11ème
année
notre Email :
ayamun@hotmail.com
|
|
Numéro 50 Mars 2011
1er texte
Rṛsas [1] sɣur Rachid
OULEBSIR, Yerra-tt-id ɣer teqbaylit Djamal AREZKI.
Yugurten,
mmi-s n Muḥend Afɣul n taddart n Funan d-izgan deg yidurar n Ḥendis,
tekcem-it tayri. Segmi yewweḍ akka d ilemẓi, d netta yettruẓu
tiɣawsiwin deg uxxam, yettnaɣ d baba-s, ur d-ikeccem ara s axxam zik,
yekkat ultma-s… Yezga yenneɣna umeɣbun. Imawlan-is, ḥṣan
yes-s. Syinna akk i d-kkan. D tamara.
Yiwen
wass, yekcem-d s axxam ad yečč imensi. Yufa-n akk at uxxam qqimen ɣef
ugertil deg texxamt n wučči. Yeṭṭef amkan-is deg tesga s
tsusmi, isenned aɛrur-is ɣer udekkan iɣerran s leɣbaṛ.
Yekres anyir-is, iruḥ deg ttexmam. Akken yal ass. Ass-nni baba-s yezɛef,
yerna yeɛya. Afras, anqac, tayerza… D netta i ixeddmen yal taɣawsa.
-
D lweqt-is ! I s-tenna yemma-s i baba-s, acku tefhem-it.
-
Ur iwenneε ara ! I d as d-yerra s yir udem, s usxenfeṛ.
- Anagar ma yella nezweğ-as i d
tifrat. D
winna ara idumen, ara γ-icebbḥen !
-Nniɣ-am
d yir lweqt ! Aseggas-agi, ulac lɣella. Igran qquren, aman ulac, lmal
ur yettnuzu ara deg ssuq. S wacu akka ara s-zewğeɣ ?
Mel-iyi-d ?
-
Ur d as tt-id nettawi ara tura. Ad as-tt-nɛellem kan, akken xeddemen
wiyiḍ !
Seg
zzɛaf-nni d ɛeyyu, Muḥend Afɣul, yessusem. Ma ɣer
daxel ikuffer. Yessers aqerruy-is, yettmuqul tabaqit-is yeččuren d
seksu d useqqi n tɣeddiwt. Teɣli-d tsusmi gar-asen…
-
A Rebbi ! I wacu mačči d nek ara izewğen ?
I tesmermuz iman-is ultma-s tameẓẓyant Lğuher yellan deffir n
tewwurt n texxamt n usewwi. Kra i ttmeslayen baba-s d yemma-s, ur as-yensir
ara. Ula d nettat d tanubit[2]. Yugar-itt Yugurten s sin n yiseggasen kan. Fell- as
i d-terna. Ma d gma-tsen ameqqran, Ɛebḍella bu učamar, yeqqar
deg temɛemmeṛt n Udris. Aqendur d tcacit tamellat zgan fell-as. Mi
ara d-iɛeddi, yettağa-d tariḥt n lmesk d lɛembeṛ
yekkaten ɣer wallen.
-
D lεib ameqqran ! Γas akken Nnbi iweṣṣa γef ṛebεa tlawin maca yekreh tayri ! I sen-yenna, s
zzɛaf.
-Tayri
telha, teḥma ; i d as-d-yerra Yugurten i yettlen γef yiman-is amzun daxel ubernus i yella.
Yuɣal yessusem. Urɛad i yekfi učči, aqerruy-is isewweq.
Ul-is yewwi-t zzhu γef uεawdiw amellal yettafgen γer tama n usagen[3] n tayri deg Vérone neγ wissen anda-niḍen. Kra ttmeslayen
akken fell-as, yiwen wawal ur d as-yesli. Ɛebḍella yecreq-as
wučči seg wurfan. Kra n lḥadiḥ d tṣurtin i d-yeɣra,
ulac. Yugurten, yugi ad ibeddel ṛṛay, yugi ad d-yesmuzget !
-
Awwah, wagi d ṭṭaɣuṭ, d lkafer ! Lammer yelli lḥeqq,
wagi laqent-as meyya n tiyitiwin n uɛekkaz ! I
sen-yenna i baba-s d yemma-s.
