9ème
année
Fontes : http://ayamun.ifrance.com/Fontesamazighes.zip
1°) Le texte en prose : Tukkist
seg wungal « ass-nni » sɣur ɛ.mezdad, 2006 2°) L'article : l’écriture et le défi dans le
roman « Tasrit n weẓru » par Abdel Mottaleb ZIZAOUI
(chercheur, Oujda) 3°) l’interview : La veillée autour du
kanoun avec l’aïeul(e) qui raconte est un temps à jamais révolu Interview
de ɛ.Mezdad, écrivain, par Dahbia Abrous, universitaire 4°) Le poème : « Ay izem anda
telliḍ » sɣur Matub Lwennas
Sommaire:
Numéro 34 Juillet
2008
Tukkist
seg wungal « ass-nni » sɣur ɛ.mezdad, tizrigin ayamun, 2006, sbtr
79-95.
Tarzeft ɣer xali-s
Mi yekcem ɣer usensu n Mbarek Iḥeccaden, iqubel-it-id yiwen umexluq
ur as-yeččur ara tiṭ. Muḥend-Ameẓyan yeƫmeslay-it, winna yeqqar-as-d kan “ ih
!” neɣ “aha°” ! Amar d azul-nni i s-yezzwer
ur as-nehwa ara. Ma d ameslay-is, fiḥel ma yeldi icenfiren, yeƫmeslay tuɣmas
zemment : “ Mbarek Iḥeccaden, ulac-it, ma d tameddit ad yili.”
Sya
ar d-yaweḍ Mbarek Iḥeccaden, yeffeɣ ad d-yawi
amecwar di temdint tamcumt. Inuda iwala, yekcem aglaf n warẓezzen annect-ilat,
acu arẓezzen-nni d imdanen. Ashurru, ader, ali. Iteddu irennu, armi iḥulfa i
igerzan-is qqaren “ Dayen tura, neɛya !" Mi yekka uzizwu, ccix yedden
tukkuẓzin, anida llan slan-as-d, yuɣal ɣer usensu.
Mačči
d amexluq-nni yellan llinna i t-id-yemmuggren tura. Argaz-a, meqqer, iḍal i 70 iseggasen
akkin. Udem-is ur d awerdan, aṭas d tikkelt i t-iwala di ssuq di Tmurt : yezga
yeƫƫawi-d amecwar d wat-taddart-is, widak yemden di leɛmer.
Yebra i weɣmis-nni yeqqar. Yekkes nnwaḍer cuddent s ileẓwi
tama tayeffust. Iwala-tent cuddent, d tama tayeffust i d-iwehhan ɣur-s. Isellem
fell-as, winna yezmumeg-as-d, ikad amzun yeƫraǧu-t.
_
D keč i d mmi-s n Salem ? Ihi, ziɣ d argaz, Llah-ibarek !
Imekken-as-d
afus-is, ihuzz-it. Mbawlen icenfiren, yebɣa ad as-d-yernu awal neɣ sin, acu
ulac kra i s-d-yerna ; ahat yuggad ad t-yagar
yiles-is. Amdan-a yeƫkad ur yessugut ara : yal
awal s wazal-is. Imi d axeddaɛ.
Muḥend-Ameẓyan
iger afus ɣer lǧib iwakken ad ixelles. Winna yezzwer-as-d :
_
Fiḥel ma txellseḍ, werɛad i d-tluleḍ asmi
msefhameɣ d baba-k ! Aẓar aẓar-nneɣ ulac lexlas gar-aneɣ. Ahat teɛyiḍ,
kra yekka wass keč d tikli. Mbarek ass-a yeƫwaṭtef, alamma d azekka ara d-yas. Ihi,
ad tenseḍ. Mi nečča imensi ad ak-mleɣ anida ara teserseḍ aqerru-k ɣef yiman-ik
!
Tura
tillas zik i d-ɣellint, wezzil uzal di tegrest. Din i ččan imensi : taqerɛeƫ n Selecto, seksu iseqqa s yigis[i], aseggri-nsen
d čina. Muḥend-Ameẓyan iteƫƫ, argaz l-lɛali irennu-yas di limin. Ma d ameslay s cceḥḥa.
Mi
fukken učči, yekker yezwar-as ɣer yiwen wegnir ulac deg-s tafat, amzun d aẓekka. Neƫƫa yedda deg
igerzan-is. Ulin kra n tmeddayin. Syin
yeldi-yas yiwet n tewwurt, yekcem. 5 neɣ 6 d aterras i yellan din. 3 gnen,
ɣumen s lliẓarat teǧǧa tiɣmi. Yiwen yeqqar aɣmis. Wayeḍ yeƫẓalla.
Aneggaru yeṭtef raddyu ɣer tmezzuɣt-is yesseflid i umaṭtaf wis-sin, Abcic
Belɛid icennu “A yelli-s n taddart-iw.” Isellem fell-asen. Sslam yezgan, mačči
ass-nni ara yeǧǧ tannumi : yiwen ur as-d-yerra awal. Ha d agugem i ggugmen, ha
ur as-d-slin ara, yal wa anida ireṣsa.
Argaz
i t-id-isulin, ur as-d-yerna awal, yerra tawwurt. Yesla i igerzan-is mi teddzen
agnir. Ɣef tewwurt yenta lkaɣeḍ, yura s trumit
: yegdel usired icettiḍen d usewwi di texxamt-a.
“
Ad tafeḍ imawlan usensu ɣur-sen restura d wemsired.”
D
asemmiḍ. Taxxamt tneggi. Anegmires[ii] yeɣli-d
yakk si ssqef, yeƫkad-d uɣanim yecfa-d i lebḥer mi yerɣa. Iɣraben weccmen seg
waman yeƫƫezririgen. Tasfayluƫ d tamecṭuḥt maḍi, ur ikeccem ara deg-s
wemcic, terna temdel. Tidi isebbaḍen d wurḍan ddukklen i tinzar, hebbjen
deg-sent.
Yekkes
liẓar. Yeḍleq tafersaddit, yerra-ƫ ɣef sin s tehri. Yeƫƫel iman-is deg-s.
Yeɣli s ussu. Yekref iḍarren.
“
Anda ngen ad yali wass !”
Llan
wid yegganen mi ara ɛyun. Anida i sen-yehwa ilin, mi ɣlin ɣer wussu ad uɣalen d
tabarda, ulac targit, ulac axerri, ulac ambiwel alamma yuli wass : ustu d yeɣsan
ad lwin, ad d-kkren fsusit, cuffent wallen si naddam. Ass amaynut ad t-mmaggren
s lqahwa akked uyefki d wezgen n texbizt.
Llan wid, ma ɛyan ad yennejli fell-asen yiḍes :
leɛtab n wass rennun-as win n yiḍ. Ur teqqnen ara tiṭ, alamma kesnen iman-nsen,
ad ƫƫezzin ad rennun, amzun d isennanen i ssan. Kra n wacu yezrin deg
wass, tura ad d-yerzu ɣur-sen, ad t-ddren abrid nniḍen. Ad asen-yales tiɣrit.
Ma nnuɣnan, ma nnuɣen d lǧar neɣ d ccif, tura ad d-ifrirent tlufa, ad qqazent d
tistent inettun deg wul. Sennin tamudi, tasaɛeƫ deffir tayeḍ. ´Tƫawin tafat s
wudem. Mi cwiṭ d tafrara, ad qqnen tiṭ-nsen, acu tanafa d tin wezzilen, ur
tezzren ara deg yiḍes yelhan. Tafada, ad d-akin, ddrewẓen yakk, ifadden ƫƫuɣun, allen
d tizeggaɣin. Werɛad yebda wass, agerbuz tuɣ-it s tɛekkemt yugaren!
Mi
tekfa raddyu s tsureƫ, winna yessefliden iger-d takassiṭ anida yeqqar bab-is : “ Serreḥ-as a Wiza, serreḥ-as
! “ Ahat azgen n tsaɛeƫ mi tfukk tkassiṭ, winna yeqqaren aɣmis, isens tafat.
Limer
mačči d asxerxer yeggten, nezmer ad d-nini teɣli-d tsusmi. Asxerxer d usuḍu
zgan akken i ddukkulen ! Mi isens tafat winna
yeqqaren aɣmis, yezzer di naddam ɣas bibb-it ur yeƫƫaki. Cwiṭ akken
yebda alejlej yeqqar ansi i k-yehwa ad as-d-tesleḍ : “ Mačči ass-a, mačči ass-a
!”
Muḥend-Ameẓyan
seg wid yekkat ɛeggu s ɛawaz : d tannumi tura, kra yezrin deg wass tura ad d-yifrir.
Limer i d-yufa Mbarek Iḥeccaden deg usensu-ines, azizwu ad yeddu yid-s ɣer
Xali-s ameɛzuz ; syin ad yeṭtef lkar aneggaru, lembat-ines di taddart.
Yemmekti-d
taddart, yemmekti-d lluzin. Yemmekti-d iswi igan aqermud, yeƫḍilli-d ur
d-ikeccem. Yemmekti-d asirem, simal simal yeƫkkunsur. Mi t-nnulen iraggen n ṣsnan,
tidi d isebbaḍen, yemmekti-d taxxamt anida yeẓzel. Yemmekti-d leɛtab yezgan deg
ijufar-is, seg wasmi ikelles unecfu !
Mazal-it
yeqqar, werɛad yekcem ɣer lluzin, mi yebda wesmiri n tidi-ines. Imir-nni, meẓzi
maḍi. Deg imezwura unebdu mi d-yeffeɣ si lycée, deg umur ad yesggunfu am neƫƫa am-wid
yeqqaren merra, iteddu d aḥeccac. Yeƫḥuccu asaɣur
neɣ imegger timẓin deg uzaɣar. Iquranen di tlemmast n Yunyu, ƫƫafen-t-id
yeṭtef amger-urumi. Deg utemmu i yeƫnusu neƫƫa d iḥeccacen nniḍen. Yiwen d
ajennad, qqaren-as Kiki-Western. Iḥemmel aṭas sinima degmi i s-semman akken. Yeƫƫarra iman-is
d acow-boy. Amger-is yeqqar-as Winchester, igirru deg yidis i t-itess am John Wayne, ma d
tikli-ines s uleɣwi. Tamettut n bab n tgemmi, d tamɣart maḍi, teƫƫawi-yasen-d aman
d weɣrum, isemma-yas Squaw. Yal iḍ yeƫbeddil meskin tamurt tameddurt, mi
t-teddem tnafa ad yeƫƫuɣu : “Fell-asen ! Fell-asen :!” Yeƫƫargu
les Indiens!
Yiwen
wass amcum, Muḥend-Ameẓyan teqqes-it tɣirdemt tedda-yas-d di tmeqqunt n usaɣur.
Icuff yiɣil-is yuɣal annect-ilat, yugar taylewt, yerna di tezweɣ. 3 wuḍan ur yeṭtis, kkatent deg-s tisfiwin, armi
i s-iga tajbirt Kiki-Western. Mi ƫ-ifukk
yenna-yas : “ D tajbirt n les Indiens
ayen, Imaziɣen n Marikan, azekka ad tejjiḍ
!” Dɣa azekka-nni yejji.
Tuɣ
Kiki-Western, 3 iseggasen-ayen seg wasmi yejweǧ. Azrar n dderya yeɣli-d fell-as
: 2 d akniwen, 2 d inilban, wa ur ireffed wa. Tamezduɣt ulac, tigemmi ulac,
yerna-d dderya.
