
anda yedda. Mi t-iwala yebɣa ad yexdem lḥaǧa, ad 37 yezwir
ad as-tt-id-yexdem. Icfa mi s-ed-tenna yemma-s, meqbel ad as-temmet ger
ifassen-is, belli tura d netta i wimi yettunefk lḥal ad yeṭhella di
baba-s akked weltma-s. Ɣef aya, ass-a i yeṭhella mebla axemmem di
baba-s, yellan d izem n tizza seldiḍelli.
Ass-a yuɣal am lexyal n tebḥirt yettmehgaṛen
netta d yiman-is ger yexxamen yeɣlin n Zemmuri, yugi ad yamen belli yelli-s
d wergaz-is yeččaten wakal. Aqcic, icuffen am texsayt taquṛant,
ittban-ed, ɣer tama n baba-s i-s-ed-yewwḍen ɣer tuyat, am usalas yetthuzu waḍu. Leḥya
tenɣat, ladɣa zdat baba-s yuɣen tannumi yettnaɣ-it ɣef ulac akked ulaḥed. Ass-a beddlen amek i ttmesmuqalen. Yuɣal d aqcic i yettḥadaren ɣef umɣar, imi d netta i s-yeqqaren melmi d
lawen n weḥbas unadi neɣ melmi d lawan n wučči neɣ n tguni. Netta, amɣar, izzer di
tsusmi, yessutur deg ul-is di Ṛebbi ad as-edyessukes arraw-is yeḥmel.
Yiwet n tikelt, yesteqsa-t Ṛafiq :
- A ba, mmel-iyi
amek i tesneḍ Ǧamal, argaz n Wezna ?
Yezzi wemɣar iman-is ɣef tbankiṭ anda yeẓẓel,
imuqel ɣer mmi-s. Syin yenna-yas :
- Ǧamal
meskin, a mmi, lemmer i zemreɣ ad as-fkaɣ allen-iw, tili fkiɣ-as-tent. D
yiwen ur tettafeḍ ara akkagi kan di baṛṛa yettmenṭaṛ;
mexṭa mexṭa mara d-temlileḍ timital-is di ddunit. Ul-is am teɣrast n tzizwa, kulec deg-s d aẓidan, u s
lfayda. Ɣas ma yella meskin beddlent-ett lemḥayen d iɣilifen i t-id-yemmugren di ddunit-is. Netta, asmi
baba-k-agi, tettwaliḍ tura zdat-ek, yewweḍ ɣer uxenfuc n tmettant, ibedded yidi akken tettebdad
tuccayt i warraw-is. Wellah, a mmi aεzizen, ar d iyi-issečč
akken teseččay tmeṭṭut llufan-is; iḥseb-iyi am
baba-s. Dɣa seg ass-en i ikcem s ul-iw, ḥala
Ṛebbi aεzizen i izemren ad ti-id-yessufeɣ. Wammag, nek ɣur-i, yeswa akken teswam keč d
Wezna... Isusem Si Simaεil akken yuɣ tannumi yessusum di tlemmast n lehduṛ-is.
Dima yettmekti-d ameddakel umceggeε n Ṛebbi yesrusun azṛu amecṭuḥ
seddaw yiles-is akken ur yettmeslay ara aṭas. Dɣa tuɣal-as d tannumi. Imir-en yesself-as Ṛafiq
i baba-s seg udem-nni-ines yekmumcem ugar, sin wussan-agi iBeddan. Iḥulfa s tesmeḍ i d-itekken si leḥzen.
Dɣa yerna-yas yiwen usteqsi :
- A ba, anda i
tesneḍ Ǧamal ? dagi di Lezzayer neɣ di tmura n 38 baṛṛa?
Yerra-yas-ed
imir-en baba-s awal amzun yerfa :
- Aṭas i
tseqsayeḍ. Yenɣa-k uḥetet. Ṭṭes
tura, ṭṭes !
Azekka-nni
tafejrit, yewhem Si Smaεil mi-d-yufa ddunit teččuṛ d
iserdasen. Bdan ula d nitni anadi deg ixxamen. Dɣa issekcem
iman-is di tarbaεt-nni i d-yelhan deg ubatimut anda llan yelli-s d
wergaz-is. Ɣas akken netta d ayen ur yezmir ara i werfad, d mmi-s, Ṛafiq,
i yuɣalen d iɣalen-is.
Yessendah-it di kullec; ma yebɣa ad d-yezzuɣer uzzal ad as-t-iwehhi; ma yebɣa ad iεiwen albaεḍ iserdasen deg
urfad n walbaεḍ n ibluken imeqranen, ad as-yessiwel akken ad
d-yerfed yidsen. Netta, Ṛafiq, iteddu-yas d lebɣi, u yettaɣ-as awal s lfeṛḥ am
ulbaεḍ igelliden. Iserdasen yellan yides wehmen deg uqcic iteddun di
lebɣi anect-en i baba-s. Acu i
ten-yeswehmen ugar mi yuɣalen ula d nitni ttaɣen-as awal. Ula d aqebṭan i d-ceggεen ɣer Zemmuri yuɣal am yiwen userdas n menwala zdat Si
Smaεil, ladɣa mi ẓran belli netta d
amǧahed.00000 Ticki wwḍen-ed ibaṛṛaniyen s yeqjan-nsen;
srid d anadi deg ixxamen yeɣlin. Wwin-ed yidsen tinaεuṛin
s wacu ttḥessisen ɣer zdaxel n yexxamen. Cwiṭ umbeɛd
dɣa, tewweḍ-ed yiwet n tarbaεt i d-yusan si
tmurt n Ṭṭelyan ɣer ubatimut anda yella yettnadi Si Smaεil
akked d sin iserdasen i d-yegran ɣur-es.
Imir-en kan i bdan asferfec di llajuṛ d wuzlan yettwagezmen am
lastik. Kra seg-sen ssekcamen iman-nsen deg iṭuṭwac akked d ixejḍan
yellan deg iεemmuṛen-nni n ubiṭun d wesɣar. Dɣa kra kan n tsaBtin ssufɣen-d snat tfekkiwin n yiwet n temɣart akked teqcict tamectuḥt, wwin imir-en
ipumpyiten ɣer ttbiṭaṛ imi ugaden ad fuḥent
seg iṭij-nni yesserɣayen akal. Iqjan-nsen i ten-yettawin sya
ɣer da, leḥḥun ɣef ubatimut amzun d leḥcic, ttneggizen seg uxjiḍ
ɣer wayeḍ. Iṭelyanen-nni deffir-nsen
ttmuqulen ma yella kra ara sriḥen, dɣa yal tikelt ara ḥebsen yeqjan,
irgazen-nni ad dnejmaεen ɣer din akken ad nadin amḍiq-nni.
Acu kan amecwaṛ kan ad d-iban d albaεaḍ n ibḥenyaq neɣ tsumtiwin neɣ n wayen nniḍen.
Tikelt-agi Si
Smaεil yeǧǧa-yasen ad xedmen cɣel-nsen, imi yuɣal-it-id usirem belli yezmer ur tesεiḍ
acu yuɣen arraw-is, u widak-agi zemren ad
ten-id-skeflen. Ass kamel ɣer tama-nsen, 39 yettṛaǧu ma
yella kra yafen. Iḍmeε di Ṛebbi ad ten-yeg d ssebba akken ad
d-ssufɣen arraw-is si ǧahenama-yagi ubiṭun. Segmi ileḥḥu wass, yebda la
yettwali layas ad afen albaεḍ yettzad ɣef udmawen-sen.
Nutni ɣas ur fhimen ara acu i senyeqqar swaswa,
ẓran belli yella walbaεḍ si twacult-is seddaw wakal, u ɣef aya uɣalen ttqadaren-t aṭas, u ḥaṛsen
iman-nsen deg unadi.
Tameddit mi iṛuḥ
ad d-yeɣli ṭlam, makken
iǧemiεen leḥwalnsen, εewqen amek ara s-ed-inin i Si
Smaεil belli ma yella dɣa yella walbaεḍ iḥeṣlen
zdaxel n ubatimut ulac isem usirem akken ad yili yedder, imi ur ḥulfan
ara ula i lhaffa tamecṭuḥt neɣ anqar n wefrux i d-yekkan si zdaxel. U
meqbel ad sahlen, ǧǧan-as-ed cwiṭ n wučči, syin
muqlen-t-id s ucmumeḥ yeččuṛen d leḥzen. Iwwi-t imir-en Ṛafiq ɣer wemḍiq anda ǧǧan takaṛṛust-nsen,
iddem-ed aman, iṭṭef-as-ten akken ad yetweḍi. Syin
ifrec-as-ed abeḥnuq-nni i yessexdam d taḥsirt. Dɣa bdan taẓallit i ten-ifuten. Ṛṛekεat-nsen ččuṛent
d nnehtat akked wensar n wenzaren, u daɣen d weqmaḍ n imeṭṭawen.
Mi kfan taẓallit,
isers-as-ed Ṛafiq i baba-s tabewaṭ n ssardin di zzit, snat n tḥebbuyin
ufeṛmaǧ, kra iεeqqayen uzemmur akked tbagiṭ n weɣrum.
Yegguma Si
Smaεil ad iger yiwet n telqimt s imi-s. Ula d imetman carqen-as si fad
akked imeṭṭawen. Dɣa yewwi-t Ṛafiq si tuyat-is akken
yettawi waḍu iclem n tkerruct ɣer tbankiṭ anda i tyesgen am
uqcic amecṭuḥ, iɣum-it s tduli i sen-d-ǧǧan
iserdasen. Iḍ kamel isell-as mi la
yettinẓif.