-
A-t-an diɣen yebda-tent-id ! I teqqar i yiman-is kan ultma-s
Lğuher.
Yugurten
d yiwen n ufellaḥ ilemẓi d-ikkren deg udrar. Tafekka-s, tebren am
lğedra n tzemmurt. Ifassen-is leggaɣit, d ireḍbanen seg yiɣimi.
Udem-is rqiq, yerna yewzen. Allen-is d tiberkanin, zzin-asent lecfur
imaččaren. Aɣenğur-is yerna sser i wudem-is. Ma d
taglimt-is berriket seg yiṭij aqessḥan n ṣṣmayem.
Imawlan-is
d igellilen. Taddart n Funan mazal-itt deg tallit-nni n teftilt n zzit. Iberdan
d yiɣerbazen ulac. Tudert teẓmek ɣef medden akk.
Ma
yella Yugurten iḥemmel yelli-s n εemmi-s neγ yelli-s n xalti-s, d ayen ibanen. Maca
s tuffra kan. Tayri d lɛib, acku sufella kan i d-terna; yella wayen
tt-yezwaren. Medden akk qeblen-tt skud d afray[4] kan maca d igi[5] uqbel zzwağ unṣib[6], ala ! Yezmer ad yekker ṭṭrad deg
taddart neɣ gar snat n twaculin am ulac ! Degmi, s ttawil kan i
tt-tqabalen.
Ihi,
i wakken Yugurten ur yettmagar ara tin iḥemmel, yerna ad yemneε deg yimecriwen n settutat akk d ccḥani n at
taddart ; i wakken ad d-yessebgen tirrugza-s, yekker yunag yiwet n tṣebḥit
mebla ma icaweṛ yiwen. Iḍelli-nni, yennuɣ-it gma-s
bu učamar imi t-yeṭṭef yettmuqul ddaw tiṭ Ferruğa
d-yuɣalen seg tala n umalu. Ferruğa d yelli-s n xalti-s Malḥa
tağğalt. Argaz-is yemmut deg udrar. Degmi, yebɣa Yugurten ad
yekkes lxiq d ṭṭiq γef wul-is, yerna ad yettu cwiṭ tuzzmiwin n gma-s
d tariḥt n lmesk-is i t-iqebbren.
D
tikkelt tamenzut ara yeffeγ seg taddart deg ilul. Tafejrit mazal itran, yekker γef yiman-is am wakken uγen tannumi xeddmen yimarawen-is imenza
mi ara ruḥen ɣer teslekt[7] n Landaluzi; neγ am yimawlan-is d lğiran-is mi ara
kkren ɣer unadi n yixeddim deg tmura d lexlawi n Rebbi. Yeffeɣ amzun
d imarayen-nni[8] n zik-nni yettruḥun d aqlaqel, tağğan
deffir-sen tid i ḥemmlen akken ad nadin kra n ugerruj.
Yewweḍ
Yugurten ɣer waddad n tmacint γef tafrara. Azaγar, imir-nni kan i d-yettaki ; urεad yeṛwi iḍes. Yettmiẓẓid akk.
Idurar ttfayen acku uḍan n lexrif wezzilit.
I
tikkelt tamenzut, ara yerzu γef εemmi-s Masinisa izedγen tamdint. Ddurt-nni yezrin i d-yusa ɣer
tmurt. Ilemẓi yebγa ad d-yessebgen i At taddart tissas-ines. Tura,
mačči d aqcic-nni n zik. Win iruḥen ɣer temdint yuγal-d iman-is mebla uguren, d win ay d
argaz ! Akka i bγant laεwayed tiqdimin n taddart-agi tameẓẓyant
i iεellqen ɣer udrar n Ḥendis am
yicc n uxerrub ɣer tqacuct n useklu[9].
Mi
iyeweḍ Yugurten ɣer Lezzayer Tamaneγt, yufa-n εemmi-s yettraju-t. Masinisa d mmi-s n
temdint, yeḥdeq, leggaγ, yeḥrec, yeddes. Yezmer i ṭṭiq, i
yir tariḥt, i tugdi n yimzenza, i ustehzi n yimsulta zdat n yimkerḍen
ukud ttilin... Mi mlalen, msalamen. Tamacint ur tɛeṭṭel ara aṭas.