_
Ziɣ uggaɣ d tideƫ, ddunit-a d sinima ! Akken i d-ɣellint i ferrunt, lihana ad
d-teglu s liser. Bu-tissas werǧin yeɣli
! Deg texxamt usensu, Muḥend-Ameẓyan ɣlint-d
yakk fell-as, am tmaynutin am teqlibin, akken akken armi i t-yeddem yiḍes.
Yezzer di tnafa, yedda yid-s Kiki-Western.
Naddam
ucmit am-win yegnen ɣef uezgḍuf. Kiki-Western d Muḥend-Ameẓyan unagen ɣer yiwet
n tmurt zedɣen izerman. Affar di lqaɛa yuɣal d izerman d irqaqen, d izegzawen, kessen
deg-sen izamaren, tiɣetten. Isekla mačči n wesɣar, kra n lǧedra yellan d azrem
yugar 2 iɣallen di tehri. Ifurkawen daɣen d izerman ƫƫeclawan deg igenni
d imuddiren, tisuqas d iferrawen. Muḥend-Ameẓyan d Kiki teddun gar izerman
ileɣɣun, nnig-sen yal wa ileddi-d imi-s. Qqsen Kiki-Western : mi yeɣli ɣef
waffar, affar-nni yeqqes-it-id daɣen, ziɣ affar-nni daɣen d izerman. Yekna Muḥend-Ameẓyan
ɣur-s iwakken ad t-id-yeddem. Imir, Kiki yuɣal d azrem ula d neƫƫa. Yemmeɣ-d ɣur-s
yeṭtef-it deg ufus, isers-as tisiqest gar wallen. Yenna-yas : “ Cehhed, ass-a
yewweḍ-d wass-ik ad temteḍ, ad k-qqseɣ neɣ ad k-summeɣ !”
Yuɣal
ur t-yeqqis ara, yebda yessegḍay deg-s. Yebda-t seg iḍarren. Mi isebleɛ azgen deg
ugerbuz, yerra-d nnefs, yenṭeq ɣer Muḥend-Ameẓyan, yenna-yas : “Acimi akka teqqureḍ
?”
Muḥend-Ameẓyan
tura yessikkid amek armi Kiki-Azrem yeƫsummu agerbuz ur nella d ayla-s, ur nella
d win n wemdan : ɣas di tfekka d argaz, aqerru d win n umulab. Mi s-iḥulfa
isumm-it Kiki-Azrem, Muḥend-Ameẓyan di tnafa amzun d kra i t-ixenqen. Iwet ad
d-isuɣ, tiɣri tugi ad d-teffeɣ. Tidi teƫcercur, iḍegger taduli. Ixebbeḍ, d ayaziḍ
yemmezlen, yexbabeḍ ur yeǧǧa tama.
Ziɣ
widak akked yecrek taxxamt, akken ma llan dduqqsen-d yiwen yiwen. Mi d-yuki yufa-d
winna yesmuzguten i weBcic-Belɛid nnig-s, yeṭtef-it si tuyat yeƫhuzzu deg-s.
Muḥend-Ameẓyan yeldi-d allen-is, iɣil di taddart i yella, yufa-d iman-is deg
usensu, argaz yeƫhuzzu deg-s akken ara ihuzz tazemmurt tinna ur nuriw akken
ilaq.
Ddeqs i yeqqim akken ibat. Yuɣal yewwi-d s lexbar
anida yella : Kiki-Western yeffeɣ deg wallaɣ-is, yeǧǧa-t akked wid ur yessin.
Yerna awerdan yezga yedderwec !
Yenna-yas
i winna yeƫhuzzun deg-s : “ Ixser-iyi yiḍes ! Tƫxil-k semmeḥ-iyi !” Winna : “ Ssmaḥ, ssmaḥ, a gma, mačči anagar keč
i ƫ-yeččan.”
Yeẓra
naddam dayen iruḥ. Isakked tamrilt, yaf-iƫ akken kan izeggen yiḍ. Iḥulfa i tembult
teččur, tebɣa ad tfelleq. Yurǧa armi tensa
teftilt, uɣalen ɣer yiḍes, yekker. Yeldi tawwurt xmat-xmat, yeffeɣ ɣer wegnir,
yerra metwal abduz[iii]. Rriḥa n ibeẓdan
temmeɣ-d ɣer tinzar. “ D aman i ulac, neɣ ƫcuḥḥun-asen.”
Mi d-yuɣal ɣer wussu, iḍes tura dayen iruḥ.
Yeɣli tinnegnit, ifassen ddaw uqerru, allen bbeɛrerrint reṣsant di ssqef, ddhen-is
yebda asikel : anagar tidak n dir i d-iɣellin tura, mzukrarent-d, d
azrar isennanen isennin allaɣ d tasa : tamurt
taɣribt, axeddim aɣrum, tudert tameƫƫant. Abazin n tikta yezzer deg-s.
Yedden ccix agemmaḍ, yesla-yas mi yeqqar : “....taẓallit tif iḍes !” Meqqar wid yeddan d webrid-is, tura ad
d-kkren, ad aɣen luḍu i wasmi ara mmaggren bab-nsen.
Yuki-d
winna i t-id-yesnekkren llinna. Yeffeɣ ɣer wegnir. Ur yeqqim ara aṭas yuɣal-d. Syin
yeɛna widak yakk yeṭtsen, isaki-ten yiwen yiwen. Bdan asṭenten. Imṭerḥen n wuzzal,
ssebbaḍ imsemmer. Asbecbec asggeḥgeḥ. Ffɣen akken d tarbaɛt, ṭtfen abrid n
weɣrum. Axeddim amcum d azaglu ɣef yiri :
ma yella, ẓzay, yerẓa bab-is ; ma yenfa, amdan ad d-yeggri ḥezluṭi.
Tazzla ɣef weɣrum terra amdan d tamacint : iḍes,
tanekkra zik-zik. Iɣsan ḥeffun simal zerrin wussan. Tazzla ɣef weɣrum tewɛer,
rnan timura n medden. Tebḍa tasa d win turew.
Agerbuz da, allaɣ dihin. Yir učči
d yir iḍes, yir tudert d yir afud. Tuggdi tessa-yasen iger n yedmim d yidim, ƫƫeglilizen
deg-sen yal ass. Ddurt yezrin tezga tif tin i d-iteddun. Tarwa d imawlan
ɛellqen ɣur-sen, tudrin ɛellqent ɣer
laẓ. Laẓ yeƫleqqim taɣribt, azrar n firaq, adrar tawada[iv]
yezgan. Taɣribt fell-aɣ d teɛrurt i ɣ-d
yemɣin, ur teƫƫekkes ur tmeḥḥu, wa yeƫƫaǧǧa-ƫ-id i wa.
Mi
yuli yiṭij, tafat tkad-d di teḍwiqt, Muḥend-Ameẓyan tuɣ yekker. Yerreẓ yakk.
“
Xali-Ceɛban-a, acu i yi-t-id-yewwin tura.
Ula d udem-is limer ad t-id-mmaggreɣ deg webrid wellah ur t-ɛqileɣ : argaz werǧin ssineɣ, tura ilaq ad nadiɣ fell-as.
Kra neggujel, ur d-cfiɣ yusa-d ɣur-neɣ ɣas ulamma yiwen wass. Tuǧǧla n temẓi
ɣef weltma-s ur d-tergagi tasa-s. Tura ass am wass-a, limer ur tekkeɣ ara
fell-as, ur yeƫfakka ara wawal. Anagar yiwen deg warraw-is i zemreɣ ad ɛeqleɣ,
yusa-n ɣur-neɣ send-ilindi d winna akkin.
Tilawin-nneɣ msakit ɣilent akken i mazal ddunit, gma-k d gma-k. Zgiɣ
qqareɣ-as : Mačči am zik, tura ulac xali-m di tessirt !”
Tawwurt
n texxamt tujjaq, teǧǧa abrid i wergaz ikcem-d : yessen-it Muḥend-Ameẓyan deg wudem.
D bab n usensu, mmi-s n taddart-is. D argaz l-lɛali i d-beddren medden deg
wayen yelhan kan. Mbarek Iḥeccaden yezwar-it-id s awal :
_
Lɛeslama-k, a Muḥend-Ameẓyan. Mreḥba yiss-k. Iweṣsa-yi-d fell-ak wecrik-iw, neƫƫa d baba-k, ad s-yeɛfu Ṛebbi am iḍudan
ufus, d imeddukkal. Ur iyi-d-tufiḍ ara
iḍelli, dayen yečča-yi ccɣel !
Degmi
qqaren argaz l-lɛali anida teddiḍ ad k-yeṣser,
i-mi d neƫƫa i d-yebdan awal, Muḥend-Ameẓyan tennefsusi tyersi i s-yeƫƫin.
Yekkes-as taɛekemt. Yerra-yas :
_
Wellah ur ƫƫuɣ lxir-ik a Dda-Mbarek,
limer mačči d keč wellah ur ẓriɣ anida ara nseɣ : ur d-bniɣ ɣef lembat. Nniqal
nniɣ-as aggwaḍ tuɣalin, yuɣal mačči zik i d-wwḍeɣ, yerna ur ssineɣ abrid ɣer
teqrart anida yezdeɣ Xali-nni. ½ur-s i
d-usiɣ, ddiɣ-as di lebɣi i temɣart !
_
Win yuɣen awal i lwaldin, yugem amur-is n lbaraka. Aha tura, mi tesardeḍ, teswiḍ
lqahwa, Xali-k, ad k-siwḍeɣ alamma d
tawwurt-is.
Mabrek
Iḥeccaden yemdel tawwurt, yuder.
Muḥend-Ameẓyan
isared, aman di tbernint deffir tewwurt. Syin yuder ula d neƫƫa. Yaf din Mbarek
Iḥeccaden yeƫraǧu. Yaf lqahwa d weɣrum ula d nutni ƫraǧun. D aɛessas-nni
i d-yufa iḍelli, mačči d winna yessnen Salem, acrik n Mbarek, d winna i
t-id-yemmuggren s yir tamuɣli, i s-d-iserban. Ulac awal, ulac azmumeg.
_
Akka i d yir axenfuc ! Amdan-a uggaɣ ula
d neƫƫa yeƫwaɣ, amzun yeksen talsa akken tella, dayen iɛuhed taḍsa !
S
yiwen wawal i yeƫmaggar yakk imsaɣen. Win i t-yeɛnan ɣef texxamt, ad as-yini :
Ò Ulac ! «, amzun d atterḍeq i yetterḍiq
mačči d ameslay. Ma d Mbarek Iḥeccaden, ha ur as-yuki ara, ha yunef-as.
Mi
fukken lqahwa, ffɣen. ṭtfen abrid usawen, azniq yeƫƫakk-iten i wayeḍ
armi wwḍen kra n tmeddayin di leɛli
ugarent adrar. Bdan ƫƫalin. Muḥend-Ameẓyan iḥulfa i teglulin-is hebbjent. Mbarek Iḥeccaden,
ɣas s waṭas i t-yugar di leɛmer, amzun di luḍa i yessuruf. Wissen ma d tannumi,
neɣ ahat argaz-a mačči d menwala. Yuɣal ibren-d ɣur-s :
_
Ahh, a Muḥend-Ameẓyan, ula d keč ziɣ iḍarren-ik
s taḍut i gan mačči s wustu. Yerna nniqal seg wedrar i d-tusiḍ, neɣ d iseggasen
tesɛeddaḍ di lluzin i k-yerran d ameɛlal. Yerna kunwi s ilmeẓyen n tura mačči
am nekkni zik....
