ayamun  CyberRevue de littérature berbère

Description : K:\1_CONFIDENTIEL_20-10-2011\Mes sites Web\Ayamun_lesNuméros_2000-2011\Septembre2009_fichiers\image006.jpg 

 

12ème année

Numéro 57     Mai 2012

notre Email :  ayamun@hotmail.com

Retour à Bienvenue

Description : K:\1_CONFIDENTIEL_20-10-2011\Mes sites Web\Ayamun_lesNuméros_2000-2011\Septembre2009_fichiers\image007.gif 

Tadlist nniḍen :

Dictionnaire Ait-Snous

par E. Destaing, Paris, E.Leroux, 1914

 

 

  Prénoms algériens authentiques

Sommaire:

 

1°) Le texte en prose :   aabaaa,  tullizt sɣur Ait-Qasi Md-Arab,  (aric1)

2°)  Létude  :   Tagrawla n Ḥmed Umerri d yimdukal-is,akken yiwen ur ten-itettu, sɣur Jeǧǧiga N At Benɛli

3°) L' entretien :  Une autre Interview du professeur Mohamed CHAFIK  par : ?

4°) 2 articles : sur l’oeuvre de Djamel Benaouf, « Timlilit n Tɣermiwin »

                                                 1°) Source : www.littprom.de, forme corrigée par A. Mezdad

                                                 2°) M.A.SALHI.  IURAN, Racines.N°43-Juin 2003

 

5°) Tadlist nniḍen, en PDF : Dictionnaire Ait-Snous   par E. Destaing, Paris, E.Leroux, 1914

6°) Les poèmes :  Tamedyazt n Cherif Xazem, tukkist seg tesɣunt « The Amazigh Voice », Winter 2011

 

 

Adresse de messagerie électronique 

 

 

 

Retour en haut

Numéro 57     Mai 2012

 

Le  texte en prose : 

 

Ṭaṭabaṭaṭa

Tullizt sɣur Ait-Qasi Md-Arab

(aḥric1)

 

 

Lliɣ qqimeɣ deg yiwet n tarbaɛt inelmanen, i deg-i xelḍen warrac d tullas.

Llan ttqessiṛen ɣef ulac akked ulaḥed.

Ssusmeɣ amzun akken smeḥsiseɣ. Nek, tikelt ad lliɣ allen-iw ad

Bellɛeɣ imeẓẓuɣen-iw. Tikelt nniḍen ad medleɣ allen-iw, ad d-lliɣ

imeẓẓuɣen-iw. Yiwen seg-sen yenna-yas: ugiɣ ad ḥemleɣ

leqṛaya, ittwara-yi-d Ṛebbi d lweqt-iw i da neqqeɣ dagi... ṭaṭabaṭaṭaṭaṭabaṭaṭa…”

Ur sliɣ ara acuɣer yugi ad tt-yeḥmel, urd iyi-d-tewqi  ara

lmaɛna, lliɣ txemimeɣ amek ara d-sweɣ lqahwa n tameddit-agi.

Zemmeɣ allen-iw, sliɣ i wayeḍ: kennemti s tullas tettargumt

izerman a kent-ed-yawin tattefaḥtṭaṭabaṭaṭa nekni ḥala

temses n tudert i nezmer ad kent-nefk d tarzaftṭaṭabaṭaṭa

ṭaṭabaṭaṭa…”.

Nek, lliɣ  yiɣ din am ugellid ur neẓri d acu i t-ixuṣen,

ttmuquleɣ tullas i d-itt eddin din. Ta tecbeḥ ciṭuḥ, tayeḍ tecmet

aṭas; acu kan ḥulfaɣ imir-en i taẓayt isseggasen i la ttbbibint

maṛṛa. Amek ad d-kecment d tuqraṛ ɣer tesdawit, allaɣ-nsent

yenneḍ di lḥaf n nniya. Amek ara fɣent s tirga n wezrem uḥric,

tattefaḥt ger ifassen-nsent.

Arrac d tullas, mazal-iten la ttqeṣiṛen ɣef ulac akked ulaḥed

“… ṭaṭabaṭaṭaṭaṭabaṭaṭa…”

Cwiṭ akka, makken ijaḥ wallaɣ-iw deg igenwan, tewweḍ-ed

yiwet n teqcict ɣurneɣ. Allen-is meqṛit aṭas am temda ur nesɛi

taqaɛatt, Acebbub-is am leḥrir, ɣezzif, tserḥas ɣer deffir. Tenna-d

yaɣ-ed: Azul fellawen. Tes edda-d afus-is ɣef yal yiwen deg-

neɣ. Teǧǧa-yi d aneggaru imi iḍarref ciṭuḥ wanda qqimeɣ. Tefkayi-

d labas s ucmumeḥ, ad as-tiniḍ tessen-iyi meqbel. Tuɣal tezzi

ɣer tullas nni i s-ed-igan amkan ger-asent. Syin kemlen lehduṛ-

nsen; tenṭeq-ed yiwet si tullas: tḥesbem-aɣ am tɣenǧawin,

tǧaɛlem melmi telluẓem aɣ-ed-teddmem. ṭaṭabaṭaṭa

ṭṭaṭabaṭaṭa

Lliɣ ttmuquleɣ ar teqcict-nni i d-yusen d taneggarut. Cukkaɣ

ula d nettat la d-tettmuqul ar ɣuri. Tkemmel Kahina lehduṛ-is:

neẓraɛd cbaḥa i d agerruj-nneɣ nekenti s teḥdayin. Amek tebɣam

ad nqemmeṛ talwit-nneɣ yal mara ad d-yess yiwen seg arrac,

zaɛma d win i ɣ-yebɣan. Nekenti ur neẓri ma yella ilaq-aɣ neɣ

alaṭaṭabaṭaṭa ɣuri arrac ilaq ad ssufrin akken ad aɣawḍen

ṭaṭabaṭaṭa.

Nek mazal-iyi ttmuquleɣ di teqcict-nni, bɣiɣ ad as-hedṛeɣ,

bɣiɣ ad issineɣ amek i iga ṣṣut-is. Tfaq-iy Jeǧǧiga. Dɣa tewwi-ttid

seg afus ar ɣuri; tenna-yas isem-iw, tenna-yi-d isem n teqcict

illan teṭṭaḍṣa mi d i-ye req d acu ara d-iniɣ.

-Ayɣer i teggugmeḍ, i yi-id-tenna.

- Waqila ur iban d acu i k-yuɣen!! Hihi

- Awah, lliɣ ttxemimeɣ kan amek ara d-swaɣ lqahwa tamedditagi.

- Ur ttagad, ma tebɣiḍ d nek ara k-tt-id-ixelṣen.

- Ala, nniɣ-am qal ttxemimeɣ ɣef lqahwa, dɣa mi-d-tewwḍeḍ ttuɣ

lqahwa-nni. Ttaɛṛaḍeɣ ad d-mektiɣ anda i kem-walaɣ.

Tenehnah d taḍsa. Tezzi-d Jeǧǧiga ɣur-es; tenna-yas-ed:

Ass-agi tferḥeḍ a Faḍma. Teḍṣa-yas i Jeǧǧiga, teḍṣa-yi-d s

tuɣmas-is timellalin, igan am ur ẓriɣ d acu!

Wiyaḍ zren deg wayen akken i ɣef ttmeslayen: tayri-yagi d

acu-tt ṭaṭabaṭaṭa. Ma nek nezɣeɣ deg allen n Faḍma… “tayri

d tikellax, akken ad naweḍ wayeḍ mebla . ṭaṭabaṭaṭa…”.

Tqarb-ed Faḍma talajurt i ɣef teqqim ɣer tama-w, tebda-yi-d

ameslay:

- Ula d nek iweḥḥa-yi-d Ṛebbi yella wanda i k-walaɣ. Ahaqel

tettruḥuḍen ɣer Iwaḍiyen

- Ih, Ttṛuḥuɣ-en. Acu kan yewwas i zman!!

- Din ahat i k-walaɣ, yernu ula d nek ttṛuḥuɣ-ed ɣer dagi, ar

tesdawit.

- Anda i teqqareḍ?

- Ur d a qqareɣ ara, staxṛen-iyi-d. hi hi hi . I keč d acu

teqqareḍ, iban ɣef udem-ik d Technologie . Wiyaḍ mazal-iten

deg isurag-nsen: kenwi s warrac tḥemlem kan iman-nwen, imi

win ibɣan taqcict yelhan ibɣa-tt kan i yiman-is. Tzemreḍ ad d-iniḍ

kenwi d inekkiyen; vous etes des egoistes . Anwa i izemren ad dyin

bɣiɣ iman-iw i teqcict-innaṭaṭabaṭaṭa..

Ur iban anwa i-s-ed-yerran: Mara neḥmel albaɛḍ, nek ɣur-i

ad as-nebɣu kan ḥala ayen ilhanṭaṭabaṭaṭa.

Zziɣ ɣer Faḍma, nniɣ-as:

- Ɛyiɣ di lehduṛ-agi i d-yettuɣalen am yiṭij yal taṣebḥit

- Nek bɣiɣ ad qeṣreɣ yidek, ḥala keč ur ssineɣ ara dagi. Yerna ur

iban d acu i ttwaliɣ deg allen-ik!

Cmumeḥeɣ-as.

Tenna-yi-d:

-Tzemreḍ ahat ad iyi-tṛafqeḍ ukessar. Ḥlaǧeɣ iman-iw.

- Ih...Ih.

Fehmeɣ belli d aman n tasa. Syin nekker di sin, nebda tikli.

Wiyaḍ mazal-iten zren di tektiwin-nsen yettemčaqlalen: tamurt

tetnak irkelliṭaṭabaṭaṭa ..

Steqsaɣ Faḍma:

- Acu i kem-id-yewin ass-agi ɣer dagi. Tes iḍ cɣel neɣ d aḥeweṣ

kan!

- Sɛiɣ cwiṭ n cɣel, akk daɣen d aḥeweṣ. Di sin hi hi hiAd dttbaneḍ

te yid am umɣar n tmenyin isseggasen.

- Acu tibɣiḍ, aqlih tmanyin isseggasen i yelliɣ dagi, ugiɣ ad fɣeɣ si

tesdawit-agi n ccum. Lemmer mači dayen ifut lḥal ɣef nddama, tili

Wellah ma wwiɣ-t-id d lbak-agi amcum.

- Ur d-qqar

- Aḥellil win ur njeṛeb. Di tudert n win ur d-newwi yara lbak ẓriɣ

igerri-d dima deg-s cwiṭ n tacallawt.acu kan

Tekcem s abduz, nek qqimeɣ zdat tewwurt la tt-ettṛaǧuɣ

sima ara d-teffeɣ. Dɣa ula d nekkini kecmaɣ ɣer webduz n

warrac, rriɣ rrefda n ccema ɣer ddaw ucenfur-iw ufella. Ḥulfaɣ-as

imir-en i lmaṣa mi la tettalxas s imetman-iw. Acu kan qimeɣ-ed ar

tama n tewwurt ttṛaǧuɣ-tt melmi ad d-teffeɣ. Nniɣ as ger-i d

yiman-iw akka ixir ad sgenfaɣ tagnitt akken ad kksaɣ nnefḥa n

ccema. Ihi akken i tt-walaɣ teffeɣ-ed, kksaɣ-ed s uɣiwel rrefddanni

n cemma i ḍeggṛaɣ s abidun iḍuman u ssardeɣ-ed imi-w

akked d wudem-iw. Amezwaru akken ad d-kksaɣ rriḥa n cemma

seg-s, wis sin akken ad d -tkakiɣ, ahat aqli-yi di targit, nek i

tettṛaǧu akka teqcict yifen aggur. Ur walaɣ ara amek tezmer ad

tessiweḍ taɣect n Si Muḥ neɣ n Zimu ad d-tini acḥal yedebdeb

wul-iw imir-en.

Makken i d-fɣeɣ ɣur-es s wudem ansi i d-neggin waman,

tessufeɣ-ed tamacwaṛt tazedgant seg uqrab-is, syin tebda la yitseffeḍ

timeqwa n waman seg udem-iw akked wul-iw ibezgen

seg acḥal isseggasen usirem yuysen, tenna-yi-d imir-en :

- Kenwi s warrac, ur tessinem iqiḥ di tmectaḥ-agi n sser !

Teḍsa imir-en, ḍsiɣ ula d nek yid-es. Inelmaden akked

tinelmadin gezzmen abrid ger-aneɣ, nek ttmuquleɣ yur-es am

tarzeft i yi-d-yusan ass-a seg igenni. Ternuḍ-as, nek snaɣ imaniw,

werǧin snaɣ amek i ttmeslayen i tullas; qus(4) isseggasen di

tesdawit n Ḥesnawa ur ssawḍeɣ ara ad ǧǧeɣ taqcict yid-i ugar n

snat smanat. Ɣas d taqcict s yiman-is ara yi-d-yeddṛagin,

amecwaṛ kan ad terwel fell-i akken ireggul uyaziḍ ɣef uccen. Nniɣ

ger-i d yiman-iw belli ittif tasusmi cwiṭ, ahat xerṣum ass-a ad ṭṭfeɣ

iman-iw ur d-qqaṛeɣ ara albaεḍ n laεǧubat.

Ikulwaṛen n ''science ecо'' ččuṛen d inelmaden, ugadeɣ

lemmer i yi-tettaεṛaq ger igulfan-nni n warrac d tullas ileḥḥun ɣer

yal tama. Mi d-newweḍ ɣer tsemmit n '' L'institut '' anda issereḥ

cwiya webrid, tneggez-ed fell-i am teqcict tamecṭuḥt; tesεedda-d

afus-is seddaw teɣruṭ-iw, u tenna-yi-d belli tugad ad iyi-tsareḥ,

mulac ad as-ttwakreɣ s walbaɛḍ n tullas. Dɣa rriɣ-as belli nek

mači d taɣawsa akken ad ttwakreɣ. Terra-yi-d s unehneh akked

cwiṭ n leḥṛaca ɣef allen-is: «wi yeẓṛan ?». Kkseɣ-as-ed afus-is

seg iɣil-iw, u nniɣ-as s cwiṭ unecraḥ :

- Ɣur-em ad tǧaεleḍ bɣiɣ-kem !

Terra-yi-d :

- Meḥsab ala ! Ẓriɣ tebɣiḍ-iyi. Nek, arrac yark bɣan-iyi. Irkelli.

Muqleɣ imir-en s udem-is yettfeǧiǧen am lefnaṛ, faqeɣ belli

ayen i d-teqqar d tidett. Dɣa akken i twala d win inezɣen deg-s,

terna tenna-yi-d s teḍsa :

- D aqesseṛ kan i ttqeṣireɣ. Lemmer ad iyi-iẓer....

Tessusem. Nek ur ssusmeɣ ara :

- Anwa ara kem iẓren ?

Terra-yi-d am tin ur necli  ara seg usteqsi-inu:

- Fiḥel d ayen ! Beddel ameslay. Ini-yi-d dɣa ma tebɣiḍ-iyi ? neɣ

ala !

Ḥesleɣ acu ara s-iniɣ i teqcict-agi tameslubt, i sneɣ yiwet n

tegnitt ur newwiḍ ara azal n ssaεa-yagi. Allen-is nɣant-iyi; ḥulfaɣasent

am yiṭij unebdu deg uzal, deg yiwen uẓaɣar anda ulac isem

useklu. Tuɣmas-is i d-yettaran ifeṭiwjen n tafat si temlel ɣeẓẓant

cwiṭ n laεqel yeffer wallaɣ-iw. Teɣzi-ines n tɣanimt yewwan seg

aman, tezmeḍ lebɣi-w yeqquren ɣer usigna n targit. Lḥaṣun

ḥulfaɣ i yiman-iw ḥesleɣ am ufrux ubučenis deg umardax

xeddmen iṣeggaden i lbaz. Lemmer di tella yemma din ad ttsudnaɣ

seg unyir, u ad tt-ḥelleleɣ ad i-tedεu akken ad yi-tt-yefk

Ṛebbi.

Rriɣ-as imir-en am win iḥaṛcen :

- D kem i d-yennan arrac yark bɣan-kem. U nek d aqcic !

Terra-yi-d :

- Cekka keč d aqcic? ttxilek ma urd i d-tenniḍ acḥal di laεmeṛ-ik ?

Rriɣ-as :

- 24 isseggasen. I kem acḥal ?

Terra-yi-d :

- 19 isseggasen.

Nniɣ-as cɣel s ustehzi :

- Ad d-tettbaneḍ meqreḍ cwiya! Ini-yi-d kan ttxilem acu i kem-idyewwin

ass-a ɣer tesdawit ? Neɣ ahat kem d tanelmadt ?

Terra-yi-d s teḍsa am tin iselben :

- Ṣṣaḥ, ṣṣaḥ, ass-agi ṛuḥeɣ-d ad ḥewṣeɣ akk akken ad ttuɣ

axḍib-iw. Ggulleɣ ass-agi ad afeɣ axḍib-nniḍen. Ass-agi nwiɣ ad

d-afeɣ aqcic ara ḥemleɣ, ara yi-ḥemlen. Ass-agi ad tt-fruɣ di

ddunit-iw. Daɣen ilaq ad teẓreḍ belli xesṛeɣ lbak asseggas-agi

iεeddan. Aqli ad as-ttεawadaɣ.

Teṭṭerḍeq d taḍsa, syin tezwar ɣer zdat. Nek ttmuqulaɣ-tt am

tmexlult i wumi yedebdeb wallaɣ. Akken i tt-walaɣ tettɣawal,

ɣawleɣ ula d nekkini akken ad tt-qeḍεeɣ. Nettat segmi i trennu

aɣiwel am tin yebɣan ad tazzel. Tban-iyi-d tebɣa ad turar cwiṭ

yess-i. Dɣa akken tewweḍ ɣer yiwen uqejmuṛ n weẓru, tuli ɣef yiri

n uzagur-is, tsers idaṛen-is ɣef anda ttɣimin medden. Akken

wwḍaɣ ɣur-es, beddaɣ zdat-es am tɣanimt ur nesεi iẓuṛan, ur ẓriɣ

acu-t waḍu i yi-ttawin ɣer timheṛṛeft-agi yifen Lunǧa taryel n

tmucuha di cbaḥa. Allen-is zzuɣurent-iyi ɣur-es am tecriḥt

yezzuɣuren amcic yelluẓen. Bɣiɣ ad s-fkaɣ abeqqa imṣerṣeṛ ɣer

teddmujt-is tazeggaɣt am teṭumaṭict. Acu kan ugadeɣ ad d-tezzi

fell-i, ad iyi-tesbehdel zdat wanect-en n tullas akked warrac

yettεeddin si tama ɣer tayeḍ am iweḍfen ifenyanen.

Tenna-yi-d imir-en, cɣel d aqessaṛ :

- Ayɣer mači d keč ara yilin ass-a d axḍib-iw ? Neɣ ahat tesεiḍ

taxḍibt ula d kečini ?

Rriɣ-as :

- Ur sεiɣ ara taxḍibt! Acu kan kem, ur kem-ssineɣ ara. Anwa ara

yi-d-yinin kem mači si ttbiṭaṛ n wadƐisi i d-trewleḍ! Ahat kem d

albaεḍ n teryula i d-irewlen si tmucuha-nni istewḥacayen, tidak i

d-ḥekkunt temɣarin ɣef yiri lkanun i warrac imecṭaḥ yettargigin si

tagdi!