Ikumya akked
ifurguten la ttemḍafaṛen deg aggaḍ ɣer Zemmuri, wwin-ed leḥwayeǧ, lmakla d
waman. Win ara igren tamawt ad yaf belli tuddar n leqbayel mgedwalent-ed ɣer twilayatt n Bumerdas. Ahat imi tikelt-agi ḥulfan-as
ula d nitni, aṭas ur numin ara belli yezmer ad d-yaweḍ wass ideg-i
ara walin adrar n ǧeṛǧeṛ icetteḥ am umeslub, u
yesruhmut am uzger yeẓran imiren ara yemzel. Tuɣal twilayatt n Bumerdas teččuṛ d ibaṛṛaniyen. Tzemreḍ ad d-tiniḍ belli ugar wid
i d-yettasen ɣur-es wala imezdaɣ-is ɣef wumi i d-ters yiwet akken n leḥya
tamarẓagut. Ttmuqulen yark d acu
xedmen armi i ten-id-iqas Ṛebbi s twaɣitagi i
sen-yekksen widak ḥemlen.
40
Ɣas mazal
kra n trebbuyaε ɣef yexxamen yeɣlin, tugti lɣaci ḥebsen anadi. Aṭas
seg-sen i yettin tablaṭ n znezla, asirem-nsen iwet agemaḍ ɣer yimal, tebda targit-nsen la d-tettḍili seg
ul iḥeznen am yitij n tṣebḥit di tegrest. Aɣilif n ddunit yerna yark iɣilifen i d-teǧǧa tmettant n widak i
sen-yettilin. Si Smaεil d yiwen si
kra-nni yugin, ar tura, ad ttin tablaṭ n znezla tamcumt, acu kan ur yeẓri
yara acu yezmer ad yexdem. Iεṛeq-as
d acu i d tifrat-is, lemmer mači d yiwen n wemɣar yessen din, deg umṛaḥ igiṭunen,
i s-ed-yennan belli tawacult yettnadi yezmer hat-en-in d imejraḥ di ttbiṭaṛ
neɣ anda nniḍen. Dɣa d win i d
awal s wacu ineggez ɣer tkaṛṛust, icεel
amutur, iεedda ɣef Ṛafiq yegla yess. Syin qbala ɣer ttbiṭaṛat n Tniya, Bumerdas,
Burǧ Mnayel, Tizi wezzu akked d wiyaḍ.
Sin wussan d
anadi di ttbiṭaṛat akked d usiwel n tilifun. Acu i t-yettawin
seg-wa ɣer wa. Ula d liṣuns isarɣ ayen yesserɣay deg aggur. Udem n Si Smaεil yuɣal am iniɣem yeqquren. Tidi d uɣebbar uɣalen netḍen ɣef uglim-is, rnan-as ula d anekmuc deg udem. Mmi-s,
dima ar tama-s, iteddu-yas di lebɣi, yettaɣ-as awal. Ma yebɣa ad iẓer wemɣar lḥaǧa d aqcic ara yesteqsin, ma yettu lawan
n wučči neɣ n tẓallit d netta ara
t-id-yesmektin; mmi-s ur newwiḍ ara 15 isseggasen yuɣal-as d taεekkazt n tewser-ines. Aqcic netta am lexyal, mara t-waliḍ ur
as-teqqar-eḍ ara yesεa isem uḥulfu deg ul-is; d aṛubut
deg ufus n baba-s; taḍsa wala leḥzen, ulac-iten ɣef udem-is.
Ass wis tza(7),
uɣalen-d ɣer Zemmuri, ufan-ed tbeddel liḥala
maṛṛa. ɣas ma yella uɣalent-ed tikwal znazel timecṭaḥ, aṭas
n lɣaci i yuɣalen s
ixxamen-nsen. Anḥaf i tent-yeṭṭfen di baṛṛa yerna
tagdi-nni n tmettant. Imi tudert igiṭunen tcuba ɣer tudert iẓiwec di lqebs, cerken lɣaci ibduzen, u tikwal ilaq i wemdan ad yaṛǧu
tasaεatt kamel akken ad t-id-tṣaḥ nnuba, ulac anwa izemren ad yeqqim
weḥdes, ternuḍ-as ssuɣat, imennuɣen, anexluḍ izaden. Wayen iɣelben yark anect-a d tikarḍiwin i
d-yennulfan. Amɣar d mmi-s, ufan-ed iman-nsen zdat ubatimut-nni yeɣlin u yeftutsen. Ulac anwa i yellan din. Ulac iṛumyen-nni,
neɣ iserdasen neɣ lɣaci. Asirem n tudert n Wezna d
Ǧamal yeffeɣ, yennejla seg ulawen-nsen. Dɣa qqimen akken am sin yesɣan i wumi ṛẓent tferrawin, yettṛaǧun
lmut-nsen. Imir-en yenna-yas Si 41 Smaεil i Ṛafiq belli waqila d
lawen n tuɣalin s axxam, u anect-a d Ṛebbi i
t-yuran akken ad aɣ-ijareb di ddunit-agi. Wammag nekni d
ayla n win iɣ-ed-ixelqen, melmi d as-yehwa ad
d-yesteqsi ɣurnaɣ. Dɣa iffeɣ-ed Ṛafiq
s lḥir si tkaṛṛust, iṣṣerbek tawwurt s wayen
isεa n lǧahd, yerna-yas tiyta s arkel. Syin iṛuḥ iqqim ɣer tama ubatimut, iṭṭef aqerruy-is ger
ifassen-is. Amecwaṛ yusa-d baba-s ɣur-es, iqqim-ed ɣef yiwen n weẓru
s udem-is, yenna-as :
-A Ṛafiq
ilaq-ak sbeṛ. Sbeṛ d aḥbib n Ṛebbi!
Yerra-yas Ṛafiq
:
- Ẓriɣ. Acu kan ur bɣiɣ ara ad ten-neǧǧ akka seddaw
ibluken-agi n ssima. Ilaq ad ten-nenṭel !
Yerra-yas-ed
baba-s ;
- Ur ttagad
ara, ḥala anṭal ara ten-nenṭel. Yakk teẓriḍ,
neǧǧayasen ttewṣayat i yiǧadaṛmiyen akked
lεeskeṛ. Ma yella ufan-ten asmi ara ɣizen ad aɣ-en-ssiwlen di tilifun. Neǧǧa-yasen yark lekwaɣeḍ-nsen, wala lekwaɣeḍ-nneɣ. Acu kan iwweḍ-ed lawan ad
neqbel acu i ɣ-yura Ṛebbi aεzizen.
Iṭṭef-ed
imir-en Ṛafiq tamacwaṛt n lkaɣeḍ i s-ed-yefka babas, isfeḍ
yess allen-is. Syin yessuter deg-s ma yella yezmer ad tyeǧǧ dqiqa din
weḥdes. Dɣa yecmumeḥ Si Smaεil mi
yekker yuɣal ar tkaṛṛust anda yeẓẓel
ɣef tbankiṭ.
Dayen yumen
tura belli ulac asiren di tafin n yelli-s akked uḍeggal-is.
Ur tewwiḍ
ara azgen n ssaεa mi d-yuzzel Ṛafiq ɣer baba-s s wallen
yeččuṛen d tafat. Yenna-yas-ed belli yesla i ṣṣut i
dyekkan si zdaxel ubatimut, igan amzun d lehduṛ s taḍsa. Baba-s imir-en
ikker-ed s laεqel-is si tbankiṭ anda yeẓẓel am win yeẓran
belli d ul kan n mmi-s i yeslan i lehduṛ, mači d imeẓẓaɣ-is. Dɣa mi yewweḍ s amḍiq-nni i s-ed-yenna Ṛafiq,
isers ameẓẓuɣ-is ɣef iεemmuṛen
n lajuṛ ddeqs n wakud. Acemma ur as-yesli yara. Dɣa ikker imir-en, imuqel ɣer mmi-s s wallen n win yeǧǧa usirem, ifhem
mmi-s. Yenna-yas-ed belli d lawan ad ṛuḥen, ad uɣalen s axxam-nsen. Imi, mulac d nitni ara tent-yaɣen di ṣṣeḥḥa-nsen. Ṛafiq am win iselben, iṭṭef-ed
baba-s si tuyas-is deg-i i d-mazal meskin ḥala iɣsan, yenna-yas s ssuɣat
yeččuṛen d tisusaf :
- A ba, sliɣ-asen, amen-iyi ! ɣur-ek ad
tǧaεleḍ d ahetref i
42 shetrifeɣ. Sliɣ-asen mi tteqeṣṣiren akka i
d ak-sellaɣ tura. A ba, ɣas amen-iyi, mazal ur mmuten-ara. Ilaq a nɣiwel! Ikemmel
Ṛafiq aṭas umeslay armi lḥaǧ SmaBil ur yezmir acu ara
yexdem ḥala ad t-yamen. Izra-t mači d win yeskerkisen, ɣas ma yella tagnitt icuban tagi d ul kan i iheddṛen,
mači d allaɣ. Dɣa imir-en d aɣiwel s tazla ɣer uqebṭan i d-yufa lḥal
yessefqad igiṭunen. Aneggaru-yagi mebla ma yerna-d awal ɣef ayen i s-edyenna Si Smaεil, yessawel i
semmus (5) iserdasan-is, ddan-ed yides ɣer ubatimut i d-yufa lḥal nudan-t
meqbel. Acu kan umbeɛd azal n snat
n tsaεtin n unadi akked uḥesses s tnaεuṛin-nsen,
yenna-yas-ed uqebṭan akked iserdasen-is i wemɣar d mmi-s belli ur zmiren ad deggṛen
lwaqt-nsen deg ubatimut deg-i ulac asirem, u, azekka neɣ sel-azekka, ad d-εeddin ibilduziṛen ad
d-skeflen tifekkiwin n widak iḥeṣlen seddaw wakal, u d netta s
yiwan-is ara sen-yessiwlen ad d-asen. Syin iṛuḥ Si Smaεil ad
d-yawi Ṛafiq yellan yebda la yetteεṛaḍ ad dyekkes yiwet
n tgejdit n ssima. Dɣa ayen yark i s-yeqqar am akken ur
as-yesli yara, imi netta yettkemmil ajgugel akked d uzuɣer n wuzlan yeččuṛen d ssima. Yugi
ad d-imuqel s allen-is; netta yuɣen tannumi yetteḍḥi-t akken
tetteḍḥi teqcict n zik inexḍaben-is. Ass-a yegguma, yugi ad
isel i baba-s i yebdan ad tyettḥellil ad kren ad ṛuḥen. Yiwen
ubrid yenna-yas :
- A Ṛafiq,
waqila tebɣiḍ ad iyi-tenɣeḍ ? Cwiṭ uẓar-agi i d-mazal deg-i,
d keč ara s-ikemmelen tiɣersi. D ayen a mmi, ur zmireɣ ara. Ilaq a nṛuḥ. ẓriɣ tḥemleḍ-ten, ula d nitni ḥemlen-k.
