ayamun cyber-tasγunt n tsekla n Tmaziγt

 

ayamun

cyberrevue de lttérature berbère

Numéro 24                                   Mai 2006

55 pages

Retour à Bienvenue

 

 

 

 

 

 

Sommaire

Retour au titre

Sommaire:            

 

1°)_Le texte en prose:  Tuɤalin n uqcic ijaḥen  sγur Kamal Bouamara 

2°)_ l'article: Sur l’étymologie du mot « amazigh » et le nom de Dieu en berbère, par Messaoudi Djaafar

 3°) _ Une interview inédite:  entretien avec Tahar Ouseddik  par Mohand Ait-Ighil

4°)_Le  texte rare ( extrait de « Articles de dialectologie  berbère »  par ANDRE   BASSET :

                   Sur la toponymie berbère et spécialement sur la toponymie chaouia des Ait Frah' (Département de Constantine)

6°)_Le poème:  Tayerfa d wuccen  Atter ǧem n Boumertit  Mohand

7°)_Adresse de messagerie électronique                     

 


 

Retour en haut

 

Numéro 24    Mai 2006                                                                                    

Police  Gentium

 

Le texte en prose:

 

Tuɤalin n uqcic ijaḥen        

sγur  Kamal Bouamara

 

Akken netteg deg tfelwa[1]-nni n zik sut krad n wudmawen, reqqmeɤ-d da, i ucrah-inu yezgan deg wul, tisirit-nni i aɤ-d-yewwi Sidna Ɛisa deg yiwet n teqsiṭ. Tahregt[2] i iyi-d-yettarran rruḥ d tayuga ; imi tt-ğğiɤ tefruri ur teddukkel, ɤurwet ad tɤilem ttnadiɤ ad d-ssekneɤ yella kra n urebbit i d-yekkan nnig-i, neɤ yella win-nniḍen i d-rriɤ ddaw-aw.

 

Imil, ma yessuter-d seg-i yimeɤri kra n nniya, yezmer ad iqelleb fell-as, ma yufa-tt, deg teklut[3]-inu. Din, ad iyi-d-yaf, nekki, am yimweddi deg yiwet n tesga n tfelwit, dduriɤ tili n uqcic ijaḥen ; ad iyi-d-yaf uɤaleɤ ɤef tgecrar, am netta, ttecmumuḥeɤ, maca udem-iw yeččur d imeṭṭi.

 

Aqcic Ijaḥen

 

Asmi tfukk lɤiba-nni ɤezzifen, aqcic ijaḥen yeɛya deg tirga ur t-nessufuɤ sani, yeɛya deg yiman-is. Deg tlemmast n ẓẓelṭ ideg yella, yemmekti-d udem n baba-s ; yemmekti-d taxxamt-nni ur nelli d tadeyqant anda akken d-tkennu ɤur-s yemma-s nnig n wusu ; tibḥirt-nni yeččuren d aman n leḥlu seg wanda iḥemmel ad yeffel acku ur tettwaferreg ara ; gma-s ameqqran, amecḥaḥ-nni, ur iḥemmel ara maḍi, maca mazal ijmeɛ-as amur-ines deg wayla rnu, ɤas akken dayen ijaḥ, ur izmir ara ad t-iserref. Mi d-yemmekta akk aya, aqcic inna i yiman-is : « Ur ufiɤ ara sseɛd ur ssineɤ ara ad ssiɤezfeɤ, nnig n waya, jjiḥ-nni ɤef ttnadiɤ imi ur ufiɤ ara sseɛd. »

Ah ! i imeyyez uqcic ɤef baba-s, ammer yumin mmuteɤ, ɤas akken yenɤa-t wurrif fell-i, ɤas akken ccḍeɤ tili ahat ad yecreh mi ara iyi-d-iẓer ! Ah ! i wasmi ara d-uɤaleɤ ɤur-s am yigellil, tanyirt deg lqaɛɛa yuli-tt yiɤed, wissen d acu ara xedmeɤ ticki ara iyi-d-yessenker s ufus-is, ad iyi-d-yini : « Kcem s axxam, a mmi  » ?

 

Dɤa aqcic, s wannuz, yuɤ abrid-is.

Mi ibded ɤef tewrirt, iwala ssquf n yixxamen sduxxunen. Iḍ, yeɤli-d ya ; maca yegguni tiliwin n yiḍ iwakken ad d-rrent cwiṭ talaba i lḥif ideg yella. Γef lbeɛd, tesla i taɤect n baba-s : tigecrar-is fecclent. Yeɤli, yeffer udem-is gar yiffasen-is, acku yessetḥa seg leḥya-ines ɤas akken yeẓra ilul-d d mmi-s n leḥlal. Yenɤa-t-id laẓ ; anagar kra n yiɛeqqayen n ubelluḍ aẓidan, yerra d učči-ines am win tetten yilfan ɤef yuɤal d ameksa, i as-d-yeggran deg yiwen n uḍfas n ubalṭun-ines yehban merra. Iwala ssewjaden-d imensi. Iferreẓ yemma-s, d tamezwarut, tleḥḥu ɤef uderbuẓ. Yuder-d tawrirt-nni s tazzla, ur yesbir ara ; yekcem ɤer ufrag , aqjun-is ur t-neɛqil, yesseglaf-d fell-as. Ira ad yemmeslay d waklan-nni, maca ur gin ara deg-s laman ; dɤa wexxren, ğğan-as abrid ; ruḥen sawlen-d i bab n uxxam : hatayen !

Mebla ccek, yettaraju ya ameɤrur-nni imi t-yeɛqel dindin. Yeldi iɤallen-is ; aqcic yeqqel ɤef tgecrar zdat-s ; yeffer tanyirt-is s ufus-is azelmaḍ ; yerfed afus-ines ayeffus, yessuter deg-s smaḥ s usuɤu :

  A baba ! A baba, ccḍeɤ ɤef Bab n yigenwan, rniɤ ccḍeɤ fell-ak, ur uklaleɤ ara ahat ad iyi-d-tessiwleḍ ; maca, ɤas ula am yiwen seg yixdimen-ik, aneggaru deg-sen, eğğ-iyi ad idireɤ deg kra n tesga n uxxam-nneɤ

Ababat n uqcic yessenker-it-id, yegr-as iɤallen :

A mmi ! ad yeg Rebbi ass i k-id-yerran ɤur-i d aseɛdi ! S lferḥ-nni yakk d-yeffalen seg wul-ines, dɤa yeṭṭerḍeq d imeṭṭi. Irfed-d aqerruy-is nnig n twenza n mmi-s, yessuden-itt ; yezzi ɤer yixdimen-is, yenna-yasen :

Awit-d talaba yifen tiyaḍ. Selset-as timeddasin i yiḍarren-is, gret-as deg uḍad-is taxatemt ɤlayen. Nadit-d deg udaynin aɛejmi yerwan, zlut-t. Nawlet-d imensi n lferḥ, acku aqcic i ɤileɤ yemmut, ziɤ yedder.

 

Akken yeffeɤ lexber ya, yuɤ-d akk medden, yuzzel ur yebɤi ara ad yeğğ yiwen-niḍen ad as-yini :

 

 

A yemma-s, aqcic-nni iɤef nettru, yuɤal-aneɤ-d.

 

Lferḥ-nni n at uxxam merra, i d-yulin am ccna n udekker n lexwan, yessneɤna dadda-s. D baba-s kan i t-id-iɛerḍen armi qqimen lwaḥid ɤer yiwet n ṭṭabla ; yesseɤleb fell-as rnu yerra fell-as tamara, degmi i ten-tecrek tbaqit. Anyir yekres, netta yeqqim iman-is gar yimeɛraḍen, acku ula d aneggaru deg yixdimen-nni yettwaɛreḍ. Wi ijfufren, ad d-ires ! Ḥeqqa, acuɤer mačči i netta, werğin neffiɤ i ubrid, iwumi ara ɛellqen cciɛa ? Netta, ttif lewqam tayri. Ilmend n leqder-nni i iquder akken gma-s, yeqbel ad yeḥder i yimensi-nni, acku yezmer, ula d netta seg tama-s, ad as-yerḍel yiwen n yiḍ n lferḥ.

Seg tama-niḍen, baba-s d yemma-s fkan-as awal iwakken ad zzmen aqcic-nni ijaḥen azekka-nni, am wakken i d-yettheyyi iman-is, netta s timmad-is, ad t-yezzem alamma d ulamek.

 

Tiftilin sduxxunent ɤer yigenni. Imensi dayen ifukk. Iqeddacen-nni berzen kra yellan. Deg yiḍ, akka imir-a, ula d yiwen ur d-yerri nnefs. At uxxam yeɛyan ɛnan iḍes wa deffir wa. Maca, ɤas akken, nekki ḥsiɤ s yiwen n uqcic – gma-s amaẓuẓ – yellan deg texxamt i d-yezgan ɤer tama n tin n umjaḥ. Kra yekka yiḍ armi d tafrara, aqcic yettnadi iḍes ur t-yufi. 

 

 

Tuzzmiwin n ubabat

 

 

A Rebbi, ass-a, teḍra did-i am uqcic-nni ijaḥen yeqqlen ɤef tgecrar, udem-iw yeččur d imeṭṭi. Ma yella mmektiɤ-d rniɤ uriɤ-d, da, tisirit-inek ilezmen, ihi d timeẓriwt ay ẓriɤ anwa i d aqcic-inek yettwaɤurren, ttwaliɤ deg-s iman-iw ; selleɤ deg yiman-iw tikwal, rnu ttɛawadeɤ-d deg wul-iw i yimeslayen-is d-yettalin seg lqaɛ n lemcaq-is, s usuɤu :

– Acḥal n yimekriyen (iqettalen) i yesɛa baba, ufan akk aɤrum ɤur-s s tuget, ma d nekki yenɤa-yi laẓ !