Teḍsa imir-en. Syin teẓẓel-ed ifassen-is, tṣeggem-iyi-d lkul n

tebluzt-iw. Makken i d-telha yidi wallaɣ tuɣmas-is timellalin am

udfel akked taḍact-is tamecṭuḥt yerɣan. Dɣa, ṭṭfeɣ-ed afus-is,

muqlaɣ s usenqed taḍact-nni-ines yerɣan. Nettat teǧǧa-yi

ttmuquleɣ deg ifassen-is am akken ara teǧǧ amejjay ad ttyessenqed

neɣ ad tt-inadi. Ul-iw iḥebbek am tmacint ucaṛbun

iḥaren ad taweḍ sani tleḥḥu. Imir-en kan tenna-yi-d s yiwet n

taɣect tarqaqt igan am usbecbec n temɣarin :

- Amek dɣa, d tidett, tugiḍ-iyi ? Ur tebɣiḍ ara ad iyi-d-txeḍbeḍ seg

imawlan-iw ? Tugiḍ-iyi akka kan neɣ d cbaḥa ur cbiḥeɣ ara ɣer

ɣur-ek ? Neɣ lεeqliya-w ur k-neεǧib ara?

Mazal afus-is ger sin ifassen-iw. Rriɣ iman-iw am akken ur

as-sliɣ ara, kemleɣ anadi deg tiduḍacin-is leggaɣen am leḥrir.

Dɣa nniɣ-as :

-Acu i kem-yessarɣen akka di tdaḍect-im-agi tamecṭuḥt ?

Dima s teḍsa, tenna-yi-d :

- Ad tṛeggleḍ seg usteqsi-inu. Ma yella ur d iyi-tebɣiḍ ara, ini-iy-id

kan, ur tteḍḥi yara... Aḥbes, muqel-iyi-d s allen, syin ini-yi-d

qbala: '' ur kem-bɣiɣ ara d taxḍibt-iw ''

Zreɣ allen-iw deg allen-is tiqehwiyin am lfeṭṭa tazedgant, dɣa

ttuɣ iman-iw di tsaεatt-nni i wumi faqeɣ, imir-en kan, mači d tin

ara d-yettuɣalen aṭas di ddunit-iw.

Tidett kan, ur zmireɣ ad sebṛeɣ di tmuɣli n wallen-nni i dyeṭṭeggiṛen

lemwwas n tafat i yi-gezzmen mumu n wallen-iw

yettwasfesden s tmuɣli n teḥdayin di tesdawit. Lemmer ttafeɣ

imir-en ad rewleɣ ar tεelliṭ-nni n yemma i d i-yefren ṭam(9) n

wagguren si lebɣi-yagi n lmut yugin ad d-yass.

Leqḍaɣ-ed yark ifadden-iw si tesraft anida teffer targit-iw,

nniɣ-as :

- ur ẓriɣ ara acu i kem-id-iceggεen ar ɣur-i ass-a, waqila tebɣiḍ ad

iyi-tessufriḍ ugar n wayen akka ssufriyaɣ. Ugadeɣ d urar i

tetturareḍ yess-i; ugadeɣ am-ed-iniɣ, syin ad nedmeɣ ansi ur ttid-

ttaraɣ. Teẓriḍ tayri n tullas am ssem ur nesεi ddwa n ḥellu... a

Faḍma, neɣ akka i d isem-im, ini-yi-d ma yella dɣa s bu nessaḥ i

yi-d-steqsaḍ?

Din tenna-yi-d s wecmumeḥ :

- Ur ẓriɣ ara ! Muqel keč acu i tebɣiḍ !

Kkseɣ-ed allen-iw seg allen-is, xedmeɣ cwiṭ n lkuṛaj i yimaniw,

nniɣ ger-i d yiman-iw : '' ad d-tawi neɣ ad tawi ''. Dɣa kkreɣ

ruḥaɣ. Ǧǧiɣ-tt-in akkenni teḥdaqer di teḍṣa-ines i tesseblaε am

imetman rẓagen. Si tama nniḍen ur umineɣ ara s wayen akka

iḍeṛṛun yidi, imi deg yiwet n teswiεt teḍṛa yidi am targit

yettazzalen mebla aḥbas : « taqcict icebḥen am aggur tekkes-iyid

seg udiguti yugaren lmut, u tenna-yi-d akka kan ma yella bɣiɣ

ad uɣaleɣ d axḍib-is».

Ur zziɣ ara ɣur-es ar deffir. Ḍefṛeɣ-ed adrid n ddaw '' Genie

civil '' akken ad d-uɣaleɣ sanda akken qimen imeddukal-iw, ɣer

temṛaḥt-nni nnig n '' Departement n tmaziɣt ''. Mazal lḥiɣ sin

imeccaqen mi ḥulfaɣ i tkaskiṭ-iw tettwakkes-yi-d, zziɣ ɣer deffir

walaɣ-tt tettaḍṣa am llufan. Syin telli-d ṣṣak-is, terra takaskiṭ-iw

ɣur-es. Akken walaɣ akken, bdiɣ la seεdalaɣ s ifassen-iw deg

ucebbub-iw yeṭṭṣen. Dɣa imir-en kan tessufeɣ-ed si ṣṣak-is yiwet

n temceṭ s wacu tebda la yi-tmeččeḍ zdat inelmaden i dyettεeddin

din s teḍṣa. Imir-en kan i zṛiɣ belli dayen ḥemlaɣ-tt.

Bɣiɣ ad ruɣ, bɣiɣ ad sxenčwaɣ acebbub-iw. Bɣiɣ ad d-sfiɣ

allen-iw, ad ten-fkaɣ i wemcic d leftuṛ. Bɣiɣ ad zluɣ iman-iw s

lmus yeḥfan arma uɣaleɣ ctaqeɣ lmut. Bɣiɣ ad d-sneṣlaɣ iccaren9

iw s ukelab neɣ s iɣemdan alamma kfan idamen seg-i. Bɣiɣ ad

ɣeẓẓaɣ aksum-iw alamma ur ttafeɣ ara anda sarsaɣ snat tuɣmas.

Bɣiɣ ad rewleɣ seg ul-agi-inu amcum i yi-ittkelixen yal tikelt, win i

yi-ttawin ɣer tesrafin anda zedɣen leḥzen d nddama. Bɣiɣ ur ttbeqquɣ

ara teqcict-agi tameslubt yetturaren s wul-iw akken

yetturar wemcic amecṭuḥ s tkerayt n taduṭ, mi yeεya deg-s ad ttyeǧǧ.

Ɣef ayagi yark nniɣ-as: « waqila Ḥemleɣ-kem ».

Yeffeɣ-ed seg imi-iw awal-nni ur bɣiɣ ara, win akken ggulleɣ

ur t-id-ssufuɣeɣ ara alamma ḥerṣen-iyi leḥyuḍ n zwaǧ yewwas

nek d tmeṭṭut i d i-yuran. Imir-en kkseɣ-as-ed ifassen-is seg

uqarruy-iw, dɣa temmeɣ-ed ɣef ifassen-iw, tezzuɣeṛ-iyi ɣer yiwet

akken n lxezna n ssima anda i yi-tessɣim. Teqqim-ed ula d nettat

ar tama-w, tenna-yi-d :

- Ɣur-ek ad tǧaεleḍ nek d yiwet n tmeslubt, acu kan ass-agi

ṛuḥaɣ-ed ad kkseɣ cwiṭ n lxiq ɣef yiman-iw. Bɣiɣ kan ad ḍṣaɣ

cwiṭ, u ma yella ssarfaɣ-ek cwiṭ ɣas suref-iyi. Dɣa amek tebɣiḍ ad

ḥemleɣ albaεḍ, netta ur tewwiḍ ara ssaεa degmi i tesneɣ. Ẓriɣ-k d

aqcic n lεali, acu kan nniɣ-as ahat d win iḥemlen anecreḥ...Yakk

ur terfiḍ ara ?

Muqlaɣ ɣer txenfuct-is yeẓdan am tḥebbuyin n wukbal

makken kan ara d-yemɣi, ḥulfaɣ i wallaɣ-iw mi la yeddelwiḥ am

teflukt deg illel iḥecṛen. Ddmeɣ-ed ticebbubin i s-ed-yeɣlin ɣef

allen, refdaɣ-as-tent. Syin nniɣ-as :

- Acḥal ayagi ur walaɣ ara taqcict icebḥen anect i tcebḥeb! Ini-yid

ttxilem ɣer wumi i d-tefɣeḍ? ar baba-m neɣ ar yemma-m ?

Makken i tt-steqsaɣ, lliɣ sεeddayaɣ-ed iduḍan-iw ɣef udem-is

zeggaɣen, leggaɣen am teblalact. Terra-yi-d asteqsi-inu:

- Mači ar baba, wala ar yemma. Nek ttčabiɣ aṭas ɣer setti.

- Amek? ɣer wamek? ɣer wimi?

- Setti, yaya, jidda, ḥebbus ! Akken i d ak-yehwa semmi-yas.

- Ah! ihi iban tecbeḥ setti-m! ahat, lemmer a n-ṛuḥeɣ ad kem-idxeḍbaɣ

ɣur-es, ad iyi-d-teqbel ?

Mazal-iyi tturareɣ s tcebbubin-is amzun d albaεḍ imeddukaliw

snaɣ si zik, nettat tunef-iyi ur d-telha yara deg ifassen-iw. Ur

tecliε ara yark seg usami i tt-ttamiɣ. Tettban-ed am tin i d iyesnen

si zik n zik. Nek si tama-w, ḥulfaɣ-as am tin akken sneɣ

seg asmi i d-ḍallaɣ ɣer ddunit. Ass-agi, am win i tt-yufan umbe d

mi s-teεṛeq tẓa(7) n leqṛun. Ass-a ugadeɣ daɣen ad iyi-tṛuḥ tikelt

nniḍen akken i yi-ṛuḥent yark tɣawsiwin bɣiɣ seg ul-iw. Nniɣ-as :

- Ini-yi-d tidett, ttxilem. Acu i kem-id-yewwin ass-agi ɣer tesdawit,

tṛuḥeḍ-ed ad d-tesfiḍ ul-iw neɣ yella wayen nniḍen i kem-edyewwin

?

Tesnejla deg yiwen umecwaṛ taḍsa-nni s wacu i d-teccebbeḥ

udem-is si sgelli. Am usekṛani i d-yetkakin, tṣeggem-ed lqedd-is,

terna terra acekkuḥ-is ɣer deffir. Dɣa tenna-yi-d s yiwet n taɣect

imeṭṭi :

- Aggur-nni iεeddan i d i-yeǧǧa-yi uxḍib-iw deg umur n yiwet n

teqcict i d-yemlal ɣer xwali-s. Ur ẓriɣ ara! Waqila si fṛansa i dtusa;

ad d-qqaṛen tecbeḥ; u tezzi-yas yark allaɣ-is felli. Zaεfen

fell-as imawlen-is, netta yerra-yasen akken ad yerr ɣef yiman-is

belli nek mači d tameṭṭut i s-ilaqen, u nek d yiwet itnefcicen, ur

nessin ara acḥal teswa ddunit. Yenna felli belli nek mazal-iyi d

taqrurt ur newwiḍ ara mraw(10) isseggasen di laεmeṛ-is. Ɣef aya i

ẓriɣ Ṛebbi ur iyi-ittaǧǧa yara. Imi mazal iwweḍ waggur segmi i

mfaraqaɣ yides, iceggeε-ik-id Ṛebbi ar ɣur-i, am tarzeft....

Gezmaɣ-as awal imir-en, dɣa nniɣ-as :

- Iban d adarɣel weqcic-agi, netta ur nwala yara zzin i s-iṛuḥen.

Ahat d yemma-s i s-yedεan yewwas wayen n diri.

Xedmaɣ lkuṛaj i yiman-iw, rriɣ iman-iw am akken ayen akka i

d-teḥka d awal n menwala, ur neswi acemma. Kemleɣ nniɣ-as :

- Aha kan, eǧǧi-kem seg-s. Aqla kem ass-a tufiḍ deg-i mmi-s n

selṭan n tmucuha, ageldun n targit, ageldun mesraren akken

qqaren iṛumyen. Ma tebɣiḍ seg ass-a d tasawant eḥseb-iyi d

axḍib-im!

Telqef-iyi imir-en awal s taḍsa-nni-ines i s-ed-yuɣalen din din

:

- Amek ara tiliḍ d axḍib-iw ma yella mači seg imawlan-iw ara yi-dxḍbeḍ?

Tǧaεleḍ imi d nek i k-id-iluεen d tamezwarut belli nek d

taqcict ibardan. Yernu keč si zik i k-snaɣ, ɣur-ek ad tǧaεleḍ keč d

abaṛṛani fell-i.

Ur fhimeɣ ara yark acu-t akka i d-tesxartim. Acu kan segmi

theddeṛ, u segmi i ttmuqulaɣ deg udem-is, tabandutt-nni i s-giɣ

deg ul-iw segmi tettnerni, tettuɣal am uzaɣar ur nesεi tilisa. Sseris

akked cbaḥa-s gant deg ul-iw am asif mara d-yeḥmel, yewwi11

yark ayen i d-yufa, deg ubrid-is, n cfayat akked tiktiwin. D tin i

tikelt tamenzut i deg-i walaɣ ul-iw makken i la itezzer di tiselbi ur

nesεi iẓuran. Bɣiɣ ad t-id-ṭfeɣ ɣer yiri n tegzirt n talwit, iḥnuceḍ-iyi

si ger ifassen, wwin-t-ett tinga(lemwaǧ) n tayri i d-ihedfen fell-as

s tufra.

Steqsaɣ-tt, s cwiṭ n taḍsa di taɣect-iw:

- Amek iyi-t-sneḍ ?

- Umbe d ad k-ed-iniɣ. Mači d ayen isεan azal tura. Nek bɣiɣ ad

ẓreɣ amek ara yi-d-xeḍbeḍ seg imawlan-iw. U lemmer ad agin

imawlan-ik amek ara txeḍmeḍ; ad iyi-teǧǧeḍ neɣ ad tbeddeḍ yidi

mgal imawlan-ik? Ini-yi-d ttxilek?

- Lemmer tamsalt-agi n zweǧ d tin imawlan, tili aqli acḥal-ayagi i

d-wwiɣ tameṭṭut. Wellah, ar nitni ma tḥeṣlasen yark temṣalt agi n

zwaǧ-iw. Lemmer ad as-iniɣ azekka i yemma, a nṛuḥ ad dnexḍeb,

ugadeɣ ad iyi-tezwir s axxam-nwen; nettat tḥar ad dtezweǧ

i yiwen seg warraw-iw. Aɣbel-is d tameɣra ara texdem.

Ahat meqbel ad as-ed-addreɣ anwa i kem-ilan, imir-en ara tebdu

leḥsab anwa ara d-taεreḍ, anwa ara teǧǧ akken ad d-terr ttsaṛ

seg-s, imi ur tt-ye riḍ ara yewwas, asmi yes a tameɣra. Ma d

baba ur yeẓri ma zzant, la rɣant. Netta ad yeddu kan, ma iḥuza-d

tagaṭutt d win i d lfaṛḥ-is. Mulac ad yessusem neɣ ad yehder ma

yella baba-m yeḥmel cwiṭeḥ n tasartit.

Werǧin walaɣ anect imeddukal deg yiwen wass am ass-nni.

Ad as-tiniḍ inelmaden yark sneɣ di Ḥesnawa sεan cɣel ass-nni di

'' Genie civil ''. Win d-iεeddan ad iyi-d-iwehhi s ufus-is, u kra gerasen

ḥebsen-d akken ad iyi-d-fken labas. Nek ẓriɣ d taqcict-nni

yellan ɣer tama-w, i bɣan ad walin s lqerb. Ḥulfaɣ imir-en belli Tizi

wezzu yark d tatiṭuct uɣerda anda ur yezmir ula d yiwen ad

yeẓẓel iḍarren-is. Ssarmeɣ u lemmer di Legliz neɣ di Marikan i

sneɣ taqcict-agi iselben am nek. Ulac albaεḍ seg ičefčufen-agi

sneɣ ara d-yasen ad iyi-isexṣeṛ tiɣimit-agi ḥlawen, nek d Faḍma.

Ẓriɣ yewεeṛ wemdan ad yaf taqcict-nni ara irennun cbaḥa akked

leḥmala-s segmi ara irennu tamuɣli ar ɣur-es. Mmektaɣ-ed

tigeswaḥin-nni i deg-i εyiɣ deg umuqel-nsent umbe d smana

segmi i tent-snaɣ.

Tekker-ed si sufella lxezna anda neqqim. Kkreɣ-ed ula d nek

yides. Nedda-d akken amzun d sin imeddukal yettswasnen si zik,

ters-ed ger-aneɣ yiwet akken n tsusmi ḥlawen igezzem

ucmumeḥ n yiwen i wayeḍ. Ur bɣiɣ ara ad iyi-d-yali wawal, seg

asmi i d-kecmaɣ ɣer tesdawit-agi n ccum i ssaramaɣ ad sε

taxḍibt, am nek am medden maṛṛa, d wimi ara lḥuɣ ger

ibatimuyen n Ḥesnawa. Yal tikelt d acu i d aɣbel : tikelt d nek i diri

i teqcict, tayeḍ d nettat ur necbiḥ ara, tayeḍnin diri-yaɣ di sin.

Lḥaṣun qrib i yi-d-mɣin wacciwen n tewser di Ḥesnawa meqbel

ad sεuɣ taxḍibt ara yeqqimen yidi azgen n ssεa.

Si tama nniḍen imeddukal ur xuṣṣeɣ ara; arrac, tullas. Anda

ma ddiɣ ad d-afeɣ tarbaεt ara yeṭhellan deg-i. Acu kan ḥemlen-iyi

yark am gmat-nsen. Ladɣa tullas i yi-tt-muqulen am uṛfiq-nni i

wumi ẓid yiles, yelha wul, beqqunt yark ad qiment, akk ad ddunt

yides. Nek, zdaxel-iw rɣiɣ mur ufiɣ ara tin akken ara yi-ssibninen

tudert-agi-inu rẓagen. Bɣiɣ s wayen yark yellan n lebɣi deg ul-iw

ad idireɣ tadyant am tin akken ttwaliɣ deg isura n ssinima.

Ttarguɣ ad iyi-d-tedṛu tmacahutt n tayri am tidak icennu Ait

Menguellet. Ad tt-id-mlileɣ, ad iyi-d-temlil, ad nennaɣ cwiṭ akken

ad nemyeḥmal ugar, syin imawlan-iw ad ruḥen s imawlan-is. Ad

iyi-tt-id-xeḍben. Dɣa akkenni kan am tikli n wasif di luḍa, tudertnneɣ

ḥlawen ad teṭṭef abrid-is metwal ɣer tewser yesεan sser s

warrac yettagaden Ṛebbi, iḥemlen imeɣban, yeɣran, iḥeṛcen.

Nuɣal-ed ɣer terbaεt-nni neǧǧa. Tuɣal Faḍma teqqim ger

tullas am akken acemma ur yelli ger-anaɣ; ula d yiwet n tikelt ur

d-tmuqel ar ɣur-i. Nniɣ-as ahaqel d ayen ur tt-εǧibeɣ ara, dɣa

ikcem-iyi imir-en yiwen n leḥzen isbarbren ɣef udem-iw am ṭlam

bu tellis.