Acu kan akken i yi-d-tenniḍ smana iεeddan: sbeṛ d aḥbib
n Ṛebbi. Iḥbes weqcic azuɣer deg uzlan, yuẓa-d ɣer baba-s i dyettbanen am uclim yekkawen zdat-es.
Ihi, yenna-yas:
- A baba, ad
ak-ed-ggalleɣ s Wellah i ɣ-ed-ixelqen ma d asnulfu i d-snulfaɣ ayen i wumi sliɣ. Wellah, a
baba, ar Ǧamal d Wezna mazel-iten ddren seddaw n wakal. U ma yella ur nɣawel ara ḥala lmut ara mten. Ilaq ad nɣiwel!
Irfed Si
Smaεil ifassen-is s igenni. Yenna-yas i mmi-s belli mi dyeggul ḥala
amen ara t-yamen. Dɣa, am tikelt tamezwarut bdan azuɣer n iblukken n ssima. Lɣaci yuɣalen snen-ten di Zemmuri ttwehimen
deg-sen. U llan kra iɣaḍen, ṛuḥen-d ad
asen-d-fken afus uεiwen.
43
Tewweḍ-ed
tmeddit amecwaṛ kan, ad as-tiniḍ acemmek ur d-yettwakes seg
ubatimut. Mači kan ḥala ɣef ddunit i d-yers ṭlam, yers-ed
ula ɣef udmawen n Si Smaεil d mmi-s.
Layas iḍleḥ imanis ɣef teglimt-nsen yeččuṛen
d aɣebbar akked tidi. Ula d laẓ yerna-d
iman-is ɣer twaɣit-nsen imi ur
xemmen ara belli ass-a dagi ara ternun, si tama nniḍen sseḍḥan
ad ssutren di lɣaci.
Ayen i ten-yerran ṛuḥen-d ɣer Tniya anda i
nsan, u daɣen anda ččan deg yiwen
usečču yellin.
Azekka-nni, deg
ubrid-nsen n tuɣalin ɣer Zemmuri,
yefrini Si Smaεil am umeslub di tlemmast n webrid. Sεan zhar imi ulac
anwa i yellan ad d-ileḥḥu deffir-nsen. Tili ad asen-d-yesddeṛwez
takaṛṛust seg uεrur-is. Yewwi takaṛṛust ɣer yiri n webrid, iḥbes-itt. Syin yezzi-d ɣer Ṛafiq
i d-yukin di tbankiṭ n deffir. Imuqel ɣer baba-s,
yufa-d deg-s leḥged akked uɣuccu yesεa zikenni, yal mara
d-yemlil lḥaǧa i t-yeskefṛen. Dɣa, yenna-yas i Ṛafiq
yellan iseffeḍ allen-is :
- Yiwen n wawel
i bɣiɣ ad sleɣ seg-k.
Ini-iyi-t-id ass-agi ad d-nefru tamsalt-nneɣ. Ini-yid kan
mači d axayel i d-txayleḍ ṣṣut n Wezna d Ǧamal.
Ini-yi-d tikelt taneggarut belli tesliḍ-asen.
Yenna-yas-ed Ṛafiq
s yiwet n taɣect ḥninen aṭas :
- A Si
Smaεil, a baba, Wellah ar sen-sliɣ.
Dɣa yessusem.
Ibren-ed
imir-en Si Smaεil takaṛṛust-is. Syin srid ubrid n Tizi wezzu.
Yesteqsa-t-id Ṛafiq sani. Yerra-yas-ed: “ s Iɣzer Umalu”; taddart-nsen deg Ifiɣa.
…………………………………………………………………………
…………………………
………………………
D affug i
d-yuffeg Si Smaεil s tkaṛṛust-is. Tniya, Burǧ Mnayel, Miṛabu,Tizi,
Iεeẓẓugen, Ifiɣa, iɣzer Umalu di
snat n tsaεtin d cwiṭ. Lɣaci mazal d-ukin yark, mi s-yebdded i Belqasem At ḥemmu
di tḥanutt-is. Dɣa akken i t-id-iwala,
ismaεqel-it-id. Syin iṛuḥ-ed issellem fell-as, yesteqsa-t acu
i t-i d-yecqan. Di kra imeslayen yeḥka-yas yark tadyant i s-yedṛan;
inna yas belli znezla iεeddan 44 tessedrem abatimut anda tella tezdaɣ yelli-s akked wergaz-is, u nutni mazal-iten ar tura
ddren seddaw uxxam yeɣlin, ulac anwa ara t-iεiwnen akken
ad d-yekkes anect-en n ssima akked wuzzal.
Ɣef aya i d-yerza ass-a ɣer taddart-is akken ad tebdded ar ɣur-es di twaɣit-agi-ines.
Yessawel
imir-en Belqasem At Ḥemmu i gma-s Muḥend Ucaban akked Abdrreḥman
at Lḥaǧ . Yenna-yasen belli ilaq ad d-ɣiwlen imi
tamsalt mači d tin ara yaṛǧun. Ṛafiq yellan yessusem am ublaḍ
n lǧamaε, yettmuqul kan di sin yergazen yebdan la ttemcawaṛen d
baba-s. Dɣa amecwaṛ kan, iwala arrac imecṭaḥ
akked d ilmeẓyen mi ttazzalen di tzenqatin n taddart, sṭebṭuben
s ixxamen akken ad ssekkren irgazen i d-mazal ṭṭsen. Deg yiwen umecwaṛ iwala Ṛafiq
azal n 100 neɣ ugar n yergazen n taddart
nnejmaεen-d ɣer tejmaεt, nnig teslent n wegraw,
iwhem di lehduṛ n yemdanen-nni. ɣas tugett seg-sen yessen-iten meqbel
deg udmawen-nsen, acu kan werǧin ixxemem yella deg-sen anect-en n nnif. Dɣa deg yiwen umecwaṛ msebḍan am iweḍfen
iṛuḥen ad d-ssasin lqut-nsen. Wa yuli deg ubrid n tejmBt, Wa iṣubb
deg ubrid n tala.
Meqbel ad
d-yerr Ṛafiq s lexbaṛ, iwala ikumya akked ifurguten n taddart mi
d-fɣen seg igaṛajen-nsen akk seg itemmuyen
anda fren. Lɣaci iɣelben ajṛaḍ
wwin-d ger ifassennsen timencaṛin n yal nwel, iglezyam, tiqubac, ddakem,
tuẓẓal, imenṭasen, tinhizin, tibbeṛwiḍin akked
wayen yark cukken ad ḥwiǧen.
Am uzrar n
tafat, tikeṛwas, ikumya, ifurguten, tibbaciyin mḍafaren-ed d aṣubbu
deg ubrid n Ifiɣa. Arrac d yelmeẓyen hedṛen
ɣef znezla akked ddabax, irgazen ssusmen. Ḥala Ṛafiq
i d-ibanen yefreḥ mi iwala anect-en n lɣaci yedda-d
yid-sen. Mazal tewwiḍ d ṭnac
n wass mi wwḍen at Iɣzer Umalu ɣer Zemmuri. Lɣaci wehmen deg-sen; acu-t uhdum-agi n
wejṛad i dizeḍmen ɣer temdint-nsen. Rran-d taḍsa deg
udmawen imezdaɣ n din; aṭas i sen-d-yennan belli sεan lḥaq
at zik i s-yennan. «win yesεan
deg udrar ur yettagad deg uzaɣaṛ». Ma
yella d nutni aqessaṛ-nni
qesṛen dug ubrid yuɣal-asen d tasusmi n lḥaṛma
mi walan abaxix-nni yedṛan di Zemmuri. ɣas ula d nutni
tḥuza-ten znezla iεeddan, tugett deg-sen ur ǧεilen ara
belli anect-nni n 45 lexṣara i yeḍṛan; qemḍen
wulawen-nsen zdat twaɣit n yexxamen iraben am teḥjuṛin
n dduminu. Lɣaci maṛṛa, ladɣa arrac imeẓyanen, aṭas seg-sen i wumi
d-ɣlint tmeqwa yeḥman ɣef igumas-nsen, ḥulfan i tiqquẓbert
zdaxel n tεebbuḍin-nsen. Di dqiqa walan acḥal tewεeṛ
tedyant i d-yeḍṛan d imezdaɣ n Bumerdes akked imeḍqan i
s-ed-yezzin si twilayatin nniḍen. D
aneggez i d-neggzen at Iɣzer seg ikumya akked ifurgutennsen zdat
ubatimut i sen-iwehha Si Smaεil. Imir-en kan bdan am uweṭṭuf aḍeggeṛ
n lajuṛ akked ibluken n ssima yeččuṛen d uzzal. Yiwet n tarbaεt s tmencaṛin gezmen
uzlan n tpuṭuyin d isulas n ssima, wiyaḍ d asɣaṛ.
Tidi tebda la
d-tecaṛcuṛ seg inyiren-nsen yumsen d aɣebbaṛ, tiderriyin la d-tefɣent deg ifassen n warrac n lakul. Imɣaren ttakken-d ṛṛay-nsen, seqdacen imecṭaḥ,
u ttammalen-asen acu ilaq ad xedmen. Lḥaṣun tcuba tiwizi ixeddmen
at zik di taddart. Am yiwen ufus
yezduklen ifassen, bdan azuzzef ubatimut si yal tama. Muḥend ucaban at ḥemmu,
amaṣṣut n taddart, yettammalasen ansi ad d-zwiren, mulac ad ikemmel
ubatimut aɣelluy ɣer zdaxel.