 

Ssugneɤ-d lxiq n ubabat, seg ddefq n leḥmala yecban tin, ul-iw ifessi-d. Ssugneɤ-d daɤen aɤilif yezwaren amezwaru ; ah ! nessugen-d ayen i aɤ-yehwan. Umneɤ s wanect-a : d nekki iwumi yedduqus wul ticki ara beddeɤ ɤef tiɤilt ad ttwaliɤ iqermuden izeggaɤen n uxxam iɤef nnejlaɤ. Ḥeqqa, d acu la ttrajuɤ iwakken ad azzleɤ ɤer Uxxam, iwakken ad kecmeɤ ? Ttrajun-iyi. Ttwaliɤ ya aɛejmi-nni yerwan d-ssawjaden Ḥebset ! Ur d-srusut ara imensi s lɛejlan ! Ttxemmimeɤ fell-ak, ay amjaḥ ; ḥeqqa, ini-d qbel, d acu i ak-yenna baba-k, azekka-nni, deffir yimensi n temlilit ? Ah !ɤas akken mmi-k amenzu yestewtiw-ak-d, a wi izemren ad isell i taɤect-ik, gar yimeslayen-is, a baba !

Acuɤer i trewleḍ fell-i, a mmi ?

Rewleɤ fell-ak, d tidet ? Anida ddiɤ ufiɤ-k, a baba. Werğin ttuɤ-k, zgiɤ ḥemmleɤ-k.

Ur sfiččiw ara. Γur-i axxam i k-iḥebsen. Suliɤ-t-id i kečč. Iwakken ad yaf yiman-ik anda ara yeddari, anda ara yaf axeddim d liḥala n lɛali. Tisutwin xeddment. I kečč a mmi, a win ara iyi-iwerten, ayɤer i trewleḍ fell-i ?

Acku Axxam-nni iḥbes-iyi. Axxam, mačči d kečči, a baba.

D nekki i t-yebnan, i kečči.

Ahh ! ur iyi-d-tenniḍ ara akka maca i dadda. Kečči tebniḍ Axxam d wayen ur nelli d Axxam. Axxam d wiyiḍ i t-id-yessulin, ẓriɤ, ɤef yisem-ik ; maca d wiyiḍ i t-id-yessulin, mačči d kečči.

Amdan, yesri ssqef iwakken ad yesdarri aqerruy-is ddaw-as, a win tenɤa temɤer ! Tɤileḍ tzemreḍ ad tegneḍ i waḍu ?

Yelzem akk wanect-a n temɤer ? Llan yiẓawaliyen kter-iw i tt-ixeddmen.

Wid-nni d iẓawaliyen. Kečči, d aẓawali ur telliḍ. Yiwen ur yezmir ad yenker ayla-s. Giɤ-k d amessaɛu gar-asen.

D ayen s wacu i teḥsiḍ a baba, asmi akken i ruḥeɤ, gliɤ s wayen iwumi zemreɤ deg ssɛaya-w. D acu iyi-inaben deg tid iwumi ur zmireɤ ad tent-awiɤ did-i ?

Ihi ttrika i tewwiḍ, tserrfeḍ-tt merra, am umehbul ?

Serrfeɤ ureɤ-inek s tedfiyin[4], lemɛani-inek s tirga, tidgelt-inu s tmedyezt, tezmek-inu s ccdahi.

Γef wakka i nɛettaben imawlan-ik ineɛmaren, zerɛen deg-k anect-a n yiseɤ ?

Iwakken ad reqqeɤ s teftilt yifen akk tiyaḍ, wissen ahat s tfafayt tamaynut i reqqeɤ.

Mmekti-d taftilt yesfan, tin iɛac Musa ɤef ṭṭarma tuɤrist : tceɛɛel ur tesruruy.

Tɛedda fell-i Nniyya yesruɤun.

Tin i riɤ ad ak-slemdeɤ tgellu-d s waman semmḍen. D acu i k-id-yeggran seg yimir, ay ameɤrur-a ?

_ D aktay n tedfiyin-nni.

_ Yakk d leɛra-nni i tent-id-yeṭṭafaren.

_ Deg leɛra-nni, ḥulfaɤ s yiman-iw ɤer tama-inek a baba.

_ Ihi armi tenḥafeḍ  s wamek i d-terziḍ ɤur-i ? 

Ur ḥsiɤ, ur ḥsiɤ ara. Alarmi iyi-iskew uɤurar n tneẓruft i yerna fad deg wul-iw.

       D lḥif-inek i ak-imlan d acu swant ssɛaya-inek ?

       Ala, mačči d aya ! Ur iyi-d-tesliḍ ara, a baba ? Ul-iw, seg d-yeffeɤ kra yellan, teččur-it leḥmala. S wayen i swant merra ssɛaya-inu i d-uğğweɤ tafafayt.

_ Ihi temlaleḍ d sseɛd-ik mi tbeɛdeḍ fell-i ?

_ Ur ḥulfaɤ ara beɛdeɤ fell-ak.

_ Ihi d acu k-id-yerran ? Hder.

_ Ur ḥsiɤ ara. Ahat d feccal.

_ D feccal, a mmi ! Amek, mačči d leḥmala ?

Ahat daɤen d lqella n tasa d waṭṭan Seg wacḥal aya tura, lqella n tgella tesfcel-iyi, acku ttqewwiteɤ tarwiḥt-iw s wayen i d-tettak lexla : ibẓaẓ d tamemt. D yir tamɛict am tin iyi-yesneɤsen seg tezmert-iw. Ikcem-iyi layas, seg wass ɤer wass, deg yir tudert ; d ayen i yesnernan, deg tzawara, tafafayt-nni deg wul-iw. Deg yiḍ mi ara iyi-d-iqreḥ usemmiḍ, ttmektiɤ-d axxam n baba d wusu-inu yeččuren d taduli ; mi ara llaẓeɤ daɤen, ttmektiɤ-d tuget-nni n wučči seg tetteɤ alamma rwiɤ deg uxxam n baba. Mi d-mmektiɤ, d ayen kkaweɤ ; iwakken ad sebreɤ nnig n waya, ufiɤ deg yiman-iw xussent-iyi tissas d tezmert, imil

Ihi aɛejmi-nni n leɛca tufiḍ-t bnin ?

 

Aqcic ijaḥen yeṭṭerḍeq s yimeṭṭi d nnehq, udem-is inul agnes.

A baba ! a baba ! Tebnen-nni n ubelluḍ (n lexla) aḥlawan mazal teqqim-d deg yumi-w, ɤas akken. Ur yelli kra-niḍen ara tt-yekksen.

Ay ameɤbun-iw ! (i as-yenna baba-s mi t-id-yessenker) qerḥeɤ-k ahat s umeslay. D dadda-k i yebɤan akka ; da, d netta i yettrayin. D netta i yesɤelben fell-i armi i k-nniɤ : « Wi yeffɤen i uxxam, talwit ur tt-yettaf ! » Maca, ḥess-iyi-d : d nekki k-id-imeslen, ihi ayen yellan deg-k ẓriɤ-t. Ẓriɤ d acu i k-yessufɤen ɤef yiberdan ; ttrajuɤ-k-id ɤer taggara. Din ay lliɤ ammer iyi-d-tessawleḍ.

_ Ihi tilli k-id-mlaleɤ mebla ma qqleɤ-d, a baba ?

D ayen yelhan i txedmeḍ mi d-tuɤaleḍ, segmi twalaḍ tuqa deg-k tezmert. Ruḥ tura, kcem ɤer texxamt i k-id-heggan. Icaḍ, ass-a, sgunef. Azekka, tzemreḍ ad temmeslayeḍ d dadda-k.

 

 

Tuzzmiwin n Gma-s ameqqran

 

 

Aqcic ijaḥen yezwar dadda-s ɤer umeslay ; yebɤa ad t-id-yerr d aksar.

Ur nettemcabi ara nekk did-k, a dadda, i as-yenna. Ur neɛdil ara, a gma.

_ D kečči d ssebba, i as-yerra gma-s ameqqran.

_ Acuɤer d nekki ?

Acku nekki aql-in deg ubrid ; kra yeffɤen i ubrid, tɛum deg-s temɤer.

_ Ihi ur zmireɤ ad d-ifrireɤ ala s leɛyub ?

Ala ara k-id-yerren ɤur-s iwumi ara tsemmiḍ iseɤ, ayen i d-yeggran senɤes seg-s.

D anegzum-a ay uggadeɤ. Ayen daɤen ara tesnegreḍ akken yusa-s sɤur Baba-tneɤ.

Ala ! Mačči d asenger : d asenɤes, i ak-nniɤ.

Sliɤ-ak-in. Maca akka daɤen ay uɤaleɤ sneɤseɤ seg yisɤan-iw.

Γef waya i ten-id-tufiḍ tura. Ilaq ad ciḍen deg-k ! Fhem-iyi-d mliḥ : mačči d asenɤes i d-sutreɤ deg-k, d acayaḍ n Nniya, iwakken iɛeqqayen yeggten rnu jfufren deg uksum-ik d rruḥ-ik ad ddakklen am yiwen ; iwakken kra n yir yellan deg-k ad yessuṭeḍ ayen yelhan ; akken, kra yelhan deg-k ad yeknu i

Ihi, d acayaḍ n Nniya-nni ay ttnadiɤ, ay ufiɤ deg Tneẓruft (rnu ahat ur ixulef ara aṭas ayen ɤef iyi-d-tettmeslayeḍ).

 

Ma tebɤiḍ tidet, ad ak-id-iniɤ : nekki, bɤiɤ ad sɤelbeɤ fell-ak.

Baba-tneɤ ur iyi-id-ittmeslay ara, am kečči, s ẓẓur.

Ẓriɤ d acu i ak-yenna Baba-tneɤ. Ur iban wayra, ur d-ittferrih ara awal, tura. Dɤa, akken i ak-yehwa senṭeq-it-d. Maca nekki ssneɤ tidmi-ines ɤur yixdimen-is ; ala nekki d-yeqqimen d ṭṭamen. Wi ibɤan ad ifhem Baba-tneɤ, ilaq ad iyi-d-isell.

Selleɤ-as mliḥ mebla (ma sliɤ-ak i) kečči.

Akka i tɤileḍ ! Ẓriɤ, ur tfehmeḍ ara akken ilaq. Ur ggiten ara yiberdan yessufuɤen ɤer wawal n Baba-tneɤ iwakken ad as-nsell. Yiwen n ubrid kan i yellan iwakken ad t-nḥemmel, iwakken ad nili lwaḥid deg wul-is.

_ Deg uxxam-is.

Γer din i tettawi leḥmala-nni ; tettwaliḍ tura mi d-tuɤaleḍ. In-iyi-d tura, d acu k-yeğğan trewleḍ ?