Dɣa bdiɣ a ttaεraḍaɣ amek ara d-akreɣ yiwet n tmuɣli seg-s,

ur zmireɣ ara. Tuɣal tudert-iw deg yiwen umecwaṛ d alejlej n yir

targit n waɣzen yeččan arraw-is di tmucuha. Bɣiɣ ad ruɣ, ur ufiɣ

ara tiqit imeṭṭawen deg allen-iw yettinẓẓifen.

Imeddukal-iw mazal-iten ttqeṣiren. Rnan di ḥamu n tuɣacnsen.

Yenna-yasen yiwen : « ṛuḥeɣ ar baba, nniɣ-as bɣiɣ

taǧarett-nneɣ». Iddem-ed afus n tfelluct dɣa yerẓa-t-id ɣef

uzagur-iw. Steqsaɣ-t, seg imi n tewwurt sani i d-rewleɣ, acuɣer i

d-iyi-d-iwet. Yenna-yi-d s taḍsa belli mazal sneɣ aḥrured, negzeɣ

ɣer zwaǧ. Dɣa irgem-iyi-d s wayen yark yessen n imeslayen n

diriṭaṭabaṭaṭa ... ḥemleɣ baba imi netta yeẓra.ṭaṭabaṭaṛa...

Tenṭeq-ed yiwet n teqcict : « kenwi s warrac tḥemlem kan ad

tkelxem i tullas, umbeεd mi turarem yes-sent akk mi tentessamsem

zdat medden, ad ten-teǧǧem neɣ ad tent-ḍeqrem am

ucifun yumsen. Syin ...ṭaṭabaṭaṭa... ur tebɣam ara....

ṭaṭabaṭaṭa....». Ifuṛ wallaɣ-iw si lehduṛ-agi i sliɣ ma drus sin mraw

iberdan. U lemmer mači d Faḍma i yellan din, tili aqlih uɣaleɣ ɣer

texxamt ad ruɣ ɣef zheṛ-iw yetturaren yess-i am tcirett.

Seddaw tiṭ ttmuquleɣ ɣer tama n Faḍma akken ad iyi-dtmuqel.

Tban-ed am tin ur necliε ara yark seg-i. Ad as-tiniḍ ur

nehdiṛ ara ayen yark nehdeṛ ger-aneɣ, am akken ulac ula d

yiwen n wawal ger-aneɣ. Ḥulfaɣ-as i wanect-en am tiyta n tenhizt

ẓẓayen zdaxel n yedmaren-iw yebɣan ad d-ṭareḍqen seg uḥbak

akked uṭenṭen i d-yeǧǧa usirem iṛuḥen n Faḍma yeqqimen tura

zdat-i, ur tebεid ara ula s snat n lmitrat. Isem-is ḥlawen yuɣal-iyi d

imeslayen n lmuziga yezzenzunen zdaxel iẓuran n wallaɣ-iw.

Bɣiɣ ad as-cmumḥeɣ acu kan ggumant wallen-iw ad d-ɣlint d

wallen-is. Ur ẓriɣ ara ma yella d nettat i tent-yesserwalen fell-i,

neɣ d nek i yuɣalen d adarɣal.

Zziɣ ɣer Samir akked Nanuṛ, sutreɣ-asen ma yella win

yesεan ger-asen alfin fṛank ad iyi-ten-yefk ad d-sweɣ lqahwa ɣer

Dda Mbarek. Ḍsan-iyi-d s anzaren ɣef ayen i sen-ssutreɣ, imi ula

d nitni ur sεin ula d duṛu di lǧib-nsen. Syin zziɣ ɣer Ṛabiε d

Murad, wehhaɣ-asen s iḍuḍan-iw akken ulac anta ara yi-d-iwalin

si tullas-nni. Ma d Ḥakim meqbel ad tewwiɣ yenna-yi-d belli ur

yesεi yara ass-agi ula d tiqremt n duṛu. Dɣa yerna leḥzen n

lqahwa ur d-tesseɣ ara ass-a ɣer leḥzen-nni i d-teǧǧa tin yuraren

yess-i deg ul-iw. Taggara zziɣ ɣer Mamuḥ ma yella ad iyi-d-yefk s

wacu ara d-sweɣ, netta ẓriɣ mači d win ara ineḥsen fell-i.

Icmumeḥ-iyi-d s leḥya amzun d win yessuturen asuref imi ur tentisεa

yara. Dɣa imir-en tesla-d Linda, tameddakelt n Ḥakim,

tessawel-iyi-d : « a Yuyu, iban d lqahwa i tebɣiḍ ad d-tesweḍ,

cukkaɣ ur tufiḍ ara anwa ara k-tt-id-ixelṣen ass-a ?». Ḍsan yark,

akken nuɣ tannumi neddes ɣef temsalt-agi n lqahwa; nek imir-en

nneḥcameɣ, imi tella din teqcict-nni i iyi-yewwin ul-iw.

Tekker-ed imir-en Faḍma si tama n tullas anda tella teqqim,

tenna-yi-d, ula d nettat s taḍṣa : « ma tqebleḍ d nek ara k-ttixelṣen

ass-a». Nek s lfaṛḥ nniɣ-as ih. Imir-en issekcem-ed

imir-en Samir iman-is, yenna-d ula netta yebɣa ad yeddu ma

yella ulac aɣilif. Xeẓṛet imir-en am yizem yelluẓen. Ifhem iman-is

mebla ma yuli-yi-d wawal, imi acḥal d abrid i nemsefham geraneɣ

di texxamt ma yella yiwen yebɣa ad yenṭeḍ netta d walbaε

n tullas, ur ilaq ara wiyaḍ ad as-cenfen tagnitt neɣ ad t-ceṭnen di

lecɣal-is. Yuɣal, imir-en kan, yeqqim ɣef tlajuṛt-is, yettaḍṣa fell-i.

Di lawan-nni wiyaḍ zren deg umeslay-nsen..« nek ḥemlaɣ-tt

armi i s-uɣaleɣ d tili n weqjun-is ...ṭaṭabaṭaṭa...» wayeḍ.....« tullas

am tɣeṭṭen... ṭaṭabaṭaṭa... » «... arrac am ilfan hemlen di teqwiṛin

n... ṭaṭabaṭaṭa...»

Neṭṭef abrid n '' l'institut d'informatique '', yessufuɣen ɣer ''

science eco''. Teḍsa aṭas fell-i . Nek feṛḥeɣ, bɣiɣ ad suɣaɣ i widak

yark yellan ad d-leḥḥun mezlagu, aqli d nek d tin ḥemleɣ.

Iceggeε-iyi-tt-id Ṛebbi ass-agi d tarzef, ur iban acu i xedmaɣ

yewwas n wayen ilhan, nek i d-yekren ddunit-iw maṛṛa d tiɣimit

ɣer ṭṭabla s ustilu deg ufus.

Amecwaṛ kan tesεedda-d afus-is seddaw yiɣil-iw, ḥulfaɣ-as

imir-en i teɣṛuṭ-is taleqqaqt mi d-tsuma takaεburt ufus-iw. Yernu

terna tsenned-ed taqaruct-is ɣef tayett-iw. Nebɣa ad naweḍ ɣer

lqahwa n Dda Mbarek, u d tin i tikelt tamezwarut i deg-i ur ḥareɣ

ara ad awḍeɣ ɣer din. Tmuqel-ed ɣur-i s leḥnana, dɣa tenna-yi-d :

-Tɣileḍ ad k-anfaɣ ad trewleḍ seg-i, umbe d mi k-ufiɣ. Dayen tura

keč inu, tebɣiḍ neɣ tugiḍ ! Hahahaha... keč inu d ayen!

Teḍsa, ḍsiɣ yides. Tkemmel awal-is :

- Tezriḍ acḥal ayagi i k-ḥemleɣ ?

Tmuqel-ed ɣur-i makken i lliɣ allen-iw; caṛqeɣ-tent am win ur

nefhim ara, neɣ ur neẓri yara.

- Aqli ma drus sin neɣ qrad isseggasen segmi i k-ḥemmleɣ, u

lemmer mači d lexḍubegga i ttuxḍbeɣ si temẓi-w tili acḥal ayagi

segmi i d-ṛuḥeɣ neɣ i d-ceggεeɣ ɣur-ek.

Wehmaɣ imir-en deg-s. Nniɣ-as ur umineɣ ara belli taqcict

icebḥen am tagi, tečča ziɣemma lekwaɣeḍ-is. Dɣa steqsaɣ-tt :

- Amek i yi-tḥemleḍ ma yella kem ur d iyi-tessineḍ ara ?

Terra-yi-d s wecmumeḥ issefsayen aẓru :

- Teẓriḍ Nunu, tameddakelt n Rabiε, d nettat i taǧaṛett-nneɣ di

taddart, d nettat iyi-n-yettawin tteṣwirat-nwen, u tḥekku-yi-d fellawen

yiwen yiwen. U keč, tikelt tamezwarut i k-walaɣ di tteswṛa,

ass-nni kan i k-ḥemmleɣ.

Nniɣ-as imir-en, ula d nek s wezmumeg :

- Waqila tselbeḍ a Faḍma!

Mebla ma yella uṛǧiɣ-tt, terra afus-is ɣer deffir, tefka-yi-d

tabeqqact i d-iyi-izemmen imi-w azal n mraw n dqayeq.

Ur ẓriɣ acu i zemreɣ ad d-arnuɣ umbe d tabeqqact-nni, ɣas

ma ur iyi-teqriḥ ara deg uksum-iw, teqreḥ-iyi deg ul-iw, imi ayen i

s-nniɣ d aqessaṛ kan. Ur ǧaεleɣ ara d yiwet ireffun amecwaṛ kan.

Dɣa nkemmel akken tikli di tsusmi, s laεqel amzun d sin ur

nemyussan ara. U tikwal ttaǧǧaɣ-tt s kra imejjaqen ɣer zdat.

Cwiya kan armi ḥulfaɣ i ufus-is iεedda-d daɣen seddaw teɣruṭ-iw.

Tedṣa-yi-d, dɣa yuɣal zεaf-nni yefsi am umurṣu n wegris di tniri,

ulac ula d lǧeṛṛa-s. Tenna-yi-d imir-en :

- Ewtaɣ-k-id imi i k-ḥemmleɣ, ur bɣiɣ ara win bɣiɣ ad aɣeɣ, ad iyid-

yini belli nek selbaɣ ass amezwaru i deg-i nemlal nek yides.

Nek bɣiɣ ass-agi ad d-yeqqim d ass ẓiden ḥlawen ara d-neḥku i

werraw-nneɣ asmi ara nuɣal d imɣaren. Neɣ, yakk ur telliḍ mgal a

nesεu arrac ? Yakk, keč mači d aneḥḥas ɣef yiman-is ? Yakk

tebɣiḍ ? Nek, bɣiɣ ad d-nesεu arrac zik zik, imi ur ilaq ara aɣ-edafen

d imɣaren. Yakk akka ?

Nniɣ-as:

- Nek bɣiɣ ad nesεu sin. Amezwaru d aqcic as-nsemmi Yacine,

ma d wissin d taqcict as-nsemmi Ṛadya am weltma tamecṭuḥt

yemmuten.

Tegzem-iyi-d awal :

- Ad fell-as yaεfu Ṛebbi weltma-k-agi, acu kan yelli ur asttsemmiɣ

ara s yisem agi ucmit n Ṛadya. D tidett yelha yisem-agi

n Yacine; ula d nek si zik d Yacine i yebɣiɣ. Acu kan isem-agi n

Ṛadya, ur tebɣiɣ ara; ad as-nsemmi Lilya.

Nniɣ-as :

- Si tura i tebdiḍ iɣilifen-im. Nek, nniɣ-am-ed Ṛadya u d Ṛadya,

tebɣiḍ neɣ tugiḍ.

Neṭerḍeq di sin d taḍṣa. Dɣa tsers-ed taqeṛṛuct-is ɣef tayettiw

makken neffeɣ si tsemmit n wuzal n Ḥesnawa yettawin ɣer

lqahwa n Dda Mbarek anda neṭṭef yiwet n teɣmeṛt ɣer zdaxel.

Neqqim din am sin yefrax, nettaḍṣa. Lamaṛa d Ɛacuṛ, ixeddamen

i iserbayen leqhawi, ččan-iyi-d s tmuɣli akked uɣemmez ;

ttwehhin-iyi-d s idebbuzen-nsen belli telha teqcict i d-wwiɣ yidi

ass-a. Nek, akken ad ten-ssusmeɣ, ur d-qqaren ara albaεḍ n

thedduṛin ara yesxeṣren tagnitt, ṛuḥeɣ ɣur-sen, u ɣas ma yella

mači d win iḥemlen lekdeb, nniɣ-asen belli taqcict-nni d weltma

tamectuḥt i d-wwiɣ ɣer tesdawit. Dɣa beddlen wudmawen-nsen,

uɣalen ɣer leqdeṛ-nsen n zik.

Neswa s laεqel lqahwa-nneɣ; d lqahwa s uyefki akked

tgaṭutt. Faḍma akken ad iyi-tessekfeṛ cwiṭ, tsers-ed, seddaw

ṭṭabla, tisebbaḍin-is yumsen d akal ɣef isebbaḍen-iw i d-serǧeɣ

taṣebḥit-nni. D ameddakul-iw, Bakir amecṭuḥ, i yi-d-yefkan cwiṭ n

ssiraǧ di lkaɣeḍ. Dɣa ula d nek ṭfeɣ-tt-id seg ucekkuḥ-is, kkseɣas-

ed imessaken i s-t-yeṭṭfen ɣer deffir. Yuɣal yeɣli-yas-ed ɣef

tuyat-is. Dɣa tban-iyi-d tecbeḥ am tziri n yiḍ n tefsut yebbuḥran.

Nniɣ-as acuɣer ur asen-tserriḥ ara i yimzuren-is. Terra-yi-d s

wecmumeḥ n wallen belli nek bɣiɣ ur tt-ttǧǧan ara warrac tṛankil

deg ubrid. Tenna-yi-d belli tikwal ḥala tiyta kan i d-ttmazal ad ttwten.

Rriɣ-as belli ad teskiddib imi tidett ur tesεiḍ acu izaden degs.

Terra-yi-d belli nettat am tullas maṛṛa, teḥmel cwiṭ n zzux akk

teḥmel ad d-tban tecbeḥ ɣer medden.

Yerra-yas imessaken-is. Terra-ten deg ucebbub-is. Syin

ṛuḥen ad d-fɣen-d lqahwa umbe d mi s-ed-tefka idrimen, s wacu

ixelleṣ, seddaw ṭṭabla. D tin i tikelt tamezwarut ara d-yeṭṭef adrim

sɣur taqcict d wumi akken kan yebda ileḥḥu. U di tsusmi

tamenzut i d-yersen ger-asen umbe d tufɣa sɣur Dda Mbaṛek,

yaεreḍ ad imeyyez ɣef acu akka i s-iḍeṛṛun; yeqqim yettweḥid di

Ṛebbi i s-ed-yellin tiwwura usirem deg yiwet n tṣebḥit. Yebɣa ad

yebbi neɣ ad yekrec iman-is akken ad imuqel ma yella ad d-yaki

si targit-agi i deg-i yella. Dɣa imir-en kan tkakiɣ-ed seg useweq

iseweq wallaɣ-iw yuɣalen iheddeṛ ɣef yiman-is. Xziɣ cciṭan u

ǧǧiɣ-en taqcict ad iyi-teḍfeṛ si zdeffir.

Faḍma, akken i yi-d-twala nezɣeɣ, tuzzel-ed ɣur-i. Teṭṭef-iyi

seg ufus am tin yebɣan ad iyi-tsebbeṛ. Tenna-yi-d :

- Ur ttagad ara, ad as-nsemmi Ṛadya ma tebɣiḍ. Dayen qeblaɣ!

Nniɣ-as cɣel s ustehzi akked cwiṭ n nzul :

- Waw! waqila tettuɣaleḍ ad tlehhuḍ! acu-t lmelk-agi i d-yersen

fell-am akken ad as-en-ini ad d-yers fell-aɣ. Lemmer mači d

leḥya n lɣaci i d-yettεeddin akka, tili tura ad d-sudnaɣ tidikelt

17

ufus-im.

Tenna-yi-d am tin yebɣan ad iyi-tejqari :

- D amezga-k. Ɣas exdem-itt ma yella dɣa tesεiḍ lkuṛaǧ!

Nniɣ-as :

- Fell-am kan i yugadeɣ amek ara kem-id-walin lɣaci. Mulac

dayen isehlen maḍi.

Tenna-yi-d :

- Ukessar-inna, di tseddaṛin ulac lɣaci. Aha tṛac, xdem-itt ma

yella dɣa d bu tissas!

Newweḍ ɣer tlemmast n tseddaṛin, ddmeɣ-d afus-is s leεqel,

subbeɣ iman-iw s uɣiwel ssudneɣ-ed tidikelt ufus-is. Dɣa tennayi-

d s wallen-is yeččuṛen d imeṭṭawen :

- Ini-yi-d melmi ara n-tawiḍ imawlan-ik s axxam-nneɣ?

Ur aṛǧiɣ ara asteqsi-yagi imir-en. Ɣas ḥemleɣ-tt akken

yezmer wul-iw ad yeḥmel yiwet kan n tikelt, lecɣal-agi n

lexḍubegga werǧin i d-εeddan ger wallen-iw neɣ deg allaɣ-iw.

Akken ur treffu yara fell-i, nniɣ-as :

-Aggur-agi neɣ aggur i d-iteddun. Akken i d-am-yehwa!

Dɣa tekkes-ed afus-is seg ufus-iw am tin yerfan. Tuzzel,

teǧǧa-yi beddeɣ waḥdi am ujeɣlal aḥarfi di tlemmast n tseddaṛin.

Wehmeɣ acuɣer, u daɣen ur ẓriɣ acu ilaq ad xedmeɣ. Ihi akken i

tt-walaɣ tessenɣes di tikli uzleɣ-ed deffir-es armi i tt-id-qeḍεeɣ. U

meqbel ad iyi-d-yali wawal, tenna-yi-d s leḥṛaṛa :

- Ini-yi-d kan ur d iyi-tebɣiḍ ara! Daya, ini-d kan tesεiḍ albaεḍ n

tullas i k-yettraǧun di taddart-nwen neɣ di Ḥesnawa. Iban keč d

yiwen i yebɣan ad tezhuḍ yess-i, syin ad iyi-tḍeggreḍ am icifaḍ

iqbuṛen. Ẓer kan a mmi-s n baba-s d yemma-s nek mači d taqcict

iberdan, ɣas ḥemleɣ-k ad k-ttuɣ! Dayen isehlen maḍi!