Yebda
ameslay ɣef yelmeẓyen n zik-nni, d tasuta-s i d-yemmekti. Ulac lihana ur nulen,
ulac ɛeryan neɣ laẓ i ten-izeglen. Aṭas i teddun ḥafi. Armi i d-yeggra deg iseggasen
yezrin deg umadaɣ, d amjahed, amek i nnuɣen iRumyen, amek i ṛwan tiquranin.
Syin iseggra-d awal, yezwar Muḥend-Ameẓyan, tuɣ neƫƫa yewweḍ-as-d
ɣer yixf n yiles-is :
_
Ih, yerna yehwa-yi kan ƫmeslayeɣ, ar tura mazal lihana : isni, tuggdi ugin ad aɣ-brun !
Tura
kecmen deg yiwet n tezribt ur tewwiḍ sin iɣallen di tehri. Sin ma mlalen, ur zmiren
ad kken deg-s. Iṭij ɣur-s werǧin ur d-yessin abrid, yezga yiḍ ɣas deg uzal-qayli.
Yiwet n rriḥa turez-asen agerjum, tekkat s aqerru :
“Ad
as-tiniḍ izulixen n Lzayer ɣer da yakk i d-mlalen. Aƫƫa twaɣit, aƫƫa tmaṭ anida
zedɣen medden ! Yerna mi ara n-yas yiwen seg-sen ɣer tmurt, ad as-qqaren Azayri.
Amḍiq-a amzun d laxert. Wellah ar t-yif win izedɣen addaynin. Yerna ɣezzif
umecwar.”
Ddeqs
i rnan di tikli. Ula d Mbarek Iḥeccaden, tura isusem, anagar ayen yenna seg-llina.
Win i d-mlalen d amsebrid, ad as-senden ɣer weɣrab, neɣ ad ddarin tawwurt n
wesqif, iwakken ad yaf ansi ara yekk.
Ddan acu ddan, nnig wezgen n tsaɛeƫ, yuɣal Mbarek Iḥeccaden ibedd zdat
yiwet n tewwurt, yenna-yas :
_
Atan wanida yezdeɣ Xali-k. D wa i d axxam-is. Ad yeg Ṛebbi kan yella, ma ulac-it
alamma nuɣal-d tameddit.
Yesṭebteb
deg yiwet n txelxalt d tazurant, am tinna ƫƫarran i yezgaren mi ara ten-nehren ɣer
leɛric. Axxam ikad d aqdim, d aTerki i t-yebnan, wi cfan ar d-yekcem uRumi.
Tawwurt d
tawezzlant amdan ur ikeccem alamma yekna. Tiḍwiqin-is ulac deg-sent maḍi, ulac
ansi ara tekcem tafugt, ulac ansi ara yekcem wezwu. Taqrart-a, ad yili Ṛebbi d
imawlan, mačči am ta am tinna iwehhan illel, yerna deg wawal kra din d Lzayer.
Taqrart-a d imeɣban i ƫ-izedɣen. Mačči am Lzayer am tayeḍ.
Yerna
Mbarek Iḥeccaden asṭebteb. Ddeqs i urǧan, yuɣal yeččenčen useḍru, slan i wawal
:” Cckun ?”
Mbarek
Iḥeccaden, s lemḥadra :
_ Axxam n Xali-k d taɛrabt i ƫmeslayen, ƫƫun
tameslayt-nsen !
Yerra-yasen
awal ansi i k-yehwa ad as-d-slen :
_ D
aggaw-nwen i d-yewwḍen !
Dɣa
tawwurt teldi. Teffeɣ-d teqcict d tameẓyant, ad tili 10 iseggasen. D tawraɣt yakk,
ula d acebbub yebda ineṣsel, anẓad ur yenṭid ɣer wayeḍ. Tiqejjirin-is, d tiẓedyin,
tifettusin d tiseḍwa : ad teggaleḍ ur tḥennteḍ ar taqcict-a seg tissist i d-tuɣ
aẓar.
Tenna-yas
:
_
Stenna cwiya, druk neẓgi bbaba.
Mbarek Iḥeccaden
:
_ Acu i k nniɣ, aƫƫan tuzzel ad
d-teẓzeg i baba-s !
Tuzzel deg wegnir, tleḥḥu teɣɣar : “BBaba !
BBaba !”, taɣect tura deg wanu i d-teƫƫaweḍ.
_ D
wa i d axxam n Xali-k ! Aṭas aya seg wasmi yezdeɣ da. Asmi texla taddart, neƫƫa ɣer da i d-yerwel
: ur yembawel ara sya seg useggas 57. Ad as-tiniḍ lḥuma-ya tuɣ-as adif, yugi ad
yeffeɣ sya. Ulac iṭij, ulac azwu. Medden yakk beddlen tamezduɣt di 62-nni, asmi
gguggin ɣef yexxamen-nni yakk ǧǧan iRumyen, neƫƫa yeẓza da. Yerna ɣur-k ad tɣileḍ
yessen arraw n taddart-is, yezga iman-is i iteddu, amzun ireggwel fell-aɣ.
Twalaḍ ula d yelli-s mačči s tin-nneɣ i s-tesawel, yerna akka yakk arraw-is.
Yiwen seg-sen, amectuḥ-nni deg iqcicen-is, winna iwumi semman Redwan, yeǧǧa
ačamar. Agguren-a ineggura ur d-iteffeɣ ara si leǧwameɛ. Ɣef wakken sliɣ, ula d
iḍes din i yeggan ! Ma d ussan-a, yiwen ur yeẓra tamda i t-yeččan ! Tessneḍ-t
neɣ aha° ?
Ma
yessen-it ? Gar warraw n xali-s, anagar neƫƫa i n-irezzun ɣer tmurt. Zik, yal
anebdu yezga dinna. ineggura-ya ur n-yeƫƫas ara.
Nniqal
yebɣa ad as-yerr awal Muḥend-Ameẓyan, acu yugi ad d-yeffeɣ si tgerjumt-is. Iḥulfa
i yimi-s yekkaw, yerra imetman sin neɣ 3 iberdan, syin yini-yas
:
_
Twalaḍ !
_
Win igezmen aseɣwen, ad as-teggri tyersi. Ula deg umadaɣ, win yeǧǧan tarbaɛt, ad
t-ddmen lewḥuc !
Qqimen
zdat wesqif. Ţraǧun, ahat taqcict-nni
yugi baba-s ad d-yeddu. Cwiṭ akken tuɣal-d d tazzla, tigerzatin-is amzun d
tidebbuzin ɣef ttbel.
_
Qal-kum BBaba, sebbru cwiyya, druk neǧǧi
!
_ Aql-aɣ,
a yelli nesber, leɛqel ur aɣ-yeffiɣ ! I kemmini,
a yelli, isem-im akken
?
_
Ana Nabila !
_
Ihi, kem d yelli-s n Ceɛban ?
_
Ih, ana bent-u !
_
Ihi ur tessineḍ ara maḍi taqbaylit ?
_
Nefhem-ha bberk !
_
Acimi akka, a yelli
?
_
Xtac iqul-na ccix f-lemsid, hadi mačči lluɣa
!
_ A yelli, awer yaweḍ
ccix-agi-inem, ihi amar d neƫƫa i iḥekmen deg wexxam-nwen
? Ahh, a ddunit inegren !
Slan
i dderz deg wegnir. Simal simal yeƫƫaẓ-d. Mi ten-id-iwala Ceɛban isuɣ-d :
_
Mreḥba yis-wen, ziɣ d keč, a Mbarek !
Isellem
fell-asen, iwet-asen deg weɛrur, ihuzz-iten : d ilef mi ara yeƫhuzz tibelluḍin
ma yella kra ara d-yeɣlin.
_
Ass-a d waggaw-ik i d-ddiɣ. Atan Muḥend-Ameẓyan, mmi-s n weltma-k.
_
Ihi d keč i d Muḥend-Ameẓyan, aggaw-nneɣ. Llah-ibarek, tessefraḥeḍ. Aḥeq Ṛebbi
ar ɣur-neɣ i d-tuɣeḍ aẓar ! Acu tenniḍ,
a Mbarek, icettel neɣ
ixebbel ?
Mbarek
Iḥeccaden neƫƫa amzun ɣef terggin i ibedd, iḥar ad yerwel :
_ Uggaɣ icettel ! Ihi nek ilaq ad adreɣ, ɣur-i ƫƫuɛad.
_
Awah, ad tkecmeḍ ad tesweḍ lqahwa.
_
Mačči n wass-a ! Ihi, a Muḥend-Ameẓyan,
tura, abrid ɣer llutil tessneḍ-t ?
Dɣa
yeɛna abrid ukessar.
Nutni
deg sin kecmen. Yezwar xali-s, Muḥend-Ameẓyan iḍfer-it. Agnir isulles, ulac
deg-s tafat. ½af wakka yeƫwali agnir mačči n xali-s kan iman-is, yecrek neƫƫa d iǧiranen
nniḍen. Taftilt, ɣas d azal, agemmaḍ-in,
temmal abrid ara aɣen.
Mi
ifukk wegnir kecmen yiwet n texxamt ahat 8 iɣallen teɣzi tehri. Tasga tayeffust
deg-s ttabla d ikkersiwen, tasga n zelmeḍ tewwi ameṭreḥ, di tlemmast n tɣerɣert
teẓzel tmiddawt, tbubb ifenǧalen.
_
Qim, ay aggaw !
Muḥend-Ameẓyan yeqqim.
_
I yemma-k, meqqar ur ƫ-yuɣ wara ?
_
Am neƫƫat am medden : ur ƫ-yuɣ wara, ur ƫ-yezgil
wara!
Akken
sersen iman-nsen, xali-s yebda awal. Yemmeslay, yemmeslay armi i d-yewweḍ ɣer baba-s,
Salem yemmuten 34 iseggasen-aya. Isnekker-d iɣsan-is di laxert. Ikad wemdan-a
iɛellef awal, kra i s-yekkes Ṛebbi di tmussni iceffer-as-t deg yiles. Tura,
awi-t err-it ɣer Salem meskin yerkan deg wakal, yemmuten iwakken ad yissin
tilelli wezger i t-id-iqublen.
_
D baba-k i d amcum. Ad as-isemmeḥ Ṛebbi, seg wasmi tekcem axxam-is, ur tufa
iman-is meskint, neƫƫa si zik ur as-iga ara azal. Yezga di lɣerba, iseggra amadaɣ !
Yugem-d lmut s ufus-is. Yemma-k meskint yeǧǧa-ƫ-id d taǧǧalt ! Limer yeƫƫaɣ awal, zik
ara d-yerkeḍ tamdint, ad yaɣ amkan ɣef yiman-is, yili mazal-it ɣef ddunit, ur
d-iɣelli ara lhem fell-awen.
Muḥend-Ameẓyan
iḥulfa i kra yebda ireggi aseqqi deg ugerzi-ines. Idammen ƫƫalin-as-d ɣer
twenza. “Acu akka i s-yexdem baba i uyennat-a. Yebda tiyita deg-s werɛad
nesers iman-nneɣ, amzun ɣef ssebba i
yella ! Argaz 34 iseggasen ugar seg wasmi yekcem akal, ayennat-a tura
yeksa-t-id !”
Acu,
d awalen-a i s-yerra :
_
Awah, lhem ur izad ara fell-aɣ. Llan wid nif, llan wid i ɣ-yifen. ½as ma nelluẓ
zik, tura neṣser.