Ur ḥulfaɤ ara s Uxxam d ameɤrad[5]. Nekki yakan ur ufiɤ ara iman-iw d ummid deg win i tebɤam ad iliɤ. Ssugneɤ-d, nnig lebɤi-w, idelsan-niḍen, timura-niḍen, iberdan yellan yakan i tazzla yakk d wid ur d-nelli ara ɛad. Ḥulfaɤ deg yiman-iw am umdan yebɤan ad iruḥ. Dɤa, ruḥeɤ.

Xemmem akka cwiṭ, amek ara teḍru did-neɤ ammer xdimeɤ am kečči, rewleɤ ğğiɤ Axxam n Baba-tneɤ. Tilli ur d-tufiḍ i d-ğğan yixdimen d yimakaren seg wayla-nneɤ.

D acu iyi-inaben deg wayla-nneɤ, degmi i lhiɤ d ssɛaya-niḍen

Tcaḍ temɤer deg-k. Teffɤeḍ i Ubrid, a gma. Anwa axrib seg d-yeffeɤ umdan, tura ad tɛelmeḍ ma yella werɛad teẓriḍ. S yiɤil i d-yeffeɤ ; iɤelli-d am teɛkemt seg taẓeyt, kra n tikkelt deg ara t-yeğğ Yiman ur t-id-ireffed ara d asawen. Ur t-lemmed ara seg wiyaḍ : iɛeqqayen-nni yemsezwaren, wid-nni i k-id-igan d amdan, ttrajun kan ala kra deg lebɤi-k neɤ kra deg feccal deg-k, iwakken ad mceyyaren am yibawen ɤef lluḥ Maca ayen ur tettissineḍ ara deg ddunit-ik, d teɤzi-nni n leɛmer ilaqen i umdan iwakken yessuli-d amdan. Tura, mi d-yufrar Yiwen, ilaq-aɤ ad t-neḥrez ! « Ṭṭef mliḥ ayen yellan deg yifassen-ik, i as-yenna Yiman i Uneglus n Teklizt, yerna yenna-yas : Iwakken ur ak-yettaddam yiwen taɛessabt-inek. » Ayen tesɛiḍ, d taɛessabt-nni yakk d tgelda-nni swayes tḥekmeḍ medden d yiman-ik. Taɛessabt-nni yettɛassa-tt-id umakar ; anda telliḍ, yella ; itezzi-yak, itezzi deg-k. Ṭṭef mliḥ, a gma ! Ṭṭef mliḥ.

– Seg zik i serrḥeɤ i ufus-iw, ur zemmreɤ ara ad t-kemseɤ ɤef wayla-w akka d asawen.

Tzemreḍ : tzemreḍ ; ad ak-ɛiwneɤ. Ɛusseɤ ɤef wayla-k asmi akken ulac-ik.

Rnu awal-nni n Yiman ssneɤ-t, ur t-id-tenniḍ ara armi ifukk.

D tidet, akka i yettkemmil : « Win yufraren, ad t-rreɤ d tagejdit deg Lḥaran Bab-inu, werğin ad yeqqel ad yeffeɤ. » 

« Werğin ad yeqqel ad yeffeɤ. » Hatan wayen iyi-issagden.

_ I ma yella i sseɛd-is ?

_ Sliɤ-ak-in, ahh ! Maca lliɤ yakan deg Lḥara-nni

Ihi tɤelṭeḍ mi teffɤeḍ seg-s, degmi i tebɤiḍ ad tkecmeḍ ɤur-s.

_ Ẓriɤ ; ẓriɤ. Aql-in uɤaleɤ-d, d ayen illan.

Anta ttrika i tzemreḍ ad tnadiḍ anda-niḍen, ur teṭṭuqet ara da ? Neɤ, akken-niḍen, da kan i llant ttrikat-inek.

Ẓriɤ tejmeɛḍ-iyi-tent.

Tid werɛad tesserfeḍ. Bɤiɤ ad ak-iniɤ amur-nni i aɤ-izdin akken : akal.

_ Ihi ur iyi-d-isaḥ wayra, nekki ?

Tesɛiḍ amur-nni n ttrika ara yefk baba, ma werɛad yendim.

D win kan ay sriɤ ; anagar aya i qebleɤ ad t-sɛuɤ.

A win tenɤa temɤer ! Ur ak-yettcawar yiwen. Awal-a ad yeqqim gar-aneɤ kan : amur-nni deg-s ẓẓher ; nekki ad ak-wessiɤ, wexxer fell-as. D amur-nni i k-yessufɤen i ubrid, d ttrikat-nni i tesruḥeḍ s lemɤawla.

Tiyaḍ ur zmireɤ ara ad gluɤ yes-sent.

Degmi i tent-id-tufiḍ llant. Icaḍ wawal ass-a. Kcem deg leɛnaya n uxxam.

_ D ayen ilhan, ɛyiɤ yakan.

Ihi d aseɛdi ɛeyyu-inek ! Ṭṭes tura. Azekka, ad ak-id-temmeslay yemma-tneɤ.

 

 

Tayemmat

 

 

Γef  wayen i d-yenna dadda-k, werɛad tecɛifeḍ, ay amjaḥ. Serreḥ i wul-ik ad d-yehder tura. Tecfiḍ amek tettḥulfuḍ s ḍrafa-nni n yemma-k ticki ara k-teslafay akken s ufus-is yesseknawen iri-inek amnafeq ; tecfiḍ mi ara tegneḍ akken d amnasef ɤer yiḍarren-is, mi ara teffreḍ akken tanyirt-ik deg yirebbi-s ?

_ Acuɤer iyi-teğğiḍ akk annect-a ?

Imi s yimeṭṭi kan i d-terriḍ awal :

Ayɤer i tettruḍ tura, a mmi ? Tuɤaleḍ-iyi-d. Asmi i k-ttrajuɤ akken i d-mmaren akk yimeṭṭawen-iw fell-ak.

_ Mazal tettrajuḍ-iyi ?

Zgiɤ d usirem. Yal iḍ fell-as ad ṭṭseɤ, ttxemmimeɤ, qqareɤ-as : « Wissen, ma yella ad yissin ad d-yeldi tawwurt, ma yerza-d iḍ-a ? Ttnadiɤ ɤef yiḍes ur t-ttafeɤ. Yal tufat, fell-as ad d-akiɤ akk ya, ttxemmimeɤ, qqareɤ-as : « Mačči ass-a ar d-yuɤal ? » Deɛɛuɤ rennuɤ. Deɛɛuɤ yal ass armi d ass-nni iɤef d-uɤaleḍ.

_ D ddɛawi-inem iyi-d-ijebren.

_ Ur skeɛrir ara fell-i, a mmi.

Aql-iyi-n uɤaleɤ-d ɤur-m s wannuz, a yemma. Wali amek i d-serseɤ tanyirt-iw ddaw wul-im ! Ula yiwet seg tedmiwin-iw n yiḍelli ur teddir ass-a ɤur-i. Tura, mi lliɤ zdat-m, ur fhimeɤ ara mliḥ acuɤer i nnejlaɤ ɤef Uxxam.

_ Ur tettuɤaleḍ ara ad truḥeḍ ?

_ Ur zemmreɤ ara ad ruḥeɤ.

_ D acu i k-yettawin akin ihi, ɤer berra ?

Ur bɤiɤ ara ad xemmeɤ ɤer waya, seg wass-a d asawen : d ulac d iman-iw.

_ Tɤilleḍ ihi ad tafeḍ sseɛd mi tbeɛdeḍ fell-aɤ ?

_ Mačči d sseɛd iɤef ttnadiɤ.

_ Γef wacu i tettnadiḍ ihi ?

_ Ttnadiɤ anwa i d nekki ?

_ Ahh !  d mmi-s n yimawlan-is, d gma-s gar wayetma-s.

Ur ttemcabiɤ ara ɤer wayetma. Anef i umeslay ɤef waya, aql-i-n rziɤ-d.

   Ad nemmeslay ad nernu.  Ur ttɤil ara xulfen-k wayetma-k.

D wa i d ccɤel-iw akka d asawen, ad wteɤ amek ara ken-id-cbuɤ.

_ Tettmeslayeḍ-d am win terẓa tmara.

Ulac ayen yessawnen am wayen iyi-issawḍen ad mxalafeɤ d at uxxam-nneɤ. Amecwar-a, ɤer taggara, yesskew-iyi.

_ D tidet, teɤli-d fell-ak tewser.

_ Nḥafeɤ.

Ay ameɤbun-iw ! Ulac ccek, ahat ur tettafeḍ ara usu-inek yessa yal iḍ, am wakken ur tettafeḍ ara tagida (ṭṭabla)-inek theyya yal tiremt n wučči ?

Tetteɤ ayen ttafeɤ ; lḥasun s lfakya zegzawen neɤ s tin yettwaɤen ay ttruẓeɤ laẓ.

_ Seg laẓ kan i tenḥafeḍ meqqar ?

Yella yiṭij n tmeddit n wass, asemmiḍ n wul n yiḍ, ijdi yettcalin deg tniri, inujal iseg d-jerrḥen yiḍarren-iw Kra ur iyi-d-iḥbis seg waya, maca (annect-a, ur t-nniɤ ara i dadda) cerkeɤ, s tmara, ɤef

_ Acuɤer teffreḍ fell-as ?

Llan yibabiten i iqerrḥen tafekka-w (lğetta)-iw, yettruẓun leqder-iw, yectaqen tagella (lqut) i terwiḥt-iw Dɤa, imiren meyyzeɤ, nniɤ-as : « Ahh ! akka, s anida ddiɤ d acrik ? » Deg targit walaɤ axxam-nneɤ, dɤa uɤaleɤ-d.

 

Amjaḥ yessers tanyirt-is iwumi teslafay yemma-s s lwi.

– D acu ara txedmeḍ tura ?

Nniɤ-am-t-id : ad wteɤ amek ara d-cbuɤ deg dadda, ad letthuɤ d wayla-nneɤ, ad geɤ axxam am netta

Ulac ccek tettxemmimeḍ ya ɤer yiwet, imi iyi-d-tenniḍ akka.

Menwala deg-sent ad teččar ul-iw, imi d kemmi ara tt-id-ixtiren. Eg-iyi akken tgiḍ i gma.