Yugurten yesseγzef ameslay γef wamek llan At taddart. Maca iselsa-s ur εğiben ara Masinisa. Ageffur diγen. Yuli-t-id unaɣur. Maca yeṭṭef iman-is. Deg
ubrid ɣer uxxam, Yugurten yuker taqejjirt, yedha d umuqel γer tmiqwa n waman mi γellint
γef usagen. Ur yefhim ara ayγer At temdint kerhen ageffur ! Aman
d tudert ! Sswayen akal, tekksen ffad i yimdanen d yiγersiwen !
A-t-an
tura deg tlemmast n temdint mm tafatin yettmecberriqen. Deεmumcent wallen-is seg zzhu-s. Yexleε seg lexsara d lewsex yellan deg temdint-nni diγen :
-
D yir ddunit mi ara yeddukel zzhu d llaẓ ; tiḥunaYEittirriqen
d tcekkaṛin n rrsaḍ icerrgen,yebruzzεen ! I yenna i yiman-is kan. Anida
xemten akk yimzenza-agi deg tallit-nni n ṭṭrad n
uslelli ? Rebḥen akk imir-nni am wass-a neγ ansa i d-kkan yes-s, nekni yeqla-aγ llaẓ deg yidurar ? I yettxemmim.
Masinisa
yurğa-t alarmi t-id yeqḍeε, yessenguccel-it cwiṭ,
yenna-as :
-
Ddu cwiṭ, ah ! Mi ara nawed s axxam, targuḍ
deg lebγi-k ; teḥkuḍ-as timucuha-k i
nanna-k Lğuheṛ.
Azekka-nni,
yewwi-t εemmi-s ɣer sinema, tin n tidet anda
llan yikersiyen d tlawin yeznuzun tiqaqqacin deg tallit n uferdi[10]. Deg yiman n usaru i yeẓra Yugurten deg ugdil[11] argaz yessuden tameṭṭut.
Mi
d-yuγal ɣer taddart, taneggarut-a
tettban-as-d amzun tekmec. Teḍyeq, teḥzeq fell-as ddunit. Leεwayed, yeğğa-tent lweqt s waṭas. Dγa yebγa ad tent-ibeddel ; ad yesseγres imurar yurzen ifadden n tayri d wul d tneffut[12]. Degmi i yessuden tin iḥemmel s ddaw n txerrubt
asmi tt-yemmuger mi d-tuγal deg ubrid n tala. Ɛemmi-s n
teqcit iger-it-id ubrid, yuɣal-d seg ssyada. Dɣa, din i ifelleq ul-is
s ṛsas meskin.
Rachid
OULEBSIR, Yerra-tt-id ɣer
teqbaylit Djamal AREZKI.
2ème texte
Tamacahutt n BURNAN BU TEXNANASIN
sɣur Bu-xlifa Rabah
Tagi ɣef wasmi akken i ibedd
Buṛnan ar jjuj dinna deg weqbu. D yiwen i s-d-issuffɣen lkaṛṭa.
Ibella-d fell-as.
Amzun akken d tidett Buṛnan
yuker-as aɣyul-is. Inṭeq
ɣur-s jjuj : -D nnuba-k, a Buṛnan
ad d-temmeslayeḍ. Amek armi, argaz agi yessaweḍ-k-id
ar da?
- Anâam a jjuj ; argaz agi ur t-ssineɣ, ur iyi-issin alarmi d taswiɛt n tura, i s-d-yerra
Burnan.
Inteq wergaz nni : -" D tidett a jjuj, ur t-ssineɣ ara . Nekk d
aɛidel, netta waqila d
aweɣlis ! "
Buṛnan : -" D ameṛṛuki
ɛad ! ! Anda akka d aweɣlis; a sidi
jjuj, nekk n Wawzellagen. " ! ! dɣa jjuj iɛeeggeḍ fell-asen
: "Tasusmi. . . . Ad yeg Ṛebbi n Lubnan. kemmel ameslay-ik a Buṛnan.