Dɣa,
winna am weglaf ma yekkes-as userggel :
_
Ihi ziɣ am keč am neƫƫa ! Yerna nek ɣileɣ anagar ttikkuk i d-icebbun di baba-s !
Tawenza-s
tekres, timmi-ines tuli d asawen ad d-tennal ssqef, imi yerra d akessar yegla d
cclaɣem. Isuɣ, amzun di teẓgi i yella :
_ Nabila ! Ǧib lqahwa, xeff !
Imir,
tenṭeg-d Nabila, tewwi-d yid-s ssniwa, fell-as aberrad n lqahwa d win uyefki. Tekna-d
meskint s tɛekkemt yeggten. Teffeẓ iles-is, tuggad kra din ad as-tebru. Tiɣaltin-is
kkatent ad d-qqersent. Tesers-d kra din. Yerna-yas :
_
Gull yemma-k teɛṭi-k lmɣerfat, xeff !
Tenṭeg
daɣen abrid nniḍen.
Muḥend-Ameẓyan,
deg wul-is : “ Uggaɣ yesseḥjab, d tideƫ ! Ula d xalti-nni ur d-teffiɣ ara ! I yessi-s timeqqranin di 4 yid-sent ? Arraw-is,
ahat ffɣen. Ihi ziɣ d tideƫ beddleɣ tamurt !”
Tuɣal-d
Nabila, tegla-d s tɣenǧawin.
Winna
:
_
Lḥasun sskwer, err i iman-ik !
Yeddem
Muḥend-Ameẓyan azgen n tɣenǧawt n ssker, iger-it ɣer ufenǧal, yerwi-t, ula d nniya
terwi :” Acu ara yi-d-yawin ɣer da ? D ṛray i ulac, ccah ! Ayen yeḍran yid-i
drus, nek yeƫƫaɣen awal i Malḥa
!”
Yebda
ijeɣɣem lqahwa amzun d tirggin i itess. Xali-s yeɣli di baba-s : ur as-yeǧǧa
ara i Salem yekkan akal wi-cfan aya ! Nenna-d imi n xali-s d aglaf iwumi yekkes
usergel, d asif yeǧǧa waggug, d aqjun yessḍen mi s-tekkes tekmamt ! Yerna Muḥend-Ameẓyan
yeƫḥessis, deg uzaylal i d-yugem ṛray-is. Mi yerra ifeẓ,
yini-yas i xali-s-nni :
_
Ihi, i warraw-ik anida llan, aten-ad zik-zik
i teffɣen.
Winna
yeƫkaki-d, am-win i t-id-yewten s ubeqqa :
_
Arraw-iw werɛad i d-kkiren, ur ṭtisen ara zik. Ussan-a mačči zik i gganen.
Muḥend-Ameẓyan,
deg wul-is daɣen : “Anagar win ur nufa axeddim ur neggan ara zik : aɛiwez d
isumaren msakit iwumi yeƫƫunefk ! Amexluq-a, taluft n warraw-is ur nxeddem ara tuɣal-as
d leḥya. Tura yekkat ad yerr aɣerbal i yiṭij, yugi ad d-yini ula d arraw-is rwan-tent.
Yerna anemḍer di tmurt-a ulac win imenɛen seg-s. Tugeƫ deg yelmeẓyen
ur xeddmen ur geddmen, deg yiḍ ƫɛawazen, deg
wass ƫƫektilin iberdan. ³elqen ɣer yiri imawlan-nsen, ugaren ddekkar
deg yir lawan.”
Tura
xali-s yerra iles-is gar tuɣmas, awal ur t-id-yerna. Isusem, anagar aqerru-s i
yeƫƫenguguyen, si zdat ɣer deffir am ttaleb ɣef telwiḥt, allaɣ-is
ibeddel tamurt. Tuɣal-d Nabila. Tewwi-d aman
lal n wexxam yebdan lhem si temẓi.
Mi
fukken lqahwa, xali-s yufrar-d agemmaḍ-a, yeggul-as:
_
Wellah, alamma terniḍ.
_
Dayen ṛwiɣ. Ur zmireɣ ara i waṭas n
lqahwa.
_
Ihi, dayen !
Tura
mi iwala xali-s isusem, ifukk agurreɛ-ines ɣef kra ur t-id-newwiḍ, ɣef wid i t-yifen,
ɣef wid yemmuten, yenna-yas Muḥend-Ameẓyan
:
_
Ihi, a
xali, tura ilaq ad adreɣ !
Winna
ur d-isukk limin :
_
Yirbeḥ !
Yekker
Muḥend-Ameẓyan, yerra metwal tawwurt, tura abrid yessen-it. Yerna xali-s deffir-s.
Isuɣ :
_
Nabila, lbabb !
Tuzzel-d
Nabila am tcireƫ deg wennar. Terra tawwurt deffir-sen.
Mi
wwḍen azrug yenna-yas :
_
Ihi, ay aggaw, ur iyi-d-tenniḍ ara acu i k-id-yewwin ! Yak d lxir
?
_
Limer am nek, wellah ur ƫ-id-kkiɣ da. D yemma meskint i k-yurgan, ddiɣ-as di lebɣi, usiɣ-d
rziɣ-d fell-ak. Mačči am tasa am tayeḍ.
Winna yesfeḍ
aktayen i s-d yeƫƫalin, yuggad ad tgelden fell-as. Yerra-ƫ i teḍsa :
_
Ad tafeḍ d lxir n Ṛebbi i ƫ-id-yebdan ! Ihi, tura, a Muḥend-Ameẓyan, axxam tessneḍ-t. Ma
yella kra i k-ixusen, ɣur-k ad tsetḥiḍ, cerken-aɣ idammen ! Ad k-iḥaseb Ṛebbi, ma
ur iyi-d-tenniḍ !
_
Acemma ur yi-ixus, taswiɛt-a. Acu bɣiɣ ad ak-iniɣ yiwet n tɣawsa, ma ur tfeqɛeḍ
ara !
_
Xali-k, werǧin yefqiɛ, ttbiɛa-w tewseɛ, tugar
azaɣar, ayen i k-yehwan ini-t-id !
_
I xalti-nni, acimi akka ulac-iƫ deg wexxam, ahat terzef?
_
Anida ara terzef akka ? Deg wexxam i ƫ-tuɣ, ur yella wanida ara teffeɣ. Acu,
teẓriḍ, di temdint, nekkni s wi, tilawin-nneɣ
yiwen ur tent-iẓer, ma ulac ad aɣ-awin lǧiran d awal.
_ Eyyah, ihi d aseḥjeb i ƫ-tesḥejbeḍ,
yerna nek ɣileɣ d kra i ƫ-yuɣen. Yak cerken-aɣ
idammen, ahat ulac aseḥjeb gar-aneɣ.
_
D tideƫ, acu akken llan medden ad nili !
Muḥend-Ameẓyan,
awal ur t-id-yerna, amzun iwḥel-as wemcic deg tgerjumt. Yebren akkin, yewwi
abrid ukessar.
“
Aql-i tura tuɣal-i d nndama. Acu ara yi-d-yawin ɣer umexluq-a. Tama nniḍen, limer
ur d-usiɣ ara ɣur-s, ur yeƫfakka ara fell-i wawal, tamɣart yezgan tesnarmat : deg
imawlan-is, d wa kan i s-d-isager uẓekka. Neƫƫa ur t-teƫƫu ara, ɣas allaɣ-is
kra din yeƫƫu-t. Meskint di nniyya-s, tɣil mazal am zik i teddunt temsal,
tura kra din yenggelwa.
Ayen yellan zik d iseɣ, tura reggwlen
yakk medden fell-as, ẓzay ! Ulac win ara
yeǧǧen deg wayla-s ilmend n weltma-s neɣ n warraw-is, wa ur ilaq ad yeḍmeɛ deg wayeḍ.
Ulac win ur nbubb amur-is deg waldun i d-yeɣlin ɣef yemdanen. Agemmaḍ n wedrum
d amnaṛ ! Win ara yerzun ɣef wayeḍ armi
yebbuhel, neɣ d kra i yeṭtammaɛ. Ulac win ara yefken asfel ɣef wayeḍ, ɣas
ulamma deg wul kan. Akka ƫƫazzalen medden deg iberdan i ƫƫazzalen wafrayen deg wulawen : wa ur
yeqḍiɛ wa, wa ur yennul wa. Teqqur tasa. Yeqqers useɣwen gar watmaten. Yeqqers
useɣwen gar taddart d warraw-is.
Zik ɣas amdan
teddem-it teɣribt, timiṭ gar-as d taddart ur tgezzem. Inig tuɣalin zgan ktalen teɣzi
n taddart. Akken i ƫnernayen, akken i ddukkulen alamma yeɣli-d ccib ɣef uqerru, ad
ḥfun yeɣsan, ad yexdeɛ ugecrir. Syin lamana ad taweḍ bab-is, deg wakal-is. Timeqbert
n taddart d tawwurt ideg teffɣen tikkelt taneggarut. Amin, a
lmumnin. Ɣas rsent tmedlin, yuɣal wakal, yessed uẓekka, timiṭ ur
tgezzem, yezga gar yemdanen, yezga deg yilsawen
: wa d aẓekka n leflani, yuɣ tardast-ines deg wakal.
Ma
d tamɣart meskint di nniyya-s, tɣil tura gma-s yerbeḥ yufa-t.
Neƫƫa yezzer di temdint, yeɣli deg-s am umeksa tečča temda. Nabila
tamaẓuzt-is, tbeddel ula d tameslayt. Xalti-nni aƫƫan deg yir ḥala, terna aneḥjeb ɣer
ccib n leɛmer-is. Ma ɣef Redwan ur yella wayen ara d-nini ! Yeẓza di lǧameɛ, ula d iḍes din i yeggan,
ahat amur ameqqran d tarewla ɣef ddiq ideg llan.
Mi
d-yuɣal s axxam, yenna-yas i temɣart :
_
ẓriɣ-d gma-m ameɛzuz, isenggelwa-d iɣsan n baba di laxert ! D aya kan i d-suliɣ ɣur-s !
_
Ggal-iyi ar tkecmeḍ axxam-is, teẓriḍ-t s wallen-ik ?
_
Nniɣ-am ur t-yuɣ wara, Llah-ibarek, annect n yilef. Ihi asmi yennejla akka ɣer Lzayer, iman-is i iruḥ neɣ d lɛesker i
t-yewwin yid-sen ?
Mi
tesla s gma-s ur t-yuɣ wara, am-wakken yekkes-as kra usigna i yeẓri-s. Icerreg weɣmemmas,
tekcem tafat allaɣ-is, tennefsusi tyersi i s-d-teǧǧa yir targit. Tebda ameslay
am wasmi ur tuḍin, awal yedda d wayeḍ snin am uẓetta, yerna winna yeddukklen.
Yufrar usigna-nni yesfedlellen anecfu-ines.
Muḥend-Ameẓyan,
tẓur-it-id yiwet tikti telha, tbubb-d yid-s asirem : “ I limer dɣa d tideƫ ad tejji, ad
tfakk tudert s leɛqel-is, ad d-teffeɣ seg wanu ideg simal simal teƫƫezzer ?”