A wi yufan ad tt-id-xtireɤ akken i tt-yebɤa wul-inek.

Ulac aɤilif ! Ul-iw yextar ya. Sukkseɤ-d i temɤer-nni iyi-iwwin akkin fell-awen. Ad aɤeɤ awal-im, xtir-d kan. Qqareɤ-am ad d-rreɤ aḍar, ad knuɤ. Ad sseknuɤ daɤ ula d arraw-iw iwakken ad iyi-iffeɤ leɛtab ɤer tafat.

Sel-d ; hat yella uqcic, akka imir-a, d wi ara d-telhuḍ.

D acu i triḍ ad d-tiniḍ ? Gef wanwa i d-tettmeslayeḍ ?

Gef gma-k amaẓuẓ ur nessaweḍ ara ɛad mraw (10) n yiseggasen deg leɛmer-is asmi akken i truḥeḍ, win qrib akken ur teɛqileɤ ara, rnu

Fakk awal-im, a yemma ; ɤef wacu i tettḥebbireḍ tura ?

Gef win ideg tzemreḍ ad yɛeqleḍ iman-ik, acku yettak anzi ɤur-k asmi akken i tekkreḍ ad ruḥeḍ.

       Yettcabi ɤur-i ?

Yettcabi ɤer win telliḍ zik, fell-as ad tekkreḍ ad truḥeḍ, mačči win n tura, werɛad.

Ad iyi-icabi.

Ilaq ad ak-icabi, s lemɤawla. Hder-as, mebla ccekk, kečči ad in-isell, ay amjaḥ. Ini-yas ayen tufiḍ deg ubrid dir-it ; ḥerz-it seg

D acu i kem-issufɤen akka i leɛqel-im ɤef gma ? Ahat deg ssmayem kan i nttemcabi

Ala ; ala, ayen ideg tettemcabim lqay nezzeh. Tura ttḥebbireɤ fell-aɤ ugar n wayen ttḥebbireɤ ɤef win telliḍ akken ayen iɛeddan. Yeqqar ddeqs, rnu ur iferren ara dima tiktabin yelhan.

D aya kan ?

Ur yettili ara did-neɤ ugar n wayen yettili deg leɛzib.

Ah ! D acu i ixeddem dinna ?

Ala lxir ! Maca, mačči d at leɛzin i yettxalaḍ, d yir imeksawen-nni ibeɛden fell-aɤ ; mačči d at tmurt-nneɤ. Yella yiwen xersum i d-yettasen seg lbeɛd, yettawi-yas-d timɛayin.

Ahh ! Ameksa-nni n yilfan.

Ih, tessneḍ-t ?... Gma-k, iwakken ad as-isell, yeṭṭafar-it, yal iḍ, ɤer udaynin ; rnu ur d-ittnejmaɛ ara alamma d luhi n yimensi, tekkat-it temqennent ɤef wučči, iceṭṭiden-is ttriḥen mačči d kra. Tuzzmiwin ur t-id-ttarran-t ara s abrid ; s ẓẓur kan i d-yettarra aḍar. Yal tufat ɤer tafrara, fell-as ad d-yenker kra n yiwen deg-neɤ, iɛennu ameksa-nni s tazzla, mi ara d-yessufeɤ akken taqeḍɛit-is, iwakken ad t-isaɛef alamma d tawwurt.

I netta yeḥsa ur ilaq ad yeffeɤ ?

Ula d kečči daɤen teḥsiḍ ! Yiwen n wass ad iyi-irwel, deg waya ccekk ur yelli. Yiwen n wass ad iyi-iruḥ

Ala, ad as-mmeslayeɤ, a yemma. Gur-m ad kem-iffeɤ leɛqel.

Seg-k, ẓriɤ, ad d-isell i waṭas n yimeslayen-ik. Twalaḍ amek i k-id-ittremmiq iḍ-nni amezwaru ? Anta cciɛa i ɛellqen yismilen-nni-inek ! i tqendurt-nni n ceɛɛala i ak-yessels baba-k ! Kukraɤ ad xelḍent snat n tɤawsiwin-a deg yixf-is, ad yernu ad imil, deg tazwara, ɤer yismilen-nni. Maca tidmi-ya, akka imir-a, teqqel-iyi d tiselbi ; acku ammer tezmireḍ ad teḥsuḍ s lḥif-nni akk ara temlileḍ ɤer zdat, kečči a mmi, ahat ur tettnejliḍ ara, niɤ ala ?

Ur ẓriɤ ara amek armi zemreɤ ğğiɤ-kem, kemmi, a yemma ?

Ihi, annect-a akk ini-yas-t.

Annect-a akk ad as-t-iniɤ, azekka deg yiḍ. Ma d tura ɤas suden-iyi deg twenza am wasmi lliɤ akken d aṭiṭuḥ mi ara iyi-d-tettmuquleḍ ttnuddumeɤ. Yers-d fell-i yiḍes.

Ruḥ ad tegneḍ. Nekki ad ruḥeɤ ad awen-id-dɛuɤ merra.

 

 

Adiwenni d Gma-s amaẓuẓ

 

Zdat n tewwurt n umjaḥ, tella texxamt, ur nxus ara deg tehri ; iɤerban-is d iɛeryanen. Amjaḥ, taftilt deg ufus-is, iteddu qbala ɤer wusu n gma-s amaẓuẓ. Yufa-t yezẓel, udem-is yettmuqul aɤrab (lḥiḍ). Dɤa yebda yettmeslay did-s cemma-cemma, iwakken ur yettruẓ ara deg-s naddam ma yella yeṭṭes ya.

Bɤiɤ ad mmeslayeɤ did-k, a gma.

D acu i k-yekksen ?

Guleɤ tegneḍ.

Ulayɤer iḍes i win yebɤan ad yargu.

Tettarguḍ ɛniɤ ? Gef wacu akka ?

Yerza-k !! Ma yella, nekki, ur fhimeɤ ara tirga-w, mačči d kečči, ɛuddeɤ ara iyi-tent-id-issefrun.

Weɛrit ihi i usufeɤ ? Ḥku-iyi-tent-id ad ɛerḍeɤ, wicqa.

Tettextireḍ, kečči, tirga-k ? Tidak-iw, nekki, ttilint d ayen i asent-yehwan, rnu d tilelliyin nnig-iw D acu i txeddmeḍ da ? Acuɤer i terẓiḍ iḍes-iw ?

       Ur tgineḍ ara rnu ruḥeɤ-d ad mmeslayeɤ did-k cemma-cemma.

       D acu i tesɛiḍ ara iyi-d-tiniḍ ?

       – Ulac, ma yella terfiḍ ya.

       – Ihi, awer timlilit !

      

       Amjaḥ iteddu, iqsed tawwurt maca, issers, deg tɤerɤert, taftilt-nni i d-yefkan tafat d tufsiɤt ; tafat i d-yeɤwan ɤef texxamt ; yuɤal-d, yeqqim ɤef yiri n wusu ; deg tallast, yebda yeslafay, s llwi, i tenyirt (ikersen) n uqcic amaẓuẓ.

       – Tettarraḍ-iyi-d awal s leɛser , nekki, werğin yeqbiḥ yiles-iw ɤer dadda. Imil, ula d nekki, ur as-ttsusumeɤ ara dima.

      

       Amaẓuẓ, ur nettaɤ ara awal, iqeɛɛed-d iman-is s lɛejlan.

       Ini-d : d gma-k i k-id-iyuznen ?

       Ala ay amejṭuḥ ; mačči d netta, d yemma-tneɤ.

       Yyah ! mačči s yiman-ik i d-tusiḍ.

       Imil ruḥeɤ-d am umdakkel.

 

       Irfed-d idis-is, issenta allen-is deg tid n umjaḥ.

       Amek ara yili win iyi-ttilin d amdakkel-iw ?

       Tɤellṭeḍ deg gma-tneɤ

       Ur iyi-d-hedder ara fell-as ! Kerheɤ-t Ul-iw yeɤcawet fell-as. Gef yidra-s i d-yeqbeḥ yiles-iw ɤur-k.

       Amek akka ?

       Ur tfehhmeḍ ara.

       Ini-d kan wicqa

 

       Amjaḥ ijbed-d gma-s ɤur-s, yezzuzen-it ; amaẓuẓ, yefka-d llwi ya :

       Iḍ-nni n tuɤalin-inek, yegguma ad iyi-d-yas yiḍes. Kra yekka yiḍ nekki d axemmem, nniɤ-as : « Ziɤen sɛiɤ gma-nniḍen ur d-rriɤ s lexber  » Yenhez wul-iw s leğher mi k-id-walaɤ, deg ugrag n uxxam, tleḥḥuḍ, teqqneḍ-d tamnegt (iseɤ).

       Aḥlil ! A d ismilen i d-lsiɤ, iḍ-nni.

       Ih, ẓriɤ-k ; maca d bu tmanegt ya. Ẓriɤ d acu i yexdem baba-tneɤ ; yegr-ak taxatemt deg uḍaḍ ; d axatemt ur yesɛi ara dadda-tneɤ. Ur bɤiɤ ara ad steqsiɤ hedd-nniḍen fell-ak ; ẓriɤ kan terẓiḍ-d seg lbeɛd ; i tmuɤli-inek mi neqqim ɤer ṭṭabla

       Telliḍ ɛniɤ gar yimeɛraḍen ?

       Emmh ! ḥsiɤ ur iyi-d-twalaḍ ara , segmi d-ires imensi kečči, d tamuɤli ɤef lbeɛd ; ur yelli kra i twalaḍ. Ḥsiɤ daɤen, ass-nni wis sin, truḥeḍ temmeslayeḍ d baba,d ayen ilhan, maca wis tlata

       Fakk awal-ik.

       Emmh ! ula yiwen n wawal n tayri ut d-yeffiɤ seg yimi-inek !

       Tegguniḍ-iyi, ihi ?

       Mačči d kra ! Tɤileḍ ad ɤuddeɤ dadda annect-a lemmer ur truḥeḍ ara ad temmeslayeḍ did-s, iḍ-nni ? D acu i ufam i tmenna ? Ma yella tettcabiḍ ɤur-i, d tidet, ur ken-izdi wayra kečči did-s.

       Wwiɤ aṭas n ddnub deg-s.

       Yella wakka ?