Wehmen lɣaci n Zemmuri ansi i d-yekka wanect-en n iterrasen
izzin i ubatimut am iwaɣezniwen yelluẓen llajuṛ d
wakal. Mi d-steqsan Si Smaεil anwa
i ten-ilan, yerra-yasen belli d at taddart-is. Dɣa kra
yuli-ten-id ucaḥuḍ di tgaṛjujt-nsen, wiyaḍ d imeṭṭawen
i d-yulin ɣef yiri n wallen-nsen. Nnan-as-ed belli
yesεa aṭas n zheṛ, netta isεan taddart am tin.
Yerra-yasen s yiwet n taɣect anda yeddukel leḥzen d cwiṭ
n zzux belli ulac aṭas n tuddar di tmurt n leqbayel icuban taddart-is,
imi isuɣ yiwen ubrid « abbuh ay at laBraḍ
« , wwḍen-t-id imir-en meqbel ad yekfu asiwel-is.
Ṛafiq si
tama-s issekcem iman-is ger ilmeẓyen n taddart-is am aslem deg aman.
Ɣas ur ten-yessin ara akken ilha meqbel, uɣalen-as ass-a
am leḥbab-is, ssawalen-as-ed s yisem-is meqbel ad tεeddi ssaεa
tamezwarut ideg-i ten-yessen. Win ara t-id-iwalin si lebεid ad yeǧBel
neɣ ad iɣil d yiwen i d-yekkren yidsen. Imi ittεanad-iten
di lehduṛ wala di ssuɣat-nsen akked yismawen s wacu
ttemsawalen.
Acu kan ixeddim
mači d ayen isehlen imi, ɣas aṭas n lɣaci i d46 yeddan, ur qḍiεen ara ad d-sufɣen anect-en n yebluken n ssima akked wuzzal
yemmeckentaḍen am tyerrist n iẓerman. Ternuḍ-as tagdi ukemmel
n uɣelluy ubatimut. Yeqqar-asen Si
Smaεil : « a tarwa ḥadert iman-nwen, ma yella s lmut nniḍen
ara-d-kkseɣ arraw, ɣas ad neḥbes
kan».
Di leǧwahi
n laεseṛ issawel-as Si Smaεil i mmi-s Ṛafiq, yenna-yas ad
yeddem sin ifurguten, ad iṛuḥ s albaεḍ n tḥunna akked
lkuca ad d-yawi aɣrum akked cwiṭ n lmakla i
yiwiziwennsen. Ṛafiq, i tikelt
tamezwarut ɣas ma s leḥya, yenna-yas i baba-s
ma yezmer ad iceggeε albaεḍ nniḍen, imi yebɣa ad yeqqim d warrac n taddart-is makken ara-d-ssufɣen Ǧamal d Wezna. Imuqel-it imir-en s yiwet n
tmuɣli i t-yeǧǧan yuzzel d tazla s
imawlan ifurguten. Yenna-yasen acu yebɣa seg-sen, dɣa nutni qeblen s lfeṛḥ.
Si Smaεil,
ula d netta, iṛuḥ ɣer lǧiran i d-yufa lḥal uɣalen s ixxamen-nsen, u d wumi yemyussan di
smana-yagi yezrin, Isuter deg-sen ma zemren ad as-ed-reḍlen tebbutayt n
lgaz akked ufuṛnu akked kra n leḥwal i ussewwi n lqahwa d latay.
Nutni i tyettqaddaṛen aṭas nnan-as d nutni ara asen-tt-id-isewwen
ma yella yewwi-yasen-tt-id d taqurant. Dɣa d ayen i yettwaxedmen. Imi ur tewwiḍ ara ssaεa yuɣal-ed Ṛafiq s sin ifurguten yeččuṛen
d lmakla.
At Iɣzer Umalu am yizmawen yettqazamen uzlan d ssima yeqquṛen
am lewḥuc, mazal-iten tthembbaren abatimut akken ad t-zuzfen. Hatan ssawḍen
kksen-d azgen n wayen id-yeɣlin si qrad (3) n leṛfuf yemlalen
am lmaṣṣa. Ma d sin leṛfuf i d-mazel badden uɣalen ttban-ed am yeɣsan iḥarfiyen. Imir-en i yemsefham Muḥend Ucaban at ḥemmu,
abderreḥman n ccix muḥand, Ḥamid at Lunis, Caban at Xentac d wiyaḍnin
belli ilaq ad lḥun s laεqel i ṛṛef n wadda anda kecmen leḥyuḍ
deg akal. Imi ugaden ad yeddrem walbaεḍ n yeẓra neɣ n yebluken ɣef iqerra n widak yellan zdaxel. Dɣa bdan amecčew d umennuɣ mgal abiṭun s tenhizin akked d iglezyam. D aɣizi di sqef yeqquṛen am uẓru n tnica s
wayen yark sεan n lǧahd. Uɣalen lɣaci
ttmesteεfuyen di titiwin deg ubiṭun amcum, mi yewet yiwen snat neɣ qrad (3) n titiwin ad yuɣal wayeḍ deg umur-is. Kemlen akken-nni aɣizi armi i d-mlalen uzzal, dɣa fɣent-ed tmencaṛin 47 akken ad
ten-tgezment. Syin d akemmel uɣizi armi yuɣal uṭiṭuc d axjiḍ ansi yezmer ad
yekcem wergaz.
Deg yiwet n temṛaḥt
igan i tissit n lqahwa, tugett n lɣaci heddṛen ger-asen s
laεqel di tmeddit-nni i d-iɣellin. Ifassen-nsen maṛṛa
jerḥen u feddxen, ččuṛen d tidi d uɣebbar aberkan, ttbanen-d yark arkan seg ass-agi
ixeddim iɣelben ixeddim n lminat. Si Smaεil
yeḥṣel acu ara sen-yini; imi si yiwet n tama ul-is yebɣa ad kemlen anadi d uɣizi, si tama
nniḍen iwala amek i dyeffeɣ εeggu seg iẓuran-nsen. Dɣa yenna-yasen s leḥya belli ma yella bɣan zemren ad ḥebsen aɣizi umbeɛd ma yeɣli yiṭij ɣas ul-is ur yebɣa ad ḥebsen ula d dqiqa. Neṭṭqen-d
maṛṛa deg yiwen ubrid belli d awezɣi ad ḥebsen
aɣizi u lemmer ad ten-id-yaf lefjer uzekka-nni.
Imir-en swaswa,
ikcem SaBid at Qasi deg uṭuṭic gan di ṛṛef amenzu
ubatimut s yiwen wemrar deg-i yeḥnunef. Syin yerna deffir-es Yidir at
Merri. Rsen ɣef yiwen ufutay yeččuṛen
d ibluken n ssima. Ur walan acemma si ṭlam yellan din, dɣa ssawlen-d ɣer baṛṛa asen-d-ḍeggṛen
llamba ufus.
Syin bdan anadi
din ger isulas n wuzzal akked leḥyuḍ n tebrikt. D aḥnunef deg
iɣisan yellan ger wayen i d-yeɣlin. Ttnadin ma yella kra ara walin, u ttaken tameẓẓuɣt ma yella kra ara slen. Wten akken-nni armi wwḍen ɣer tewwurt n yiwet n taxxamt i nufan teṛṛez
ɣef sin iceqfan; kulec zdaxel-is yeftutes. Dɣa ḥnunfen armi d zdaxel anda nudan yark tiɣemmaṛ n texxamt ma yella ad afen albaεḍ
n tfekkiwin. Syin zzin-ed ɣer deffir. Ufan-ed belli tewεeṛ
fell-asen tufɣa ugar unekcum, imi ilaq-asen ad dkksen
yark i d-sɣeḍlen deg ubrid-nsen mi kecmen.
Ma yella d taxxamt nniḍen ur ufin ara yark abrid ɣur-es imi tban-ed am tin iregglen maḍi, anda i
d-yeɣli kulec.
SaBid at Qasi
yuɣal-ed ɣer deffir s uḥnunef ɣef tgecrar makken i n-yeqqim umeddakel-is, Yidir at
Merri, zdat wayen akken yellan yewwas d taxxamt. Itekkes-ed deg ubrid-is ayen yark
i t-yejjinin akk i t-iceṭnen, yettara-ten ɣef yidis. Akken
armi i d-yewweḍ ɣer yiwen uṭiṭuc ibanen
yettawin s albaεḍ n texxamin; issekcem imir-en aqarruy-is, yettḥessis
ma yella kra i isel ɣer zdaxel.
Tazwara iḥulfa
s tsusmi n texxamt-nni am tsusmi n tenṭelt, 48 acu kan, amecwaṛ
yesla i cɣel usferfec neɣ akmaz n yeccaren di nnilun. Dɣa yessawel-as i Yidir, yenna-yas belli yesla i lḥaǧa
ɣer zdaxel. Aneggaru-yagi iḍfer-ed abrid-nni i
d-yexdem Muḥend Ucaban, ula d netta d amured ɣef tgecrar. Mi d-yewweḍ ɣur-es, qimen akken acḥal ssusmen mebla aḥṛiṛet
armi slan i yiwen n ṣṣut igan am lhaffa. Dɣa ssawlen ɣer zdaxel s wayen yark meqrit igerjumen-nsen.
Acḥal feṛḥen mi slan i ṣṣut i sen-d-yerran :» aqlaɣ-dagi!» Di temṛaḥt n latay iwweḍ-ed
yitij sanda akken i d-isuma akal, yuɣal yiri igenni d azeggaɣ. Si Smaεil yella yettqeṣiṛ netta d
ccix Yebrahim at Sisnew, i s-ed-iḥekkun acḥal n tedyanin
iεeddan am tigi si zik. Ṛafiq i wumi yessawel baba-s, iṛuḥ-ed
ad d-yelhu deg userbi n lqahwa akked latay i yilmeẓyen yeεyan. Tidi
teččuṛ leḥwayeǧ-nsen si tqemǧett ar ttqaciṛ,
ifassen feddxen, leḥwayeǧ qqerṣent, umsent, issebbaḍen
rkan-ed, εeggu yuli izugar-nsen yeknan am ifurkan n tzemmurt di lawan n
wedfel. Dɣa imir-en idisuɣ Mesṭafa at Wiḥlan, yenna-yas-ed : «
ufan-ten d ayen!» Syin ǧǧan yark ayan xeddmen, uzlen ɣer umruj gan di ṛṛef n wadda ubatimut. Bɣan yark ad kecmen lemmer mači d lḥaǧ
at Si Ḥmed i sen-yennan belli d lawan-agi yark i iweεṛen deg
usekkes di znezlat, imi taẓayt-nsen tezmer ad tkemmel aɣelluy i wayen i dyegran i ubatimut yeqerqcen am
lgufriṭ. Ɣef aya uɣalen-d yark ɣer deffir, xedmen-d am timdeweṛt, ttmuqulen s
aṭiṭuc ma yella kra ad d-ibanen.