Neƫƫat :
_ D lɛesker i d-iẓɛen medden si taddart. Yeqqim
acu yeqqim deg uqiḍun, yiwen wass yuder ɣer Lzayer. Drus i yeqqim dinna iman-is,
syin yuɣal-d yewwi tamettut-is, imir-nni werɛad sɛan ara dderya. Seg wass-nni
ur d-uɣalen, ama i lferḥ, ama i lqerḥ ! Nniɣ-ak, argaz terna tmettut werǧin ad
yaf iman-is. Zik-zik i iɣelli, teƫƫaǧǧa-t tezmert akken i t-teǧǧa
lbaraka. Argaz terna tmettut ur yeƫƫaf ara talwit ula deg uẓekka. Ma yesɛa
amzun ur yesɛa ara, daɣen ma yeṛwa ur yeṛwa ara. Xali-k meskin d tmettut-is,
tɣurr-iten ddunit. Diri-ten !
_
Ihi i-mi teẓriḍ akka diri-ten, acimi ar iyi-tceggɛeḍ ɣur-sen armi d Lzayer ?
Deg tallit am ta !
Thuzz aqerru-s, terna-yas-d :
_
Ihi ur t-yuɣ wara ? Yerna urgaɣ-t s yir targit, yerna nek tirga-w teffɣent !
D
tideƫ ayen i turga yella : d Redwan, mmi-s n gma-s, qqaren yeffeɣ
d aremmaɣ.
Numéro 34
Juillet 2008
L’écriture et le défi dans le roman « Tasrit N weẓru »
par
Abdel Mottaleb ZIZAOUI (chercheur –Oujda)
Amazigh39@yahoo.fr
I marra timyura d imyura s Tmazight
« Ari a yedji. Ejj amaru-nnem ad yiri
d anẓar i
γa d-isxesyen anebdu enni yarγin deg wurawen n yiwdan. Ari s umeṭṭa niγ ari s waman n wenẓar.
Ari x iḍennaḍ niγ ari x tiwecca.
Ari, a yedji, di
radjaγ n mkur ij n zzay-neγ tanfust tennuffar, tarezu ad teduqez d iraγan. Maca, icarf-itt wesqar »
Samira
yedjis n Idurar n Arrif, Tasrit n weẓru. Ed Anakhla, Oujda 2001,
p. 10.
Introduction :
TASRIT
N weẓru (la mariée du rocher), est le titre du roman de Samira
Yedjis n Idurar n Arrif publié par
les Editions Anakhla (Oujda) en 2001.
Ce roman
remarquable de 203 pages est le premier du genre écrit par une femme rifaine.
C’est l’ouvrage le plus volumineux paru à jour en langue rifaine. Nous
reppelons les trois autres romans déjà
publiés.
-
Mohammed Chacha, Reẓṭṭabu
ad teffegh tfuct. Ed Izouran, Amsterdam 1997, 177p.
-
Mohammed Bouzeggou, Ticri
x tama n tasarrawt. Ed Trifagraph, Berkane 2001. 132p
-
Mohammed BOUZEGGOU, Jar u jar.
Ed Trifagraph, Berkane 2004. 80p.
Tasrit n weẓru est préfacé par
le professeur Hassan BENHAKEIA. Il se compose de trois parties :
1-
Csi-yayi d axerxar di tecεeft
n uḍar-nnem
(prends moi un khelkhal dans
la cheville de ton pied)
2-
Asḥinḥen
n imenγan (le hennissement des
batailles)
3-
Tγuyyit n raẓ (le cri de la famine)
Dans cet article,
nous allons tenter de faire partager aux lecteurs le plaisir que nous avons
eu en lisant ce beau roman.
1-
Csi-yayi d axerxar di tecεeft
n uḍar-nnem
Les événements décrits dans ce
roman se déroulent dans un village berbère, rifain, ordinaire. L’auteur décrit une très belle histoire qui s’articule
autour du personnage principal, Hniyya.
Ce personnage féminin est indélébilement gravé dans la mémoire des
villageois. Il devient vite le symbole
de l’appel lancé par le village à ses enfants : «
Tedwer
tudart n Hniyya d tanfust n tigwdi, tεawad-itt s tmeddit twesart iwayyawen tesrkukkuḍ-asen-d
ameṭṭa. Tedwer d taqessist n uzitcez yisrawen x wudem n tenda,
nufesren izran-nnes. War tufi amecsa ura d acannay att-iγennej. Tedwer d araγi n meγridu itmuttuyen d aεarbub di
dcar. Aεerbub n γezzu id yefruryen zeg imeṭṭawen. » (p. 16).
Hniyya a
deux sœurs (Trayetmas et Mimunt) et un seul frère (Mezyan). Ses
parents s’appellent Mennana n Udarqawi et Muḥend n Mimun.
Cette fille de
petite taille a de très beaux yeux. C’est de ces magnifiques yeux qu’elle tient
toute sa beauté : « Hniyya tuγa-tt taquḍat n
tiddi, d tmudrust n yexsan, arramet-nnes d tazdat axmi tt-yecca raṭṭan,
acewwaf d abarcan temud-it d asγun x weεrur ad tini-d itawi zzay-s rmir, aγembub
d ameẓyan d azdad, tiṭṭawin d tibarcanin iriwent ; acnaw ayrar i di zekwan nebra yadwar,
abriwen qewsen acnaw imeyran, ammiwen d izdaden, tinzarin d tfirut, aqemmum d
ameẓyan, tirmect-nnes d tacemratc acnaw adfer. Axmi εemmarṣ war
teymi jar tfuyin. Igemmiẓen d izegwaγen iceḥḥeḍ
zzay-sen waẓri-nes imun di tiṭṭawin-nnes
yiriwen i di yefsus warmac. Rxezrat-nnes yarsin d ayrar yiriwen,
itweddar day-s utarras.» (p. 22).
Tasrit n
weẓru (la
mariée du rocher) est le nom d’une
grotte, Ifri n tasrit n weẓru. Mais là
se pose la question de l’origine de ce toponyme : d’où vient ce nom ? La réponse nous est comme murmurée par les
lèvres des villageois qui racontent cette histoire :
un jour, une mariée a été kidnappée le jour même de ses noces, pendant la
cérémonie du mariage, par des hommes venus de l’Au-delà (rayaḥ).
Ses ravisseurs l’emmenèrent
dans la grotte qu’ils occupaient. Quelques jours, le mari est parti à sa
recherche. A sa grande surprise, il la trouva transformée en rocher ».
Dans
ce lieu, (Ifri n tasrit n weẓru),
depuis
l’enfance, Hniyya, jouait avec les garçons
du village : Rmextar, Sellam et εmaruc. Ils y ont passé
ensemble des moments heureux mais ce
bonheur ne va pas durer longtemps. En effet, Rmextar
émigre en Algérie, Sellam quitte le village avec son père. εmaruc ne pourra plus continuer à
jouer avec elle : son père (hemmadi
n ZZubeε ) le lui
a interdit et l’a battu pour cette
raison.
Suite à cela, Hniyya se retrouve donc
seule. Elle devient de plus en plus triste : « Tarxu Hniyya i
wudji-nnes, uca tuyur ad trah ad
tarwes. War tbedd ar ami txecc γar
yefri. Maca, deg wass enni tuγa yefri yemsebḍa di rxezrat n Hniyya x mammec i tuγa tzar rebda. War dini
tufi Hniyya mγar asqar isagwad itmarmad ridaret yecnan n idennad; ridaret enni
I zi tuγa fayen iγuyyan n iḥenjaren imezyanen, idewren ruxa d turja; maγar iḍennaḍ enni
yecnan εemmarṣad yedwer. Yuyur yecsi akid-s tumart, yecsi akid-s tazyudi yejja
tarzugi ad tezdeγdeg wur n Hniyya I
di tareẓ tumart. » (p. 25).
Par
ailleurs, nous constatons que l’auteur a décrit
d’une façon magistrale les principaux symboles caractérisant le
village, en premier lieu « la source des larmes » (Tanda
Imeṭṭawen). Cette source
symbolise les larmes versées par la mariée kidnappée :
elle a tant
pleuré que de ses larmes a jailli
une source abondante.
Tout
au long de ce magnifique roman, « Tasrit n Weẓru »,
l’auteure nous emmène à la rencontre d’autres personnages, comme Yamna la
sœur de Rmextar,
et Mennuc
n εri, sa cousine qui, contrairement à Hniyya, est
d’un tempérament plutôt dur. Son caractère, un peu masculin, est proche de celui des garçons : «Mennuc tuγa-tt d tazirart n tiddi, texnes zi tγarḍin. Aγembub
d azirar, tiγmas msarbunt, anzaren qewsen, tiṭṭawin
tiwarγiyyin uyrent, acewwaf d ireẓεar d aknannaḍ, Mennuc tuγa-tt d tanefnaft; tarra awar γar wanzaren, tuγa-tt
teqseḥ marra tarwa n dcar tagwden zzay-s. Tuγa γar-s tifras n uḥudri; war tigwed war truεun. Tegg marra min texs war yedji wi d-as γa d-ybedden deg wudem. Mennuc tuγa γar-s sin n wudmawen, γar tenda tiri ak inuyam acnaw tamẓa. Maca axmi tragwaḥ γar taddart-nsent, mucc itizwar-as s rḥes.» (p.36).
Mennuc aime Rmextar, mais le coeur de ce dernier ne bat que pour
Hniyya. Celle-ci est l’une des plus
belles filles du village. Elles est aussi
aimée par Sellam et εmaruc, mais
Hniyya n’aime que Rmextar qui, enfin, est revenu au village après une très longue
absente : «
Tarjij Hniyya, rami tesra i wsemqar n
Rmextar. Iγir-as turja; amen εad tfuct deg wezyen n ujenna. Tecsi-d Hniyya tiṭṭawin-nnes zi tmmurt, mṣagarent rxezrat-nnes ak rxezrat n
Rmextar. Yeduqeẓ wassam jar-asen, yareddej marra
issegwussa enni ituγa ten-ysenεarqen x wayawya. Yucem-d ridaret n temẓi, ituγa yrebten deg wurawen. Tentar-ed tayri enni, ituγa yisrawen. Asqar yedwer d tizmin, war d-as-tesrin mγar nitni. Aqriqent tiṭṭawin, nnant aṭṭaṣ n wawaren . Siwrent deg wesqar x
temẓi enni ituγa-ten iyarwen, x wussan enni yiẓiḍen yeγzan di rxezrat-nsen, x tayri enni tazedgant id iruren
jar-asen, zzat ma ad remden awar zi xaf-s γa d-msawaren. Ruxa rami mγaren, arzun x wayawya deg wudem n tfuct. Tfuct enni id
yenqaren d araγi, tsemṣagar urawen.nsen yeffuden. Marra
awaren a twannan s rxezrat, tesran-asen wurawen.» (pp. 43-44).
A
travers ce roman, l’auteure nous invite à voyager dans ce village rifain, et
nous fait découvrir quelques coutumes comme la fête de tεarqibect([v]) de Yamna.
La fiancée Yamna a invité sa meilleure amie,Hniyya, malgré les
conflits qui opposent leurs deux familles.
Les habits que porte Hniyya sont décrits minutieusement :
« …tekkar Hniyya tsala marra min tuγa γar-s d awawri, uca
tedwer γar wexxam-nnes ḥuma ad tqeyyem. Tyareḍ
taqendurt n Rgida d riyzar n bu εam, tebyes
aḥezzam n rmejdur, tegga tacarbect tesyir γar-s firu n redwar,
tidri tqaren-itt x tenyart.»
(p. 63).
Rmextar
aime sincérement Hniyya et ne peut vivre sans elle mais ses parents
refusent cet amour et imposent leur diktat.