       Xersum seg yimawlan-nneɤ. Teẓriḍ, rewleɤ ɤef uxxam.

       Ih, ẓriɤ. Aṭas aya tura, niɤ ?

       Asmi i sɛiɤ qrib annect-il deg leɛmer.

       Ahh ! d aya i terriḍ d ddnub ?

       Ih, d wa i d ddnub, i d lɛar i d-ğğiɤ.

       Asmi i tekkreḍ ad truḥeḍ, teẓriḍ d yir i txedmeḍ ?

       Ala ; ḥulfaɤ d yiman-iw am wakken terra-yi tmara ad ruḥeɤ.

       D acu i yeḍran seg wassen ar ass-a, armi i terriḍ tidet-nni d leɤlaḍ ?

       Nḥafeɤ.

       D ayen i ak-yeğğan tenniḍ-d : ɤelṭeɤ ?

       Ala ; mačči d ayen swaswa : d ayen iyi-iğğan meyyzeɤ.

       Ihi ur tmeyyzeḍ ara deg tazwara ?

       Meyyzeɤ, maca icedhiyen-iw rran-as tadimt i rray-iw uzlig.

       Am wakken i as-tt-yerra daɤen lḥif, ɤer taggara. Armi akken, ass-a, tuɤaleḍ-d terẓa-k tmara.

       Ala, mačči d ayen, ur iyi-terẓa ara tmara, qqleɤ-d s abrid.

       Lḥasun tugiḍ ad teqqimeḍ d win telliḍ ya, neɤ d win tebɤiḍ ad t-tiliḍ.

       Win tebɤa temɤer-inu ad t-iliɤ.

 

       Aqcic yessusem cwiṭ , dɤa yeṭṭrḍeq d imeṭṭi, s leɛyaḍ :

       A gma ! d win telliḍ akken ayen iɛeddan ay lliɤ tura. Ahh ! ini-d : ala ayen i ak-isneɤnan i temlaleḍ deg ubrid ? Ihi, kra n wayen swayes teḥḥulhaḍ yella deg berra, ixulfen ayen yella da, ḥaca tirga ? Ihi kra n wayen swayes teḥḥulfaḍ yella deg-i, ḥaca timexlelt ? Ini-d : d acu i temlaleḍ deg ubrid yessayas ? Ttxil-k ! d d acu i k-id-yerran ?

Tlelli ɤef ttnadiɤ, truḥ-iyi ; mi ttwaṭṭfeɤ dayen, terra-yi tmara cerkeɤ ɤef medden.

Ttwaṭṭfeɤ da daɤen.

Ẓriɤ, maca ad tuɤaleḍ d akli ɤef yir ibabiten ! Da, meqqar, tcerkeḍ ɤed yimawlan-ik.

Aḥlil ! S anda nruḥ d aklan ; heqqa, ur nezmir ad nextir, ɤas ulamma, ɤef win ara necrek ?

D ayen i ssarmeɤ. Lḥiɤ aṭas ɤed lbeɛd armi d anda iyi-ssawḍen yiḍarren-iw ; am wakken iga Saul mi yeḍfer akkan tiɤyal-ines, ḍefreɤ ula d nekki acedhi-inu ; maca, anda akken, i t-tettrağu tgelda, nekki d lḥif ay ufiɤ din. Rnu

Urtezgileḍ ara abrid-ik ?

Lḥiɤ kan ɤer zdat.

S ttbut ? Rnu, ẓriɤ, llant tgeldiwin-nniḍen d tmura war igelliden, i tifin. 

Anwa i k-yennan ?

Ḥsiɤ yes-s. Ttḥulfuɤ yes-s. Ttkenniɤ iman-iw nnig-sent, ttwaliɤ deg yal kra.

A win tenɤa temɤer !

Ahh ! ahh ! Aya d ayen i ak-id-yenna dadda-tneɤ. Ayɤer ara iyi-t-id-talseḍ, tura, kečči ? Ammer tjemmɛeḍ siwa temɤer-nni, tili, ass-a, ur d-terziḍ ara !

Ihi, tili ur sawḍeɤ ara ad ak-issineɤ.

Ad iyi-tessineḍ, ad iyi-tessineḍ ; din, anda akken ara k-id-afeɤ, ad iyi- tɛeqleḍ d gma-k. Ttkenniɤ daɤen bɤiɤ ad ruḥeɤ akken ad ak-id-mlileɤ.

Ara truḥeḍ ?

Ur tefhimeḍ ara ? Ur iyi-d-tettgeḍ ara tissas kečč yakan, akken ad ruḥeɤ ?

Bɤiɤ ad ak-kkseɤ aɤbel n tuɤalin, maca ma zwareɤ kkseɤ fell-ak win n rrwaḥ.

Ala, ala, ur iyi-d-qqar ara akka ; ala, mačči d ayen i tebɤiḍ ad d-tiniḍ. Ula d kečči teffɤeḍ am win iruḥen ad d-yejnu, niɤ ala ?

Dɤa d ayen iyi-d-issekyen taẓeyt n ucrak i cerkeɤ akken.

Acuɤer i tekniḍ ih ? Teɛyiḍ yakk annect-a ?

Ala, werɛad ; maca cukkeɤ.

D acu i triḍ ad d-tiniḍ ?

Cukkeɤ seg yal kra, seg yiman-iw ; bɤiɤ ad ḥebseɤ tikli, ad zgeɤ deg yiwen n umḍiq ; tudert yelhan swayes iyi-iweɛɛed ubabit-nni, tesḍemeɛ-iyi D tidet, ḥulfaɤ yes-s nezzeh, tura ; ttwakellxeɤ.

 

Amjaḥ yessers aqerrut-is, yeffer tamuɤli-ines gar yifassen-ines.

Ideg tazwara ?

Lḥiɤ aṭas ɤef wakal ur nettwazdeɤ ara.

– Deg tneẓruft (tiniri) ?

– Mačči d tiniri dima ?

D acu i tettnadiḍ din ?

– Akka imir-a, ur t-fhimeɤ ara ula d nekki.

– Bedd, kker ɤef wusu, muqel ɤer ṭṭabla, tama n usummet, din zdat n tektabt-nni yettucergen akken.

– Ttwaliɤ taremmant teldi.

– D ameksa-nni (n yilfan) iyi-tt-id-yewwin, iḍ-nni iɛeddan ; yeqqim kraḍ n wussan ur d-yekcim.

– D taremmant n lexla, ih.

Ḥsiɤ, semmumet nnig n tesmem akkin, maca ikenna-yi Rebbi lemmer ad ffadeɤ nezzeh ad hemjeɤ deg-s.

Twalaḍ ! Tura, zemreɤ ad ak-d-iniɤ : d fad-nni ay ttnadiɤ deg tniri.

Fad ur nettwakkas alamma tekkes-it tremmant-a tasemmamt.

Ala, tesseḥmal fad-nni.

Teẓriḍ ansa i d-tettwakkas ?

Seg yiwen n yiger yeqqimen d asuki ; yebɛed, tikli n wass. Ulac kra i t-id-ifergen ɤef tniri. Din, ttazzalen waman d targa ; kra n yiɛeqqayen n lfakya tteɛlulluquen-d seg tseḍwa.

Anwi iɛeqqayen ?

Am wid n tebḥirt-nneɤ, maca, wi, n lexla. Din, teḥma tegnewt kra i yekka wass.

– …

Smuzget-iyi-d ; teẓriḍ acuɤer i k-id-ttrajuɤ iḍ-a ? Fell-as ad d-yeɤli yiḍ ara ruḥeɤ. Iḍ-a ; iḍ-a mi ara ibeddu ad ifessex Beggseɤ-d, jemɛeɤ-d timeddasin-iw, iḍ-a.

Amek ! ayen iwumi ur zmireɤ ad t-geɤ, ad t-tgeḍ kečči ?... 

Teldiḍ-iyi-d abrid, rnu mi ara d-tekkeḍ kečči aqerruy-iw, tkeččem-iyi-d tezmert.

Nekki ad cerheɤ yes-k, ma d kečči ɤas ttu-yi. Ihi d acu ara tawiḍ ?

– Teẓriḍ, amaẓuẓ ur yesɛi ara amur deg lwert. Ad ruḥeɤ ifassen-iw d ilmawen.

Teɤziḍ ! akken yakk axir.

D acu i tettwaliḍ anda akken myagren iberdan ?

D taferka-nni ideg ẓẓlen yimawlan-nneɤ yemmuten.

A dadda (aqcic yezdi lqedd-is, yekker seg wusu ; iger-as, s ḍrafa, iɤallen i umjaḥ, am wakken teḍref taɤect-ines) : ddu did-i.

Anef-iyi ! anef-iyi ! ad qqimeɤ ad sebbreɤ yemma-tneɤ. Ad tizmireḍ i yiman-is, s yiman-ik. D lawan tura. Igenni yefsex. Ruh s tsusmi. Ahha ihi ! suden-iyi, a gma aṭiṭuḥ ; kra yellan ɤur-i d asirem tewwiḍ-t. Jhed ! Ttu-yaɤ ; ttu-yi ! A wufan ur tettuɤaleḍ ara a gma Ader cemma-cemma. Aql-in ṭṭfeɤ-ak-in taftilt

Yyaɤ ! ṭṭef-iyi afus alamma d tawwurt.

Gur-k tiseddarin-nni n uderbuẓ …

 

 

                                                                       


 

 

 

Retour en haut

Numéro 24    Mai 2006                                                                                       

L’article:    

Sur l’éthymologie du mot « amazigh »

Par Messaoudi Djaafar

Le terme « amazigh » n’est pas l’invention du colonialisme français comme le disent certains ‘intellectuels’[1] arabes imbus des idées assimilatrices du panarabisme, mais il est bien l’appellation des habitants de l’Afrique du Nord depuis la nuit des temps. Ce terme figure dans les textes/inscriptions de l’Egypte pharaonique de la période de Ramsis III, sous forme de Macwc[2], dans les textes grecques et latins de l’antiquité dans lesquels il apparaît sous diverses formes :Mazyes (Hécatée-VIème siècle  A.C.), Maxyes (Hérodote-Vème siècle A.C.), Mazax, Mazaces, Mazikes (v. Dictionnaire latin :956) et dans les textes arabes du Moyen Age, comme ceux écrits par Ibn-Khaldoun. Il est actuellement le terme par lequel se désignent les locuteurs de tamazight dans plusieurs régions de la Berbérie, comme à Sened (Tunisie), au Djebel Nefoussa (Libye), à Touat (Algérie), au Moyen Atlas (Maroc), et au Sahara (Algérie, Mali, Niger).