Yiwen seg-sen iṛuḥ
issawel i yipumpyiten yellan deg annar igiṭunen. Amecwaṛ kan wwḍen-d,
ḥebsen takaṛṛust-nsen. Syin iṛuḥ yekcem imir-en
yiwen seg-sen deg uṭiṭuc-nni, yewwi-yides yiwet n tqaṛεunt
n nnefs akked tnaεuṛt n trisiti deg ufus-is. Mi yewweḍ upumpyit ɣer zdaxel yessawel i yergazen-nni i dyufa lḥal
zdaxel. Rran-as-ed awal belli hat-en-in ɣer tewwurt n yiwet n taxxamt anda i
slan i ṣṣut. Dɣa uɣalen di qrad
(3) yidsen ad d-fersen abrid yettawin ɣer wansi i d- yekka ṣṣut;
ttaran ɣer yiwet n tama iblukken n ssima akked
wuzlan. Cwiṭ umbeɛd yessekcem iman-is Muḥend Ucaban at ḥemmu,
inuda s llamba yellan deg ufus-is taxxamt-nni si teɣmeṛt ɣer tayeḍ. Dɣa deg yiwet n ccuka iwala snat tfekkiwin
yeččuṛen d aɣebbaṛ am snat n teryula.
Iεqel tameṭṭut yeẓlen ɣef yiwen wergaz
i wumi d-temɣi 49 tčamart tamecṭuḥt.
Akken yewweḍ
ɣur-sen, iwehha taftilt ɣer wudem n wergaz i s-ed-yeḍsan. Ifṛeḥ
aṭas Muḥend Ucaban mi t-iwala yedder. Issawel-ed imir-en i wiyaḍ ad d-kecmen.
Yesteqsa argaz-nni bu tčamart ma yella kra i t-yuɣen. Yerra-s-ed winna belli haten-in bxir netta d tmeṭṭut-is,
ulac acu i t-en-yuɣen. Dɣa refden-d s laεqel
tameṭṭut-nni yellan tcekenteḍ deg urgaz-is, am tin ur neẓri
yara acu iḍeṛṛun yid-es. Ur iban acu i s-ed-yenna wergaz-is,
dɣa tsarreḥ-as. Syin refden-itt-id armi d taɣjiṭ-nni n tkuzint ansi i tt-idseḥnunfen armi
d atiṭuc yellan di ṛṛef. Ssulin-tt-id am uqeclaw yeqquṛen
ɣer iwsawen, sarsen-tt ɣef uferrug imuḍan.
Inuda-tt umejjay ipumpyiten ma yella kra i yerẓen deg-s, isfeḍ-as-ed
udem-is akked wallen-is. Dɣa tetkaki-d si ṣeṛṛuε-nni
teṣṛaε, teεqel-ed imir-en belli d ayen tessukes-ed
tikelt-agi, tsuɣ imir-en s yisem n wergaz-is : «i
Ǧamal yeffeɣ-ed? Hatan zdaxel, ur t-tettut ara,
hatan zdaxel. Ɣiwelet ɣur-es ttxilwat».
Akken ṛuḥen
ad tt-refden s akamyut ipumpyiten, yerna iffeɣitt laεqel.
Tebda la tettru, teqqaṛ-asen : « Sani ara yi-tawim? Mazal argaz-iw, sima ad d-yeffeɣ». Yeεṛeḍ umejjay ad asyessefhem belli
haten-in tura ad d-ssufuɣen argaz-is. Nettat tugi ad teddu, tṛuḥ
ad d-ters seg uferrug-nni, dɣa imir-en kan iḥbesiten-id Si
Smaεil. Lɣaci qrib run mi walan amek i tt-iḥebba
deg ifassen-is. Nettat teεqel-it-id, dɣa tessuden-it s
wayen tesεa n lǧehd. Yenna-yas belli ur tesεi acu ara tagad, imi
tura ad d-yeffeɣ Ǧamal.
Amecwaṛ
kan iḍal-ed uqerru n Ǧamal seg uṭiṭuc-nni igan di ṛṛef
n wexxam. Iwhen mi d-iwala anect-en n lɣaci zzin-asen-d di cwiṭ nni n
tafat i d-yettak yiṭij iɣellin. Yecmumeḥ-as i Wezna i
sed-yecmumḥen ula d nettat seg uferrug-nni ansi i d-tettmuqul. Syin rran-ten ɣer zdaxel
ufurgut, srid ɣer ttbiṭṭar n Tniya. Si Smaεil yeεweq amek ara yexdem i
warrac-nni n taddart-is, ibɣa ad ten-id-yessuden yiwen yiwen. Nutni
feṛḥen aṭas seg ayen xedmen, ẓran belli balak d tin i
tikelt tanegarut i sen- yettunefk di ddunit-nsen ad d-ssukksen sin yemdanen seg
urebbi n tmettant i ten-yezzuḥuben ɣur-es. Yebda ad d-yettεeddi
fell-asen yiwen yiwen, wa ad t-yessuden, wayeḍ ad t-iḥebbi, wayeḍ
nniḍen ad as-yezmeḍ afus-is. Lḥaṣun yuɣal ur ifeṛṛeẓ ara di ger lɣaci 50 yettaḍṣan mi t-walan akken
εeṛqent-as.
Ma d Ṛafiq
yuɣal am zik-is, yettban-ed am uqcic amecṭuḥ
i tenɣa leḥya. Ayen yark n tezmert
akked tirrugza i d-yennulfan deg-s ussan-agi yezrin, uɣalen nnejlan seg-s tura. Yuɣal yettbaned am ugrud yettṛaǧun acu ara
d-yini baba-s akken ad t-yexdem. Si tama
nniḍen ul-is yeskeṛ si lfeṛḥ mi d-ssukksen weltma-s yeḥmel
ugar n yiman-is akked wergaz-is d wumi yebda la yettuɣal d ameddakel-nni weṛǧin yessarem.
Asukkes-nsen si seddaw ubatimut yeǧǧa-yas cɣel am ilem deg allaɣ-is. Imi qal yeẓra
acu i d iswi-s, yezzer deg-s akken ara yezzer ufellaḥ di tyerza-s. Tura
imuqel s iri anda yemlal yigenni d wakal yeččuṛen d tezwaɣ ifhem belli ass-agi d ayen yekfa, ilaq-asen kan ad staεfun,
netta d baba-s akked imezdaɣ n Iɣzer Umalu. Deg ufurgut i ten-yettawin ɣer sbiṭṭar, Ǧamal d Wezna yeẓlen
ɣef sin iferruga, tisegnatin i sen-d-yettawin ṣiṛṛum
ntant deg iɣallen-nsen, ttaεṛaḍen
ad myesmuqalen di ger idaṛen upumpyit ibedden ger-asen. Cwiṭ umbeɛd
teẓẓel-ed afus-is ɣur-es. Izmeḍ-it imir-en
Ǧamal deg ufus-is. Udmawen-nsen yennecṛaḥen tura uɣalen d iṛqaqen, u kkawen am tcetiṭ
yeqqimen aṭas i yiṭij. Dɣa tenna-yas imir-en Wezna:
- Teẓriḍ,
a Ǧamal, lemmer mači d keč i yellan yidi, ur ẓriɣ ara amek i zemreɣ ad sebṛeɣ.
Yerra-yas-ed:
-Ula d nek.
Tenna-yas-ed s
leḥnana:
- Bɣiɣ ad k-ed-iniɣ yiwen n wawal. Ugadeɣ ad tfehmeḍ
mezlagu.
Yerra-yas-ed,
ula d netta s leḥnana:
- Ini-d ayen i
d am-yehwan.
Tmuqel imir-en
nnig-es s apumpyit-nni ibedden ger-asen, ma yella izmer ad as-ed-isell. Syin
tmuqel s argaz-is, dɣa tenna-yas:
- Ḥemleɣ-k.
Icmumeḥ
imir-en Ǧamal, izmeḍ tafettust n Wezna i d-mazal dima yeṭṭef.
Syin yenna-yas s wallen yeččuṛen d aɣebbar akked imeṭṭawen, s usbecbec:
- Ula d nek … ḥemleɣ-kem!
Ait-Qasi
Mohamed
(Teţkemmil deg uṭun
nniḍen)
Numéro 54 Novembre 2011
Tazwart i
yedlisen « ameslay yenna baba , n Si Muḥend u Lḥusin
saḥnuni », 5 wamudden n isefra, tineqqas, timɛayin,
sɣur Rachid Sahnouni.
Awal qbel awal
Ad iyi-tsemhem, a leḥbab, ad farseɣ taswaɛt agi. Yal ass qqareɣ i wul-iw : melmi ara aruɣ kra imeslayen i yeɛnan baba, Sidi Muhend u Lhusin n at Sidi Sehnun, (Si Lhusin). Assa
yewwed-iyi-d wawal.
Si
Lhusin yemmut, ad fellas yeɛfu Rebbi, ass I leǧmaɛ 19, di Furar 1979, di laɛmer-is 82 iseggwasen. Iḍelli nni
nebded nek yides, di
lḥara, deg wexxam-nneɣ di Buzerriɛa.
Neţawi-d awal ɣef wayeḍ, ɣef wayen yeɛnan
timsalin n twacult. Azekka nni iruḥ a d -izur taddart, di tmurt n Leqbayel. Idda d yiwen weḥbib, d ttbib.