Rmextar refuse de s’y soumetttre. Cette opposition du jeune homme à ses parents
symbolise le conflit de générations qui n’ont pas épargné le habitants des
villages rifains. Heureusment, le destin finit par trancher et Rmextar va
épouser sa bien-aimée :
«Sentant tmeγriwin
di dcar n Yefri.
Iwdan marra swizzan di tumart enni
yecuren urawen-nsen, ituγa yefuden γar uyur a. X texfifin n izidanen itaredajen
asqar n ujenna, x triwriwin yareyyec waḍu senjj
i redcur, x wesḥinḥen n yecsan id itnufsuren d lγa. Tenya terit di rqamus,
tuyur deg uheymur γar taddart n yesri; wenni umi twarda tiwecca-nnes, tixḍar-it
jar marra tarwa n dcar.»
(p.68)
2-
Asḥinḥen
n imeγnan
Dans cette partie du livre, la romancière nous fait
vivre la période de la résistance du Rif à l’occupation Espagnole.
Elle
nous décrit l’état d’esprit du résistant et de celui de sa famille qu’il quitte
pour les champs de bataille et la défense de la liberté : «
Yefeγ-d emmis n tmmurt, rami ytesra iwraγi.
Yucar-ed tudart-nnes jar iγadjen n rwacun-nnes; ituγa t-yedrin s tayri. Yarbu
mawsa x Weεrur, yenya x trict n uyiss.nnes uca yuyur yeggur ibezzar deg εerbab
n tadjest id itmendaren zzat-s d icemsan n tigwdi. Ṭweṭṭan-d xaf-s
acnaw iseynuten ibarcanen. Gguren akid-s d imesraq x tmewwa n yebriden. Tmuγzuren,
tiraren tamezgunt n γezzu zzat i rxezrat-nnes, ḥuma ad
as-d sxarṣen enni i zi yemṣebḍa ak
rwacun-nnes, ḥuma ad ṣerkukḍen tayarzawt di radjaγ-nnes, ḥuma
ad yedwer ad yarekweḥ, ad
yejj amẓiwen nehccen di arramet n yemma-s, ad yettu marra iraγan-nnes.
Yucem yiss-nes s inirzawen, yemḥizwar ak tḥaryat enni yesγuyen di tmeddit enni yethewren, iharweḍ marra
icemusen enni n tadjest ituγa t-esneεtaren, yejja awarn-as rxezrat n temγart-nnes
it-itwadaεen deg wesqar, ḥuma ad akid-s yeqim war yeggur. ḥuma war yedikwir rεiz-nsen d ayraren n imeṭṭawen.
Yejja iraγan n emmi-s εad itareddaj-iten uweddar. εad itbarkikiḍ di
tmmurt, itraja γar ifassen n baba-s ad
dewren ad as-sqicmen. Yejja asγad n yemma-s, εad itifrar-as x wudem. Nettat umi yetγir ad tizwar i emmi-s γar wender. War tezri ira d emmi-s id-as γa d-yemten jar iγadjen. Marra manaya icuq-ed d taseynut n unebdu deg
ixarriṣen n emmi-s n tmmurt, rami tet-tuγa ytemcumbuḍ ak idurar; yarezzu di tfawt n
yetran x webrid enni iṣakwaḍen γar raxart, γar tudart n trugza iγemyen deg wender.» (p. 83).
Tout au long de ces pages, le style poétique de Samira apparait pleinement, empreint
d’une sensibilté poussée à fleur de
peau. Samira nous offre-là un véritable et long poème en prose : Nous
citons, par exemple, ce passage : « Tnfust
a yedji d tazirart, tura x tefras n unebdu yefuden, tura x tefray umawan yuzγen, tura s tnedwin n imeṭṭawen d
iγezran Nn idammen. Tanfust a yedji, d ayezum yeγban deg urawen, d araγi n
mezri enni εad war yewiḍen, d lγa n taqessist ixeyqen itwaγenjen s reḥriq di
tmeγra n imeṭṭawen.» (p. 103).
«
Awar ineεtar deg iyran n uxeyyeq
yefuden, war yeqim di tudart iγezran n imeṭṭawen
iten γa d-iseswen. War yeqim deg durar aẓiḍer i zi
γa d-eqden tiṭṭ n uyujir inuryen. War yeqim di tmuγri yesrawen, mγar asqar
ithewren.»
(p. 114).
Lors
de la bataille du mont Abarran qui
opposa les Rifains aux Espagnols, les
confrontations furent très sanglantes. Les bombardements des canons espagnols
furent impitoyables et provoquèrent une véritable hécatombe. Ils finissent par
tuer le père et le frère de Hniyya enterrés vivants dans une grotte. Hniyya ne reste pas les bras croisés. Bien au
contraire, elle s’implique dans les combats pour défendre sa terre, sa patrie.
Toute la peur et l’angoisse qui tenaillaient cette femme se transformèrent en
bravoure infinie : « ... Aεerbub enni tuγa-t d aεerbub n Hniyya. Hniyya eni id yesduqzen
taryast-nnes, zeg γezran n tigwdi. Tejja
tarwa-nnes, teffeγ maḥend ad etseγ s buḥber-nnes tudart day-s Tirelli; maḥend taγ tasγart i
rwacun-nnes id as-yenγa urumi. Hniyya tedwer d tγuyyit n texfift, imejaren iṣuraf n uḥewwas zi tmmurt-nnes.
D aεerbub n tḥaryat, itiẓẓifen mkur ass deg wudem n imenγan. Tmutuy jar yemjahden d aεerbub
n utarras, ura d ij n war yessin min teεna. Taffarit-nnes tenti jar weḥsin n Feṭṭuc d weḥsin-nnes. Tenna-s
Hniyya i Feṭṭuc; amen teffar udem-nnes di arezzet: “Mara war nesγi s buḥber-nneγ car n
tmmurt-nneγ, ini-ayi wi d-aneγ γa d-isnejmen zeg fassen n Useppanyu. War xaf-i
tagwed a yemma Feṭṭuc, tesn-ed ira ḥemmu war day-i yewci mawsa n baba-s, ar ami day-i yezzu
marra min d-yermed zeg yemjahden”
».
(pp. 118-119).
L’auteure
nous décrit l’une des batailles où Hniyya combattante est blessée par
une balle : «
Ajemmaḍin; γar yeγzar. Dini di Tenda
n imeṭṭawen ; mani tarγa tmessi n umenγi jar imezdaγ n redcur d rεeskar
n Useppanyu. Zher n texfifin yefuden, izekwa d tγuyyit n tigwdi senjj i tefras
n tenda. Iεerbab n yewdan tmutuyen zeg weṣḍar γar weṣḍar, tweddaren jar iεerbab
n tseklutin enudmen x ibuda n yeγzar. Imettan mḍaryacen da d diha ;
idammen n iyezzumen-nsen yeγban tneyramen deg ḥubaḍ n tarya d
iyermamen. Refwaḥ n raxart; yeṣmurḍuṣ rxezrat n tudart itneεtaren jar iṣuḍar; isneεtar iṣuraf n Uḥewwas ineqqen s γezzu
radj n tmmurt jar iγadjen n tmmurt-nsen.»
(pp. 120-121).
Hniyya
a vécu donc des moments terribles. Elle a perd sont fils Muḥen
quittant
son village vers l’inconnu : « Tuγa-tt d netta-t id edewren, awarni waṭṭaṣ n
issegwussa n uweddar. Tedwer-d s waṣḍawen-nnes
idewren d yijḍaḍ, tssermad-asen ṭṭawa. Tedwer-d s marra tarwa-nnes, war
tweddar deg wenεaq-nnes ura d ij n neḍnni. Maca, tweddar dini temẓi-nnes teyru-d senni tewsar. Tweddar
dini tizemmar-nnes tucar-as-tent tamara. Tweddar dini aẓri n tefras-nnes, deg waqriq n
rxezrat-nnes yiriwen yezdeγ wesqar; zedγen aṭṭaṣ n wawaren. Maca, d awaren nebra
zher. Awaren war d asen-etesri mγar wur-nnes. Ur enni n tyemmat
iweddaren ij n zi tarwa-nnes. Tweddar-it. Maca, εad traja akid-s dini temṣagar. εad traja atenti fad n wesqar-nnes, jar eγadjen n emmi-s; amen enetti yeγzar aqriq n waman-nnes, jar iγadjen n iṣuḍar.» (p. 79).
Par
contre, Muḥemmadi va revenir vers la demeure
familiale. Il se jette entre les bras de sa mère qui n’a jamais perdu espoir de
le revoir vivant. Dans le passage suivant, la chaleur et la tendresse des
retrouvailles de Hniyya et Muḥemmadi
sont admirablement restituées:
« Tcarreg Hniyya afray n imeḍran enni. S zher n iṣuraf-nnes
itarjijin. Tbed jar imeḍran. Tareyyec rxezrat-nnes yeffuden, senjj eεerbab n
raxart d iγubar n wesqar, twara aεerbub enni n uḥudri,
ixaf tarezzu ibedd jar imeḍran yetru. Zher n imeṭṭawen-nnes
iyezmen, tuγa isekkar-ed marra eεerbab enni n reḥriq, i
tuγa dini netyen issegwussa. Tudes γar-s Hniyya s iṣuraf
izdeγ-iten wesqar. Tenna-s amen tarezzu di tefras-nnes ixeyqen x tefras n
useymi enni, i tweddar aṭṭaṣ n issegwussa zeg wami: “Ejj-ayi ad ẓareγ
udem-nnec a emmi. Rxezrat-inu yesfad mezri, qqarent-ayi ira d eccek d emmi enni
Muḥemmadi. Maca, r-inu yesbuqa-yayi, yeqqar-ayi: ira emmi eni
iweddaren εad aqa-t iweddar”.
Yecsi-d uḥudri
enni udem-nnes i zi iraren issegwussa, di rxezrat n Hniyya yezref mezri.
Tifras-nnes ixeyqen, yeγza day-sent reḥriq aṭṭaṣ n
iyezzumen. Eyezzumen γban ura d ij n war ezemmar ad asen
yegg asafar. Ura d issegwussa enni yeqqimen war zemmaren ad ten-armen. Tru
Hniyya; amen temcumbuḍ s rxezrat-nnes yeffuden, ak tefras
n uḥudri enni i xaf-s tessigwej tudart.» (p. 183).
Pourtant, une déconvenue supplémentaire attend cette
mère-courage. En effet, ses autres garçons
sont minés par une seule idée fixe, celle de quitter le village natal.
C’est une chose terrible pour cette femme qui a tant souffert pour les élever
jusqu’à qu’à en faire des hommes. Après le départ imposé, contre sa volonté, à
la fidèle Hniyya , le village va plonger dans une tristesse sans pareille :
« Yewḍ-ed wass enni i di γa d-tuyur Hniyya. Tifras n dcar n Yefri yeγba day-sent wesqar. Refrug n yejḍaḍ, γenjen x tburjatin n taddart-nnes, iγennijen xeyqen. Marra enni tuγa tt-yesnen usin-d ad run ruyuret-nnes zi dcar. Ura d
tfuct n wass enni teyr-ed maḥend akid-s temṣafaḍ ; axmi tuγa egwden ad assettun tarwa-nnes abrid n tdewra.» (p. 188).
« Tuyur Hniyya ak tarwa-nnes. Tezwa
deg wayrar enni n wesqar yifraren senjj i tefras n dcar. Tuyur, tweddar di
ragwaj n webrid enni azirar. Tweddar amen tweddar ca n tenfust, jar tefray n
udellis n tudart yeccuren s tenfas. Tuyur, ak tuyuret-nnes, xesyen aṭṭaṣ n iṣefḍawen di dcar.» (p. 192).