Akken ṛuḥeɣ ad as-sfehmeɣ liḥala i deg-i ttidireɣ, iḍall-ed

Mamuḥ di ṭṭuṛna, yiwen akken seg imeddukal-iw neǧǧiɣ iwsawen

di Ḥesnawa. Netta d amecṭuḥ di lqedd, s tčamart ixṛebqen am tin

n rrebrab, ɣas ma yella iǧǧa taẓallit-is. Yelsa-d yiwen akken

urunǧaṣ deg iḍaren-is i t-yugaren. Iban d win iččan kra iḥedren si

lekwaɣeḍ-is, ɣas ma yella ul-is yelha cwiṭ. U meqbel ad as-iniɣ

trent, iḍegger-aɣ-ed s uɣiwel, akken yuɣ tannumi yettmeslay, kra

n wawalen i yi-d-yessuksen :

- A Yuyu ass-agi di ''LILE '', d ssardin ara d-fken. Ɣas awi la

fiancée yagi-inek ad d-tečč ssardin. Nek lemmer mači ddin n

yemma-s n TEC 6' tili ad dduɣ yidwen.

Yezzi ar Faḍma am win i tt-yesnen si zik, yenna-yas :

- Yakk ad tedduḍ yides ɣer ''LILE '', ad d-teččeḍ ssardin ?

Tecmumeḥ-as Faḍma. Tenna-yas :

- Ma yebɣa ad iyi-yawi. Nek ur sεiɣ ara lkaṛṭa d tanelmadt.

Yerra-yas-ed :

- Ur ttaggad ara ɣef '' la carte'', Yuyu yettwassen di tesdawit ktaṛ

n yeqjan n Ḥesnawa, iεessasen yark d imeddukal-is. Acu kan alit

ɣef uḍar imi ass-a ulac transport, ḥebsent yark lkiṛan. '' Allez ''

qimat di lehna; nek ḥareɣ.

Akken iṛuḥ umeslub-nni umeddakel-iw, steqsaɣ-tt ma yella

teḥmel ssardin. Terra-yi-d belli di lεezza-s ssardin. Dɣa tesεeddad

afus-is seddaw yiɣil-iw am akken acemma ur yeḍri imir-nni.

Bɣiɣ ad as-sfehmaɣ liḥala-inu amek tella, ur ẓriɣ ara acu i yi-diqemḍen

iles si zdaxel-iw.

Am lbaz akked tmedda deg igenni n Tizi wuzzu, ufgen sin

yelmeẓyen, aqcic akked teqcict, deg issafen ubeḥri i d-itekken

seg Umalu. Ɣaben lɣaci seg allen-nsen, uɣalen d lexyalat

yettεeddin ɣer tama-nsen. Ulac zhir n tkeṛwas, wala ssuɣat n

warrac i d-itefɣen si lakulat-nsen. Zren deg yiwet n tsusmi i dyexleq

uḥalfu n tayri i yettnernin ger-asen; talwit ters-ed fell-asen

am ubarnus n lubeṛ makken ara yers ɣef tuyat uterras ur

nettaggad yiwen ḥala Yiwen. Awal yuɣal am lmuziga ḥlawen

cennun yefrax n tayri di lexlawi. Amek izemren ad d-ṭṭfen tagnittagi

ziḍen yettuɣalen d ayen yezrin, ikečmen deg uxernuq n yiḍelli

anda yella lwaḥc n tatut itetten yark ayen yufa, neɣ lwaḥc umekti

i t-itefren akken ad d-yesru yess asirem uzekka-nneɣ.

Mi nebda tikli n tsawent n Ḥesnawa yettawin ɣer tlemmast n

temdint, tekkes-ed Faḍma afus-is seg iɣil-iw. Fehmaɣ-tt mebla

ma tenna-yi-d belli tettaggad lemmer i d-tettemlili albaεḍ i ttyesnen.

Syin nεedda-d ɣef tḥunna yellan akkin i wannar n

ddabax imi abrid n Ḥesnawa d acenṭi anda ulac ula d yiwet n

texxamt yekfan s lebni. Nek s yiman-iw ttwehimeɣ amek izemren

lɣaci ad bnun deg uḥecraruf-agi. Qqareɣ-as d aḍegger i ṭṭeggiṛen

lɣaci adrim-nsen, ur walaɣ ara amek zemren yewwas ad rebḥen

adrim deg iḥecrarufen-agi.

Tamdint n Tizi tuɣal-aɣ d annar n umennuɣ ɣef anida ara

nezdaɣ umbe d zwaǧ-nneɣ. Nek qqaṛeɣ-as di Tizi ara naɣ

axxam, nettat tebɣa di Lezzayer. Teqqaṛ-iyi-d di Lezzayer yella

lebḥeṛ. Nek qqaṛeɣ-as ur ssineɣ ara ad mmesliɣ s taεrabt. Terrayi-

d belli nek d ahwic imi di Lezzayer zemreɣ ad heddṛeɣ ḥala

taqbaylit. Lḥaṣun ayen i yi-d-tenna, nek ad as-iniɣ ur t-qbileɣ ara,

wala ayen yark ara s-iniɣ tettɣimi-yi-d di tsawent, tettsagi-t.

Ssardin s usečču n '' L'ILE '' d aziḍan am tament, nečča-d

sin iberdan. U yal tikelt di laccan, nettemqelaε ɣef ulac akked

ulaḥed, imi nebda a nbennu tudert-nneɣ uzekka yiwet yiwet. U

deg učči, tazwara ad nebdu s tuksa n wa i wayeḍ tisardinin-is.

Taggara wa yettaεraḍ ad yerr i wiyeḍ ayen i s-ed-yekkes. Yiwet n

tikelt, makken walaɣ mači aṭas inelmaden i yellan di teɣmeṛt

anda neqqim, ddmaɣ-ed amurṣu amecṭuḥ n tsardint, wehhaɣ-as i

Faḍma s imi. Tečča-t s taḍṣa. Syin ula d nettat tekkes-ed yiwet n

teḥdert, tessečč-iyi-tt-id. Waqila ass-a, i tikelt tamenzut yark di

ddunit, i ččiɣ ssardin ẓiden anect-agi. Terra Faḍma ass-iw

yebdan s usbbeṛbeṛ imeddukal d ass yelhan yark di tudert-iw.

Neṛwa ass-agi aḥewes di temdint n tezṛuṛeq n wass, neḍṣa,

nennecṛaḥ. Luqbaɣ-tt ɣef tikli-s igan am tikli n welɣum, tluqeb-iyid

ɣef tinni-w igan am tin n webṛik. Neḍsa. Nuzzel. Nestaεfa deg

tebḥirin n Tizi. Nehder alarmi i ɣ-kfan lehduṛ. Nessaweḍ armi i dnesnulfa

tutlayt-nniḍen imi uɣalen ifassen-nneɣ akked wallennneɣ

d nitni i yettmeslayen deg umur-nneɣ.

Tewweḍ-ed tmeddit amecwaṛ kan. Dɣa ssawḍaɣ-tt ɣer

Medduḥa anda i gganent tullas. Tenna-yi-d ass-agi din ara teṭṭes

ɣer yelli-s n xalti-s. Azekka, zik ara tuɣal s axxam, imi tesεa

taɣuri. U meqbel ad tekcem ɣer zdaxel n '' la cite '', teεreḍ-iyi

tikelt-nniḍen ɣer yiwet n lqahwa inelmaden. Qebleɣ s lfarḥ, imi ur

bɣiɣ ara yark ad iyi-teǧǧ ass-agi tmeṭṭut n ddunit-iw, tin ara yi-dyefken

Yacine akked Ṛadya.

Nessuter sin ifenǧalen n latizan d leḥbeq. Tsers-ed idaṛen-is

ɣef issebbaden-iw yeččuṛen d aɣebbaṛ, tenna-yi-d :

- A Yuyu, amek ara txedmeḍ i yimawlan-ik?

- Dayen isehlen, sel-azekka ad awḍaɣ yemma, u nettat ad iyi-dtefru

tamsalt-agi. Dayen isehlen maḍi, ma tebɣiḍ smana-yagi ad

nemlil akken a nesqerdec di sin tamsalt-agi. Akken a nemsefham

ɣef tmectaḥ. Kem daɣen εeggen-asen i yimawlan-im, xeṛṣum d

yemma-m.

Tidett kan,Nek, Ṛebbi a zizen yeẓra, ur ksibeɣ ula d iqceṛ n

ṣṣabun deg uxxam-nneɣ. Acu kan ass-a yeččuṛ wul-iw d asirem,

ḍemεaɣ di sin neɣ di qrad (3) isseggasen ara teqqim lexḍubegganneɣ,

ad d-kfuɣ leqraya-w, u ma yella fkan-iyi-d lkaṛṭa n lεeskeṛ,

ixeddim yeshel ad t-yaf wemdan di tmurt-agi n ckupi. Axxam

dayen isehlen di taddart. Aṭas n yexxamen i yellan d ilmawen, imi

imawlan-nsen zedɣen yark di temdinin. Ladɣa yiwen wexxam n

laεmum-iw, ur walaɣ ara amek zemren ad iyi-tekksen. Yuɣal

yeḥma wul-iw s tiktiwin-agi. Nniɣ-as ɣas ur ufiɣ ara ixeddim

yelhan, alqaḍ n uzemur akked d uzenzi-ines d zzit, ternuḍ-as

asaɣur unebdu i d-yessekcamen cwiṭ n tedrimt ad iqidd sin

yebɣan ad bnun axxam akken ur ttmettaten ara si laẓ. Nniɣ-as

daɣen ad zenzeɣ timkarḍit n (100) meyat n yedlisen sεiɣ deg

uxxam. Kullec iban-iyi-d yeshel maḍi. Asawen ttwaliɣ-t d luḍa s

Faḍma yellan ɣer tama-w.

Nniɣ-as :

- A Faḍma, Wellah ma tneddmeḍ-tt ayen akka tebɣiḍ ad txedmeḍ

yidi. Ur kem-ttaǧǧaɣ ara ula d yiwet n dqiqa di ddunit. Yal mara

temdekwaleḍ, ad iyi-d tafeḍ ɣer yidisan-im; am uɣaleɣ d win ɣef

wumi tzemreḍ ad tsendeḍ mkul mara teεyuḍ. Ur ttagad, ad kemseččaɣ,

ad kem-selsaɣ, ad m-dduɣ di lebɣi. Ma yella tuḍneḍ ad

am-ed-awiɣ amejjay, ad εiwzeɣ ɣur-em, ad am-sirdeɣ leḥwayeǧim,

ad m-ed-sewwaɣ učči-m. Ur ttaggad ara, a Faḍma, ur kemttnaɣeɣ

ara s ddɣel, ur kem-kkateɣ ara, ur kem-ttḥeqiṛeɣ ara, ur

kem-ssarfayeɣ ara, ur am tedduɣ ara di nneqma. Idmaren-iw ad

am uɣalen d usu anda ara testaεfuyeḍ, iɣalen-iw d isekla ɣef acu

ara tejgugleḍ makken ara ixettsef wakal si ddaw iḍarren-im. A

Faḍma sneɣ meqbel ad d-tlal, ad am-uɣaleɣ d ajenwi s wacu ara

tezluḍ iɣeblan-im. Ayen bɣiɣ seg-m ḥala yiwet n tɣawsa; bɣiɣ kan

ad iyi-tḥemleḍ !

Tṣubb allen-is imir-en, tuɣal d tazeggaɣt. Deg yiwen

umecwaṛ tuɣal-ed leḥya-nni yellan ɣef udem-is taṣebḥit-agi.

Lulent-ed tmeqwa imeṭṭawen ɣef allen-is. Tenna-yi-d :

- A Yuyu, ilaq ad tezreḍ belli ass-agi mači d tikelt tamezwarut i d-

ṛuḥeɣ ɣer Ḥesnawa, imi ṛuḥeɣ-d snat d tikal meqbel. Ilaq kan ad

teẓreḍ belli mkul tikelt, fell-ak i ttnadiɣ. Snat tikal timenza ur k-idufiɣ

ara. Tikelt-agi, Waqila yebɣa Ṛebbi aεzizen, ufiɣ-k-id akken i

d-wwḍeɣ.

Tessusem cwiṭ , syin tesgerger yiwet n tcaṛibt si lkas n

latizan. Dɣa tenna-yi-d :

- Ur ǧaεleɣ ara ass-agi ara k-ed-iniɣ awal-agi s neṣṣaḥ. Ihi, ilaq

ad teẓreḍ imeslayen-agi id-yi-tenniḍ wwḍen-iyi s ul. Ɣef aya ad

ak-ed-iniɣ ihi ass-a: « ḥemleɣ-k!»

Tsers-ed ifassen-is yerɣan ɣef ifassen-iw. Ččurent-ed

wallen-iw d aman; bɣiɣ ad ḥemdeɣ Ṛebbi i yi-d-ceggεen taqcict

icebḥen akk ifehmen am tagi s ttliliw, lemmer mači d lɣaci

yeččuṛen lqahwa-yagi. D acu yeẓriɣ ḥala yewεeṛ kan ad d-yuɣal

wass icban ass-agi.

Umbe d, mi yebda ad d-iɣelli ṭlam ssawḍaɣ-tt kra n lmitrat

yellan ger lqahwa anda neqqim akked tnezduɣt n tullas di

Medduḥa. Ugiɣ ad as-sarḥeɣ i ufus-is makken tebɣa ad tεeddi

tisemmit n wuzzal. Ḥulfaɣ-as i yimir-en am akken ad iyi-d-tekksen

tiḥdert meqqren seg ul-iw. walaɣ-tt makken lexyal-is yebda la

iteffer ger igelfan n tullas akked tillas i d-iɣellin.

Syin uɣaleɣ-ed weḥdi ɣer Ḥesnawa ɣef uḍar.

……………………………………………………...........

.....................................................

…………………………

 Ait-Qasi Md-Arab

   (aḥric1)

Teţkemmil deg uṭun i d-iteddun

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Retour en haut

Numéro 57     Mai 2012

L étude :

 

 

 

 

Tagrawla n Ḥmed Umerri d yimdukal-is, akken yiwen ur ten-itettu.

Tukkist deg  « tamurt.infos »

 

http://www.tamurt.info/local/cache-gd2/3c805724ef31ea0de9525595b244bc34.jpg

 

 

 

 

Tagrawla n Ḥmed Umerri d yimdukal-is: I waken yiwen ur ten-itettu.

 

Sɣur Jeǧǧiga N At Benɛli

 

16 furar 1947-16 furar 2012: 65 iseggasen-aya i yeɣli Ḥmed Umerri.

“Ma tella tɣawsa i ɣef ilaq agdud ad iḥareb, i waken ur tt-tbeddilen ara wiyaḍ, yerna ur tettwakar ara: d amezruy-ines.” Imac Aɛmer

 

 

Amezruy bḥal tiddas, win yettnezzihen mačči am win yetturaren, yeshel fellas maḍi ad yerbeḥ s wallen mar ad tt-id-yewɛu si lebɛid. Deg mezruy wa yeserwet Wayeḍ iɣellet. ɣas ggugmen yidlisen, imdanen mazal cfan; amezruy bnant yergazen yettunbdaren ar ass-a n wussan. Deg idurar n Ǧerǧer iɛbban acḥal n leqrun, wid yuran amezruy ḍebɛent s idammen-nsen. Ass-a lwelha-nneɣ terra ɣur-sen i wakken ad nsenṭeq s kra n yiles yeɛugnen, wa ad ner tafat ɣef kra n wayen yefren ad t-id nbeggen. Abridnneɣ yewwi-yaɣer temnaḍt Nat buwaddu yerẓan ifadden n urumi, I wakken ad tenjer asalu ɣer tlelli. At Buwaddu, yellan d imnayen n tlelli bḥal Mḥa At Lkew, d amedya ɣef tirrugza i ɣef yenn-a umedyaz:

Abuwaddu mi d-yepinṭiḥ

Tmenɛar si lbab ɣer lbab

Tameddit yeffeɣ ttebriḥ

Teyyam azekka anɣab

Ṛẓan lqum n ṣsuîṭiḥ

Iḥuliyen am imejdab.

Kra seg umezruy n At Buwaddu, lɛerc n Ḥmed Umerri

Lɛerc n At Buwaddu yetabaɛ taqbilt n Igujḍal yebvan ɣef setta n leɛrac: Friqat, At Smaɛil, At Kufi, At Mendas, At Buɣerdan d At Buwaddu. Ddan akk ɣer tɣiwant n

Draɛ Lmizan di lawan-nni n umnekcam afransis.

Yebḍa lɛerc n At Buwaddu ula d netta ɣef setta tudrin: At Jimaɛ, At Mɛellem, At Lmenṣur, At Yiran, At Welḥaǧ akk d Ibadisen. Cerken Wat Buwaddu tilisa d Wat Bucennaca iten-id iqublen am lemri si tama Usammer. Ma nger tiṭ ɣer lǧiha n Umalu, ad aɣ-d-binen Wat Buɣerdan akk d Wat Si Yusef. Seg Ugafa, yezzi-asen-d wakal n Tizi n Tlata i seg id-ffɣen yiberdan yessawnen Yessufuɣen ɣer tudrin. Ma seg Unẓul, d Adrar n Ǧerǧer i ten-id-iḥudden. Win ad d-iwalin At Buwaddu si lbeɛid, ad as-yini d tarewla i rewLen s irebbi n wedrar, amzun bɣan ɣur-s leɛnaya....

Llan sin leryuy i yexallafen ɣef uẓar n yisem-a At Buwaddu: rray amenzu yeqqar: isem-agi yekka-d seg wawal ILDI, axaṭer imezdaɣ n temnaḍt agi ssexdamen ildwan deg umennuɣ. Ma d rray wis-sin, yenna-d: At Buwaddu yekka-d seg WALDUN (rṣaṣ) axaṭer, imezdaɣ n temnaḍt-a d At lbarud. Leryuy agi ad ten-yeqbel leɛqel i sin acku sɛan yiwen n unamek. ILDI neɣ ALDUN mačči d amcabi kan i ttemcabin di lmenṭeq, maɛni ula deg usexdem i tensexdamen: d ILDI neɣ d ALDUN, ssexdamen-ten di lawan-nni d allalen i umennuɣ.

Sɛuẓgen Wat Buwaddu i wulɣu i d-isufeɣ Lḥakem amatu n temdint n Ldzayer ass n 14 di yebrir1844 i deg yeggul di leɛrac ur nekni ara i leḥkem-ines ad yesserɣ tudrin-nsen, ad yessexser nneɛma, ad yegzem tjur, ma yella ur sersen ara leslaḥ neɣ ur d-ssufɣen ara Lxalifa Ben Salem i wumi fkan At Buwaddu leɛnaya. Asmi yeffeɣ Ɛebedlqader Ben Meḥy Ddin Ameɛsekri si tmurt n Yiqbayliyen, i deg i yessuter leɛnaya, yeǧga Lxalifa-ines Si Ḥmed Ṭeyyeb Ben Salem ddaw leɛnaya n At Buwaddu, di taddart n At Jimaɛ. Mi d-yusa mmi-s n Lxalifa Ben Salem ɣer baba-s, s At Buwaddu, heggan-as tameɣra n 4 wussan d rebɛa wuḍan i wakken kan ad-s-neddun di nneqma i yirumyen.

Di magu 1849, asmi yekcem Jiniral Blanjini ɣer tmurt n Yiqbayliyen, qqimen At Buwaddu d ineggura yakk ara yessersen imrigen (leslaḥ) di temnaḍt-agi. Ma d leɛrac nniḍen tɛawd-asen Fransa beṭṭu. Yal lɛerc ṭfen-t sin lecyax i d-sebded Fransa.