Mi rsen si ṭumubil, deg wegni n Buɛderreḥman, refden aḍellaɛ ideg gren ayen uɣen si ssuq, wa sya, wa sya. La leḥḥun s axxam. ɛeddan si tejmeɛt. Mi qrib ad awḍen ɣer teɣmert n Igameɛ, Si Lhusin, iḍelq-as i ufus uḍellaɛ. Iruḥ ad yeɣli. Yeţtef-it-id werfiq-is. Iɛawed
tikelt tis snat. Dɣa dayen, lamana tewweḍ Bab-is. Yemmut s
waddud, akken imenna. Akken yemmut
Ccix Ben Badis( ɣret asefru la. 107(27).
Yefka-d
Rebbi yiwen wedfel, azekka nni mi t-nenṭel ! Yuɣ Iḥal tamurt tella tekkaw, ulac lehwa. Ass nni, yella deg wawal,
« teswa-d s-wedfel ».
Ẓrant Imalayek d Imumen i yewwḍen s akal...
Irebba-yi-d
akken bɣiɣ. Yetbeɛ abrid n Rousseau, neɣ n Rabelais, i
s-yeqqa.ren, ma tecfam : « Xdem ayen tebɣid » ( Fais ce que voudras).
Cfiɣ, Iliɣ d aqcic, twaliɣ imdanen,
ama di twacult, ama di taddart, ama
di laɛrc. Selleɣ i wayen i d-qqaren. Ţḥekkireɣ ayen xeddmen. Ihi sennfeɣ lɛibad ɣef sin lesnaf :
– widen
yeṣfan, qqaren tideţ, ḥemlen tamurt nsen, (d wigi i yeddan yid-s)
–widen yeskiddiben, teţţen
leḥram, tbaɛn
aṛumi d Iqeyyad, (d wigi i d
aɛdawen-is).
Yeqqar i
yexsimen-is deg unejmaɛ n taddart, asmi yella d Imir : « Lḥemdu Lleh, s lekdeb kan i ɣ-d- tekkatem. »
Yuɣ lḥal, win ɣef ara
d-tegṛeḍ lekdeb, mačči d neţţa i tḥuzad,
d iman-ik i tleqfeḍ, am win yesusufen s
igenni...
Iwakken
ad tissinem cwiṭ si tmeddurt-is d wayen yura, ɣret ayen yenna di Radyu n teqbaylit as 28 di Furar 1976, tlata iseggwasen qbel ad yemmet. Dɣa ass-nni
imeslay-d aṭas ɣef ayen i
d-yewwi d asefru.
Ayen yura d ahdum :
273 isefra, am Si Mḥend U Mḥend»
neɣ Cix Muḥend,
43 n tineqqas, am La Fontaine,
291 n temɛayin, am La Rochefoucauld.
Maca,
yas yura ɣef ddunit d wayen yellan am imusnawen agi imezwura, « ur yeqqin ara yur
sen s wemrar ur gezmen
lemqas », akken i
s-yeqqar Da Lmulud di Tebraţ i Muḥd Azwaw ɣef tmusni (Poèmes kabyles anciens, Maspéro, 1980).
Tiṭ
yesers Si Lḥusin ɣef yemdanen d wayen xeddmen, d wayen i d-qqaren, mačči d tiṭ n win yeffeɣ leɛqel seg wakken yeţazzal deffir lweqt, neɣ deffir trika, neɣ biţa, d tiṭ n win yewwi
ṭmaɛ n zzux. Ur yeţmuqul ara
timsalin n ddunit si ttuṭuct n tisegnit. Tiṭ-is teṛwa. Tekkat s Ibaɛd, am win akken i d-yezgan di
tiɣilt ɛlayen. Yeţwali-d tiɣawsiwin n ddunit s yinna. Win d-yeţmuqulen seg wemḍiq
am winna, teţwali-d yal
taɣawsa akken tella. Ad yewzen s wazal-is, ama dayen i d-zzakanen
yemdanen ɣer beṛra, ama d ayen ffren deg wul-nsen.
Iwerra-yi Ṛebbi ulac taluft
iɣef ur yesefra ara. Ama d lɛibad, ama d ayen yellan di ddunit,
isaff-it, yesɛedda-t deg uɣerbal, neɣ deg ucebbak n wawal, neɣ dayen di "ccreɛ n leɛaqel" ( Le tribunal de la Raison) akken i s-yeqqar Kant.
Atas deg wayen yura yeṭtef-d azar sɣur Si
Mḥend u Mḥend d Ccix Muḥend. Dɣa, di Imizan isefra yetbeɛ lateṛ n Si Muḥend.
Yura isefra deg-sen 9 yefyar ( 9
vers), ferqen ɣef tlata tseddarin. Yal taseddart deg-s 3 yefyar. sin n 7 tunṭiqin (7 syllabes), afir n
tlemmast deg-s 5 tunṭiqin.
Afir agi
n 7, isemma-t Dda Lmulud, « afir n ddheb » -l'heptasyllabe, "le vers d'or". (Cf. Culture savante
Culture vécue, Edition Tala, 1991, p. 84)
Yura
isefra n 6 yefyar, dduklen sin sin, am deg yizli. Sin yefyar d « anzi » - distique. (Mammeri, p.90,
op.cité)
Yura daɣen ayen iwumi yeqqar Dda Lmulud « tiqsidin »,
ideg llan si 10 ifyar d asawen (
Mammeri, op. cité, p..90)
Aṭas imeslayen n Ccix Muhend, yecfa fell-asen, acku awal n Ccix,
wa yeţakk-it i wa, seg yimi s amezzuɣ, si tasuta ɣer
tayeḍ. Dɣa, kra isefra, d
tneqqas, d temɛayin yura umedyaz, senndent ɣer wayen yeqqar Ccix, (ɛecrin iseggwasen
qbel adlis nni i y-d-yeǧǧa Dda Lmulud ɣef
Ccix Muḥend)
Maca Si Lhusin yerna-d
sɣur-s : Tamusni ines n teqbaylit (d «aɛebbwaj
b wawal», am akken llan imusnawen imezwura), n taɛrabt ( yeḥfeḍ Leqwran asmi yella meẓzi), n
tṛumit (yeɣra di Iakul n lecyax n
Buzerriɛa, deg iseggwasen 1914-1916), ayen ijerreb di ddunit (yella di Fransa gar 1922 d 1942,
yeḥḍer i Lzayer tennul
tilelli, tewwi
azarug...) Anect agi yakk ad newzen lateṛ-is deg wayen yura. Ad as-tiniḍ yeţtef-as Imus
i yal taɣawsa n ddunit, icelleḥ-iţ, (am ttbib yeţdawin
aṭan s "ubisturi"). Ibeggen-d ayen yellan (am akken yesɛedda-t di skanner.) Maca,
mačči s wul iqessḥen, neɣ s uqejjem d waakki.
Yeţnadi amek at d-yerr amdan s abrid iseggmen. Yebya ad neɣleb tanefsit nneɣ di yal taswaɛt. (Yeqqar Dda Lmulud deg
wawal-is : « Tanefsit d Iḥila ur nesɛi taceṛt, kul yiwen
yeţnadi ad iḥaz akk ayen iweɛɛa», u ulemmer nnig
Iḥeqq-is".) Si Lḥusin yesawal i leḥnana n wemdan, « d tulya n wul d
leεqel ». Yesawal i wayen iwumi yeqqar l'abbé Pierre, " « tanekra n tmella », (l'insurrection de
la bonté).
Maca,
yeṭalab daɣen, deg widen ara yeɣren isefra-s, ur d-ţaţtafen ara awal seg yixef
ucebbub, ur d-ţaddamen ara ayen kan i d-yufraren. Ilaq ad ɣzen deg wawal nni, ad t-neɣcen,
akken ad awḍen s ixf-is. Neţţa s
yiman-is yenna deg yiwen usefru :
Asefru-w bezzaf
ẓzay,
Neɣ bezzaf Iqay,
Ɣef Iqum yennumen
sshala. /a 186(128)
Yura
daɣen : « Isefra weɛren i lefhem. » /.a185( 54).
Meḥsub la ɣ-d-yeqqar ,am akken
yenna umusnaw n zzik :
«
Rẓet iɣ es, wakken ad -tsummem adif yellan deg-s. »
Taɣawsa
taneggarut : ayen ara kken-iεeǧben deg isefra ines, d lleɛb
ileɛɛeb s wawal. Akka akka af
d -temlilem d umeslay ara kken-yeseḍsen .Win ur neḍsi, ad
yecmumeḥ, acku ur yebnaara ɣef taggara nni umeslay. Dɣa ad
as-iɛiwed leqraya i usefru nni s wudem nniḍen. Ad as-yefk Imeεna iwulmen, tin yuklal.
D Si Lḥusin
i-teṭrejmen s tfransist isefra akked tneqqas yura. Ma d timεayin d nek i tent yeṭrejmen.
Semmeḥ-iyi ma ɣelḍeɣ. Ad fell-awen isemmeḥ Ṛebbi.
Rachid Hocine
SAHNOUNI
Numéro 54 Novembre 2011
Mammeri dans la
guerre
Dimanche 3 Juillet 2011
Mammeri fait
polémique, cible d’une de ces attaques devenues coutumières dont la virulence
demande non seulement à être dénoncée mais aussi à être étudiée. Il n’est pas
interdit d’envisager qu’il existe peut-être un domaine de la critique dans
lequel le génie algérien aime à se distinguer : L’exclusion de l’autre. Cette
exclusion ne porte ni sur le sens esthétique, ni sur le littéraire, ni même sur
les idées. Elle porte sur l’algérianité. Un phénomène à interroger avec
sérénité. Ceux qui contestent l’algérianité des autres ne sont pas forcément
d’horribles fanatiques ou des ignorants. Ils expriment certainement un malaise.
Et c’est ce malaise qui fait sens. Pas forcément le sens communément admis qui
partage le monde en bons et mauvais. Irrémédiablement. Nous avons choisi de
publier, cette semaine, un écrit de Mouloud Mammeri*, daté d’octobre 1956, que
l’on ne trouve pas facilement : Lettre à un français. Le réquisitoire contre le
colonialisme y est implacable. Et troublant pour nous qui marquons la date de
l’indépendance nationale sur le calendrier plus que nous ne la célébrons.