En
ville, la vie de Hniyya devient vite un enfer. Elle se retrouve comme
prisonnière dans cette masse de béton. Pire, ses fils vont refuser toute visite
au village natal. Néanmoins, cette femme ne résiste pas à la nostalgie du dcar.
Elle répond à l’appel du village. Elle retourne
vers le lieu où elle a passé les meilleurs moments de sa vie.
Malheureusement tout n’est plus comme avant, tout s’est perdu. Sa propre maison même n’a pas résisté
aux assauts du temps. Grande est la souffrance de Hniyya devant ce
désastre : « Tudar Hniyya γar ij n
weẓru, zeg yezra n tadart-nnes i yssarca rmessus n issegwussa yarr-itt d
icarcar. Tecsi-d aẓru enni jar iḍewḍan-nnes issarjij mezri. Tecsi-t-id; axmi
d-tkessi aseymi yetru, tesru-t s taqsuḥi n tudart d tḥaryaḍin n issegwussa.
Sefyen-d iγezran n imeṭṭawen, zi tmuγri n Hniyya iyezmen; axmi tuγa tarezzu
ad tεawed i weẓru enni; x reḥriq enni teddar zeg wami tuyur zi dcar; x marra
iyezzumen n ridaret-nnes d yiẓẓifen n wesqar; x marra timedditin enni i di
turja s tdewra.» (pp. 198-199).
Mais
le pire est arrivé à cette femme, quand elle découvre que sa terre, la terre de ses ancêtres a été vendue, telle une vulgaire
marchandise, par ses propres fils.
Hniyya ne
compred rien à ce qui lui tombe dessus. L’ingratitude et l’égoisme de
ses fils la font beaucoup pleurer : « tgeεεed Hniyya x teεrurt senjj i yefri n tesrit
n weẓru. Dini; mani tesra iwγedjuy itraγa-d xaf-s. Dini, mani iḥada reḥriq
iyezzumen n wesqar-nnes. Tru dini; acnaw taseymit enni iweddaren. Tru; amen
txarraṣ eg webrid enni azirar i tuyur
ak tarwa-nnes zeg umezwar, di marra issegwusa enni n tamara i teddar
maḥend ad ten-d tessemγar. Tru; axmi εemmarṣ war teqqis tarzugi n uweddar.
Tru; manzi war d-as-ejjin tarwa-nnes, mγar ameṭṭa. Tru, rami tedwer
tudart-nnes d iγzar n reḥriq; γar-s asenti. Maca, war γar-s bu aneggar. Tru; amen tseqsa ixf-nnes teqqar:
" Ma tuγa dini ca di tudart-inu, war d-asent-ewciγ i tarwa-ynu? Ma war d-asen wardiγ marra temẓi-ynu? Ma d-asen ewciγ reḥmu n iγadjen-inu?
Mayemmi γa d irrin d nitni id-ayi γa
d-iwardan reḥriq? Mayemmi d nitni i γa d-yezzenzen, min d-emesγen
s buḥber n baba-tsen? Mayemmi d nitni i γa d-yaredren, marra min syedden inuba-nsen? » (p. 200).
A la fin du roman, nous découvrons que c’est Muḥemmadi, le fils émigré de Hniyya, qui
a racheté sa terre. Sa terre n’a, en fait, jamis changé de « main ».
Malheureusement, à cause de sa maladie,
il n’a jamais pu revoir sa mère une dernière fois et tout lui
expliquer. Il confia donc à sa fille la
mission d’aller chercher Hniyya,
et lui dire toute la vérité. Finalement,
avant qu’elle ne s’éteigne pour toujours, Hniyya a pu rencontrer
sa petite-fille qui lui raconte tout. Le souvenir de Hniyya restera
vivant dans chaque recoin du village. A jamais:
« Tuyur Hniyya zi tudart-nneγ i rebda. Maca, aqriq eni
n rxezrat-nnes yiriwen, ad yeqqim rebda yeddar deg wurawen-nneγ yeffuden. Ad yeqqim
rebda ezeddeγ,
senjj i mkur asdar
zeg ṣuḍar n dcar, senjj i mkur
aqriq n waman itazren deg yeγzar,
senjj i mkur axzar zi rxezrat n Tesrit n Weẓru i di nyermemen
issegwussa n wesqar.» (p. 203).
En
conclusion, nous espèrons avoir pu contibuer à vous faire partager la beauté de
ce remarquable ouvrage en langue Amazighe qu’est « Tasrit n weẓru ». Nous éspèrons que les
militants(es) Amazighs - ou ceux qui se disents tels - liront ce roman et tous
les autres écrits Amazighs. Notre littérature souffre beaucoup du manque de lecteurs.
Sous peine de la voir disparaitre, les générations montantes doivent se mettre
à lire dans leur propre langue. C’est un devoir pour chacun et, en même temps,
un plaisir.
Abdel
Mottaleb ZIZAOUI (chercheur –Oujda)
Amazigh39@yahoo.fr
Numéro
34 Juillet 2008
La veillée autour du kanoun avec l’aïeul(e) qui raconte est un temps à jamais révolu
Interview de ɛ.Mezdad, écrivain, par Dahbia Abrous, universitaire
Question :
_ Les romans « iḍ de wass » « tagrest urɣu » et « ass-nni » constituent une trilogie non
linéaire, ce qui suppose un processus d’élaboration complexe, pourriez-vous
nous en parler ?
Réponse : _ Vous
savez, tout être humain ordinaire, apparemment effacé, toute vie qui, à
première vue, peut paraître banale, toute situation commune peuvent être le
point de départ d’une création romanesque. Il n’y a pas forcément besoin de
merveilleux pour intéresser l’oeil averti et l’esprit disponible qui veut bien
les décrire. Pour planter le décor, vous prenez, par exemple, une
maison modeste, un village, un match
de foot, un lopin de terre plus ou moins bien cultivé, un autobus,
quelques compagnons de fortune et d’infortune, des souvenirs, beaucoup de
souvenirs, des mauvais mais aussi des bons, une usine, un travail à la chaîne,
des projets, la peur de lendemains qui ne seront visiblement pas chantants, des
conflits, des angoisses, en somme ce qui fait une existence habituelle. Et
l’œuvre est déjà en route. L’élaboration d’un seul livre n’est pas forcément complexe, mais
l’inscrire dans la continuité, dans une trilogie, c’est plus dur.
Il y a les adeptes de l’écriture linéaire, paisible,
académique, qui prennent tout le temps
car ils ont le temps de le prendre, le temps de vivre bien assis dans un pays
serein. Quand on vit dans un pays comme le nôtre où rien ne se déroule
normalement, selon un plan préétabli, où les rêves les plus légitimes
accouchent de situations des plus sordides, l’écriture linéaire est, à mon
sens, trop plate, presque incongrue.
Cette écriture non linéaire, apparemment éclatée, tourmentée, est mieux adaptée
pour décrire ce qui se passe dans un pays, une région, un peuple qui carburent
à la souffrance, à la logique chaotique.
La
lecture sera parfois ardue, l’écriture l’a été d’autant plus, mais,
heureusement, « ceux qui lisent » sont « ceux qui savent ».
Mes livres ne sont pas destinés aux ignorants. En plus, au siècle de
l’informatique où tout est encodé, tout doit être décodé. On peut ne pas
toujours appeler un chat un chat !
Vous connaissez sûrement l’histoire de cet âne de la fable qui se
voyait, dans le songe, affublé de bijoux les plus précieux mais qui, à son
réveil se découvre dans la réalité entravé par des chaînes. « Yurga d
axelxal, yufa-d d cckal ! » C’est qui nous est si souvent arrivé.
Malgré tout il faut rester positif, par exemple en écrivant, si on peut le
faire et qu’on ne peut pas faire autre chose.
Q :
_ Ente autres symboles et motifs il y a une période du calendrier agricole
récurrent dans ces trois romans. Il s’agit de la période dénommée « amerḍil ». Pourriez-vous
nous éclairer sur ce point ?
R : _ Je
vous dis d’emblée qu’une lecture « ethnologique » de cette trilogie
sera décalée, la société kabyle actuelle n’est celle du 19ème siècle
ni même celle des années 1960. La déstructuration entamée au début de la
colonisation s’est accélérée au lendemain de la libération. Depuis, les
idéologies supranationales et la mondialisation n’ont pas cessé de lui asséner
des coups.
Pour répondre à votre question.
Comme vous le savez, « amerḍil » vient de la racine « rḍel »
qui veut dit prêter, emprunter. C’est le nom que les Kabyles donnent au dernier
jour de mois de janvier, ce fameux 31ème jour qui lui aurait été
prêté par son oncle Furar (Février), mois qui de trouvera amputé définitivement
d’un jour. Ce jour « emprunté », Yennayer (Janvier) l’a utilisé pour
punir une méchante vieille qui lui aurait manqué de respect par ces paroles :
« Ṭez ṭez a Ɛemmi Yennayer tegffɣeḍ
ur d–teǧgiḍ ara. » (Toz, toz, Oncle Yennayer tu fus bien
inoffensif !) Piqué au vif, Yennayer fit
aussitôt surgir une tempête de neige effroyable, dantesque, qui
gela la vieille et la pétrifia sur le champ. D’ après ce mythe, c’est le sort
réservé aux personnes impudentes et médisantes.
Ce mythe en vaut bien un autre. Dans
le mot mythe, il y a « mensonge », tous les mythes sont quelque peu
mythomanes, mais ils créent du rêve, du merveilleux dont la nature humaine est
si friande. D’ailleurs plus le mythe est « gros » plus les gens y
croient. Nous sommes loin d’être les champions dans ce domaine. Les
civilisations les plus grandes sont bâties sur des mythes à dormir debout et
parfois elles ont donné de choses extraordinaires à l’Humanité. Prenez les
anciens Grecs et tous leurs mythes. Méditez par exemple le mythe d’Apollon qui
décoche des flèches pour rendre amoureux ou le mythe de
Depuis, ce jour emprunté par Yennayer
à son oncle Furar est considéré comme un jour dangereux où les tempêtes de
neige, de grêle et autres calamités climatiques redoutables sont généralement
attendues. C’est un jour funeste !
On le vivait ainsi dans mon enfance : « amerḍil » est un
jour sinistre pour les petits enfants de ma génération qui ont beaucoup souffert
des ténèbres et du froid. Alors Malha, plus que Muhend-Ameẓyan son fils ou son
ami Lxewni, appréhende cette fatidique journée où le pire pouvait arriver. Et
qui est arrivé d’ailleurs à chaque fois dans ces trois livres.
Q :
_ La littérature écrite amaziɣ écrite, aujourd’hui ?
R : _ Le roman n’existait pas dans la tradition
littéraire kabyle. Il est apparu chez nous il y a quelques décennies déjà,
grâce à l’impulsion que feu Mouloud Mammeri a donné à certains de ses
élèves : il leur a fait découvrir qu’il n’ y a pas de langue inapte, que
toutes les langues ne sont inégales que par les puissances qu’il y a derrière
elles.
Un
jour, c’est sûr, la littérature kabyle nous reviendra depuis d’autres horizons,
en boomerang, comme cela s’est fait pour la musique « rockabyle », et
l’Algérie, la vraie, se mordra les doigts d’avoir été, une fois de plus,
doublée !