Ass n 16 di yebrir 1850, yestenya uneɣlaf n ṭrad di Lpari, yiwen n lkaɣeḍ ɣef At Buwaddu, amzun, ḥeqqa ḥeqqa, ssersen imrigen. Yerna imir-n kan, yerra Si Muḥend Uɛemran, yellan d Ccix n lecyax, d imḍebber fell-asen.

Deg 1851, i yekker Bubeɣla ad innaɣ arumi, iban-d yiwen i ɣef tteklen At Buwaddu, qqaren-as Mḥa At Lkaw. Dɣa fell-asen i yura Yusef Nasib yenna: « D sin yimdanen agi i yekkren ad nnaɣen Irumyen asmi d-kecmen ɣer Ǧerǧer. Yessawev Bubeɣla ad-yejmeɛ ɣur-s leɛrac axaṭer ttqadaren-t madden merra; d ccaf yerna d amrabeḍ, Ma d Mḥa At Lkaw, isem-is yeqqim deg yisfra At Buwaddu».

Mbeɛd kan mi ččan tiyita Yigujḍal di Buɣni ass n 30 Ctember 1851, ruḥen ad ssutren laman ɣer jiniral PELLISSIER, s ufus n Si Lḥaǧ Aɛmer, Ccix n zzaweyya reḥmanya. Akken Azal n wagur neɣ kter, deg wassn 17 Bujember 1851, ssekren cwal yilmeẓyen n At Buwaddu ɣas akken ugin-asen lɛeqqal n taddart. Ihi, asmi teḍra twaɣit di ssuq At Sedqa deg Iwaḍiyen, yiwen n ugumi yekkesasen taqeḍɛit n wulli yerna yeṭṭef 25 d ilemẓi ɣer lḥebs. ɣef aya i yekker ccwal. Yeḥka lyuṭna Bubriṭ i win yellan nnig-s ɣef tedyant yeḍran, yenna-as: « selken-d Wat Buwaddu imeḥbas n Igawawen. Ma d taqeḍɛit ur cliɛen ara deg-s. Meɛni nnan belli ur ttɛemmiden ara ad yeɣli weqbayli zdat cclaɣem-nsen». (Tasɣunt: Revue africaine).

Almi d 1856, la d-ttbin liḥala amzun terked. Yuɣ lḥal d tikellax. Am tmes ddaw walim. Imi kra kan n wussan, yesker Si Lḥaǧ Aɛmer ṭrad di tmurt n Yiqbayliyen.

Ass n 29 ɣuct 1856, At Buwaddu d Wat Buɣerdan wwten lekka n lkumunda Duvan di Tizi n Tlata. Imiren kan lɛesker n Fransa rran aḍar almi d Draɛ Lmizan. Segmi islan s urumi yerra aḍar, ula d leɛrac i sen-d-yezzin i Wat Buwaddu, am Mɛatqa d Yiɣil Imula, kkren-d ula d nutni ad nnaɣen d irumyen.

Deg yimenɣan yekren si 30 ctember almi d 04 di Tuber 1856, thudd Fransa tudrin n At Buwaddu s lekmal, i waken ad terẓ deg-sen tisas rnan gezmen azal n 3000 n tjur n leḥlu deg yiwen was; ass amenzu di tuber 1856. Ula d akken ur ṣawḍen ara ad sseknun tamnaḍt agi n At Buwaddu. Imir dɣa, imi huddent, ṭfen Wat Buwaddu adrar I waken ad kemlen amennuɣ. Mi akken dhan d umennuɣ, lmal-nsen i merra, d wayen I d-eqqimen d cci-nsen ukren-t wid yesqazben i Fransa. Dɣa i wakken ad-rren lmal-nsen, ger tuber 1856 d meɣres 1857, At Buwaddu rran ddaw iḍarren-nsen leɛrac-nni yak yeknan sdat Fransa.

Di tefsut n 1857, ḥebsen akk yimenɣan ger leɛrac, acku lhan d umnekcam i d-iẓedmen. At Buwaddu, seg wakken iten-ɣelben irumyen, imi deg waṭṭas yid-sen yerna wwin-d leslaḥ ijheden, iseɛya-ten umennuɣ, ladɣa deg wussan n 08 d 09 di yulyu 1857. S yin akin, tezḍem Fransa ɣef At Buwaddu, s ufus n lɛaskar tsels si leɛrac. Zzin-asen-d am wemrar ur yezmir yiwen ad yegzem. At Buwaddu ad sarsen imrigen ass n 10 di yulyu 1857, aggur mbeɛd mi teɣli Faḍma n Sumer. Yenna lmarical RANDUN i lɛsaker-is asmi knan At Buwaddu:

« Dayen yekfa ccɣel-nwen. Leqbayel n Ǧerǧer knan. Ur d-yegri ula d yiwen n lɛarc ig-zemren ad-yeffeɣ si leɛṣem-nneɣ. »

I wesmekti kan: ass n 04 di tuber, ilaq-as i lmarical agi, ma ulac akk 10 n trebbuɛa n iserdasen mebla aɛwin iwakken ad-ṣṣiwḍen ad-kecmen taddart n At Jimaɛ, I yura LKULUNEL RUBIN deg yeḍrisen-is ɣef ṭrad. Yura daɣen, LKULUNEL agi deg wedlis-ines : Tanekra n tmrt n leqbayel deg 1871 ( insurrection de la G.K en 1871) ayagi:

« Gguman wat Buwaddu ad-knun, deg useggas n 1856 ɣas ulamma ttwahuddent akk tudrin-nsen ladɣa taddart n At Jimaɛ. D nitni id ingura akk di tmurt n leqbayel i yesutren laman deg useggas n 1857. Tuddar akk yettekkin ɣer tɣiwant n Draɛ Lmizan sersent imrigen ala snat n tudrin n At Buwaddu id iqqimen: At Jimaɛ d WAt Yemɛllem i yuɣalen d laɛnaya i kra n win i d aɣ-yugin d wid akk yebɣan ad mḥasaben yid-neɣ. »

Yura daɣen HANUṬU, deg yedlis-is: “Tamedyazt taɣerfant n Leqbayel n Ǧerǧer”, ɣef temsalt-agi yenna :

« Alma n taḍuṭ d isem d yiwet n luḍa yeẓẓan d tineqlin id yezgan deg ugafa n taddart n temkadbut deg wat Buwaddu. ɣer din dɣa isen-ttawin lmakla i yegrawliwen, dinna i ttdawin imejraḥ, ussan-nni n ṭrad yekren si 30 di ctembar almi d 04 tuber1856. »

Gguman, ihi, At Buwaddu ad knun, rnan aseggas mbaɛd imenɣan-agi iwakken ad sersen Imrigen. Dɣa taddart n At Jimaɛ teṭef almi d 10 di yulyu 1857 ɣas akken arumi ihudd-itt s lekmal ass n 04 di tubar 1856 yerna cerḍen-asen 15070 Frank n lexṭya. Seg imiren ddan-tt irumyen ɣef temnaḍt agi. Ttalsen-d dɣa ɣef wasmi i d-tekker tmurt n yizwawen s lekmal-is deg useggas n 1871, ɣef uqerru-s Lḥaǧ Muḥend At Umeqran d Ccix Aḥedd ad, taddart n At Jimeɛ tɛedda daɣen di tessirt, dɣa yiwen si tawaculin n At Ḥemmu (tawacult n Ḥmed Umerri) nɣan-as iserdasen n Jiniral Cerez, (7) sebɛa yirgazen, tenger deg yiwen wass, imi i d-kren ad rren ɣef nnif-nsen. Mi truḥ yemmat-sen ar yiwen wemrabeḍ ad s-d-yefk lkettan n lbafetta ad tejmeɛ deg-s allaɣ n yiwen seg waraw-is i wakken ad yili wamek ara tmeḍlen deg-s, yenna-s-d wemrabeḍ-nni, ṣber tzeqefeḍ qbel imeṭṭawen-im ma tebɣiḍ ad m-fkeɣ ayen i ɣef akka i d-tusiḍ, tameṭṭut tezza tasa-s terra-as-d imiren kan s usefru-a, yuɣalen d inzi:

D win ur njerreb i d-iyi-nnan

Yenna-ayi “ṣber ur ttru!”

Ttxil-k a Llah d-iwalan

Tasa-w tezza ad t-qellu

Win ur numin s xellu

Immuqel afrag n At Ḥemmu

Nekni yules-aɣ-tt-id Mass Brahimi Muḥend Aɛrab n taddart At Jimeɛ deg At Buwaddu. Akka ihi i teḍra di temnaḍin n Lezzayer akken ma llant. Ladɣa tamurt n Yiqbayliyen yugin ad tidir ddaw uzaglu n umnekcam arumi. Tamnaḍt-a ur neqbil ddel, teǧǧa-d isem-is deg umezruy s yargazen d tlawin id-turew. Kren-d ad nnaɣen d weɛdaw s wayen id-yeɣlin deg ifassen-nsen. Ulac tamnaḍt tezgel tyita, maɛni llant temnaḍin yuzlen deg yilsawen ɣef tiyaḍ, yal yiwet amek id-as-teḍra. At Buwaddu ihi d amedya, teqqim deg umezruy axaṭer tefka-d irgazen id yeqqimen ar ass-a n wussan deg cfawat n yemdanen. D nutni i yerran ṣerf i urumi, qublen-t s zeddi n lqedd akken ad rren ɣef nnif-nsen d lḥerma n tmurt-nsen, tamurt n yal Aqbayli.

Yiwen seg warraw-is, isem-is yuzzel ɣef yilsawen, mucaɛ ɣer yimdanen, izdem-d tabɣest d tissas s ɣur lejdud-is At Buwaddu, qqaren-as: Ḥmed Umarri. D netta i yeggulen ad isebbel tarwiḥt-is i wakken ad tidir tmurt-is di tlelli d yiseɣ.

D anwa-t Ḥmed Umerri?

Ilul Ḥmed Umerri ass n 10 di tuber aseggas n 1911, deg At Jimaɛ (deg lɛerc n At Buwaddu). D mmi-s n Ssaɛid n Ɛmer akk d Ḥemmad Mesɛuda n Caɛban. Isem-is n tidett: Ḥmed At Ḥemmu (Belɛidi Ḥmed seg wedrum n At Ḥemmu). Isem agi n Umerri, fkan-as-t di tazwara i baba-s Ssaɛid. Yekka-d seg wawal «mri» yebɣan ad yini: sefruri (wwet tesefruriḍ kra neɣ albeɛḍ) yeqqim-d useqdec n wawal-a deg umedya agi: “Ruḥ ad temriḍ tizya-k”. Yesɛedda Ḥmed Umerri temzi-s d ameksa, am netta am tnudda-s lawan-nni. Yuɣal yekcem ɣer uɣerbaz n yemrabḍen irumyen, yeɣra ɣur-sen 3 iseggasen. Mi yedrem uɣerbaz-nni i deg yeqqar, yuɣal ɣer tyessawt. Syin akin ufan-as-d amkan n lxedma deg izuɣar n Mtija, anida i d-yufa iman-is i leqeḍ aḍil. Deg useggas n 1932, ssawlen-as-d irumyen ɣer lɛeskar. Di 1934, mi d-yuɣal si lɛeskar, yercel, yuɣ Ḥamum Lǧuher. Ur iɛeṭṭel ara aṭṭas, yunag ɣer tmurt n Fransa deg useggas n 1936 iwakken ad d-inadi ɣef weɣrum-is d win n twacult-is am netta am tezyiwin-ines, di lɣerba i yebda yettissin belli Fransa ur tent-ḥsib ara d imdanen am wiyaḍ.

Asmi yebda Ṭrad Agreɣlan Wis-sin, sawlen-as-d daɣen ɣer lɛeskar, ceyɛent ɣer tlisa n Fransa d tmurt n Biljik akken ad yennaɣ d Lalman. Dɣa din i teṭfen ilalmaniyen ɣer lḥebs yiwen ur inuda fell-as. Din-a i yeḥulfa ugar s temḥeqranit yellan d leḥyaf txeddem Fransa ger iserdassen-is.

Akken kan teɣli Fransa ddaw uḍar n Lalman, irwel-d Umerri si lḥebs, yeṭṭef lbabur it-id yessawḍen ɣer tmanaɣt n Lzzayer. Mbeɛd kra n wussan kan mi d-yewweḍ ɣer tmurt, ṭfent iserdasen n Fransa netta d wemdakel-is Nazef Remḍan. Rran-ten ɣer lkazirna n Belfur di Lḥarrac anida yuɣal d aɛsekriw di Rrjima wis 5 n iɛeskeriyen i zzayriyen ( 5ième régiment des tirailleurs algériens RTA). Di lkazerna n Belfur i yemlal i tikkelt tamezwarut imeɣnasen n ukabar n wegdud azzayri (PPA). Seg imiren, yebda yettfaq ugar ɣef ayen iḍerrun di Tmurt.

« Semman-as medden imenfi netta turrugza d ayla-s » :

Mi treḍqent tedyanin n 25 di yennayer 1941, yella Ḥmed Umerri ger imenza itent-id-yesekren ɣer yidis n imeɣnasen n n ukabar n PPA, ɣef wakken id d-yenna Ɛerrad Muḥend, i yellan lawan-nni ula d netta d aserdas di RTA n Belfur di cahada-ines ɣef Ḥmed Umerri :

« Nekk akked Belɛidi Ḥmed, i wumi qqaren Ḥmed Umerri, nella akken di lkazirna n Lḥerrac. Yella ger imenza i d-yessekren tidyanin n yennayer 1941. Uqbel ad krent tmesbaniyin, yella yesfaqay iɛsekriyen di lkazirna. Yerna yettnejmaɛ yid-sen s tufra di tmeqbert n Belfur neɣ tikwal di yiwet n lqahwa di Lḥerrac. Yezga yekkat di lḥukuma n Fransa. Asmi yekker ccwal, yella Lkapural Musawi n Draâ Lmizan s idis n Ḥmed Umerri (....) D acu kan ccwalat-nni ur ɛeṭlen ara. Ma d tarbaɛt yekmanda Umerri terwel ɣer Sidi Musa. Nekk ttwaṭfeɣ ɣer lḥebs, dɣa seg imiren ur nemlal ara».

Ula d Ben Ɛellal yedda-d deg wawal n Ɛerrad Muḥend yenna:

« Belɛidi Ḥmed i wumi qqaren: Umerri n At Buwaddu yeffeɣ-as afus i larmi n Fransa, axater yella d imḍebber amenzu ɣef tmesbaniyin yekren di lkazirna n Lḥerrac. D netta i yenɣan aɛessas n lmina. D mmi-s ɛemmi Cekrun Ɛli, yellan ula d aɛsekriw di Belfur lawan-nni, ger wid iḥeḍren i tedyant agi, iyi-d-yeḥkan». D tagi ihi i d sebba i t-yeǧǧan ad yeffeɣ s amadaɣ.

Yura Meḥfuḍ Qeddac deg wedlis-is « Amezruy n Tɣelnaẓri n Lzzayer » (Histoire du Nationnalisme Algérien): «...ugar n ¾ n iɛsekriwen tssels Fransa, nneɣlen s leslaḥ ɣef temdint n « Maison Carrée» ssawalen ɣer Umennuɣ. Deg iḍ-nni kan, tensa taluft, ttwaṭfen akk wid i t-id-yessekren...».

Ḥmed Umerri yella seg wid iselken I tmesbaniyin-a, netta d kra n yimdukal-is, ger-asen Lɛifawi Crif n Sidi Ɛisa. Rewlen di sin ɣer Sidi Musa, fɣen ɣer wedrar n Buzegza, s yi-n ɣer tmurt n Yiqbayliyen.

Wid I d-yessekren timesbaniyin, iɣaḍ-iten akk lḥal imi I d-yessawel Msali Ḥaǧ, yella d aqerru n ukabar, ad tent-ḥebsen. Ma d Umerri, i yellan ula d netta deg ukabar n PPA, yejbed iman-is yuɣal, cwiṭ cwiṭ, d imḍebber ɣef yiwet n terbaɛtt i yesbedd s ufus n yimdukal-is, wid ukkud yettɛerri imerkantiyen i wakken ad iɛiwen igellilen.

Uqbel ad yebdu Ṭrad Agraɣlan Wis-ssin, yella deg iwaḍiyen yiwen n ṣbiṭer, i yeṭṭefent temrabḍin tirumyin i d-cceyyeɛ tmurt n Legliz akken ad tɛiwen Fransa. Maca, akken kan kan testenya lḥukuma n ‘’Vichy’’ lɛahd n talwit d tmurt n Lalman deg useggas n 1940, timrabḍin-agi iḥettem-itent lḥal ad ruḥent, ad ǧǧent ṣbiṭer-nni.

Dɣa ass mi id-ilḥeq waṭan n burekku (tifis) deg 1942, teqqim temnaḍt s lekmal mebla Isufar n tujya. Imezdaɣ n temnaḍt-a ɣaḍen Ḥmed Umerri, ɣef waya i yekcemen s tufra ɣer ṣbiṭer-nni, netta d umdakkel-is Badwi Belkasem, dmen-d lidrat d tfarsuday akk d isufar n tujya, farqen-ten i yimezdaɣ i ten-yuḥwaǧen. Dɣa teḥekm fella-sen Fransa, mebla ma ḥeḍeren, s 18 n wagguren d lḥebs. Badwi Belkasem yerrunda, xas akken ur d as-t-semeḥ ara Fransa almi d ass mi tefra. Ma d Ḥmed Umerri, yefɣ-as afus, yugi ad yeknu sdat-s yuɣal yekker waḥd-s ad d-yerr ttar I yigellilen. Win d-yeɣlin deg webrid-is; d arumi neɣ d lqayed ur t-yettqili ara. Yeggul ur yekni zdat leḥkem urumi, yeṭṭef amadaɣ, iɛemmed ad yidir tudart n « imenfan » wala ad yanez i ddel. ɣef wakken id-ḥkan fell-as wid it-isnen, yella Ḥmed Umerri, d annifi d bu tissas, d argaz d wawal, leɛmer yexdim zzur deg yiwen, yettɛerri wid yukren ayla n wegdud, yettak idrimen-nni i d-ittawi i yigellilen wid iten-yuklalen. Dɣa ula d amdakel-is, Xeyyar Areẓqi, yellan yettekki di ‘’l’organisation civil” n FLN yenna fell-as:

« Ssneɣ akken ilaq Belɛidi Ḥmed iwumi qqaren Ḥmed Umerri, yellan d amdakel-iw: yiwen wass irewl-d s axxam-iw akken ad yeffer. Tella Fransa tettabaɛ-it imi yeffeɣ ɣef ṭṭaɛa-ines yella yekrah Fransa d wid akk yeddan yid-s. Ḥmed Umerri d argaz n lḥeqq, yettɛwan imaɣban seg wakken i yekyes yesrusu aqqerru-s mara ad iɛeddi sdat medden, ladɣa sdat n tlawin».