"
-"
Ihi, akken d-nniɣ; usiɣ-d
ar dagi ar Weqbu akken ad sewwqeɣ
ar ṛṛeḥba. Akken, i d-wwḍeɣ ar Letnayen
taqdimt, uliɣ-d tazniqt agi yessuffuɣen ar lṭuṛna
uceɛlal. Tazniqt tedyeq ;
ur tufiḍ ansa ara ɛeddiɣ imi
aɣul, n wergaz agi, ḥacakum, din i yettwaqqen. Σeddaɣ ad
s-kkeɣ s-deffir, ata neddhen-d ɣur-i lǧiran nni : Γur-k a
winnat, atan ad k-id-yewwet s tiqqar. Aɣul
d
amcum. Σeṛḍeɣ
ad s-kkeɣ s-dat, atan ttsuɣun-d
:
Γur-k a winnat, atan ad k-ikrec weɛdaw n Ṛebbi. Ifenqaren-is ugaren lemwas. Ad d-awin deg-k
tamanda. Amek ara xedmeɣ a sidi jjuj ? Neggzeɣ
f weɛrur-is, aḍar f rrkab, deg niyya-w,
ad aliɣ si tama, ad d-rrseɣ si tayeḍ.
Netta akken kan iḥus, rrseɣ f weɛrur iṭṭukkek
amzun d a nniɛṛa
neɣ ma d aggen
i t-yeqsen. Akken bɣuɣ xedmeɣ, yeggumma ad d-yeḥbes. Armi d iyi-issaweḍ
ar taddart. A ziɣen ; aɣyul
d yiwen n taddart nneɣ i s-t-izzenzen degmi yecfa
f webrid".
Uqbel, ad d-ifak ameslay Burnan, indeh jjuj ar wergaz nni :
"Ad k-iḥcem Rebbi;
ur tessetḥaḍ ur tennefḍaḥeḍ,
tegreḍ-d lbaṭel ɣef wergaz. Ihi, imi akka i teḍra,
atan ccreɛ iḥkem
fell-ak. Mitin n alef d lexṭiyya.
Ad s-ten-tefkeḍ i Buṛnan. "
- "Anɛam a jjuj, ansa ara yi-d-tekkent mitin n alef?Ur tent-sɛiɣ ara. . . " Burnan
s ujaɣuɣ-is, , issuɣ : "ad awiɣ aɣyul-ik ! "
Akken i das-teḍra meskin. Ifka-yas aɣul i Burnan deg wemkan
n lextiyya.
Bu-xlifa Rabah
Numéro 50 Mars 2011
Azul
fell-akent, azul fell-awen,
Tiddukla Numidya n Wehran tra a s-teg tajmilt i dda Ɛebdella Ḥaman,
s
yiwen wegraw adelsan ussnan ara yilin ilmend n “Tefsut Imaziɣen”
d
“Tefsut taberkant”. Ɣef
waya, i waya, la d-nessutur si kra n tin d win
yessnen Dda Ɛebdella
Ḥaman neɣ yeɣra
kra seg wayen yura
umedyaz-a/amyaru-a ad aɣ-d-yazen awal-is, neɣ tamuɣli-ines, neɣ
tanaga-ines, neɣ
azɣan-ines…
Nessaram a d-yili waya s teqbaylit neɣ s
kra n tmeslayt-nniḍen n tmaziɣt.
Tajmilt-nkent,
tajmilt-nwen meqqret,
Gedha yes-wen.
S iḥulfan n tegmat.
Ǧ.B
L’article :
Adlis amaynut : Tamuɣli ɣef
“Fitu” n
Abdelhamid Lyandui
Sɣur A.Zizaoui
Adlis a d ijj n wbrid ifli d[1] ussan
d iseggusa. Yarezzu ad immarni di tsekla tamaziɣt. Marra tessen amaru
nnes id itmanen deg waṭas n wyrawn n
imedyazn. Marra teqqas zi
tcuni n yzlan nnes deg iɣennijn. Marra ttseqsa : « Melmi i ɣa nɣar adlis n Lyanduzi ? »
Fitu d wa
d azwl[2] n wammud[3] amzwaru n wzrawi nneɣ.
Tiqessisin n Lyanduzi d tizirarin, minzi ksint ca n iseqsan d isemlal[4]. Izlan
n Lyanduzi srusan ijj n uxarreṣ yulleɣ, mani imeɣra ttafen ixf nnsen: jar tamara n wussan d tayri n turja.