Le
roman en langue kabyle est, désormais, comme partout ailleurs, une forme
d’écriture qui met en scène des personnages. Ces héros ne sont plus seulement
insérés dans la vie villageoise mais sont confrontés aux problèmes de leur
temps. Il ne s’agit pas d’écriture ethnologique comme semblent vouloir la
réduire certains. Il ne s’agit plus de « dialectologie » mais de
littérature comme cela se fait sous d’autres cieux : des auteurs veulent
tout simplement écrire, créer dans leur langue qui est en l’occurrence le
kabyle, décrire la société kabyle, algérienne ; pas plus mais pas moins.
Le terme d’écriture sociologique, s’il existait, conviendrait mieux.
Pour
mettre au monde un livre, il y a, comme disait Epictète, « ce qui dépend
de nous » et il faut le faire : étudier une langue, avoir la volonté
d’écrire, avoir un certain don, assumer une solitude désagréable, empiéter sur
le temps des loisirs et la vie de famille. Cela est du ressort de l’auteur et
il le fait. Mais il y a tous les aléas
qui ne dépendent pas de lui : les moyens matériels, l’argent pour faire
sortir le livre et le diffuser librement, le faire parvenir à ceux qui doivent
le lire, car si l’on écrit c’est pour être lu !
Dans un
pays ordinaire -normal quoi- l’éditeur est celui qui endosse toutes ces tâches
difficiles, parfois ingrates mais nécessaires, qui agit en tant
qu’investisseur. Il reprend le livre de A à Z pour éventuellement revoir la
forme et y traquer les imperfections de style ou d’orthographe.
Le livre
fini, objet de consommation, doit être consommé : les gens doivent
l’acheter. Que vaut un livre sans lecteur ? le poids du papier
d’emballage, et encore ! Un livre qui n’est pas acheté, qui ne dégage pas
de plus-value, pour utiliser un terme commercial, découragera l’éditeur.
Celui-ci n’investira pas dans un produit qui ne rapporte pas. L’auteur lui-même sera
« neutralisé » puisque son travail ne sera pas apprécié de toute
façon, alors il n’écrira plus. La chaîne de solidarité qui fait que le livre se
retrouve sur les rayons des librairies sera compromise. Toujours pour revenir à
Epictète, « on ne peut pas toujours faire ce qui ne dépend pas de
nous ». La liberté de publier est insuffisante sans tous ces paramètres.
Il y a un
autre problème. Nous avons connu une période de rareté, où du point de vue
quantitatif, la création littéraire en kabyle a été maigre pour toutes les
raisons que nous savons, mais où d’un point de vue qualitatif, de très belles
œuvres ont été écrites, de la seule volonté de leurs auteurs et toujours à
leurs risques et périls, contre la volonté des puissants. Actuellement,
il semble se dessiner un période de relative pléthore mais où la qualité n’est
pas souvent au rendez-vous.
Dans un livre, même s’il s’agit d’une œuvre de
fiction, a-t-on le droit de se contenter d’approximations ? De faire fi de
travaux d’une documentation, même rudimentaire ? De ne pas prendre la
peine de se relire soi-même ? De ne pas se faire lire et éventuellement
« corriger » par d’autres yeux moins aveugles car moins
subjectifs ? On prendrait trop de risques en dédaignant ces précautions.
Peut-on s’autoriser à publier des livres à la va vite pour marquer le coup,
comme on dit ? Un chanteur peut corriger une fausse note au prochain gala,
mais une ligne imprimée le restera pour toujours ! Une ligne d’un livre,
ce n’est pas un coup sur une derbouka. C’est plus cher dans tous les sens du
terme.
Il y a des
gens qui se donnent pour obligation de faire un livre. Ont-ils les moyens
intellectuels de le faire ? Ont-ils suffisamment lu pour pouvoir eux-mêmes
prétendre à se faire lire ?
Actuellement il suffit de trouver les sous, par une subvention étatique
par exemple, pour payer un imprimeur et n’importe qui peut publier n’importe
quoi. Il ne s’agit peut-être que d’un aléa de parcours mais il prend de
l’ampleur. Un grand homme a écrit il y a de cela 4 siècles : « Le mérite de certains hommes est de bien écrire ;
et de quelques autres, c'est de n'écrire point. » Une chose est sûre : un lecteur déçu,
grugé, ne revient jamais une deuxième fois vers le même auteur ! Tu rates
ton premier livre, tu risques de rater tous les autres ! Pour
palier à tous ces pièges potentiels « ceux qui écrivent », le mot
écrivain est trop grand, doivent apprendre à travailler en « colloques singuliers ».
Je pense avoir répondu, sans démagogie, à votre question
pour ce qui concerne la littérature kabyle. Quant au reste de la littérature
amaziɣ, elle se cherche encore
mais inéluctablement, elle finira par s’arrimer quelque part si l’on prétend
vraiment vouloir la faire exister. Mais ceci est un autre problème. Nous en
discuterons une autre fois si vous m’en donnez l’occasion.
Q :
_ La thématique de cette trilogie est très riche, que pouvez-vous nous dire des
thèmes que vous considérez comme essentiels ?
R :
_ Ce que je considère comme essentiel se trouve précisément dans les mots que
j’ai couchés tout au long de ces centaines de pages en langue kabyle. Chaque
lecteur, puisque c’est à lui qu’elles sont destinées, y trouvera ce que sa
sensibilité voudra bien y déchiffrer.
Il y est
question de plongée jusqu’au plus
profond des peurs, des espoirs et des
désespoirs de la société algérienne de toutes ces années tumultueuses, avec son cortège de
rêves les plus beaux et les déceptions les plus injustes. Des réflexions
philosophiques, sur l’effort, sur la vie et la mort, le bien et le mal, le
malheur et le bonheur, le clair et l’obscur, émaillent ces centaines de pages.
L’absurde
y est parfois hypertrophié surtout quand il s’agit de la mort d’êtres jeunes
qui ne sont nés que pour une chose : vivre et prendre le
temps de faire des hymnes à la vie, par le travail, par la réflexion, par la
création, par le partage. Que reste-il
de la vie quand tout cela est gommé ?
Q :
_ En partant de votre expérience en matière d’écriture, pourriez-vous nous dire
comment la littérature ancienne (contes, légendes et fragments de mythes sont
présents dans vos trois romans) alimente-t-elle la littérature moderne ?
R :
_ Vous et moi qui sommes de la même génération, avions une seule lucarne
ouverte sur le monde au-delà du village, de notre petit quartier ou de notre
petite ville : c’étaient quelques livres classiques pour les plus
favorisés d’entre-nous. Il y avait certes cette lucarne mais il y avait surtout
les contes et légendes qui sont d’ailleurs, à peu de choses près, les mêmes
dans toute l’Afrique du Nord. Il est naturel que nous continuions à les porter
en nous et maintenant que nous ne sommes plus très jeunes, nous les
« rendons » naturellement ; parfois sans même nous rendre
compte, ils coulent de source.
En essayant de le dépoussiérer en
l’injectant dans nos fictions on contribue quelque peu à sa survie, même si
cette survie est muette, même exilé sur
une feuille de papier silencieuse, lui , le conte par essence bavard.
Depuis longtemps les gens vivent
à l’ère du tout image, du tout « yankee » qu’on le veuille ou pas.
Les derniers aïeuls ont disparu et ils ne sont pas légion ceux qui ont pu ou
voulu les remplacer. Nous avons mis longtemps avant d’admettre que la veillée
autour du kanoun avec l’aïeul(e) qui raconte est
un temps à jamais révolu, en Algérie et ailleurs.
De cette époque, nous avons fait
désormais le deuil même si la nostalgie demeure. Je vous rappelle au passage
que dans le mot nostalgie il y a « algie » qui veut dire douleur.
Cette douleur de la nostalgie, au lieu de la subir et d’en souffrir outre
mesure, il faut, non pas chercher inutilement à lui régler son compte d’un coup
de poing vengeur, mais la sublimer en créant autre chose. Savez-vous que
des chaînes de TV marocaines étatiques emploient à temps plein des conteurs en
langues marocaines (arabe et berbère dans leurs différentes variantes) ?
Ces conteurs rémunérés par lesdites chaînes de TV ont réussi à se faire reconnaître
et admettre par les organismes internationaux, l’UNESCO, je crois. Chez nous en Algérie, pour ce genre de
projets particulièrement, il y a loin de la coupe aux lèvres. Pour ma part,
j’ai à ma disposition un recueil de contes dont certains sont inédits. Je
compte procéder à sa mise à jour, comme on dit aujourd’hui, mais en refaisant
le chemin inverse, en y injectant à dose homéopathique un peu de ce que vivent
les enfants présentement, un peu comme je fais pour le roman. Dans mes romans,
j’ai mis un peu de « conte » et dans ces contes, je mettrai un peu de
« roman » : c’est faisable, cela dépend de moi. Un jour je
publierai ce recueil, mais ceci ne dépend pas de moi. A moins que…
Q :
_ A moins que ?
R :
_ A moins qu’un éditeur sérieux, d’ici ou d’ailleurs,
ne nous offre une opportunité. Par l’intermédiaire de ce journal, par exemple.
Tamurt, le
5/03/2008
Numéro 34
Juillet 2008
Ay izem anda telliḍ
Sɣur Matub Lwennas
Ay izem anḍa telliḍ
Amkan i ḍ-teǧǧiḍ
Mi teɣliḍ i t-iɣellten d wiyaḍ
Mi lluẓen ar k-ttren
Mi rwan ar k-ččen
Ḥuzan-aɣ zḍan
tissas
Uh,…
Win i d-yemmeslayen
ɣer lfinga ad t-ḍeqqren
Win i ḍ-yemmeslayen
Iles ad as-t-gezmen
Tluɣ temduct seg ntess
Ay izem anḍa teḍḍiḍ
Amkan i d-teǧǧiḍ
Mi teɣliḍ
i t-iɣellten d wiyaḍ
Lemmer s tiṭ-ik ad twaliḍ
Ad k-iwet usemmiḍ
Ad tagiḍ
I mmi-k ad yefsi icifaḍ
Uh,….
Surfen-ak teɣliḍ
Tagrawla teggiḍ
Yef weɛrur-ik i s-d-tecceḍ
Mi lluzen a k-ttren Mi rwan ar k-ččen
Huzan-ay zḍan tisas
Uh…..
Win i d-yemmeslayen
Ɣer lfinga a t-ḍeqqren
Win i
ḍ-yemmeslayen
Lsas ad t-gezmen
Tluɣ temduct seg ntess
S tullemḍa i ɣ-d-ssekren
deg wawal-nsen
Qqaren kksen azaglu i tjaddit
Imezwura mi mmuten
Lejdud-nneɣ mi mmuten
D acu i d aɣ-d-ǧǧan
d ayen yelhan
d tamment n tzizwit
tuffirt
Uh,
Tanest i yurzen
Agdud n Yugurten
Tizi ad as-d-teḍher talwit
Mi lluzen ad k-ttren
Mi ṛwan ar k-ččen
Ḥuzan-aɣ zḍan
tissas
Uh,…
Win i d-yemmeslayen
Iles ad as-t-gezmen
Win i d-yemmeslayen
Yer lfinga ad t-ḍeqqren
Tluɣ temduct seg ntess
Uh...
Maɛtub Lwennas
Adresse de messagerie électronique :
Adresses Web:
tanemmirt, i kra iẓuren ayamun, cyber-tasγunt n tsekla imaziγen, ar tufat !
@Copyright ayamun 2008
Dernière révision vendredi 15 juillet 2011