Troublant aussi par ce que le monde colonial que décrit Mammeri ressemble par
trop d’aspects au monde qui est aujourd’hui le nôtre. Notamment par le mépris
omniprésent. Est-ce un hasard si dans cette lettre où il éprouve le besoin de
marquer l’horreur du colonialisme Mouloud Mammeri écrit à un de ses amis, Jean
Sénac, qui a toujours revendiqué son algérianité, en s’adressant à lui comme à
un « français » ? Comme ce n’est en aucun cas l’humanisme de Mouloud Mammeri
qui peut être mis en doute dans cette mise à l’écart, qu’est ce qui a bien pu
la susciter ?
Lettre à un Français
Mon cher Jérome*
Ta lettre m'a fait l'effet de me venir de
Sirius- tant ici les préoccupations m'en semblent étrangères. Il y a donc
encore des pays où l'on s'occupe de choses aussi exquisément inutiles que la
littérature et les littérateurs! Vous êtes d’heureux hommes, Jérôme sur les
bords de la Seine. Ici des hommes meurent, des miasmes meurent, des pourritures
meurent. Il naît aussi des espoirs chaque jour, des espoirs tenaces, têtus,
monotones et sourds, si ancrés, si vrais que l'on accepte de mourir pour eux,
pour que l'espoir des morts d'aujourd'hui soit la réalité des vivants de
demain. Chaque jour se lève sur son lot de cadavre et sa dose d'enthousiasme et
tu me parles de littérature…
Non. Voici plus d'un an que je n'écris plus rien, par ce que plus rien ne me
paraît valoir la peine d'être écrit, plus rien que la grande tragédie, les
larmes, le sang des innocents (tous les innocents qui paient la faute du seul
grand coupable, le colonialisme, qui est ici votre second péché originel) et
aussi bien sûr, l'enthousiasme, l'espoir têtu, tout ce qui dans les douleurs de
l'enfantement sortira (et, j'espère sortira bientôt), d'irrémédiablement bon de
cette terre.
Pour l'instant les activités de neuf millions d'Algériens sont réduites et
d'une simplicité qui te surprendra. De quelque bord qu'ils soient, les
Algériens se contentent de compter leurs morts. Ce n'est pas toujours si vite
fait. Passe encore quand la mort est un cadavre : Il se voit tout de suite ; il
a une forme et un nom, des parents qui le pleurent ; des amis qui veulent le
venger, il y a des honnêtes gens qui trouvent que sa mort est injuste et que
c’est un cadavre inutile, un gâchis d’humanité, il y a ceux qui sont
comme lui quand il était vivant et dont la peur broient les entrailles parce
qu'ils se demandent pourquoi c'est lui et si ce n'est pas demain leur tour.
(Ceux là sont les plus dangereux par ce que, comme ils ont peur de la mort, ils
la sèment le plus volontiers: les vengeurs, les sanguinaires, c'est toujours
eux, parce qu'ils croient tuer leur peur une bonne fois en tuant un homme et
que le mouvement nerveux et sec par lequel leur index écrase une détente va les
débarrasser de l'autre, c'est à dire tout ce qui est hostile, c'est à dire
régler le problème algérien. Qu'on les tue tous, c'est une phrase qu'on entend
ici, mais toi et moi savons bien, Jérôme, qu'après qu'on les aura tués, il y
aura les autres: il y en a toujours en ces cas-là...)
Mais quand ce sont des illusions mortes, ses amours mortes que l'on compte,
alors l’entreprisse est difficile. Ce sont des morts auxquels on ne se résigne
pas, comme aux autres bien sûr, mais les autres on est bien certain qu'ils ne
reviendront pas; une fois qu'ils sont enterrés, plus de doute: nous sommes des
civilisés et nous savons que les âmes ne reviennent pas. Ce sont des morts
finis, je veux dire avec des contours bien nets.
Mais les morts indéfinies, les morts infinies des des choses aimées qui, quand
on les tue autour de nous, s'obstinent à ressusciter dans un coin de notre
cœur, qui nous en débarrassera, qui nous en convaincra, qui nous en guérira
jamais?
De la France beaucoup ici avaient la faiblesse (peut-on vraiment dire désormais
la chance?) d'aimer certaines choses que, depuis plus d'un an, les jours tuent
un peu plus sûrement, un peu plus profondément chaque fois. Tous les mots qui
ont fini par être usés chez vous et qui, je sais d’expérience, éveillent
immanquablement sur vos lèvres un sourire à la fois moqueur et attendri, tous
les mots auxquels vous admettez depuis longtemps que seuls les naïfs croient
encore, nous, naïvement, nous y croyions: la fraternité, la l'humanité, la
libération, plus belle encore que la liberté, j'ose à peine les citer sans
honte, mais qu'y faire? Vos écrivains, vos poètes, vos philosophes en ont parlé
si bien, avec le ton, l'éloquence et jusqu'aux sonorités que j'aime, que j'ai
fini par être séduit, et, qui plus est, d'une séduction tenace. Le mal est
fait. Il n'est pas de pouvoir au monde qui puisse me faire redevenir (et tant
d'autres avec moi) humain, fraternel et libéré, qui est plus beau que libre.-
Car ces morts-là nous sommes quelques uns, nous sommes plusieurs, nous sommes
tout le peuple algérien, et, je suis sûr, une bonne part du peuple de France, à
ne vouloir pas les accepter. Il suffit pour nous que les autres nous coûtent
déjà tant de larmes.
Je me refuse de croire que le destin de la France soit lié à une quelconque
0domination coloniale sur des masses d'hommes. Vous avez laissé croire au monde
que les deux termes s'excluaient l'un l'autre: le monde vous a pris au 0mot.
Vous ne sauriez vous dédire et si vous adoptez l'un des termes, vous reniez
l'autre du même coup: entre le colonialisme et la France il faut choisir.
Car aux colonies, tu le sais bien, Jérôme, tout
devient colonial, c'est-à-dire inhumain- et c'est justice: le régime se défend
ou se prend en bloc, il ne peut pas y avoir de domaine réservé à l'humanité et
rien n'est plus douloureusement lamentable qu'une mission en pays colonisé. Le
colon du moins ne s'en prend qu'au corps. Bien sûr il brise l'âme du même coup
mais c'est secondairement: ce n'était pas son dessein premier. Mais le
missionnaire (religieux ou laïque, le prêtre ou le l'instituteur) ravage l'âme
précisément. Il apporte, souvent avec la meilleure foi du monde, la bonne
parole et des grands principes à des hommes dont la vie est un déni quotidien
et tragique de la bonne parole et des grands principes.
L'enseignement du Christ, venu sauver les hommes, tous les hommes et les
humbles singulièrement, arrive aux africains dans les mêmes bateaux qui
apportent le colon, l'administrateur et l'eau de vie, confusément, les
Africains sentent (est-ce à tord?) que tous ces éléments sont solidaires, que
ce sont, sous des visages différents, les pièces maîtresses d'une machine à broyer.
Le prêtre peut étouffer les cris de sa conscience en se persuadant qu'en même
temps qu'il fabrique d bons nègres au colon il gagne de bonnes âmes au ciel; il
est difficile aux colonies, de servir à la fois César et Dieu; ce qu'on gagne à
l'un, l'autre le prend et aux colonies César est un très bon joueur.
Après cela, promettre le ciel au bon nègre et le consoler de sa misère en ce
monde par l'espoir de sa béatitude dans l'autre peut lui apparaître une
intolérable imposture: pourquoi le colon, avec lequel le missionnaire
entretient d'excellents rapports, risque-t-il sa part de ciel chaque jour par
l'avidité qu'il met à tout embrasser des biens de ce monde ? Dieu n'a-t-il
inventé la vertu de renoncement que pour le nègre? A-t-il réservé au nègre tout
le ciel? J'entends bien que je schématise, que tous les arabes ne sont pas les
doux agneaux que l'on tond, que l'église depuis peu a retrouvé la voie du
Christ et sa voix, que des hommes sont venus dans ce pays avec le désir d'y
apporter les vraies valeurs de France. Mais tu as bien compris, n'est ce pas,
que ce ne sont point les hommes, mais le système que je mets en cause.
Le système- parce qu'il est un recul de la civilisation et de l'homme. Ces
rives méditerranéennes habituées aux souffles altiers de l'esprit et sur
lesquelles ont fleuri l'humanité de Térence, la profondeur d'Augustin, le géni
d'Hannibal, la paix d'Abdelmoumen et la lumière d'Ibn Khaldoun, maintenant sont
devenues stériles. On ne saurait servir deux dieux: le culte de la vigne ne permet
pas d'autre culte. La vigne a tout rongé: la terre d'abord, les hommes après. A
quoi bon aligner des chiffres pour monter qu'il naît chaque année plus d'hommes
en ce pays? Les hommes ça ne se compte pas comme des têtes de moutons ou des
pieds de vignes: un homme se pèse à son poids d'humanité. Qu'importe qu'il
naisse beaucoup d'hommes, si ce sont des morts-nés! La vigne a tout pris: tout
l'air et tout l'espace, toute la fatigue des bras et toute la peine des hommes,
tout leur amour aussi. Là où la vigne pousse les hommes tarissent.
Les hommes tarissent- parce que pas un des sentiments qui accompagnent
immanquablement le système colonial n'est qu'un sentiment exaltant; ils se
situent tous dans la région la plus basse, la plus négative, la plus laide de l'homme.
Les hommes qui fleurissent en régime colonial, ce sont les combinards, les
traficoteurs, les renégats, les élus préfabriqués, les idiots du village, les
médiocres, les ambitieux sans envergure, les quémandeurs de bureau de tabac,
les indicateurs de police, les maquereaux tristes, les tristes cœurs. Il ne
peut ne peut y avoir en régime colonial ni saint, ni héros, pas même le modeste
talent, car le colonialisme ne libère pas, il contraint; il n'élève pas, il
opprime, il n'exalte pas, il désespéré ou stérilise; il ne fait pas communier,
il divise, il isole, il emmure chaque homme dans une solitude sans espoir.