Amaru isrusa d rxezrat nnes iqqnen ɣar ymxumbal n Umaziɣ n Arrif, niɣ n marra Tamazɣa.
Izlan n Lyanduzi ttwarmen s tibawt[5]. S wawal nniḍen, tuska “war” teccur ammud.
“Imeïïawn,
War tteggen ibridn
War tareẓzin tisuḍar,
War ssefsiyn asynu,
War ticcen bu wnẓar,
War tessiwn timura,
War sselqiḥn recjur,
War ticcen tilelli,
War tarrin bu wafar!”
(“Afar”)
Zeg uɣezdis nniḍen, amxumbel n tsertit
tatrat[6] tezdeɣ
axarreṣ n wzrawi:
itzawar Mirikan d marra min tteg d
amerku[7] deg
umaḍal (“Tessenḍay!”). ifelli amezruy n imzwura mani
yarezzu xef tidt n igelliden imaziɣen, itlaɣa xafsen, issawal akid
Yuba, Dihya… (“Tamust”, “Taryu”). Lyanduzi iksi amnus n ysmawn imaziɣn igwarn ad wḍḍaṛn.
Zi ssa, ntaf Lyanduzi yarezzu min iffar useɣdi n
tidt:
“Tidt a, aqqa teɣmi d
Deg iyyar n useɣdi”
("Asenḍel
n ytran")
Ini[8] n tqessisin itmun jar
unaruz d unuri. S wawal nniḍen, amaru ikessi ameɣri ɣar yijj n umaḍal icna mani s sin[9] itsen ttafen marra min xef arezzun n tcuni; ca n twalatin nniḍen ikessi t ɣar ca
n tmura ccurent s tallest d tarẓugi. Awarn i ca n
yzlan itman d wzarwi yarezzu xef tlelli, yarezzu xef tfulmanit[10]. Tira a umsent taɣufi n wfgan yarezzun xef tlelli nnes, ittettar zi marËa
iwdan ad munen, ad myawazn jarasn,
puma ad afn tilelli nnsen iwḍḍarn.
Ameɣri itaf ɛawd izlan n Lyanduzi
teffarn izumal[11].
Ṛuma ad nawḍ ad tn nefsi, neddakwal ɣar umaru iturjan tamaziɣt
bla afray. Isufar[12]
n tira a, nitni d tidt, d anaruz, d amnus…
Taycit
teccur tira n Fitu, ttman d d iɣezdisa d initen d iferdisen[13] di marra min d anɣ d
yunnḍen. Agama[14]
ttman d deg wawaln n wzrawi: itejja iferdisen n ugama ssawaln akids, sscanen as
tidt n tudart. (« Afar »).
Alaɣi i itcuqan
izlan d ijj n ulaɣi isegged,
yizdig, nzemmar ad t ntwala: war days bu tnemgalin[15]. Alaɣi n wdwal ɣar iẓwran, ɣar tmurt, ɣar tudart, ɣar tcuni, ɣar uxarreṣ, ɣar marra min
iteggen Amaziɣ d Amaziɣ.
Tuska[16] n
tqessist n Lyanduzi ttmarsa xef tseddast[17] n
twinas[18] d
ticniwin: amyag[19]
iḍfar ameggay[20], yarni
xafsen ca n wawaln cnan. Amarsi a ittman
d asnay[21] d
ijjen jar tiseddarin[22].
Ameɣri itaf ixf
nnes deg wḍris[23]:
amaru issawal akids amn war itbeddi. Tira a d tiqqad n unezgum[24] i
war itgenfin, d acemmmuḍ n tira, d acemmuḍ n iseqsan, d acemmuḍ
n tudart.
Deg
umeggar, tiqessisin a tettarent zeg Imaziɣn ad tent ɣarn, ad tent ẓẓun
deg wulawn nnsen, war tent ttejjin ca d tiyujilin teddarent di tattut…
A.Zizaoui
Numéro 50 Mars 2011
Snat tedlisin nniḍen :
Di
Dewla n Ripublik n Aumer Ulaâmara en PDF, texte
inégral, 255 pages Tizrigin Zama,
2011 , dans notre rubrique téléchargement.