Ḥmed Umerri ihi am netta am wid yefɣen uqbel-is, yeffeɣ akken ad yefk taḍriḥt i lqeggad d wid akk yeddan d Fransa di lawan-nni, am yigumiyen d cwambeṭ. Aṭṭas i t-ittcabin ɣer wid ifɣen uqbel-is am Urezqi Lbacir, Aɣbdun, Ɛisa n Wakkuɛen neɣ tikwal ɣer Benẓelmat n tmurt Icawiyen. Yeggul lmir n Draɛ lmizan di Ḥmed Umerri ak d wemdakkel-is Slimani Ḥmed ad-uɣalen ɣer webrid neɣ ma ulac ad-serɣen taddart-nsen. Lamaɛna Ḥmed Umerri yesɛuẓẓeg, ɣas akken tajmaɛt n taddart tettḥellil deg-s d daḥellel. Yecfa Ḥemmadi Rabeḥ i tedyanin agi yeḥka-d yenna:

« lawan-nni tanmehla n Draɛ Lmizan tumer tajmaɛt n taddart ad tenhu sin yergazen agi ad uɣalen s abrid, ma ulac ad sserɣen tudrin nneɣ. Dɣa, imiren-nni kan , kkren lɛeqqal jemɛen-d at taddart i wakken ad asen-sfehmen tamsalt, yerna ad sɛarṣen ɣef sin yergazen agi akken ad rrundin . Slimani yeqbel, ma d Ḥmed Umerri yegguma ad yeknu yenna-asen: « si zik lliɣ d aɛdaw n Fransa. Tura mazal-iyi d aɛdaw-is. Am ass-a am zekka akka ara qqimeɣ, alama mmuteɣ. Nekk leɛmer xdimeɛ ayen n dir i yiwen seg-wen. Ǧǧet-iyi, ihi, ad msefhameɣ d irumyen akken sneɣ». Akken teéra Fransa belli dayen yefɣa-s afus, teɛreḍ ad terẓ Umerri akken nniḍen. Tseres ɣef twacult-is, teggul ad-asen-tekkes tamezduɣt, ad-tt-tefk i Leɛsaker isinigaliyen, ma yugi imenfi-agi ad yuɣal s abrid wad yeḍleb leɛnaya n Fransa. ɣas akken, Umerri mazal-it yesɛuẓẓeg. Rnan kan kra n wussan, texdem Fransa ayen treggem. Rsen-d wazal n 40 n iɛsekriyen ɣef At Buwaddu ttuselḥen almi dayen. Sɛeddan si tɛeṣṣart kra n win i as-yettilin i Ḥmed Umerri, qeḍɛen-asen ula d lmakla. Uɣlen sbedden lɛessa ɣef twacult-is, xelṣen kra n imucaren i wakken ad ṣṣiwḍen lexbarat-is, ad walin akk anwa i itefɣen d win ikečmen. Dɣa deg useggas n 1944, ass wis 40 yum seg imi tlul yelli-s Faḍma, yerza-d Ḥmed Umerri s axxam ad iẓer yelli-s yernan ɣur-s, ɣas akken yeẓra d acu it-yettraǧun. Yeẓra Fransa tefka fell-as tajɛelt. A t-an wamek teḍra temsalt, tules-aɣ-tt-id yelli-s s timmad-is:

“ Ḥekan-iyi-d ɣef was mi d-luleɣ, yeqqim baba, ur yeḥdir mi luleɣ, yerna acḥal n wussan ur d-iyi-ẓri ara. Ass n wis rebɛin yum yerza-d ɣer wexxam, lameɛna imucaren tesbed Fransa ad t-ɛassen, sawḍen lexbar, iwweḍ-d imir imir ujadarmi d yiwen seg imucaren ad teṭṭfen imi tettunefk fell-as tejɛlet i win ara t-yeɣen. Sbedden-as-d di sin tireṣilt almi twalan ikcem-d berzen-d ɣef twwurt, jebden znad ḥuzan-t deg wammas ma d yemma yellan terba-yi ɣef yiri lkanun, di lxelɛa-nni tebra-yi ɣef tirgin, yerɣa wezgen deg wudem-iw. Tura qqimeɣ d taneɛyubt s yiwet n tiṭ” Wagi d yiwen umedya kan ɣef zzur texdem Fransa d wid yeddan yid-s di Ḥmed Umerri d twacult-is, imi yugi ad d-yidir ddaw n uzaglu-ines.

Umerri d W-At Ukabar n PPA.

Mbeɛd tidyanin n 08 Magu 1945, yuɣal Ḥmed Umerri, yettnaɣ akken nniḍen, mačči am zik ass mi yebda. Adrim-nni id i tekkes i yimerkantiyen, yuɣal tura yettakit i ukabar n PPA, yellan yepheggi, lawan-nni di tmurt n leqbayel ayen i wumi semman « Les Premiers maquis» neɣ «Imudaɣ Imenza», s ufus n sin yemḍebren n PPA, Bellewnis akked Muḥemmed Zerwali, yettwakelfen s usbeddi n imudaɣ agi. ɣef akken d-yenna weɣmis «Algérie Actualité», id d- yefɣen ddurt n 04 ɣer 09 deg aggur n Magu 1969, icehed-d Zerwali akk d Muḥend Saɛid Maɛzuzi, belli, d imḍebren imeqranen n ukabar isen-iṛegmen ad binent trebbuyaɛ timselḥin nniḍen di tamiwin nniḍen n tmurt, dɣa imiren issawel Zerwali, s yisem n ukabar i trbaɛt n Ḥmed Umerri, i wakken ad dduklen; Umerri yeqbel tamsalt, labeɛda mi yemlal yidsen. Yessawel ula d netta i yemdukal-is d kra n win akk yefɣen afus i Fransa i wakkenad rnun ɣer terbaɛt-is. S wakka tennerna terbaɛt n Umerri imi i d-rnan ɣur-s kra seg wid ikerhen Fransa: imenfan, imẓarṭiyen…ger-asen: Ḥaǧ Ɛli Arezqi seg Iɣil Imula, i yuɣalen d Lyuṭna amenzu n Ḥmed Umerri, Iwadaren Ɛli seg At Mendas, Lyuṭna-ines wis-sin. Rnu ɣer-sen Wasil Ɛli seg Iɛezzunen, Ḥewwas akk d Ɛmer Xuǧa Ḥsen (umi qqaren Ḥsen Ɛeṣman) seg Umecras, atmaten Galez, Cili Ḥusin, Babu Saɛid, Baca Yidir akk d widak nniḍen deg aṭṭas yid-sen. Mi dduklen fkan tiyita i yirumyen di temnaḍt agi n Leqbayel: nɣan atmaten Ḥ ixedmen lbaṭel deg At buwaddu( Ḥ. Ḥ. yenɣa-t Umerri deg Umecras ass n 28 Bujember1946, ma d gma-s Ḥ. S. netta d Ccambiṭ, yenɣa-t Umerri deg At Jimaɛ ass n 26 Yennayer1947, agur mbeɛd mi yemmut gma-s. Syin akin iɛerra lkar At Wasif netta d yimdukal-is, Ḥaǧ Ɛli d Iwadaren ass n 13 Yennayer 1947, rnan La SIP (société indigene de prévoyance) deg Umecras ass n 25 di Yennayer 1947. Kra seg yidrimen-nni i d-ḥellan nefqen-ten-id azekka-nni n lexwacer i at taddart. Aɣmis n «Alger Républicain» n 16 di Yennayer 1947 yura di tewriqin-is timezwura : “Di temnaḍt n Draɛ Lmizan : Tlata n yimenfan ḥebsen lkar n At Wasif, ɛerran wid i d-yeddan, ksen-asen 100.000 n Frank. Uɣalen s adrar.” Ma d aɣmis n « Journal d’ Alger», n 16 di Yennayer 1947 yur-ad: « Ḥmed Umerri, yeddan di lǧerra n Urezqi Lbacir, mazal-it yettɛerri imsebriden: netta d sin yemdukal-is yettwaselḥen almi kan, yesseḥbes lkar, iɛerra wid i d- yeddan deg-s .»

Ma d aḥric ameqran deg yidrimen-nni i d-itekkes i yimerkantiyen yettarra-ten ɣer texriṭ n PPA i wakken ad d-aɣen leslaḥ. ɣef akken i d-yedda deg rrabul i d-yessufeɣ leḥakem amatu n Lzzayer deg aggur n Yunyu 1939 texriṭ agi, yella yeṭṭef-itt Awcic Muḥmmed Ben Ɛisa yallan imir-nni d amgensas (i d-yesbedd ukabar) n akabar n PPA di temnaḍt n Draɛ Lmizan. Awcic yettwaṭṭef ɣer lḥebs deg useggas n 1946, imi I d- yeṭṭef idrimen i s-d-yefka Ḥmed Umerri i wakken ad iɛiwen akabar. Ayagi iwekked-it-id Brahimi Sɛid, I d-yesɛeddan lḥebs netta d Awcic yenna:

« Nek ttwaḥebseɣ di lexrif n useggas 1945, mebeɛd mi nnuɣaɣ d yiwen. Sɛeddaɣ lḥebs di Draɛ Lmizan, anida i yesneɣ Awcic Muḥemmed Ben Ɛisa n Umecras. Netta yettwaḥbes di ccetwa n useggas 1946 imi I d-yeṭṭef idrimen seg ufus n Ḥmed Umerri (.....) iqqerra-d sdat-i belli adrim-nni yefka-as-t-id Umerri i wakken ad iɛiwen s yi-s « Akabar n Wegdud Azzayri (PPA) ».

Ay-agi d ttbut i d- iwekkden belli Umerri d tarbaɛt-is kecmen s tidett deg ukabar agi. Ula d Lḥusin Ait Ḥmed iwekked-it-id deg udlis-is: « Cfawat n wegrawliw ger 1942 d 1952 » (Mémoire d’un combatant (1942-1952), Bucen, 1990, isb.69.) yura:

« ...Umerri, imenfi-nni mucaɛen, ibedlen udem I umezruy, yeseḥbas lkiran, mačči i wakken kan ad-ten-iɛerri, lamaɛni i waken daɣen, ad yini i yemsebriden suɣet « tudert i l PPA! Tudert i timunnent! (...) nekni s yelmeẓyen n Leqbayel, nedder tiswiɛin ur d nettuɣal, necfa ɣef wass mi nesdukkul ger tiktiwin d lefɛayel, [necfa ɣef wid iteggen ayen i d-qqaren] ».

Ɛli Zaɛmum daɣen deg wedlis: (« Tamurt Imaziɣen », Raḥma, 199, isb. 88-90), icehed-d ɣef wegaz-a yenna : « Imeɣnasen n ukabar PPA ttqadaren-t akka, Umerri akked Ḥaǧ Ɛli kren-d mgal Fransa, dayen isefraḥen, llan yid-neɣ,[d imdukal-nneɣ ].»

Ass mi twala Fransa belli tarbaɛt n Ḥmed Umerri tebda tettnerni, yerna tettɛawan akabar n PPA teɛreḍ ad terr ttar deg imezdaɣ temnaḍt-agi yeṭfen afus i yigrawliwen. Ula d acu i sen-teǧǧa, ulac tixidas ur tsexdem ara akken ad teɣḍel azgaz-agi. Seg wakken ur s d-iwwin ara ibeckiḍen, tuɣal ɣer tkarkas d txidas. Aṭṭas i tseḍmeɛ s cciɛa d usemmeḥ is-i-tewɛed kra n win ara yenɣen Ḥmed Umerri d yemdukal-is! Ula d iɣmisen ttikkin, i waken ad wwten azrem s aqerru. D ɣa aɣmis «Journal d’Alger » I d-yefɣen ass n 18 di furar 1947 yenna deg iseṭṭiren-is:

« (.....) Rray amenzu, yerna d win iṣeḥḥan, d abrid n ṣwab iteṭṭef tejmaɛt n taddart Iɛezzunen, d timenɣiwt n sin imenfan- agi yettwasnen, yerna ur tettuɣal ara deg wawal. Tefka tamgarṭ-nsen, i twacult Wasil yettwasnen nezzeh di tama-yagi, d nettat ara d-yelhin d tmenɣiwt-nsen. »

Yerna-d daɣen waɣmis-agi:

« Nezmer ad nini belli ttawilat akk inesexdem i wakken a neɣḍel imenfan-agi ur ɣ-ssawḍen ara ɣer wayen nebɣa. Ihi, yeqqim-aɣ-d yiwen n ttawil iwakken ad d-neṭṭef Umerri d Ḥaǧ Ɛli. Ilaq ad nesaki deg wegdud aqbayli tamsalt n nnif. Akken ad t-nesiweḍ ad yessexdem netta s timad-is ttawilat ilaqen akken ad d-ikkes wid akk ur nesteɛrif ara s laɛnaya n Fransa di tmurt n Lzzayer s umata. »

Tewwet Fransa s wayen tesɛa d tazmert amek ara tesimes isem n Ḥmed Umerri ger yemdukkal-is d wid it-iḥemlen, ulac acu ur s-tesbbub di leɛwayer d wayen ur yexdim ara, tger-d fell-as ayen ur nelli ara deg-s. Tikkelt-a tewweḍ ɣer tin n nnif imi teẓra acḥal yeswa ɣer Leqbayel. Ihi, akka i d-yennulfa wayen i wumi isemma weɣmis n « Alger Républicain » id -yefɣen ɣef teɣzi n ddurt n 18 ɣer 25 di Yennayer 1947: « Tamsalt n Ruza tuzyint » (L’affaire Roza La Belle). Ata-n wacu id d-yura weɣmis-a: Azwel ameqran d wa : «Belɛidi, umi qqaren Umerri yuker Ruza tuzyint, tameṭṭut n Iwadaren yettnadin amek ar ad d-yerr ttar. D twaɣit i yeḍran di tmurt n Leqbayel: tlata yergazen ttnaɣen am uccanen ɣef Ruza tuzyint; uzlen idammen tlata iberdan.»

Alger Républicain yesnulfa-d tamsalt-agi i wakken kan ad yessimes tlata yergazen agi, ahat ad-ten-yeǧǧ wegdud i sen-yeṭṭfen afus acḥal aya, mara iẓer belli yexnunes nnif-nsen. Axaṭer ma yeǧǧa-ten wegdud ad ishilen i usɣḍel. Tamsalt agi n Ruza tuzyint yeskaddeb-itt imir imir weɣmis «Egalité» n Ferḥat Ɛebbas ass n 13 deg aggur n Furar 1947. Yura-d weɣmis agi deg iseṭṭiren-is imezwura: « Imenfan n tmurt n Leqbayel d wamek i ten-cqirriwen iserdasen n Fransa», yenna belli tameṭṭut-a d iserdasen n Fransa itt-iḥebsen nettat d waṭṭas n tlawin d temɣarin deg yiḍ n 24 di yennayer 1947 di taddart n At mendas deg Umecras. Yerna anect-a d ayen i d-isnulfa weɣmis “Alger Républcain” I waken ad isluɣ taluft, u ad yernu zzit i tmes.

I wakken kan ad-begnen i wegdud, belli d inifiyen i yellan, yrna mazal-iten d imdukal am zik, arnu ɣer-s tamsalt agi tesnulfatt-id Fransa i wakken ad tebḍu ger-asen, yerna ad t-sexnunes ismawen-nsen, yeqsed Ḥmed Umerri netta d sin lyuṭnat-ines: Iwadaren Ɛli d Ḥaǧ Ɛli Arezki, la SIP n Umecras (la société indigène de prévoyance), ɛerran-tt iḍ n 25 di yennayer 1947, sdat n tmanya (8) inagan. Ɣef tedyant agi dɣa, yura weɣmis «Echo d’Alger» id-ifɣen ass n 28 deg waggur n Yennayer 1947: « Tamurt n Leqbayel mazal-itt ddaw uzglu n terbaɛt n Umerri. Tlata imenfan ukren 450.000 frank di la SIP Umecras, uɣen abrid, mbeɛd mi sefrawsen inagan »

Ḥmed Umerri iɣab am yitri

Ass n lḥedd, 16 di Furar, aseggas n 1947, iruḥ Ḥmed Umerri ɣer wemdakel-i s Wasil Ɛli n Iɛezzunen iten-id-iɛerḍen s imensi netta d Lyuṭna-ines amezwaru Ḥaǧ Ɛli Arezqi. Yuɣ lḥal Wasil, tesḍemeɛ-it Fransa ad s-tfek cciɛa yerna ad-stsemmeḥ akk ayen yexdem yakan, ma yella yenɣa ccifan-is Umerri d Ḥaǧ Ɛli. Yerna tessaweḍ-it ad yamen belli Umerri yeqsed ad yaker azal n 4 neɣ 5 n tullas si taddart-is, ger-asent yiwet i-s-yettilin I Wasil Ɛli. Aɣmis Journal d’Alger I d-yefɣen ass n 16 d 17 di Furar 1947, igan azwel i usebtar-is amezwaru: « Deg idurar n Leqbayel, Umerri d Ḥaǧ Ɛli yenɣaten yiwen seg yimdukal-nsen», yeḥka-d deg yeḍrisen-is yenna: « ... Di taddart Iɛezzunen, I d-yezgan deg lɛerc n Kuryet, i yenɣa yiwen i wumi qqaren Wasil, sin imenfan agi i wakken ad d-yerr ttar ɣef nnif-is yexnunsen». Ḥemmad Muḥend Arezqi yeskaddeb ay-agi yenna di cahada-ines: « Argaz agi yeskaddeb imi id d-yenna belli Umerri iqsed Iɛɛezzunen i wakken ad yaker, ḥeqqa ḥeqqa, kra n tlawin is-yettilin I Wasil, ayagi d lekdeb imi Umerri yella d amdakel-is yerna nepa yides d iḍulan. Rnu ɣer-s Umerri d anifi, d argaz aḥermi, Ur t-nessin ara ixeddem deg tigi. » Dɣa deg wexxam n Wasil Ɛli isen-d-sɣimen i Umerri akk d Ḥaǧ Ɛli wid imi fkan laman.

Ɣef akken id-nnan yiɣmisen n lawan-nni Ḥmed Umerri d Ḥaǧ Ɛli Arezqi, ɣlin di tcerkett i sen-d-thegga Fransa s ufus n kra n wid yeddan yid-s am Rawli Akli, yellan imiren d aselway n tɣiwant n Iɛezzunen, akk d Ṣerrur Akli yellan ula d netta d lmir n At Lqayed. Xtaren Wasal Ɛli i wakken ad d-ineɣ Umerri d Ḥaǧ Ɛli imi ẓran d imdukal-is yerna gan-as laman d amqran, sehlen-as maḍi akken ad-ten-ikellex. Journal d’Alger I d-yefɣen ass n 18 di furar 1947, deg isetiren-is imenza yura-d ɣef tmettant n Ḥmed Umerri d Ḥaǧ Ɛli yenna: « Yir tagara n sin imenfan. Umerri d Ḥaǧ Ɛli ɣlin di tcerkett isen-tundi Fransa s ufus n Leqbayel merra. Tenɣaten ɣef tbaqit n seksu di taddart n Iɛezzunen s ufus n twacult Wasil. » A ɣmis agi yeḥka-d s ttfaṣil tadyant akken teḍra:

« Wasil iɛerḍ-d Ḥmed Umerri d Ḥaǧ Ɛli ɣer imensi id-yettwaheggan ɣef ddema-nsen. Fkan-as laman, qesden taddart n Iɛezzunen tameddit n wass n lḥedd 16 di Furar. Mi yewḍen ɣer din, llan ttuselḥen dayen kan. Mi i d-ttheggin imensi, wid I d-xtar tejmaɛt ad-ttekkin di tedyant, zzin-d i wexxam am umeqyas i wakken ad ɛassen sin yergazen agi ma yella ɛerḍen ad rewlen. Ma d Wasil Ɛli Ben Ɛmer akk d uḍeggal-is Wagni Arezqi setreḥben yissen (....) Mi yelhan deg imensi isen-d-gerzen, i fureṣ wagni Arezqi tagnitt, yuzzel ɣer Ḥaǧ Ɛli icudd-it s umrar, imiren kan, Wasil i ssureg tamgḥelt-is ɣef Umerri ijreḥit yeɣli, lamaɛna ur yemmut ara imiren. Ɣas akken yejreḥ, isuffeɣ-d taḥerast-is, ijbed znad, lewjeh amezwaru iḥuza Wagni Arezqi di tayett, wis-sin, yessafeg-as tacacit i Wasil Ɛli. Akken it-iẓra ur yemmut ara, yekker-d Wasil iɣawel yeddem-d abeckiḍ n Ḥmed Umerri i yeǧǧa sdat n twwurt mi-d-ikcem, yewwet yi-s Ḥaǧ Ɛli yellan yetwarez, iḥuza-t deg wul, imiren yezzi-d ɣer Umerri, yexnunsen deg idammen-is, ikemmel-as, yenɣa-t.»