La conquête coloniale a développé une forme spéciale de rapports entre les
hommes: le mépris, j'entends non point le mépris individuel, à l'aventure fondé
(on méprise un homme méprisable) mais le mépris stupide de toute une race, du
peuple, le mépris aveugle, bestial, inconsidéré. Mais force et mépris? A qui
veut fonder une civilisation et qui dure, c'est un trop friable ciment.
(*) Il s'agit de Jean Sénac. La lettre écrite à Alger en date du 30 novembre
1956
http://www.lanation.info/Mammeri-dans-la-guerre_a111.html
Numéro 54 Novembre 2011
Nouara, la
diva de la chanson kabyle
mis en ligne le vendredi 28 février 2003 , kabyle.com
C’est Matoub Lounès qui l’a nommée ainsi. Matoub a réalisé avec Nouara
l’un de ses meilleurs albums ’’Hymne à Boudiaf’’, le président algérien
assassiné en 1992.
Il fallait assister aux séances d’enregistrement de cet album au
studio de Saâd Kezzim à Ouled Fayet, ( banlieue ) d’Alger, pour voir cette
formidable harmonie entre Matoub et Nouara. Le professionnalisme, la perfection
même, le combat pour une Algérie algérienne et Tamazight animaient les deux
artistes. Nouara a chanté la femme, l’amour, la cause amazighe, les droits de
la personne, Tamurt avec ses tripes et sans concession.
Mais avant d’arriver à cette carrière artistique extraordinaire,
Nouara a commencé toute petite à la radio algérienne d’expression kabyle dans
les année soixante. Originaire de Kabylie où elle est née le 15 Août 1945 (
Azazga), Nouara, de son vrai nom Hamizi Zahia, et sa famille se sont installées
à la Casbah à Alger. Enfant, Nouara voulait d’abord devenir infirmière mais le
destin en a décidé autrement. Et tant mieux pour la chanson algérienne
d’expression kabyle !
C’est en 1963 que l’histoire de Nouara avec le monde artistique avait
commencé. D’abord dans l’émission enfantine de Abedelmadjid Bali où elle
chantait des chansonnettes comme Afus a Lênber. Ensuite dans une autre émission
Music Hall de Radio de Taleb Rabah où elle fredonnait les chants de Bali en
plus du courrier des lecteurs qu’elle lisait à l’antenne. Arriva enfin la consécration
artistique grâce à sa voix.
Sa superbe voix, qui la distingue des autres, n’a pas tardé à susciter
l’intérêt chez les connaisseurs. Et c’est comme ça que Chérif Kheddam l’a
remarquée. Il sollicita alors ses talents sans hésiter. Sans calculs et sans
stratégie, Nouara se retrouve enfin dans les bras de l’univers artistique, le
meilleur. Sa voix, les musiques et les textes de Chérif Kheddam ont fait d’elle
l’ambassadrice de la chanson kabyle. Sa voix mélodieuse a su accrocher
l’auditoire kabyle et par la même occasion séduire le monde artistique. En
effet, vers la fin des années soixante, Nouara a été convoitée par des artistes
de renom en l’occurrence Médjahed Hamid, Ben Mohammed, Hassene Abassi, Lhacène
Ziani, idirÂ…
Parallèlement à ses talents de chanteuse, Nouara a le don de
comédienne. Recrutée en 1969 à la radio algérienne d’expression amazighe, elle
a interprété plusieurs rôles dans les pièces de théâtre radiophonique de la
chaîne II. Et c’est dans cette même radio qu’elle animait durant les années
soixante-dix, Nouara l’émission féminine ’’urar Lxalat’’ (Place aux femmes).
Nouara aime chanter. Elle fredonne tout le temps
les mélodies qui l’habitent comme les chants de Madjid Bali. Notre Diva est
aussi exigeante envers elle-même d’abord. Pour elle, un vrai chanteur doit
maîtriser Acewwiq. Puisque, selon elle toujours, ce Acewwiq nous distingue des
autres. Nouara voue une admiration religieuse aux oeuvres de Chérif Kheddam :«
C’est un grand artiste.Qand je chante ses musiques, je fais tout pour qu’elles
soient à la hauteur de son génie professionnel ». D’ailleurs, ses duos avec Da
Chriff étaient sublimes, notamment ’’nemfaraq ur nxemmem’’ (On s’est quitté
sans réfléchir), ’’ula d nek yuâr ad ttugh’’ ( Ce n’est pas évident pour moi de
t’oublier). Nouara a chanté aussi avec Farid Ferragui et Matoub Lounès dans les
années quatre vingt-dix. Ses chansons préférées ? Difficile de répondre à ce
type de questions pour un artiste. Mais, Nouara avoue qu’elle aime chanter et
rechanter ’’ win i tûzadh yejja k iruh’’, ’’lewjab ik m id yehder yidh’’ et
surtout Acewwiq ’’a tin yuran deg ixef iw ’’ avec chérif Kheddam.
Nouara, Même si elle a chanté avec beaucoup d’hommes-artistes kabyles,
reste qu’elle a été influencée à ses débuts par une autre grande dame de la
chanson kabyle des années cinquante et soixante : Ourida : « La voix de Ourida
était très belle. J’ai essayé pendant longtemps de l’imiter ».
De tout ce travail et de tous ces sacrifices est née une relation très
forte entre Nouara et son public. C’est depuis 1967 qu’elle animait des galas à
Alger, en Kabylie, à Oran et un peu partout en Algérie avec Chérif Kheddam. Son
dernier gala remonte à 1996 à Tizi-Ouzou où des milliers de spectateurs se
bousculaient pour la voir, l’entendre et surtout l’apprécier. D’ailleurs un
autre spectacle a été programmé à la demande du public. Accompagnée par
Medjahed Hamid, Nouara n’a pas pu contenir ses larmes et ses émotions tellement
l’engouement des gens était fort.
Les évènements qui ont secoué l’Algérie ont chamboulé tout le monde y
compris notre douce chanteuse. Nouara, selon ses proches, est beaucoup affectée
par l’assassinat de Matoub Lounès. Elle leur disait qu’elle ne pouvait pas
aller se recueillir sur sa tombe ou présenter des condoléances à sa famille.
Pour elle, Matoub est toujours vivant : « Quand le téléphone sonne, dit-elle,
je souhaite que ce soit Lounès qui m’appelle » ! Comme Lounès Matoub, Nouara
est très attachée à sa Kabylie natale. Après sa retraite méritée, elle compte
aller vivre définitivement à Fréha, en Kabylie.
Loin des tracasseries administratives, la chanson n’a pas de retraite.
Nouara continuera à chanter jusqu’à la fin de ses jours :« J’aime chanter comme
un oiseau. Je fredonne toujours quelque chose même à la maison » ! Un projet
lui tient à cŦAcirc;“ur : réaliser un album icewwiqen. Nouara adore
acewwiq. En 1996, à Tizi Ouzou, quand elle a commencé à chanter un Acewwiq, les
spectateurs l’avaient applaudi pendant plus de 15 min. Tout le monde était
debout. C’était émouvant. Ce qui l’a profondément touchée. Même Medjahed Hamid
a arrêté de jouer sa musique. Les spectateurs voulaient apprécier, savourer
juste la voix de Nouara.
Devant un tel succès et tant de gratitude, un journaliste de la chaîne
II lui avait dit ironiquement :« Dommage que tu ne sois pas Ouerda ou Salwa. Le
pouvoir t’aurait réhaussée ! Et Nouara de répliquer : « Je suis contente de
moi, je suis berbère et je n’ai pas besoin que le pouvoir algérien me rehausse,
d’ailleurs il n’est pas crédible ». Nouara a toujours refusé les invitations du
pouvoir pour chanter le 5 Juillet ou 1er Novembre.
Matoub l’a baptisée La Diva de la chanson Kabyle. Il a raison. Elle
est même la voix d’or de la chanson nord-africaine. Dans l’un de ses albums,
Lounès a chanté un Acewwiq de Nouara pour lui rendre Hommage. Il est temps pour
la Kabylie de rendre un vibrant hommage à sa Diva.
Madjid Ben Belkacem et Djamila Addar
Numéro 54 Novembre 2011
Étude descriptive et comparative
d’une langue menacée : le tetserret, langue berbère du Niger par Cécile LUX
Thèse de doctorat en Sciences du
Langage, sous la direction de Gérard PHILIPPSON,
présentée et soutenue
publiquement le 14 mars 2011
Thèse au format PDF dans notre rubrique Téléchargement :
http://www.ayamun.com/tetserret.rar, répertoire
de fichiers PDF
Numéro 54 Novembre 2011
Kra n temɛatyin sɣur
Si Muḥend Ulḥusin Saḥnuni
tukkist seg
« AMESLAY INNA BABA » (Isefra, tanfusin, anziyen ) 5 wamudden id –yeffɣen aseggas-a 2011
1 – Win
iheddpen ur as-fehhmen,
Aṭas i s-yaqqaren « essen »,
Neţţa d
Iḥila iferɣen.
2 – .Ssmaḥ
mačči d rreǧla,
D
tarewla si kul lebla.
3 – Lbatel
ixdem uɣerḍi,
Yugi-uεerḍi,
I
sin ţafen deg-s nnfaɛ.
4 – Lewnis mi
icekkeṛ aḥbib-is,
Amzun icekkeṛ
iman-is.
5 – Leflas
yeţarra-d i ubuka
Accekkeṛ i s-tekkes ttrika.
6 – Lfayda n at ttjara
Seg wedrim yellan beṛra.
7 – Win i
k-iεewnen ma yesexser,
Keč twalaḍ-t d imsixser,
Neţţa ɣur-s zzux meqqer.
Si-Mḥend Ulḥusin Sahnuni
Adresse
de messagerie électronique :
Adresses Web:
tanemmirt, i kra iẓuren ayamun, cyber-tasγunt n tsekla
tamaziɣt, ar tufat !
@Copyright ayamun 2000
Dernière révision : vendredi 2 décembre 2011