Omaha Beach n Aumer Ulaâmara en PDF, texte
inégral, 258 paged, Tizrigin Zama, 2011, dans notre rubrique téléchargement.
Numéro 50 Mars 2011
Muhend Abdelkrim – ‘Di Dewla n Ripublik’
(« Di Dewla n Ripublik », comme on dit toujours dans le
Rif et dans les autres régions du Maroc
lorsqu’on évoque la République du Rif).
La République du Rif a été
édifiée en février 1923 dans le combat, l’honneur et l’intelligence. Elle a
été, avant l’heure, l’élément déclencheur du mouvement mondial de
décolonisation engagé à la fin des années 40.
Bâtie à partir des tribus
autonomes confédérées du Rif, la République du Rif a intégré avec succès, en seulement trois
années et des moyens limités, des apports externes considérables et édifié un
Etat et une armée modernes.
Muhend Abdelkrim n At
Khettab n At Yusef U Aâli, de la tribu des At Waryagen, plus connu à l’extérieur
sous le nom de « Mohamed Abdelkrim El Khettabi », en a été l’artisan
et l’organisateur principal. Il a réussi à faire une synthèse efficace de
l’organisation sociale communautaire Amazigh, du réformisme musulman et de la
modernité espagnole, dans une dynamique d’adhésion populaire et de mobilisation
sans précédent.
Pour l’aspect militaire, le
peuple rifain en armes a battu l’armée espagnole, battu l’armée française et
engagé ensuite un projet de modernisation de la société à tous les niveaux où
chaque citoyen tenait aussi bien le fusil que la faucille.
Contrairement aux idées reçues,
ce n’est pas plus les 100 000 soldats espagnols, les 350 000 soldats français,
les 44 bataillons et les dizaines de généraux, les 73 avions de guerre et les
11307 bombes, dont certaines au gaz moutarde ypérite, larguées sur le Rif sous les ordres du Maréchal Lyautey puis du
Maréchal Pétain, qui ont cassé en 1926
la jeune République rifaine.
La mise en échec de la
République du Rif dans son élan de libération et d’émancipation, depuis le
foyer du Rif, de tout le Maroc de « Ajdir jusqu’à Agadir » puis de
l’ensemble de Tamazgha, est due principalement aux forces rétrogrades
arabo-islamistes portées par l’action néfaste du sultan Alaouite et des zaouias
gangrénées, certes, par les « Bureaux des affaires indigènes» français et
les « Oficinas de indigénas » espagnoles.
En 1927, Muhend Abdelkrim
reconnaissait lui-même que parmi les principales causes de la défaite rifaine, « Les cheikhs se sont
opposés à moi […] Je dois préciser que je n’ai trouvé au Rif aucun
encouragement à réaliser mes projets de réformes. Seuls quelques groupuscules
[…] m’ont compris et m’ont soutenu…» (« Ugur ameqran zdat tanekra n Arif,
yusa-d seg wid i yesqedcen ddin ineslem […] lecyax akked curafa kkren-d d ixsimen-iw […] taggara ur ufig wid gef zemreg ad sendeg akken ad as-nbeddel udem,
ad d-neslal tamurt n Arif tamaynut… »).
L’alliance objective du
sultan Moulay Yusef et de la France, après l’ignoble appel en 1911 à
l’intervention de la France par son frère Moulay Abdelhafid qui a conduit au
protectorat français en 1912, a transformé plus tard la lutte de libération
(d’un côté les nationalistes rifains et de l’autres les colonisateurs français
et espagnols), en une guerre civile entre marocains, afin sauvegarder le trône
Alaouite et la colonie.
Le sultan Moulay Yusef a
envoyé des soldats marocains du Makhzen pour combattre les rifains ; il a
fait lire son appel dans les mosquées et les marchés de Fes, de Taza et de la
région pour inciter les marocains à ne pas suivre Abdelkrim et à le combattre.
En 1925, il a demandé plus de fermeté à la France : « Je ne veux pas traiter avec Abdelkrim,
j’espère que vous débarrasserez le Maroc de ce rebelle».