Aɣmis agi yura-d daɣen di tezrigin-is id yefɣen ass n 17 di Furar 1947, belli Umerri, d lyuṭna-ines Ḥaǧ Ɛli yenɣaten yiwen seg imdukal-nsen. Azekka-nni kan, ass n 18 di Furar, aɣmis agi , am akken yebɣa ad d-yerr aman ɣer tregwa-nsen, iɛewed azwel i umagrad-is, yura-d: « Umerri akk d Ḥaǧ Ɛli ɣlin di tcerkett i sen-tundi Fransa. » I wakken ad sensen times iceɛlen, wa ad-ssimnen medden belli tadyant-agi, tufaf, tɛedda deg uqerdac, rnan-as-d: « S ufus n Leqbayel ». Umerri akked Ḥaǧ Ɛli, ttwaɣedren di laman, ass n 16 di Furar, aseggas n 1947. Ass i deg I d-tlul l’ O.S. « Tuddsa Timselleḥt Tuffirt » n ukabar PPA. Ur ḥḍiren ara i wakken ad-ttikkin, ad rnun iɣallen-nsen ɣer-s.

Aɣmis n «Echo d’Alger», n wass n 18 di Furar, yura ula d netta: « A yadra lmut n imenfi Ḥmed Umerri d tagara n imenfan di tmur n Leqbayel?». Aɣmis agi, ass-nni, yefka-d asteqsi i ɣef nezmer ad-nerr ass-a, imi ɣas akken yemmut Umerri, gran-d deffir-s yemdukal-is, wid i kemlen amcwar n umennuɣ yebda. D Iwadaren Ɛli, lyuṭna wis-sin n Ḥmed Umerri i yuɣlen d aqarru ɣef terbaɛt mbeɛd mi yemmut wemdakel-is, s wakka ikemmel abrid i yenjer Umerri deg umenuɣ ɣef timmunent d tlelli n tmurt.

Iwadaren Ɛli irewel-d si larmi n Fransa deg aggur n Meɣres aseggas n 1944. Akken yesla s Umerri, d umennuɣ-ines, yekcem di terbaɛt-is, yuɣal syin akin d afus ayeffus n Ḥmed Umerri: d lyuṭna-ines wis-sin. Akken kan yemmuten Umerri d Ḥaǧ Ɛli, yuɣal Iwadaren d aqerru ɣef Terbaɛt, syin akin tarbaɛt-a tekcem di Tuddsa Tuffirt: O.S. n ukabar n wagdud azzayri (PPA), kemmlen akken-nni, i wazal n 4 iseggasen, amennuɣ i yebda Umerri. Deg useggas n 1950, ass mi s tfaq Fransa i l’O.S. tsekfel-d imvberen yellan ɣef uqerru-yis, ttwaṭfen kra si terbaɛt n Iwadaren ma d wiyaḍ nɣanten.

Ata-n wacu yura weɣmis n Le Figaro ɣef tedyant agi yakan: « Mbeɛd mi ttnadin ɣef wergaz-agi, d umennuɣ yekkren, tlata n imenfan icudden ɣer ukabar n PPA, ttwaṭfen deg idurar n Leqayel. Yiwen ṭfent, sin nniḍen rrundan-d.» Iwadaren yettwaṭṭef ula d netta ɣer lḥebs aseggas-nni. Iɛedda di creɛ tlata (3) tikkal, uqbel ad-as-ḥkmen s lmut ass n 06 di Meɣres 1952.:

« D wagi i d abrid wis 8 ara iɛeddi deg wexxam n creɛ n Tizi Wezzu. Ḥekmen-as i Iwadaren, imenfi-agi n tmurt n Leqbayel, s lmurt. Llan ḥekmen-as yakan tlata yiberdan s ukerfi n yal ass. » I yura weɣmis Le Figaro.

Setta waguren mbeɛd, ass n 23 di Tuber 1952, ksen-as aqerru s lfinga di lḥebs n Tizi Wezzu, yuɣlen ass-a d axxam n yedles n temdint-agi. Aɣmis La Dépêche Quotidienne n wass n 24 di Tuber 1952 yura-d ula d netta di tewerqett-is tamezwarut: « Imenfi Iwadaren id-iɣeḍlen lxuf ɣef tmurt n Leqbayel gezmen-as aqerru iḍelli di Tizi-Wezzu. »

Akka ihi, i teḍra d Ḥmed Umerri d yemdukal-is. Fkan-d ayen umi zemren. Fkan tiyita i Fransa, almi seɣlin lǧehd-is di temnaḍt n Leqbayel. Ismawen-nsen qqimen deg umezruy, imi d nutni id-iheggan ussu i tegrawla n 1954, i deg yeddukkel wegdud s lekmal-is i wakken ad-yessufeɣ arumi. Ass-a nenna-awen-d amezruy i ilaqen ad yuttwaru deg yidlisen n umezruy, ad yettwasɣer deg iɣerbazen n tmurt. Deg useggas n 1983, amazray Tahar Useddiq yura adlis ɣef ugrawliw-agi umi iga azwel: Ḥmed Umerri (i d-yeffɣen Tizrigin Laphomic) i waken ad yeqqim yisem-is, yiwen ur t-itettu. Ass-a, ismawen n Umerri d yemdukal-is, ttazzalen ɣef yilsawen, qqimen deg isefra id-iḥekkun ayen xedmen. Ar ass-a n wussan, tilawin cennunt ɣef Ḥmed Umerri, sefrant ɣef ṣṣifa-s, ɣef nnif, tirrugza d tissas yella d ayla-s, ssefrant daɣen ɣef tmettant-is, ɣef wamek yettwaɣder di laman almi yuɣal d amedya i wid ixedɛen tagella d lmelḥ. Ula d ifennanen akk d imedyazen yettwasnen di tmurt n Leqbayel, bḥal: Ait Mangellat, Maɛtub, Mezdad Aɛmer, Nurdin Cennud, Jura, tarbaɛt tagrawla, tarbaɛt afus, …d wiyaḍ nniḍen deg aṭṭas yid-sen, cnan, ssefran, fella-s, nnan: dazamul n tegrawla, d azamul n tlelli u d amedya ɣef laman, ɣef tdukli yettwaxedɛen, akken yenna umedyaz deg wawal-is: « ziɣ kulci d awal, iḥbiben tikwal tettun azal n tdukli ». Ma medden zgan smektayen-d amek yemmut Umerri, nekni nesmenyaf ass-a ad nesmekti amek i yedder: d ilelli.

Kra n isefra :

1-Llah Llah Umerri

Ula d isem-ik d imserri

At-aya Ḥmed Umerri

At-a yekka-d Tizi-Wezzu

Abernus-is n leḥrir

I waḍu la t-yetthuzzu

Ad-tḥeznemt a tulawin

Yemmut ɣef uḍebsi n seksu

At-aya Ḥmed Umerri

At-a yekka-d Timizar

Abernus-is n leḥir

Iruc- it-id s leɛṭer

Ad-tḥeznemt a tulawin

Yusa-d ṭbib ad t-iẓer

……………………….

2-Keččini a Ḥmed Umerri

Ay izem id trebba tɣurfett

Tɣaḍ-iyi tmekḥelt-is

Truḥ tbeddel tayett

It-ixedɛen d iḥbiben-is

Mačči d tabenâemmett

………………………..

3-Lkar n At Umeqran

Xemsa uxemsin d aterras

Iḥbes-itt Ḥmed Umerri

Iḥseb-iten-id am tullas

Ad tḥeznemt a sut Wasif

Lexbar yewwed-d tarwa-s

………………………………

4- Tekkes taluft i yeɛdawen

Tusa-d ɣer igellilen

Ḥmed Umerri iten-iḥemlen

Nɣant wid yusmen

Issefraḥ igujilen

Isrus-d ungifen

S kra n win ixuṣṣen

Syes lerbaḥ ɛummen

Iḍum laẓ deg yexxamen

Yettawi-d ula d akraren

Iɣder-it win yumen

Ɣer tbaqit is-d-ihegga lekfen

Ait Menguellet (Tasfift asefru, 1986)

Ula d win t-inɣan

Ur yebni fell-as

Yenɣa-t s laman

Tegrad lmeɛna-s

Aqbayli ad iban

Ad t-ineɣ uqbayli

Ḥmed Umerri

Iɣab am yetri

………………….

Tagrawla (Tasfift Faḍma n Sumer, 1984) :

D argaz afeḥli

D idammen inifi

Lbaṭel ur t-iqbil ara

Yekker-d di teẓgi

Anwa wagi?

D Umerri.

Yekker-d d ilemẓi

Yeḥder i lbatel

Yexdem urumi

Di Ldzayer

Yeggul ur yekni

Mačči d awezɣi

Aɛdaw agi ad yepwaɣḍel

Yekker-d d ilemẓi

Yeḥder i lbaṭel

Yexdem urumi

Di leqbayel Yeggul ur yekni

Mačči d awezɣi

Aɛdaw agi ad yepwaɣḍel

Yextar amadaɣ

Yepas-d yepnaɣ

Wala ad yanez i ddel

………………………

Aɛmer Mezdad ( Amud n isefra :Tafunast Igujilen, Imedyazen, 1991, p.12.) :

Akken kan yebda tikli

Aṭṭas ip-yeddan fell-as

Semman-as medden imenfi

Nepa d tirrugza i d ayla-s

Ma d win illan d aneṣli

I Ḥmed isbur talaba-s

Anwa-t Ḥmed Umerri

Ma wer s-yezmir urumi?

…………………………

Matub Lwennas (Tasfift Tissirt n Ndama, 1987):

……………………..

Ur d-ǧǧin yimezwura

Ayen ara d-nebder nekkni

Argaz lqedd n truka

Yella deg wawal d Umerri

S lkuraǧ d tirrugza

I ittḥarab Arumi

Asmi yenfeḍ ɣef lǧefna

Ssebba-s d Aqbayli

Asmi yeɣli ɣef lǧefna

Ssebba-s d Aqbayli.

…………………….

S ɣur Jeǧǧiga N At Benɛli

 

 

 

 

Retour en haut

Numéro 57     Mai 2012

L’ interview :

Fin pédagogue, académicien, chef de file du combat pour l'amazighité, défenseur de la laïcité, Mohamed Chafik passe en revue les questions clés qui lui tiennent à cœur et révèle des vérités qu'il a longtemps gardées secrètes.

Rester longtemps proche du Palais et préserver une image intacte auprès des militants de base, très peu de personnes ont réussi ce pari. Quel est votre secret ?

En étant proche du centre du pouvoir, j'ai tout fait pour me prémunir et ne jamais accepter de privilège. Quand j'ai été

nommé recteur de l'IRCAM, j'ai renoncé à mes émoluments, à la voiture de service et aux dotations d'essence. Non que je sois riche, mais je voulais que personne ne réduise mon ambition à cet aspect matériel des choses. Depuis le début des années 60, j'ai toujours pris mes précautions. Quand le chef du cabinet royal, M. M'hammedi m'a convoqué pour travailler auprès du roi, je l'ai prié de l'informer que j'avais mauvais caractère, qu'on m'attribuait des idées de gauche et que, par conséquent, je ne risquais ni d'être utile ni d'en sortir indemne. Il me dit, 48 heures plus tard, "Sa Majesté vous demande de garder votre caractère et vos idées. Il exige juste que vous établissiez des rapports sur l'enseignement à chaque fois qu'il en aura besoin". Quand, des années plus tard, M. Bensouda m'apprit que le roi m'invitait à prendre la direction du collège royal, je lui fis savoir que si le roi voulait donner une éducation traditionnelle à ses enfants, je n'étais pas la personne idoine. Je précisai, en sus, que je ne voulais pas de responsabilité pédagogique partagée avec quiconque (sauf le choix des enseignants, bien sûr) et que je préférais ne pas être mêlé aux aspects protocolaires du Palais. à chaque fois, mes conditions ont été acceptées et plusieurs militants qui me connaissaient de près savaient très bien quelle était mon éthique. Voilà mon secret.

Plusieurs observateurs trouvent que l'IRCAM a en même temps officialisé la reconnaissance de l'amazighité et ralenti son intégration. Qu'est-ce qui vous dérange le plus, le rythme du Makhzen ou l'impatience des militants ?

Les deux. Mais je préfère plus parler d'administration que de Makhzen. Le panarabisme est passé par là. Un poème paru dans Al Ittihad en 1986, disait ceci : "Nous avons fait de l'arabisme notre religion". Cette idéologie, il en est resté des choses dans les esprits, d'inspecteurs, de fonctionnaires de l'état civil, et bien d'autres autorités locales. Imaginez qu'un Marocain peut appeler son fils Azz al arab mais il suffit qu'il traduise ce prénom en tamazight (Aburz Imazighen) pour que sa demande soit rejetée. C'est amusant et dramatique. Concernant, les militants de la cause, je pense que les plus jeunes sont impatients parce qu'ils n'ont pas connu les années de plomb. Par ailleurs, il faut savoir que l'IRCAM, mine de rien, avance dans ses travaux. Exemple qui peut faire bondir plus d'un, il est sur le point d'achever la standardisation du tamazight. En guise de comparaison, sachez que l'arabe n'est pas standardisé. Si un jeune élève veut avoir un dictionnaire de l'arabe moderne exhaustif, comme Le Petit Robert, il ne le trouvera tout simplement pas.

Avez-vous vraiment cherché l'efficience en adoptant la graphie tifinagh ? N'était-ce pas une solution médiane, concertée avec le Palais, pour ne pas braquer les islamistes ?

L'adoption du tifinagh s'est faite dans un but pédagogique. A l'époque, j'ai fait un exposé de 2 heures qui n'avait pas convaincu les défenseurs de la graphie latine. Aujourd'hui, ils reconnaissent que je n'avais pas tort. L'argument est clair. D'abord, le tifinagh s'écrit, comme le latin, de gauche à droite. Contrairement à l'arabe, cela nous évite d'inverser les claviers et de devoir régler des complications sans fin lorsqu'il s'agit d'algèbre. Il est vrai que l'hébreu, par exemple, s'écrit, comme l'arabe, de droite à gauche, mais j'ai posé la question aux spécialistes israéliens. Ils m'ont assuré que la vraie langue de travail chez eux est l'anglais. Idem pour les Japonais. Tout le monde cherche donc à rattacher la modernité & agrave; des langues fortes, standardisées, sauf les Arabes. Voilà ce qui ramène le tifinagh à sa vraie dimension, matérialiser l'identité berbère. Moi, je demanderais à chaque enseignant qui reçoit des enfants en pré-primaire, de partager le tableau en trois parties et écrire sur chaque cadran un texte en lettres latines, arabes et tifinagh. Ainsi, l'élève comprendra comment l'occident écrit, comment les arabes écrivent et comment les amazighes écrivent. Sans cette distinction, il y aurait confusion. Il ne faut pas oublier que le tifinagh est plus ancien que le Phénicien. Il y a dedans une dimension sentimentale.

Votre manifeste amazigh propose une relecture de notre histoire. Pourquoi pensez-vous que l'état tarde à s'en inspirer ? Le fait que les socialistes soient en charge de l'enseignement ne devrait-il pas accélérer le mouvement ?

Les acteurs politiques les plus frileux sont le Makhzen et les islamistes. Lisant dans ce manifeste que Moulay Ismaïl avait ouvert une phase de violence, plusieurs courtisans sont allés dire au roi : "Faites attention à ces gens. Voyez ce qu'ils écrivent sur vos ancêtres ! ".

Quant aux islamistes -y compris les théoriciens de l'ombre et les fondamentalistes de l'état- ils tiennent à évoquer l'arrivée des musulmans en termes de "foutouhat islamiyya" (conquêtes musulmanes) et occultent, au passage, des vérités historiques. Exemples, les batailles menées à la fin del'ère Omeyyade où 700.000 "nobles arabes" ont été décimés par les autochtones. Quant à l'USFP, aujourd'hui au pouvoir, il ne faut pas oublier qu'en 1970, ses ténors actuels ont signé, aux côtés des istiqlaliens, un manifeste appelant, sans discernement, à une arabisation immédiate pour l'école du peuple contre la langue du colonisateur.

On en vient à la faillite de l'école. Qui en est vraiment responsable, les partis nationalistes ou le roi Hassan II ?

Toute la classe politique porte la responsabilité de ce gâchis. Mais il faut nuancer. La démagogie est venue des deux grands partis : l'Istiqlal et l'UNFP (puis USFP). En face, Hassan II a été faible. Il n'a pas su leur tenir tête et laisser Mohamed Benhima aller jusqu'au bout de sa réforme. Ce dernier nous avait donné carte blanche et nous avions proposé un plan sur 18-30 ans. On allait à partir du bilinguisme, construire un enseignement purement marocain, en termes d'effectifs et de programmes. On allait même aboutir à une arabisation saine, à condition que les autres Arabes soient au diapason. Entre temps, Ahmed Réda Guédira avait laissé le ministère de l'éducation nationale dans un état lamentable. Il s'était réuni avec les étudiants et leur avait donné satisfaction sur toute la ligne. Un beau jour, il s'est retiré et a laissé les PV attestant de sa capitulation. Le roi m'appelle et me dit : "Si Chafik. Je vous donne un mois. Allez au bureau du ministère et et faites nous un rapport". Une fois nommé sous secrétaire d'état, j'ai préconisé la marocanisation et créé des CPR, qui ont été donnés plus tard à des imbéciles (et je pèse mes mots). Au fond, entre Hassan II et les partis, chacun ne pensait qu'au pouvoir et certainement pas au bien-être du pays. En jouant à ce petit jeu, ils ont sacrifié l'école.

Et vous avez cessé de vous battre pour une école marocaine plus intelligente...

Je savais que j'allais perdre. Il y avait un seuil à atteindre pour que ce soit l'école qui conditionne la société et non l'inverse. Notre société a pendant longtemps sécrété l'msid. Les Français ont greffé artificiellement l'enseignement du français. Pour beaucoup de nationalistes, l'indépendance allait permettre un retour à la situation d'avant le protectorat. Face à cette farouche opposition, on se battait sans illusion. Aujourd'hui, au moins, on sait que le modèle du msid a atteint ses limites. Par les échecs, économiques et politiques flagrants.