Plusieurs hypothèses ont été déjà formulées au sujet de l'ethnonyme «amazigh»,   mais toutes,   nous semble-t-il, sont dépourvues d'arguments convaincants, à l'exception d’une seule qui mérite d’être mentionnée ici et même d'être soutenue par nos propres arguments : c'est celle avancée par F. Nicolas en 1950 et reprise par K. Prasse en 1972 et par S. Chaker en 1991.

Selon ces auteurs, « amaziγ / amajeγ» serait issu du verbe berbère « jjeγ » qui signifie dans le parler du Sud Algérien, d'Iwelmiden, « marcher d'un pas altier / noble ». Cependant, comme l'a déjà expliqué S. Chaker (v. Chaker, 1996 :131), il est exclu qu'un nom d'agent de   structure   aMaCiC/ aMaCeC soit dérivé d'un verbe à initiale tendue, car ce genre de verbes donnent normalement des noms d'agent de structure aMaCCaC, e.g. : « îîes  amaîîas (K.) » . Il faut alors chercher un lexème verbal dont l'initiale est non-tendue. Le lexème en question est bel et bien celui mentionné par Chaker , à savoir «jeγeγ »[3] qui   signifie   « être brave / intrépide » (v. Alojali, 1980 :83) ; c’est en fait lui qui, par assimilation progressive, a donné la variante « jjeγ » .

à première vue, le rattachement de «amaziγ / amajeγ » au verbe « jeγeγ » parait ne pas convenir, car ce   lexème-ci   donnera   plutôt «amajeγeγ » qui n'est attesté dans aucun   parler   amazigh   actuel. Cependant, nous sommes quasiment certains que c'est à partir de ce nom d'agent synchroniquement anormal que s'est développé l'ethnonyme en question. Notre hypothèse est fondée sur un phénomène très courant en amazigh : l'apocope. L'apocope, qui affecte les radicales dites faibles (v. Taïfi, in Awal, 1990 :228), consiste en la chute d'un ou plusieurs phonèmes à la finale d'un mot. Ce phénomène est attesté dans beaucoup de paires comme : « vfut / tavfi ; iγzif / teγzi ; tukerva / aker » ; etc.

« Amajeγeγ » serait donc la forme primitive ;

Donc, en guise de récapitulation, nous avons la série dérivationnelle suivante:   «jeγeγ /  (jjeγ)   amajeγeγ/  amajeγ  (amaçeγ, amaheγ, amaziγ) ». Notez que cette série est ordonnée en commençant par la forme supposée la plus primitive à la moins primitive.

[1] Je me rappelle avoir lu dans un journal de la presse nationale, juste après l’ouverture du paysage médiatique qui a suivi les événements d’octobre 89, un article signé par un obscure docteur nommé Abdelkrime El-Djazaïri, dans lequel l’auteur considère le mot « amazigh » comme étant une fabrication des Français qui tentaient alors à diviser le peuple algérien. ( les mêmes idées ont depuis été publiées, dans certains titres connus pour leur animosité pour tamazight, par un autre docteur  encore plus obscur, en l’occurrence Othmane Saadi).

[2] Etant donné que le système phonologique de l’ancien égyptien est dépourvu des phonèmes /z, γ/, ceux-ci ont été donc remplacés par leurs proches correspondants / c, x / puis / c, c / ; quant à la lettre « w » utilisée aussi pour transcrire les voyelles / u, o /, elle correspondrait à la voyelle berbère / ə / qui s’approche de /o/ surtout au contact avec les vélaires. ‘Macwc’ se prononcerait donc [macc] très proche du touareg « Amaceγ ». 

[3] La racine est attestée dans le parler amazigh de Takerboust dans « ajaγiγ », le geai, peut-être ainsi nommé pour sa noblesse ou son intrépidité par opposition à certains oiseaux moins attirants ou craintifs. La variante de cette racine est ZX également attestée dans le même parler dans le verbe «zux », se pavaner, d'où le substantif «azuxzux », le dindon, très connu pour sa démarche ostentatoire.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Le nom de Dieu en berbère

Par Messaoudi Djaafar

 Les noms de Dieu attestés actuellement dans les différentes régions du monde berbère sont les suivants :  « Öebbi » (kabyle, chaoui, chleuh,…), « Ayuc »[1] (mozabite), et « Yalla » (touareg).

La première appellation provient de l’arabe « ربي » [ôabbI] qui signifie mon Dieu ou plus précisément mon maître / mon seigneur.

La deuxième est, du point de vue forme et sens, d’origine berbère. Elle serait l’un des dérivés nominaux du verbe « uc », donner, attesté en mozabite, etc, et dont la variante en kabyle est « efk ». « Ayuc » signifie dans ce cas le dispensateur de biens. Si on replace cette appellation dans son contexte historique[2], on peut dire qu’elle est en effet la traduction littérale de l’arabe « الوهاب ».

La troisième, sauf si une recherche plus avancée viendrait un jour prouver son appartenance au fond chamito-sémitique commun, est également purement berbère. C’est à partir de la racine monolitère « L » que proviendrait « Yalla » en berbère touarègue, «אלוהים » [alOhIm], en hébreu, et « الله » [a5Ah], en arabe.

En berbère, ladite racine a deux significations qui sont très rapprochées, à savoir « ili / tilin », exister / existence, et « ili / ayal / ayla », posséder / possession. En arabe, il n’est attestée que la deuxième signification dans l’énoncé « له » [l&hu], il a. Quant à l’hébreu, il ne possède à notre connaissance aucune autre forme, ni verbale ni nominale, à laquelle on peut rattacher le nom de Dieu en usage chez eux.

Cela nous incite à conclure que le véritable nom de Dieu en berbère est « Yalla »[3]. Et vu l’existence en berbère – à l’opposé de l’arabe et de l’hébreu où les deux appellations sont isolées – de toute une série dérivationnelle dans laquelle figure le nom en question, il serait fort probable que se soient du berbère que les deux langues sémitiques aient emprunté, respectivement, «الله » et «אלוהים ». à noter que chacune de ces langues sémitiques possède son propre nom de Dieu, à savoir « رب » [ôab], maître et « יהוה » [j&hweh], il vit, ce qui renforce encore ce que nous avons dit précédemment, car dans le vocabulaire de base les doublets sont souvent des emprunts.

[1] Cette forme est sans doute la variante de « Yakuc » (de la racine KC « tikci, takuci, tiwci ») attestée - tel que rapporté par les historiens - chez les Berghwata, fédération de tribus berbères ayant traduit le Coran en berbère. (à ce sujet, voir l’ouvrage de M.A.Haddadou Guide de la Culture et de la Langue Berbère, pp 50-51, première édition. 

[2] L’histoire nous rapporte que les Mozabites étaient originaires de Tahert (l’actuelle Tiaret) ; ils appartenaient à cette fédération-là qui avait traduit le Coran en berbère et pratiquait un Islam adapté à la culture berbère (d’ailleurs même actuellement certaines particularités de cet « Islam berbère » subsiste encore chez les Mozabites) . Cela étant considéré comme une hérésie, les Musulmans arabes et berbères leur déclarèrent la guerre sainte et les firent fuir vers le sud.

[3] La forme « ilu » diffusée par l’Académie Berbère de Paris n’est attestée en fait nulle part dans le monde berbère.

Mesaoudi Djaffar

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Numéro 24    Mai 2006

 

L’entretie: Tadiwennit wartezreg akked Tahar  Ouseddik sγur Mohand Ait-Ighil

 

Ṭṭaher U-Seddiq : Azawar amaziɣ

Ṭṭaher U-Seddiq d amaru yesrewten deg tuget n wannaren n tira ; yura amezruy ddaw n uɣanib angali. Tamaziɣt, tufa deg wul-is azduɣ, yesdekwel-itt-id, mačči deg tira kan, ulamma s tlaba, tiɣimit tameslayt d tismin ɣef tferka. Ɣas iseggasen zerrin ɣef wudem n Dda Ṭṭaher, banen-d ẓẓayet ɣef yiri maca, deg wallaɣ sugten-as-d tamusni. Tayri n Dda Ṭṭaher, temmal ɣer umezruy amaziɣ. Inuda s teɣzi n tudert-is ɣef tidet n yizri amaziɣ. Mi nerza ɣur-s, anagar neqqim yebda-d ameslay, fiḥel ma yefka-yaɣ tallit i tuttra.

 

 

Ṭṭaher U-Seddiq : win ur nessin amezruy n tmurt-ines, ur yezmir ad d-yeg imal ɣef lsas iseḥḥan. Imaziɣen kkren-d deg wanzul n tmurt n Lezzayer, deg Ṭasili. Dɣa kra n tgennarit i yellan din ad tafeḍ terqem s tfinaɣ d wunuɣen i d-yeskunan lmal d yirgazen n yimar. Win yebɣan ad iwali aya, ad yerzu ɣer usalag n Bardot (Lezzayer tamaneɣt). A tawlim iberǧeɣlalen i d-yettwaleqḍen deg waṭas n tgennariyin.

Asmi i yeṭṭuqet uɣref amaziɣ, llan wid i d-yulin ɣer ugafa, atan amek wwḍen almi d Atlas.

Ssya i d-yebda ucerreg gar yimaziɣen : llan wid iruḥen seg Cclef ɣer Sanigal, uɣen isem n Izennaten. Aḥric-nniḍen yejba ɣer Ssiwa (Maser), uɣen isem n Isenhajen. Ayen i yeɛnan imuras, a d-nader Ibn Gerwum Asenhaji, yefkan ilugan i tikelt tamezwarut i tira n taɛrabt.

Seg ucerrig-a i d-yekka beṭṭu gar yimaziɣen : Masensen Sifaks, Yugurten d Buxus,

 

Tuttra : Send usteqsi ɣef waya, amek yettili Dda Ṭṭaher ?