Lorsqu’en 1925 le peuple
rifain en armes avec l’armée régulière rifaine ont engagé le mouvement de
déploiement vers le sud pour sortir du Rif et s’étendre à tout le Maroc à
partir des régions de Taza, Fes et Ouezzane en soulevant dans leur mouvement
les tribus, pour finalement engager tout le Maroc dans la guerre de libération,
l’action du sultan et de ses complices dans la bourgeoisie Fassi a déjà
gangréné la société. Des défections multiples de villages et de tribus ont mené
à des combats fratricides et mis un frein à l’action fulgurante des libérateurs
rifains.
L’ouvrage ‘Di dewla n Ripublik’ reprend les étapes
principales du soulèvement, l’organisation de la guérilla et la construction de
la république rifaine en expliquant, de l’intérieur, les mécanismes de la
société amazigh dans ses réflexes de mobilisation, d’autonomie et d’efficacité
à intégrer de nouveaux concepts militaires (commandement unifié, guérilla,
mobilité, entrainements, défense de positions,…) et d’édification d’une
république moderne non coupée culturellement de ses racines amazigh (assemblée
issue des tribus, organisation de la justice, création de la prison républicaine
inconnue jusque-là en pays amazigh, réseaux de communication, …).
Cet ouvrage vient combler
les lacunes des études et ouvrages qui ont été publiés jusque-là sur cette
période plus que jamais d’actualité pour l’Afrique du Nord.
Il montre Comment la complicité
de la dynastie Alaouite avec le colonialisme français a évolué ensuite depuis
la guerre du Rif, détourné le mouvement de libération national au Maroc et de
l’Afrique du Nord, cher à Muhend Abdelkrim, en intégrant le parti Istiqlal dans
leur vision commune arabo-islamique(*).
L’indépendance du Maroc
octroyée en 1957 a été la négation du combat d’Anwal et de la République du
Rif. L’action du Makhzen a été la continuité de la politique Arabe de la
France, du Royaume Arabe de Napoléon III et du modèle de société archaïque
imposé par la force, la ruse et la mystification du pouvoir par les monarques
et la bourgeoisie citadine arabo-islamique.
Aujourd’hui, la République
du Rif constitue pour l’ensemble de Tamazgha (Afrique du Nord, Grand Maghreb,
etc.), un repère historique et une perspective d’une actualité remarquable.
L’expérience rifaine a
démontré que la culture du peuple est primordiale dans tout projet de société,
dans ses luttes défensives comme dans ses projets d’édification et de progrès.
L’ouvrage ‘Di Dewla n Ripublik’ se termine par une
réflexion de Muhend Abdelkrim porteuse d’espoir : « …Nek zrig, ayen akk sarmeg taggara ad idru, akken ibgu yigzif umecwar, d tamara ad d-isiwed /… je suis convaincu que mes
espoirs seront réalisés, tôt ou tard, par la force même des choses…).
_______
(*) Note :
Il ne s’agit pas ici d’éthnie puisque les monarques marocains
sont éthniquement Amazigh comme la grande majorité des habitants de l’Afrique
du Nord, qu’ils soient amazighophones ou arabophones. L’actuel Roi, Mohamed VI,
ne devrait avoir aucun complexe sur sa marocanité/amazighité ; sa mère,
Fatima Amehruq U Hemmu, est issue de la famille du célèbre résistant à la
colonisation, Muha U Hemmu n Izayen, du Moyen Atlas, mort au combat à Tawejgalt
en 1921. Elle est totalement amazighophone.
L’arabo-islamisme
s’entend ici comme idéologie raciste, porteuse d’une vision réductrice du monde
et de l’Humanité. En Afrique du Nord, les peuples mènenent les luttes,
l’arabo-islamisme tire les dividendes ; il agit comme back office du
sacrifice des peuples !
A propos de l’auteur :
Aumer U Lamara est
docteur d’Etat ès Sciences Physiques. Il a été élève du cours de berbère de
Mouloud Mammeri à l’Université d’Alger. Il a été enseignant-chercheur physicien
dans plusieurs universités et écoles d’ingénieurs. Il est actuellement cadre
dans une compagnie industrielle multinationale.
Il a déjà
publié en langue Tamazigt :
1.
Iberdan n Tissas, biographie militante de Mesâaud At Ammar (Oulamara),
officier de l’ALN, 1934-1965, ed. Le Pas Sage, Alger 2007.