Oui mais la COSEF peine à traduire la volonté de réforme sur le terrain. Qui faut-il blâmer, l'état, les experts, les enseignants ?

Personne. Les structures mentales ne peuvent changer par décret. Il faut des dizaines d'années de maturation. Les Allemands ont mis sur pied une commission de réforme de l'enseignement en 1948 mais n'ont mis en place les structures effectives qu'en 1960. Une réforme de l'école ne s'improvise pas. Il faut mener des études sociologiques, historiques, économiques à cette fin. Vous savez, ce que dicte la raison n'est pas forcément populaire mais l'éducation est censée populariser la raison. Donc , tout cela demande du temps et de la rigueur. Nous en sommes loin.

Une polémique a été déclenchée dernièrement par des inspecteurs demandant l'annulation de l'enseignement de l'éducation islamique. Pensez-vous que c'est le bon moyen de séculariser notre école ?

Il faut être réaliste. Est-ce que les familles, l'état et les partis accepteraient. Supprimer l'éducation islamique aurait certes un avantage. Mais au fond, ce n'est pas l'enseignement religieux qui est en cause, c'est tout l'enseignement. Il faudrait surtout faire en sorte que l'enseignant ne fasse pas preuve d'abus d'autorité morale dans l'exercice de son métier. Ceci est vrai dans n'importe quelle matière. L'éducateur, comme le médecin et le juge, est face à des êtres humains en état de faiblesse. Il faut qu'il apprenne à être juste et à ne pas profiter de leur faiblesse.

Abdeslam Yassine est un mystique islamiste qui profite de la naïveté populaire. Vous l'avez côtoyé en tant qu'inspecteur et interpellé en tant que politicien. Pensez-vous qu'après sa mort, son mouvement pourra lui survivre sans changer d'identité ?

Je ne le pense pas. Je ne sais pas s'il y a des gens de son mouvement qui ont de l'ascendant. Par contre, je suis sûr que son aura ne peut avoir être héritée. Je me trompe peut être, mais Al Adl Wal Ihsane me semble essentiellement rattaché à la personnalité de Yassine. Il faut savoir que cet homme, que je respecte par ailleurs, a reçu à la base une formation traditionnelle avant de s'ouvrir sur les langues étrangères. Aux états Unis, il était le plus anglophone parmi nous tous. Mais à un moment où nous formions les enseignants ensemble, il a été rattrapé par sa formation initiale. Il me confia qu'il était désespéré et avait besoin d'un gourou pour le guider. Il eut une vision et trouva un homme dans une mosquée qui le guida jusque chez Sidi Abbès. Lorsque le cheikh de Madagh est mort, il m'apprit qu'ils allaient déterrer une jarre où il avait caché son testament. Je lui dis : "Sois en sûr, il aura désigné son fils". Il en a été tellement déçu qu'il y fera référence à la fin de sa lettre, L'islam ou le déluge. C'est tout cela qui fait le personnage de Yassine et le fondement de son mouvement.

En tant que défenseur de la laïcité, pensez-vous que l'état marocain pourra se moderniser sans se défaire de sa composante religieuse ?

La modernité est un tout. Ce n'est pas uniquement la technique importée, mais aussi des valeurs clés, de rationalité, de rigueur, de prise en compte de l'histoire. Ceci dit, je ne suis pas laïciste. Pour moi, l'islam prône "la laïcité". Il faut savoir faire prendre la greffe. Beaucoup d'enseignements de l'islam sont occultés par les tenants de l'islamisme. Ils ne tiennent pas à ce qu'ils soient explicités. En politique, que veut dire "et les sujets sont en concertation entre eux" (Wa amruhum choura baynahum) ? Nos oulémas ne veulent pas répondre. Or, l'islam a montré, par là, le chemin de la démocratie. Parmi les derniers versets révélés : vous lisez "Pas de contrainte en matière de religion" (La ikraha fi'ddin). Traduisez, cela montre la voie de la liberté de conscience. Quand le Coran nous dit, "Mohamed est le dernier des prophètes" ou encore que "les savants sont les héritiers des prophètes", cela veut dire, à mon sens, que la pensée discursive devrait prendre la place de la pensée intuitive. Problème, comment faire admettre à tous que "savants" dans ce verset ne renvoie pas exclusivement aux oulémas mais aux tenants du savoir en général. La greffe passe par l'assimilation de tout cela.

Bio-express

1926 : Né à Aït Sadden (Moyen Atlas)

1955 : Inspecteur de l'enseignement primaire (licencié en histoire, diplômé d'arabe classique et de berbère)

1968 : Chargé d'éducation au Cabinet royal

1972 : écrit Pensées sous développées

1976 : Directeur du Collège royal

1980 : Membre de l'Académie du Royaume

1987 : Publie Aperçu sur 33 siècles d'histoire des Imazighen

2000 : Achève le Dictionnaire arabo-amazighe

2001 : Nommé recteur de l'IRCAM

2002 : Reçoit le Prix prince Claus des Pays Bas

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Retour en haut

 

 Retour en haut

Numéro 57     Mai 2012

 

Deux articles :

 

 

2 Articles sur l’oeuvre de Djamel Benaouf, « Timlilit n Tɣermiwin »

                                                           1°) Source : www.littprom.de, forme corrigée par A. Mezdad

2°) M.A.SALHI.  IURAN, Racines.N°43-Juin 2003

 

 

Agdud ur nefriz lehna

S yiles-is ma ur t-id-yenni ara

Ad yecrew tidi merriɣen”

 Lwennas Matub

 

1°)  Source : www.littprom.de, forme corrigée par A. Mezdad

 

 

– L’œuvre de BENAOUF DJAMEL, peut être présentée comme une histoire d’amour, mais le thème de l’ amour n’est qu’un prétexte  pour ce travail littéraire qui traite en réalité de questions plurielles : histoire, politique et littérature s’intriquent dans le quotidien d’une grande ville algérienne des derrnières années.

Les problèmes de la vie quotidienne marquée par la lutte contre l’injustice et les exactions de la police, la lutte des berbères pour leur dignité, leurs droits identitaires  et culturels constituent la trame de ce livre où BENAOUF tire la sonnetre d’alarme sur ce qui se passe en Kabylie où  le peuple autochtone est aujourd’hui la gtande victime de cette conugaison d’évènements.

-« Yidir » et « Tudert » les personnages principaux de cette histoire d’amour gardent leurs sentiments pour eux-mêmes. Ils  vivent dans une société où les traditions sévères obligent les gens à cacher les émotions et les sentiments. De plus, les interdictions imposées par les fondamentalistes et la police mettent en synergie leurs moyens de répression  sur les couples qui osent  marchee  main dans la main dans la rue ou s’embrasser en public. L’histoire d’amour de « Yidir » et « Tudert » n’est pas citée au début où le narrateur décrit principalement la répression du  pouvoir envers les militants kabyles.

Au fil des pages, l’auteur transfère son attention sur « Yidir » et « Tudert » qui luttent pour la reconnaissance de leur identité berbère,. Les deux peronnages  finissent par se déclarer leur amour et le vivent ouvertement. Leur bonheur et intimement sous tendu par un  sentiment d’angoisesont décrits admirablement.

-DJAMEL BENAOUF est sans aucun doute un auteur appelé à une grande  renommée. Son travail littéraire apporte  un changement remarquable dans  littérature kabyle introduisant des nouveautés en matière de style et de langage. Le thème abordé est très original.

Jusqu’à présent, les œuvres et narrations kabyles paraîssent tout identiques, la majorité des textes présentant de grandes ressembalnces Les causes sont, d’après nous, les suivantes :

– le langage qui accuse le manque d’avancement.

      le thème généralement  traitant de  la question d’identité , condamnant la regression de  la culture kabyle, où la les problèmatique sociale et sentimentale est récurrente.

 

BENAOUF  choisit une perspective différente. Des aspects considérés comme mineurs jusqu’à présent en littérature kabyle deviennent, ici, le centre d’intérêt.il explore le coté humain et individuel. Les sentiments et l’affection qu’éprouvent les personnages sont décrits de façon magistrale. Sa connaissance intime du langage kabyle nous rend familières des locutions et des expressions anciennes, réeffermissant un style poli et plein de nuances.

-En contexte de littérature kabyle, il est important de rappeler que la langue est pratiquée  dans une société qui était exclusivement orale il ya seulement quelques décennies.

 

BENAOUF fait montre d’un engagement profond dans la  promotion et développement de sa langage maternelle en utilisant des moyens modernes nécessaires pour décrire de nouveaux concepts. On  sent clairement ct effort à la fin de l’œuvre.    

 

 (www.littprom.de)

Traduction de l’anglais, texte en langue française corrigé par A. Mezdad

 

“Ɣas yettban-d wul yeqqur

Am wuzzal esri

Netta daxel d awaqur

Icennu tayri”

Ferat

 

 

2° )   « Timlilit n Tɣermiwin , un beau texte » de Djamel Benaouf, par M.A. Salhi

 

“Timlilit n tɣermiwin” est un nouveau texte romanesque écrit en kabyle. Son auteur est Djamel Benaouf : Un nom à retenir. Il est édité en 2002 par les éditions l’Harmattant, dans la collection « Tira, langues, littératures et civilisations berbères » que dirige Kamel Nait Zerrad.

 

 

Ecrit dans  un style attirant, ce texte opère bien une rupture dans l’écriture romanesque Kabyle tant par sa thématique, son style que par conception romanesque. En effet, ce roman ne raconte pas contrairement aux premiers romans Kabyles, le combat identitaire berbère, même si ce dernier constitue l’un de ses motifs (essentiellement au niveau du discours). Il aborde plutôt la vie quotidienne des gens humbles et simples, principalement de deux personnages qui s’aiment mais se gardent de se déclarer l’amour. 

En fait ce roman ne raconte pas une histoire,  à contours évènementiels élaboré en romance, qui se lit au premier plant. On peut penser que l’histoire d’amour de Yidir et de Tudert en est une.  En réalité, elle ne fonctionne que comme la toile de fond d’une description détaillée et captivante de la quotidienneté de ces gens humbles et simples qui sont victimes de tout type d’abus. En quelque sorte c’est un pré-texte qui donne au texte une force et un cohésion thématique et discursive remarquable. Le narrateur ou plutôt les narrateurs, car les instances de la narration sont diverses et complexes dans le roman de Benaouf, raconte plusieurs petites histoires liées à plusieurs personnages,  décrivent les sentiments, les révoltes, et l’impuissance de ces derniers. Tout en liant ces petites histoires à un passé tantôt objet de questionnement et de refus, à un présent dur et imposé et à un avenir ambivalent fait de peur et de crainte, mais aussi d’espoir et de rêve, l’auteur de ce texte, les imbrique dans un continuum narratif et discursif qui prend en charge la description de cette quotidienneté.

Dans ce texte se lit un humanisme, où la condition individuelle est mise en exergue, qui se veut révolte mais sans violence aucune. La collectivité y trouve aussi sa place. Elle est approchée et décrite. Beaucoup de faits historiques sont introduits dans le texte  pour mieux saisir et mettre à nu les  injustices et les arbitraires dont sont victimes les populations opprimées.

Le roman est raconté dans un style attirant qui donne aux lecteurs l’impression de regarder un tableau, un beau mais triste tableau, reflétant la réalité quotidienne. Ce style est fait d’humour et d’images dans l’expression, de douleurs et d’espoir dans le contenue de constatation et de révolte dans le discours. C’est en somme, un style qui berce le lecteur mais il ne laisse pas ce dernier indifférent ; et surtout, il est une écriture nouvelle dans la littérature Kabyle. Le texte du roman est ponctué d’images. Les comparaisons et les métaphores embellissent les paragraphes. Les proverbes et autres expressions populaires rythmes le texte tout en lui donnant un ancrage certain dans la réalité qu’il décrit. Plus d’une centaine de ces expressions, sont utilisés des fois avec discours rapportant des fois insérés d’une manière agréable dans la trame de narration ou dans les passages descriptifs ou commentatifs.    Les instances

de la narrations changent généralement avec le changement de l’histoire. Le narrateur est omniscient au début du roman. Il devient vite intradiégitique puis homodiégitique intérieur, avec les digressions, occupe aussi une place non négligeable. Ces jeux d’alternances dans les instances de la narration reviennent assez souvent dans le texte. Ils le caractérisent même. La langue utilisée est très élaborée, un grand effort à remarquer à ce niveau. Des néologismes, avec équivalent en français donné en fin de l’ouvrage, des archaïsmes et des expressions toutes faites mais superbement utilisées dans des endroits où l’en peut sentir la nécessité.

En conclusion, le roman « Timlilit n tɣermiwin »  de Djamel Benaouf est un beau texte qu’on doit lire.

 

 *Benaouf Djamel,« Timlilit n tɣermiwin  : Ungal = La ville- rencontre : Roman en Kabyle, l’Harmattant, Paris 2002, ISBN : 2-7475-3108-2(Prix : 15 Euros) »

               M.A.SALHI.

 IURAN Racines.N°43-Juin 2003

- Md Akli SALHI: Docteur. ès en littérature amazighe, enseignant à l’université de Tizi-Ouzou. 

 

 

 

 

 

 

 

Retour en haut

Numéro 57     Mai 2012

Tadlist nniḍen :

Dictionnaire Ait-Snous

par E. Destaing, Paris, E.Leroux, 1914

  dans notre rubrique  Téléchargement : http://www.ayamun.com/Dictionnaire-Ait-Snous.pdf

 

 

 

Retour en haut

Numéro 57     Mai 2012

Les poèmes :


Tamedyazt   Sɣur Crif  Xazem

tukkist deg tesɣunt , The Amazigh Voice, Volume  19, Issue 1

 


 

 


Chérif     in  Amazigh Gothic by Gwenn Seemel (2008)

 


Cherif Khazem was born in thé village ofAït Bu Yahia in Kabylia, Algeria in 1954. He grew up in Tizi-Ouzou and Algiers. At thé âge of 18, he went to Paris where he got interested in theater and met Mohya. In 1979, Khazem leftfor thé United States. Baker, painter, poet, and teacher, Khazem is now interested in short-length movies.

 His poems, he déclares, are évidence ofhis tumultuous life. Inspired by Native American oral literature, Kafka, but also Hallaj, Rumi, Mohia, El Hasnaoui, and many others, Khazem 's poetry is both thé expression of frustration and thé désire to live thé présent moment. He writes: " deffej   ayfum yujal yecca yi, alami ttywefbey ula seg-yiman iw" (I pursued bread, and it ended up eating me, so much so that I became alienated from myself).

 When he speaks ofthe Kabyle language, Khazem speaks oflove and pain, "we are caught into each other" he adds. In this sélection, Khazem reflects upon several important questions that are related to our contempo-rary world and breaks awayfrom traditional poetry while complementing it.

 

 

 


           Cherif Khazem ilul di taddart at-BuYaḥya, deg Leqbayel, aseggas 1954. Yekker-d deg Tizi-werru d Lzayer tamanaɣt. Mi imed 18 deg tudert-is, yeffeɣ ɣer Paris anida yerra ddehn-is ɣer umegzun, yemlal d Mohia. Deg 1979, Khazem igemmeḍ armi  d tamurt n Marikan. D axebbaz, d amseklut, d amedyaz, d aselmad, tura Khazem iger iman-is deg isura n sinima, wid wezzilen d wid ɣezzifen.

Isefra-ines, akken yenna, d inigan n tmeddurt-is yegrawlen. Yugem-d ula seg  tsekla timawit taneslit n tmurt n Marikan, akked Kafka, yerna-d daɣen  sɣur Hallaj, Rumi, Mohia, El-hasnawi,  d wid nniḍen. Tamedyant n Khazem  d tin win ibaten seg wussan yeţensaren d wamek ara ifaṛes deg-sen. Yura : « Ḍefreɣ aɣrum yuɣal yečča-yi, allarmi ttɣerbeɣ ula deg yiman-iw ».

Mi ara d-yeţawi ɣef tmeslayt n Leqlayel, yeţawi-d ɣef tayri d teqreḥ. « Aqlaɣ ncudd seg wa ɣer wa », i d-irennu. Deg tukkist-a, khazem yenna-s awal-is ɣef tlufa yeggten,  tidak  meqqren,  i d-yeţmaggar wemḍal ass n wassa ; yegzem aseɣwen d tmedyazt taqburt, yesnarnay degs.

 

 


Tabarda

Kul yiwen tabarda-ines

Ayen ibudd i-t-ideggiren

Asmi ara yessers taɛkwemt-is

Ad-tebdu tudert; ṣseha d-lehna-ines

 


Aan

Aṭan yurew-d adeddi

adeddi yurew-d ddwa

Ddwa yerɣa d y eḥla

Ay ul, cfu ur nteţu ara

 

 

 

Ma tufiḍ abrid yergel

Ma tufiḍ abrid yergel

Tuɣalin, tunḍa fiḥel

A yul ifassen xemmel

Anwa ara-k iselken ?

Xas tugaded ad k-čcen

Ar zdat elḥu gar wuccanen


Lakul

Ma yella annect enni n-wussan

Di lakul taserwalt yeḥfan ?

Teţedduḍ teskuffuteḍ urfan

Mazal ur teɣli timiṭ si llufan

 

Awal

Awal am tcemmuxt

Awal am tbarda

Awal am tala

Awal am tregwa

S wawal fad yeswa

Win i d-yugmen yezra

Waye teqqen-it trugza

 

Lehya

Zewǧen medden s txutam

Yuli-d wawal aidan

Yefsi deg yimi

Am ufrux di Iqebs

Itɣenni i yiman-is

 

Andaf

Ayen akka a Rebbi

Medden yakkw byan ad lun

Nek bɣiɣ ad nedfeɣ

 

Ur iban

A Rebbi ɣur-k deɛɛuɣ

Dayen waqila jehleɣ

Yenɣa-yi wuqlal bɣiɣ

Mi faqeɣ sɛiy ayen bɣiɣ

Tthuzzuy ixf-iw am akken ugiɣ

Ɣer teglizit yeţi yiles-iw

Wigi dayen d amur-iw

Tehli dayen ur ţru a yixf-iw

Aeq iles izedɣen imi-w

 

Kul yiwen d iman-is

Lukan tideţ tella

A m-ţ-id-agwmey si tala

Ul zriɣ yessaram yebɣa

Ɣer lekdeb terra-t tmara

Iwulef aemmel d lamuda

Iffe deg imawen neţara

Neqqar di sin erret-ay s aekka

Win ifaqen yera

Ulawen d tayuga

D imdukal di rreba

Bnan, hudden tawenza

kul ul d iman-is

kul tasa s waan-is

kul yiwen d iman-is

 



 Retour en haut

Adresse de messagerie électronique : Description : K:\1_CONFIDENTIEL_20-10-2011\Mes sites Web\Ayamun_lesNuméros_2000-2011\Septembre2009_fichiers\image009.gif 

ayamun@Hotmail.com

Adresses Web:

http://www.ayamun.com/

Retour en haut

Retour au titre

Description : K:\1_CONFIDENTIEL_20-10-2011\Mes sites Web\Ayamun_lesNuméros_2000-2011\Septembre2009_fichiers\image032.gif 

 

tanemmirt, i kra iẓuren ayamun, cyber-tasγunt n tsekla tamaziɣt, ar tufat !

Retour à Bienvenue

@Copyright  ayamun 2000
Dernière révision :
lundi 28 mai 2012