Ṭṭaher U-Seddiq : ussan-a, tekkreɣ-d seg usu, tedduɣ. Aḍar-iw yesteḥla. Setta n wayyuren, nekk ḍerḥeɣ : ɣliɣ di tmeẓrit, yedda-yi ukurbec deg tgecrart, yuf uḍar-iw. Tura, labas, lhiɣ acemma. Ad nemmreɣ ɣef yessi, wagar-asent Faṭima, i d-ufiɣ ɣer yidis-iw, d imdukkal i d-yesteqsayen.

 

Tuttra : mi neɣra ayen i turiḍ, neɣ mi nesla aɣanib n yisaragen tefkiḍ, a naf tessuturteḍ acḥal n tikkal tiḥarkit. Amek iwala Dda Ṭṭaher Tiḥarkit-a ? D ayen yuɣen tara deg yimaziɣen neɣ tusa-d kan akka ?

Ṭṭaher U-Seddiq : truḥaɣ-d kan akka. Tiḥarkit ur telli deg-neɣ, d awezɣi. Ulac win ara itecgen yal ass bla ma yeddekwel-d yiwen n wass. Akken i s-qqaren : Tzemreḍ a tkelxeḍ argaz tal tikkelt, tzemreḍ aɣref yiwet n tikkelt, maca werǧin a tkelxeḍ tantalit medden.

Taluft n tiḥarkit, tifrat-is d taggara, a k-id-sfehmeɣ : akken yebɣu umdan yesserwet neɣ yessedrem, maca taswiɛt taḥersant d tin n uɣelluy, yeẓra anagar gma-s ara s-d-yemmudden afus. D ayen nwala gar-aneɣ.

 

Tuttra : Iwimi i turiḍ amezruy ddaw uɣanib angani ?

Ṭṭaher U-Seddiq : Abrid n uɣanib xtareɣ deg tira, bniɣ-t-id i yal azzayri, am win ikecmen tasdawit am win iḥebsen deg uɣerbaz amenzu. Atan iwumi i xtareɣ tira n umezruy s uɣanib angani. Dɣa anza i d-yemmalen belli aɣanib-a yeɛjeb i lɣaci, tuget n wungalen i uriɣ nzan. Aɣanib semraseɣ d win yesseqdac uselmad, yesfa. Yerna ur ilaq a nerwel i tidet : aswir n tɣuri n yizzayriyen itezzi seg uswir amenzu almi d win n taggara n tesnawit. Tira, ilaq a d-teglu s uqenneɛ d wayen ara yamen wallaɣ. A d-neddem ungal n Umerri, yes-s ur bɣiɣ ara ad bnuɣ amezruy akken ladɣa i t-uran aṭas medden ; amezruy iɣef tuget n yimeɣriyen rewwlen : yella-d ṭṭrad aseggas flan, deg umḍiq flan, flan yenɣa flan,

Kemmleɣ tira s uɣanib-a angani, acku ẓriɣ ɛejbeɣ i yimeɣriyen-nneɣ. Walaɣ seg teswiɛt ɣer tayeḍ ttfuktin-d. Tura, zemreɣ a d-aruɣ s uɣanib asdawi, aɣref arqaq anwa ara yettkelfen yes-s.

 

Tuttra : Amek i d-muggren ungal Umerri, tiwaculin n wid iɣef i d-turiḍ zdaxel ?

Ṭṭaher U-Seddiq : fehmeɣ imdanen iɣef tebɣiḍ a d-tmeslayeḍ. Asmi i d-yeffeɣ ungal n Umerri, imawlan n twacult n Ɛli Wasel, wid ixedɛen Umerri ɣer uḍebsi n seksu, nudan ɣef lkulunil Si Ɛezdin. Mi myagren yid-s, nnan-as : « Twalam acu i yexdem Ṭṭaher U-Seddiq : yiwen n uxennab n tmurt yerra-t d amjahed. » Si Ɛezdin, yerra-yasen-d : « Ṭṭaher yura, yefka-yas azal d aɣelnaẓri. Ula d kunwi arum, rrem-t d axennab. »

 

Tuttra : Deg tira-inek, yegget wawal ɣef ṭṭrad di Lezzayer (Faḍma n Ssumer, Umerri, Si Smaɛil, ) anda yezga umezruy deg tira-k ?

Ṭṭaher U-Seddiq : Tura a k-d-iniɣ : lawan n tira ɣef ṭṭrad n 54, mazal ur d-yewwiḍ, acku ur ɛeddan ara xemsin n yiseggasen.

 

Tuttra : Iwumi xemsi n yiseggasen ?

Ṭṭaher U-Seddiq : Ayen ara d-tiniḍ, ass-a, kečč, zemreɣ a t-skidbeɣ nekk. Akken daɣen ayen ara d-iniɣ nekk, tzemreḍ kečč a t-teskidbeḍ. Maca mi zrin xemsin d aseggas, wid ara yarun d wid ur yekcim uraqi ɣef taluft iɣef ara arun. Ilaq tura amdan a d-yelqeḍ ayen yellan, ur yettaǧǧa kra, azekka a t-iɛeyyer.

 

Tuttra : Maɛna ddunit ur tettcafaɛ. Lakul ur d-yettader deg temsirin umezruy n tmurt Lezzayer kra yemjahden d cuhada ?

Ṭṭaher U-Seddiq : A k-d-awiɣ amedya n taluft yeḍran di 80 d Lmulud At Mɛemmer. Yella yiwen n uɣmis yura belli Lmulud ur yelli d aɣelnaẓri. Ɛni ur cfin ara d anwa i iselken Belɛid Ɛebdeslam gar yifassen n lmut : d nekk, i t-yewwin ɣer uxxam n Lmulud yefri-t din 12 n wussan. Neɣ alɣu i d-yura i newwi nekk d Xalfa At Mɛemmer akken a t-id-ɣren imsertayen-nneɣ di lONU. Neɣ M. Belḥusin, n Cmini (Sid Ɛic), iwumi rẓan aɣesmar deg useggas n 49 acku yemmeslay-d ɣef tmaziɣt. Neɣ Ssaɛid U-buẓar, nekki, Mačči d yiwen.

 

Tuttra : Amek twalam anda yelḥa uselmed deg uɣerbaz Azzayri seg wasmi i tḥebsem aselmed ?

Ṭṭaher U-Seddiq : Annan, yebna ɣef uqenneɛ : kečč mmeslay-d, nekk a d-mmeslayeɣ, jerreb-iyi, a k-jerrbeɣ.

Mi twalaḍ iselmaden di tmurt-nneɣ, tuget deg-sen ttmeslayen s wid yemmuten « qala flan, raḍiya llahu ɛanɛu,  » fiḥel ma yiwen deg-sen yeẓra d acu-tt. Xenqen axemmem n tarwa : « uskut la tatakalem. »

Annan d asteqsi, ambiwel. Akka ara yisin anelmad tameẓla yebnan gar tɣawsiwin i as-d-yezzin.

 

Tuttra : Yella kra umaynut i d-tettheyyim ?

Ṭṭaher U-Seddiq : Gar wayen yekfan, ɣur-i ɣer lENAL 3 n tektabin (Lla Faḍma n Ssumer, Tagelda n Kuku, Imaziɣen). Deg tektab-a taneggarut, mmeslayeɣ-d ɣef ukeččum n waɛraben ɣer tmazɣa. Ɣer tezrigin Asalu, fkiɣ taktabt (Tissaṭin tizzayrin deg umezruy), ḥkiɣ-d deg-s amecwar lḥant tullasin deg umezruy azzayri.

 

Tuttra : I yisenfaren n usaru ?

Ṭṭaher U-Seddiq : Deg yiwet n tallit, yeɛna-yi-d Ḥmed Racdi d Lkulunel Si Ɛezdin, sutren-iyi-d ɣef usaru ara d-salin ɣef Lla Faḍma. Tlata neɣ rrebɛa n wayuren nekk d aqdac ɣef usenfar. Mi t-kfiɣ, nnan-iyi-d : « Xsara, kfan idrimen. » Ussan-a iɛeddan, terza-d ɛur-i yiwet n terbaɛt si Lkanada, nnan-iyi-d : « nebɣa ad nessali asaru ɣef Lla Faḍma n Ssumer. » Fkiɣ-asen ayen sɛiɣ. Tura, ad d-yeffeɣ neɣ xaṭi ur ẓriɣ.

 

Mohand Ait Ighil, 1993

 

 

 

 

 

Retour en haut

Numéro 24    Mai 2006                                                                                      

Le texte  rare :

Sur la toponymie berbère   et spécialement sur la toponymie chaouia des Ait Frah' (Département de Constantine)

par André Basset.

En dehors de l'unique ouvrage spécial, le Dictionnaire abrégé touareg-français des noms propres du Père de Foucauld, que j'ai présenté au premier congrès de toponymie et d'anthroponymie, il y a beaucoup à glaner dans les ouvrages les plus divers, en particulier dans ceux des géographes : témoin l'étude de M. Laoust sur les noms de lieux relevés par M. Dresch dans sa thèse sur le haut Atlas marocain. Mais il existe surtout une documentation particulièrement riche et intéressante qui nous est fournie par les cartes éditées pour l'ensemble de l'Afrique du Nord et le Sahara par le Service géographique de l'armée, puis par l'Institut national géographique. Je pen­sais que les minutes offriraient encore des données supplémentaires inédites, mais il n'en est, paraît-il, rien. Peut-être enfin des plans locaux, communaux ou analogues, dans la mesure où il en existe, pourraient apporter leur utile contribution.

Quoi qu'il en soit de cette documentation, elle n'épuise certainement pas le sujet. D'autre part, elle est viciée du point de vue scientifique par les préoccupations étrangères aux nôtres qui ont présidé à sa collecte et par l'inadaptation des collecteurs à recueillir correctement : la communication de M. Picard, à propos du petit coin des Irdjen de Kabylie, en est, entre autres, un témoignage probant.

Aussi, depuis longtemps déjà, ai-je tenté de faire vérifier et compléter cette toponymie, dans un esprit strictement scientifique, par des gens qui me paraissaient particulièrement bien placés pour cela, vivant sur place et, de par leurs fonctions mêmes, appelés à voir surgir tout naturellement les moindres noms de lieux-dits.