2.
Agellid n Times, roman, internet 2007 ; à paraître aux
éditions Achab, Tizi ouzou.
3.
Tullianum – Taggara n Yugurten, roman historique, internet et Haut Commissariat à
L’Amazighité (HCA), Alger 2009
4.
Omaha Beach – Ass-a d Wussan, roman, internet et éd. du Festival National du
Film Amazigh, Alger 2010
5.
Muhend Abdelkrim – ‘Di dewla n Ripublik’, Etude historique sur la Guerre du Rif et la
République Rifaine, internet 2011, à paraître aux éditions Achab, Tizi ouzou.
Numéro 50 Mars 2011
TIƔWIST N TMAZIƔT
( D asefru i yura Ḥaman Ɛebdella deg Wehran aseggas 1953)
A win yeɣran
ttarix, i d-ǧǧan lejdud-ines
Awɣac aqdim
izedɣen, tamurt-a yeţwaxleq deg-s
Di mellul n Friqiya, si Cengiṭ ar Ṭrables
Teččur s wawɣac
mellulen, isem-is Amaziɣ lǧens
Wid iheddren tamaziɣt, qqaren u
ţarun s yes-s
Gan-as isem tifinaɣ, s
tedbakin i tmeḥḥeṣ
A win yebɣan a
ţ-iɣer, ɣur Ttwareg ad iḥewwes
Dinna a ţ-tafem tedder, d
neţat i xtaren d iles
************
Tamaziɣt ɣur-neɣ ass-a,
tameslayt-is la tneqqes
Iṭij-is iɣerreb iruḥ, yessegra-d agu iḍemmes
Arraw-is di temdinin, ur ţ-ḥsiben ara d iles
Ddmen taɛrabt d
trumit, armi d-kkant si nnig-s
Tţun tamaziɣt-nsen,
unfen-as teqqim weḥd-s
Ǧǧan lḥerma n lejdud, teɣli almi
texnunes
************
A nnger n lumma yeţun,
tameslayt-is teţwakkes
A nnger n lumma icaxen, s lketra n
ddin teṭṭes
A nnger n lumma iferqen, yal
taddart teɛzel weḥd-s
A nnger n lumma iɣerqen, deg
uɣendef tewwet s leɣmes
A nnger n lumma ixelḍen, s uberrani izedɣen deg-s
************
A mmi-s Umaziɣ aḥrur, i usefru-yagi ḥesses
Terẓeḍ lqid d ssnasel, s amenɣi n weɛdaw bges*
Gzem amrar yeggunin, lluɣa-k a
ţ-yesmurḍes
Rfed-itţ-id si ddaw uḍar, n weɛdaw is
teţweɛfes
Ssekfel-d Yugurṭa yeṭṭsen, si
ddaw wakal ideffes
Heggi tiwizi i Umaziɣ, s lewfeq
ger tarwa-ines
Akken a d-ḥellin Ledzayer, ad tebded talleft-ines
Di ddunit ad aɣ-d-iban,
ttarix ad neṛgem s yes-s
Amawal neɣ asegzi n
kra imeslayen: Awɣac: (seg wawal “lɣaci”) agdud/aɣref.
Talleft: taɛellamt neɣ ssenǧaq s ttergit. Mellul n
Friqiya: (Tafriqt tamellalt) neɣ Tafriqt ugafa.
* Aɛdaw
yeqsed-d s yes-s arumi.
Adresse
de messagerie électronique :
Adresses Web:
http://ayamun.ifrance.com/index.htm
tanemmirt, i kra iẓuren
ayamun, cyber-tasγunt n
tsekla tamaziɣt, ar tufat !
@Copyright ayamun 2000
Dernière révision : vendredi
15 juillet 2011
[1] Icuq d
[2]
Titre
[3]
Recueil
[4]
Complexe
[5] Négation
[6] Moderne
[7] A²effan
[8] Couleur
[9] Deux
[10] Autonomie
[11]
Symboles
[12] Ingrédients
[13] Unités
[14] Nature
[15] Oppositions
[16] Structure
[17] Syntaxe
[18] Phrases
[19] Verbe
[20] Sujet
[21] Construction
[22] Strophes
[23] Texte
[24] Inquiétude/ Amnus