C'est ainsi qu'il y a quelques années, un juge de paix d'Azazga, ayant eu la velléité de s'intéresser au berbère, je lui avais signalé ce genre de travail, pensant qu'au cours de ses instructions, car les juges de paix d'Algérie ont à faire des instructions au criminel, il aurait besoin professionnellement, pour préciser certains détails, de recourir à une toponymie rigoureuse et strictement localisée. Mais en Algérie les juges de paix ne font généralement que passer : celui dont il s'agit, a quitté rapidement Azazga et la tentative a avorté.

Plus récemment, j'avais demandé à un officier des Affaires militaires musulmanes d'en faire autant pour le secteur de Djanet Mais il a dû brusquement être rapatrié pour maladie et si son séjour a été des plus profitables par ailleurs — il nous a donné une riche nomenclature des variétés de palmiers de Djanet — sur ce point, nous ne lui devons que la connaissance d'un nom de jardin, au hasard d'une poésie.

Mais je n'ai pas eu que des déboires.

j'ai ici même, faisant partie d'un travail encore inédit de M. Pellat, un croquis de la région des Ait Seghrouchen du sud, sur la Moulouya, qui nous assure d'une bonne graphie des noms des villages de la région. Vous allez entendre la communication de M. Picard qui, sans prétendre être exhaustive — l'enquête est encore en cours — améliore déjà considérablement notre connaissance du petit coin des Irdjen dans la confédération des Ait Iraten de Kabylie. Enfin j'ai suggéré à mon répétiteur de l'Ecole des Langues Orien­tales, M. Nezzal, de faire, au cours de ses deux derniers séjours dans son pays, les Chaouia Ait Frah', un relevé toponymique aussi poussé que possible.

J'aurais voulu vous parler aujourd'hui tout spécialement de cette der­nière enquête. Mais le temps m'a manqué et des quelque 300 noms qu'il a déjà recueillis et que j'ai retranscrits sous sa dictée, c'est à peine si j'ai pu en examiner avec lui une quarantaine, et encore sommairement : aussi sont-ce non des conclusions que je vous apporte, mais l'annonce d'un travail en cours.

Néanmoins, du travail déjà effectué, je détacherai, à titre indicatif, les quelques remarques suivantes.

En très grand nombre, ces noms sont immédiatement intelligibles pour le sujet parlant. C'est assurément qu'il en est de tout récents : nous en avons le témoignage très net, au moins pour l'un d'eux, fonction de l'installation des autorités françaises. Mais cela ne veut pas dire que, parmi ces termes intelligibles, il n'en soit pas d'anciens. Nous devons compter en effet, en Berbérie, avec la très grande stabilité de la langue depuis des temps lointains, réserve aite du problème lexicographique, stabilité qui nous est prouvée, pour une autre région, par des textes du XIIe siècle de notre ère. Il s'ensuit qu'à défaut, pratiquement, de documents, il nous est difficile, et même impossible,, de dater, même relativement, les toponymes par le seul examen interne, déduc­tion faite de deux ou trois grands faits comme celui de la première introduc­tion de l'arabe en Afrique du Nord.

Etant donné le morcellement morphologique et phonétique d'une langue qui n'existe que sous la forme de parlers, ces termes pourraient être intelli­gibles sans recouvrir exactement la variante locale de la langue usuelle. Cela nous permettrait, soit de déceler un substrat — recouvrement d'un groupe­ment par un autre groupement et d'un parler par un autre parler —, soit de reconnaître une évolution dans un même parler, le nom propre, bien que toujours compris, ayant acquis assez d'autonomie et assez de rigidité pour échapper à l'évolution ambiante. Or il ne semble pas que nous ayons beau­coup à espérer de ce côté, soit que, substrat compris, il ait été ramené à la forme linguistique du parler, soit que, parallèlement et pour les mêmes rai­sons, mais, plus vraisemblablement encore, parce que non détaché de la langue usuelle, il ait participé à l'évolution de celle-ci. Tout ceci, naturellement, dans la mesure où l'un quelconque de ces noms se trouverait être antérieur

 

TOPONYMIE   DES  AIT  FRAH'   

aux formes actuelles du parler local qui peuvent être très anciennes. A titre d'exemple, je signalerai que le parler, tel que nous le connaissons, perdant la voyelle initiale du nom dans certaines conditions déterminées et sous cer­taines réserves, la liste acquise des toponymes reproduit les mêmes mots, dans les mêmes conditions, sans la voyelle initiale : ma/tf, sommer, tfaut, tsaimt, etc...

Un problème capital dans l'Afrique du Nord est celui de l'arabisation et des modalités de l'arabisation. Or notre liste est déjà riche de noms arabes non berbérisés : s's'ttr, elh'uch, leqs'er, etc. Certains ont fort bien pu être introduits par des éléments administratifs et militaires de langue arabe, par exemple leqs'er, bien que M. Nezzal n'ait pu m'en indiquer l'origine. Mais la masse vient assurément de ce que le parler, et depuis longtemps déjà évidem­ment, est envahi de mots arabes non berbérisés. Ainsi donc l'arabisation par­tielle de la toponymie est loin de supposer nécessairement un substrat ara­bophone. L'observation, dans le cas présent, est si évidente qu'il peut paraître superflu d'y insister, mais il se pourrait que, dans des cas infiniment plus obscurs, elle soit susceptible de remettre en question des déductions parfois considérées comme acquises. D'autre part, si le berbère doit disparaître intégralement devant l'arabe, — et là où il a déjà disparu —, non point seulement par évolution linguistique interne des sujets parlants, mais aussi par superposition d'éléments arabophones à des populations berbérophones, l'arabisation de la toponymie peut précéder ou avoir précédé, et de beaucoup, le point critique du changement de langue. Ceci également mérite d'être retenu.

Dans l'amorce d'examen à laquelle j'ai procédé avec M. Nezzal, je me suis particulièrement attaché aux termes qui lui paraissaient étrangers au parler local actuel, soit indigence personnelle, soit qu'effectivement ils y soient inusités. Sur la quarantaine de termes examinés, j'en ai relevé trois, et je sais qu'il en est d'autres encore, dont d'autres parlers me donnent le sens. Ces trois termes sont : asrir défini par Foucauld (Dict. ab. touareg-franç., t. II, p. 620) « terrain plat dur et stérile, couvert de petits cailloux sans grosses pierres, roches ni végétation (de dimension quelconque) », taurirt, bien connu au sens de colline, d'un certain type de colline, agelmam et son féminin-diminutif pi. tigelmamin, également connu au sens de lac. On peut penser qu'il s'agit dans les trois cas du renouvellement lexicographique du parler même bien plus vraisemblablement que de substrat : au demeurant la variante représentée par agelmam, à côté de laquelle existe ailleurs agehnim, répond a tout le moins au phonétisme du parler. Si M. Nezzal ne nous a pas précisé les caractères des endroits appelés asrir et taurirt, ce qu'il nous a dit 'de tigelmamin est particulièrement instructif : c'est un lieu de cultures ; on com­prend dès lors : dans cette région, déjà quasi saharienne, où il n'y a pas de lac, au moins dans un certain périmètre, le nom de la pièce d'eau est passé à celui d'un coin de terre particulièrement apte à garder l'humidité du sol et, partant, particulièrement propice aux cultures.

Et nous terminerons sur une dernière observation. Il y a déjà longtemps que j'ai remarqué que si, en touareg lui-même, tit' « l'oeil » et « la source * comporte un t' (emphatique) (Foucauld, Dict. ab. touareg-franç., 1.1, p. 175), le toponyme ahaggar lit, inexpliqué, est sans emphatique (Foucauld, Dict. ab. Touareg-français des noms propres, p. 259). Or, à plusieurs reprises, dans la toponymie Ait Frah', titt esj: apparu, et toujours sans emphatique, comme j'ai bien pris soin de le vérifier : titt eny-iran, titt en-tidit, etc. Bien que je n'aie point encore étudié ces noms avec M. NezzaI, partant, sous réserve de vérifi­cation, j'ai l'impression que titt signifie ici « la source » : « la source des lions », « la source de la chienne », etc. S'il en est bien ainsi, serait-ce qu'il y a eu dans le toponyme une désempfiatisation que l'on ne s'explique d'ailleurs pas, ou serait-ce encore que titt «source», différent à l'origine de tit't' «œil», aurait été absorbé par lui, titt, sans emphase, ne survivant çà et là qu'en topo­nyme.

(André Basset)

 

 

 


Retour en haut

Numéro 24    Mai 2006                                                                                   

Le Poème :  Awargeggin d twettuft 

              Atter ǧem n Boumertit Mohand , un essai traduction de la fable de Jean de la Fontaine « la cigale et la fourmi »

 

Wargeggin mi la icennu

 Deg unebdu,

Ur-s-d-gri lεula g cullid

Mi yebda iţţseqqes usemmid :

Ara yečč kra ur yelli

Gas d ijirmed neg d izi.

Iruh a-s iru lhemm is

I twettuft tagareţ is,

Ad ţ ihellel akken a-s-d rdel

I s ara yettef ar qabel

M'a d izzi useggas ajdid

« Uqbel guct, gulleg am-t-id,

A-m-d rreg kullec s lekmal,

S tnernit (s tgenfit) s raslmal. »

Tawettuft tuyi areṭtal :

D ayen ur nelli g laâwayed is.

« D acu txeddmed deg uzgal ?

I-s tenna i wemzur is.

- Deg id deg zal war laâdil

La cennug deg tmura.

- Mi tcennud mači-k ahlil

Ihi gas ctah tura. »

La Fontaine (Tineqqisin)

 

Adresse de messagerie électronique :

ayamun2@Hotmail.com

      

 

Adresse Web:  www.ayamun.com  

tanemmirt, i kra iuren ayamun, cyber-tasàunt n tsekla imaziàen, ar tufat !

 

@Copyright ayamun 2006
Dernière révision dimanche 27 mai 2006

 

 

 



[1] Tafelwit (ti–wa) : « tableau(x) », Amawal, Ti. Imedyazen, Paris, 1980, sb. 128.

[2] Tahregt : « inspiration », Amawal, Ti. Imedyazen,  Paris, 1980, sb. 102.

[3]  Taklut : « peinture », Amawal, Ti. Imedyazen, Paris, 1980, sb. 113.

[4] Tadfi (ti–yin) : « plaisir(s), Amawal, sb.113.

[5] Ameɤrad : « univers », Amawal, sb. 129.